13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.
Era una llum a l'horitzó, però no d'esperança. El Prestige s'havia enfonsat i el seu contingut, el fuel dens, s'estenia com una pell tòxica sobre la costa. Els pescadors ho van veure primer, i foren els primers en actuar. Les seues mans, que havien treballat el mar, ara lluitaven per netejar-lo. Però era impossible intentar netejar-ho, el mal ja estava fet. Les gavines volaven, sense trobar res a l'aigua. Els habitants de les cases properes estaven sense paraules, sense entendre com havia pogut passar això. La mar, abans d'un blau intens, ara era una massa negror tèrbol, com una pell malalta. Els remeis eren pocs, i es van intentar tots. Els nens no entenien perquè el mar havia deixat de ser l'oasi de jocs i divertiment que havien tingut fins llavors. Ara era un lloc trist, tacat per la incompetència i la lleugeresa humana.
El Joan Fuster del sud
