10-12 ANYS

    • 10-12 ANYS
    • 8.05.2019

    Què hi ha més enllà?

    Tot això va començar prop de la riba del mar. La sirena Sheila era molt curiosa i ella sempre havia volgut saber quins misteris s’amagaven en les profunditats més obscures.

    Ella va reunir els seus millors amics: en Mike, la Bruna i el Pau. La Sheila els va proposar d’anar mar endins; ells s’ hi van apuntar.

    Gaudien d’un tranquil viatge fins que de sobte aparegué davant dels seus ulls un monstre d’aspecte terrible: tentacles de calamar gegant, cap de mamífer prehistòric i un crit esfereïdor.

    En un tres i no res es va cruspir tot el vaixell.

    Encara avui no se’n sap res més d’ aquell vaixell ni del monstre.

    Tree

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    El Keren del Nil

    Fa milers d'anys va aparèixer un kraken al Riu Nil, a Egipte. Els egipcis li deien Keren. Un dia va menjar-se un rei d’Egipte i es va amagar.

    Deien que es dedicava a descansar a la seva cova al fons del mar i menjar gambes. De sobte, va decidir sortir de la seva cova, perquè no hi quedaven més gambes per menjar. Ja havia sortit i els seus ulls alucinaven perquè hi havia molts peixos. Ell ràpidament va agafar uns cent peixos, ningú el va veure.

    Després d’un mes els Egipcis es van adonar que gairebé no hi havia peixos. Van anar a investigar el fons del mar i es van trobar una cova plena d’esquelets de peixos. Sabien que hi havia el Keren. Així que van anar amb armes per matar el Kraken. Finalment, el van matar i a poc a poc van anar apareixent peixos al Riu Nil.

    TheXtrictorGG

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    LA SIRENA ATRAPADA

    Fa molt de temps, en el mar de les Il·lusions hi havia un vaixell, on al davant (a la punta de la proa) hi havia una sirena d’or.

    Aquesta sirena no era una escultura normal, sinó una sirena de veritat, que fa molts anys uns piratas la van atrapar. Com era tan bonica van decidir que no la volien retornar al mar.

    Van tornar al seu poble, hi van anar a visitar un mag perquè fes possible la seva decisió.

    El mag, els va donar un beuratge, i va dir:

    -Tireu a la sirena aquest líquid i ja veureu el que passarà.

    El pirata va regresar al vaixell on tenia la sirena. Li va tirar el beuratge i...la sirena es va convertir en or.

    Un cop l’any la sirena cobra vida i pot anar a visitar la seva família.

    ABLA2007

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    Mar Encantat

    Estava amb el meu vaixell i els meus mariners a alta mar, ja enfocava la tarda i a l’horitzó es podia contemplar la magnífica posta de sol.

    Pensava que les meravelles de la naturalesa són més boniques que les de l’ésser humà.

    La claror de la llum es va anar apagant i per fi va aparèixer la nit.

    Al cel les estrelles brillaven més que mai, i a l’aigua la lluna brillava com un diamant.

    De cop i volta va aparèixer un pop gegant que s’acostava a tota velocitat al vaixell. Vaig córrer a avisar els altres mariners que hi havia un enemic.

    Vaig agafar una espasa per lluitar, vaig recordar moltes coses, la meva novia, el barco trencat… Però de sobte vaig veure les cries del pop que demanaven aliment.

    Vaig fer parar el combat, els vaig donar peix i se'n va anar.

    Axel

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    LES SIRENES FELICES

    Hi havia una vegada, a una illa anomenada Fantàstica, una família de sirenes.

    Encara ningú havia arribat a l’illa. Hi vivien molt feliços i ningú els molestava. Però un dia un vaixell pirata va arribar-hi. Els pirates no ho sabien que hi vivien sirenes, ni tan sols que hi existien.

    La germana gran, la Corall, de 14 anys els va veure i ràpidament ho va dir a la família. El pare va avisar a uns monstres que ajudaven com a defensa de la família de sirenes.

    Aquests monstres van atacar els pirates, van morir ofegats perquè no sabien nadar i el vaixell es va enfonsar. No van poder tornar d’on venien, ningú va saber què va passar i la família va continuar vivint molt feliç.

    A hores d’ara ningú sap on es troben ni què va passar.

    La gent va explicant la història de generacions a generacions, com una llegenda.

    L'ESTRELLA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    LA SIRENA DEL MAR DE LA COSTA BRAVA

    Era un dia tranquil a la costa Brava, de cop i volta vaig veure una sirena, mentre jo estava assentat a la sorra llegint.

     

     

    Poc a poc, va anar sortint de l’aigua, i quan ja era totalment fora, la cua se li va convertir en dues cames, es va aixecar i va venir cap a mi. Em va dir que es deia Digeia, i tenia un problema molt gros al temple on vivia a sota de l’aigua. Uns amics seus, que li tenien mania, li van destrossar tot.

     

    - He vingut a veure si em podries ajudar, i et puc donar un utensili perquè puguis respirar sota l’aigua.

     

     

    Jo estava molt cansat de la meva vida, i a més, només veure-la, em vaig enamorar, aleshores vaig decidir que m’arriscaria la vida per ella. Vaig renunciar a tot el que tenia per ajudar-la, i anar a viure al fons del mar.

    Kachupa

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    EL MEGALODON

    Hola. Em dic Antonio i tinc onze anys.

     

    Alguna vegada heu escoltat parlar sobre el Megalodon?

     

    De moment ha sigut el tauró més gran del món fins ara i jo el volia veure, així que li vaig dir al meu pare i em va dir que, pel meu aniversari, que és el 12 de Juny, i estàvem a 11 de febrer. Quan me’n vaig anar a dormir esperant a que sigués el meu aniversari, em vaig quedar adormit amb una pregunta: qui va crear el Megalodon? Jo crec que va ser Poseidon.

    Germanh

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    L’ESPÈCIE EXTINGIDA

    Era un dia assolellat, la mar estava tranquil·la, quan de sobte va sortir del mar un monstre escarransit que es deia Givimazius, era una espècie descoberta a l'any 1969 però no l'havien tornat a veure fins ara. Els científics pensaven que s’havia extingit. Aquest animal era de color blau, vivia en aigües dolces i salades, menjava carn i per això era perillós per a els humans. Des d'aquell dia ningú va anar a pescar.

     

    Uns anys més tard un nen anomenat Aleix va voler anar a bussejar per poder veure el Givimazius. Quan va entrar a l’aigua tenia por, però ho va aconseguir. Uns minuts més tard es va trobar el monstre, i va veure que no era tan espantós i ferotge com deien a les notícies, i es van fer amics. El nen l’anava a veure cada dia. I aquesta és la història del Givimazius i de L’Aleix.

    Flash

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    SIRENES A LA CIUTAT

    Jo sempre havia pensat que els mites del mar no existien, fins que va arribar la Sofia.

     

    Estàvem a 6è i a mig curs va venir una nena nova. Es deia Sofia. A mi em queia molt bé, però, un dia vam descobrir una cosa molt estranya.

     

    L’últim dia d'escola estava amb la Miranda i la Carla i vam anar cap al lavabo. Per casualitat ens la vam trobar, però ella a nosaltres no. Estava dins d'un lavabo. Quan vam veure que sortia ens vam amagar i ràpidament vam entrar on ella estava abans. Allà va ser quan em vaig començar a creure'm tot allò de les sirenes i mites del mar, ja que ens vam trobar una escata de peix flotant per l'aigua. Potser ens equivocàvem però... qui menja un peix en un lavabo d’una escola?

    SIRENETI

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    Existeixen o no?

    La vida al mar no és com sembla ser.

     

    Això és el que pensa la Cristina, una nena de 14 anys, amb uns ulls cristal·lins i amb una bellesa com la de ningú altre, té una gran admiració pel mar, a la seva habitació té milers de dibuixos sobre sirenes, animals i monstres marins.

     

    El somni de la Cristina és conèixer a una sirena, tothom li diu a la Cristina que no ho aconseguirà, ja que, segons ells, no existeixen, però la Cristina segueix investigant.

     

    Us imagineu que el somni de la Cristina fos real? Que realment existissin sirenes nedant per l’oceà?

     

    Hi ha vegades en què els somnis només son reals a la teva imaginació.

    Kgt

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    OLIVIA

    Expliquen la llegenda d’un vaixell anomenat Bigship que navegava per les blaves aigües del Mediterrani. Era igual que hi hagués tempesta o onades… perquè la capitana no sabia què era la por.

    Aquesta capitana es deia Olivia. Era coneguda per tot el món perquè havia navegat pels set mars en recerca d’algun ésser que ningú havia vist mai.

    Un dilluns a la tarda es va posar a treballar per seguir buscant.

    Després de navegar unes mil vegades pels mars de tot el món va trobar alguna cosa semblant a una sirena, però no era allò que tothom s’esperava. Era una petita criatura blava, amb una cresta, els dits enganxats i una cua de peix.

    Després de mostrar-la al món tothom les volia caçar i ara ella les hauria de protegir.

    Erica

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    La sirena y los monstruos

    Hace muchos años, debajo del mar, había una sirena que se llamaba Arríele y su sueño era ir a la superficie. Llegó el esperado día, se escapó con sus amigas y decidieron subir. Justo cuando estaban a punto de llegar se encontraron con tres monstruos rodeando a un barco de pescadores. Las sirenas se quedaron mirando sin saber qué hacer. Arríele tuvo una arriesgada idea; era la única alternativa.

    El plan era ayudar a las personas del barco y después ir a la superficie. Y así lo hicieron. Ahuyentaron a los monstruos, sin que los tripulantes del barco las viesen; después se fueron a la superficie durante unos cinco agradables minutos y se volvieron a sumergir en el agua.

    Por fin habían cumplido su anhelado sueño.

    Cuando llegaron a casa les esperaban sus padres que estaban preocupadísimos. Este maravilloso día de aventuras lo recordaran el resto de sus largas vidas.

    With Zack

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    UNA AVENTURA INOLVIDABLE

    Hi havia una vegada un pirata que navegava amb la seva parella pirata que es deia Ana per l’oceà Atlàntic. El seu fill, l’Oscar, mentre estaven navegant va detectar un tresor al fons del mar. De sobte, van veure una figura molt estranya, amb els ulls vermells i estava posseït: era un megalodon!! .Van començar a cridar perquè tenia una boca gegant i es volia menjar el vaixell sencer tot sol. No ho va aconseguir.

     

    Aquella mateixa nit van dormir al camarot i van escoltar una veu molt bonica i preciosa. Era d’una sirena que demanava ajuda perquè els pescadors l’havien enrotllat en una xarxa perquè pensaven que era un peix gran. Llavors, el pirata la va ajudar i la sirena li va regalar un amulet de la sort. No van trobar el tresor però el pirata i la seva família van feliços recordant aquesta aventura.

    JKL

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    La niña y los siete mares

    Entre mares y océanos una chica llamada Lari muy especial, nació en una isla llamada ENAMI.

    La chiquilla, con solo cinco años vivía sola en una casita.

    Un día fue a nadar y repentinamente empezaron a salir burbujas. Lari se asustó muchísimo. ¿Qué había pasado?

    Al día siguiente fue a bañarse a otro mar; allí no había burbujas.

    De los siete mares de la isla, solo en uno ocurría ese curioso fenómeno.

    Una mañana volvió al mar de las burbujas.

    Mientras nadaba sintió un escalofrío que le recorrió todo el cuerpo y entre burbujas se convertió en sirena. ¡Quedó atónita!

    -¡Soy una sirena!

    Pasaron los años y ella seguía sola hasta que un día una canoa llegó a la isla. Lari sintió una gran emoción porqué Leban, joven esbelta y de cabellos dorados, había llegado para quedarse.

    Lari le contó su secreto. Se hicieron muy amigas, nunca más estuvo sola.

    Lari

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    EL MONSTRE MARÍ

    Aquesta és la història d’una sirena que es deia Hera . Ella era molt bonica. Un dia estava nedant tranquil•lament pel mar quan uns pirates la van encisar, i ara cada vegada que hi ha lluna plena és converteix en un monstre marí .

    Una nit de lluna plena, després de convertir-se en monstre va començar a nedar pel mar fins que es va topar amb el vaixell dels pirates que la van convertir en monstre . Ella molt enfadada , va saltar a la coberta i els va demanar que li desfessin l’encanteri perquè sinó els mataria a tots .Un dels pirates li va dir que desfarien l’encanteri amb la condició que els portés a conéixer el gran Posseidó , el seu pare .

    Hera va acceptar però com a venjança els pirates ja no van poder veure mai més la llum del sol.

    COUTINHO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    UN DIA MARÍ

    Jo no creia en monstres marins, bé… almenys fins ahir.

     

    Tot va començar quan vaig anar a navegar amb el meu vaixell una matinada com cada dia. Vaig parar el motor com sempre al mig de la cala i com cada dia vaig prendre un cafè i vaig gaudir del paisatge.

     

    De cop i volta vaig veure una ombra que passava pel costat del meu vaixell. Vaig anar a engegar el motor. Semblava que el que hi havia sota era més llest que jo perquè havia parat el motor. El vaixell va començar a moure’s de dreta a esquerra fins a enfonsar-se. No podia creure el que veia: UN MONSTRE MARÍ! Em vaig desmaiar.

     

    No sé com vaig arribar a les roques. Bé, la veritat és ho sé, em va rescatar una sirena, però el que ella no sap és que la vaig veure i va ser meravellós.

    E2007

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    MITES, SIRENES I MONSTRES MARINS, TOT UN MISTERI

    Diuen els avantpassats que sirenes i monstres hi havia. Històries marines terrorífiques de monstres marins. I per fí el misteri desaparegué.

    Un científic molt famós: Emalyn Siren, va investigar les histories passades fetes de mites i de monstres marins i va dirigir-se a l’oceà Atlàntic , on passaven totes les històries. Es va quedar dos mesos en un vaixell. No va tenir molt èxit , però, l’últim dia va tenir una sorpresa!

    -Patapum!

    Un monstre marí enfonsà el vaixell!

    Un monstre, un calamar, un calamar gegant! No sabia el que era! I el monstre desaparegué de la seva vista.

    Ell afirmà que existien els monstres marins. Però això ja fa segles que va passar i encara per molta gent es un misteri per a molta gent.

    Tu creus que existeixen?

    SARDINA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    LA DESAPARICIÓ MARINA

    Hi havia una vegada tres sirenes, l’Ariadna, la Clendy i l’Escuma. Un dia la Clendy va desaparèixer, les seves amigues es van preocupar molt i van anar a dir-ho a la policia marina, però ells no les van poder ajudar.

    Llavors van començar a buscar per tot el mar.

    Pel camí es van trobar a un monstre marí i la seva esclau, el monstre els hi va començar a donar cops de bastó, elles van fugir d’ells, però l’Escuma es va fixar que l’ajudanta no els volia fer mal, era inofensiva.

    - És inofensiva!!! – va exclamar l’Escuma assenyalant

    - Com què inofensiva? – va preguntar l’Ariadna

    - A mi no m’ho sembla! – va exclamar

    - És la Clendy – va dir l’Escuma

    Així van poder alliberar a la seva amiga del terrorífic monstre marí

    I LES TRES VAN CONTINUAR AMB LA SEVA

    GRAN AMISTAT

    Caballet de mar

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    LA SIRENA MONSTRUOSA

    Hace mucho tiempo, en lo más profundo de los mares y océanos había una hermosa sirena llamada Betty, era preciosa, con su gran cola, de color violeta, unos ojos verdes, y un pelo rubio. A ella se le daba muy bien cantar, cantaba como los ángeles. Pero…, había algo que nadie sabía, era que detrás de esa bella sirena se encontraba un gran monstruo. Betty subía todas las noches a la superficie a cantar para atraer a la gente, y cuando estaba toda rodeada de gente, se convertía en un gran monstruo verde, gordo y feo. Y la persona más débil que encontraba se la comía, y así todas las noches.

    Una noche se fue a atacar a un señor pensándose que era débil, pero se equivocó, ese hombre era tan fuerte que le dio un susto tan grande que desde esa noche nunca más volvió a cantar.

    ATÚN

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    EL PESCADOR I EL MONSTRE

    Hi havia una vegada un pescador que pescava en el mar, un gris i lleig dia de tempesta. Les onades s’enduien el vaixell amb molta facilitat i el pobre pescador amb prou feines havia pescat un peix, quan de sobte va notar una estrebada al braç i va estirar la canya. Un peix gegant va sortir volant de l’aigua cap al vaixell, i abans de que el pescador pogués tocar, un ésser maligne se’ls va endur als dos. Era una sirena dolenta.

    El pescador sota l’aigua lluitava per salvar la seva vida, quan un monstre lleig se’l va endur cap al vaixell mentre la sirena estava despistada.

    Normalment els dolents són els monstres, però aquell, dins seu, hi tenia una bella sirena bona. Així que no es pot jutjar a la gent per la seva aparença, sinó pel que té al seu interior.

    estrella

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    SI EL MAR ET PORTA PODRÀS NAVEGAR…

    Hi havia una vegada un vaixell ple de gent amb moltes ganes de navegar, però hi havia un noi especial que es deia Marc Andre Rodríguez.

    Tothom parlava d’ell perquè deien que era l´escollit i els salvaria del famós monstre marí, que cada any apareixia per atacar-los, i quan ho feia sempre hi havia alguna desgràcia. Però aquest any no seria així, un dia abans de que arribés el monstre, una sirena anomenada Maria Acel Roca va veure en Marc i li va preguntar si estava preparat, ell li va agafar fort la mà i va assentir amb el cap. A l'endemà el monstre va venir i després d´una lluita constant i resistent, van acabar amb ell. Eufòrics i feliços es van posar a cantar per aquell gran triomf.

    Homer

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.05.2019

    EL TRIANGLE DE LES BERMUDES

    Hola em dic Oriol i us explicaré la meva història navegant al triangle de les Bermudes.

    Un dia estava anant cap el bar i de cop i volta em va aturar un nen que va dir:

    -SOCORS! el meu pare és al triangle...

    -Quin triangle? -vaig preguntar

    - El de les Bermudes - va respondre el nen, però jo no vaig fer cas.

    L’endemà estava pensant “quin triangle, quin triangle..”. Me'n vaig anar a navegar. De cop i volta vaig veure com un noi de la meva tripulació es tirava el mar però no anava sol, anava amb una sirena. També, s’hi acostava un vaixell però es va destruir per la meitat i resulta que era un monstre marí!!

     

    Ara ho entenia!! erem al triangle de les Bermudes!! De sobte, un vaixell va aparèixer i un home ens volia ajudar. Seria el pare d’aquell nen? Doncs si, ell ens va salvar.

    AEROLIT

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Desig

    Una nit un nen no podia dormir.

    Nen: Avi, avi no puc dormir, em pots explicar una història o una fantasia?

    Avi: D’acord, t'explicaré una història, així comença:

    Estava amb unes amigues que es deien Judit i Clara. Estàvem en un vaixell bastant vell. Volíem comprovar si hi havia una sirena que et donava un desig com deia la gent. La Clara havia escoltat que si cantaves sol solet la sirena venia,

    Vam cantar la cançó i de cop i volta va venir la sirena .

    Sirena: Hola, he escoltat que heu cantat sol solet, que voleu’

    Avi: Volem comprovar si ens dones un desig a cadascú.

    Sirena: Si, és veritat, dieu-me.

    Avi: Vull tenir una tauleta.

    Judit: Jo vull tenir un novio que es digui...Bruno i que sigui de... Sabadell.

    Clara: Doncs jo també vull un novio de Sabadell però que es digui...Roger.

    El nen es va dormir.

     

    Judo

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Una cala especial

    BUMM! Es tanca una porta, els carrers estan sols i de cop i volta s’escolten plors. La Siurana està molt trista, acaba de morir el seu gat. Cada vegada que la Siurana està trista i s’en va a una petita cala que hi ha al seu poble. De sobte aparèixer una sirena i li diu:

    - Què et passa?

    La Siurana no es creu que una sirena li acaba de parlar, es queda sense paraules, però ella està tan trista que no li pot ni explicar i li diu:

    - Res, no en vull parlar.

    - D’acord.

    - Per cert em dic Fairina, i tu?

    - Jo Siurana.

    La Fairina li proposa de fer un viatge al fons del mar perquè descobreixi que tot i que a la vida perdem éssers estimats el món està ple de sorpreses i meravelles per descobrir.

     

    Acordió

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Un secret del mar

    Hi havia una vegada una nena que es deia Emma. Era una noia amable i alegre, tot i que de vegades quan s'enfadava molt i molt fort, s’escapava i anava cap a la platja a prop de casa seva. Ningú sabia el perquè.

    Un dia el seu germà petit Marc li va explicar el final d’una pel·lícula. L’Emma va marxar. Estava enfadada i estirada a la sorra de la platja quan va sentir una cançó que era preciosa, era especial. Ella sentia que aquella melodia la cridava. La noia van entrar a l’aigua i cada vegada més s'endinsava al mar i es sentia més tranquil·la. Quan aquella cançó va parar, va obrir els ulls… ESTAVA DINS EL MAR!!

    De cop i volta li van entrar moltes ganes de gratar-se les cames o millor dit LA CUA! Ara ho entenia!!! Per això sempre que s’enfadava volia anar a la platja.

     

    Galàxia

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Henry Avery

    Había una vez un pirata que guardó un botín en una isla llamada “El Paraíso “, protegida por un pulpo gigante de dos cabezas. Había dos hombres llamados Drake y Sam que eran hermanos.

    Estaban en prisión con su amigo Rafe. El guardia, le llevó a la isla para buscar el botín, y tuvieron que luchar contra el pulpo guardián. Llamó a su hermano, y le enseñó la cruz que había encontrado.

    Vino un hombre que quería pegar a Drake. Se pelean los tres. Vinieron los guardias y cogieron la cruz.

    El guardia les llevó al despacho, lo mataron y escaparon. Después de tantísimo tiempo Drake estaba trabajando buscando cosas bajo el mar y encontró los restos del pulpo guardián; estaba cerrando su cabina para irse a casa y vino su jefe, le dio una carta y Drake le dijo que no, que tenía suficiente con el trabajo.

     

    Ow

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    El canvi climàtic ens afecta a tots!

    Any 2090, humans, sirenes i dracs conviuen a la Terra.

    Un dia, l’aigua de la llacuna Sirmona va començar a canviar. Les sirenes s’estampaven amb llaunes, ampolles…! I els dracs deien que xocaven entre ells perquè no hi podien veure sota l’aigua.

    La causa, el canvi climàtic.

    - Hem de buscar recursos, idees, mètodes per aturar aquest desastre! - protestaven les sirenes.

    Els dracs hi estaven d’acord.

    Després d’intentar buscar una solució, van decidir explicar-ho al rei. A l’arribar al seu palau, van veure’l, bevent-se trenta llaunes, fumant i el seu fill menor conduint un cotxe! I va ser allà, quan van veure que el problema no eren ells, ni veure begudes en llauna, ni conduir un cotxe d’en tant en tant, sinó aquells que abusen dels recursos.

    Aquell dia li van treure al rei la seva responsabilitat i al cap d’uns mesos l’aigua estava molt millor!!

     

    DSG26

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Un humà tritó?

    Fa dos segles van existir monstres i sirenes al fons del mar.

     

    Un dia molta gent va anar a la platja on deien que estaven les sirenes i els monstres. Una persona es va adonar que una noia s’acabava de banyar i sortia seca de l’aigua.

    Un nen va anar ràpidament cap a la noia i li va preguntar:

    Perdoni, com es que t’has banyat i surts totalment seca?

    Aquella noia el va contestar amb calma.

    Perquè sóc una sirena.-va respondre.

    Aquella nen va quedar bocabadat, però li va fer una altre pregunta:

    Puc jo també ser sirena?

    Si, però no pots ser sirena, hauries de ser tritó.

    El nen, va respondre que si.

    Finalment, la sirena se’l va emportar amb les altres espècies per convertir-lo amb tritó. Quan era tritó ja no podia sortir més de l’aigua, però s’ho va passar molt bé amb els altres peixos.

     

     

     

    MGR22

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    El monstre TITAN

    No era un monstre com el que havia vist abans...

    El Titan semblava ell tauró més gran del mar, era més alt que Montserrat i més llarg que el megalodon. Es podia menjar tota una ciutat sense obrir molt la boca.

    Podia sobreviure fora del mar més de mig any.

    Jo el vaig veure una vegada, ens pensàvem que era una ombra del vaixell però mentre s'apropava es feia l'ombra més gran i més gran, fins que va saltar i es va veure el TITAN, va trencar tot el vaixell i va marxar.

    Mai més el vaig tornar a veure. Cada dia, vaig al mar per buscar-lo però no el trobo. i cada nit somio amb aquell monstre impressionant i terrorífic a la vegada.

     

    ArbustoYT

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    LA SERP MARINA

    “Odïo anar a la platja i ho saps” repetia en Nil durant el trajecte amb cara d’enfadat. Van arribar-hi i el nen va asseure’s en una gran roca. Va treure una llibreteta petita amb una portada de colors càlids. No sabia nedar, així doncs no li agradava anar a la platja. Va passar una estona dibuixant i tot d’una es va fer un petit remolí a l’aigua. Ell se’l mirava amb entusiasme esperant saber què era el que s’amagava sota el mar. Quan menys s’ho esperava va sortir disparada de l’aigua una serp marina d’uns 70 centímetres amb taques negres i una cua llarga i transparent. El Nil es va tirar enrere i no va poder evitar obrir la boca de tant que estava al·lucinant.“ Nil vine, ja marxem!” Sense treure-li la mirada aquell monstre en Nil es va aixecar lentament. Ja sempre va tenir ganes d’anar a la platja.

    I am

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    SOROLLS AL MAR

    Hi havia una vegada un poble, on cada nit escoltaven sorolls al mar i per això no s’hi apropaven. Semblaven veus que cantaven.

    Un dia la gent del poble va anar al mar per primera vegada per saber el que passava i no van veure res. Ara bé, un nen va veure una sirena, però no ho va explicar.

    L’endemà, a la nit, el nen va agafar un vaixell per anar a explorar. Quan van passar uns cinc minuts, va veure unes ombres molt grans i després va sentir veus que cantaven; el nen va començar a tenir por. De sobte, van sortir monstres i sirenes i el nen es espantar.

    Al final, la gent del poble va sortir corrents a veure el que passava i es van trobar el nen viu en el vaixell. Des d’aquella nit, tothom va creure en sirenes i monstres, tot i que van desaparèixer.

     

    Anitram

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    La posidonia

    La posidonia, una planta provinent del mediterrani, és molt gran i bla bla bla,

    però guarda un secret: que a la terra algun dia sortirà.

    Dintre guarda tot un poblat de sirenes i monstres.

    Però aquesta planta no està aquí per casualitat, els monstres i les sirenes, la terra volen conquistar.

    Però com ho faran?

    Doncs bé, el seu pla ha començat, i la posidonia algun dia a la superfície arribarà

    I què passarà?

    Que després de vint segles aproximats, els humans desapareixeran,

    doncs la posidonia els haurà arrossegat, fins l’aigua que els propis humans han espatllat,

    i els monstres i sirenes finalment regnaran.

    Però donem la volta a l’història:

    Per què els monstres i sirenes la terra volen conquistar?

    La seva casa s’està espatllant,

    el seu gran jardí amb plantes, flors i animalots, s’està apagant fins quedar tot fosc.

    I qui té la culpa de tot això?

     

    Lia Junior

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    La llegenda del Kraken

    Era una nit de tempesta. La proa del vaixell tallava les onades. Al despertar-nos

    jo i la meva tripulació ens vam adonar que les onades havien empentat, fins

    a la coberta, un pop gegant.

    Jo estava molt content perquè tindríem menjar fins arribar a l'illa del triangle de les Bermudes, lloc on anavem a buscar el tresor.

    A l'hora de dinar, quan el cuiner anava a tallar el pop, la bèstia va treure, per la boca, un remolí d'aigua que el va enviar directament al triangle de les Bermudes.Tota la tripulació vam anar fins l'illa per buscar-lo però mai el vam trobar.

    Al cap d'unes setmanes vam arribar a un altre port i un pescador ens va explicar la llegenda del tresor. Sempre havia d'haver algú protegint el tresor. Si no era així, un pop anomenat kraken segrestaria a una persona i el convertiria en el defensor del tresor.

     

     

    Anthony

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Mite

    Que és una sirena? Al llarg dels anys molts s'han fet aquesta pregunta. Alguns diuen que és una dona molt bonica amb cua de peix que viu a les profunditats. Però aquest mite ve de molts anys enrere, quan els grecs deien que eren ocells amb cap de dona que tenien un cant que hipnotitzava als mariners.

    Va ser a l’edat mitjana quan es va inventar la sirena convencional, la que tots coneixem,

    cua de peix i cos de dona.

    Però, de veritat son així les sirenes? Molts diuen que les han vist, que són éssers amb característiques humanes que que tenen una cua semblant a la dels dofins i fan uns sons esgarrifosos.

    Si de veritat són així les sirenes, què hi ha de veritat en aquests mites, qui els va inventar? Perquè? Qui les va veure primer? Si és que algú les va veure...

    Odisea 2001

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    EL MITE DE L’ALGA GEGANT

    Al segle XV uns mariners catalans navegaven pel Pacífic.

    De cop i volta, una tempesta els va sorprendre, el vaixell es movia fins que va acabar tombat. Mentre els mariners intentaven salvar-se, un monstre els va sorprendre. Tenia una boca gegant, unes dents enormes, els ulls vermells i un cos molt flexible; era era... l’Alga Gegant!

    Els mariners aterroritzats van intentar escapar però el monstre era molt ràpid, sols va sobreviure el Capità Jimmy. A l’endemà, el capità es trobava en una illa deserta. Poques hores després els anglesos el van rescatar. El capità ho va explicar tot. A continuació, navegant, es van trobar amb molta mala mar i de sobte els va atacar l’Alga Gegant.

    Finalment, l’Alga Gegant va intentar destruir el vaixell però els anglesos van treure els canons i la van atacar. Uns diuen que encara segueix viva i altres diuen que només la van espantar.

    Laçram

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    El mite de la nena desapareguda

    Em dic Luna, tinc 14 anys i visc a Mallorca.Tinc una història molt interessant: tot va començar quan era petita, a l'escola em feien bullying. No ho podia suportar més, ara faig 2n de l’ESO i no ha parat. Aquest matí se m'ha acudit una horrible idea, però tot i així em sembla bé. He pensat en treure’m la vida tirant-me al mar. Al vespre, em vaig acomiadar de la gent que m’estimava i vaig caminar cap a la costa. Em vaig llençar pero no vaig morir, quan vaig obrir els ulls, m’havia transformat en una sirena. Vaig al·lucinar. En resum els meus companys no em van trobar a faltar mai però jo a ells tampoc. De fet era molt feliç al mar i mai cap animal marí em va tractar malament i jo vaig ser feliç la resta de la meva vida immortal.

     

     

    A93/4

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    EL MONSTRE DE LA PLATJA

    El dia 22 de novembre de l’any 1983 un nàufrag es va trobar a una granota gegant de 2 metres que el va perseguir per tota la platja fins que la va despistar. Al cap d’uns mesos el nàufrag va tornar a aquella platja amb la seva dona i les seves 2 filles. La seva filla petita va anar a banyar-se a la platja quan de cop i volta va veure una aleta verda a uns pocs metres mar endins, després es va fixar que aquella aleta s’aproximava a gran velocitat fins que va sortir de l’aigua. La nena al veure sortir aquella granota de l’aigua es va quedar petrificada i la granota la va matar. El nàufrag al veure la seva filla morta va agafar un arpó i li va clavar al cor de l'amfibi.

    I en honor a la nena van esquarterar a la granota.

     

    Clau mestre

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    EL MONSTRE ANÒNIM

    Era un dia de tempesta, la mar era dolenta i les onades eren molt grans. Estàvem pescant quan de sobte va sonar un fort estrèpit. Un monstre marí anomenat Givibnazius va atacar el vaixell: va trencar la vela, la popa i tota la maquinària. El vaixell surava però no navegava. Eren nàufrags. Un pescador va caure a l'aigua i el monstre marí Givibnazius l’esperava ansiós amb la boca oberta. I quan tot estava cantat, el mariner va desaparèixer i l’aigua es va enfosquir d’un color vermellós.

    Els dies passaven i sols bevien aigua salada i no pescaven. Van començar a menjar-se entre ells, fins que sols en va quedar un i va morir per una infecció. L’únic que se sap del Givibnazius és : s’alimenta de peixos grans, és de color rosa pal i té taques negres.

    Havies escoltat algun cop aquest mite?

     

    GIGI

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Un monstre mentider

    Hi havia una vegada un pescador que es deia Josep, acabava de banyar-se al mar Negre. De camí a casa va veure una ombra procedent del mar, semblava un monstre, es va estranyar molt. Ja a casa seva, va engegar el televisor i va veure una notícia sobre un monstre al mar Negre. Tot i que era de nit el Josep va decidir anar al port. Quan va arribar, va veure l’ombra que venia cap a ell. L’ombra resultava ser un monstre! El monstre va dir amb to greu: em dic Kino. A continuació, va començar a explicar que era amic del rei Poseidon. Li va dir si volia anar a veure les sirenes. El monstre es va emportar el Josep al fons del mar. De sobte es va donar compte que l’havia enganyat però ja era massa tard. Als cinc minuts d’entrar a l’aigua va morir.

     

     

     

     

     

     

     

    Mapa

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    SECRETS AL MAR

    Un dia un pescador estava amb el seu vaixell pescant tranquil·lament.

    De sobte un soroll molt fort va espantar al pescador i uns tentacles gegants es van enfonsar. El pescador espantat va decidir marxar cap a port.

    A mig camí va tornar a veure el tentacles i, amb la curiositat i atemorit, va agafar el vestit de submarinista i la seva camara sumergible i es va enfonsar al mar.

    Allà hi havia un pop gegant que tenia un to verdós, uns grans tentacles i una mirada terrorífica. Ràpidament li va fer una foto i va nedar fins a un vaixell enfonsat perquè no podia lluitar amb el pop per la seva magnitud.

    Quan va passar el perill va fugir nedant cap el seu vaixell.

    Finalment, va arribar a port, va explicar la història i va ensenyar les fotos als seus amics.

     

     

    L'HOME 23

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    El monstre i les sirenes

    Hi havia una vegada un monstre marí que era de diferent color i per tant ningú volia estar amb ell. El monstre estava molt trist.

    Un dia el monstre va passar pel costat d'una roca i va sentir uns cants molt aguts, va veure una llum. Va anar cap a la llum i va trobar tres sirenes. Les sirenes van veure que el monstre estava trist i li van concedir un desig. El monstre va decidir ser de color verd com els seus germans i les sirenes li van concedir el desig. Quan va tornar a la cova, la seva mare no el va reconèixer i no el va deixar entrar a la cova. Així que el monstre va aprendre que encara que siguis diferent ets igual d'important que els demés i que no sempre s’ha de ser igual que els demés.

     

    Igualtat

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    En busca d’un tresor

    Un bon dia al fons del mar unes sirenes van escoltar que hi havia un tresor amagat més enllà de les muntanyes marítimes, on hi habitaven els monstres marítims més terrorífics de tot l'oceà.

    Enmig del camí les sirenes es van topar amb els monstres terrorífics, van començar a nedar quan de cop i volta una mà les va tocar, van tenir una sensació de no saber què fer, eren els monstres terrorífics, quin horror!

    I de cop i volta una sirena va exclamar “jo ja sabia que no era bona idea venir aquí, correm molt de perill!”

    Però en canvi la seva germana que era molt tossuda, va decidir preguntar pel tresor.

    Els monstres van contestar que ells tampoc el van poder trobar.

    I així doncs és com els monstres i les sirenes es van fer amics, tots junts van poder trobar el tresor.

     

     

    LG

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Les 4 sirenes de Neptú

    A l’any 300 a.c, a les illes de pasqua (a Chile) es van crear més de 100 moais per tota l’ illa. Alguns savis creuen que tenen poders místics altres creuen que són la reencarnació de déus. Però la veritat és una altra. Neptú fa innumerables segles va crear aquests moais per deixar l'ànima de les 4 sirenes allà.

    Molta fauna marina vivia al regne de Neptú.

    Tothom al veure'l tothom baixava el cap menys 4 sirenes. Amb l’orgull per davant, mirant al front es van quedar en silenci. Per tal insolència el rei va manar a un botxí que les segrestés.

    Les va portar a un mag budú perque els hi xuclés l’ànima d’aquelles sirenes. Ho fer i les va deixar als moais de l'illa . La seva valentía es va recordar durant segles i segles.

     

    Cazafantasma

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    EL KRAKEN

    En primer lloc, tu saps que és el kraken? El kraken és un monstre marítim molt perillós perquè és enorme i quan un vaixell se li apropa el destrossa. Això és una llegenda però no crec que sigui real.

    Diuen que és enorme, té forma de pop/calamar, viu al triangle de les Bermudes, el lloc més perillós l’oceà.

    El kraken només apareix els dies de tempestes i els vaixells s'enfonsen per culpa seva.

    Era el 4 de juliol i fèiem un creuer amb el pares per Mèxic. Eren les millors vacances de la meva vida. De sobte, va aparèixer ell: el kraken!!! Però no era tan gran com deien i a més a més no era tan dolent com deien i vam xerrar una estona i va marxar, final feliç!

     

    Trenes i barreras

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Aneris

    Sóc l’Aneris, tinc 13 anys, i estic a punt de cantar la cançó que em farà ser la jove que millor canta de les comarques gironines per 5è any consecutiu. Quan estic a punt d’acabar-la començo a sentir un pessigolleig a la cuixa dreta, aquella sensació em fa desafinar, i em surt un gall terrible. Irada amb mi mateixa, vull comprovar què m'ha provocat aquella sensació i em veig un tros de pell de color blavós i brillant. Sense donar-li importància vaig a banyar-me a la cala de Fenals, com cada tarda. Que bé que em sento quan estic al mar nedant al costat dels peixos! Quan surto de l’aigua amb la cabellera mullada veig que aquella taca blava s’ha convertit … en una petita escata! Noto que em costa moltíssim respirar! Me’n adono de sobte que sóc filla de Forcis i que el meu destí és entre les aigües.

     

    Rodamón

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    La perla de les sirenes

    Fa ja milions d’anys, al mar va passar una cosa que es mereix conèixer.

    Les sirenes en aquell temps posseïen dues coses molt importants: la gran perla i la corona de cristall. Els objectes tenien propietàries. Cecilia era la propietària de la perla i Melia la de la corona. Estaven en perill perquè molts dels monstres de les profunditats volien aquells objectes. Al saber això, les dues sirenes van decidir anar-se’n cap al sud. A mig camí, de sobte, va sortir un drac marí i les va començar a perseguir. Una de les dues s’havia de salvar. El drac es va llançar sobre Cecília i la va matar, la perla va caure a terra. Melia la va agafar i la va llançar al cel i allà es va quedar. Avui en dia, si mires al cel hi veuràs l’estrella polar també coneguda com la perla de les sirenes.

     

     

     

     

    Galaxy

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    EXISTEIXEN!

    - Per què no em creus? Existeixen!- Va insistir la Laura intentant que el Richi la cregués. Però no va ser així.

    La Laura va començar a pensar com podia convèncer al Richi.

    Més tard se li va ocórrer una idea per demostrar que les sirenes existeixen.

    Per començar la Laura va enviar un missatge al Richi:

    - Quedem demà al port per sopar : )

    A la nit següent es van trobar al port. Només seure la Laura va explicar al Richi :

    - Veus aquesta brillantor al mar?

    I el Richi va respondre:

    - És clar! És el reflex de la lluna plena sobre el mar.

    A l ‘acabar de sopar la Laura va confirmar:

    - Quedem aquí en quinze dies.

    I així va ser. A l’arribar la Laura li va dir:

    - Avui no hi ha lluna plena, però hi ha reflexes en el mar. Són les escates de les cues de les sirenes. Existeixen!

     

    Pinktide

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    La sirena salvadora

    Una vegada estaba jo en una illa perdut i no sabia que feia allà. Vaig despertar allà i vaig ficar-me a l’aigua perquè feia molt calor. Quan de sobte vaig escoltar una veu que deia:

    - hola estic aquí sóc jo.

    - on estas no et veig? -vaig dir jo.

    Ella va dir aquí i una sirena va saltar de l’aigua. Després va dir:

    - em veus ara?

    Jo espantat vaig respondre:

    - sisplau no em facis mal!!

    - no et vull fer mal, el que vull és ajudar-te a com sortir de la illa. Segueix-me i sortiràs.

    Així doncs, li vaig fer cas i vaig sortir nedant a tota velocitat darrera d’ella però les coses no van ser tan fàcils. Vam haver de lluitar contra un tauró pero vam guanyar i vam arribar a la costa on estava la meva família.

     

     

    RIANCHO PANCHO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Només són mites!

    En Lluc era un nen amb molta imaginació, li agradaven molt els mites sobre monstres horripilants. Era fill d’en Barba Blava al que no li agradava la tonteria, ja li havia dit més d’un cop que això dels monstres era una bogeria. Van passar uns anys i en Lluc es va incorporar a la tripulació del seu pare. Un dia van sortir a navegar i quan tornaven a casa va veure una cosa a prop de l’illa, aleshores en Lluc va decidir anar a investigar. Al dia següent de bon matí va agafar una barca i va remar fins arribar al seu destí, però allò que semblava ser un monstre marí només eren productes de la seva imaginació. Molt trist i desil·lusionat va tornar a casa però encara que no n’hagués vist cap, mai deixaria de creure en ells.

    Alegria_20

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.05.2019

    Un monstre marí

    Al “Mar dels Sargassos” hi habitava un monstre anomenat Hidra, amb cinc caps i un aspecte aterrador, era el malson dels pescadors i els navegants de la zona. L’Hidra no era tan dolent com semblava pel seu aspecte. A les profunditats on habitava, abundava el plàstic i els residus contaminants, que havien fet que els aliments que menjava cada cop fossin més escasos, i això l’empenyia a atacar vaixells en busca del seu sustent.

     

    Molts vaixells i avions havien desaparegut a la zona, també coneguda com el triangle de les Bermudes. Un de tants, era el tripulat per la família Muntaner, als qui agradava navegar i estudiar el medi marí. Perduts i afamats com estaven, quan van veure l’Hidra van pensar que era producte dels deliris que produeix la falta d’aliments. En comptes de lluitar van pensar en col·laborar amb la suposada bèstia, i així ho van fer.

     

    Geri Mina

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 25.04.2019

    Les llàgrimes de l’Eira

    Hi havia una vegada un petit poblat submarí anomenat Notulp. Tots els seus habitants eren dolços i agradables, per aixó l'aigua del poblat era dolça. Només hi havia una persona que era salada, la princesa Eira, però ella no ho sabia. Quan l'Eira tenia dotze anys els seu pare, el rei Pìsen, va decidir explicar-li. En saber-ho, primer no s'ho creia, però després tot el poble li va dir que era cert i, finalment s'ho va creure. Li va saber tant greu que va començar a plorar, a plorar i a plorar!

    Tant va plorar que la seva habitació es va omplir d'aigua salada, després tot el castell n'estava ple i uns dies després tot el poble i els voltants es van inundar amb les llàgrimes salades de l'Eira.

     

    L'aigua salada es va anar escampant per tot l'oceà i, des d'aquell dia i fins ara l'aigua del mar és salada.

    J4N4

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2019

    El mito del dios Sansanigan

    El dios Sansanigan vivía en el mar Verde. Él era muy bajito, de menos de un metro, de piel verde para camuflar-se en el mar y de aspecto monstruoso. Sus ojos eran color esmeralda y su nariz muy grande y larga.

    Sus pies, en cambio eran pequeños. Él era el dios de todo aquel mar. Iba muy rápido,como un turbo, de un lado a otro, vigilando siempre. Un dia, al anochecer, se le apareció Zep, muy grande y alto, y mucho más fuerte que él. Zep quería arrebatarle sus poderes y cambió el mar de color verde y lo transformó en rojo. Entonces el dios Sansanigan se quedó ciego porque sus ojos estaban acostumbrados al color verde. Por mucho que intento el dios Sansanigan recuperar sus poderes no pudo porque Zep tenia mucha mas fuerza que él y que todo el mundo. Desde ese día Zep gobernó el mar rojo.

    Serranillo

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.04.2019

    Artimecles, el monstruo que no creía en los dioses

    En las hermosas costas Griegas sucedió algo extraño entre los pescadores. Los lugareños iban a pescar por la noche para vender el pescado al día siguiente y desde hacía algún tiempo más de veinte pescadores habían desaparecido ya durante la noche.

    Algunos afirmaban que era una maldición de los dioses por cazar animales en tierra sagrada.

    Otros decían que era el hijo de Poseidón y una bruja con cuerpo de sirena. Un grupo de veinte griegos, diez hombres y diez mujeres, fueron de noche a dar caza al monstruo.

    Y así lo hicieron, le tendieron una trampa. Cuando lograron capturarlo, lo llevaron al Panteón de Atenas.

    El monstruo, decía

    -Yo no creo en los dioses- Dijo con una voz ronca.

    -¡Los dioses no existen, y nunca han existido!-

    Allí, lo cortaron en pedazos y lo vendieron como pescado fresco.

    Desde ese día desaparecieron los peces en toda Grecia para siempre.

    Haro

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 8.04.2019

    El mito de la sirena Rosh

    Hace muchos años, dioses y sirenas vivían en un mar muy profundo llamado Claf. La sirena Rosh tenía veinte años y era la reina de las sirenas.Era guapísima. Tenía la cola azulada .Era también simpática pero tenía muchísimo carácter. Le encantaba cantar y bailar.

     

    Rosh no quería ser la reina de las sirenas, pero su madre la obligaba, porqué ella había sido reina y ahora le tocaba a su hija.Decía que ni iba a cambiar de opinión El padre de Rosh, que era el rey, murió.

     

    Un dios llamado Sut se casó con su madre. Rosh se llevaba genial con su padrastro ,lo quería como si fuera su padre.Un día le dijo:

    _¿Sabes que me falta para estar contenta? No tener que reinar.

    Y u padrastro intercedió ante su madre ,y la madre lo entendió. Rosh ya no tuvo que ser reina.

    AITANAC

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 8.04.2019

    NI SIRENAS NI MONSTRUOS MARINOS

    Bajo el mar había un tesoro extraordinario. El mapa que indicaba su escondite se encontraba grabado en una piedra. Un grupo de sirenas y monstruos se reunieron para interpretarlo. Muchos piratas habían encontrado el mapa antes pero nunca llegaron al tesoro, se perdían a causa de las trampas que había.

     

    Sirenas y monstruos marinos se armaron de valentía. Decidieron seguir el mapa con mucho cuidado de no caer en las trampas. Llegaron a una pirámide gigante. No podían entrar, porqué dentro no había agua para poder respirar. Entonces, Arees, la sirena más inteligente, dijo que al abrir la puerta el agua entraría.

     

    Pero Mari hizo un paso detrás, decidió no arriesgar su vida. Ella era una bruja, aunque nadie lo sabía. Sabía que si entraban iban a desaparecer. Les avisó, pero nadie la creyó.

    Pasaron años y nunca pudieron salir. El tesoro sigue escondido y las sirenas y monstruos desaparecidos.

    maliks

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 8.04.2019

    EL MITO DE ESTRELLA

    Había una vez una sirenita llamada Estrella. Era hija de Crustacio , el rey de los cangrejos. Ella tenía la cola de escamas verde esmeralda . Sus ojos eran azules y su rubia melena le llegaba a la cintura. Estrella vivía en el mar Pompito rodeada de pececitos y delfines.

     

    Estrella era muy aventurera , le gustaba visitar barcos undidos y observar los barcos de los humanos .Un día, al volver de la escuela con sus amigas , los humanos se dieron cuenta de que bajo el agua había unos peces muy extraños . Eran ellas. Carlota y Esmeralda lograron escapar pero estrella quedó atrapada en sus redes.

     

    Sus amigas fueron a buscar a su padre , el rey Crustacio , pero cuando llegaron ya era demasiado tarde .

    Entonces Crustacio se vio obligado a usar su magia y la convirtió en humana.

    Lulai

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 5.04.2019

    Pilón

    Había una vez dos malvados monstruos marinos que se apoderaron de todo el mar. El más malvado era Pilón. Era de tamaño medio, con la cabeza de cocodrilo y  el cuerpo de pulpo.Su hermano, Newtoon, no era tan malvado, pero se parecían mucho. Tenía cuerpo de tortuga y cabeza de pez.

     

    Un día empezaron a suceder desgracias. Los hermanos echaron a todos los peces del mar. También destrozaron todas las granjas marinas. Un marinero se enfrentó a ellos y ganó. Nada más les dijo unas palabras mágicas que hicieron cambiar su conducta. Se sintieron tan mal que se echaron a llorar y abandonaron el mar.

     

    Desde aquel día supieron que los dos monstruos solo habían querido llamar la atención. Así el pueblo aprendió que los monstruos tienen sentimientos. El pueblo tomó una decisión, volver a traer los hermanos al mar. Y así fue. Ahora se quieren todos y se respetan.

    Pilón

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 5.04.2019

    El déu Mare.

    Hi havia una vegada un déu que es deia Mare i el seu fill Maros .Ho feien tot junts i vivien en un poble submarí anomenat Corelatge.

     

    Un dia va haver un terratrèmol. Ells ,espantats, van sortir fora de casa i van trobar un pop gegant. Aquell pop estava destrossant totes les casetes del poble amb els seus tentacles .El pop estava molest i no parava de tirar tinta. Resulta que  era femella i que estava embarassada. Va néixer el popet , que es va dir Maris. I des d'aquell moment van viure tots quatre junts.

     

    Al cap d'un temps va vindre un mag i va convertir el pop en un cavallet de mar. No sabien que fer i un home savi va dir que hi havia una aigua que ho curava tot . La van trobar, li van donar al pop i es va recuperar. Estaven tots contens i saltant d'alegria.

    Marteta

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 3.04.2019

    La historia de Arema

    La reina Arema del mar Porcastan era una sirena muy amable. Pero la gente la temía por sus ojos verdes que podían petrificar cualquier cosa o persona. También la temían por su larga melena que podía coger de todo .

     

    Un día, cuando estaba nadando , vio el parpadeo de una luz en un edificio submarino .A los pocos segundos empezó a salir agua y más agua. Luego salió un Ogato , es una especie de tiburón medio rata.

     

    El Ogato empezó a perseguirla. Arema, asustada , porqué nunca había visto algo así , lo cogió con su larga melena. Cuando iba a petrificarlo , su hija, que estaba presente y asustada, quiso ayudar a su madre. De repente salió un rayo de su mano. Descubrió su poder. El Ogato quiso enfrentarse a la niña pero su madre se puso en medio y lo petrificó . Así la madre y la niña siguieron viviendo felices en Porcastan.

    Arema (laia)

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 19.03.2019

    La sirena mal ferida

    Una sirena podia volar, va caure i es va trencar la cua va anar l’hospital del mar. Es va trobar el monstre fangós que també s’havia trencat el braç. La sirena va caure del llit

    La sirena es va recupera va anar a casa.

     

    Mia

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 7.03.2019

    La valenta marinera

    1,2,3 Una marinera alça bandera

    1,2,3 Un enorme monstre ataca el galeó

    1,2,3 Els pirates corren amb agitació

    Però la marinera agafa el timó

    I consegueix desfer-se del gran predador

     

    Escaquista empedernit

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 6.03.2019

    Mariners de pega

    Amb aquella gran sacsejada rodolaren totes les peces del tauler d’escacs. Els dos mariners tant absorts en la partida oblidaren completament el informe rebut de que debien estar atents davant l’amenaça d’un gran espècimen monstruòs de dimensions inhumanes.

    Quan de sobte un gran esclat va cobrir tot el vaixell, els dos mariners s’adonaren de que havien badat. Immediatament obriren la porta de la cabina amb ulls de pànic, observaren com el vaixell es trobava plé d’aigua i apunt d´enfonsar-se. I això no era el pitjor, uns tentacles enormes i fastigosos cubrien part de la cuberta del vaixell. Un olor a podrit es respirava a la vegada. I amb tot això, els mariners presos pel terror romangueren quiets. Encara que la partida no havia pogut arribar a escac i mat, el panorama en el que ells es trobaven sí que ho semblava. De sobte, una gran boca s’alçà davant d’ells.

    Escaquista empedernit

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 5.03.2019

    EL MONSTRE

    Al mar hi havia un monstre gegant amb 4 ulls

    i també 7 aletes i 3 orelles, que menjava de tot

    amb les seves dents de lava, però una manada

    de taurons el van mata.

    tuxo taxo

    Llegir més / Leer más

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren