13 de novembre de 2002 S.O.S
No acabo de comprendre exactament el que va passar, un crit d’auxili força dolorós. Navegava amb el meu casc inestable i amb tones de fuel. També navegava amb el cor ple de ferides que cremaven, amb el cor gastat, consumit, rebentat, fet farinetes, perquè jo sabia què passaria.
Vaig pensar que no, però de sobte la increïble tempesta em va envestir, em va envestir amb una força sorprenent, ho sabia, ho sabia! Sabia que això passaria. Després de la tempesta, el meu únic casc es va trencar, com ho estava el meu cor, trencat, gastat i consumit… La tristesa i el dolor eren els meus únics amics. Ara ja sabia que la meva ànima s’enfonsava i alhora flotava amb les onades de color negre.
Lola Mento
