13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.
Estimada Marta, no saps com m'agradaria que estiguessis aquí amb nosaltres. Suposo que ja sabràs el que ha passat. S'ha trencat un petrolier, el Prestige, i ha deixat anar fuel per tota la costa da morte. La Guàrdia Civil no ens deixa anar a les batees. Jo vaig anar d’amagat i està tot perdut. Els musclos estan morts. Estem arruïnats. Diuen que ens donaran ajudes, però jo a aquests del govern no me'ls crec.
Tu no et preocupis, d'una forma o altra, ho solucionarem. Dedica't a la teva feina. Valoro molt el que fas a la base antàrtica per millorar el medi ambient. Llàstima que ara ho veig tot massa negre, tan fosc com el xapapote que trepitjo.
Molts petons.
Salvador.
Manolitachen
