13 de novembre de 2002. S.O.S.
Prop de la costa Gallega,
un vell i tronat petrolier segueix el seu rumb.
Demana ajuda degut al fort temporal.
Recordo aquelles dates,
amb comunicacions tant de ràdio, com televisió.
És poca cosa informen,
passen els dies, l’engany és evident i
la veritat queda lluny del relat.
No em crec el que diuen.
Vaixell trencat i enfonsat.
Des del fons de l’oceà el fuel aflora a la superfície.
Son uns filets de no res, assenyalen,
que suren per la mar
fins arribar a terra ferma.
La taca negre omple platges i penya-segats.
La costa convertida en un fangar brut i fosc,
que ho deixa tot fastigós.
La visió esgarrifa.
La tragèdia era evitable?
Massa tard, massa interessos.
Molt esforç de gent d’arreu
i molt temps per netejar, encara.
BarbaBlanca
