+16 ANYS

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Negra nit la mort és propera

    La mar ... El mar

     

    Nit de tempestes

    d' ones agosarades,

    reptades pel dimoni

    adormit del mar..

    nits de maragassa

     

    Avuí sóm empenyats

    als abismes de les grans ones..

     

    Inmenses

    Esgarrifoses

    Destructores

    Terribles !!

     

    Els ulls ens llampeguen

    reflexant el terror de la nit..

    ens agafem

    a la maroma

    com si puguesim

    salvar la nostra vida

     

    Nits de tempestes..

    d' ones agosarades

    reptades pel dimoni

    adormit del mar,

    nits de maragassa

     

    Queden penjats

    al nostre destí incert..

    a cada segon..

    els nostres cors..

    bateguen depressa..

    sentin-nos

    empenyats per

    el furor del bram del mar 8.

     

    Passa el temps,

    llarg, dens silenciós,

    oprimint el nostre cor

     

    A l' horitzó

    percebem la llum

    d' un nou día

     

    Ens fa pensar

    que tot ha passat

    que tornarà la calma,

    ens oblidarem novament,

    com sempre,

    de la Negre Nit.

     

    Tornarem a mirar al cel,

    amb ilusió

    d' un nou día

     

    Moments

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Somnis

    Jo era allà, el port, davant del vaixell camí cap a Terres llunyanes poc explorades i explotades, disset anys, amb la meva maleta marró de cartó, plena d'una barreja de records, excitació, somnis i a la vegada molta tristesa en pensa que no veuria a la mare, la meva marona...

    Ella que havia lluitat perquè tots creixéssim forts i sans, però no sempre se n'havia sortit, ja tenia tres fills enterrats dels quals ningú en parlava, només ella les seves pregàries íntimes. I ara jo marxava lluny.

    Quinze dies de mar m'esperàvem, amb aquelles olors i el sacseig tan característic. Quant de sobte:

    -La GUERRA, LA GUERRA!!, ha començat la GUERRA.

    Sis mesos després em trobo amb un fusell a la mà, lluitant per una vida que no sabia el que eren els ideals polítics. Que hagués sigut de mi si hagués agafat aquell vaixell

     

    mar

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Paracaigudistes intrèpids

    La meteorologia és una ciència experimental, basada en suposicions que ens porten a prediccions més o menys encertades. Les gotes d'aigua es condensen en un núvol, van adquirint volum, xuclen la humitat de l'entorn i eventualment es deixen cure com paracaigudistes intrèpids, com aviadors suicides. I allà, en aquelles zones de baixes pressions que anomenem borrasques es descarreguen aquests projectils d'aigua, enfurismats pel vent.

     

    Hi ha vegades, però, que les prediccions es queen en meres suposicions frustrades i els paracaigudistes s'aferren fort entre ells, temorosos de caure.

     

    Si aquell 25 de setembre de 1588, les gotes s'haguessin paralitzat per la por, potser la flota de l’Armada Invencible hauria fet honor al seu nom. Felip I hauria instaurat el catolicisme a Anglaterra. Potser ara allà s'hi parlaria castellà i potser el pa amb tomàquet seria el nou Fish and Chips.

     

    Potser. Potser sort que les gotes es van atrevir a saltar.

    Geostròfic

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Què és realment veritat?

    I llavors, les aigües enfurismades pel vent, xocaren contra la panxa de la nau. Els soldats enemics s'arrauliren atemorits a la coberta i entre amens i pregàries resaren a Dèu que els salvés de la superioritat dels nostres soldats. No obstant això, les bales no deixaren de caure sobre aquells uniformats immobilitzats per la proximitat de la mort.

     

    Els obusos van seguir disparant, implacables, desafiants, fins que des de la flota espanyola veieren la Royal Navy endur-se tots aquells homes encongits a les profunditats de l'oceà...

     

    - Sa majestat? Di-Disculpi la meva impertinència, però no va resultar infructuosa la batalla que m'esteu narrant?

    - Escrivà, el teu deure no és parlar. Fes el que se t'ha encomanat i escriu les meves paraules, que són l'única veritat que hom ha de creure.

     

    Blurred

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Terra a la vista!

    El crit de "terra a la vista" se sentí després de setmanes que la nau almirall i les dues caravel·les hagués salpat de les Canàries.

    De sobte el comboi es veié envoltat per una gernació de canoes carregades d'uns pintotescos individus de cares pintades, plomalls al cap i mig nus.

    En un tres i no res, la tripulació va ser delmada per la ferocitat dels indigenes que van lluitar amb dents i ungles per llur pervivència, mentre el cap de l'almirall lluïa com un trofeu clavat a la punta d'una rudimentària llança de fusta.

     

    Dracus de Illa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    El retorn de l’heroi

    Benvolguda reina Penèlope:

    Aquest escrit us confirmarà en ferm que sóc viu. Durant tot aquest temps, els Deus han jugat amb mi i han posat tota mena d'entrebancs perquè no assolís el retorn a Ítaca.

    Ara he arribat a un port encalmat, lluny dels capricis dels Olímpics i de la mesquinesa humana, i m'abelliria que us reuníssiu amb mi, estimada reina.

    No vull seguir amb la vida passada. Ser heroi és massa cansat i vos i jo ens mereixem una vida plàcida i tranquil·la.

    Deixeu el fer i desfer inacabable del vostre teler i confieu en Telèmac: ja és prou gran com per foragitar tots els indesitjables que us pretenen i fer-se càrrec del regne. Ben segur que serà un hereu digne de nosaltres.

    Així doncs, deixeu-ho tot i seguiu l'home que us ha lliurat aquest missatge que, ben prest, us conduirà vora meva.

    Sempre vostre,

    Ulisses

     

    Aquil·les

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    I si hagués marxat?

    Què hagués passat si aquella matinada, fa tants i tants anys, no hagués arribat tard al port? Com hagués estat la meva vida en una altra terra llunyana, mar enllà?

    Que hagués passat si hagués marxat a omplir de blaus la meva essència, a respirar la brisa salada, a guaitar ben conscient la profunditat de l’horitzó?

    Què hagués passat si bressolada pel mar, envoltada d’esquitxos i d’onades, hagués après a deixar de tenir basarda?

    Què hagués passat si en comptes de romandre lligada i engavanyada hagués eixamplat els meus pulmons i les ganes d’explorar il·lusions?

    No ho sabré mai.

    El mar és un camí de plata, que ens permet anar més enllà de nosaltres mateixos.

     

    Hi soc a temps, encara?

    Potser en aquest vaixell, a punt de llevar l’àncora, encara hi ha un lloc per mi, que em portarà ben lluny, de matinada.

     

    Ermità

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Larga vida al Lusitania

    El RMS Lusitania zarpa desde el muelle 54 del puerto de Nueva York con destino a Irlanda. A bordo, un pasaje ilusionado con un futuro prometedor, aunque conscientes del peligro que entraña una Europa en guerra desde hace nueve meses. Se respira calma y tranquilidad, pues numerosas travesías atlánticas a sus espaldas avalan la seguridad del lujoso navío. Además, Norteamérica sigue una política de no intervención e intenta negociar propuestas de paz para que finalice el conflicto bélico. Días de travesía. Pese a la niebla, ya se avista la costa. El final del viaje está cerca.

    Alertado por la posibilidad de que el Lusitania lleve armamento escondido, el submarino alemán U-20 lanza un torpedo. Segundos interminables, intento fallido: no impacta contra el transatlántico por escasas millas náuticas. Tensión, crisis a bordo, intercambios de mensajes de radio. Todo se aclara. Sigue su rumbo. Estados Unidos no participaría en la Gran Guerra.

     

    ANALOGA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    QUè hagués passat si el Titanic no s’hagués enfonsat?

    El Titanic era el vaixell més gran que s’havia construït, ja que mai s’havien transportat tantes persones per mar. I hi havia molts escèptics, que pensaven que el transatlàntic no triomfaria i s’enfonsaria.

     

    Però va passar tot el contrari, el Titanic va tenir molt èxit i tot el món va poder llegir als diaris com havia arribat a port. Allò va suposar un abans i un després al transport marítim. El Titanic va servir com a model per crear noves embarcacions de dimensions iguals o superiors habilitades per transportar persones. Amb el temps, a més de millorar la grandària, es va millorar  la velocitat dels vaixells.

     

    Tot això ha fet que, avui dia, els viatges en vaixell predominin arreu del món, ja que, com que es pot transportar molta gent, el preu és assequible per a totes les butxaques. El turisme s’ha vist molt reforçat, sobretot a les zones costeres.

     

    Biblioteca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    ¿Qué hubiera pasado si…la Luna nunca hubiera existido?

    Cuando pienso en ti, querido Mar, un enorme faro se posa sobre tu horizonte robando mi atención…Es la Luna. El gran amor de todo marinero, que a través de un camino de diamantes alumbra su travesía, y como el canto de una sirena seduce a todo el que la admira, incluido tú. Pero…¿Qué hubiese pasado si nunca hubiera existido?

     

    Cuenta la leyenda que tu bravura nace con tu primer amor: Luna, abrumada de admiradores no conseguía verte , y tú, tan terco como bribón, creabas un bello espectáculo para llamar su atención, al que nosotros llamamos oleaje. Ella, descubriendo tus intenciones quiso llevarte consigo, creando así las mareas. Sin tu amante, adorado Mar, jamás hubieses logrado ser el rey del mundo, y por eso creo que a día de hoy sigues aguardando por ella, mientras ruges su nombre para hacer saber a todos quién es la reina.

     

    Meztly

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Nacidos del mar

    Años de evolución para forjar piel. Lo imposible se hizo probable y lo probable pasó. ¡Ni en mil eones entenderemos cómo! El mar, ¡nuestra madre! Nos hizo... pero cuán distinto fuere de haber variado una minucia. ¡La más mínima cosa! Y no hubiera surgido el ego... fuere todo inerte en el planeta Tierra.

     

    fangirldeserlli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    LA TEORÍA DEL CAOS

    El impresionante galeón, desarbolado y con la caña del timón partida, escora peligrosamente a estribor. La sentina está totalmente anegada. Hay varias vías de agua en las amuras de popa. La quilla también está muy dañada a lo largo del casco.

    Todas las previsiones habían fallado. Nadie podía esperar una tempestad con semejante intensidad en aquella época. Cuando se había pronosticado una constante brisa a barlovento, se encontró con fuertes rachas a sotavento. Cuando las cartas náuticas parecían más precisas, la derrota lo alejó de las rutas habituales de navegación. Los nubarrones nocturnos continuaron oscureciendo el firmamento a lo largo de interminables días. Imposible guiarse por los astros.

    Las aleatorias corrientes no ayudaban. Aquellos letales escollos debían de estar fuera de los mapas. El agónico crujir de madera y jarcia anunciaba el inminente naufragio.

    ¿Qué hubiera pasado si, en su momento, no hubiera aleteado aquella mariposa en Sri Lanka?

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Només per ser dona?

    Suposo que qualsevol persona s’hagués sentit incòmoda perduda al mar amb una tripulació plena d’homes enfadats perquè tu has fet un gran descobriment, cosa que ells mai haurien imaginat. Haver d’aguantar els diferents comentaris impertinents de tots aquells mariners...

    Sí que és cert que tot el que va passar va ser gràcies a un simple error, però n’estic molt agraïda. No vaig rebre cap mèrit, van pensar que tot era mentida, i fins que no va aparèixer un home oferint-se a mostrar el descobriment, no van permetre una altra partida per demostrar-ho.

    Ara ho entenc tot... Mai no deixaré que cap home, que a més em va fer companyia a l’expedició, s'acabi emportant el meu mèrit.

    Per això mateix ara em trobo aquí, perduda en la mar, a l’espera de demostrar que el que jo he pogut fer cap home no ho ha pogut aconseguir fins ara!

     

    Persèfone

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    TRENCAGLAÇ

    El vaixell trencaglaç avança pausadament envoltat de la remor que fa el glaç trencant-se en la immensitat de la banquisa polar, obrint un canal on aigua i trossos de gel com petits icebergs es gronxen per donar pas, abans no es torni a glaçar, a d’altres vaixells transportant mercaderies el més ràpid possible d’aquí cap allà i a l’inrevés, per escurçar temps de viatge.

    El canvi climàtic avança al no mantenir glaçades les aigües dels oceans polars.

    La tecnologia ho ha permès.

    Si l’ambició humana no hagués ideat els trencaglaç, aquestes aigües gelades mantindrien la fredor.

    La fauna polar conservaria i es nodriria del seu hàbitat gelat, sense haver de traslladar-se grans distàncies per sobreviure. El mateix passa amb els diferents pobles esquimals (inuit, yupik) que habiten aquestes regions àrtiques, on tant uns com els altres es poden trobar amb les vies obertes pels trencaglaç que els barren el pas.

     

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Mons imaginaris

    Quan el capità Garfi va ordenar capturar a Peter Pan, la Perla Negra va abordar el seu vaixell i Jack Sparrow es va fer amb tota la seva tripulació. El que Sparrow no s'esperava és que estigués en la cel·la d'aquest vaixell un tal Cristòfor Colom. I que li parlés de mons imaginaris i continents no descoberts mentre jugaven a cartes amb Sandokán. Jack Sparrow preferia les històries del Kraken. I veure jugar al Barça en la seva cabina, clar. Pinocchio era el millor. Un enorme defensa central italià, per si no seguiu el futbol.

     

    Paris

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    ABSÈNCIA DE VALORS

    - Què hagués passat?:

     

    • Si l’armador no hagués nomenat capità del bergantí al seu cunyat, practicant assidu de la ingesta i processament de begudes espirituoses?

    • Si el capità no hagués assignat el càrrec de contramestre al seu cosí, amb greus antecedents per malversació i estafa?

    • Si el contramestre no hagués designat pilot al seu company de cel.la a la presó, violent busca-raons, sense experiència pràctica de navegació?

    • Si el sobrecàrrec, nebot del contramestre, hagués tingut cura en la tria i control de l’aptitud a l’hora de contractar la tripulació?

     

    - Doncs que el vaixell no hauria errat la derrota; que no haurien embarrancat en un escull lluny de les línies de navegació; que les provisions no s’haurien exhaurit aviat... que no hauria mort ningú i les mercaderies haurien arribat a bon port.

    Conclusió: el nepotisme és causa d’enfonsament de tot tipus de naus, incloses les de secà.

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Què hagués passat si Colom hagués estat una dona?

    Els Reis Catòlics no l’havien deixat anar amb els seus vaixells a descobrir noves rutes, però ella no es va desanimar. Va estar els quatre anys següents treballant i estudiant diverses rutes marítimes tots els dies. Al final, amb ajuda d’unes amigues nobles que havia fet, va poder comprar uns vaixells, tripulació i provisions.

    Després d’uns mesos navegant, va arribar exactament on ella volia, a Amèrica. Allà hi va conèixer uns pobles natius, a qui va ajudar a progressar tecnològicament. Ella es va convertir en la imatge de l’avenç i la felicitat.

    Anys després, la societat americana va anar creixent com a comunitat matriarcal. Avui dia, les dones hi són considerades tresors nacionals. És el lloc amb més avenços marítims del planeta i no entenen què és la violència de gènere.

     

    Wein

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Què hagués passat si no haguéssim perdut el nen a la platja

    Què hagués passat si no haguéssim perdut el nen a la platja?

    M’hauria estalviat buscar-lo desesperada, amb el cor a la gola, veient les ones anar i venir impertorbables

    M’hauria estalviat deixar els altres dos fills meus a uns desconeguts que ens van dir que es cuidarien d’ells mentrestant nosaltres buscàvem el petit.

    M’hauria estalviat sentir el meu home que deia ─Ofegat no, es tan maco que ens l’han pres.

    M’hauria estalviat pensar que si no el trobàvem era incapaç de tornar cap a casa amb un fill de menys.

    M’hauria estalviat el defalliment a les cames un cop vaig tenir la caseta de la Creu Roja a prop i pensar que si no era allà, em moriria llavors mateix.

    M’hauria estalviat sentir el noi que va sortir quant va sentir el meu crit i que em deia ─Senyora, no plori, que ja veu que en nen està bé.

     

    Flor de sal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2022

    28 d’abril de 1789

    La visió de l’HMS Bounty allunyant-se plàcidament menada pel capità Bligh s’ha esvaït definitivament.

     

    Dins aquest bot a la deriva només posseeixo un xic de rom, una pistola, una bala solitària (cortesia professional)... i tinta, ploma i un quadern on escric aquestes notes.

     

    Com has acabat així, cristià? Quin trist motí volies organitzat tot sol? Si tinguéssis per companyia un parell de taurons grisos… Serien senyal inequívoca de la proximitat d’algun atol on esperar la mort amb més… comoditat.

     

    I ara, sobre les ones, imagino aquells malucs exòtics dansant un altre cop. Em parlen... Que vingui al fons? És el preu dels dies en què em vau elevar més amunt de l’èxtasi? Un cavaller anglès paga sempre els seus deutes.

     

    No vull morir i ser oblidat. Però ho accepto. El record del meu nom es diluirà en el temps i aquesta última llàgrima ja no es separarà mai de l’oceà.

     

    Mari Muntanya

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2022

    Sense estels

    Si les estrelles no haguessin existit, el mar fosc de la nit estaria ple d’illes fetes d’algues, escates i esperits, que anirien a rescatar els mariners cada cop que aquests es perdessin en la foscor més absoluta de la nit. Les illes fetes d’esperits, tan vives com el propi mar, haguessin buscat tots els vaixells desemparats i els haguessin acollit, fent de terra fosca per uns instants. Els mariners, agraïts, haguessin passat la nit en aquestes illes fantasmals, dormint plàcidament gràcies a la seguretat negra i obscura.

     

    Si les estrelles no haguessin existit, si no haguessin estat elles les determinants del rumb i l’orientació, les illes d’esperits serien la segona casa dels mariners perduts i els fantasmes serien els que guiarien els mariners a través de la nit.

     

    Dolors

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2022

    Què hagués passat si Colom hagués estat una dona?

    El 1492, Cristòfol Colom “va descobrir” Amèrica, entre cometes, perquè allà ja hi havia persones amb cultura pròpia que vivien tranquil·lament.

     

    La descoberta d'aquelles terres va provocar que els grans senyors d'Europa enviessin les seves tropes a conquistar-ne un tros. Amb l'excusa que Europa era més avançada van començar a matar i esclavitzar tota la població que no acceptava la religió i les tradicions d'Occident.

     

    Si Colom hagués estat una dona, per desgràcia, hauria passat el mateix. En el moment que haguessin tirat l'àncora i s'haguessin adonat que allò era terra del nou món, qualsevol home que hagués anat amb ella li hagués robat el mèrit, tal com ha passat amb un munt de descobriments científics de l'antiguitat.

     

    El final de la nostra protagonista hauria estat molt cruel, ja que, segurament, aquesta dona s'hagués oposat a totes les barbaritats que van fer i l'haguessin hagut de matar.

     

    Rovell

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2022

    Què hagués passat si el Titanic no s’hagués enfonsat?

    Titanic,  vaixell que va sortir de port carregat de somnis... Les persones que hi vam viatjar el recordem amb il•lusió…, tot i que també amb força por.

     

    Va ser un moment molt angoixant… Jo era a la proa i mirant cap endavant vaig veure un gran bloc de gel. Anàvem directament a xocar-nos-hi. Els passatgers van començar a cridar i van entrar en pànic. Estàvem a punt de xocar! Una mica més i, tancant els ulls, no vaig sentir el característic so del caos. El vaixell s'havia aturat, tot i que el motor seguia encès. La gran màquina de metall va començar a girar esquivant el gel. Ningú entenia el que havia passat, ni tan sols el capità.

     

    Al final, vam arribar d'una peça a port. Uns van atribuir aquest miracle a la màgia, altres a éssers marins, però encara avui dia ningú no n’ha arribat a descobrir la veritat…

     

    Inkling

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2022

    AMOR A FLOTE

    El primer oficial, William Murdoch, la observa embarcar en Southamptom. Enseguida queda prendado de su figura. No tarda en averiguar que se llama Helen Caldwell y que viaja sola.

    Durante los primeros días de navegación, William la busca por el salón de lectura, la cafetería o la cubierta de paseo, y entabla conversación con ella. Helen se siente cortejada y se muestra complacida e ilusionada.

    Hacia la medianoche del cuarto día de navegación, Murdoch está de guardia en el puente de mando y, desatendiendo las órdenes del capitán Edward J. Smith, cambia el rumbo y sale a la cubierta exterior provisto de cincel y maza.

    Tras largos minutos de pánico y horror, el Titanic desaparece bajo las aguas. Helen, agarrada a un madero flotante, aún puede ver, en lo alto del iceberg, su nombre y el de William en un gran corazón perfectamente esculpido en el hielo.

     

    Bartleby

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2022

    GIGLIO

    Qué isla tan bonita y qué valientes sus habitantes cuando hace diez años fueron a socorrer el naufragio del crucero Costa Concordia.

     

    Su capitán se hizo célebre por su naufragio, una multitud de errores que acabaron con la muerte de ingenuos turistas que hubieran salvado sus vidas de haber actuado con cordura. Qué facil hacer las conclusiones a posteriori!!!

     

    Fue un rumbo equivocado, una colisión por babor con las rocas sumergidas, una maniobra afortunada al virar 180 grados y al regresar el navío escoró hacia estribor, para descansar en el fondo como si nos hubiera querido enseñar su herida mortal,.

     

    QUÉ HUBIERA PASADO SI…? asumiendo los errores, aquel capitán se hubiera puesto al frente para organizar la evacuación... Se pueden elaborar multitud de conjeturas, si tomó alcohol en la cena... si... etc. etc. y si hubiera tenido alguna noción de inteligencia emocional?

    Leáfilo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2022

    LA TRAGÈDIA EVITADA

    Em dic Marie i vaig ser una de les persones que va navegar al Titanic. Aquell vaixell va ser molt conegut, ja que quasi va constituir una de les tragèdies marítimes més grans del segle. Però m’agradaria explicar-vos el relat del meu viatge...

     

    Quan la meva família em va dir que aquell any marxaríem de viatge amb el Titanic, no m’ho podia creure. Tothom parlava d’aquell fascinant i enorme vaixell, i poder viatjar-hi semblava un somni.

     

    Durant els primers dies de viatge, vaig gaudir molt d’aquella experiència. Malgrat això, una nit vam escoltar un soroll molt fort i el vaixell va començar a moure’s violentament.

     

    Semblava impossible salvar-nos de la tragèdia, però els mariners van aconseguir evitar que el vaixell xoqués contra el gel. Aquell dia vam celebrar grans festes en les quals tots vam menjar i riure.

     

    I aquesta és la veritable història del Titanic.

     

    Pergamí

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2022

    La Lliço

    El professor tancà el llibre donant la lliçó per acabada. Recollí les seves coses i es posà la jaqueta, a punt de sortir de l’aula. Entre el brogit dels alumnes que ja es preparaven per l’esbarjo, s’alça la veu d’un alumne assegut a darrera fila.

    - Una pregunta, professor. Què hauria passat si la missió de «l’armada invencible» hagués reeixit? Seria Espanya el regne més poderós del món?

    Es feu silenci a l’aula, esperant la resposta.

    - La Història l’escriuen els vencedors. I per vèncer s’ha de saber d’aprendre dels errors. La missió de l’armada invencible s’abocà al fracàs en el moment que el Rei Felip II designà per al comandament persones que li devien favors mentre ignorava els consells dels professionals. Han passat més de 400 anys des d’aquell desastre, i la situació ho ha canviat. No, Espanya mai serà el país més poderós del món.

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.04.2022

    Tsunami

    El cap d’operacions repartia instruccions als responsables dels equips de treball enmig del caos. Calia posar en marxa immediatament els generadors d’emergència que alimentaven les bombes del circuit de refrigeració dels reactors 1-4, les parts baixes dels quals havien quedat inundades amb l’embestida de l’onada que havia escombrat el dic de la planta nuclear. Els informes eren molt preocupants, la temperatura del nucli s’elevava perillosament amb molta celeritat. De sobte es produí una gran explosió: el reactor número 1 acabava d’esclatar.

    L’exministre d’energia s’assegué en un banc. Solia aturar-s’hi a llegir el diari cada matí. La notícia de portada l’havia glaçat: un tsunami havia colpejat la costa est del Japó. Recordà com si fos ahir la nit que despertà d’un somni sobresaltat amb l’explosió imaginària, xop de suor i de pànic. La nit que decidí no signar l’autorització per construir la central nuclear de Fukushima.

     

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.04.2022

    Coordenades

    Què hagués passat si el que no va passar haagués passat? Un error de càlcul: un naufragi.

     

    Acinom

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.04.2022

    Evolució alternativa

    Quan la grua alçà la xarxa per damunt de la coberta, el maquinista s’adonà que la pesca no havia estat el que esperaven: entre els peixos del banc capturat hi havia un cos estrany. Després de la descàrrega els pescadors van abocar-se sobre les captures escampades a bord del vaixell, per descobrir el que podia haver estat la víctima d’un naufragi

    El cos, humà en aparença, presentava deformacions que no podien atribuir-se al temps que el cadàver havia passat a l’aigua, doncs la carn era fresca i ferma i no mostrava signes de putrefacció. El fill del patró, que tenia coneixements de primers auxilis, va ser l’encarregat de fer l’examen d’aquell ésser en aparença humà però amb cara de peix, membranes entre els dits i brànquies al coll. Alçant la veu per sobre la dels companys exclamà:

    - I si Darwin s’equivocà?

     

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    Naufragi fallit

    El capità Edward John Smith gaudeix del seu retir, assegut al porxo de casa. Mira amb recança una fotografia del diari, on hi surt el vaixell que hauria d’haver comandat si no hagués sigut per aquell inoportú atac de gota. La crònica parla d’un viatge agradable i d’una arribada a Nova York on passatgers i tripulació han sigut rebuts amb tots els honors. Aixeca un moment els ulls per saludar a la nova llogatera de la casa del davant. És una dona que no acaba d’encaixar entre el veïnat, la troben estranya. Alguns, fins i tot, s’atreveixen a dir que és una fetillera. A ell, però, tant li dona. Torna a fixar la mirada en el diari. La veïna, que en arribar a casa s’ha posat a espiar-lo rere les cortines, rumia si ha arribat l’hora d’aixecar l’encanteri que li va fer per evitar que dirigís el Titànic.

     

    Txisky

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    un record enfonsat

    Què hagués passat si seguís navegant?sent un naufragi tan extravagant.Aquelles històries d’amor que es van concebre, que juntament amb ell es van enfonsar. Sortir fora per buscar-te. Sentir els corrents del vent per sobre el mar. El despertar-se amb un fort cop

    El sortir del camarot, veure com el vaixell minva i tots nosaltres amb ell. Les cortines rebolant, els porticons repicant: El poc temps que em queda em qüestiono quèe em queda per davant.

    El saber com acabarà i les conseqüències que tindrà.senzillament no tèmer acceptar la situació, enfonsar-se amb el vaixell estant fora el balcó.Destinar-te les paraules de certesa i de raó. Senzillament vull que em recordis quan rellegeixis això.

     

    Arni

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    ALMERÍA. 11 DE SEPTIEMBRE DE 1891

    Una entrada de aire frío sobre el Golfo de Cádiz propició que aquel fatídico viernes de finales de verano amaneciera cubierto por inquietantes nubes negras. A media mañana empezó la brutal tormenta. Una lluvia torrencial, que sorprendió a los más mayores, arrastró enseres, fango, escombros, animales y personas por las ramblas hasta el mar. Pero Caridad no tenía miedo. Yendo con un hijo en brazos y el otro asido de la mano, ella parecía querer desafiarlo. Hacía muy poco que este había engullido a su marido mientras faenaba. Aquellos nubarrones le hicieron revivir su último beso. Ansiaba encontrarlo y volver a estar los cuatro juntos.

    Cada medianoche cuando hay temporal, la estatua de Caridad con sus hijos, la más antigua de Almería, cobra vida para acercarse al mar. Ver su inmensidad y sentir la furia de las olas luchando entre ellas la retrotrae hasta su amor. Hasta su última despedida.

     

    ITSUKI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    SENSE CACAU

    Després de molts dies de turbulències, les aigües calmes de l’oceà feien albirar un final feliç, i a bord es respirava una eufòria desmesurada.

    Aquell vespre, el cel enfosquí sobtadament i un grop amenaçant a l’horitzó posà en alerta els mariners, que s’afanyaren a arriar en banda, endreçar la coberta i recollir els caps. Ells, es varen refugiar dintre la cabina.

    En pocs minuts la mar es tornà arborada, el vent huracanat i la pluja diluviana. La nau anava a la deriva. Els mariners van perdre tots els referents per a la navegació i no van saber trobar el rumb. Quan al cap d’uns dies el mar es va encalmar, es van sorprendre de trobar-se, de nou, al port de Palos.

    Així fou com ens quedàrem sense cacau, patates, tomàquets, sucre, tabac i, sobretot, or i plata.... fins que molts segles més tard, vingueren els americans a oferir-nos-ho generosament.

     

    Tramuntana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    Sin amor, sin nada

    ¿Qué hubiera pasado si no se hubieran destruido? Pensó, aquella mujer de piel casi trasparente y ojos blancos. Fuera ya no quedaba nada, resonaba en su cabeza.

    Mientras arrastraba los pies por aquel lodo de las profundidades del mar, recordaba las leyendas, que contaban los antiguos. Ellos viviendo en la Tierra, un lugar verde; con un sol que les acariciaba; con una lluvia que no quemaba; con un mar azul, hermoso, plagado de millones de peces de colores inimaginables. Ahora todo era negrura y tristeza.

    ¿Qué era el amor?, madre. Y ella le explicaba que era un sentimiento que hacía enternecer al corazón, y llenaba de felicidad. Allí abajo no había de aquello.

    La mujer se quedó quieta, delante de la presa. En un segundo sacó su larga lengua y atrapó al pez Gobio. Quizás todo habría sido distinto. Hubiera sido hermoso conocer el amor.

     

    Dorada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    BERMEO. GALERNA DE 1912

    El viento arreció y los esfuerzos de todos los pescadores por mantenernos en pie fueron en balde. Llovía a mares. Lo mejor sería desmontar mástiles y meternos en bodega a capear el temporal. El nebuloso tono gris antracita que fundía cielo y mar se iluminaba con aquel obsceno aquelarre de truenos y olas, cabalgando unas sobre otras. Un par de barcos de vapor franceses se habían acercado para avisarnos de lo que ya era evidente, pero muchos barcos preferimos quedarnos en altamar y seguir pescando bonito unos días más.

    Un rayo cayó sobre uno de los mástiles iluminándolo todo de una intensísima luz blanca. Y allí estaban ellas. Las lamias. Era la primera vez que las veíamos. Agitando las manos unas y canturreando otras, parecían invitarnos a guarecernos de aquella infernal galerna bajo el mar.

    116 marineros de Bermeo saltamos hacia ellas y, engullidos por la mar, encontramos la paz.

     

    ITSUKI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    C3RV4NT35

    La sal cristal·litzava com petites escates platejades sobre la pell d’aquells rostres blancs, desproveïts del color de la vida. Els seus ulls romanien oberts, perduts en la immensa foscor de la mort, en la desconsolada buidor del silenci. Una quietud que també regnava en aquelles costes de Lepant cobertes de carn de canó. I en aquelles aigües on s’hi havien jugat tantes vides, els màstils allargaven els seus braços amunt en un intent desesperat de clavar les seves ungles als núvols; tot i sabent que les naus s’enfonsaven, enduent-se mar endins milers de cossos innocents. Un d’aquells cossos baixava lentament, girant com les aspes d’un molí. El plom de dos tirs li havia inutilitzat la mà esquerra, però amb l’altra hauria escrit grans obres que haurien marcat el segle d’or de la literatura espanyola. Tothom hauria recordat el seu nom, si no fos perquè s’enfonsava en aquelles aigües saturades d’oblit.

     

    Sancho

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    RES NO ÉS CERT

    En realitat no existim, no hi som. Diuen que un meteorit va eliminar als dinosaures. No és veritat. Va caure un kilòmetre -només un kilòmetre- més lluny del que els suposats científics ens volen fer creure. I no va passar res. Aquelles bèsties no es van extingir. Els mamífers no vam prosperar. Penélope mai va teixir durant el dia per desfer-ho a la nit, ni Leonardo va pintar cap dona del somriure velat, ni es va inventar el que anomenen penicil·lina , ni tampoc va explotar Hiroshima. El mar es va empassar el meteorit. Simplement. I els deus encara es feliciten per haver conservat la pau en aquest planeta d’aigües cristal·lines i boscos verges, en el que mai ningú ha gaudit d’una posta de sol, ni s’ha escoltat una melodia, ni un riure, ni un plor. Ni una paraula.

     

    Atria

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    Sra. Colón

    Me he despertado sobresaltado. Bajo de la hamaca con cuidado para no despertar a Aaralin. Los sonidos de la selva ya no me asustan, he aprendido a escucharlos. He perdido la cuenta de los días, desde que naufragamos en las costas de este lado del mundo. Sólo sobrevivimos una docena de las tres carabelas que partimos del puerto de Palos.

    Tras semanas de sufrimiento por mi fracaso, hundido por la culpa, con la conciencia llena de las muertes de mis tripulantes, la vergüenza de haber desafiado las leyes de Dios, él mismo me habló. Me tocó el hombro, antes de que me lanzara por el precipicio, y me tomó de la mano llevándome de nuevo a la aldea. Sólo me dijo dos palabras: Mira y comprende”.

    Miré, vi al resto de mi tripulación con sus nuevas mujeres; tranquilos, satisfechos, felices y comprendí. Sirvo mejor a Dios si no regreso.

     

    Filomena Echapoendós

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2022

    Inquietud

    Avui em toca superfície... perdre la seguretat i l’aixopluc d’aquestes profunditats pregones on em sento tan feliç.

    Cal estar al cas de què passa fora dels nostres dominis aquàtics. Inquietud...

    Vivim en harmonia amb totes les altres espècies que comparteixen el nostre hàbitat en un ecosistema simbiòtic on hi ha lloc per a tots. L’aigua salada esdevé la nostra font de vida i els conreus d’algues el nostre aliment. Fora de l’aigua l’aire crema els meus pulmons. L'aigua, en canvi, traspassa suaument les meves brànquies mentre em desplaço aprofitant els corrents marins en una coreografia infinita...

     

    Nàiade

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2022

    Trainera Albion

    El Foreign Office rep la petició d'un club de rem basc per participar en la tradicional competició de rem entre les universitats d'Oxford i Cambridge. El ministre trasllada la petició als organitzadors. Aquests, educadament, responen tot lamentant que la petició arribi a finals de març, ja que la competició té lloc a principis d’abril i la logística ho fa impossible. El club basc respon assegurant que només necessiten vint hores per fer la travessada des de Getxo fins al Tàmesi. Creient que es tracta d’una broma, des de Londres deixen estar el tema. El dia de la prova, quan les dues embarcacions universitàries ja han recorregut una milla, els bascos arriben a la línia de sortida. Deu minuts després, la trainera amb la bandera d’Euskadi creua la meta, mentre els remers d’Oxford i Cambridge lluiten per no naufragar per culpa de l’onada que han deixat els bascos al seu pas.

     

    Banditcat

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2022

    Expedició Imperial Transantàrtica àlies Expedició Endurance

    24 d'abril de 1916, Illa Elefant, Shackleton i 5 homes més salparen a bord del James Caird de 6,85 metres d'eslora en busca d'ajuda a l'Illa Georgia del Sud. Per endavant, 1300 km de viatge dur i, enrere, 22 ànimes esperançadores, la resta de la tripulació palplantada.

     

    En Rampells de defalliment durant la travessia, un Shackleton pensatiu es fustigava mentalment: "Què hagués passat si haguéssim desembarcat en aquella primera badia excel•lent divisada al mar de Weddell? Tot hagués estat tan diferent... 6 de nosaltres amb gossos, trineus i provisions hauríem estat els primers en creuar l'Antàrtida, tornat a la civilització a bord de l'Aurora ancorat al Mar de Ross i l'Endurance no s'hauria enfonsat"

     

    "Si ho fem tot junts, tornarem a casa"- Worsley li repetia les seves pròpies paraules per animar-lo. Shackleton ho feia constantment a la tripulació.

     

    Shackleton es deixà la pell i aconseguí rescatar vives les 22 ànimes.

     

    Petúnia lila

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.03.2022

    Jasón y su retiro

    Me encontraba de vacaciones en la antigua ciudad de Yolco, en Grecia, sentada en una roca a la orilla del mar Egeo; cuando comencé a recordar, según la mitología griega, como el héroe Jasón y los argonautas navegaban con la embarcación Argo, que poseía el don de hablar con la tripulación; e iban en busca del vellocino de oro, un carnero que sonreía de lana dorada, el cuál traía suerte adonde lo llevaban. Pese a estar protegidos por los dioses, pasaron por varias vicisitudes en el transcurso del viaje, con monstruos marinos, sirenas que intercedían para desorientarlos y olas enormes. Jasón cuando regresó a Yolco, devolvió la paz y la prosperidad a la población; después de varios años de inestabilidad, depuso a los traidores y estableció un gobierno de mujeres poetas y filósofas; él se retiró a Atenas para pasar allá el resto de su vida.

     

    piedra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.03.2022

    El héroe del Titanic

    Por fin había encontrado la solución. Tras 20 años viendo como moría medio planeta sin cesar, al fin sabía qué hacer. El origen de la enfermedad, o al menos el factor más determinante para su rápida propagación, había sido aquel famoso viaje transatlántico del RMS Titanic que, en su primer viaje, diseminó el virus hacia América y de allí, a todo el mundo.

    Solo era una teoría, pero era el momento de usar la máquina del tiempo. Si el Titanic no hubiera llegado a puerto, la humanidad aún tendría esperanza. Él lo podía cambiar. Escribió una carta pidiendo perdón a las víctimas que causaría, la embotelló y activó la máquina. Justo antes de entrar en la cabina del capitán Smith, lanzó la botella por la borda y se secó las lágrimas que brotaban de sus ojos.

    Poco imaginaba que su carta sería descubierta 107 años más tarde en Wuhan…

     

    H.G. Wells

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.03.2022

    Nova partida

    Era l’any 2018 quan el tsunami va arrasar amb Indonèsia. Primer va colpejar el sud de Lampung, però a diferència d’altres terratrèmols aquàtics viscuts anteriorment, aquesta onada gegant cada vegada creixia més i no semblava tenir cap intenció d’aturar-se. La desapiadada aigua salada va engolir tot el continent asiàtic. També Oceania, Europa. Va provocar una crisis econòmica i humanitària mundial. Els més importants líders polítics agafaven avions, desesperats, direcció al racó més allunyat del tsunami: Alaska. Tot i així, de res va servir. Van acabar tots morts. Encara no entenem com ni per què va succeir, però ara som les gavines les que marquem les normes del joc.

     

    Encís

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2022

    “Padre, aguanta, voy a salvarte. ¡Padre!”

    Un grito desesperado en la negrura de la noche silencia el batir de las olas. La noche separa el día de Todos los Santos del día de los Fieles Difuntos, fecha señalada de visita de la parca. Un joven guardamarina de hermoso uniforme empapado se adentra contracorriente en la espuma del mar batido de 1810. “Padre, aguanta, voy a salvarte. ¡Padre!”.

     

    Tiniebla, oleaje despiadado, noviembre salvaje y temporal del nordés, el diablo cuando sopla. La fragata veloz y el sagaz bergantín al encuentro valiente del francés en Santoña encontraron la muerte en Viveiro, con treinta y ocho cañones por lastre, quinientas cincuenta almas al viento y el palo partido.

     

    En 1951, el pescador Almanegra encontrará la roda para empezar a recordar.

     

    Ay, ...si Santa María Magdalena nos hubiera auxiliado aquella noche, habría silencio cada noviembre en la playa de Covas.

     

    Mariñeiro da Dorna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2022

    Final inevitable

    El capità està content perquè ha aconseguit evitar els icebergs amb un petit canvi de rumb. Els passatgers ni s´han adonat. L´orquestra toca i la gent balla. Però les fredes aigües de l´Atlàntic nord són perilloses. Sense cap tipus d´avís uns tentacles gegants envolten el vaixell i el fan anar com una joguina. Un kraken gegant, una bèstia descomunal com mai s´hagi vist, ha decidit esmicolar aquell objecte flotant que ha gosat pertorbar la seva tranquil.litat. Ja hi havia relats sobre aquests monstres el segle passat, però ningú els donava per certs. En un tres i no res el vaixell considerat indestructible es parteix pel mig i centenars de persones es veuen arrossegades a unes aigües glaçades. El pànic és inenarrable. Estava escrit i res no ho ha pogut canviar. El Titànic estava abocat a la tragèdia des del moment en que va sortir de port.

     

    Betulià

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.03.2022

    Rande todavía brilla

    Al cruzar el Puente de Rande, el que algún día fue el puente de vano más largo de España, todavía se puede apreciar un fulgor procedente del mar.

    Los tesoros hundidos en el lejanísimo 1702 y más tarde visitados por todos, incluido el Capitán Nemo, siguen allí, sumergidos pero a la vista. Nadie los toca, bien por respeto bien por miedo a todas las negras leyendas que los rodean.

    Mientras tanto, los lugareños podemos seguir maravillándonos ante tan hermosa vista cada vez que entramos o salimos de la Fiel, Leal, Valerosa y Siempre Benéfica Ciudad de Vigo.

     

    Bella Plebella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2022

    CANTS DE SIRENA

    Nàpols és la primera pizza i l’erupció del Vesubi. Ara bé, l’origen de la tradició musical, en especial les tarantel·les i el cant de pescadors no s’han estudiat. Els conqueridors la menystingueren en venir dels grecs.

    A l’època en que la navegació es feia remant, uns navegants resseguiren la costa amalfitana en llarga odissea. El masclisme imperant no volia sentir cants de dona. Així, el capità tapà les orelles dels remers amb cera i bla, bla, bla... Però, vulcanisme i canícula fongueren els taps i escoltaren els jolius cants. Ulisses, lligat al pal major, no només no els convencé, sinó que es produí el primer motí marítim. La tripulació conservà i transmeté privadament de pares a fills aquells càntics d’essència mediterrània.

    Reunit a «L’enoteca da Circe» el jovent napolità dignifica la tradició participant dels hipnòtics cants de sirena sempre acabats eufòricament davant un plat de pasta i un bon vi.

     

    DA NAPOLI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2022

    Què hagués passat si retornés Ulisses …

    Ulisses sortí de la cova del Port de Barcelona i es presentà voluntari a Open Arms, perquè Neptú i Zeus l’havien fet tornar com a càstig per abandonar Penélope. Així que pujà al barco, agafà el timó i posà rumb a l’illa de Lesbos. En aquelles costes on els seus mariners es perderen amb les sirenes, els que fugien de Líbia havien estat rescatats per l’Òscar. Però a punt de reunir-se amb ell, topà amb els pirates anglesos que abordaven la Pinta i la Niña carregades d’or. Es disfressà d’ambaixador amic de Tirant lo Blanc perquè li cedissin pas i contractà Cristòfol Colom. Junts salvaren de la mort mil vides.

     

    Robert Puigcerdà

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.03.2022

    Terrapla

    - Ja ho sabíem, que no podia ser!

    - Era tan evident!

    - Ets un frau, Fernando! Ho sents?

    Mentre la nau es precipita al buit infinit de la fi del món, Magallanes es tapa les orelles. Què equivocat estava!

    xavisic

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.03.2022

    MONSTRES

    El vell pescador contemplava, fascinat, els moviments gràcils que la sirena feia jugant amb les onades. Ella es va aturar i el va mirar. La por, una por més antiga i més profunda que el pitjor dels mars, el va envair.

    —No has de témer res. No cal que et lliguis al pal. Avui no cantaré. Avui no et perdràs en aquestes aigües gèlides i llunyanes. Seguiràs el teu camí i t'hauràs d'enfrontar a altres perills. Potser a tu mateix, Ahab.

     

    Atenea

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.03.2022

    DIALOGOS

    Desde lo alto de la torre observan cómo las gigantescas olas se acercan a la ciudad bajo sus pies. El joven visitante mira asombrado el impertérrito semblante de su anciano acompañante, los ojos fijos en el horizonte como si el terrible espectáculo no fuese con él.

    Lleva pocos días en la espléndida ciudad que ahora afronta el aciago destino que auguran las aguas furiosas, que parece que engullirán la orgullosa civilización de la que tanto había oído hablar.

    Cuando parece que van a perecer bajo el agitado mar, éste es desviado por una barrera invisible, dejando a salvo a todos los habitantes y dejando intacta la majestuosa ciudad.

    - Como puedes ver, mi joven amigo Platón – le dice el anciano Arion, se ha preservado contra todo pronóstico nuestro legado. Atlantis perdurará. En tus manos dejamos nuestro sino para que difundas al mundo entero el saber de nuestro pueblo atlante.

     

    semont

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 2.03.2022

    Què hagués passat si els maies haguessin descobert Europa?

    En Luis era un dels alumnes més brillants de la universitat quan uns geògrafs li van demanar que formés part d'una expedició a altres territoris del món. Després d'uns mesos en Luis va descobrir un territori que actualment és Àfrica i va reunir al grup i a navegants per abordar. Una nit, un vent va bufar molt fort i va fer canviar el rumb dels vaixells. Ningú se’n van adonar i uns dies després van arribar a Europa, però pensaven que era Àfrica. Uns habitants d'un poblet al veure'ls van avisar a altres pobles del voltant, ja que pensaven que els volien atacar. Ells però, no volien fer mal i mentre desembarcaven afamats i cansats del viatge els europeus els van atacar i finalment van morir per la falta de energia al lluitar. Ningú en va saber res més i no van descobrir aquells territoris fins després de molts anys.

     

    Aina Terradas

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.03.2022

    Què hagués passat si la Marina Imperial Alemanya hagués superat a l’Anglesa?

    Durant la cursa d’armament durant la Primera Guerra Mundial, el Kaiser Alemany volia aconseguir una marina més forta que la Britànica, i ho va aconseguir. El 1916, la gran marina Alemanya va guanyar els Britànics en la Batalla de Jutlàndia, els quals van quedar sorpresos… Ja no eren els dominadors del mar. Mentrestant, els submarins Alemanys encerclaven totes les illes Britàniques, que no deixaven entrar ni sortir vaixells del territori. Això creava una fam magre, ja que depenien alimentàriament de les seves colònies. Després d’aquesta acció, els Alemanys li van oferir a Anglaterra la pau, a canvi de la neutralitat de l’Imperi Britànic durant la guerra, cosa que si no complia, acabaria amb l'aniquilació dels ports Britànics per la marina Alemanya i una fam destructiva a causa dels submarins. Finalment, sense cap possibilitat d’ajuda, l’Imperi Britànic accepta i roman neutre durant la guerra.

     

    Erich.

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.03.2022

    L’Atlàntida

    Bon dia, senyors passatgers.

    El comandant Posidó i tota la tripulació els donem la benvinguda i els agraïm haver escollit aquest vol de la companyia Atlas airline amb destinació l'Atlàntida. El vol durarà cinquanta minuts. Sobrevolarem el mediterrani en direcció Sud, cap a les columnes d'Hèrcules. La temperatura a l'Atlàntida és d'uns agradables 22 graus, el vent, de component Sud-est i la fortuna, prosperitat i abundància estan garantides en tot moment.

    Moltes gràcies per la seva atenció i gaudeixin del vol i de la seva estada a l'illa promesa, renascuda de les seves cendres.

     

    Arween

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    La metamorfosi de la pirateria

    Què hagués passat si els pirates no haguessin enterrat els seus tresors? Soterrats no valien res, però, i si els haguessin invertit en embarcacions de més eslora, armament més imponent, i fins i tot tripulació?

     

    Si s'ho haguessin plantejat bé, avui en dia no els mancaria res. Les robes velles i les espases s’haurien transformat en corbates i maletins i serien les persones més poderoses de tot el planeta; monarques, polítics, grans empresaris... Per contra, els seus ideals no haurien canviat. Continuarien robant a tort i a dret, potser no a mà armada ni a plena llum del dia, però segur que robarien. Viuríem a un món desbordat per la corrupció, i nosaltres, malgrat saber-ho, ens veuríem impotents envers l’omnipresent pirateria.

    De fet, ara que hi penso, estem segurs que els pirates van enterrar els seus tresors?

     

    Murray

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    08340

    Vilassar de Mar, inundat d'aigua i ple de persones i sentiments buits.

    Aquell 9 de febrer de 1932 ens va canviar a tots els presents i no presents, però millor us ho explico des del principi.

    Començava un matí assolellat amb vistes a una mar plana i blava, la gent anava a comprar pels tranquils carrers com de costum i després es passava a comprar butlletes de loteria. Tots els habitants anàvem  pel mateix número, i després d'una impacient espera van sortir els resultats: "el número 08340 ha sigut el guanyador". Tot Vilassar vam guanyar la loteria! Als altres pobles no els hi va sentar molt bé, es van reunir i van parlar de com  farien per destruir-nos així que sense pensar-s'ho més van tirar una bomba al nostre mar perquè un tsunami abundés pel nostre poble. I aquí és on em pregunto: "què hauria passat si no ens hagués matat el tsunami?”

     

    jc

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    EL FAR DE CADAQUÉS

    En els darrers dies, un grup d'amics van anar a visitar el poble de Cadaqués i tenien la intenció de passar tot el dia en una cala d'allà. Van anar amb barca una estona per passar el temps, van anar  lluny, ja que ho trobaven divertit. Van descobrir un far que mai havien vist i van voler parar-hi per anar a veure-ho de més a prop. Podien veure que el pas estava prohibit, així i tot, van voler entrar. Van passar per cada racó i van veure una palanca, la qual van utilitzar. Es va obrir una porta on va aparèixer un trident enorme i darrere una estàtua de Posidó. Van col·locar el trident a la mà de Posidó i de sobte va tremolar el terra fins que va desaparèixer l'estàtua completament. Es van quedar bocabadats pensant on havia anat, ja que semblava impossible i només volien escapar d'aquell far.

     

    ainroga

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    Tsunami a Vilassar

    Era un 13 d’agost pel matí a Vilassar de Mar, una localitat costanera. No hi havia escola i feia un temps joiós, per això la platja estava pleníssima però, a diferència de la gent, la Laia i jo vam decidir anar a la piscina per poder tenir més intimitat. Feia dies que hi havia rumors d’un possible tsunami al Maresme, però ningú ho tenia en compte ja que era pràcticament impossible perquè no era una zona sísmica. Ens estàvem banyant a la piscina i de sobte vam començar a sentir crits. Nosaltres, intrigades, vam sortir de l’aigua a veure què passava i vam veure una allau de gent corrent cap a la muntanya. Gent corrent i cridant, vint persones dins d’un cotxe, joves saltant la reixa de la piscina…I pel darrere, una onada gegant a punt de devastar-nos. I aquí s’acaba la història, perquè al cel no hi ha papers.

     

    Laura Borràs

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    NAUFRAGI

    Mar Mediterrània, segle XIII o XII aC.

     

    Escil•la i Caribdis ho havien devorat tot. Cap supervivent. Abans d'arribar a l'indret, l'embarcació havia superat molts perills, però havia quedat atrotinada: el pal major estava estellat com a conseqüència de les esquerdes que tenia; i la proa estava considerablement enfonsada, fet que dificultava enormement la navegació. A més, la tripulació hi havia arribat esgotada, inclòs el rei, a causa de les vicissituds que havien viscut durant la travessia. Però tot s'havia acabat. Les dues criatures marines s'ho havien empassat tot.

    Mentrestant, en un palau llunyà d'una illa de la Mediterrània oriental, Antínous va usurpar el tron quan li van arribar les noves d'una nau desapareguda en un altre indret del mateix mar. A més, va encarregar que es reescrigués el relat.

     

    Biblioteca Central de Dublín, segle XXI

     

    - Busco un llibre...

    - De quin es tracta?

    - Antínous, de James Joyce.

    Rupestre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    SI APRENGUÉSSIM A ESTIMAR COM ANIMALS…

    Sis-cents anys després, Déu va manar Noè que construís una gran arca de fusta de xiprer on hi posaria una parella de cada animal a fi de salvar-los d’un gran diluvi universal que havia de negar el món i fer desaparèixer la maldat que creixia en els homes. Durant quaranta dies i quaranta nits va ploure sense parar, fins que les aigües arribaren molts metres per sobre les muntanyes. L’embarcació feia un tuf insuportable, barreja de pixums i excrements de totes aquelles espècies. Noè, havent sortit a coberta per respirar, se n’adonà d’una greu errada, tot veient allí també la parella d’unicorns. Eren del mateix sexe. Alçà els seus ulls al cel, per assegurar-se que no fos observat, i a continuació, va fer caure tots dos animals, condemnant-los a una mort segura, en aquell mar brut i fangós. Ni un diluvi diví és incapaç d’ofegar la maldat humana.

     

    ATIPAR

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2022

    Ai Neptú

    Ai Neptú, si no t'haguessin robat la teva identitat, no tindries els cabells grisos sinó rogents com l'albada.

     

    Ai, si no t'haguessin transvestit, les onades serien tan altes i esfereïdores com ho son ara, però al esclatar contra les roques no farien el soroll greu i violent d'ultratomba que fan ara, sinó que tindrien un murmur càlid i esperançador.

     

    Ai Neptú, si no t'haguessin robat el mirall de coure per donar-te el trident, els mars serien fèrtils, plens de peixos i criatures que l'home ha matat amb la sobrepesca moderna.

     

    Ai Neptú, si t'haguessin pintat i esculpit com la dona que en veritat ets, potser no aniríem al mar a matar-ne el seu fruit amb arpons i hams. I pot ser, només pot ser, que hi aniríem amb cants i flors a celebrar-hi la vida.

     

    Adriana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2022

    El cant de sirena

    Si m'haguessin lligat al pal major i no hagués saltat a l'aigua, atret per l'amor infinit d'aquells cants, ara seria rei a Ítaca. Però vaig ser jo qui havia lligat la resta de tripulants. Així que vaig expulsar tot l'aire dels meus pulmons i vaig descendir cap a l'origen d'aquells cants. A cada braçada em sentia més ple, més estimat. A cada braçada el blau era més fosc i en pocs instants ja no es veia res. Potser perquè havia tancat els ulls per centrar-me només en aquell cant, o potser ja era tot fosc. Em faltava l'aire, jo somreia. Havia trobat el meu destí, la càlida abraçada del mar.

     

    Adria

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2022

    Joaquim Sorolla – La llum del Mediterrani

    Sota la llum del sol pinto la meva realitat. Davant meu, les persones i els paisatges que acompanyen aquesta falsa solitud adopten un color vibrant, solt i vigorós. El blanc, el groc i el verd predominen la meva mirada formant un collage de figures retallades que prenen vida sobre el llenç. Silenciosament somric en sentir les rialles dels infants jugant a la platja d’aquest racó de mar que em va veure néixer.

     

    Em vaig quedar ben aviat orfe de pares i, malgrat els dec la vida, què hagués passat si hagués nascut terra endins? Quina hagués estat la font d’inspiració que tant m’identifica? De fet no seria la mateixa.

     

    Ara realitzo l’obra de la meva vida i li dedico el darrer esforç a aquesta foscor. M’allunyo d’aquest mar i les meves pintures van tenyint-se d’ocres, grisos i marrons. Manca la llum perquè la llum del Mediterrani és la meva vida.

     

    Aprenent d'Aprendre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2022

    El regne de l’Empordà

    Molts vaixells víking procedents de Jutlàndia lliscaven pel mar fins a circumval·lar la península Ibèrica, buscant el sol mediterrani. Aprofitaven aquestes expedicions per fer incursions militars, saquejar i sotmetre diferents territoris. L'any 858, 62 naus langskib comandades per Järnsida i Hastein van massacrar Mallorca i Menorca. Anant ja cap el nord, van passar l´hivern a Montpeller, i a la primavera van atacar Empúries, per conquerir el seu port, les seves drassanes i les rutes comercials. No ho van aconseguir. Empúries va derrotar els víkings i els va integrar a la seva societat, aprenent d´ells els seus coneixements de la navegació en alta mar. A la dècada següent, una invencible flota de vaixells empordanesos va començar a conquerir i colonitzar tots els pobles de la conca nord mediterrània, de manera que molts anys després, es va popularitzar una cançó que deia:” Nascut entre Blanes i Istanbul, molt tocat per la tramuntana”.

    Pat Peba

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.02.2022

    Vestida de Mar

    Si mi padre hubiera muerto antes de mi nacimiento, sin ese inane sufrimiento, si se hubiera quedado siempre en la maldita Suíza sin verme más. Sin la negra enfermedad, sin el rencor imperdonable a la vida. Ay, si mi querido, mi amante, Horacio, él,... si no hubiera volado...

     

    Yo nunca hubiera querido irme a dormir en el Mar de Plata en mi último verso, la playa La Perla no llevaría mi nombre hoy, habría vuelto al bullicio del café Tortoni, habría más lucha, más libros, más conquistas.

     

    Alfonsina no habría rasgado tantas voces, Alfonsina Storni no se hubiera ido un día vestida de mar sin avisar.

    Mariñeiro da Dorna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.02.2022

    Retorn a la humanitat

    El capità va albirar quelcom. Semblava una giny metàl·lic. El periscopi no donava confusions. -Sala de control, aquí el capità Nemo, immersió immediata! El radar del vaixell havia localitzat el submergible. Booom! Booom! S’escoltà parlar els canons. El submarí va balandrejar-se sota les aigües noruegues. -Capità, capità, estem perdent el control de la nau!! No podem endreçar el rumb! Un Maelstrom els estava engolint. Engegueu l’hèlix! Sala de màquines en funcionament! El reactor a la velocitat màxima! Timons en moviment! La intensitat del remolí era imparable. Les cavitats giratòries empentaven el submarí a les entranyes de la terra. De sobte, s’escoltaren noves canonades. Tot semblava perdut. Obriu els timons horitzontals! Bateries connectades! Un canal d’aigües subterrànies els havia xuclat. Minuts després, tot estava encalmat. El sol il·luminava la coberta. Es van obrir les escotilles. El capità Nemo havia retornat, aquest cop per salvar la humanitat de tots els mals.

    Nautilus

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.02.2022

    Si no m’hagués quedat cec

    Digueu-me ara muses, si no m’hagués quedat cec, qui escoltaria les meves rapsòdies sobre la llarga travessia d’Odisseu? Com hagués pogut jo, Homer, fantasiejar amb les sirenes i el seu hipnòtic cant? Qui recitaria sobre l’enyor de Penélope i la nostàlgia del navegant? Algú altre descriuria els forts vents que fuetegen l’illa d’Icària?

     

    Veient, no seria poeta; com a noble que sóc, seria soldat.

     

    D’un quant temps ençà, l’olfacte, el tacte i la oïda són els sentits que donen forma i imatge del meu mar imaginari. El soroll de l’escuma de les onades es barreja amb el brunzit llunyà de les espases d’un combat que hagués hagut de lliurar de no haver estat privat de vista. La sensació escalfeïda i enganxifosa de la sang ha deixat pas a la fredor de la sorra d’aquesta platja que sovint trepitjo.

     

    Ara, vaig de la mà, em deixo guiar i, canto, només canto.

     

    Aprenent d'Aprendre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.02.2022

    El cayuco de la esperanza

    Baakir enseñaba a su hijo Khadim a construir del tronco de una palmera, un cayuco. De manera artesanal vaciaba la madera del árbol con hachas, machetes y azadas, hasta darle la forma y el fondo plano. Khadim había crecido rodeado de mar, y con sus padres envejecidos, debía proseguir el negocio de la pesca, sustento y alimento para su nueva familia. Acababa de unirse a Sunu y esperaban descendencia.

    ¿Qué hubiera sido si se hubiera unido a sus hermanos, que arrastrados por el desespero atravesaron un desierto de arena y un desierto infinito de agua, que los tragó para siempre?. Su existencia respiraba incertidumbre absoluta. Lucha diaria contra la vida y la muerte. Iba construyendo su embarcación sabiendo lo frágil que era para resistir los embistes del mar abierto, consciente de que viajar en cayuco era viajar al futuro tal vez para perder la vida.

     

    Azabache

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2022

    I el secret ja no ho va ser…

    “Vine, tan celebrat Ulisses...”

    Encisat per la melodiosa veu de les sirenes i la inefable promesa de tornar més “ple de ciència”, es deslligà de les aspres cordes. Dues belles figures alades l’enlairaren.

     

    El mar i la nau, des del cel, cada cop més lluny. Les figures alades li cantaven a cau d’orella secrets del mar, de l’univers, de l’home. El temps semblà aturat. Després, només silenci.

     

    Una brisa suau el despertà sobre la platja, acaronat per Telèmac, fill estimat. Era a casa, notava l’olor. Guaità el mar i el cel buscant les sirenes, agraït de regals tan preuats.

     

    Ara sabia que només ment i cor han de ser la guia, que les guerres sempre són mort.

     

    I va compartir tot l’après al llarg dels segles, beneït per la immortalitat concedida. I l’home va oblidar les lluites, el poder.

     

    I el secret de les sirenes ja no ho va ser...

     

    Faery

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2022

    SI LA SIRENITA HUBIERA APRENDIDO A NAVEGAR

    Si la sirenita hubiera aprendido a navegar, seguro que hubiera surcado siete mares.También hubiera aprendido a atracar y a tirar bien el ancla, cosa muy de agradecer para no garrear.

    Si hubiera tenido un barco curioso, hubiera vivido siempre en el mar para de los hombres saber lo bien que tiran los cabos cuando quieres saltar a tierra, lo bien que se arriman los gatos a la luz de la luna llena y pasear con cualquier perro desde el puerto a la carena.

    Si hubiera sido viento, hubiera aprendido a soplar hacia buen destino para poder atracar donde fuera bien recibido. Navegando contra el viento, hubiera ceñido bien y a favor, casi seguro que también.

    A estribor y a babor, oteando las olas y el horizonte, no hubiera sido pez, espuma ni tiento. Lo que hubiera hecho es abrazar el viento para ir virando cantando contento.

     

    Carmelina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.02.2022

    El Santa Isabel y Sálvora

    Hace muchos, muchos años, al inicio del frío enero de 1921, uno de los entonces típicos temporales de mar y viento azotaba las costas atlánticas de Galicia.

    En medio de la tempestad navegaba el vapor Santa Isabel, con 296 personas a bordo. Pasada la media noche, dio la voz de alarma.

    Una "dorna xeiteira" partió de la isla de Sálvora al auxilio de las almas. A bordo tres mujeres, las más osadas del lugar. En sus viajes rescataron a todos. No dejaron a nadie atrás. El último, el capitán.

    "Las heroínas de Sálvora", se llaman. Las heroínas del mar.

     

    Bella Plebella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.02.2022

    El far egipci de MontjuIc

    Cleopatra va decidir deixar d´enfrontar-se als “pobles del mar” i unir-se a ells per crear una aliança. Junts, van acabar conquerint tots els pobles de la Mediterrània, fins i tot la Roma de Marc Antoni i Octavi. De tots els territoris conquerits, la Reina d´Egipte es va enamorar d´una terra meravellosa situada al sud-oest d´Europa i s´hi va fer construir un temple. Va escollir un lloc estratègic, vora el riu Llobregat i davant el Mediterrani, al cim d´una muntanya màgica en forma de penya-segat que s´enfonsa al mar. La muntanya acabaria sent el bressol d´una gran ciutat, Barcelona, i el seu port esdevindria un dels més concorreguts del món. Quan Cleopatra va morir, el seu temple es va reconvertir en una piràmide funerària de marbre blanc, a la cúspide de la qual sempre es mantenia encesa una gran foguera. Aquest va ser l´origen del primer gran far a terres catalanes.

    Pat Peba

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.02.2022

    El misteri de la làpida sepulcral de Llafranc

    Cesàrea i Carudo són dos carrers que discorren paral·lels a la vila marinera de Llafranc des del passeig de Cípcela.

    Cípsela, és el nom d’una ciutat mítica que certs investigadors han identificat com a Llafranc, segons la indicació que Fest Aviè (poeta i escriptor romà del segle IV dC) va descriure al seu poema Ora marítima.

    A la fi del segle V, l’espòs d’un matrimoni romà que viatjava per mar va morir i el varen fer enterrar a Llafranc. La seva vídua, va voler deixar-li un últim missatge que va fer gravar en una làpida de marbre blanc.

    L’any 1897, a ran de les obres d’edificació de l’església de Llafranc, es va trobar una làpida sepulcral trencada en tres talls. L’any 2021, cent vint-i-cinc anys més tard, es va descobrir un darrer tall on s’hi podia llegir: "A Carudo, que en la pau de Crist descansa, erigí Cesàrea aquest monument".

    Aurora Bo Real

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.02.2022

    Inesperat

    Quina enganyifa aquella línia tan precisa, recta, suggeridora. La porta a una nova ruta. Aquell horitzó que creiem l’avantsala del triomf. La culminació del nostre periple. La ruta a les Moluques i disputar als portuguesos el comerç de clau d’espècia. Ningú sospitava de l’escuma que s’alçava mentre ens aproximàvem. No ens malfiàvem de la creixent agitació de la superfície de l’aigua. Tot eren crits confiats d’alegria i rostres somrients. Abraçades i salts a coberta. Qui podia sospitar res? La terra es podia circumnavegar, crèiem. Tràgic error que segaria de cop il·lusions i vides. La proa es precipitava ja per la cascada. El soroll era infernal. A coberta, tot rodolava incontrolable. Alguns mariners ploraven, altres es senyaven. No era cap llegenda. Finis Terrae era davant nostre i ens engolia sense pietat.

     

    Brioix

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 2.02.2022

    A la vora de la mar…

    Què hagués passat si a la vora de la mar no hi hagués anat cap donzella? Si el mocador que la donzella brodava no haguera estat per a la reina? Si no haguera vist una vela i un galió en què un mariner portava seda? Haguera pogut brodar les quatre barres de sang? Li hagueren arribat a la reina? Imaginem que el mocador que brodava la donzella era per al mariner que portava seda. Imaginem que la donzella fa un mocador amb la bandera quatribarrada i que l'envia per correu exprés al seu mariner. Imaginem, també, que el mariner no l'espera, que se'n va a un altre port perquè no sap del mocador l'existència. Aleshores una criada de la reina, que és amiga del missatger, s'enamora d'aquell tros de tela, i se'l posa, i el veu la reina, i la reina el converteix en la nostra bandera.

    Laia Tellols

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.01.2022

    Time Keeper

    ¿Qué hubiese pasado si… Harrison no hubiese creado una máquina efectiva de controlar el tiempo llamada “time keeper” o cronógrafo marino? ¿Cuánto retraso hubiese representado esto para el comercio de indias, o la colonización de América?

    ¿Qué hubiese pasado si la corona inglesa no hubiese ofrecido recompensas a quien desarrollase un cronógrafo marino efectivo y Harrison no hubiese sido tan perseverante?

    ¿Que diferencias tendría el mundo actual sin el cronógrafo marino, o si hubiese aparecido décadas más tarde...?

    Que hubiese cambiado si el cálculo de la longitud se hubiese instaurado con alternativas demostradas poco fiables como las que se proponían en 1761 y 1769 aprovechando las expediciones a las antípodas para estudiandar el tránsito de Venus?

    Mi teoría es que inventar el cronógrafo marino era lo que se buscaba y si Harrison no lo hubiese hecho, alguien más lo hubiera hecho, pero cuánto tiempo más tarde?

    farocayo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.01.2022

    Rutes marítimes

    Us explicaré el fet que hagués pogut passar en temps de la reina egípcia Cleòpatra, que com sabeu va ser amant de Juli Cèsar i esposa de Marc Antoni. Doncs bé, en aquella època tan llunyana, ja es parlava de la proposta de connectar la navegació entre el mar Roig i el Mediterrani.

    Era una obra faraònica però, tant els egipcis com els romans, fent treballar a milers i milers de persones han fet grandioses construccions. Monuments que encara ara, després de segles i segles, ens deixen meravellats.

    Què hagués passat si ho haguessin portat a terme? Doncs que molts anys abans del 1869, any de la construcció del canal de Suez, hauria estat possible una via de navegació ràpida cap als llunyans països orientals. I potser avui dia encara no hauríem descobert el continent Americà.

     

    gatgat

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.01.2022

    La inauguració del canal

    Em presento: soc el cosí del vaixell Imperial Aigle i us explicaré què hi faig jo en la inauguració del canal de Suez. Quan l’Aigle arribà a Còrsega s’enfonsà. Feia tard a la inauguració del canal de Suez aquell llunyà 1869. Correcuita un missatger partí a el Masnou a l’escola de vela recent inaugurada. Els Mestres Villà referen els planells de l’Imperial i copiaren punt per punt la maqueta. Reproduïren el vaixell que faria història. L’emperadriu Eugenia de Montijo hi pujà una mica atemorida però decidida. Hi havia una flaire del Maresme a coberta del “Villa del Masnou”. Quan arribàrem i veié l’obra feta plorà i recordà el meu cosí avariat a Tolon. Ferdinand de Lesseps ens esperava. Amb la seva elegància acompanyà l’emperadriu. Quin goig que feien tots dos! Més tard en Lesseps inaugurà la seva plaça a Barcelona. Dalt de tot de Gràcia

    Alberto Pagnelli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2022

    Yamato

    Ya estamos de regreso a Kure, hemos vencido a nuestro enemigo, somos héroes del imperio. Los americanos con su decadencia y falta de honor nos han atacado a traición, pero gracias a la gracia de nuestro divino emperador y la sabiduría de nuestro almirante en jefe, hemos repelido ese cobarde ataque. Nos han enviado fuego desde lejos y desde el aire, pero no han sido rivales para nuestro sello imperial. Los cañones incandescentes del fuego que lanzamos a nuestros enemigos, eran más la señal de un puño que lucha por nuestro honor. Les hemos vencido y ahora regresamos para armarnos de nuevo de fuerzas para una lucha de la que no sé si regresare, en la que defenderé si es necesario dando mi vida, nuestro imperio y a nuestro emperador. Solo sé que en el Yamato seguro es que lucharé.

    Random Queries

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2022

    Oceà de les Tempestes

    Dolor i ànima ferida als confins del Mare Tenebrosum. Sabor de sal i sorra. Perpetu indici blau a les profunditats...

    L'etern repòs angoixat dels herois del desconegut vetlla ja pel desig d'anar més lluny, d'arribar més enllà, de veure més terres, de viure més temps, de llibertat…

    Per damunt de l'aigua, momentàniament, la calma domina la Terra del Foc: El mar ara és camí segur entre dues terres ignotes. Les fogueres que van encendre els seus habitants flamegen les ribes d'una i altra en clara advertència als agosarats. Encara funestos averanys ignorats.

    La tempestat va permetre a Caront cobrar-se la moneda allotjada a la conyera del pal major de la Concepción, Victoria i Trinidad.

    Avui els mapes no troben el Pacífic: el oceà més gran ho és de les Tempestes. Avui només Neptú recorda els seus noms: Magalhaes… Del Cano…

    Nothingdadire

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.01.2022

    El cant de les sirenes

    ―T’estimo!

    ―Deixa d’afalagar-me, Posidó. Sé que ell tornarà.

    ―Ho sento Penélope. El teu estimat al cant de les sirenes va claudicar.

    ―Mentider! Ho dius per fer-me teva.

    ―Veuràs… ell portava un punyal ocult entre els plecs de la túnica, i del pal major del vaixell es va poder alliberar. Perquè en sentir el cant va comprendre la seva crida: elles volien venjar-se de la tirania del rei de la mar, tant com ell alliberar-se del seu assetjament, quan a Polifem va matar.

    »No el van atreure per matar-lo sinó per regalar-li poders per lluitar contra el déu, que ell va acceptar. Impacient per tornar amb la seva estimada, buscà a Posidó, lluitaren, i el va derrotar. Tot seguit, usurpant el seu tron i disfressat amb carro i trident, a Itaca va tornar.

    -Ulisses?... Ets tu?

    -Amor meu, soc jo!

     

    Ardidome

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.01.2022

    Un maltrecho Estonia arriba a puerto

    Esta tarde ha arribado a Estocolmo el M/S Estonia con sus 989 pasajeros y toda su tripulación sana y salva, aunque todavía con el susto en el cuerpo.

    Tras haber comenzado a ingresar agua por proa en la noche de ayer, 28 de septiembre, los pasajeros fueron dirigidos a los puntos de reunión de cara a un posible abandono del buque. Finalmente, tras haber dado la voz de alarma y haber recibido el apoyo de buques cercanos así como de los distintos servicios de salvamento marítimo, la orden de evacuación no resultó ser necesaria tras haber aplicado la experta tripulación las medidas de contención necesarias en las zonas dañadas del buque.

    Un final feliz para un suceso muy cercano a la tragedia.

     

    Bella Plebella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.01.2022

    Barcelona 1992

    Avui, 12 d'octubre del 1992, dos mesos després de la clausura dels Jocs Olímpics Barcelona torna a vestir-se de gala. Aquesta vegada per celebrar el dia de la Catalanitat. Fa cinc segles que l'expedició catalana guiada per Cristòfol Colom i formada per les carabel·les La Nena, la Pinta i la Moreneta arribava a Amèrica. La descoberta del nou món durant el mandat del Rei Carles I de la Corona d’Aragó va ser una gran fita en la història de Catalunya. Si Carles, hagués arribat a morir emmetzinat per la seva madrastra, el seu germanastre Ferran casat amb l’hereva a la corona castellana, ara als països llatinoamericans parlarien castellà enlloc del català. A Castella es miren la festa amb cert recel, i ens titllen de genocides. No paeixen que la seva llengua estigui actualment marginada, i en canvi el català sigui el segon idioma amb més parlants a tot el món.

    Colom missatger

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.01.2022

    LA GUERRA DEL «PRESTIGE»

    Noviembre de 2002. El buque petrolero “Prestige” sufre un accidente en aguas de dominio español, cerca de la costa gallega, con la desgracia del derrame de fuel por un boquete abierto de forma aún sin esclarecer completamente. El vicepresidente español Rajoy da la orden a los tripulantes del buque de que éste se dirija a aguas portuguesas, para evitar contaminar las españolas. El presidente de Portugal, Durao Barroso, decide declarar la guerra al estado español, a causa del incidente. Los intentos del presidente español, Aznar, de dialogar para evitar males mayores, son infructuosos. En el mes de diciembre, países aliados de Portugal, como Francia o Inglaterra, envían tropas militares por diferentes puntos del territorio español. Pasados tres años, acaba la guerra, con la anexión de Galicia por parte de Portugal. Al cabo de cinco años, Mariano Rajoy llega al nº1 en ventas de libros con su obra “Cómo perdimos Galicia”.

     

    El Brujo de la Palabra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2022

    Man, O Alemán de Camelle

    Hoy, 25 de enero de 2022, ha fallecido en Camelle, a pocos días de cumplir 86 años, Manfred Gnädinger, conocido como "Man, O Alemán de Camelle".

    Después de haber pasado casi seis décadas frente al mar, hace escasas semanas, Man fue homenajeado junto a sus esculturas y mostró su felicidad por haber vivido "en esta playa, ante este océano salvaje".

    "Solo temí la muerte en noviembre de 2002, cuando se decía que aquel gran barco se partiría en dos y teñiría todo de negro. Pensaba que sería la ballena negra de mis sueños. Me hubiera muerto de pena. Por suerte, solo fueron unos hilillos de plastilina."

    Por fortuna, a veces las pesadillas no se cumplen. Aquel barco, llamado Prestige, fue remolcado con éxito a Ferrol en una histórica maniobra dirigida por el remolcador “Alonso de Chaves”. Desde entonces, no navegan buques sin doble casco ante la Costa da Morte.

     

    Mariñeiro da Dorna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2022

    La partida

    Que hagués passat si...

    El Cavour navegava a Buenos Aires. Estaven en guerra i viatjava amb les llums apagades. A popa una nau de l'exèrcit el protegia. El capità jugava al pòquer amb els seus oficials. Havia perdut tots els diners i es va apostar la seva dona. El contramestre la coneixia, era un bombonet desitjable. Un va apostar cinc-centes lliures. El capità la foto de la dona. Es van repartir les cartes. El capità tenia un full, però no guanyava al pòquer d'asos. Havia perdut. Va llançar-li la làmpada de gas. El foc va encendre les cortines. La nau que l'escortava va intentar una maniobra d'aproximació. El fort onatge i el vent van ocasionar que xoquessin els dos vaixells. El Cavour va anar al fons del mar. Va morir el contramestre, va perdre la partida.

     

    Macrihai

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.01.2022

    ¿Qué hubiera pasado si…

    …nos hubieran dicho que no a la expedición? Lo más seguro es que no tendría que estar grabando este vídeo, pero ya es tarde para eso. Tengo que irme, cariño. Ha entrado ya al barco. Dile a Marta que papá va a estar un tiempo fuera de casa. Te quiero.

    TerapeutaLibre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.01.2022

    1912. La Galerna.

    Si aquel agosto cuarenta barcos no hubieran salido al calor del Cantábrico, si aquellos días no hubieran sido de calma y días largos en la mar, si hubiéramos creído al rudimentario barómetro de aquel francés, …

    Aquel día de San Roque el pueblo hubiera visto treinta bodas, alegría y abrazos, pero ni el séquito del rey, los ministros, los obispos, ni el luto de las novias, las madres, las lágrimas de los hijos, nada de eso hubiera aparecido.

    Las ciento cuarenta y tres penas ahogadas no hubieran roto el siglo XX de las cuatro villas de Bizkaia. Hubiéramos tenido más niñas en las plazas, más comadres esperando toda la vida juntas por quien ha de volver y no por quien ya se ha ido. Hoy no tendríamos la estatua del viejo señalando la mar.

    Que no, que no nos digan que el pescado es caro.

     

    Mariñeiro da Dorna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.01.2022

    Ha sido un todo un éxito

    La agitación era máxima alrededor del muelle 60 de la White Star Line. A pesar del frío del marzo neoyorkino, decenas de miles de personas se agolpaban en el puerto, mientras veían como el gigante se acercaba sobre el agua rodeado por una gran cantidad de embarcaciones: los remolcadores del puerto, un ferry de la Staten Island, buques pesqueros, … Nadie quería perderse un momento tan importante como este. Mientras los pasajeros descendían del buque, ya amarrado en el muelle, la prensa buscaba sus titulares:

    - ¿Capitán Smith, qué tal el viaje?

    - El barco es una maravilla. Se ha comportado como esperábamos. Es verdad que nos hemos encontrado con algún iceberg en las aguas de Terranova, pero sin complicaciones. Pueden escribir que el primer viaje del Titanic ha sido todo un éxito.

     

    Juan A Oliveira

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.01.2022

    Sant Feliu l’Africà

    Aquella tarda al Salvament de Sant Feliu de Guíxols tot eren presses. L’alcalde i la consellera estaven a punt d’arribar. Un cel ataronjat darrera de Sant Telm presagiava un fet important. Ni els curiosos que aquell dia de l’hivern passat tafanejaven com netejaven el port podien sospitar aquella troballa. L’embarcació encarregada arrossegava un cadenat. Quan el van descarregar a la drassana es van adonar que no era cap ormeig de pesca. Les furgonetes del MAC van cridar l’atenció als passavolants. Què havien trobat? La tècnica va suposar que es tractava d’una resta mil·lenària per com era l’encadenat. La suposició es va confirmar. Era una cadena romana datada al segle IV dC.

    La roda de premsa de les autoritats va deixar la porta oberta: es confirmava la llegenda de Sant Feliu l’Africà segons la quan el van llançar des de la punta dels Guíxols lligat a la roda de molí?

     

    Carlesimma

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    JUBILAT AMB HONORS

    Avui desprès d’un segle i mig en funcionament es retira el transatlàntic britànic de la White Star Line, el Titanic. Enrere queda l’ensurt, patit durant el viatge d’inauguració, en què va estar a punt de xocar amb un iceberg. L’alarma del vigia, Alfred Evans, conegut pel sobrenom de l’àliga, i la perícia del comandant, Edward Smith, amb una maniobra agosarada, van impedir el naufragi.

    Amb l’entrada del nou segle i la competència del transport aeri, el Titanic va haver adaptar-se a l’avenç de les noves tecnologies. Tanmateix, va anar reduint les seves travessies fins al punt de considerar-les un testimoni de temps passats. Avui, però, es jubila amb el reconeixement dels serveis prestats i serà reconvertit en un Museu Naval on tothom podrà admirar el seu interior, testimoni d’una època de luxe i elegància.

     

    Aguila Roja

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    Dos mujeres en Lepanto

    Desde la cofa vio como “la Sultana” metía su espolón en la amura de babor de “la Real”, llegando hasta el cuarto banco. Rompiendo postizas, batayolas y pavesadas A partir de ese momento los gritos de los jenízaros se mezclaron con las descargas cerradas de los cristianos. Sacó el arcabuz lo apoyó en el barrilete de la cofa, apuntó a D. Juan de Austria —Maldito infiel, hoy te matará una granadina, mataste a toda mi familia y hoy te toca a ti. Sacó la mecha, la acercó a la cazoleta y disparó. Se irguió para ver cómo D. Juan caía muerto y en ese momento una pelota le dio en la cara. Lo último que vio, fue a una mujer erguida en la cofa de la galera cristiana con un arcabuz en la mano.

     

    sarrazin

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    QUÉ HUBIERA PASADO SI SE HUBIESE CONTADO LA HISTORIA COMPLETA?

    Si se hubiese contado completa, los nombres de ellas serían hoy conocidos.

    Maria Beasley sería tan famosa en nuestro mundo como Samuel Plimsoll. Las balsas salvavidas de ella salvaban a la gente cuando se superaban los límites establecidos por él.

    Hablar de Anna Ivanovna Schetinina y su Chavycha sería como hablar de Edward Smith y su Titanic.

    Los años de Ángeles Alvariño al servicio de la biología marina y sus secretos serían equiparables a los de Jacques Costeau.

    Si se hubiese contado la historia completa, no tendríamos que pelear hoy por buscar sus nombres e historias, ni por sacarlas a la luz.

    Bella Plebella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    El mascaró de proa

    Vàrem aconseguir passar l'estret i entrar finalment a la nostra mar Mediterrània, amb penes i treballs fondejàvem al port de Barcelona, i com que teníem moltes vies d'aigua, i estava l'Indi, molt mal mes, el deixàrem a les Drassanes, que feia poc havien estat reconstruïdes i esteven sota la responsabilitat del nostre Consell de Cent.

    Al cap d'uns anys vareig viatjar a Barcelona i al barri de la Barceloneta, mira per on, veig penjat el nostre mascaró de proa..... demano que i fa aquí aquesta talla de fusta?, m'expliquen que és un vaixell que com que estava molt malt més s'ha venut i com que l'hi ha agradat la penjada a la porta del seu taller.

    Què hagués passat si la nostra nau no hagués estat desmantellada?, quins nous mars veuria la talla?, i en comptes de ser a la porta d'un taller lluiria esplèndida a la proa de l'Indi.

    Avia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    Què hagués passat si…El indígenes portessin casc?

    La sang seca empastifava la coberta de la caravel·la. Només una de les tres havia tornat a Sevilla, i de la tripulació en quedava un grapat d’homes traumatitzats. A força d’interrogatoris els van poder extreure fragments de l’horror viscut: Tortures, violacions, sacrificis humans per alabar uns deus amb noms impronunciables, esclavisme, la llista era esfereïdora. Una civilització superior els havia massacrat, deixant escapar uns pocs supervivents per lliurar un missatge: “Us hem descobert, us hem seguit de tornada i ara sabem on sou. No havíeu d’haver vingut a trucar a la porta de la nostra terra, on vam arribar molt abans que vosaltres.”

    Poc després es va fer visible a l’horitzó la immensa flota conqueridora. Centenars de naus amb un cap de drac al mascaró de proa. Els Reis Catòlics van oferir tota mena de riqueses a canvi de salvar la pell, però no van poder evitar el genocidi.

    Ombrívol

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    La odisea del rey

    Apenas llegó a su palacio de Ítaca, el valeroso Ulises, con el rostro cuarteado, las manos encallecidas y diversas cicatrices que daban cuenta de su azarosa travesía, su fiel esposa le espetó:

    -¡Menuda juerga te has corrido con tus amigotes aqueos!

    -No sé de qué me hablas, Penélope –repuso Ulises un tanto abrumado.

    -No me extraña que hayas tardado diez años en llegar a casa desde que zarpaste de Troya –prosiguió ella con un mohín de disgusto-. Tú de parranda por los siete mares y yo entretanto lidiando con un centenar de pretendientes que deseaban usurparte el trono.

    El ladino Ulises, haciendo gala de su característica astucia, explicó:

    -Las apariencias engañan, querida. Los dioses juegan con el destino de los hombres. La odisea de mis aventuras será recordada por el mundo en los siglos venideros.

     

    David d'Ilercavònia

    Llegir més / Leer más