Segueix-nos

+16 ANYS

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Drassanes

    El costellam apuntava al cel de manera tràgica. Banyes de fusta que havien solcat mil mars. Cap drassana podia reparar aquell dolor. Ni el seu, ni el del vaixell exhaust després del naufragi. Cercaria durant anys tornar a ser mirat amb la intensitat que ho va fer la sirena. Tant li fa el perill. Del risc de navegar pels carrers, ara amb les mans a la butxaca, i sense feina, no en sap res. L'estela de les escates, refulgents sota el sol de migdia, el va fascinar. Volia que les seves mirades es trobessin, i ho va aconseguir per uns instants. Massa Leviatans de paper, com el catxalot blanc d'en Melville. Aquell peix dona, era ben real. I la foscor que el feia embogir quan ella submergia el seu cos, deixant-lo sol a coberta, amb el plor de la sal i els crits dels mariners atemorits.

    fusta vella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Sirena al vapor

    Está todo por hacer. Todo. Salgo de trabajar, con decisiones tomadas y lucha por romper el techo de cristal. Voy al gimnasio mientras mis hijos están en clase de oboe. Los recojo y por el camino compro yogures. Llegamos a casa, hago cenas, lavadoras. Pienso el plan para mañana. Debo estar por y para todos, quererlos, arroparlos. Ya duermen. Me convierto en sirena, me podría llamar Agláope o Leucosia. Lleno la bañera con agua caliente, me sumerjo en sales aromáticas y vapor. Me sorprende mi tararear, como los cantos de sirena que describe Homero. Escucho el silencio. Noto la ingravidez, mi cuerpo se abre. Lo observo desnudo, el tiempo pasa por él. Me hundo y floto, como en la vida. El mundo espera de mí, me exige, que sea una bella y callada sirena pero yo soy una sirena hecha al vapor por la vida. Real. Mi imperfección me salva.

    labailarinaclandestina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    l’enyor

    Els pirates a la mar, només tenen tres temors, la tempesta, l’escorbut i quedarse sense rom. Els dos primers porten mort i l’últim n´és medicina, que l’ànima necesita per cura a uns homes sols.

    Una nit dins els Sargassos, de tots els mars el més traidor, per ser l’únic sense costes i molts amics al seu fons. Les boires ceguen la vista i quan el galió no es mou, apareixen un llit d’algues i dins d’aquella verdor, s’amaguen velles histories de tentacles i terrors. Llavors beuen amb desfici per oblidar aquell present tant llunyà d’allò que anyoren a unes terres de ponent.

    Pandal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Perfi

    Apunta amb l'objectiu de la càmera. Clic. Ja la té. Perfi ha capturat l'horitzó perfecte. Una línea finíssima i pulcre. La mà no ha tremolat. El pols no l'ha fallat. Perfi ha aconseguit l'equilibri. Deixa la càmera i endinsa els peus en l'aigua. És freda, però el seu cor és més càlid que mai. Perfi ja és a casa.

    S. Cienfuegos

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Musicalitat

    Cansades d'estar tants i tants anys a la mateixa illa i veure incomptables tripulacions que sucumbien als seus cants, les sirenes van decidir que, per una vegada, canviarien els papers. Per això, quan va passar la següent nau, entonaren les seves melodies per atreure els mariners i en llançar-se a l'aigua embruixats per les harmonioses veus, van pujar a bord. Aquest cop els homes no van morir, sinó que van quedar obligats a cantar a les embarcacions que s’acostessin a l’illa. Amb moltes ganes d’aventures, les sirenes posaren rumb a unes altres terres. Durant unes setmanes van visitar unes costes precioses, però s’enyoraven i volgueren tornar. En apropar-se a casa, les seves oïdes digueren prou. Allò no hi havia qui ho aguantés. Van tenir clar que no repetirien l’experiència si no trobaven uns mariners amb un mínim d’estudis musicals.

    Partènope

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Ulls blaus

    Els corals i les seves exòtiques criatures s’il·luminaven breus moments sota el llum de les lots, que aviat els tornava a deixar a les fosques, per seguir cercant paret avall el forat on, deien, vivia la morena més gran del mon. Els bussos disposaven de poc temps, tan avall. Un d’ells consultava una brúixola i encara va baixar uns metres més. Finalment, ¡allà estava! S’hi van acostar inquiets i aguantant la respiració. I van mirar. Però el que van veure no va ser cap morena ferotge, sinó dos ulls blaus, blaus del tot, d’un blau lluminós, intens i preciós com cap altre blau, que els miraven fixament i serenament. I, en aquell mateix instant, una càlida corrent d’aigua els va empènyer suaument cap a la superfície. Quan van ser a dalt es van mirar, encara incrèduls. “Era una sirena”, va dir un. “Era un monstre”, va dir l’altre.

    Atria

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Todo puede pasar

    El monstruo se ha enamorado de la sirenita tan sólo verla, como era de esperar. Es noble, leal y el amor desborda su cuerpo feo y grasiento. Ella es muy joven, linda y presumida y todavía espera que el mismísimo Apolo acuda a buscarla en su carro alado para convertirla en una nueva musa. ¡No le interesan en absoluto los monstruos enamorados!

    Necesitaríamos toda una novela para conjurar las dramáticas desventuras que propiciarían un cambio de opinión en la sirenita, quien -ahora por ahora- no valora la belleza interior; o para que el monstruo se arriesgue a ofrecer su alma a la taimada Circe, a cambio de que ella lo convierta en un fabuloso príncipe sin nada que envidiar al hermoso dios. O para cualquier otro desenlace de los miles posibles que esperan en la dimensión de las historias que pudieron ser y no fueron.

    Todo puede pasar, todavía.

    Arlaia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    KRAKEN

    Poques nits havia vist tant fosques i fredes com la d’aquell gener. La negror es va aliar amb la tempesta. Estava de cerviola a la popa d’estribord per indicacions del capità doncs no érem coneixedors d’aquella mar plena d’esculls que ens havia portat l’encàrrec de cabotatge.

    Em prou feina podia entreveure les formes de les roques il•luminades pels llamps, com si de dents es tractessin quan aquestes sorgien de l’aigua al baixar l’onada. Va ser llavors, en una d’aquestes mossegades de mar quan el vaig veure. Abraçat a un freu, amb les seves vuit potes movent-se de forma independent i amb la mirada fixada amb mi.

    De forma passiva, un dels seus tentacles es va desenganxar de la pedra, i mica en mica, es va anar desenroscant amb la intenció inequívoca d’apressar-me. Aleshores un cop de mar em va apartar però des d’aquell dia el kraken em va apressar.

    TATUET

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Què amaga el mar?

    Quan navegava i em penjava per equilibrar el optimist, sempre tenia por que un monstre sortís de l'aigua i em mengés. Sé que aquesta por no era pas racional, però sempre la portava al cor els dies de vent. O quan bolcava el vaixell i posar-se a sobre era el primer en que pensava perquè un monstre, un tauró, o una d'aquestes criatures del fons marí podia aparèixer a la superfície de l'aigua i menjar-me. És per això que ara que ja sóc més madura encara dubto al nadar fins la boia de la platja.

    Alguna vegada us heu plantejat que podria haver un Monstre del Mediterrani? Qui sap, diuen que n’hi ha un al llac Nés, o no? La gent diu que ja sóc massa gran per aquestes tonteries, però saben ells que el lluminós i clar mar, verd, blau i groc també pot ser negre i temible?

    optimist1007

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Afrodita

    Varios centenares de personas contemplan asombrados la actividad inusual que desarrollan los peces en una pequeña ensenada al sur de la isla de Chipre. A pocos metros del pueblo pesquero de Pafos se ven saltar fuera del agua a muchos delfines y pequeños cetáceos. Pescadores lugareños aseguran que en el fondo del mar se han reunido todo tipo de peces que nadan en gran desorden y que incluso se enfrentan los unos a los otros. Una gran roca, cercana a la playa, parece ser el punto donde todos quieren llegar los primeros. La autoridad portuaria ha tomado la iniciativa de mandar una embarcación que, con muchas dificultades, ha desembarcado en la roca y parece que lo único que han encontrado ha sido una concha de almeja gigante desconocida de estas latitudes y junto a ella hermosos cabellos rubios de mujer.

    Necesitamos este sueño: una diosa salvadora de náufragos.

    Lagarto

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    SERIA SIRENA

    Avui m’he llevat de colors: vermells, grocs, verds i blaus enlluernant-me.

    Desprès de dies i dies navegant entre la boira, avançant feixugament mar endins, vaig decidir rendir-me -Oh! Deus del mar! A vosaltres m’encomano!- estava exaurit.

    De petit l’havia vist: nedant, feliç, pujant i baixant, riallera, relliscant per l’aigua. Em mirà i ho vaig saber, seria com ella, seria sirena...

    I la meva vida continuà vora la mar: vigilant els blaus, onades, lluentors. Buscant informació arreu, mai trobada. Preguntant aquí i allà. LLavors aquell vaixell! Regal de tot el poble! Ja! No importava que fos hivern, ni el fred, ni la foscor… necessitava arribar, allà al fons. L’horitzó em tenia captivat. Buscant la meva mussa, seria com ella! O seria amb ella…

    I ara m’he llevat de colors. I me n’adono -devellit- que són el reflex de la meva llarga, estilitzada, escatosa i preciosa cua de peix!

    MARELL

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    ESCAMAS

    Me despertó una magnética melodía procedente del océano. La oscuridad lo inundaba todo; el viento soplaba con fuerza, había tormenta. Aunque yo no era consciente: solo podía pensar en aquel sugerente sonido. Me adentré en las gélidas aguas batallando contra olas salvajes. La sal arañaba mi tez desnuda. Mas todo valió la pena en el momento en que descubrí su voz personificada sobre una roca con una cola majestuosa. Me miraba con sus penetrantes pupilas malvas. Su larga melena azabache cubría sus perfectos senos. “Sígueme”, susurró antes de sumergirse. Nadaba con elegancia entre risas picaronas, provocándome. Necesitaba besarla. La marea se enfureció conmigo por tales pensamientos y me condenó a chocar contra la piedra dónde ella había reposado. El mar se tiñó de carmesí. La brisa marina acariciaba mi piel, que a su vez, se fundía con el agua. Buceaba al ritmo de los delfines. En mis piernas, escamas.

    Alana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    L’Homer es va equivocar

    En escoltar la tradició oral de l'antiga Ellás (Grècia), l'Homer creia que el cant d'ondines i sirenes duia l'Ulisses a l'abisme. S'equivocava! Un pailebot ha descobert el que ja s'anomena Pedra de Rosetta Marina en un derelicte enfonsat en aigües someres però amagades del Mar Egea. En hora bona! Gràcies a un projecte de recerca marina, parcialment finançat pel MMB, la Pedra permet interpretar els cants d'ondines i sirenes com fars sonors o ajudes a la lluita de l'Ulisses contra lotòfags i ciclops. Tindrien relació les sirenes amb Sant Jordi? Cop de timó a la història recent! Aquesta troballa fa trontollar la base de la Odissea i apropa el camí a Ítaca.

    Maria Nerrot

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Ceto té gana

    - Qui s'ha cregut aquest? Que li posi un enigma, jo? Si jo només penso a menjar, qui podria pensar en un enigma quan es pot menjar una dona, eh!

    Aleshores Ceto es va posar a rumiar.

    - A veure com era:

    "Trenta cavalls blancs en una serra colorada..."

    Ja ho sé trenta cavalls suculents. No, no, pensa en altre enigma:

    "Canta sense veu

    i vola sense ales..."

    Ja ho sé una gallina, una gallina suculenta. No, no, altre:

    "Caixa sense clau

    tapa sense frontisses..."

    És clar, un ou, ous suculents. No basta, no pensis a menjar, però...

    "Qui devorarà totes les coses, les aus, les bèsties, les plantes i les flors? Qui tindrà d'àpat una dona bullida en una olla?"

    Jo ho sé, Jo, Ceto en menjaré la bonica Andromeda.

    "I qui pujarà avui al cel convertit en una constel·lació?" Tu Perseu, tu moriràs avui.

    Merida

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    Única sortida

    El garbí aixeca ones de metall sota el cel negre i la costa s'entesta a allunyar-se tot i l'esforç d'en Sebastià. La casa blanca i pobra sota el nesprer ha quedat sola, i el seu record l'esperona a somniar. Barrils farcits d'olives i tramusos, la darrera esperança de la seva mala sang, a penes es mantenen drets sobre coberta i el màstil grinyola a cada cop de vent. El braç d'acer intenta enganyar ara Escil·la ara Caribdis, amollant la vela perquè el llagut llisqui sobre l'escuma. Tot debades. Les darreres forces l'entesten a no perdre l'alè per la fina línea, ara taronja, ara blanca, ara despareguda entre les onades, del seu nord. Línea cada cop més prima i allunyada entre cel i aigua. S'hi aferra amb l'ànima de qui no té por a perdre el que no ha tingut mai, sinó a no recuperar el que hom li deu.

    Fabrici Corbera

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    Mar azul

    Mi mirada perdida en el infinito planeo sobre el azul del mar.

    Me sumergí sin pretenderlo cual torbellino en alta mar.

    Ante mi, anonadado su cuerpo de sirena esbelto, plateado.

    Su música celestial me embriago.

    Sorprendido enhebré el azul de sus ojos.

    Azul

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    Mite de res

    La nena plora al fons de la coberta bruta de peix. Crida el policia que es pensa déu i mite a l’hora. Arriben amagats al fons del nores. Rostres eixuts, de mirada perduda, de tota raça i parla. Al fons de la mar no hi ha llegenda ni mite ni monstre. Al cel, fent soroll, hi ha control, odi i menyspreu. Surant, hi ha vida i angoixa. Els hi bloquegen la sortida i l’arribada. Tocar port es prohibeix. La política no és mite ni és llegenda. La política és mentida.

    Avui he arribat a port. Al llarg de la matinada he plorat mirant el (nostre) mar. M’he trobat Posidó explicant-me que s’han acabat els mites. El mar expulsa, mata i destrueix. Es crema, s’embruta i malmet tot el seu poder biològic. Els homes han deixat de ser homes, li comento. Ell afirma, amb una tristor mai vista en la llegenda

     

    Alberto Pagnelli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    COM UN HOME VA VIATJAR FINS LA SEVA MORT

    Sense veure, puc sentir el paisatge que està davant del meu ésser. És tan esplèndid que es pot comparar amb les ones del mar tocant l'arena amb aquella delicadesa que enamora l'ànima. Puc flairar la brisa i transportar-me a un altre lloc, puc sentir la puresa i la innocència de l'aigua que volen prendre'm. Amb les meves oïdes percebo la dolça melodia d'un lloc idil·li. De cop, unes fines mans toquen el meu cos fred, uns llavis suaus palpen la meva galta i jo enamorat deixo portar-me pel seu cant.

    M'està sortint sang del pit. Un riu de roses vermelles embruta la innocència de l'aigua. Prefereixo llevar-me la vida abans de tacar la perfecció que capten els meus sentits.

    Obro els ulls. Jo, a punt de morir. La meva mirada està buida i només hi ha tempesta i la figura d'una dona traient el punyal del meu cor.

    Querobero

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    Malson

    No volia tenir por, però al arribar la platja va recordar el seu malson; la platja amb els banyistes corrent espantats i aquells tentacles enormes al voltant del seu cos.

    Estava aterroritzada, paralitzada. Però els seus amics estaven allà per ajudar-la empenyent-la. Tot canviarà quan entris a l'aigua li va dir la Clara. Sabia que tenia raó Aquell absurda visió l'havia acompanyat i condicionat desde sempre. I era el moment per lluitar contra ella.

    L'aigua era càlida i agradable, quina estúpidesa haver tardat tants anys en banyar-se al mar.|! Se sentia renovada,i forta capaç de lluitar contra el món sencer. De sobte una convulsió i va veure aquell tentacle tan familiar al seu voltant, però no tenia por. Ella era el monstre i per fi havia arribat a casa seva, al mar.

    reusenca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    INCREDULIDAD

    Pensó en pasarlas de los libros de leyendas a los de ciencia. El comandante Cousteau barruntaba que aquellas antiguas historias de calamares-cigalas gigantes no eran meras invenciones de viejos lobos de mar. Se suponía su hábitat en las áreas abisales de los océanos, y hacia la fosa de las Marianas puso rumbo su embarcación.

     

    Tras semanas de infructuosa búsqueda, con los víveres escaseando y a dieta de peces insípidos, en el enésimo descenso del batiscafo monoplaza, Cousteau se lo topó a 23.000 pies de profundidad. Su longitud sobrepasaba los siete metros. Cuando fue a filmarlo intervino Murphy. La cámara se obturó y no pudo grabar un solo fotograma. Sin imágenes, su descubrimiento sería el hazmerreir de la comunidad científica. Desde el Calypso, alguien sugirió cazarlo, fotografiarlo y darse un festín. El comandante habló con el cocinero. La falta de harina suficiente mantiene al Gran Calamar-Cigala en la leyenda.

     

    Bartleby

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    Aquí estoy, entre Escila y Caribdis

    Ayer, después de que me salvaron, mis nuevos amigos me regalaron un libro. Está lleno de imágenes preciosas. ¡Lástima que aún no sepa leer en Italiano! Pronto desembarcaremos en una isla llamada Lampedusa y ahí podré ir a la escuela donde aprenderé muchas cosas. Enseguida me acordé que antes de salir de casa cosí mi papeleta dentro del bolsillo de mi chaqueta. ¡Qué alivio! Ahí estaba, mojada todavía.

    “¡También el protagonista de este libro, un tal Ulisse, llegó a una isla! ¡Quizá sea la misma!”, estaba pensando, mientras el barco se mecía con el viento. De repente la melodía de las olas fue rota por un sonido agudo. Pensé en las Sirenas, las que vi dibujadas en el libro, hermosas, con sus grandes colas de pez. Me acerqué a la barandilla para observar el horizonte: ¡un puerto! ¡Por fin hemos llegado!

    Artemis

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    Bailando bajo el agua

    La silla trazó dos profundas cicatrices en la arena. La luna esperaba en el horizonte con su puente de plata tendido sobre el agua. No tardarían mucho en recorrerlo.

    ─Madre, ¿las sirenas tienen alma? ¿Tendremos escamas?

    Respondió un suspiro.

    ─¿Podré volver a bailar? Dicen que las sirenas pueden hacerlo durante trescientos años, antes de convertirse en espuma.

    La madre renovó su esfuerzo para evitar que las ruedas se hincaran todavía más en la arena. Las olas mezclaron su esperma con algas, guijarros y esperanzas con su eterna burla de querencias y desprecios. Cada vez le costa más seguir avanzando hasta que, finalmente, exhausta, rindió su empeño. Se tumbó sobre la arena y rompió a llorar. En silencio, mirando al terrible monstruo de asfalto que remonta el acantilado, donde varios meses atrás se le habían cerrado los ojos unas décimas de segundo.

     

    Parténope

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    EL MONSTRE I LA SIRENA

    El capità Malabèstia tenia tot el que calia per ser considerat un pirata de cap a peus (a peu, en el seu cas): un garfi en lloc de mà, un pegat a l’ull i una pota de pal. El seu cos semblava reunir tots els tòpics de l’aspecte d’un corsari. Un bon dia, mentre ell i la seva tripulació solcaven el mar de les Antilles, va ser alertat per un dels bucaners:

    ―Dona a l’aigua!

    El capità, pensant amb un dels pocs membres de la seva anatomia que no havien estat mutilats, es va tirar per la borda. A saber què li hauria fet a la pobra criatura si no s’hagués ofegat per culpa de l’excés de rom i el fet que no sabia nedar. En qualsevol cas, no li hauria resultat gens fàcil, tenint en compte l’enorme cua de peix.

    Calidoscopi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.04.2019

    La niña que soñaba ser sirena

    ¡ Me encantaba el mar!, mi madre y yo nos sentábamos en la arena y me leía cuentos.

    Mi favorito contaba la historia de una niña de la que nadie sabía su procedencia, vivía con un viejo marinero al que el mar le perdonó la vida un día en el que enfurecido partió su barco en dos. Malia*: crecía con único deseo, convertirse en sirena, cada noche cuando la luna dejaba sobre el agua su manto de plata ella le rogaba fervorosamente -por favor tu que tienes el poder de alterar las mareas, concédeme el deseo de viajar al fondo del mar convertida en sirena, yo te prometo que si me lo concedes cantaré para ti las más dulces canciones. Ha medida que el tiempo pasaba seguía rogándole y rogándole y la luna enternecida decidió complacerla. Y Malia desapareció en la noche mientras la luna sonreía escuchando el canto de sirenas.

    *Malia: aguas pacificas y en calma.

    INA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.04.2019

    seres sobrenaturales

    Con entusiasmo comencé a escuchar las historias que mi abuelo Juan me contaba

    cuando trabajaba de capitán en un crucero. Atravesaron el Océano Atlántico cuando

    cerca de una isla de repente los controles de navegación y dirección fallaron sin fluido

    eléctrico el barco se detuvo, fui a calmar a los asustados pasajeros y más cuando

    divisamos que desde la isla unos monstruos humanoides marinos con aletas subían a

    estribor, una vez en cubierta todos juntos nos miraban con sus ojos verdes luminosos

    que daban claridad a la oscuridad del barco, se expresaban por señas y fueron al

    puente de mando y con su fuerza sobrenatural gobernaron el control , lo habían

    desbloqueado a su paso por las Islas de las Bermudas. En el mar había unas sirenas de

    pelo largo que con sus cantos nos guiaban por la ruta, después desaparecieron entre

    las olas del mar.

    Dije: ¡huf!

    piedra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.04.2019

    Acontecimiento

    Nessie y Moby Dick se conocieron en una fiesta de Grandes Peces sobre el paralelo 41. Allí contrajeron matrimonia un año más tarde. Todo el Océano se llenó de cantos de alegría desde el fondo tenebroso hasta los pequeños cangrejos en todas las playas bailando. Fue su celebrante el dios Njörd. Sus damas de honor las estrellas de la constelación de Orion: Alnilam, Alnitak y Mintaca.Gran sensación causo la sirenita de Copenhague departiendo con el pulpo gigante, todavía resentido, de su encuentro con el Nautilus. Sus primas, héroes de la Odisea en su canto contra Ulises, viajaron con sus padres Melpódeme y Aqueloo. Los tiburones se ofrecieron como controladores de acceso. Un Kraken simpático de barman. Tortugas cheloniidae de camareras y las ballenas belugas se contoneando en las barras del escenario. Unos cuatrocientos delfines ofrecieron una coreografía copiada, desde el faro de Alejandría, de la ópera Nabuuco.

    Lagarto

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.04.2019

    EL DESENLACE DE SIRENAS ARDIENTES

    Cuando desperté estaba desorientado, me dolía el cuerpo. Observé que tenía tatuajes por el cuerpo de símbolos del mar y el pelo me había crecido mucho.

     

    Los gritos de niños en la costa me alarmaron, sin pensarlo, salté de la embarcación y nadé hasta un niño que nadaba con dificultad. Lo salvé de olas grandes hasta la orilla.

     

    No pude ponerme de pie, entonces me di cuenta.

     

    Tenía cola de pez.

    Los niños asombrados, maravillados, exclaman:

    -¡¡ UNA SIRENA!!.

    Unos balleneros despiadados intentan arponearme cuando regreso al mar, pero...

    Mis garras crecen, los colmillos se agrandan y mis sentidos se multiplican por cien, como un superhéroe , ésta sirena lucha y arrasa a la malvada tripulación.

    -Puedes vivir mil años así o romper el hechizo descifrando los signos de tu piel.

    Me dice la sirena reina.

     

    La bibliotecaria cerró el libro y mirando a sus lectores dice:

    -¿ Cómo acabará ésta aventura?.

    MAKARA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.04.2019

    Deriva

    De cap manera el vostre encisador cant em conduirà a la deriva. No podeu ser, sirenes, el far de la meva existència. Que em lliguin al pal de la realitat, i les meves orelles es tanquin a pany i forrellat. Tot i la sotsobra del meu rumb, fugiré dels rínxols de la vostra cabellera, del llac de la vostra mirada, de la música que escampeu. Deixar que el vent balancegi la nau. Ancorar el peus a coberta, respirant a fons. El vostre ham musical no pot ser un parany malèvol. Les abelles no fornirien prou cera per escapar al vostre engany. Sigui el suau ventijol qui dreci el rumb, tot i el perill dels esculls diaris. Quedo corprès de la facilitat del vostre engany, de la seducció del vostre pentagrama. Escric al quadern de bitàcola: desviació del rumb per parany musical cobert de belles escates.

    fusta vella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.04.2019

    El monstre que no viu sota el mar

    Ens vam endinsar a cent metres, allà on el coral rellueix. Ella l'observava meravellada. Semblava un quadre colorit. Peixos, plantes, corals de tot tipus i colors. Ens vam endinsar, i al fons, un petit vaixell. Dins més de quinze tresors, plens de penjolls. Els va agafar i se'ls va posar. Al fer-ho, una llum la va atordir. Al cap d'una estona va obrir els ulls, era al llit. Tot va ser un somni. Va trucar al seu oncle. Volia anar a veure per segon cop el fons marí. En quinze minuts ja estaven entrant a l'aigua. Van baixar cent metres. Tot era diferent. Va passar a ser un quadre trist, enfosquit. El coral, les algues, totes negres. Els peixos nedant entre plàstics. La sorra enfosquida i l'aigua bruta. Les agulles del rellotge s'ajunten i només nosaltres podem separar-les.

    El fin del mundo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.04.2019

    Dolors

    Escanyaré la bèstia abans no em recaragoli de dolor. El meu Leviatan no pren paciència com el profeta Job. Sura damunt les onades i vol engolir aquest pobre mariner. El balanceig de la barca bressola els meus records. Em lleva les escates protectores i em deixa indefens. Clava'm les dents, monstre marí, no ho dubtis. Abans que els parracs de la meva vida els escampi el vent de Llevant. Sé que has fixat les teves pupil.les en el meu ser. Diuen que criden a l'aurora. Ja són moltes les meves singladures, perseguit per la teva ombra de serp maligna i gegant. Tu escups foc, i jo dolor. De genolls a coberta, pidolo arribar al port del meu capvespre. Amb els ulls negats de plor, amb l'horitzó immens al meu davant. Bona singladura, bèstia infecta!

    fusta vella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.04.2019

    Dubtes

    Navega entre dubtes. So i color, o cabellera abundant. Signe de mala sort o promesa d'amor. El reflex de les onades omple el seu cap d'imatges. No sembla que cremi res prop del port. Potser el vermell udolant i amb rodes no es presenti. Enyora les llegendes que l'avi pescador l'hi explicava. Tant de bo s'hi tornés un ésser marí, i les escates fessin mosaic amb les sirenes que el visitarien. Pentina un futur que no arriba i als replecs de la dona peix s'hi refugiaria. Voldria escoltar els seus cants, fer-ne partitura de les seves nits solitàries. Salpar en direcció a illes remotes, el gust de sal a la boca, i la pell torrada pel sol. La vida li ha robat el mirall de les il·lusions. Vol arribar a la seva illa, abans no siguin abatudes. Ell, ja hi posa el cor de pedra.

    fusta vella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2019

    UN QUADRE AMB UNA GRAN HISTÒRIA

    Al menjador de casa tenim un quadre molt peculiar, surten sirenes i monstres marins. Doncs aquest el va pintar el meu avi pescador. Em va explicar:

    - Una vegada navegant vaig patir un accident amb un gran monstre.

    - I què va passar?- vaig preguntar amb molta curiositat.

    - Em van haver de portar a l’hospital

    - Però aleshores, per què vas dibuixar sirenes?

    - Doncs perquè quan vaig despertar, recordava unes sirenes envoltant-me cantant per cridar l’atenció per a que em socorrin.

    Ell estava convençut d’això, encara que els metges sempre van dir que havia quedat trastocat de veure tanta aigua durant tants anys, que segurament a tots els seus viatges s’imaginava coses estranyes, diferents a la realitat.

    Per tant, aquella magnífica illa paradisíaca al mig de l’Oceà Atlàntic on un dia em portaria, també era fruit de la seva imaginació.

    Nanclata

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2019

    EL SECRET DEL PESCADOR

    Un pobre pescador, sortia cada nit en busca de peixos i mol·luscos a prop de la costa per vendre al mercat. Però el pobre pescador mai pescava res.

     

    Un dia va provar d’anar més lluny, allà on la lluna xocava amb l’aigua. Va tirar les xarxes a l’aigua, mentre esperava que s’omplissin una raig de llum va aparèixer a l’aigua, deixant el pobre pescador cec per uns segons. Quan va recuperar la visió tenia les xarxes plenes de peix i de coses precioses.

     

    El diumenge, el pescador va vendre tot el peix al mercat, tenia muntanyes i muntanyes de peix fresc. Va seguir anant al fons del mar on una estranya figura l’acompanyava a la llum de les estrelles i li omplia les xarxes. El pescador mai va explicar el secret del seu èxit, però tot el poble sospitava que aquest havia enamorat una sirena.

    La dels aros

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2019

    EL TAURÓ CANI

    La Sirena Judit, era molt simpàtica i no volia problemes. Un dia un tauró molt però molt cani li va començar a insultar. Llavors la Judit també el va començar i casi arriben a pegar-se, però llavors la Sirena Andrea va vindre i li va donar un aletazo al cap del tauró, va donar-li tant fort que el tauró va caure rodó i mai més va tornar a molestar a la Sirena Judit

    meriche

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2019

    UN PASSEIG SURREALISTA

    Em vaig despertar un diumenge al matí sense cap motivació a la vida, no hauria de fer res durant el dia, estava tranquil i relaxat fins que vaig escoltar el lladruc del meu gos. Aleshores la realitat no era aquesta.

    Vam sortir a donar un tomb al voltant de l’habitatge. Hi havia un toll ple de peixos amb una peculiaritat, eren blaus i lluents. El gos s'hi va endinsar però no va tornar a pujar, jo amoïnat, em vaig capbussar. Mentre baixava cap avall m’anava adonant que el que estava veient era completament surrealista i ple de fantasia. Em van rebre dues persones amb el rostre una mica peculiar. Es deien Dolci i Parloski, i ells eren els reis d’aquell regne aquàtic.

    Vaig haver de passar moltes proves fins arribar a trobar el gos i finalment ens vam quedar a viure amb els monstres.

    Tikapa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2019

    El peix monstre

    Fa dos anys vam anar la meva família i jo a una caleta a prop de Màlaga, vam passar allà el dia i el millor de tot, era que estàvem sols, ningú coneixia aquella caleta.

     

    Tot anava bé, jo jugava amb el meu pare. La meva mare estava prenent el Sol i les meves germanes es feien fotos. De sobte, va sortir un peix gegant de tres ulls de dins del mar. Era increïble, ràpidament, tots dos el vam veure i vam anar a buscar-lo. Tot seguit, el monstre va mossegar el meu pare i es va convertir en peix.

     

    Finalment, li ho vaig explicar a la meva mare, vam agafar el peix-pare i vam tornar cap a casa. Al dia següent tot va tornar a la normalitat, el meu pare ja era humà i no se'n recordava de res. Va ser una experiència molt perillosa.

    agomez

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2019

    El tenebrós llac del poble

    Quan era petita, vivia en un poble on hi havia un llac. Aquest era bastant gran i just al mig hi havia una estrella flotant. Ningú em va voler explicar la veritat sobre ella, però jo sospitava que passava alguna cosa. Cada cop que preguntava sobre el llac em responien:

    -No és res, tranquil·la, només és una pedra – insistia el meu pare.

     

    Però jo sabia que això no era veritat, ja que des de la meva finestra veia que cada cop que la gent hi passava per allà començaven a córrer.

    Un dia cap al vespre l'estrella va començar a tremolar, tothom va tancar les seves cases, jo no entenia res i de cop i volta van començar a sortir unes espècies estranyes del llac. Al cap de 2 minuts s'havien apoderat del poble, i després d'allò tot el poble va canviar per sempre.

    qndrea

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Los mares

    En los mares

    Vírgenes habían.

    Surgían del agua

    Meneando su cola

    Sirenas bonitas,

    De ver nadaban,

    Nadaban, nadaban

    Sin parar en el mar.

    Olas altas.

    Paloma

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Surfista

    Havia sentit de molt petit, lluny de la mar, un caragol marí, i segons deia, s'hi amagava a dins un petit cavallet de mar, i des d'aquell moment es va enamorar per sempre del mar. I va sortir d’aquell avorrit racó de món. I va arribar al mar, on el vent aixecava les ones fins a bona alçada. I com que la crida venia del fons d'ell i de profunditats marines, va llançar-se a les aigües. Ara, després de molt de temps i amb la seva pell massa enfosquida pel sol i seca per la salabror, però amb la força d'un déu herculà, espera amb delit i frisança el moment en què el vent sigui al seu punt, i es pugui llançar amb la taula a la mar, i plenar la cresta de l’ona com un monstre marí i deixar emportar-se per les ones, com premi a la proesa.

    TRESXQUATRE

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Un monstre modern

    A una platja de sorra calenta va niar una tortuga, va pondre molts ous, per si de cas, i en van néixer tota una colla de ben petitones. Quan les vaig veure, acabaven de sortir de l’ou i les vaig posar delicadament sobre la sorra, arran de mar, fins que la primera onada les va aconseguir i les va fer lliscar cap a dins. La sort està tirada! No sabem els paranys que trobaràn. Existeixen els monstres mitològics de l’antiguitat? No ho sé, però sé que el monstre més gros que tenim, el més perillós, és el plàstic i el microplàstic, que no es destruirà amb anys i panys, que la fauna marina en menjarà com si res, que es dipositarà al fons marí, que anirà lentament bio degradant-se, la contaminació s’estendrà fins qui sap a on. I em demano, -Què serà del nostre mar?

    TRESXQUATRE

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Titans contemporanis

    Titans contemporanis del sud han sentit cants de sirenes al nord, i sense pensar-s’ho més, segueixen els estels del cel, passen àrids deserts, vencent escurçons i serps, i una nit amb clara lluna plena, arriban a una bella i solitària platja de tranquiles aigües, pujan a una insegura i fràgil nau, mentres la resta de mortals dormen plàcidament al seu segur refugi.

    I si la força dels déus d'un mal atzar i els monstres malignes del mar profund acorden aliarse, sentirem a l’hora del nostre despertar, que un maleït naufragi ha llençat al mar joves d’atlètics cossos i torrat rostre, que sense vida, ara suren sobre les aigües com tresors perduts. On són ara els monstres mitics del mar?.

    TRESXQUATRE

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Poseidón

    Lejos en el mar que nos separa está él, alzado, gigantesco y su sonido llega claro e impoluto. Con fuerza resuena en mí y la meresía envuelve mi cuerpo arrastrándolo, es aquí y ahora cuando dos mundos luchan, estallan tormentas, el mar embravece y crepitan las rocas, las luces del amanecer que atraviesan la noche apagan el faro. Las sirenas con sus cantos hacen mi viaje liviano y las horas que nunca acaban llegan a su fin.

    Lau

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    El Gorg

    Els peus de puntetes. Set-cents metres d’alçada: a baix el mar, blau i enfadat, rugeix embogit per la tempesta que s’apropa, i em llenço mentre el cel s’il•lumina i un tro crida que ja és l’hora sobre una gorg ;i caic dins les profunditats.

    Tot és fosc vull cridar i no puc. Uns braços forts paren la caiguda i noto uns llavis sobre els meus, suaus demanant permís. Sense saber perquè jo li’n dono. Obro els ulls i el veig a ell, un tritó de les llegendes, com el que explicava la iaia mentre cosia les xarxes vora el mar.

    Sap el que vull, separa la seva boca i respiro l’oxigen de l’aigua, les cames són una cua que refulgeix lluent amb l’aigua del mar, m’ofereix la seva mà i no ho dubto: sé que per fí soc a casa.

    Bree

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Es Vedrà.

    Soc a Es Vedrà, al triangle del silenci, com que no soc supersticiós em llenço al mar. L’aigua és freda.

    No, no pot ser que m’hagi picat un peix lleó, sento mareig, debilitat muscular i unes nàusees molt fortes. Al mateix moment quelcom m’arrastra dins una cova i no puc deixar de mirar al meu voltant. Són Nereides, nimfes marines immortals i benèvoles, de pell blanca, cabell llarg, guarnit amb conxes i perles marines.

    Ella s’apropa i em dona una perla del seu cabell. La conec, és la Paula...

    - “Alex beu. Beu això i et trobaràs millor.”-i obro els ulls amb el seu nom a la boca. Però soc al veler que ens ha dut a lloc i en Joan em recorda que la Paula fa temps que ja no hi és.

    M’assec mirant el fons del mar, obro la mà, veig la perla de la Paula i somric...

    Bree

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Salitres

    Recogí mis cosas, rompí nuestra foto de hace un par de meses en Cadaqués, tiré la llave sobre la cama y me fui. Necesitaba mar, así que, desde el coche, reservé una habitación en el hotel más azul y puse rumbo al pueblo. Al mediodía ya estaba en la playa del faro, la más concurrida. Me vendría bien observar la alegría de los veraneantes de agosto. Me metí en el agua. Ese primer baño sola después de tanto tiempo, era un buen inicio para una vida nueva. Nadaba hacia las rocas, cuando sentí como el pelo me crecía hasta cubrirme la espalda. Perdí el bikini y el miedo mientras las piernas se convertían en una cola inmensa de escamas plateadas. El salitre lo cura todo, decía mi abuela sin levantar la vista de las redes rotas. También decía que hay que dejar atrás los monstruos para volver a ser sirena.

    Fisterra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Les llums del mar

    De cop i volta l’harmònica música cessà. De les tenebroses i fosques profunditats, començaren a ressorgir unes tènues llums que anaven agafant força a mesura que s’apropaven a la superfície. En pocs instants, la tripulació contemplava atònita com unes precioses i delicades figures femenines renaixien dels diferents centres de llum.

    Amb elegància i agilitat, les noies d’ondulats cabells, ulls cristal·lins i somriure trapella, anaven envoltant als estupefactes mariners. Cap d’ells hauria imaginat mai el que vindria a continuació; doncs sota la fràgil aparença humana, aquelles donzelles eren més monstres que no pas àngels. Sota l’aigua, els seus cossos delicats es deformaven donant pas a una cua musculosa, recoberta per una fina capa d’escates punxegudes. No obstant, no era la seva peculiar forma el que aterria als nàufrags, sinó la monstruosa criatura a la que servien.

     

    - Però avi, els monstres no existeixen.

    - Vols que acabi la història o no?

    LC

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    El meu tresor perdut

    Des d'un principi sabia que el meu treball no seria res interessant, vigilar un aquari no és el més impressionant com a professió. Ja el primer dia vaig començar malament, durant setmanes netejava l'aigua, posava menjar i bussejava una estona per comprovar el funcionament del filtre, però durant tot aquest temps, encara no sabia quina criatura s'amagava en aquella profunditat, tampoc els interns de l'aquari em van dir res, ningú em volia donar aquella informació. Em vaig donar per vençut en descobrir amb qui o què compartia l'aigua, així que com cada dia em vaig decidir a capdinsar-me fins al fons, però aquest cop va ser diferent.

    Una llum enlluernadora va sorgir de sobte i allà va ser quan vaig veure l'ésser més preciós que mai he conegut. Era ell, l'amor que vaig perdre al mar anys enrere, el meu tritó, Taehyung.

    Vantae

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Vida de mar

    Llegaron al pueblo con todos los bártulos, oliendo a mar. Eran extraños, con pelo de algas. Cuando se movían desprendían una arena finísima, que regaba su camino.

    Pasado el tiempo, los lugareños les perdieron el interés. Los aceptaron con tranquilidad, como gente pacifica que eran.

    Un día de primavera tardía, corrió la voz que les había nació una niña. Muchos vecinos, fueron a felicitarlos. Todos querían cogerla. En el momento que la alzaba la vecina Maria en sus brazos, la mantilla cayó al suelo, mostró una pequeña cola de pez, con escamas plateadas, que tenía la niña en lugar de piernas.

    Los vecinos horrorizados, salieron en tropel de la casa. El rumor se difundio en el pueblo. La familia extranjera estaba maldita, habían tenido un monstruo.

    Un día los extranjeros se marcharon. La casa estaba desierta, solo se oía el canto de las gaviotas. Se habían adentrado en el mar.

    DORADA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.04.2019

    Aigües mogudes

    Pels set Mars! - xiscla espantat el pop de tres caps.

    Són humans - afegeix el cranc de la cuirassa d'or, abans d'endevinar per què venen - i porten plàstic!

    Del tot esporuguits, s'enfonsen mar endins amb un moviment frenètic de tentacles i potes que causa un sisme marí. En tornar l'aigua a la calma, els humans, els pocs que ho poden explicar, arriben al port amb una història que mai ningú creurà.

    Oliver Sacks

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.04.2019

    LA SIRENA SUBURBANA

    Sota l’aigua, rajos càlids irisaven el turquesa. El neoprè es confonia amb el remoreig de les onades. El líquid la bressolava com a placenta on es movia a plaer.

    Al metro, fora del líquid element, la cabellera de corall s’agitava amb els corrents. Filla de la tempesta, els peus a terra no li eren cau segur. Els perills la sotjaven a la foscor suburbana. Ulls de lluç, de rap, dansaven descompassats al seu entorn. Més que res, eren una trista imatge de peix pallasso.

    No tota la fauna era llefiscosa. Acaronant les cordes, un violí amorosia el trajecte calmant les cabòries terrenals.

    Lluny de les aigües se sentia vulnerable. Als túnels tot eren paors i fragilitat. Amarada de suors, resistia la suburbana pressió humana, marees amb vaivé i ressaques.

    Encara tenia mono d’aquelles vacances, practicant submarinisme a la Mar Roja, que li tornaren la pell escatada de cintura en avall.

    Rafel de Cerdanya

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.04.2019

    MONSTRES

    - Mare, on és el pare? - pregunta amb mirada innocent.

    - Ja no hi és, fill.

    - Per què? Què li ha passat?

    - Els monstres, ells l’han mort. - diu amb expressió trista.

    - Però per què? El pare no ha fet mai res dolent.

    Després d’una pausa, la mare contesta:

    - Els monstres no tenen pietat, mai la tenen, maten per diversió, i fan el que volen amb la víctima, coses horribles.

    - Quina mena de monstres són aquests? Per què els agrada tant fer mal? - diu, desesperat.

    - Se’ls diu hum- - i de sobte, un objecte punxegut i brillant travessa la mare del petit dofí.

    - Mare! - diu aquest, mirant, amb impotència com els monstres pugen a la seva màquina flotant la seva mare, morta.

    Llavors reacciona i neda en direcció contrària, més ràpid que mai, però ja és massa tard, i tot es torna negre.

    JKH

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.04.2019

    L’origen de la por

    - Escolta, Paula. Algun cop has viscut has viscut alguna cosa irreal?

    - No, per què?

    - Perquè fa un temps, amb uns amics, vam anar a navegar amb el vaixell de l’avi d’un de la colla. Quan ja es feia fosc, vam decidir tornar. A mig camí, uns éssers van sortir de l’aigua i es van col·locar al nostre costat, aquelles criatures tant boniques eren sirenes.

    Al principi no van fer-nos res, però quan ja arribàvem ens van enfonsar el vaixell i se’n van anar nedant molt ràpid.

    Els ho vam explicar als nostres pares però no s’ho van creure. Des d’aquell dia no m’agrada massa el mar.

    - Vaja... quina gran aventura i quina por!

    piña2003

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.04.2019

    El mar infinito de la mente

    Como si se abrieran las puertas del mismísimo infierno, criaturas dentadas, terroríficas, salidas de una pesadilla...Y por otro lado, aquellas con luz propia, portadoras de una belleza divina. Es una lástima que mueran tan deprisa, que se hundan bajo las tinieblas de un mar sin fin.

     

    Mientras aquellos monstruos me susurran a través de sus bífidas y venenosas lenguas...no puedes hacerlo, no llegarás, no eres suficiente...¿esperanza? Venga ya...menuda pérdida de tiempo.

     

    Mientras se producen guerras devastadoras, se eclipsan las unas a las otras, ruego...Sirenas, no me abandonéis...no ahora, no aún.

     

    Pierden la lucha, mueren como flores indefensas bajo la nieve de un invierno gélido.

     

    Y en el exterior, calma. Con un rostro impasible, esta lucha que se produce en mi interior, en el mar infinito de la mente. Monstruos y sirenas...enfrentadas por una oscuridad eterna o una felicidad que empieza a tocar fondo.

    AbejaLectora

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.04.2019

    LA SIRENA PROHIBIDA

    Esa mañana Alexei tenía una inspiración especial, el aire parecía mágico. Estaba con su barco “Cesar III” a punto de zarpar para dirigirse a la isla cercana de Thasos. Poco después, las aguas mecían tranquilamente la embarcación; el cielo, despejado, con el Sol de testigo. Algún compañero se cruzó en su camino, faenando con vigor. A Alexei le pareció escuchar en el horizonte un bello canto, muy femenino.

    Cuando por fin Alexei llegó a su destino (Thasos) vio en la orilla a un ser esplendoroso, de una belleza sublime: era mitad mujer, mitad pez. La primera reacción, de miedo. Al cabo de unos segundos, la belleza del ser le hizo dirigirse a ella. Quería abrazarla, hacerle el amor...pero desapareció justo antes de tocar su mano. Con los ojos llorosos, Alexei se lanzó al suelo, frustrado. El barco, a su espalda, esperaba que su amo regresara a su trabajo.

    El Brujo de la Palabra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2019

    Por

    La pontona mandreja. La nena, agafada a la borda, es gronxa al ras de les onades que guspiregen sota d'ella fins l'horitzó i tem.

     

    - Allò que no veus fa por -es diu. Ho va aprendre les nits que per poder dormir es carregava de coratge i mirava per la finestra per conèixer les branques que dibuixaven ombres a les parets de la seva habitació.

     

    Ara, tot envoltant-la, un mar rutilant separa de la llum del sol un món desconegut ple de bèsties i sent el desig de ficar el cap sota de l'aigua salada.

     

    - Què és aquesta foscor? -Es diu la bèstia mentre percep l'ombra que enfosqueix el sostre lluent que separa la vida del desert abrasador. El Kraken, sota la quilla de la pontona, sent por del desconegut i, vacil•lant, mira cap amunt.

     

    La nena li retorna la mirada i tots dos es somriuen.

    Panta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2019

    CONTRA ESCIL·LA I CARIBDIS

    No era fàcil, evitar els sis caps en forma de gos, voraços per devorar la carn dels mariners malaguanyats del dia. Creuar aquell estret era un suïcidi, perquè, o bé havies de passar prop d’Escil·la, la dels sis caps, o bé havies d’apropar-te perillosament als remolins de Caribdis. La meva gesta l’explicarien els cronistes, però ho vaig fer per guanyar temps: la Penèlope en feia massa que m’esperava.

    Quan vaig marxar de casa, em va etzibar unes paraules que encara em ressonaven. “És l’excusa més estúpida que he sentit mai per fer la guerra. Tot aquest muntatge per una dona? Digueu les coses com són: als homes us agrada barallar-vos. I si trigues gaire, potser ja no m’hi trobes, a Ítaca. Tu mateix”.

    “Tu mateix”. Ideal per posar algú contra l’espasa i la paret.

    I ara estava contra Escil·la i Caribdis.

    De nou, aquella opressió al pit.

    Onnah

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.04.2019

    ENIGmar de terror.

    Suena la canción “Carmina Burana” mientras leo ésto.

     

    La noche profunda se hizo.

     

    Luna llena con marea alta.

     

    El mar llega al castillo maldito y es rodeado por el mar.

    Surgen de LAS profundidades SIRENAS pálidas de colmillos afilados que devoran todo a su paso.

    Sangre, mucha sangre y mal olor.

    Terroríficas arañas gigantes se descuelgan para recibir a una sombra oscura de ojos rojos ARDIENTES.

    Se mueve rápidamente....

    Hasta surgir del agua una monstruosa sirena rodeada de serpientes , para posarse en el centro castillo.

    Una serpiente sale de su boca para envenenar a uno de los seiscientos sesenta y siete marineros apresados, transformándolo en avispas enloquecidas.

    Muchos MUEREN, el tiempo tan apreciado no para.

    Los marineros cautivos són liberados PARA que las sirenas asesinas puedan DAR caza.

    La marea baja y la monstruosa sirena expulsa un humo azul que hace que toda VIDA desaparezca.

    MAKARA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.04.2019

    Aneris

    Havia llogat una casa a prop del mar. Havia estat d’un vell pescador que deien que era boig, i ningú la volia, m’estava bé, així em deixaven en pau, volia descansar.

    Estava plena de coses, però res sobrava. En una cantonada una sirena de fusta em mirava amb ulls plorosos, em vaig apropar i vaig veure les seves llàgrimes. La vaig abraçar i vaig sentir la seva veu que em deia:

    -treu-me d’aquí, sisplau.

    No vaig dubtar, la vaig portar fora i la vaig posar mirant cap al mar. Va somriure.

    -voldria banyar-me, va dir.

    La vaig agafar i ens vam ficar a l’aigua, cada cop més endins fins que no vaig poder més, llavors em mirà, m’agafà de la mà i se m’emportà.

    ida marger

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2019

    Fin de semana

    Emma y Arthur eran pareja desde hacía siete años y ahora pasaban una época difícil. Su relación había perdido la ilusión y el calor del principio. Daban palos de ciego intentando reavivar el rescoldo. El hotel Atlantis, alejado de la civilización y con una piscina de agua salada al borde del mar, sería un lugar ideal. No habían contado con la meteorología y una borrasca atlántica con fuerte marejada los dejó incomunicados en el hotel. Se consolaron con las burbujas del cava.

    El día siguiente amaneció primaveral. Ella se levantó con una terrible resaca y se dirigió a la piscina con los ojos medio cerrados. Se zambulló en lo más profundo sin advertir la presencia de un enorme monstruo marino que el levante había lanzado a la piscina.

    Nunca sabes cómo se te van a solucionar los problemas.

    Jamie Blackpain

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.04.2019

    Atlantida

    Lugar privilegiado elegido por Poseidón, donde los descendiente del mismo dios y la mortal Clito, vivían dedicados a la pesca, a las artes y al culto al cuerpo en sus magníficos gimnasios, jardines y termas.

    Ofrecían sus habitantes sacrificios al dios protector ahogando dos caballos antes del inicio de la temporada de pesca, y obtenían grandes capturas.

    La riqueza abundaba, se sentían fuertes y poderosos. Olvidaron los sacrificios a su dios protector y se enfrentaron en una guerra cruel contra Atenas.

    Las Nereidas, ninfas al servicio del dios Poseidón, le informaban del olvido de los habitantes de Atlántida acrecentando día a día la furia del colérico dios de los mares hasta que con un bramido extraordinario, desato toda su furia y su tridente se clavo en el fondo del mar.

    Broto la lava y el fuego. Se produjeron grandes tormentas durante dos días y medio y la Atlántida desapareció.

    Erkenobe

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.04.2019

    Cap a l’abisme

    Un vaixell va passar per davant seu. Aquell de qui s'amagaven, l'estava arrossegant mentre el feia a trossos. El material d'aquella nau, era una cosa difícil de trobar i la majoria de vegades els vaixells eren massa ràpids i massa aprop de les platges per poder-los prendre.

     

    La jove parella, terroritzada, va respirar quan van veure el vaixell desaparèixer a les profunditats. Van esperar una estona més, per assegurar-se que no tornaria i van continuar el seu camí cap a ciutat.

     

    Poc després de sortir del seu amagatall, van observar variacions en la llum, com núvols. Però mirant amunt, van comprovar que eren les engrunes de la immensa nau que havien vist passar arrossegada pel monstre que suraven fora de l'aigua. Adob per noves generacions.

    Bec menut

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.04.2019

    El gran perill

    L’ésser que em visita cada nit, que em trenca els somnis bonics i dolços, té un físic peculiar. Quan dormo el podria descriure al màxim detall, però en despertar-me se’m desdibuixa i me n’oblido. Fins avui, quan, nedant enmig d’un mar que semblava fet d’escuma, blanquíssima i densa, me l’he trobat cara a cara. Amb sis ulls, quatre potes, unes dents llargues i punxegudes, i una pell verda i groga. No he tingut temps per espantar-me, i és que el veritable esglai se l’ha endut ell. En observar les meves escates, brillants i pecaminoses, la cabellera, quilomètrica i feta de blat, i totes les meves faccions, menudes i proporcionades, crec que ha temut per la seva vida. No hi ha perill més gran que l’amor, i això que encara no havia pogut obrir la boca i captivar-lo amb el so de les meves paraules.

    Boira

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 4.04.2019

    FICCIÓ o REALITAT?

    Sortim a fer un vol amb el vaixell familiar, com tantes vegades hem fet, la mar ens gronxa suaument i com sempre ancorem en una de les cales tranquil·les per fer-hi nit.

    El sol ens desperta i ens adonem que som en terra ferma, però com si fóssim en una platja d’arena fina amb arbres una mica més enllà, i al nostre voltant podem veure el que semblen, i són, esquelets de monstres marins de l’edat del pleistocè per les seves formes i dimensions.

    Et fregues els ulls, mires als voltants, ... i no hi ha rastre del vaixell ni d’aigua.

    On som?, com hem arribat aquí?

    Segur que és un somni!

    Tanques el ulls esperant que en obrir-los ... tot torni a ser com abans.

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 4.04.2019

    La sirena

    Va passar tot molt ràpid, vaig caure al mar, ningú se’n va adonar, veia com el vaixell s’allunyava i jo ja no podia aguantar més, em vaig començar a enfonsar, m’ofegava, començava a perdre el coneixement quan vaig notar alguna cosa que em tocava, la meva visió ja era borrosa, vaig perdre el coneixement del tot, quan em vaig despertar era a la vora de la platja, hi havia algú al meu costat, al mirar-lo em vaig espantar, em vaig separar d’un bot i vaig contemplar aquell ésser, sense poder creure-m’ho, era una dona amb cos de peix, era una sirena, em parlava amb un altre idioma, no era una sirena com la dels contes, era molt velleta, grossa i lletja, però desprenia una dolçor i una bondat que mai m’havia transmès cap ésser humà. Va saltar al mar i ja no la vaig tornar a veure mai més.

    Catalina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 2.04.2019

    Capricorn

    Ja ha sortit el sol ataronjat, que il·lumina a poc a poc les escales del ghat. Estic asseguda, el fum de les làmpades de la cerimònia del foc, barrejat amb el so de la campaneta dels monjos, em fan tancar els ulls mentre recito el mantra que ressona a les pedres. El riu va i ve.

    Tot d'un plegat, amb un gran estrèpit, emergeix del riu sagrat una cua de peix enorme, escamosa, llefiscosa; segueix l'enorme cos del peix i un cap d'antílop sorgeix de les aigües; les potes davanteres del gran mamífer trepitgen el terra amb força, fent tremolar els graons, esquerdant-los com si fos un terratrèmol, l'agua del riu es desborda al seu pas.

    Makara ha sorgit de dins del Ganges, les seves potes m'agafen, suaument, em fa pujar damunt la seva cua i marxem cap al seu medi natural, el Golf de Bengala, que és el meu.

    Mina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 2.04.2019

    Naturaleza Sabia

    Neptuno, el dios del mar, con su mal carácter y su tridente en mano, vivía en el reino de los castillos dorados. Por otra parte, Poseidón residía en su castillo de oro y, asimismo, tenía su tridente con el que controlaba el carácter de las olas. Ambos reinaban las profundidades marinas, cada uno a su manera y sin interponerse. El problema apareció cuando conocieron a Odisea, la joven sirena. A Poseidón le atrajo su larga melena, mientras que Neptuno no se pudo resistir a su cola color botella. Odisea, al ver que ambos dioses perdían el sentido con tan solo verla, entonó una bella melodía con la que, Poseidón i Neptuno se acercaban movidos por el suave corriente de las profundidades, hasta que Odisea tuvo a su alcance los tridentes, los cogió y los enterró para que nunca jamás la naturaleza del mar fuera dominada por las divinidades.

    Odisea

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.04.2019

    DE POLPS I DE SIRENES

    A mitjans dels anys cinquanta de la passada centúria, en un petit poble mariner, un empresari de la capital va voler obrir un bar de dones de dubtosa reputació. Li posaria per nom La Sirena. La Lliga Catòlica de Dones de Déu organitzà una campanya per impedir-ho. Repartiren pels carrers de la població uns pamflets on, a banda d’unes lletres que ningú llegia, es veia dibuixada una sirena i, al seu darrere, una mena de monstre de llargs tentacles, però amb rostre i faccions d’home de mar i mirada viciosa. La creença popular determinà que qualsevol pescador que s’apropés a un polp o una sirena es podia convertir en un ésser monstruós com aquell. Durant generacions només les dones s’atreviren a pescar alguna classe de cefalòpode. Pel que fa a les sirenes, per evitar per complet aquella maledicció, totes les que s’anaven pescant es tornaven a llençar a la mar.

    ATIPAR

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.04.2019

    VIATGE A L’ESPERANÇA.

    Misèria, fam, esperança, futur fan que les persones fugim a la recerca d’un món ideal, millor, i ens empenyin a fer travesses insospitades, inimaginables per una mar suau, convertida en brava quan menys ho esperes, tot escoltant cants de sirenes de traficants i embaucadors.

    A mitja travessa la por t’envaeix però la il·lusió és més forta, uns i altres ens animem, fins que l’esgotament fa caure a companys de viatge que la mar engoleix o fins que monstres més grans sortits d’entre l’espessa boira o la negre nit, envoltant i fent trontollar la teva petita embarcació deixada a la deriva, fent que els febles caiguin a la mar i la resta ens retornin al punt de sortida.

    Quan hi ha sort aquell gran monstre no és tal i trobes ajuda temporal que et porta a bon port on s’acaben els cants de sirenes i tornen les pors.

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.04.2019

    MONSTRES I SIRENES

    Un estol de monstres enfilà la bocana del port a negra nit. La lluna s’ocultava rere la silueta d’un rèptil endormiscat on niaven centenars d’ocells. Des del vessant de la muntanya jueva el llum intermitent del far recordava la posició del guardià de la nit. Per aigües calmes i fosques lliscaven silents naus de proes afuades a la recerca del mite. Algunes milles mar endins, abocaren xarxes per fer-se amb la preuada pell escatada. Al vespre anterior s’escoltà: el mite neda davant la costa barcelonina!

    Un xipolleig posà en guàrdia les tripulacions dels pesquers. Creien haver vist el mite escatat lliscant per babord. El silenci espès fou trencat per un udol provinent d’un oceanogràfic danès que posava proa contra les aterrides mirades dels pescadors. Sonà de nou la sirena, ara cridant la criatura del mar. La missió era retornar, “in extremis”, la díscola filla novament a l’entrada marítima de Copenhaguen.

    Franz de Copenhaguen

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.03.2019

    L’alba

    Ara fa uns quants anys, tenia el costum d'anar a pescar a primera hora del dia. Era negra nit quan trepitjava la desèrtica platja i em posava a muntar la canya a la recerca de l'apreciat llobarro. Un dels dies, quan encara l'aigua era ben negra i només l'alba s'aixecava, vaig fer el primer llançament, en el mateix moment que una ombra en forma de tronc allargat surava uns metres al fons. Preocupat de no enganxar el tronc, vaig parar el fil que lliscava del carret i el plom colpejà l'aigua a menys d'un metre de l'ombra. El tronc es va moure lentament posant-se en direcció al fons del mar i aixecant una enorme cua s'enfonsà i desaparegué davant de la meva sorpresa. Ja no el vaig veure més, tot i tornar sovint al mateix punt. Encara avui em pregunto què era aquell monstre marí que aparegué a trenc d'alba...

    COMOES

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.03.2019

    NOVELAS , SIRENAS Y TESOROS

    Hace 7 meses , me propuse un viaje por el mar buscando la inspiración para escribir una novela. Saliendo de Barcelona dirección Atenas.

     

    En alta mar PIRATAS.

    Nervios sin dejar pensar y miedo, mucho miedo.

     

    Nos encerraron en la bodega y allí escuché un pirata al que decían “ el profesor “.

    .- Cuando lleguemos a la cueva de la sirena, hay que luchar a muerte con los tiburones duende hasta llegar a la sirena, el pirata que la bese, será dueño del tesoro.

    3 días después.

    .- ¡¡ La cuevaaaaaa!!.

    Salté por el hueco de un cañón al mar, nadaba rápido hacia la cueva medio sumergida, mientras los piratas gritaban y me disparaban.

    Evitando los tiburones duende , entre rocas, allí estaba la sirena.

    Me vió y extendió sus brazos, de un salto la besé.

    Una explosión de números en mi cabeza con claridad.

    Coordenadas de tesoros hundidos por todo el mar.

    Ahora navegar ....

    MAKARA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.03.2019

    La profunditat del blau marí

    Aixecar la mirada i veure't a tu, vestint una discreta cua coberta dels daurats reflexes de la sorra, jugant amb l'escuma d'aquesta inquieta aigua. I que em miris, amb els teus intensos safirs, amb aquells ullets somiadors, tendres. Per poder observar junts la bellesa del mar. On la seva soledat immensa ens confon amb les infinites aigües. Ell, que viu nu, envoltat d'una tela blava, que dansa amb les ones infatigables fins a fer-les inexistents. Deixar anar un sospir, davant d'aquest discret blau, que sosté milers de vaixells, plens d'apassionats nàufrags que cerquen un horitzó anomenat destí. I que l'abisme calmat i sensible ens faci sentir grans. Podent deixar als nostres rebels pensaments imaginar que a l'altre costat del mar hi haurà algú pensant el mateix. I que el món sencer no pari de girar fins que tothom desitgi que la innocència de la lluna reflecteixi cada nit aquesta riquesa.

    Company

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.03.2019

    Sirenas

    Miguel, posiblemente, se siente seducido por la sirena. Sabe que es una ilusión irreal. “No existen”, se lo recuerda siempre su mujer.

    Al despertar, Miguel, apenado por ser infiel durante la noche, se ve obligado a ayudar incluso cuando no es necesario. Encadenar una tarea tras otra le libera de la culpa, sintiéndose así redimido de pecado para volver a soñarla noche tras noche.

    Erknu

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.03.2019

    Mirall

    -Escolta com canta, si vols, però no la miris noi!

     

    Sabia que tenia raó. Havia sentit històries de marins perduts d'amor pels encants d'aquests éssers marins, però tenia l'oportunitat de veure una autèntica sirena!

     

    I quan el vell marí va marxar renegant, amb el cor bategant al ritme de la dolça melodia, i potser enamorat sense ni haver-la vist, em vaig enlairar. Entre boirines la vaig veure.

     

    - no et puc veure bé i no sé si m'entens. Els homes et tenen por però jo no.

     

    Va deixar de cantar

     

    - gràcies! Jo si et veig. Si tanques els ulls em veuràs millor.

     

    No tenia sentit però vaig obeir i vaig veure el seu cos, més peix del que m’hagués agradat, i amb un somriure preciós em va dir:

     

    - Ho veus? Sóc més real a la teva imaginació. Veuràs en mi el que tens dins el teu noble cor.

    Helena Coaner

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2019

    La Veta Blanca

    Era un esser marí molt gros, com un pop, cap allargat, ulls grans i sortits, tentacles gruixuts i molsuts. Era mandrós i dormilega.

    S’enfadava quan el soroll dels pescadors no el deixaven dormir.

    Els pescadors quan hi havia tempesta buscaven un punt de referencia a terra, per tornar a destí. Feien soroll.

    El soroll destorbava al monstre .

    Un dia de sobte, va allargar un dels braços i com el punter del mestre d’escola, va assenyalar un punt a terra . Un fibló de llum va sortir de l’extremitat i al tocar la roca es convertí en una línia blanca vertical, visible a la llunyania.

    Aquell dia va deixar marcat per sempre la tornada a Portbou des de Cap de Creus.

    Cap allà hem d’anar, no hi ha pèrdua diuen els pescadors.

    La Veta Blanca sempre es veu, i el monstre faci sol, pluja o vent , dorm.

    Can tramuntana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2019

    El Monstre groc

    Era un monstre marí llarg i pla com una tallarina, de color groc , no tenia boca, ni ulls ,ni nas, ni orelles, ni mans ni peus. Era un monstre que prenia forma de llaç quan tocava terra. Alguns els feia molta por i el volien eliminar sense mes, altres deien que no feia cap mal, que a la platja hi havia cabuda per tots. Havia aparegut misteriosament , no l’havien vist mai abans.

    Era un monstre marí que no menjava, no veia, no reia, no colpejava, no caminava, no pensava per si sol, però la seva presencia posava molt nerviosos a uns i els feia molta por. A altres els posava tristos aquella situació.

    Era un monstre marí de color groc que prenia forma de llaç al tocar terra i sols volia simbolitzar el respecte i la llibertat de les persones.

    Can Tramuntana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2019

    Un error immens

    Quan el Doctor Smith aixeca la tapa i extreu la relíquia, imagina que han comés algun error immens . El seu equip ha buscat durant anys el cofre d’Ulisses, on, segons la llegenda, Posidó va amagar l’arma destinada a destruir tot monstre marí que mai arribés a poblar els oceans. El mite relata com Ulisses, al descobrir l’arma, va ser incapaç d’entendre’n el seu funcionament i va decidir depositar-la de nou al cofre amb l’esperança de que algun dia els humans en sabrien activar el seu poder destructor.

    Però el doctor i els seus ajudants, reunits a coberta, no hi troben explicació. ¿És aquesta l’arma mítica que podria canviar el destí de tots els habitants dels regnes marins, i de retruc el dels humans? Decebuts, l’agafen amb ràbia i la llancen per sobre la barana. Surant sobre les onades, s’allunya lentament la bossa de plàstic amb la seva dansa macabra.

    Andreu Milà

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2019

    Encadenat

    Hi ha molts contes mitològics que parlen de sirenes i monstres marins, però només un d'ells el podeu trobar escrit amb paper de pergamí.

    Quant temps era temps, a les nits de lluna plena, es creava un remolí al fons ultramarí, d'on trencant les aigües naixia una dama salada, de pell molt clara, cabells llargs i brillants per les partícules de sal i amb uns ulls verds de neó com si fossin de ciència-ficció. S'asseia com una fadrina a la sorra fina, coberta de volàtils fulards i collars estel·lars, cantava en clau de fa, desprenent poesia.

    Un dia el faroner de la badia va deixar-se seduir per aquell cant enganyós. Aquella donzella fulgurant el va sucumbir al seu parany. La dona-peix el va devorar feréstegament, mentre condemnava la seva ànima a vagarejar pel seu far eternament; diuen que a les nits de pleniluni, s'escolten els seus planys tristos i amargs.

    RIbera

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2019

    La inmensidad en la que me hundí

    Intenté agarrarme a lo que fuera, no quería caer en aquella inmensidad. Fue inevitable, ella me engulló. Forcejeamos unos minutos, hasta que me venció. Me rendí frente a la angustia que me provocaba la falta de oxígeno. Y me hundí, en un estado de trance que enturbió todos mis sentidos.

    Fue entonces, en ese momento de colapso , en el que apareció: un ser escamoso de figura humanizada rozó tímidamente mi mejilla. Un espasmo atravesó mi cuerpo. El ser percibió mi respuesta, comprendió la fragilidad de mi estado y pensó que tenía que rescatarme. Me cogió entre sus brazos y ascendimos rápidamente mientras yo perdía el conocimiento.

    Me desperté en la orilla, sin ningún rastro de algún ser acuático que hubiera podido llevarme allí, salvando mi vida. Supongo que seguirá siendo uno de los miles de misterios que esconde la inmensidad en la que me hundí.

    Amiga

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2019

    REI NEPTÚ

    Misèria, fam, esperança, futur, fan que persones emprenguin llargs viatges plens d’obstacles, deserts, lladres, traficants, fins que la frontera de la mar posa de nou un últim parany i on els monstres trobats fins ara no són res comparat amb els que els esperen en una travessa tant incerta.

    Però els cants de sirenes dels que els han precedit fa que es llencin a lo desconegut, a bord d’embarcacions febles, amb la il·lusió d’una vida millor i que una de les sirenes del Rei Neptú els porti a bon port per poder tenir somnis complerts i no pas somnis ofegats.

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2019

    L´amor culpable

    L´amor culpable

    .- M´enyoraves?.

    .- Sí.

    .- M´estimes?.

    .- Molt.

    .- Em deixaràs que et faci unes mossegadetes?.

    .- I tant.

    Això va ser l´últim que vaig poder dir abans que m´arrossegues fins el fons del mar. Mai te´n refiïs d´una sirena. Mai estimen amb el cor

    Titanium

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.03.2019

    La cueva

    La vida de los navegantes es muy diferente a la vida de los mortales. Cada fin de semana salía a navegar y cada vez me sentía más animal marino con uso de razón, hasta que un día decidí empezar a vivir en el mar, en mi barco al lado de una pequeña cueva submarina donde cada noche con mi equipaje para bucear me metía dentro de la cueva con mis pequeños amigos langostinos. Era un momento glorioso donde encontraba mi paz interior. En esa cueva había un pequeño orificio por dónde entraba la luz y justo un día cuando yo estaba dentro, la luna se posó encima mío, el agua empezó a alborotarse y empezó a brillar como nunca y a mí me empezó a salir una larga cola escamada con un par de aletas a cada lado. A partir de ese momento cada vez que una gota de agua me tocaba, esa larga cola con sus dos aletas aparecía.

    Helen

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.03.2019

    MAMÁ

    En ese preciso momento volví a escuchar ese suave sonido. Venía de lejos, de entre los pequeños espacios que quedaban entre roca y roca, a lo lejos del acantilado. Estaba segura de que me volvería a encontrar con Eva, la sirena que me había ayudado a darme cuenta del valor del poco tiempo que le quedaba a mamá.

    ramituss

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.03.2019

    Desde el Faro

    Ser farero no debería ser muy complicado. Quizás mi equivocación fue no tener en cuenta que vivir alerta por la noche siempre me trajo problemas. Eso ocurrió aquella noche, la más oscura. Después de revisar la maquinaria en malas condiciones, apenas una hora de descanso y el sol se despidió. A lo lejos los gigantes metálicos resoplaban con sus sirenas ante mi paso. De pronto el apagón de los circuitos eléctricos fue total La mar brava amenazaba con olas cada vez más inmensas. Mis nervios precipitaban mis miedos más prohibidos, pero tras el esfuerzo parecía que el sueño a difuminar mis sentidos. En medio de las ideas de monstruos marinos que mi mente quería evitar… El canto de las sirenas acallaron mi mente ávida por despertar al día, encontrándome solo a su lado, junto a la sirena de mirada húmeda con la que tantas veces había soñado.

    Faro

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.03.2019

    LLUNA CREIXENT

    El fons marí d’aquest racó del Mediterrani està en guerra. Hi ha una lluita ferotge contra tu, home, perquè pretens posseir-nos, robes el que ens pertany, claves arpons punyents als leviatans, lleons i balenes.. sense pietat. Fas inhabitable casa nostra. Així ho proclamen les ones a cada lluna creixent amb crits eixordadors d’ofec, d’agonia, .... i només rebem: indiferència humana!.

     

    Posidó, ha format un exèrcit: els guerrers coneixem la vostra terra hostil, som habitants dels mars i oceans i tenim armes de seducció. Som nereides de pell de bronze.

     

    Aquí a la punta de Sitges, immòbil sobre la roca, t'espio. Detesto sentir l’olor de les teves mans humanes repassant el meu cos. Però quan la lluna creix, executo la missió. Llisco damunt les roques, silent m’apropo a tu, et miro, t’abraço i et llenço amb ira a Hades, l’inframón.

     

    I el mar té gust de sang.

     

    GEA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.03.2019

    Malas decisiones

    El cielo brilló unos instantes, pero el estruendo posterior fue tan aterrador que al segundo oficial se le cayó el compás, cuando elaboraba los nuevos mapas. El capitán empezó a gritar… ¡ Girad, girad, todo a estribor! El timonel se afanaba con el timón, con el único pensamiento puesto en aquel inmenso Kraken que emergia hacia ellos. Mientras el capitán se repetia una y otra vez.. ¿ Por qué no habrían hecho caso de los cantos de sirena?.

    Titanium

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.03.2019

    El Leviatan

    La pesca de la ballena fue muy importante a lo largo de todo el siglo XIX. El Leviatan como era conocido entre los pescadores solía clasificarse según su tamaño en: Folios, Octavos y Dozavos. Entre los folios había la ballena espermática, la ballena común, la ballena de aleta dorsal, la ballena jorobada, la ballena anaranjada y la ballena de vientre azulado. En Octavos: el Grampus, Pez negro, Narval, Trilladora y Matadora. En Dozavo las ballenas más pequeñas: La marsopa huzza, la marsopa de algerina y la marsopa de boca melosa.

    La capital de todo este tráfico era Nantuncked y los arponeros formaba una clase especial por indiscutible valor entre los demás pescadores. Solían producirse frecuentes accidentes en la pesca de la ballena. La ballena mal herida frecuentemente hundía algún barco.

    Moby-Dick

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.03.2019

    El Faro

    Como cada noche mi mirada acompañaba los destellos de la intensa luz que surgía del faro. Hace años que observo la inmensidad del mar donde busco habitantes en barcos nocturnos, escrutando desde el horizonte acuático algún mensaje de sirenas casi humanas. Me aleje del ruido de sirenas que navegan amorosas mientras Neptuno con su tridente señala el camino hacia las aguas abismales y perpetuas donde viven los monstruos marinos desde el comienzo de los tiempos.

    Sol

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.03.2019

    Esos Desconocidos

    Esos seres, los imagino en mis sueños por las noches, a veces son de tierra, a veces son de mar pero lo interesante es que me transportan a lo desconocido. Aunque lo único que sé es que me lo hacen pasar bien. En mis sueños son míos y de nadie más.

    Cairo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.03.2019

    El Acantilado

    El monstruo del acantilado donde morían los pescadores del mar cantábrico. El espejismo de la vida.

    Maf

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.03.2019

    Sirena Triste

    Oh sirena triste, esa sirena de mi amor, esa sirena que yo amaba, has desafiado mi corazón. Sirena de los mares, empañaste el mar de mi corazón. Sirena que destruiste sin ningún pesar, el dulce azul y el dulce amor de la sal de mi ilusión.

    Luz Azul

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.03.2019

    Mascotes

    —Així, senyoreta, quina mena d’animal vol per a l’aquari?

    —Alguna cosa especial.

    —Tenim hipocamps: cavall d’escates i acabat amb cua de peix enrotllada.

    —Color blau?

    —I tant! Krakens, d’importació escandinava. Un pop terrible amb tentacles que enfonsen embarcacions i devoren la tripulació.

    —Posi-me’n un de ben petit.

    —Perfecte. Una serp marina?

    —La té tornassolada?

    —Sí. Tenim nessies, del llac Ness. D’aigua dolça.

    —No, no. Els prefereixo marins.

    —Cap problema. Aquí tenim el rei dels mars del Japó: el ryujins!

    —Que vistosos!

    —I gorgones: cos de dona amb dents punxegudes i cabellera de serps verinoses. Allò que miren, es converteix en pedra.

    —No sé... Perquè si després tot ha de convertir-se en fòssils... M’ho repenso.

    —Tinc leviatans d’origen semític. Mogawrs, britànics. Caribis, mitològics. Cthulhus, de procedència extraterrestre...

    —Em sap greu..., he canviat de parer. Aniré a la botiga de les fades.

    —Com vulgui.

    —Adéu!

    ...

    —Vaja! Que capritxoses aquestes sirenes!

    Medusa Thalassa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 19.03.2019

    AZUL CRISTALINO

    Cesé de remar y con un suspiro liberé todo el aire que tenía en mis pulmones. Estaba solo en medio de aquel inmenso paisaje azul. Una amplia gama de azules que ya hacía ocho o nueve días que era mi única compañera. Pero, de repente, mientras buscaba algún signo de esperanza en la larga e infinita línea que separa el mar del cielo, mi pequeña barca dio un sutil balanceo. Me asusté, y empecé a mirar a mi alrededor intentando encontrar una explicación. Fue entonces cuando mi mirada se cruzó con la de un rostro angelical que me observaba desde el borde de mi bote. Intenté reaccionar, pero aquella mirada me atrapaba y no me dejaba pensar en nada. Solo en aquellos intensos ojos cristalinos que penetraban los míos, que con timidez se iban acercando al borde de la barca, hasta ser arrastrados hacia dentro del inmenso y oscuro mar.

    Curie

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 19.03.2019

    Morgawr

    Una caixa de cartró marró manila, tova d’humitat, abandonada al terra i plena de llibres de butxaca. Amb una lletra cuidada i amb un toque victorià, la paraula Aventura es llegeix a la tapa que descansa en un costat. Ulises, Ahab, Edmund, Sherlock, Gulliver… Sobresurt una foto d’entre les fulles grogenques d’un exemplar de 20.000 llegües. Les puntes doblegades, blanc i negre, desenfocada. La curiositat fa que els dits estirin la foto per una de les seves cantonades. S'intueix una sombra allargada, potser un arbre caigut i unes arrels cargolades però també una serp, amb la boca oberta i actitud atacant. Al revers una data,1976 ; un lloc, Lizard Point i un nom, Morgawr. Incredulitat, dubte i potser la idea d' un viatge a la recerca de.. i si fos reial?

    Valeria Font

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 19.03.2019

    El espejo

    La sirena se acercó a una zona del mar donde se había producido un naufragio. La embarcación aparecía hundida a poca profundidad y la luz del sol iluminaba el interior. Llena de curiosidad, aunque con cautela, entró.

    Su osadía tuvo premio: un sin fin de objetos raros se encontraban esparcidos en una de las estancias.

    Iba concentrada recogiendo fruslerías cuando al levantar la cabeza hacia una de las esquinas, su mirada se encontró con la de otro ser. Vio con horror la sorpresa y el terror reflejados en ese rostro enmarcado por una larga cabellera y a través de su boca abierta se veían unos dientes afilados. La sirena hizo el gesto de nadar hacia él para ver si se alejaba pero el monstruo, decidido, nadó también hacia ella. Llena de espanto, la sirena dio media vuelta y salió de ese lugar, nadando a toda prisa, para no volver jamás.

    Teresa Fernández

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    Escila

    En aquel momento me acordé: lo llamó Escila, en honor al monstruo marino, compañero de Caribdis, que aparece en la Odisea de Homero. Era un ser bastante feo, en su cuerpo abundaba la grasa y el pelo mojado. Pero mi hermano le había dibujado unos ojos preciosos que le daban luz y vida personal. Se encontraba en la orilla de un río, solitario, sin hacer nada, tan solo miraba su reflejo en el agua. Mi hermano solía decir que el monstruo reflexionaba sobre su físico y pensaba que más allá de su aspecto, se hallaba un gran corazón. Era el único objeto de la infancia de mi hermano que guardaba y, aunque fue duro, lo lancé al mar junto con sus cenizas.

    Via Làctia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    El crit del mar

    El tro de les onades en empentar la sorra regnava sobre els murmuris del vent.

     

    Un vell mariner arrossegava els peus per aquella terra acompanyat per la seva neta. L'olor de l'aigua salada que els acariciava la pell va guiar l'home fins un gegantí cargol de mar; de seguida va ensenyar-li a la nena.

     

    Ella el va agafar i el va fer sonar, se sentía com el càntic de les balenes.

     

    I es va escoltar l'última rialla d'ambdós personatges.

     

    L'alba que es reflectia al mar tranquil es va enfosquir, donant lloc a un paisatge ennuvolat i un oceà ferotge.

     

    El cor d'ella va fer un bot en sentir que l'agafava alguna cosa viscosa i va tirar d'ella mar endins. Els seus crits van ser devorats per l'aigua.

     

    La desgràcia va acabar amb la capacitat del mariner per sentir res. Encara la veia reflectida a l'aigua, muda, amb cua d'escames.

    Fluffy

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    El crit de la sirena

    Sobre el cor, un àncora la fa capitana d’un vaixell sense vela. Nau no necessitava per iniciar una nova guerra. Crida, des de mar endins, per allò que la tradició li nega. És conscient de totes les mentides que corren per la terra erma. Arrabassada la veu per un amor terrenal, quina follia! Ella és la senyora de la mar, forta, llesta i amb joventut eterna. Neda sense por sota conjur lunar, les escates brillen en les aigües, insignes de marinera condecorada. Guarda l’incessant vent, la sorra i la sal dins el pit. En la memòria, les seves germanes unides en aquesta crida. S’apropa sigil·losa vora la costa, un desert de petxines trinxades besades per la mar. La terra sedegosa demana clemència per la maldat del sistema instaurat. La sirena empeny el seu cos fora les aigües i crida en nom de la llibertat.

    Minerva

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    El vell mariner.

    El sol emergeix, per l'est, puntual, i l'ull de bou de la cambra s'il•lumina.

    - Capità! Capità!...- Em criden.

    Surto a coberta. Esta tenyida de sang. Fa fred.

    - Que passa? – pregunto al contramestre.

    - El vell mariner, senyor... Ha enfollit un altre vegada...

    I veig al vell mariner, a proa, amb els seus ulls de tauró clavats al mar, com posseït. Té ferides als braços i un trau profund a la barbeta que no para de sagnar.

    - Tanqui'l a la bodega immediatament...- ordeno.

    I mentre el lliguen de mans i peus, escridassa que tota la nit ha lluitat amb les maleïdes ànimes dels antics mercaders d'esclaus.

    - Zeus m'ajuda!! No tinc por!! Veniu!! – Crida desafiant.

    Potser tants anys de mar l'han enfollit.

    Cau la nit, la tripulació descansa. Surto a coberta i escolto, llunyà, l'avís d'una sirena.

    Agafo l'arpó i em preparo. Es el meu torn.

    Vell mariner.

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    Sumergidos

    Bajé la cabeza para sumergirme en las sábanas profundas,mojadas y manchadas de tu olor, mi cabeza se volvía loca en oler aquel perfume a mar. Saqué la lengua y abriendo las puertas de aquella cueva llena de misterio, asomé mi cabeza hacia aquella sirena desnuda que me alumbraba. Luego, después de gritos, salió mi monstruo y entró violentamente en aquella selva paradisíaca. Saqué el fuego sobre su cabeza y junto a las llamas, gritamos juntos.

    Godsavelidia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    Esos Ojos…

    La joven sirena Úrsula vivía enamorada de los verdes ojos del monstruoso Galacto, el ser terrestre más horrible y odiado del planeta.

    Úrsula se acercaba cada noche a una playa cercana a esperar que esos ojos llegaran. Ella sabía que Galacto iba siempre a la misma hora y se quedaba mirando el mar.

    Sus brillantes ojos verdes tintaban el agua y Úrsula sentía paz.

    Pero durante toda la noche, ese espectáculo era constantemente interrumpido por las lágrimas que caían de los ojos del monstruo.

    La sirena hacía ya tiempo que conocía el futuro de Galacto y cada noche esperaba que ese destino se cumpliera.

    Finalmente, en la noche más oscura de todas, Galacto se acercó al agua, se metió dentro y decidió no salir nunca más.

    Entonces, Úrsula, feliz, se acercó al monstruo y le arrancó los ojos.

    Galactosa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    Reines

    “Hi havia una vegada una princesa de mar. Lluïa una cua magnífica d’escates de plata i uns cabells que tornassolaven acaronats per vents i sols. També hi havia un monstre d’aspecte terrible i perillós. Espiava la sirena per atrapar-la en mig de les seves mil potes. La volia només per ell. Un tresor per contemplar quan li vingués de gust.

    Un dia, per fi, se la va endur i ningú la va veure mai més. El rei, desesperat, va proclamar als set mars que donaria la mà de la filla a qui l’alliberés. Prínceps de tot arreu ho van intentar...”

    - Ja n’hi ha prou, avi!

    - Què passa, Jana?

    - Calla. Segueixo jo el conte.

    “Van fracassar. Per això, quan va aparèixer, poderosa, tots van quedar admirats i la van proclamar reina.”

    - I conservarà la mà, avi.

    - N’estic segur, Jana. No hi podia haver millor final.

    Aida

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    Una leyenda hecha realidad

    Cuenta la leyenda que en un pueblo del norte de Irlanda llamado Bellycastle, cada 13 de marzo a medianoche aparecen en el lago seres extraños y nadie nunca ha sido capaz de indentificarlos. Nadie del pueblo creía que esa leyenda fuera verdadera. Daniel, que era un aficionado a leer libros de seres mitológicos decidio ir ese 13 de marzo para comprobar si la leyenda era verdadera.Se plantó en orilla del lago y salieron del agua dos mujeres, que por su cola de color azul y sus largos cabellos rubios, Daniel supuso que eran dos sirenas. Se acercó a ellas pero mágicamente su cola desapareció y empezaron a andar. Ellas se acercaron a él y le acariciaron la cabeza con la mano. Daniel cerró los ojos y al abrirlos no había ni rastro de las sirenas. Quizás había sido solo un sueño...

    Bolita

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    QUI ÉS EL MONSTRE?

    Kraken, Leviatan, serps marines i sirenes... tots ells criatures malignes habitants dels fons marins que engoleixen els vaixells i acaben amb la vida dels mariners. Monstres protagonistes de mites i llegendes. Monstres que dibuixen mars i oceans com un medi hostil ple de desgracies i perills que formen part de la nostra cultura.

    Però... qui és el monstre? Qui omple mars i oceans de deixalles i residus, de plàstics i petrolis, que estan acabant amb els ecosistemes marins?

    Fa milions d'anys, la vida va sorgir d’un oceà primitiu: un minúscul organisme marí que va donar origen a tots els éssers vius que avui poblem el planeta Terra.

    A l’any 2019 és, sense cap mena de dubte, l’Homo sapiens el veritable monstre que amenaça la vida de mars i oceans i que és el responsable del convertir el nostre Planeta Blau en un “planeta de plàstic”.

    MJBiology

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    Por alguna razón tenía que pasar

    Escuché, miré por todas partes observé una silueta. Segundos después, la perdí de vista. Me metí y empecé a nadar. Algo o alguien estiraba mis piernas mar adentro. Pasaron pocos segundos y me di cuenta que ya no tenía mis piernas me encontré con unos tentáculos. No me había convertido en una sirena como muchos niños pueden imaginar, me convertí en lo que suele ser la mala del cuento. No entendía, ¿qué me había pasado? Mi aspecto era diferente, la gente no me miraban a los ojos , sólo miraban mis tentáculos y yo me escondía de esas miradas. Pasaban los días y mi paciencia se iba agotando, hasta que un día me levante y decidí que nunca más me iba a importar lo que opinaba la gente de mí. Ese día había nacido una Úrsula que iba a lucir sus tentáculos.

    asenli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    Eran ellas

    Siempre me dicen que si tanto me gusta el mar y navegar por él que me replantease hacerlo. Siempre contesto que al fin y al cabo será un sueño que tendré en mí liosa cabeza. Realmente, nunca cuento el verdadero porqué. Bien, de pequeño y con mi tío fuimos a navegar para descubrir alguna isla de cerca, y para qué más detalles, todo fue a peor. No sé en qué momento pero me encontré aislado en la arena de una isla. Recuerdo adentrarme en una cueva para observar de cerca unas sombras enormes, y no volver a ver a mi tío nunca más. Os juro que recuerdo que eran sirenas, reales, sirenas horribles. Y nadie me creía, mi familia me dijo que justo ese día mi tío murió de cancer y era imposible que fuese con él.

    Libre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    CAPITÁN

    Baje hasta la bodega, lugar donde había impactado la primera bola de cañón. Un mar de agua dentro de la habitación, no se podía ni pasar. Decidí llamar al capitán, ya que en momentos difíciles es quien toma mejores decisiones (por algo es el capitán claro). Subo hasta la toldilla donde pensaba que estaba el capitán, sigilosamente para que los Xhorxs no me descubran. Aviste al capitán y le informo de la horrible situación, pero parecía bloqueado, congelado. Solo hizo un gesto, levanto su brazo, y en la punta de su dedo contemplamos lo que después se volvería nuestra peor pesadilla.

    Marc

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    El sueño perdurable

    Un velero. Aquí empezó el final de su historia.

     

    Se encontraba en su navío durante el atardecer, justo enfrente de la costa balear. Allí desconectaba pensando en aquellos seres marinos que nunca había llegado a avistar.

    Aun así, el 23 de julio de 1936 iba a ser diferente, lo presentía. De repente, observó cómo un sonido cada vez más potente le ocupaba los oídos al mismo tiempo que, una luz proveniente del sol del atardecer se acercaba a ella cada vez más.

     

    En aquel instante, sintió un enorme peso sobre ella y se hundió en lo inexplorado y oscuro que siempre había querido conocer. Fue entonces cuando divisó la silueta de aquel ser misterioso que siempre vio ilustrado en sus cuentos. Pero, cuando la sirena estaba dispuesta a girarse para mostrar el rostro que siempre quiso percibir, sus ojos sumieron en el enigma eterno.

    REMO

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    El monstruo del lago Ness en el Mar

    Algunas personas aseguran que lo han visto. Hay fotografías, si saliera del mar seguro lo destrozaba todo. No hay manera de detenerlo. ¿Qué comerá? ¿Cómo hará para sobrevivir? ¿Tendrá pareja? Hay muchas incógnitas pero seguro que es un estupendo nadador.

    ness

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    La sirena y el Centauro

    El sol brillaba al llegar el alba. En un día de verano. La sirena bucea por las profundidades como cada día. Era muy hermosa. Tenía una larga melena rubia y los ojos verdes pero no podía salir del mar.

    El centauro era un caballo fuerte con un rostro de hombre muy guapo. Le gustaba cabalgar por el monte y por la noche dormir en un prado de hierba. Aquel alba se despertó temprano y llegó al trote hasta las rocas que había cerca de la orilla. Tropezaron con la mirada de los dos. La sirena y el centauro no sabían que decirse pero sus miradas se quedaron clavadas. Nada podían hacer para acercarse el uno al otro: él no podía nadar y ella no podía salir del agua. Se miraron a los ojos y es una duda si siguen mirándose. Se enamoraron.

     

    Centauro

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    Nacimiento

    El Mar festejaba el nacimiento de una sirena. Los monstruos marinos, los peces, las ballenas, los delfines, pulpos. Todos están contentos. Nacerá una hermosa sirena.

    Sirenita

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    En la orilla del mar

    Me bañaba en el mar cuando apareció una bella sirena orgullosa de su cola. No supe que decir. Me quede anonadada. Su belleza me deslumbraba. Ella y yo congeniamos pero había un problema. No hablaba. Le dije que no temiera, que no le haría daño. Nos quedamos juntas a la orilla del mar.

    Anonadada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2019

    Sueño

    Yo también he soñado con sirenas.

    soñador

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    Sirenes silencioses

    Sirenes. Una brivació intensa resona en el meu cap.

    La meva ment és incapaç d'entendre que es tracta d'una sirena... Sirena insistent, que em matxaca el cervell mentre lluito contra corrent, brasos enlaire, intentant agafar l'oxigen que queda entre onada i onada.

    Miro al cel pregant Déu el fi del dolor, el fi del patiment, el fi dels crits ofegats de nens, dones i homes que s'agafen a mi intentant pujar a la superficie, mentre el mar fet monstre, ens amenaça amb prendren's l'únic que ens queda i que és nostre: la vida.

    La mar, tan bella i amable quan es contempla des de la platja es fa devoradora, monstre, quan és la barrera que cal superar per arribar a una nova vida... Pero per fi hem arribat,.... Encara que no tots...

    Vent del nord

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    La remendadora

    Otro agujero. ¿Qué hacía esa gente cada vez que salía a pescar? La mitad de los barcos habían regresado con las redes desgarradas... ¡Claro, como ya las arreglaban ellas a pleno sol! Qué poca vergüenza.

     

    “Hay algo ahí debajo”. Como si es el mismísimo diablo ahogándose. “Cuentan que existen unas bestias que de una dentellada perforan los barcos y hacen trizas las redes”. Y yo a ellas si las cojo. “Estoy preocupada, estos agujeros no son buena señal. ¿Os acordáis de hace veinte años?”. Sí, quince pesqueros se hundieron, y seis más casi los siguen. Fue horroroso, así como la escasez que vino luego.

     

    “Dejémoslo, la chiquilla se asustará.” No, la chiquilla se harta de tejer. Y si tienen razón sus compañeras, ya puede calmarse lo que sea que haya bajo el agua, porque ni está el pueblo para otra tragedia, ni ella para pasarse la vida remendando redes.

    Ultramar

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    ACUAFOBIA

    I tots els monstres marins van sortir de les profunditats , per atacar als éssers humans de tot el planeta.

    A Escòcia sortien molts monstres del llac Ness per menjar-se a la flota pesquera.

    Riüjin el monstre que viu a Japó , sortint del seu castell submergit amb un exèrcit de Hidras fan milions de morts als oceans asiàtics.

    Americà es horroritzada...la destrucciò de la Costa i els seus vaixells per milers de Leviatans.

     

    Les notícies informen del perill al mar.

     

    A l’Àfrica han vist Krakens i a Austràlia mega taurons de 100 metres, els quals no deixen supervivents al mar , només el color Vermell.

    Una infinitat de meduses mortals verinoses voladores són al mediterrani.

    De Barcelona surt del mar Tritón envoltat de sirenes i darrere seu una ona gegant inmòbil , llavors té l’atenció de tothom i diu cridant:

    -PAREU DE CONTAMINAR, MONSTRES !!!

    MAKARA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    Enteroctopus dofleini

    La miraba como dormía tumbada en mi pecho. De repente tuve un pálpito. Miré hacia la puerta, algo andaba mal, no había luz en el camarote, algún objeto tapaba el ojo de buey. Cuidadosamente me levanté. La iluminación volvió y una sombra serpentina se alejaba. Decidí ir a cubierta. No había nadie. Miré a mi alrededor, ni a babor ni a estribor, dónde se había metido toda la tripulación de aquel enorme y majestuoso navío? Oí un ruido que provenía de proa, cómo si fueran unas ventosas que se despegaban y trepaban por el casco metálico de la embarcación. Mis manos temblaban, una gota de sudor frío resbalaba por mi mejilla. Quién me había mandado meterme en tal situación? Notaba como mis pulsaciones se aceleraban a medida que aquellos tentáculos se aproximaban. Hasta que sentí como rozó mi mano. No era ningún monstruo, quien descansaba sobre su pecho era yo.

    Funafuti

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    La Hidra

    Enterados de que en la zona había una hidra muy feroz y hambrienta, los habitantes del pueblo no quisieron dejar sus casas al aire. Ya sabían que tarde o temprano la hidra iría a por ellos para comérselos. Para evitarlo, en lugar de mejorar la construcción de sus casas prefirieron gastar el tiempo preparando trampas para ahuyentarla.

    Anbama

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    crucero encantado

    Era el verano de 2010 en el que mi familia y yo nos fuimos con crucero por el Mediterráneo. El día que vimos el crucero era muy grande y con dibujos de sirenas y tiburones. Una vez embarcamos, vimos a lo lejos un pequeño islote que pasaban cosas extrañas y nos acercamos. Cuando vimos que nos estábamos acercando fuimos a ver el capitán. El capitán se giro y vimos que era un hombre gamba. Notamos movimientos en el crucero y cuando nos dimos cuenta ya estábamos dentro de la boca de un megalodón.

    TheMiaxYT

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    El Hundimiento

    Hace tiempo ya, en las costas de las Islas Caimán, recuerdo que estaba en un Barco de Guerra, el HMS Tempest, era comodoro, comandando a dos goletas más, el HMS Mike y el HMS Cuthberth.

    Recuerdo la bestia...

    Cuerpo antropomórfico, cara de Calamar y ojos de Oveja, según los informes era un peligro, ayer en las islas encontramos unos escritos antiguos, salía la bestia, la llamaban Chatlos, el Rey de los Siete Mares.

    Cuando la vimos le vi a los ojos, me dijo:

    -Condenado.

    Minutos más tarde yo naufragaba mientras mis hombres yacían en el fondo oscuro. Lo siento marineros.

    Connor McMathie

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    PERSONA EXTRAÑA

    Vi a una chica con cola caminar por el mar, tenía una forma extraña y una cola preciosa.

    No dejaba de hacer un ruido extraño que atraía a todos los peces del mar incluso llego a atraerme a mi.

    Lo que más me llamo la atención de ella era su gran belleza.

    CHIS

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    Muerte bajo el mar

    Los cantos de aquellos seres magníficos hicieron que entrase en un sueño profundo. Me quedaban pocos segundos de vida ya que me estaban llevando hasta el fondo del océano. Sus manos delicadas me sostenían ansiosas. No hay mejor manera de morir que devorada por una criatura tan perfecta. Con cola larga e irisada, melena reluciente y piel escamada. Lo que no me esperaba fue el olor a pescado que desprendían esas criaturas.

    PJ

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    Su Mayor Error

    Había una vez un cachalote que tenía el estomago vacío,el cachalote divisó un precioso pulpo en unas rocas del fondo marino,el cachalote se acercó y cuando se abalanzó hacia aquel precioso pulpo,cometió el error de su vida, aquel pulpo con los grandes tentáculos,una altura que superaba los cinco metros y heridas hechas posiblemente por los trozos de barcos,los cuales sumergió a todos los tripulantes.La bestia se comió al pobre cetáceo hambriento.

    QUILES ROMEO

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    EL BARCO

    Era un día de verano del 1999, estaba navegando por el mar con mi pequeño velero de color blanco,era un barco no llegaba a los 10 metros de largo .Tenia dos tripulantes no muy listos pero con muchas granas de aprender , el viaje duraría unos pocos días.El primer día de el viaje la tripulación preparó todo lo necesario para el viaje.El camino hacia nuevos rumbo empezó con muchas ganas,a la pocas horas el barco le empezó a entrar agua por debajo de el,cuando el capitán fue a ver lo que pasaba vio un tentáculo gigante que había echo un agujero el tentáculo seguía clavado allí por la popa si le veía la gran cabeza poco a poco empezó a destruir todo el barco primero se comió a los dos tripulantes y luego al capitán y nunca mas se supo nada de él.

    El Gamba

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    Del 8 al 1

    Navegando rumbo hacia un lugar desconocido sin saber porque me decidí a hacerlo. No sabía a qué me enfrentaría, ya que pocos son los que han vivido para contarlo. Lo vi, me quede atónito al ver tal semejante criatura. Tan grande como una isla, ocho era su número y yo con uno de salir vivo de allí.

    V&E

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    Tres puntas

    Viajando sin rumbo, entre marinos y anfibios, siempre atento y vigilando. Abriéndome paso entre cualquier especie. Guiando las corrientes, temen al tricornio.

    grimya

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    En el olvido

    En el sitio más profundo del océano vivía el más grande de su especie.

    Llevaba una vida calmada, hasta que un día no despertó de su sueño. Y es que fue cazado para cortarle la aleta, solamente para satisfacer a los de una especie superior.

    Una estatua fue construida en su cueva en su memoria, pero ahora queda en el olvido.

    artiga99

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    A mi reino

    Este es mi vasto reino, yo soy su rey, tengo mi castillo, unos sirvientes leales y unos habitantes fieles a su reino. Mi reino es incomparable a cualquier otro, es el más grande del mundo, mis ciudades están repartidas por todo el planeta. Tengo la flora más extensa de la Tierra. Pero nada es perfecto, la guerra asola mi reino, uno seres despreciables asesinan a mi pueblo. Estos respiran un gas invisible al cual le llaman oxígeno, nosotros, nosotros respiramos bajo el mar.

    Ballenato

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    El monstruo solitario

    En el fondo de mar vivía un animal temido por todos . Tenía todo lo que quería exceptuando familia y amigos. El era muy infeliz , pero al cabo de mucho tiempo conoció a un niño que se bañaba , el al verlo no tuvo miedo y se conocieron, se hicieron muy amigos pero como el niño no podía pasar el día al mar se fue. Y partir de aquel día lo visita al salir del colegio.

    Samot

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    La soberana

    Tras la ver desaprobación de su padre cogió su tridente y como si de mantequilla se tratase lo atravesó proclamándose a si misma como la soberana de los mares y océanos. Y obligó al príncipe a convertirse en sirena para amarla por el resto de su vida.

    Makoki

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    MI SIRENA

    Porque no hay persona que me atraiga tanto por como es o por como habla.

    Eres mi sirena, la que me atrapa con cada palabra que dice o con cada sonido que produce.

    Down20

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    Desaparece

    En el momento en que iba a entrar en el agua, por arte de magia, desapareció.

    TOPORO

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    LA VOZ

    Oí sus voces y me olvidé de todo.

    AdeVM

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    LA SIRENA

    Soñé que era una sirena y estaba en una playa, cuando desperté todavía estaba allí.

    Ingrid

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    DULCE VOZ

    Una dulce voz me despertó, cuando logre abrir los ojos una sirena me encontró.

    viveron

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 13.03.2019

    SIRENAS ARDIENTES 2

    Atrapado en esta isla por un gran volcán. Las sirenas no se pueden acercar por la lava .

    Solo hay una entrada por un río, observé el otro día a una y me hizo la señal de cortarme el cuello.

    En una cueva hay un tesoro arqueológico, un drakkar vikingo , todo lleno de armas y objetos de marineros.

    Cargado de provisiones, agua y armas.

    Salgo al amanecer, todo se derrumba, el volcán provoca que la isla se hunda en las profundidades ... las sirenas me esperan tras la barrera de coral.

    Yo estoy preparado, armadura, casco, dos espadas.

    El barco vikingo es veloz, las sirenas luchan por subir al drakkar , se queman. Yo amarro el timón, las velas al viento, supero la barrera de coral y una última sirena sube al barco y con acento extraño dice:

    -Has luchado valerosamente...

    A continuación me sopló un humo azul que me durmió.

    MAKARA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.03.2019

    El cor del rei

    Poseidon estava enfadat, molt enfadat. La seva estimada Démeter no havia volgut nedar amb ell.

    Com era possible ? Com podia una simple deessa refusar-ho a ELL?. El rei del mar!!

    Estava enfurismat, pensava en les alternatives per canviar el seu mal humor: nedar amb Tetis?... no, massa creguda. Anfitrite?, no massa interessada . Teófane?, nooo, massa xerrameca . ..

    Rei de la immensitat del mar, amb una cort plena de nimfes, sirenes, deesses... i només volia estar amb la dolça Démeter. Quina vida solitària la d’un Rei, es deia a si mateix.

    La solució al problema “d’estat” va venir sense mes: a l’hora 26 agua/sud s’havia organitzat un partit d’Onades entre els dofins de l’illa Negrati i els de l’illa Tagara. Allò, acompanyat d’unes bones gerres d’Aigua de Baitalia estaria molt bé.

    No paga perdre una tarda per assumptes femenins !!.

    Quina duresa això de governar !!

     

    Mitosdelmar-2019

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2019

    Reciclem

    Pàl·lida, ensopida, arrugada. Esgotada després d'un llarg viatge. S'havia deixat portar per la corrent. Ja no era la que havia estat. El cos li havia canviat amb el pas dels anys. Ja no formava part del dia a dia de la gent. Ja no volia ser qui era. Ja no. I allà, enmig d'aquell oceà ple de vida, va decidir que no volia viure, que no volia ser una càrrega per ningú. I allà, enmig del mar, va tancar els ulls ben fort i va desitjar ser un peix més, un granet de sorra, una petxina. I allà, enmig de l'aigua salada, una bossa de plàstic va ser sirena.

    Wanderlust

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2019

    CITA AMB EL KRAKEN

    Des que havia corregut el rumor sobre les paraules que el metge de a bord havia pogut escoltar, entre deliris, de boca del nàufrag que havien rescatat el dia anterior, s’havia apoderat de la tripulació un profund temor. Els mariners del mercant rus que l’havia recollit comentaren nerviosament, durant tot el matí, en grupets de dues o tres persones, com fer-ho per convèncer al capità que havia de manar un canvi de rumb sense demora si volia salvar el vaixell d’un naufragi segur.

    En una improvisada assemblea, celebrada ben dinat al menjador, van escollir Gregori, el decidit cap de cuina, per anar a suplicar al capità que conduís la nau a port segur abans no fos massa tard. Quant Gregori travessava la coberta principal en direcció al pont de comandament, una espessa boira va envoltar tot el vaixell.

    Massa tard, la boira era el preludi d’una cita amb el Kraken!

     

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2019

    Rabiosa actualitat

    “Xiomara” és el nom d’un vaixell, tot pintat d’un color lila brillant, que navega per tots els oceans i mars amb una tripulació formada solament per dones. Porta per senyera una gran pancarta on hi ha escrit amb tots els idiomes: Prou d’assassinats de dones, No a la violència masclista, No és No.

    Un monstre marí, sense cervell ni cor, portat per un instint pervers, surt a la superfície de l’aigua i arremet a mossegades i culatades contra el vaixell: el vol destruir i enfonsar amb tota la femenina marineria. Unes sirenes que prenen el sol sobre unes roques costeres ho veuen i, decidides, salten a l’aigua, lluiten contra el monstre, el guanyen i salven el vaixell i les braves i valentes dones que hi naveguen. Aquesta vegada han vençut, però encara resta per fer i la navegació continuarà... fins que els monstres siguin tots bons companys i dolços amants.

     

     

    Tocada per la tramuntana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.03.2019

    Insubmissió

    Sacsejà la cabellera i un plugim de gotetes retornà al mar.

     

    Com de costum, quan els lectors arribaven al capítol en què Ulisses navegava prop dels esculls, ella i les seves germanes tornaven a aparèixer com éssers menyspreables, causa de perdició.

    Els ulls li guspirejaren.

     

    Ja n’estava fins al capdamunt, que l'àvia Carmeta s'emocionés cada vegada que sentia la cobla tocant la sardana de l'Empordà, aquella en què un pastor i ella s'enamoren i, junts, viuen l'amor en una nova terra...

     

    Serrà fort les dents.

     

    I aquella pel·lícula ensucrada, de dibuixos, en què apareixia com una princeseta i emocionava petits i grans amb els seus ulls rodons de llargues pestanyes?

     

    Ella era una sirena, un ésser mitològic, però també era una dona; tenia els seus drets i alçaria la veu davant de Neptú pel tracte que durant mil·lennis la Història li havia infligit.

    8 de març

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.03.2019

    8M

    - Poseidó, avui et toca a tu netejar el fons marí!!!! Me'n vaig a la mani.

     

    Xiruca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.03.2019

    Temporal

    A la costa sud de l’illa perduda al mig del Mediterrani, s’inicia la tempesta. El bramul de les ones és eixordador; muntanyes d'escuma toquen el cel. Els núvols negrosos s'ajunten amb l'aigua a l'horitzó. Llampecs i trons es confabulen en un terrabastall de llum i soroll. La barca a mercè de les onades amb els rems inutilitzats. El pescador s'aboca a l'aigua. Una cua de peix, com un ventall, apareix a popa; uns cabells rossos emergeixen per proa. Sent la música del vent, sent la melodia d’una cançó. De cop, una mà aferra la seva mà, una mirada dolça l'atrapa. Al mateix moment que ressona el tro la barca s'enfonsa. El pescador queda eternament lligat a l'encanteri d’Himeropa; baixa a les profunditats i es perd.

    Persèfone

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.03.2019

    lo mur

    La veig l’altre costat de la finestra amb reixa

    -Com et dius noia ?

    -Mar i tu ?

    -Mimo

    -Ets tu dins o hi sóc jo ?

    -Crec que tu, jo vinc de lluny i només tinc aquest mur amb finestra, que separa el meu mar del teu.

    -Dons jo també a banda i banda nomes veig mur, però d’allà on vinc no hi ha murs.

    -Què et sembla si pugem i ens retrobem allà dalt ?

    -Fet

    Tots dos pugen ràpidament nedant i al no trobar el final del mur tornen a baixar al punt de trobada, la finestra. Ell arriba el primer i ella poc després amb un nou vestit.

    -Encara has tingut temps per anar de botigues ?

    -No, això és una xarxa, m’ha anat de poc. M’agrada aquest nou vestit

    -Quant has pujat he vist que no tens peus igual que jo.

     

    Blaus

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.03.2019

    ESA MÁGICA VOZ….

    Era verano recuerdas?, cada día nos divertíamos con tu barco, surcábamos los mares horas y horas sin apenas darnos cuenta del tiempo que pasaba. Siempre me advertías de los peligros del mar, que nunca saliera sola a navegar...y un día lo hice, te desobedecí y salí, todo me parecía estupendo hasta que vi algo, me atrajo por su manera de cantar, una voz dulce y serena me llevó hacia ella, no era común, parecía una mujer, alta y bella, pero distinta. Me fui aproximando poco a poco. Ella, tímidamente se escondía,yo curiosa quería saber mas de ese ser tan extraño y averiguar de qué o quien se trataba. Me acerqué cada vez mas y mas… hasta que lamenté haberte desobedecido …

    Ahora, te escribo papá, desde el fondo del mar, se que jamás veras esto pero solo te quiero decir que te quiero y gracias por no parar de buscarme nunca...

    Marina Jaded

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.03.2019

    LA PRIMERA GUERRA MARINA

    Desde hacia tiempo la población marina vivia en alerta màxima.

    Dos dioses ambiciosos estaban enfrentados. Poseidon y Neptuno.

    Ambos tenian partidarios y detractores. Sus ejércitos se enfrentaban en luchas sangrientas, los rayos marinos se lanzaban como silbantes arpones, destructores a su paso, las olas producian maremotos de grandes dimensiones, las corrientes vertiginosas lo destrozaban todo a su paso...

    Monstruos, sirenas, tritones, serpientes.... TODOS morian durante los combates.

    Temis, la diosa de la justícia sufria ante la pérdida de vidas inocentes y el deterioro del espacio marino. La ambición de los dioses es una mala aptitud: el océano se estaba despoblando y pronto no habria seres a quien gobernar.

    La solución fué sencilla y eficaz: ¡ El océano se dividiria en dos, cada Dios tendria su reino !

    La guerra se unificaba contra el verdadero enemigo comun del mar, el hombre y su capacidad destructiva.

    Mitosdelmar-2019

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.03.2019

    Mi secreto

    Mi vida era aburrida hasta que un día descubrí que no era una persona normal y corriente, sino que era una sirena, os preguntareis como fue, ahora os explicare mi gran historia.

    Todo empezó un día que me iba a duchar, pero algo en mi empezó a cambiar, mis piernas empezaron a cobrar un color extraño como turquesa, también empezaron a salir una especie de escamas y de un momento para el otro mis piernas se fusionaron en una sola y en su lugar había una gran cola de sirena, no sabía que hacer así que cogí el secador y apunté a mis piernas y automáticamente las escamas empezaron a desaparecer. Por suerte nadie vió lo que era y mi gran secreto se encontraba a salvo.

    -A

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.03.2019

    La desmemoria de un Dios

    Cuenta la leyenda, qué en los mares más tranquilos y quietos, existía un dios que dejo de distinguir el agua del resto de elementos, y murió de sed. Creía que era arena todo lo que le rodeaba, e intentando escapar de ella, perecía sin remedio. Desde entonces cada 29 de febrero, resurge de lo más profundo del mar, abriendo su enorme boca para saciar una sed desmedida, y poder escapar de lo que él cree que es arena, pero sin remedio, vuelve a perecer, una y otra vez. Su leyenda llego al corazón de una sirena, una sirena cristalina, que supo de su desdicha, y acariciándolo mientras resurgía, el noto su presencia, y se quedó quieto, hasta que volvió a notar el frescor del agua que lo envolvía y de la que nunca se separó, más que en su mente y porque ella, le obligó.

    Gíráldez

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.03.2019

    El percance

    María era una chica de 16 con una vida muy monótona, iba al instituto, hacia deberes, estudiaba para los exámenes, salía con sus amigos, etc. Hasta que un día, mientras iba de crucero con su familia fueron atacados por un Kraken, un calamar gigante, que agarró el barco como si fuera una miniatura, y empezó a zarandearlo, algunos pasajeros saltaron por la borda para salvar sus vidas, otros intentaban desatar los botes que aún estaban de una pieza, mientras los restantes intentaban matar al monstruo, pero nadie lo conseguía, hasta que María cogió un arpón, lo lanzó y justamente le dio en uno de los ojos, y el monstruo automáticamente se desplumó y se hundió en el agua. Cuando llegaron todos a la orilla felicitaron a María por su gran trabajo e hicieron una gran fiesta en su honor.

    -A

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.03.2019

    MAR ENLLÀ

    Quan van tenir tots els estris i equipatges al vaixell, va veure que allò anava de debò. D’aquí a unes hores sortirien mar enllà, per portar les seves doctrines on mai ningú havia arribat.

    Una cosa li rondava pel cap: i si era veritat que, un cop arribat al final, el mar es transformava en una cascada immensa? I si el vaixell, un espectacular galió de quaranta metres de llarg, queia sense remei en un pou sense fons? Molts eren els que asseguraven que havien vist, aterrats, com els vaixells que els precedien desapareixien sense deixar rastre.

    Va mirar l’horitzó. Aquella ratlla al fons, entre el cel i el mar, que es confonia en un matí bromós. L’esperava l’aventura o la mort? No ho volia saber.

    Va fer el senyal de la creu i va tornar a mirar mar enllà.

    LaiaSS

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.03.2019

    Naufragi.

    Foscor.

    Foscor, fred i silenci.

    Però no. No es fosc del tot, fred sí, cada vegada més.

    Silenci no, l’aigua al meu voltant va fent soroll. Ara que els crits ja no s’escolten sembla que sento música que ve del fons.

    Més fred, ja fa estona que estic a l’aigua, ja fa estona que el vaixell es va enfonsar, potser fa hores, he perdut la noció del temps.

    Ara sembla que veig llum, no pot ser.

    Estic al·lucinant? Veig els estels al cel, molts i fan llum, però ara sembla que el fons s’il·lumina de tant en tant, una llum verdosa que es mou ràpidament d’un costat a l’altre.

    Alguna cosa m’ha tocat. Potser era un peix.

    Alguna cosa m’ha agafat i m’estira fort cap al fons, no tinc forces, només tinc fred.

    Primer els meus ulls s’omplen d’aigua. Adéu estels.

    L’aire surt dels meus pulmons i s’omplen d’aigua.

    Tofol_c2

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.03.2019

    El cant de la sirena

    Conta la llegenda de Cap Roig que, tots els dies d’estiu a trenc d’alba, el cant melòdic d’una bella sirena hipnotitzava els mariners que escoltaven aquella música encomanadissa quan sortien a feinejar amb les seves barques de pesca a alta mar. Sota els efectes d’aquell pervers encanteri les barques eren transportades mar endins fins a esfumar-se en la immensitat de les aigües braves de la Mar Mediterrània. Allí, segons expliquen alguns vells llops de mar, un monstre de la forma i mida d’un pop gegant apareixia sobtadament de les profunditats de la mar i amb les seves llargues potes atacava fins enfonsar les embarcacions fent-les desaparèixer per sempre més.

    És per aquest motiu que avui en dia encara alguns mariners del nostre país, recordant aquesta història, pel matí es posen taps a les orelles per protegir-se així del cant fetiller de la sirena.

    Laibi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2019

    GROPADA ENCESA

    Van ser es núvols rogents preludi de sa seu arribada.

    - "Nord !!!, va dir en Xènius senyalant el cel.

    - "Sí nen. L' hivern, té mal govern. A "la mar d' avall" serà diferent. A veure si hi ha sort i podem tombar sa Punta de s' Esquena abans no arrenqui fort", va dir es patró mirant el far de Cap de Creus.

    Però passat Tudela ja veien com en mar s' engollia es furallons de Culip. Bramava, rugia, s’ enfilava, colpejava, i es feia enrere per agafar força i tornar-hi.

    - "Tindrem treballs. Ja firmaria arribar només fins a Cala Bona".

    Sa barca era un joguet en mans de sa Tramuntana que, implacable, s' erigia de nou en s' autèntic 'monstre' del Golf de Lleó.

    XA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2019

    L’OFRENA

    La collita havia estat molt dolenta , a penes es recolliria prou blat, el mal temps l'havia delmat ,les trompetes se sentien per tot el poblat , estava tot preparat. Al fons, pujada en aquell carro atrotinat veia la seva final.

    Aquest any de mala collita no es va fer sorteig, Merx es va oferir voluntària .

    Ningú la trobaria a faltar , als seus 40 anys i encara soltera era considerada la bruixa del poblat i mes quan Yosef la va rebutjar, ella ,que l'hagués donat tot per ell, clar que en això estava, encara ressonaven en les seves oïdes aquelles paraules que eren punyalades en el seu cor, en aquest moment va decidir lliurar-se al Leviathan , aquell monstre que moltes noies havien llançat a les seves gargamelles, així aconseguirien que l'any que ve la collita fos abundant i ella posaria fi al seu dolor.

    Leia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2019

    Surcando el Mar Misterioso

    El navío abanzaba sigilosamente a través de las olas cuando de repente una densa niebla cubrió el barco. El capitán James ordenó echar el ancla y seguidamente confirmó junto a su contramaestre que ese era el lugar exacto del mapa. De pronto unas enormes garras salieron del mar y se avalanzaron contra el mástil mayor haciendo que cayera al agua. Instantes después, las garras se situaron en la proa y repentinamente una gran cabeza de siete ojos emergió del mar y empezó a intentar hundir el barco. Muchos marineros subieron a los botes, sin embargo James y su contramaestre hicieron frente al monstruo con sus mosquetes. Mientras tanto los marineros de los botes se alejaron lo suficiente hasta que miraron a su espalda y vieron "La Española", junto a su capitán y contramaestre, ser engullida y arrasada al fondo del mar por el monstruo.

    Samu

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2019

    De voler ser sirena

    Demanava a Neptú i Afrodita el plaer, de fer-me un ser mitològic i fàtic:

    Ompliu-me els secrets de bombolles marines, arranqueu-me la pell per escates, que el mar em bressoli els cabells ennusant-ne les trenes, que els ulls glaucs no confonen, que vull ser sirena! Vull jugar amb balenes salvatges, divertir-me envoltant-les, escapar dels tentacles de pops monstruosos, Hipocamps i Makaras.

    Aconseguits els meus precs, jo ho era inconscient! Ignorava que la vida immortal no té el risc de la pèrdua. Que les sirenes cantem, però no per burlar els mariners, sinó per sentir vida i que el temps no és estàtic. Cantem perquè l’eternitat pesi menys que el buit dens del desig de ser humanes mortals. Oblidem el valor que té la vellesa en l’infern ananké dels Déus grecs i sirenes, oblidem el sentit de la vida i el temps quan acaba i comença.

    Nura

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.02.2019

    El universo de María

    El padre de María era pescadero y María se pasaba los días de veranos surcando los mares de Galicia. Esta estaba en la época de los porqués y no dejaba de preguntarse qué había bajo la modesta embarcación de su padre. Un día se puso sus gafas de buceo y se sumergió en las aguas que rodeaban el barco. Entonces fue cuando descubrió un mundo de sirenas y monstruos marinos que llevaban una vida paralela a la superficie. María prefirió formar parte de ese mundo y se sumergió todavía más para no volver jamás.

    Aliehs

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.02.2019

    LA POR

    El mar li fa por. Vés a saber què hi pot haver allà dintre. La sola idea de posar els peus a l’aigua li fa venir tota mena d’esgarrifances: Sirenes malèvoles, pops gegantins, taurons i balenes fora mida... Que no, que amb els peus fortament ancorats a terra s’hi està molt més segur. Ara, una cosa és entrar al mar i una altra, molt diferent, mirar-te’l des de la platja. Això sí que dona bo. Estar-te sota l’ombrel•la, sentint la brisa a la cara, el murmuri de les ones anant i venint que fan venir aquella somnolència tan agradable... De cop, una visió. Eleccions generals i majoria absoluta de la dreta més retrògrada que mai de la vida hauria votat. Es va aixecar de cop i va córrer cap a l’aigua fugint del mal son.

    Ai senyor, no es pot estar tranquil enlloc!

    Xesca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.02.2019

    MATARILE-RILE-RILE

    Ells, els miserables monstres sense cua, els pocavergonyes que avancen a sacsejades gansoneres, eren quatre. Quatre canalles dalt d’una barca irrompent en les aigües d’ella.

    Ella es va refiar. I els monstres la van veure. Recorda els seus riures burletes i com l’empaitaven amb els fusells. Armes de pesca submarina apuntant a una dona d’aigua.

     

    Les escames li tremolen. Sacseja la seva llarga cabellera que s’inflama. Està enfurismada. Reviu la fugida amb ràbia. Pensa en la idolatrada companya de Copenhaguen i decideix venjar-se.

     

    L’endemà, vestida d’aigua, s’amaga rere una roca i els espera. Sap que tornaran a port desbordant de plata robada. Capbussa fins que, allà a dalt, endevina els taulons coberts de brea. I s’enlaira, agafa impuls. Un-dos-tres, monstres i collita a la mar.

     

    Torna al seu palau de pedra. Feliç de la seva gesta: ha fet naufragar els navegants sense cantar. Bon cop de cua!

    Chimpón

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.02.2019

    Horror bajo el agua

    Se comentaba por todas las esquinas del barrio marinero que un monstruo lleno de piernas, ojos y cabezas deformes hundía barcos y devoraba a sus ocupantes.

    La leyenda del monstruo creció con el barrio y cada cual aumentaba en una cabeza, dos ojos o tres piernas más las nuevas versiones.

    Se decía que en las noches de mala mar el monstruo se aparecía a los pescadores, impidiéndoles que sus barcos llegasen de nuevo a la costa. Tal era pavor que les atenazaba que los que sobrevivían contaban que sus compañeros, al mirar frente a frente a ese monstruo, caían por la borda, quedaban presos bajo el agua y ya nunca más volvían a subir a tierra firme.

    maest

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.02.2019

    L´ultima sirena

    Des de petita es sabia diferent. La va criar un pop amb vuit braços que quan l´abraçava la feia sentír abrumada, vuit tentacles la rodejaven amb tant d´amor que gairebé no la deixaven respirar.

    Quan es va fer gran es va fer més evident que era adoptada. Així que quan va tenir prou valor per nedar sola va sortir a buscar algú semblant a ella. Fins que un dia va veure una figura sentada a una roca, amb un posat elegant, recolçada sobre la roca amb les mans i la cua recollida amb gràcia.

    Li va preguntar Què som?

    Va pujar dalt de la roca i els ulls se li van omplir de llàgrimes i cada llàgrima que queia lliscava per la pedra. I cada llàgrima que queia es tornava escuma. I tot plorant va abraçar la figura fins deixar-la envoltada en escuma.

    Laia Vidal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2019

    Marc

    Feia temps que en Joan li havia promès fer un tomb a "las Golondrinas" al seu fill Marc. Però era ell qui més desitjava recordar aquelles excursions de petit amb els pares. En Marc, eixerit i entremaliat, als seus 5 anys d'entre totes les pel•lícules que veia al dvd de casa, "Cercant Nemo" el fascinava.

     

    Pare, podré parlar amb els peixos?, tenim sirenes al port?, i monstres marins?...estava emocionat, desitjant que arribés el dissabte...

     

    Quin sol més fantàstic papa, el dit de Colom assenyala el mar. Si fill, agafa'm de la ma que ens esperen 40 minuts d'aventura.

     

    Peixos grocs d'ulls sortits i blaus li feien ganyotes al Marc, no ho podia creure i darrera d'ells un munt de peixos de tots colors, i fins i tot una sirena sortien espantats perseguits per un pop gegant.

     

    Papa, papa, ens atrapa!

     

    Tranquil estimat, desperta, ja es de dia.

    realme1967

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2019

    Somnis de mar

    Adormida, va sentir una fredor. En obrir els ulls, estava aferrada a un tronc, envoltada de la negra nit. L'ensurt la va capbussar en unes aigües fredes i salabroses. Va sortir a la superfície, coberta per un mar que la gronxava. El silenci la inquietava i quelcom la va sacsejar. Sota la negror de les aigües es distingien petites llums i un ball d'ombres, què era allò? La ment intuïa algun monstre marí que anava a la seva cerca i captura. Quan pensava que no podria escapolir-se i que aquell monstre li prendria l'últim alè de vida, abans no descobrís com i què l'havia fet anar a parar allà, una llum encegadora ho va inundar tot: No hi havia ni mar, ni negra nit, ni monstre marí, i en el desconcert de si cridar o emmudir va reconèixer una veu que li cridava: Alba! Va, lleva't, faràs tard a l'escola!

    Paperoles

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2019

    El vigía

    El foco de luz vespertina quedó obstruido por una asociación de nubes aliadas para ennegrecer la vista.

    El sahumerio que ascendía de las antorchas, hacía que en lontananza la nave apareciera incandescente dentro de un nimbo. El mascarón de proa cortaba las olas como una garlopa, pero el balanceo era leve y no se notaban las oscilaciones.

    El cielo era hollín y las velas del buque parecían estar atrapadas en el cuello de una chimenea.

    -¿Hemos marrado en la derrota? –preguntó un marinero a otro. ¿Hacia dónde navegamos, que nos engulle el ocaso?

    Un halo de luz iridiscente ensanchó el velamen y una esfera pesada rasgó la sobremesana, posándose en la desierta toldilla.

    Los graznidos mortuorios de las gaviotas sonaron con el ímpetu de plañideras velando una tumba. Fue entonces cuando el vigía esculpió un descarnado exergo, ante lo que yacía en la popa.

    -¡Cabeza a la vista!

    Capitán Larson

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2019

    El Kraken

    El Kraken no és mort, per molt que el capità ens vulgui fer creure que l’arpó que Svensson ha disparat des del canó de proa li ha travessat el cor, i que el vermell que ha tenyit l’aigua al voltant del balener és de la sang del monstre agonitzant.

    Ens havia perseguit durant setmanes, fent cruixir alhora les entranyes del vaixell i les ànimes dels mariners a força d’etzibar cops esporàdics a les castigades quadernes de la nau. Uns deien que era l’esperit venjador de les balenes mortes. D’altres, que anunciava la fi del món que havia d’arribar amb l’emersió final del dimoni de les profunditats.

    I ara, mentre la tripulació dorm després de la celebració, m’he adonat que la lluna plena reflectida a l’aigua és en realitat un ull gegantesc que m’hipnotitza i sento, abans que veure’ls, els enormes tentacles que m’arrosseguen cap a la foscor.

    Andreu Milà

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2019

    MONSTRES

    La meva dona oficial de la marina , ho havía planejat minuciosament un any abans.

    Un veler equipat tecnologicament amb las estancias amb acabats de luxe.

    A la nit van sentir que havien topat , pero no van veur res, llavors a coberta va apareixer una criatura semblant a un axolot.

    La meva dona el va arropar com si fos un nadó.

    Al día seguent el animalot espécie d´axolot havía crescut 3 metres i ara semblava un tauró amb potes.

    La dona li va donar tot el pescat que teniem. Jo li vaig suplicar de llançar-lo al mar, ella es va negar.

    Tres díes després la bestiola medía 12 metres, la dona no tenia res per donar-li de menjar.

    mirant-, va dir:

    - ho sento...

    EM EMPENYO cap al monstre amb la boca oberta i en un últim instant li vaig agafar del braç i els dos vam ser devorats pel monstre.

    MAKARA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2019

    SIRENAS ARDIENTES

    Después de navegar durante varios meses sin ver tierra, divisemos una isla con una gran montaña.

    Pero , acercándonos vimos que era un volcán.

    EXPLOTÓ , cuando estabamos a punto de pasar la barrera de coral.

    La erupción del volcán fué tremenda.

    Velas desplegadas y 15 marineros remando a tope para salvarnos. La cosa empeoró , cuando llovía rocas con fuego. Esquivando los impactos y apagando las velas incendiadas.

    Y cuando creíamos que no podía ir a peor ... SIRENAS subían al barco huyendo del mar ardiente y con sus colmillos afilados y zarpas en manos, masacraban a la tripulación.

     

    Yo salté a un bote salvavidas y conseguí llegar a la isla del volcán.

    Soy un naúfrago en una isla volcánica rodeado de sirenas locas.

    MAKARA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2019

    UN DÍA NORMAL EN EL MAR.

    En cubierta junto al timón, un marinero dice:

    -Si mira a proa , verá una línea perfecta a nivel que separa el mar del cielo anaranjado y el sol queriendo tocar el mar ... muy bonito la verdad.-

     

    -Si mira a babor ,cinco redes de pesca flotan en el agua junto a tres arpones que se hunden.-

     

    - Mire ahora bien a estribor porque cuento al menos seis tiburones blancos de ocho metros , y finalmente si se fija en popa , hace rato que desapareció de un mordisco por un megatiburón.

    Un monstruo mitad ballena mitad pulpo nos tiene cogidos por los bajos del barco , a consecuencia nos hundimos.-

    -De ahí los gritos... perdone por haberle despertado de su siesta , pero...-

     

    - ¡¡¡ CAPITÁN , DÓNDE ESTÁN LOS BOTES SALVAVIDAS ??!!!

    MAKARA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2019

    EL VELERO Y EL CAPITÁN

    Un viejo capitán… y un gastado velero, emprenden un viaje sin rumbo.

    Sin brújula ni destino.

    Pero mil pañuelos blancos, surgen de la nada o quizás de un sueño bíblico y mueven sus pañoletas entristecidos.

    Su misión: Soltar siete sacos, que ya pesan demasiado en el bagaje de su vida.

    El primero es el de los DESEOS. Todos consumidos.

    Coge luego el de la ESPERANZA, que es su saquito de ensueño.

    Cuando lanza el del AMOR, se desmorona. Tiembla de emoción.

    Con profundo llanto, arroja el TIEMPO Y LOS RECUERDOS. Son inalcanzables.

    Se resiste a hacerlo con el de la VIDA. Este saco está lleno de latidos.

    Su velero respira, cuando con un nudo en el aliento, lo libera.

    El último saco es su niñito querido… Al nacer, le pusieron RIQUEZA DE ESPÍRITU.

    El mar le llama… Y libre de todo peso, se pierde, escuchando mil baladas de “barcos hundidos”.

    ELELUM

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2019

    Judici Final

    23 de gener de 1658. Diari de abordo del vaixell Star of the Seas de la Royal Navy. Tres dies portem, tres que ens segueix una llum, cada vegada està més a prop. Hem intentat buscar una explicació lògica, de què es tracta i res no la trobem. La tripulació parla del mites del mar, que ha caigut una maledicció sobre la nau, que els déus del mar estan en la nostra contra. Jo i els oficials intentem mantenir la calma i posar una mica de racionalitat els fets.

    24 de gener de 1658. Diari de abordo del vaixell Star of the Seas de la Royal Navy. Estem perduts, la llum s’ha convertit en silueta, no hi ha dubte, es l'holandès errant. Mai més tocarem port, mai més tornaré a Londres. Em preparo pel judici final. Déu salvi a la reina.

    IUREN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2019

    La melodía del mar

    Y allí estaba él, con el agua hasta los tobillos. Pensando en la absurda necesidad de entrar en ella, cómo lo hizo su padre, cómo lo hizo su abuelo, cómo lo hizo el padre de su abuelo…

    No entendía la estúpida necesidad de dejarlo todo para entrar en el agua en medio del frío invierno. Pensaba en su jefe ¿qué le diría por huir de esa manera? Pensaba en su mujer y su futuro hijo ¿qué diría ella sobre aquella necesidad?

    La tentación de sumergirse lo dominaba cada vez más, su mente sólo repetía que entrase mientras tatareaba una hermosa melodía. Avanzó unos cuantos pasos, pensando en cómo se fue su padre y sus antepasados. Todos a causa del agua.

    Entró poco a poco hasta que el agua llegó a su cuello, vió a la hermosa mujer que lo esperaba y comprendió la necesidad de entrar en el agua.

    Levina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2019

    Hundida

    No sé cómo he llegado hasta aquí. Estoy hundida. Pero no vencida. Eso nunca.

    Mi cola se ha quedado atrapada entre unos corales preciosos. Los peces payaso me miran curiosos y se alejan moviendo sus aletas rayadas. No pueden ayudarme, pero al menos tengo un poco de belleza que me acompaña en mi azaroso viaje.

    Porque voy a seguir mi rumbo en busca del barco que despertó mis sueños bruscamente. Los humanos no miran por los demás. Se creen que la mar es toda suya.

    Y no.

    Aunque eso ya me lo advirtió Padre, tridente en ristre.

    Mis hermanos, los Tritones, se divierten haciendo monstruosidades con ellos. Muchos barcos han naufragado a causa de sus juegos. Pero yo no soy tan malvada.

    Solo soy una sirena que sueña feliz entre las olas. Los monstruos son otros.

    maest

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.02.2019

    A mar, amor

    El vaixell Partènope travessava mars desconeguts quan elles van començar a cantar. Els tripulants, encisats i plens de desig, abandonaren Partènope per abraçar les muses, mentre les sirenes els rebien amb l’estómac ben obert. Al vaixell només va quedar un mariner, el qual xiuxiuejava a l’oceà somnis i anhels, mentre alçava la mirada al mar d’estrelles i es deixava acariciar pels seus esquitxos. No era un noi comú.

    Pisínoe es va enamorar. Amb un cant més suau que el de les seves companyes, va cridar-lo. Ell, però, ni es va immutar. La noia peix va negar-se a deixar-lo enrere i, mentre trepava pel vaixell, va somriure en notar el seu cos escamat endurir-se i unir-se a Partènope. Posidó l’havia maleït per traïció. El seu últim alè va ser dirigit cap al noi somiador, el qual mai va escoltar el cant del mascaró de proa més bonic, ja que era sord.

    Lilium

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.02.2019

    EL HUNDIMIENTO

    Reunión de sirenas.

    Parte del día.

    Los Leviatanes vuelven a quejarse de injurias y de que se les acusa de bestias marinas enviadas por Satán. Podemos posponerlo, ya que hace décadas de que un cachalote de color blanco, asegura sentirse discriminado por el asedio que sufre por la obcecación de un tal capitán Ahad. Habrá que investigar si el Kraken de guardia ha vuelto a estar haciendo de las suyas y en nombre de Poseidón, se dedica a jugar con los barcos balleneros. Desde que estos han descubierto de que la tierra es redonda, ya no hay abismo donde esconderse. Pero antes de proseguir, esta convocatoria de sirenas quiere aclarar y advertir, que no se consentirá más que las llamen manatís o belugas, todos deben conseguir conservar su condición de leyenda o mito, o sino, algún día los monstruos terrestres nos dejarán de temer y las aguas se convertirán en mareas negras donde todos los cuentos……se ahogarán.

    Supersonicman

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    L’avenc de Caribdis

    Una calma aparent acompanyava al vaixell que solcava el Mediterrani provinent de les Amèriques. Anava carregat de caixes plenes a vessar d'objectes d'or i argent que els colonitzadors havien arrabassat als pobles nadius. Servirien per a enriquir a reis i estaments socials que ho volien per a mostrar el seu poder i destinar-ho a despeses sumptuàries, sense comptar amb la resta de la seva pròpia població.

    Però la tripulació no s'imaginava que una força del mar els truncaria els plans mercantilistes. Caribdis, monstre, filla de Posidó i Gea, convertida per Zeus en un remolí que succiona totes les embarcacions que se li acosten, els esperava.

    De sobte va començar a bufar un fort vent seguit de l'aparició d'ones gegantines. Els mariners veien esparverats com es formava un vòrtex marí que anava fent girar la nau, arrossegant-la cap al centre. L'avenc de Caribdis va engolir el galió i l'avarícia amb ell.

    arpó

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    No puc respirar.

    No puc respirar! He caigut al mig de l’oceà no sé d’on… Obro els ulls i tot és fosc. Silenci. M’enfonso cada cop més i més. Mentre vaig cap al fons la temperatura minva per moments. Recordo. Sí…. Recordo alguna cosa…. Un corsari em va llençar al mar. Però no recordo el motiu… Poc a poc vaig perdent el coneixement. Em falta l’oxigen i ja no em queden forces. De sobte sento el meu nom. O potser imagino que el sento.

    Alguna cosa m’agafa per la cintura i a tota velocitat em va pujant cap a la superfície. És suau. De tant en tant acosta la seva boca a la meva per donar-me alguna cosa que em permet respirar. Em deixa anar i puc treure el cap de l’aigua. Miro al voltant i puc veure una gran cua de sirena enfonsant-se ràpidament.

    Sirena? Jo mai havia cregut en les sirenes…

    alba2018

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Atrapada en el espejo

    Las miraba tras la cortina de algas. Ojos de fondo de mar que dejaban escapar lágrimas. Las sirenitas ajenas se dejaban mecer por la corriente marina y daban la impresión qué danzaban. Sus tintineantes risas le arañaban el alma.

    Ella el monstruo, recluida en un manto negro y frío. Ellas con sus sueños, con su desbordante felicidad.

    Nunca se había atrevido a salir. En la oscuridad estaba segura. Los monstruos no son queridos.

    Había visto destellos de luz entre las rocas cercanas. Pasó a visitarla el silencio y sólo cuando lo cubría todo, se atrevió a salir.

    Se acercó al lugar de los destellos, entre sus manos el objeto brillaba. Lo miro con detenimiento y pudo ver una sirenita atrapada, que a su vez la miraba.

    El monstruo retrocedió sorprendido. Soltó el espejo, que se rompió en pedazos. Cuando lo volvió a recoger, la sirenita se había escapado.

    Dorada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Un gran error

    Les dones amb cues de peix netejant les tèbies amb les dents afilades. La resta dels cossos humans dessagnats i sense cames suraven sobre les aigües torbes. Els seus ulls terribles, encara concentrats en la carn, no s'aixecaven dels ossos. Tenien els cabells d’or, maleïts àngels rossos degustant la carn humana. Ell s'amagava darrere d'unes pedres intentant no ser vist. Mai s'hauria imaginat que allò arribaria tan lluny, hauria d'haver fet cas a les veus que l'alertaven a no visitar la platja. Ara era massa tard, el seu equip estava sent menjat pels monstres dels oceans. Aquells que fins fa uns dies havia cregut llegenda. Per un moment va pensar a marxar corrents però la inquietant imatge l'havia lligats els peus a la sorra. Una feina massa arriscada, ningun cartògraf s'havia atrevit mai i ara sabia per què. Uns ulls felins es van fixar sobre seu. Moriria, ho tenia clar.

    Eveline

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    LA BELLA LORELEI

    Lorelei s’enfilava dalt de tot del cim, i es posicionava a sobre d’una roca, per albirar l’horitzó en tota la seva plenitud. Era bella, d’ulls blaus i amb una llarga cabellera d’or. Meitat dona, meitat coberta d’escates, cantava a l’entorn de la nit per fer-se escoltar, i estremir a tots els que s’hi acostaven. El seu cant deixava encisats els mariners de les aigües del Rin, que s’oblidaven del pas del temps i del rumb del vaixell. Es trobaven abocats a la perdició, condemnats a estimbar-se contra els esculls i les roques. Ella, ho feia per desig de venjança. Una vegada, fa molt de temps, es va enamorar d’un jove pescador, el romanç no fou durador. Lorelei descobrí que una noia també estimava el pescador. Una nit, Lorelei s’emportà l’amant i el soterrà dins del seu palau sota l’aigua, pensant que el tindria per sempre. Encara infeliç, Lorelei continuava cantant.

    El jove pescador

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Dolços anhels

    Cada dia m'entrego al teu abraç inacabable, i cada vespre m'adormo amb els teus dolços amanyacs.

    No penso mai que cada dia surten de la fosca els monstres que volen endur-me als fons, on tenen els seus dominis, on t'estrenyen entre els seus poderosos braços fins que fan cruixir tots els ossos, i llavores, s'empassen d'un glop l'ànima de la seva captura.

    Jo que sóc última de les teves filles de cua de plata, abans érem moltes que jugàvem a la platja, cantant i fent rialles. Ara m'estic tota sola, de tant en tant alguna gavina ve donar-me una mica de companyia.

    Per això voldria que tornessin els dies feliços de la meva infantesa, quan tot era joia i felicitat.

    Mentre tant somiaré cada dia als teus amorosos braços.

    Avia 49

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Ofrena

    Els pirates dormen, envoltats d'ampolles, dins el celler de càrrega. El cofre que ha originat la seva celebració està a punt de desaparèixer: dos tentacles; humits, plens de ventoses, s'introdueixen pels ulls de bou destrossant la fusta i abans que ningú pugui reaccionar el monstre marí es submergeix a l'oceà, abraçant el seu tresor.

    Dinou hores després, amb la lluna plena com a únic testimoni, una pluja de perles cau del no res fent embogir de felicitat la petita sirena, que somia amb fer-se collarets, com a les històries que li explica la seva mainadera.

    -La lluna -diu la vella tortuga- plora quan veu el seu reflex a l'aigua. Quan minva deixa de plorar, per por a desaparèixer. Les seves llàgrimes cauen al fons de l'oceà, on les ostres, de vegades, les atrapen. Quan trobis perles perfectament rodones, sense defectes, pots estar-ne segura que són llàgrimes de la lluna.

    Maggie

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Radne, l’última sirena.

    Sola a l'oceà, una bonica dona amb cua de peix, de nom Radne. Obre els ulls, un dia més, uns ulls blau turquesa, que estan començant a agafar un to vermellós. Amb la vista borrosa veu una petita llum. Es dirigeix cap a ella, molt lentament, la bossa que envolta la seva bonica cua, no la deixa nedar com ho feia fins ara. A l'arribar a la llum, se n'adona que només és el reflex del sol que topa amb una llauna mig oxidada de refresc. Llàstima! Necessitava una mica de sol, fa dies que no el veu, no el veu gràcies als plàstics que suren sense destí. Amb llàgrimes als ulls, comença a nedar. Neda amb totes les seves forces, tan fort que li cau la bossa de la cua. Tan lluny, que mai més veu la llum.

    J. L

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Amor profund

    Endinsant-se dins del seu propi oceà interior, el capità va romandre paralitzat en la proa del seu navili fins que el seu contramaestre va agafar la simitarra i es va dirigir cap a ell.

    -La tripulació ha fet us de la cera de les espelmes per tapar-se les orelles? - Li va preguntar el capità sense treure la mirada de l'horitzó.

    - Així es capità.- Li va dir després de donar-li la simitarra.

     

    A soles novament, el capità va contemplar com el seu únic fill estava estès en unes roques de la costa acompanyat pel sireno del que s'havia enamorat bojament

    Fénix

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    L’accident

    Em llevo a mitjanit, em miro la família i marxo a pescar. Tothom dorm, sembla un son plàcid, però saben que cada dia que surto al mar és un perill, i pateixen, ho sé.

    El mar és fred i està com una bassa d’oli, les muntanyes de la costa es retallen més fosques que la nit i impressionen. Les llumetes del port brillen com una línia fina en l’horitzó. Vaig fins allà on pesco i veig crancs, avui serà un bon dia! Començo a collir-los.

    De sobte, les potes se m’emboliquen en una gran xarxa i començo a enfonsar-me, estiro els tentacles i m’agafo al primer que trobo, un vaixell, però no sura. Alguna cosa se’m clava, la xarxa m’ha entortolligat, un regueró de sang em surt de les ferides i el dolor és intens. Perdo la força i m’abandono al mar mentre sento veus aterrides cridant: – El Kraken!

    Sacatapus

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Ja no queden monstres

    Una veu profunda, sortida del fons del mar, quasi no s’entenien les paraules.

     

    Costava molt de sentir, havies de parar atenció. Just quan les onades tornen enrere, quan l’aigua marxa arrossegant cap al fons les coses que ha portat a terra.

     

    – Monstres, monstres, vosaltres sou els monstres.

     

    No estava dient cap mentida.

     

    Després de deixar morir a milions de nàufrags, gent que només volia un futur.

     

    Després de fer servir les aigües de camp de batalla, fent la guerra entre nosaltres, aniquilant tota mena de vida.

     

    Després de llençar a l’aigua tot allò que no volien, contaminant i fent impossible la vida a les seves aigües.

     

    Potser ja era massa tard, potser ja no hi ha marxa enrere, i no es poden desfer tants anys de maltractar la natura.

     

    -Ja no queden monstres al fons del mar. Va dir algú.

     

    Però nosaltres continuàvem escoltant aquella veu sortida de les profunditats.

    Tofol_c2

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    El cant de la sirena

    Mala fama tenim nosaltres, les sirenes. Se’ns acusa falsament.

    El nostre cant no és una crida desesperada. No és una posada en escena premeditada amb un objectiu velat i mesquí. Canto i deixo anar notes greus, de vellut, de plom, sentiments compactats i curosament amagats, retinguts… que finalment es poden esponjar i deixondir, que esdevenen aquestes notes que sonen com plors, com crits desesperats. Que no volen embruixar ni atreure ningú, que se saben poderoses i mortíferes, que tenen un poder il·limitat perquè arriben al cor mateix de qui escolta i fan ressonar les seves pròpies pors, les seves ànsies de compartir i acompanyar, de ser acompanyat, de deixar d’estar sol…

    Jo, sirena, no canto per tu, per atreure’t sinó per poder continuar viva.

    Senzillament, canto.

    I bressolada per aquestes notes que neixen de la foscor pregona del meu ventre sóc capaç d’encarar la nit, de començar un nou dia.

    Fractal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Titans i Titànides

    Puja de quatre en quatre abandonant el sopar de gala.

    Sent pessigollejar l’estómac sense albirar que està succeint.

    Són les netes de Terra i de Cel, avorrides en els llimbs de l’eternitat, ofeses pel solcar del nom del seu pare.

    Trepitja el pont de comanament. Un esglai li esberla la ment.

    Impertèrrits enfront d’aquell blanc, fred, gegant.

    Fa fora el timoner.

    No les veia des que travessar el cap de Forns.

    Tetis i Oceà riuen, les seves filles juguen amb els humans.

    Segur estava, mai ningú tantes haver-ne vist. Ni el més bocamoll xop de rom. Amb els ulls clucs en recompta milers.

    Canta vella cançó per no sentir-les com li ensenyaren els vells mariners.

    Massa tard, ni el cop de timó ni «l’aturin màquines!» arriben a temps.

    Sent com a seva la ganivetada el vaixell.

    Dolces com la mel, les oceànides encanten mariners.

    JOQUER

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    LA VENGANZA DEL TRIDENTE

    El océano se lamentaba, pues el hombre lo envenenaba

    La fauna desaparecía y la flora se extinguía

    Las corrientes marinas sollozaban, un nombre veneraban

    Oh padre del mar, sálvanos de esta tempestad,

    Desesperación y muerte asolan nuestra voluntad

    Entonces un fuerte ciclón comenzó a surgir

    Pequeñas criaturas marinas se comenzaron a unir

    Una forma majestuosa se vislumbraba en la oscuridad

    Sostenía un hermoso tridente con porte y virilidad

    El señor de los mares había vuelto del olimpo

    Lo que sus ojos contemplaban, lamentaba su rostro

    Tales hechos se asumían como un exterminio

    El rey alzó la voz y de ella surgieron maremotos

    Balanceó su poderoso tridente y nacieron torbellinos

    La humanidad estaba sentenciada a su final

    Pueblos, ciudades y países arrollados sin más

    El ser humano no supo a la naturaleza amar

    Y Poseidón afligido se vio obligado a el problema enmendar.

    Lobo de mar

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    LA MÚSICA DEL FARO

    La sirena que una vez fue mujer y soprano canta delante del faro mientras suspira por el artista de sus ensueños: el pianista que componía óperas recreándose en la contemplación de los ojos que le inspiraban, los ojos de la mujer que, años después, meciéndose sobre las olas, convertida en sirena, acariciaría con su voz de terciopelo el espectro bailarín que se desliza sobre el cono de luz que difunde el faro.

    Provi Miras Flores

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    El Canto de Sirenas

    ¡Alarma. Ladrones!

    Guardias Urbanos, Mossos etc.

    Pregunta: Vive Sola?

    -Claro está.

    Cerca del mar

    ArWen

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    A FLOTE

    Había acumulado desgracias suficientes para hundirse una docena de veces en lo más profundo del océano, pero, a sus ochenta y ocho años, todavía se mantenía a flote. Los pescadores del lugar la llamaban la sirena de las aguas turbulentas.

    Provi Miras Flores

    Llegir més / Leer más

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Patrocinador

Col·laboren

#museumaritim