+16 ANYS

    • +16 ANYS
    • 24.04.2023

    Diari d’un pescador

    13 de novembre de 2002, SOS

    A les 5h érem a mar, pescàvem. A les 9h havíem de ser a casa, però la tempesta ens ha agafat de tornada. Mentre corríem el temporal i ens ajustàvem els equips de seguretat, hem escoltat al canal 16: “Aquí, Prestige; Aquí, Prestige; Mayday, Mayday.” Hem sentit la conversa de capitania amb el capità del buc, i hem vist els barcos de salvament marítim fer-se a la mar per rescatar els treballadors que hi eren a bord. Després, els barcos de maniobra han lluitat per enganxar el buc i allunyar-lo de la costa.

     

    Mentre Jordi maniobrava per entrar a port, he agafat els prismàtics: una densa manta negra avançava ràpidament empesa per l’oleatge. L’enorme ombra queia rera nostre i s’enfonsava al mar. Ocells marins xisclant atrapats en la foscor. Havien sortejat ones de vuit metres que empenyien aquell horror cap a ells.

     

    Mar Camprodon

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2023

    Rumbs

    13 de novembre del 2002. S.O.S. Aquella crida de socors va convertir-se en un desastre ecològic de grans dimensions. Veient les imatges a les notícies el cor se m’encongia. No em podia quedar al sofà, vaig anar-hi a donar un cop de mà. Jo des de Barcelona, tu des de València. I allí ens vam trobar, al poliesportiu del poble quan deixàvem de ser la marea blanca que combatia la marea negra i una parella de jubilats ens repartien entrepans. Treball dur, just l’acabàvem de treure i la negror tornava a venir d’aquell mar ferit de mort, però el somriure dels qui hi érem ens omplia d’energia i seguíem endavant.

    El paisatge començà a recuperar la seva bellesa, i tu i jo, ja sense ulleres de protecció, ens miràvem segurs de la decisió presa. Aquí hem plantat les nostres arrels, ben a prop de l’oceà que ens va unir.

    Atlàntida

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2023

    Desprestigio

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S

    Prestige, Prestigi, prestigio…

    Nombre prometedor para un barco. ¡Cómo predecir tan triste sino!

    En la tormenta, catástrofe. En las costas, negrura, muerte.

    Prestige, prestigioa, prestixio…

    Unión de gentes ante el desastre.

    Quiso el destino (¿y acaso el hombre?) que tu nombre fuera transformado para siempre en su antítesis: ¡DESPRESTIGIO!

     

    Niji

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2023

    INVOCACIÓN

    13 DE NOVIEMBRE DE 2002. S.O.S. tantas buenas almas luchaban por contener el desastre de forma frenética, extenuadas y rabiosas porque aquello ocurría otra vez y ahora tocaba en casa. Sólo pensar en la justicia insuflaba un pequeño empuje a esas personas que se encontraban en medio de la oscuridad y dentro de la vorágine de tristeza y destrucción proveniente de la nave rota. Las olas negras de crudo que asfixiaban a la naturaleza en todas sus formas iban también cargadas de injusticia y una avaricia ilimitada.

    En aquella lucha campal una de esas almas indignadas suplicaba: - ¡Oh gran diosa Temis! descarga con todas tus inmortales fuerzas la afilada espada de la justicia sobre todos los culpables de esta desgracia que nos azota y que posa tantas nubes negras a su paso.

    Aún no se sabe si la diosa escuchó aquella oración ¿o sí lo hizo?

    Tripitaka

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2023

    Salveu les nostres ànimes

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Salveu les nostres ànimes, i la mar també. Salveu peixos, algues, pedres i onades, salveu-los tots.

     

    La Mort dona nom a una línia de roques allà lluny, entre la boira. A la Mort esperen la salvació i la condemna. N’hem de fugir per poder-la preservar.

     

    Vindran marees altes i baixes, i negres. I milers de taques blanques, milers d’àngels disposats a arrencar la mort a bocins.

     

    Una gavina mira des de l’alçada com el vaixell s’allunya, per morir a alta mar. Poc sap que l’ànima del buc, negra, se li arraparà a les ales i amagarà els peixos, i que el seu món quedarà ocult fins que no arribin els àngels blancs.

     

    Àngels, salveu les nostres ànimes. S.O.S.

     

    xavisic

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.04.2023

    monstre

    13 de novembre del 2002. S.O.S. Crit imponent, desesperat, angoixant d'un monstre que sap que està a punt de morir i sent com la seva sang negra, espessa i mala olent es vessa al mar. Està ferit de mort però reclama venjança. Quan aquella onada maleïda li va destrossar el costat d'estrbor el dolor va ser insuportable i les seves entranyes es van trencar com a troncs de canyes. Va aguantar el dolor continuant navegant amb la intenció d'acostar-se al litoral i embrutar les platges amb la seva càrrega convertint el mar en un cementiri. Mort negra que puja i baixa al compas de les onades mogudes per vents carregats de salnitre. Peixos i ocells convertits en mòmies vives amb sudaris negres. Homes i dones lluitant contra una marea cada hora més espessa enfonsant les mans en un mar de pastosa brutícia. Trist aniversari.

     

    Llangardaix

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.04.2023

    MAYDAY MAYDAY

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    Dia de temporal, amb vents forts i onades de 6-8 metres d’alçada.

     

    Petició d’ajuda als serveis de rescat:

    - Posició i problema.

    - Petrolier Prestige, situació 42º54'N latitud nord, 9º54'W longitud oest, a unes 28 milles del cap Fisterra.

    Vaixell escora ràpidament, es veu sortida de fuel per escotilles de coberta, una via d’aigua afecta a dos tancs de llast d’estribord. Sol·licito refugi.

     

    - Rebut i enviem ajuda.

     

    Mentre tothom rumia una solució al problema que se’ls ve a sobre, l’ajuda arriba al petrolier on tenen moltes complicacions i el perill d’enfonsament notable.

     

    Es remolca amunt i avall en una passejada que ningú entén i mentrestant les petites fuites de fuel continuen, però, arriben a la costa deixant-la negre de “chapapote”.

     

    Mentre voluntaris comencen les tasques de neteja, l’inevitable passa, el petrolier es parteix, s’enfonsa i aboca fuel a dojo.

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.04.2023

    VELL I TRONAT

    13 de novembre de 2002. S.O.S. un petrolier vell i tronat amb problemes a la costa Gallega demana ajuda.

    Els serveis de rescat donen l’assistència ordenada, malgrat la complicació pel temporal.

     

    Després el passegen ningú sap cap on, per no saber com evitar el desastre que tothom tem.

     

    La pèrdua de fuel es minimitza.

     

    El vaixell pot trencar-se i el perill d’enfonsament és patent.

     

    La taca negre anomenada “chapapote” és visible i es fa evident quan arriba a la costa.

     

    La tragèdia es produeix amb el trencament del petrolier, enfonsant-se, engolit per l’oceà en una tomba profunda, però que vessa tones de fuel afectant al medi marí ... fins que la mar ho porta fins a terra ferma.

     

    Voluntaris d’arreu en esforç titànic retiren “chapapote” tot i que n’arriba més que no pas en poden netejar i a més intenten salvar les aus empastifades.

     

    La visió és esgarrifosa.

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.04.2023

    ENGANY

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    Prop de la costa Gallega,

    un vell i tronat petrolier segueix el seu rumb.

     

    Demana ajuda degut al fort temporal.

     

    Recordo aquelles dates,

    amb comunicacions tant de ràdio, com televisió.

    És poca cosa informen,

    passen els dies, l’engany és evident i

    la veritat queda lluny del relat.

    No em crec el que diuen.

     

    Vaixell trencat i enfonsat.

    Des del fons de l’oceà el fuel aflora a la superfície.

     

    Son uns filets de no res, assenyalen,

    que suren per la mar

    fins arribar a terra ferma.

    La taca negre omple platges i penya-segats.

     

    La costa convertida en un fangar brut i fosc,

    que ho deixa tot fastigós.

    La visió esgarrifa.

     

    La tragèdia era evitable?

    Massa tard, massa interessos.

    Molt esforç de gent d’arreu

    i molt temps per netejar, encara.

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.04.2023

    ENGOLIR

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S. Una massa viscosa, negra, pudenta, va travessar la pantalla del televisor, arribant-me fins als ditets dels peus, sorpresos i patidors per aquella nova inmundícia que de sobte els aclaparava. Poc a poc, aquella merda els enfonsava i els vaig perdre de vista,... la negror anava avançant pel meu cos i la meva ànima, i va intentar endinsar-se per la meva gola, perquè me l'empassés i continués amb les meves rutines esmorteides. Vaig sentir com el líquid pestilent ja frisava gola avall, cremant, anestesiant i quan ja estava a punt d'ofegar-me i gairebé no podia respirar, les arcades de fàstic van crear un vòmit sublim. Vaig estar traient líquid pudent, d'històries soterrades, fins que vaig quedar buida del tot i llavors una nova veu forta i poderosa va cridar: "JA N'HI HA PROU CABRONS! No trago més!" Respirem fort i cridem molt alt!

     

    Petronila

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.04.2023

    Aguas teñidas

    13 de noviembre de 2002. SOS. El día en el que se vivió un escándalo. Un día de aguas teñidas por la indecencia del mal hacer, de la no previsión de las consecuencias de un petrolero aceptado como eficaz y puesto en un mar repleto de vida, al que el zarpazo del Prestige tiño la espuma desde donde se formo Afrodita. El mensaje del mar afincado en el inconsciente colectivo de los pueblos costeros, respetuosos con el mar Cantábrico despertó el “nunca mais” y grupos de voluntarios se dedicaron a limpiar “el chapapote” (desgraciada consecuencia, inconsciencia sin responsabilidad ética ni política) Desde un mar en el que la mitología y la historia de cualquier pueblo entro en conflicto con una actuación nefasta que dio pie a que el pueblo respondiera a la desesperada y conciencia de grupo, de colectivo que no podía ver “hilos de plastilina” en tanta oscuridad.

    HIROKO

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.04.2023

    Nunca Mais

    13 de noviembre de 2002. SOS. Buque petrolero con nombre absurdo. Presitge? Hilitos de plastilina flotando en las aguas de un mar repleto de vida como única respuesta de un sistema en la que se esconde la verdad y se intenta minimizar consecuencias de gran colado para la flora, la fauna y el trabajo de la gente que vive del mar.

    La marea negra que degradó la costa del Cantábrico después de un temporal para el cual, todo y la gran importancia del sistema de seguridad de un barco sin condiciones para llevar una carga de tal calado. Pasaron muchos años para poder hacer una limpieza de la costa. El chapapote se extendió sin respetar la vida y mientras el pueblo limpiaba el terreno con un material no degradable y Nunca Mais fueron aquellas palabras de la revuelta ante el caos.

     

    HIROKO

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.04.2023

    HIJO MÍO

    13 de noviembre de 2002. SOS. Se hundió el Petrolero, el Prestige en las preciosas playas de Galicia. Hijo mío, entiéndelo, fue una catástrofe inigualable mucha gente de toda España se fueron de voluntarios a ayudar con el chapapote del barco. Se encontraron en la playa objetos y animales llenos de petróleo. Hijo mío, tu madre fue voluntaria también y se encontró con un bello brazalete en la playa que se guardo de recuerdo de aquella tragedia espantosa.

    KUMIKO

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.04.2023

    Oscuridad

    13 de noviembre de 2002. SOS. Una desgracia asola al pueblo gallego. Un petrolero llamado Presitge se hunde y esparce todos sus residuos en la belleza del mar dejando un pueblo atónito ante la mirada de tanta oscuridad y tristeza.

    En el interior del barco también hay un caos, la tripulación apenas dispone de tenedores para poder comer y muchas veces comen los espaguetis con las manos, son unos verdaderos marranos.

    Lo único que se puede salvar es el gran paisaje adornado por bambús que se puede disfrutar a través de la ventana del barco muy cerquita de la playa. Pero miras el mar y el paisaje ha dejado de ser exótico.

     

    IRIS

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.04.2023

    La marea negra

    13 de noviembre de 2002. SOS. La marea negra el chapapote desprendido de un barco en desuso despertó las conciencias ecológicas y mostro el desprestigio de una determinada clase política quitándole importancia a un desastre sin precedentes. Que “nunca mais” tengamos que ver cientos de peces muertos.

    DALIA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.04.2023

    Un líquid negre

    13 de novembre de 2002. SOS. Graciés a l'afer del Prestige coneixem el que no es pot fer. Carregar petroli en un vaixell que només podia anar a la deixalleria. Presitge té el nom del petroler. Es van carregar tot el marisc de les costes de Galícia. Xapapote és el nom que li posarien al vessament del petroli. A la costa. El petroli és un líquid negre, viscós, no. El petroli no se n'anava ni a puntades i és que el petroli no és biodegradable. El tretze de novembre del 2002 avisa, el Prestige, a la guàrdia marina que el vaixell naufragava. Va fer malmetre la costa propera al naufragi i molts voluntaris anaven a netejar el xapapote.

    Kenji

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.04.2023

    El ángulo de visión

    13 de noviembre de 2002. SOS. El ángulo de visión que nos ofrecéis el chapapote causado por el naufragio del petrolero Prestige fue inquietante y sobre todo catastrófico. Las costas gallegas quedaron de color negro todo lleno de restos del petrolero en las costas. Se perdió mucho aquel día fatídico. Día de la catástrofe y las olas se rompían en la arena de las playas llevando restos del petrolero, el petróleo perjudicando la fauna del lugar aves y peces.

    Kenji

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.04.2023

    LA HUELLA DEL DESASTRE

    13 DE NOVIEMBRE DE 2002. S.O.S., la noticia está en todos los medios, el Prestige se ha hundido liberando la carga de sus tanques, 77.000 toneladas de crudo. Me impacta la noticia por sus efectos en el medio ambiente y me pregunto ¿qué puedo hacer yo?; me respondo cogiendo la mochila y viajando 800 kilómetros para, con botas, guantes, mascarilla y ropa adecuada, rastrillar cientos de metros de playa retirando algo de lo que nunca había oído hablar, el chapapote, un engrudo viscoso y oscuro que atrapa, condenando a morir, a crustáceos, peces y aves. En 20 días, los voluntarios retiramos ingentes cantidades de esa materia contaminante, pero es mucho más lo que queda por extraer.

    8 DE ENERO DE 2003. En la radiografía de la revisión médica rutinaria me han detectado un bulto. Es negro, pastoso y espeso. Está cerca del alma.

     

    Bartleby

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.04.2023

    El prestigi del Prestige

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S. El petrolier “Prestige”, que navega en mig d’un fort temporal en front de les costes gallegues, informa a Salvament Marítim que té oberta una via d’aigua, s’escora a estribord i va deixant al seu pas un rastre del fuel que transporta. El vaixell sotsobra i amenaça de trencar-se pel mig abans d’enfonsar-se.

     

    Per més sang d’orxata que tinguis, un S.O.S. no pot deixar-te indiferent. T’has de moure de seguida! És una demanda de socors, un crit d’auxili, una petició per atendre una necessitat immediata, una qüestió de vida o mort!

     

    Doncs no, hi ha qui prefereix anar-se’n de cacera, com si aquí no passés res. «Feu vosaltres que ja torno». Ah, però aquesta vegada l’exministre de turisme no va a banyar-se com al Palomares: cobert de quitrà el president de la Xunta no hauria quedat prou bé a la foto.

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 13.04.2023

    UN POBLE DAVANT DE L´ADVERSITAT

    13 de Novembre de 2002 - S.O.S, una desgracia assola al poble gallec.

     

    Prestige, un petroler monobuc de propietat liberiana es fa enfonsar produint una immensa marejada negra des del Nord de Portugal fins a les Landes de França, provocant el major desastre ecològic.

    Va ser una gran falta de mesura de seguretat en la costa atlàntica.

     

    Tot això va ser un perill per l´economia de pescadors i mariscadores doncs era l´únic mitjà de vida, concretament en la localitat de Muxía.

     

    Tristament, van morir aus, tortugues, foques grises , llúdries, dofins i 1 balena.

     

    Mans a l´obra, el poble i voluntaris d´arreu del món es van mobilitzar, equipats amb granotes blanques i fer realitat el somni perquè aquest apreciat mar tornés a brillar i tornés a ser tant exòtic com havia estat.

     

    Van crear la plataforma “NUNCA MAIS”, el mar no oblida i el poble tampoc.

     

    Heidi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2023

    Si

    13 de noviembre de 2002. SOS. Ni siquiera el segundo diluvio limpiaría toda esta mierda. El mar vomita los restos de nuestra borrachera colectiva. Somos el cáncer de la Tierra y la metástasis hecha chapapote inunda las arterias arenosas de nuestro centro vital. Demasiado deprisa, muere todo. Vestidos de blanco, los leucocitos se afanan por fagocitar la necrosis. Las pardelas buscan un hueco entre los parches viscosos. Un patchwork siniestro es nuestra bandera pirata. En lugar de palomas con ramas de olivo, hay gaviotas con el pico sellado. ¿Quién va a poder perdonar estos pecados mortales, sellados con el pegamento de la extinción? Un cormorán me mira

    Salamandra de Jalapa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2023

    Mar brut

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Amb el mar calm, uns peixos jugaven vora la superfície. Gaudien de la màgica llum que els escalfava. De cop, una taca negrosa i pudent s'estengué per sobre d’ells. Perderen el sol per l'enorme clapa fosca. Veieren una estranya bola negra que descendia cap a ells.

     

    La seguiren. Es va aturar davant d’ells, amb les potes cap amunt. Era una au empastifada d'una substància tèrbola i viscosa. Els peixos saltaren espaordits! La nouvinguda respirava amb dificultat.

     

    Quan es va refer una mica, encara amb una mirada trista, els digué que havia estat un d’aquells monstres de metall que fan els homes, que s’havia trencat i havia escampat aquella substància negra i verinosa. «Venia a menjar un de vosaltres i el ‘chapapote’ m’ha pescat!» I, els peixos esparverats exclamaren «Ah! Morirem!, morirem tots asfixiats!» L'au deixà anar el seu darrer alè i s’enfonsà.

     

    Abril

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2023

    POLIZÓN

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    Envueltos en episodios de incompetencia manifiesta, el rescate, en diferentes fases, fue de 27 tripulantes.

    Nadie contó con Ramón, el polizón que embarcó en Letonia 13 días antes, durante la última carga de fuel pesado del Prestige, escondiéndose sobre la sentina de proa.

    Un fuerte golpe de mar, por amura de estribor, posicionó la nave monocasco de través. La siguiente ola reventó mamparos y planchas, justo por los puntos de unión de material viejo y nuevo, provocando una larga grieta por debajo de la línea de flotación. La escora alcanzó rápidamente 24 grados.

    Ramón, asustado, salió en el momento en que otra ola, de más de 8 metros, arrancara el bote salvavidas del pescante, lanzándolo sobre él.

    19 días después, en la playa de Muxía, apareció un irreconocible cuerpo rebozado en chapapote. En la hebilla del cinturón había grabada una R mayúscula.

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2023

    PRESTIGE. LA MEDIOCRITAT PROFESSIONALITZADA.

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Comença l’absurd itinerari de sis dies que finalitza en l’expandiment i la consolidació d’un sinistre apocalíptic.

    - Deficiències estructurals de la nau, defectuosa conservació i manteniment...

    - Confusa coordinació d´autoritats i resta de parts implicades: inoperància, negligència, irresponsabilitat... mala praxi generalitzada.

    - Trivialització de conseqüències; l’asserció dels “ fillols de plastilina” immortalitzada per a la història de l’infantilisme més adult.

    - Infraccions reglamentàries; fins i tot es contempla l’opció de bombardejar per tal d’incendiar el carregament, d’un fuel dens i gairebé ininflamable, i accelerar el naufragi.

    - Desaparició de documentació del tot rellevant, obviant investigacions fonamentals que impedeixen la correcta instrucció judicial.

    Tot plegat: la mediocritat al més alt nivell de professionalització.

    Resultat: Greu ferida al medi ambient que cal no oblidar.

    Reacció enlluernadora: moviment voluntari sense precedents, solidari i responsable, originari de tot arreu, que cal valorar.

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.04.2023

    El meu capficament

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

     

    Quan algú envia un senyal de SOS no és una broma, tot ha de posar-se en marxa segons els protocols establerts i donar ajuda a la persona que ho envia.

     

    Aquesta vegada era un capità d'un petrolier que tenia una esquerda en el casc i la tempesta presagiava que estaven a punt d'una catàstrofe. Navegava amb una bandera d'un país gens fiable

     

    El responsable del salvament va decidir que anirien quatre remolcadors a la seva ajuda i el portarien a Vigo, el port més ben preparat per una possible fractura del monstre. “Alea jacta est” va dir.

     

    Es va trencar en arribar a la ria com un pal esquinçat pel genoll, afortunadament es va poder salvar l'oceà de la contaminació, però la ria va quedar inundada com per uns fils de plastilina, que alguns van anomenar “chapapote”.

     

    Aquest és el meu capficament d'aquella tragèdia.

    Leáfilo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.04.2023

    TEMPS MÉS ENLLÀ

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Feia estona que la transmissió havia començat i s’anava repetint en intervals petits de temps de manera clara i insistent. S.O.S... S.O.S ....

     

    La tinent Ripley va identificar l’avís sonor com a provinent d’un element no identificat. Desconcertada per la informació, va introduir les coordenades del senyal en el sistema sincronització indicativa, el resultat del qual va ser que l’alerta provenia del petrolier Prestige, que es trobava davant les costes de Galicia, Espanya. Any 2002.

     

    Va cercar més informació en el sistema. La resposta albirava que el 19 de novembre, després d’intentar allunyar-lo de la costa es partiria en dues parts provocant un desastre ambiental de grans proporcions. Sense més dilació, la tinent va programar la nau espacial de transport Nostromo, per retrocedir al 2002, dies abans de la catàstrofe, poder calafatar l’esquerda del casc del vaixell i, aturar el vessament de petroli.

     

    ÀGUILA ROJA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.03.2023

    Quan tot s’enfonsa

    13 de novembre de 2002

    —S.O.S! S.O.S! —crido huracanat enmig de la tempesta.

    El Prestige està condemnat a enfonsar-se i jo, a sentir la mort en vida. L’ànima i la consciència em cauen al damunt i m’ofeguen com les 77.000 tones de petroli que comencen a ennegrir el mar i les llàgrimes. Aigua muda i densa com la tristor.

    —S.O.S! S.O.S! Soc Apostolos Mangouras, capità del Prestige. El vaixell s’enfonsa. Som a 28 milles del cap Finisterre.

    «La fi de la terra», penso. I també dels viatges, dels somriures, de la dignitat, de la llibertat. La presó és tan insignificant al costat de la tragèdia mediambiental per la qual se’m recordarà. I quan tot s’enfonsa, ja no lluito; només espero. Soc el cadàver d’un peix mort que arribarà a la costa arrossegat per una marea negra.

    Rocbet

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.03.2023

    el Prestige

    13 de noviembre de 2002. S.0.S. Estaba viendo la televisión cuando me impactó una alarmante noticia, un petrolero de gran tamaño, bautizado el Prestige, cargado con 70.000 toneladas de fuel sufrió un fatídico percance tras un intenso temporal frente a las costas de Galicia. Desde entonces estuve muy atento a las nuevas noticias, cuando el 19 de noviembre el buque se partió en dos provocando una marea negra de crudo que ocasionó un enorme desastre medioambiental en las especies marinas y aves de la zona. Es por ello que se creó una plataforma solidaria llamada ‘nunca mais’, encargada del saneamiento y limpieza de las playas. En cuanto supe sobre este movimiento me uní a él, me sentía satisfecho de poder ayudar en todo lo necesario, igual que mucha gente que venía de todas partes. Desde entonces el gobierno prohibió la navegación de estos buques cerca de las costas.

    piedra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.03.2023

    El pescador

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

     

    Joan sabia que el mar aquell dia no era per a treballar. Les ones s'enfilaven als núvols, la pluja queia en horitzontal i el vent bufava. Va sortir amb barca i va anar a lloc on solia pescar. Però quan va arribar, es va trobar amb un espectacle dantesc, un enorme vaixell carregat amb petroli, es balancejava perillosament enmig de l'oceà.

     

    De sobte, el vaixell es va esfondrar i el petroli va començar a vessar al mar. Joan sabia que la seua feina estava en perill i que la vida marina que depenia d'ella també ho estava.

     

    Setmanes després, la costa es va veure inundada de petroli i la pesca es va veure afectada durant anys. Joan i altres pescadors van perdre les seues fonts de vida i sustentar les seues famílies.

     

    El desastre d’El Prestige va deixar una cicatriu a l'ànima de Joan.

    El Joan Fuster del sud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.03.2023

    María

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

     

    María se despertó sobresaltada por el fuerte oleaje que sacudía su casa en la costa gallega. Miró por la ventana y vio que el mar estaba enloquecido, con olas gigantes y viento huracanado.

     

    De repente, un ruido ensordecedor llamó su atención. Se asomó y vio el enorme barco petrolero, que se balanceaba peligrosamente frente a la costa. María sabía que algo terrible iba a pasar.

     

    Horas después, el barco se partió en dos y comenzó a hundirse lentamente. María, junto con otros vecinos, intentaron desesperadamente comunicarse con las autoridades para pedir ayuda, pero nadie parecía estar escuchando.

     

    Días después, María vio como su amado mar se convertía en un mar negro. La costa se había visto cubierta de fuel y la fauna y flora marina estaban en peligro.

     

    El desastre se convirtió en una cicatriz imborrable en la memoria de María.

    El Joan Fuster del sud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.03.2023

    La mar negra

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

     

    El mar es va convertir en un infern aquell fatídic dia. Les onades colpejaven amb fúria el casc del Prestige, mentre la tripulació lluitava per mantenir el control del vaixell. Però era inútil. La tempesta era massa intensa i les forces del mar eren massa poderoses. A les poques hores, el petroler es va partir en dos i va començar a enfonsar-se lentament.

     

    S.O.S. era el missatge que intentaven transmetre els tripulants a través de la ràdio. Però ningú semblava estar escoltant. Ningú semblava adonar-se de la magnitud del que estava passant.

     

    Dies després, les conseqüències del desastre es van fer evidents. Milers de quilòmetres de costa s'havien vist afectats pel vessament de fuel. La fauna i la flora marina estaven en perill i les comunitats locals es trobaven devastades.

     

    El Prestige es va convertir en un recordatori de protegir el nostre planeta.

    El Joan Fuster del sud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2023

    COSTA DA VIDA

    13 de novembre de 2002. La mar en calma i una brisa suau convidaven a solcar les onades de l’Atlàntic i vaig sortir a navegar amb el meu petit veler des del Club Nàutic de Camariñas. Una bellesa colpidora amansí la meva ànima i em vaig endormiscar fins al punt de perdre el control de l’embarcació i, tot d’una, trobar-me a l’aigua lluny de la costa i del vaixell.

    Esgotat de nedar, a punt de defallir, em vaig veure envoltat d’avions i llanxes. Vaig respirar a fons... Tanmateix, no venien al meu rescat sinó pel d’un petrolier que s’enfonsava davant la Costa da Morte, a prop meu. Em van salvar.

    El naufragi del Prestige i els seus hilillos de plastilina van ser una desgràcia, però jo celebro cada any, i ja en són vint, el dia que vaig néixer en aquesta “Costa da Vida”.

     

    Tramuntana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2023

    Marea negra i marea blanca

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Havia salpat del port de Sant Petersburg i amb rumb cap a Gibraltar, ben carregat de tones de fuel, navegava aquell monocasc, massa vell. Una gegantesca onada del maleït temporal va rebentar-li les entranyes a estribord, l'esquerda va fer-se més gran. Mai havia sentit a parlar de xapapote, tot es va convertir negre, tota la costa, des de Portugal a França. Una gruixuda capa negra va anar cap a les roques. Marea negra. Un desastre ecològic total. Una marea blanca d'herois solidaris va lluitar-hi. Nunca mais.

     

    Tresitres

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.03.2023

    La ira

    13 de noviembre de 2002, S.O.S. Siglas que resuenan en los oídos de la tripulación. Mensaje desesperado que rezan cuando ven que las olas que embisten a un Prestige herido rasgan su piel de acero. Olas que rugen, clavando sus garras y haciéndole verter lágrimas de fuel denso.

    A lo lejos los hombres en diminutas barcazas observan como el cielo aboca su rabia rota, en ese amasijo de hierros. Como el infierno se vuelve mar para castigar los sin sentidos. De pie junto a sus hombres, el capitán muy pálido, llora, no solo por lo que contemplan sus ojos, si no, por las desgracias que han de venir. Ese manto negro que acechará a la vida y a la belleza de una naturaleza ultrajada.

     

    DORADA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.03.2023

    Una nit molt fosca

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

    Era una llum a l'horitzó, però no d'esperança. El Prestige s'havia enfonsat i el seu contingut, el fuel dens, s'estenia com una pell tòxica sobre la costa. Els pescadors ho van veure primer, i foren els primers en actuar. Les seues mans, que havien treballat el mar, ara lluitaven per netejar-lo. Però era impossible intentar netejar-ho, el mal ja estava fet. Les gavines volaven, sense trobar res a l'aigua. Els habitants de les cases properes estaven sense paraules, sense entendre com havia pogut passar això. La mar, abans d'un blau intens, ara era una massa negror tèrbol, com una pell malalta. Els remeis eren pocs, i es van intentar tots. Els nens no entenien perquè el mar havia deixat de ser l'oasi de jocs i divertiment que havien tingut fins llavors. Ara era un lloc trist, tacat per la incompetència i la lleugeresa humana.

    El Joan Fuster del sud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.03.2023

    Resistir

    13 de Noviembre de 2002. S.O.S. Se resiste a morir . En la superficie del mar azul su nariz roja y negra no quiere hundirse. Su cuerpo, vertical, empuja hacia las profundidades.Quiere respirar pero no puede, el peso del maldito chapapote es enorme, inmenso, descomunal, toneladas de materia negra, espesa y mal oliente se lo impide.. Recuerda el mensaje de aquella ola " te hace daño donde más te duela y tu muerte será lenta y dolorosa". Pero el barco también esconde su venganza y en venganza destruirá playas y litorales, matará aves y peces inocentes y su destrucción se recordara durante muchos años. Pero... la lucha continúa: barcos asesinos y obsoletos contra un mar que se resiste a entregarse, a que lo ensucien en nombre del progreso. Orgulloso el mar, tarde o temprano, impone su ley. Todos contra el mar¡¡¡ Estúpidos humanos, cuando aprenderéis? 

    lagarto

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2023

    Gabinet de crisi

    13 de novembre de 2002 S.O.S.

    -Aquí la cap de Gabinet de la Xunta. Màxima urgència. Al llarg del matí tots els conselleiros/as rebreu convocatòria a la reunió extraordinària del govern i després, hi haurà roda de premsa. Tots heu vist el que ha passat. Estem en un moment històric on la gent que depèn de nosaltres recordaran per sempre la resposta donada avui. No és moment per badar i cal que el president noti el suport de tothom. Que tots els nostres sentits estiguin posats a resoldre el problema més greu que tenim damunt la taula:

     

    Com aconseguim que les imatges del xapapote no afectin negativament el capital polític de Don Manuel Fraga i que guanyi les pròximes eleccions a Xunta?

     

    El president no ha resistit a les fotos de Palomares i al "la calle es mia" perquè quatre gavines lacrimògenes li enfonsin ara la carrera política...

    JJ

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2023

    Contra viento y marea

    13 de noviembre de 2002.

    S.O.S.

    S.O.S.

    S.O…

     

    El mensaje muere en oídos sordos

    Se pierden las palabras en el mar.

     

    La marea nace de las silenciosas entrañas de la nave.

    Se desborda y ennegrece el océano.

     

    Los peces se asfixian en el espeso caldo.

    Se mueren las medusas al pasar.

     

    Las gaviotas lo advierten en un grito callado

    Se tiñe de un grueso negro la playa.

     

    Los pescadores lloran el prestigio ahogado.

    Se desvanece su futuro.

     

    Los voluntarios inundan Galicia.

    Se ilumina un pedazo de porvenir.

     

    De la desesperación.

    A la esperanza.

    A la lucha.

     

    El pueblo indignado retumba

    Nunca máis.

     

    Marea

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2023

    Víctimes d’una guerra sense luta

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S

    Una sombra s'estén sobre el cel de la superfície. Queden bloquejats els raigs de llum que solen obrir-se camí penetrant enmig de l’aigua i il·luminen els primers metres de la immensitat del meu refugi, el mar. Batent l’aleta posterior, augmento la velocitat sota l’aigua i em disposo saltar a l’exterior, inspirar aire i fer una tombarella. Quedo completament embadurnat d’un oli llefiscós i penetrant, caçat per un mantell de contaminació ambiental i corrupció. En capbussar-me al meu territori, m’adono que aquest ha estat conquerit i està sent destruit. M’aferro a la vida marina però m’enfonso sense parar, no puc respirar, no puc nedar. El meu cos de dofí arriba fins la costa de Galícia, sense vida, víctima d’una guerra sense lluita.

    Nuvire

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2023

    Oscuro Horizonte

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    Me despierto. Hoy no veo el sol reflejado en el mar. Me levanto con prisa. Salgo al balcón, y al sonido de una sirena, me giro hacia mi derecha, y después de ver a la vecina hablando con un policía, lo veo, veo el motivo por el que no veía el reflejo.

    El mar ha cambiado su color, está teñido casi en su totalidad por un oscuro negro. Un negro impenetrable a la mirada.

    Con prisas, bajo corriendo a la playa, para arrodillarme, echarme a llorar, y pedirle perdón. Mientras veo, a un pobre ave ahogándose en chapapote, y un voluntario gritar: “¡aquí tengo a uno! Traed agua”.

    Entre tanto permanezco inmóvil, me siento invisible, no consigo ver mi reflejo en el mar. Y eso me mata.

     

    Nelson

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.03.2023

    MAYDAY MAYDAY PRESTIGE

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S. Una bandera de Les Bahames. A cinquanta quilòmetres de la costa Finisterre. Buc petrolier monocasc. Un vent vigorós. Cop de mar. Via d’aigua a estribord. Desallotjament del vaixell. Passen tres dies. Es parteix en dos. S’enfonsa. Reposa a 3850 metres. La mar es tenyeix de negre. Nunca Máis. Clam popular d’arreu del país. Rius de gent venint de l’infinit. El mar ho agraeix. El govern reacciona. La costa es recupera. Marea blanca. Guanya la solidaritat.

    Nautilus

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.03.2023

    UNA IDEA REVOLUCIONARIA

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. Los medios de comunicación de todo el mundo se hacen eco de la gran catástrofe ocurrida cerca de la costa gallega. Un petrolero llamado “Prestige”, en un accidente, ha vertido miles de toneladas de fuel en el mar. El gobierno español, con Rajoy al mando, decide que se desvíe el petrolero hacia la costa portuguesa. George Bush, presidente de los EEUU, consternado, interviene en el conflicto. Envía a la zona un total de cinco OVNIS para ayudar en la catástrofe. Nadie sabe cómo los EEUU tenían en secreto este asunto. Todo el mundo está alucinando ante lo que ven en los T.V. Las naves extraterrestres, con una tecnología inaudita y extremadamente efectiva, consiguen capturar todo el fuel vertido en el mar, y el desastre queda en nada. ¿Se habrá cerrado un conflicto para crear una nueva era en la Humanidad?

     

    El Brujo de la Palabra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.03.2023

    Na escola

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. El día anterior nos dijeron que no había problema. La marea llevaría todo para algún lugar donde no nos importara. Ese día amanecimos negros. Fui a la escuela y todo era negro. Los profesores lloraban. La televisión. Os pais. O mar. Todo lloraba en negro.

    ¿Que hacemos con lo que recogemos? Ni idea, de vuelta al mar.

    Hicimos una cadena humana y salimos a recoger el negro con nuestras manos. Esas navidades comimos marisco negro y mamá seguía llorando.

    Nunca mais dijimos.

    Pero todo queda.

    Nuestras manos negras, como el mar negro envolviendo cada roca y cada gabiota. Cada pez, cada centolla.

    Pero la noche negra pasó y de los gallegos se olvidaron.

    Pero como dice el nuestro himno, los buenos nos entienden. Entienden el rudo acento, porque tuvimos que quitar el petroleo con las manos. Solos. En silencio. Sin hacer ruido.

    Noelia_Axouxere

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.02.2023

    ‘Nunca Máis’

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    “'Salen unos pequeños hilitos con aspecto de plastilina'”, deia el portaveu del govern espanyol. Davant la irresponsabilitat empresarial i institucional, solidaritat de milers i milers de joves d’arreu. Ho van deixar tot, van fletar autocars, van agafar tota mena de transports i es van plantar per posar-hi cossos i mans. S’enfundaren granotes blanques que aviat semblaren dàlmates, zebres, óssos panda i pingüins. El seu objectiu: treure el ‘chapapote’, aquell producte tòxic negrós i enganxós, de la natura. Evitar que fos literalment la Costa da Morte.

    ‘Nunca máis’ es podia llegir en lletres blanques sobre banderoles negres amb la franja blava de la bandera gallega. Desenes de manifestacions en diverses ciutats van cridar-ho a l’uníson.

    La ciutadania responia al desastre ecològic, a la gestió nefasta i reclamava responsabilitats, recursos per afrontar les conseqüències i que no tornés a passar. 'Nunca mais'!

     

    Costa da Morte

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.02.2023

    Blau utramar per atzabeja

    13 de novembre de 2002. S.O.S perquè el blau ultramar estava sent engolint per una grapa d’atzabeja. S.O.S perquè al tocar-la, et volia engolir. S.O.S. perquè he perdut les meves ales .

    Andrea Fuentes Alba

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.02.2023

    Llanto al mar.

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    El norte se vestía de noche oscura sin faro y el barco, roto, desprestigiado, lloraba oro negro al ver que había apuñalado de muerte al mar.

    Fran Sanabre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Contaminación

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. Un comunicado urgente se emite desde un buque petrolero al sufrir una grieta en su casco frente a la costa de Fisterra. El Prestige. Una repentina tormenta lo precipita a la deriva. Arrastrado a un abismo, sin rumbo, sin timón, maltrecho, se convierte en pocas horas en un vendaval de miedos.

    Rezumaron de bocas como cloacas, negros hilitos de plastilina. Mentiras.

    No pasa nada y erradas decisiones, se volvieron puñales por la espalda. Traición.

    Sarta de mensajes ennegrecieron el ambiente igual que el vómito vertido en las costas de vida y de muerte.

    Tras los cristales, las miradas tristes de madres y esposas, en sus estribillos cotidianos, saben que entre el mar y el hombre, el duelo es desproporcionado, sólo esbozan la sonrisa cuando las barcas regresan a puerto, hoy lloran por la marea negra.

    Chapapote, mentiras y traiciones. Nunca mais!

     

    Azabache

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Tinta xinesa

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

    El sol s'enfonsa, deixant el cel tètric i els núvols foscos anunciant la tempesta que s'acosta. Capità, hem perdut tota la càrrega de petroli, és com si el cor del vaixell hagués esclatat. Les llàgrimes es confonen amb la pluja i el mar es revolta, com un monstre famèlic que s'ha despertat. La costa és una pintura de Salvador Dalí, la vida que hi havia ja no existeix, només queda el petroli com a record. Els somriures han desaparegut i els crits de dolor ressonen en un silenci ensordidor. És una arma mortífera, ha obert una ferida en la natura que mai no sanarà. L'horror i la tristesa envolten la zona, com una manta grisa que mai no deixa veure el sol. Hem perdut una part de nosaltres mateixos, de la nostra humanitat, en veure com la natura és destruïda sense pietat.

    Tortaimer

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Navegando hacia la Tumba

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. Un grito desgarrador de ayuda que se perdió en la eternidad del mar. Era mi testamento, mi última confesión de arrepentimiento. La herida en mi casco se propagaba como un veneno mortal, destruyendo mi fuerza y mi orgullo. Era una llaga abierta, una metáfora del insaciable apetito humano que me había llevado hasta aquí.

    Navegaba con un corazón agotado, aplastado por el dolor de saber que mi final estaba cerca. La tormenta me golpeó con furia despiadada, rompiendo mi corazón de hierro. El mar se tornaba oscuro, y con él, el alma de aquellos que morían a mi alrededor.

    La soledad y el sufrimiento eran mis únicos compañeros, mientras navegaba hacia mi tumba, sabiendo que nunca podría compensar los daños causados. Mi alma flotaba entre las olas, mientras mi cuerpo se sumergía en el abismo del mar, lamentándose por mi propia existencia.

    Tortaimer

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Quan acabarà la tragèdia?

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

    El vaixell semblava un gegant ferit, ofegant-se lentament en un mar de dolor. “S.O.S.”, cridava la tripulació, però les onades de petroli que rodejaven el vaixell els va soterrar. “No podem, estem perdent-lo”, van cridar desesperats.

    S'enfonsava, com un titànic modern que portava la seva càrrega de mort i destrucció. Les olles de petroli es vessaven al mar, com una guspira d'odi que s'estenia lentament, impregnant tota la costa i arrossegant amb ell la vida marina. Les autoritats van arribar tard, com un buf d'aire calent que només alimentava les flames del desastre. Ara la costa estava morta. La gent plorava, impotent davant d'un desastre que no podien controlar. I el mar continuava ofegant-se, com un cos ferit que no podia curar les seves ferides. La tragèdia havia començat i ningú sabia quan acabaria, si és que mai ho faria.

    Aurora

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Una marea de culpa

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    El viento ululaba en un coro de lamentos, mientras el anciano se aferraba a una tortuga rescatada, su piel estaba ampliamente cubierta de petróleo negro. La visión de aquellas aguas de inframundo, de la muerte lenta y dolorosa de criaturas inocentes, lo hacía sentir como si se estuviera desintegrando.

    Pero entonces, el brillo moribundo de aquellos ojos lo atravesó como un rayo. La tortuga hizo un susurro apenas audible, pero que retumbó en el alma del anciano: “Tú también eres responsable”.

    Arrastrado a un abismo de remordimiento. Abrazado a aquella criatura agonizante, se dio cuenta de que la avaricia había alimentado la tragedia del Prestige.

    El anciano lloró, y su llanto se fundió en la marea, que arrasó con sus defensas, y lo dejó en un estado de humildad, y pesar, ante la decrepitud y la desolación, la avaricia rompió el barco.

    Aurora

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2023

    A LA PLATJA

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Estava sola, sola a la platja Langosteira, lluny, molt lluny dels seus fills, dels seus pares, dels seus germans, coberta d’una massa negra pudent, enganxosa, impossible que ho pogués netejar, ella que sempre ha sigut tan neta, que sempre ha tingut les seves plomes ben blanques, d’un blanc impecable, però ara no pot, aquesta massa s’enganxa al plomatge i l’ofega, la mata, la té empresonada i no la deixa volar, no la deixa ser lliure i ella ho sap que està agonitzant i només li queda pensar en quan podia volar per sobre del mar, de les muntanyes i dels prats.

    Catalina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2023

    Tristes mareas

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

     

    - Capitán, ¿qué carga lleva en ese barquito? Ya que es griego, quizás moussaka.

    - No, solo llevo 77.000 toneladas de hilillos de plastilina.

    - Ah, bueno... Entonces no pasa nada. Aléjese y se perderán como lágrimas en la lluvia. Se irán, se perderán, se irán.

     

    Seis días después...

    19 de noviembre de 2002. D. E. P.

    Tristes mareas. Tristes, tristes, cuando son negras.

    Malditos los barcos sin doble casco y los gobernantes sin alma que no han amado jamás el mar.

    Nunca máis.

    Fillo da parrocheira

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2023

    Amortallada

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    Va ser la crida que no vam saber escoltar i el principi de la meva fi. Un tsunami altament mortífer que ha xuclat tot els colors, imperceptiblement, de forma lenta, inexorable. Un vessament silenciós que ha escampat una metzina densa, pesada i negra, opaca, opressiva. No tinc capacitat ni mitjans per aturar-la, no em puc salvar.

    Respiro, encara, amortallada d'una negror relliscosa, asfixiant, pudent, que s'adhereix a cadascun dels racons del meu cos.

    Aviat ja no tindré forces; fa massa hores que no menjo res.

    Em puc considerar morta; no soc capaç d'intervenir, d'actuar. Llenço un crit agut, l'allargo fins a l'horitzó.

    Amb dificultat, amb pena, avanço per la roca i finalment em deixo caure en aquest llot negre, que engoleix i esborra qualsevol rastre de mi, per sempre més.

    Amortallada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2023

    I jo fugia

    13 de novembre de 2002. S.O.S., era un dia com els altres, jo nedava a les meves cercant quelcom per menjar, i de sobte un gran monstre negre em venia de cara, volia envoltar-me, engolir-me, i jo neda que neda, volia escapar de tota la negror. Era incapaç de poder deixar enrere al monstre. De sobte vareig notar que canviava l'entorn, era en un lloc petit, clar, transparent, no podia bellugar-me gaire, però no tenia por, ja no m'empaitava el monstre.

    La nena des de la vorera de la mar havia salvat el peixet, el tenia dins d'una galleda amb aigua, les llàgrimes li queien en veure tot el que havia provocat el terrible vessament. Quant tardaria a ser com abans, la platja l'entorn, la vida?

    Avia49

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2023

    Presoner d’una taca

    13 de novembre de 2002: S.O.S. PRESTIGE. Escolto impactat. Ahir vaig sentir neguit al posar-me al meu llit ampli. M’he llevat prest al matí amb una boca pastosa, amb set d’aigua neta i fresca, i sorolls d’alarma de paquebot dels meus amics de la mar baixa, pescadors de sempre. Els meus fills, peixos de bon sopar, no respiren el seu oxigen habitual i les meves nebodes, aus de mala astrugància, no poden ni aixecar el vol. Hi ha la percebeira Baia que està plegada de braços amb llàgrimes seques. La sang de la ferida immensa és negra. La política és de plastilina i els diners estalviats en un gran vaixell, per no fer créixer gaire la factura, alimentarien la meva fauna durant uns anys. A mig matí, la televisió ofega la paraula del nàufrag i festeja un missatge de cap importància. Jo, l’oceà perdurable immens, estic a punt de l’ofec

    Alberto Pagnelli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2023

    Estimada Marta

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

    Estimada Marta, no saps com m'agradaria que estiguessis aquí amb nosaltres. Suposo que ja sabràs el que ha passat. S'ha trencat un petrolier, el Prestige, i ha deixat anar fuel per tota la costa da morte. La Guàrdia Civil no ens deixa anar a les batees. Jo vaig anar d’amagat i està tot perdut. Els musclos estan morts. Estem arruïnats. Diuen que ens donaran ajudes, però jo a aquests del govern no me'ls crec.

    Tu no et preocupis, d'una forma o altra, ho solucionarem. Dedica't a la teva feina. Valoro molt el que fas a la base antàrtica per millorar el medi ambient. Llàstima que ara ho veig tot massa negre, tan fosc com el xapapote que trepitjo.

    Molts petons.

    Salvador.

     

    Manolitachen

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2023

    Las nutrias

    13 DE NOVIEMBRE DE 2002. S.O.S. Las nutrias. Las pocas y pobres nutrias que pudiesen quedar. Desde el Polycommander en el 70 no se ven nutrias en las Islas Cíes, ni siquiera en la Furna das Lontras (los mayores de Cabral siempre hablan de la columna de humo del Polycommander y de cómo con él se fueron las nutrias). Con el Prestige no hay columna de humo, pero se parte en dos y se hunde a la altura de las Islas Cíes. Y ahora… ¿qué pasa con las nutrias? … Las nutrias sólo volverán cuando todo esto sea Parque Nacional.

    La hija del Armador

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    Aquí l’Aegean Sea!

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S. SOS. Tràfic marítim! Aquí el contramestre del remolcador Aegean Sea acabem de xocar, per proa, amb el petrolier Prestige. Repeteixo acabem de xocar.

    Maldita ràdio, no funciona. Capità despertis! Hem xocat amb el Prestige i el petrolier està deixant anar tot el fuel. Serà un desastre mediambiental. Què fem? Borratxo com sempre. Els de les autoritats portuàries no poden saber que el capità i el timoner estaven dormint la mona. Intentaré arribar a port.

     

    Macrihai

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    ¿Impotencia o incompetencia?

    13 de noviembre de 2002. SOS.

    Las nutrias en el pantalán, los mejillones en pleamar. La muerte oscura avanza silenciosamente rumbo a la costa.

    El Ministro del ramo lucha desesperadamente… lucha desesperadamente contra unos ciervos en una cacería, sabía que el dinero todo lo resolvía ¿por qué no dedicar mejor el tiempo a la cacería?

    No se ven nutrias en el pantalán y de los mejillones, mejor no hablar.

    13 de noviembre de 2002. SOS.

     

    josebrio

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    Cantos de persona

    13 DE NOVIEMBRE DE 2002. S.O.S.

    Toneladas de mentiras se acercan a la costa.

    Quienes deben dar respuestas se lavan las manos,

    no les sirve de nada, siguen sucias.

    Los de siempre se arremangan contra viento y marea.

    Los de las manos negras no se despeinan ni los pelos del bigote.

    Personas y fauna comparten piel, manchada por la misma catástrofe.

    Navegan a la deriva los sueños de quienes sí conocen el verbo aMAR.

    En el fondo, sujeta por un ancla, la felicidad lucha por librarse y conseguir salir a flote.

    Sirenas avisan de un nuevo desastre, miran al horizonte y piden que solo se trate de una vieja leyenda creada para asustar, brotan gotas saladas de sus ojos.

    Mas por si las historias fueran ciertas, tapan sus oídos, por si llegan los cantos de persona.

     

    Arlet

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    La vida

    No entiendo que ha pasado, he sido arrastrado a la orilla por una masa pegajosa. Aquí varado, espero a que llegue el día, y agonizar. Me distraigo contemplando un cielo hermoso, salpicado por millones de estrellas. La verdad, no me puedo quejar, he surcado mares, he conocido lo bancos de corales más hermosos, he acompañado a las sirenas. ¡Y cómo no!, he conocido el amor.

    Oigo ruido, me estiro un poquito, y veo, lo que me faltaba, hombres. Si mi destino era malo, ahora estoy peor. Quizás si me hago el muerto no me devoren.

    Lo más sorprendente es, que estos seres de dos patas se han dedicado a quitarme lo pegajoso y me han devuelto al mar, en una parte aún azul.

    Estoy encantado de la vida, me ha dado otra oportunidad, o mejor sería decir esos seres extraños, los humanos, me la han dado.

     

    Dorada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    Malfacer

    13 de noviembre de 2002 S.O.S, qué lejano en el tiempo queda este grito de socorro, lejano para los humanos, pero no tanto para la naturaleza. Son microsegundos en su esencia. Un desastre de proporciones incalculables, que traen el desconsuelo sobre rocas, algas, peces, aves y seres humanos. Todo lo que rodea la costa gallega, una maravilla destrozada y dañada por el malfacer de unos miserables. Produce vergüenza que se hable de hilitos con aspecto de plastilina en estiramiento vertical. Cómo se puede minimizar con estas palabras un desastre ecológico de estas proporciones. Qué hablen las gaviotas, los cormoranes o los percebes. Qué tomen la palabra. No pueden. Hagámoslo nosotros por ellos. Desastres que hacen que la población se vuelque. Nunca máis, una plataforma ciudadana que nace para reclamar responsbailidades. Unos al lado de los otros, limpiando playas, aves y lo que hiciese falta.

    Emi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 13.02.2023

    Res a fer…

    13 DE NOVIEMBRE DE 2002. S.O.S. Me levanté aquella mañana y en la cocina fría (siempre era fría, de septiembre a mayo) escuché la radio. Otra vez. Otra marea negra. El Erika todavía parecía demasiado cercano. Me fui al cole en medio de aquel temporal de viento y lluvia. El típico de cualquier noviembre gallego. No se hablaba de otra cosa. Los mayores planeaban ir de voluntarios a limpiar las playas. Yo, a mis 13 años, no podía hacer nada. Solo salir a gritar a la calle vestida de negro. Y eso hice.

    La hija del Armador

    Llegir més / Leer más

Col·laboren