Segueix-nos

+16 ANYS

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    SIRENA

    Se sienta junto a la ventana abierta. Hoy sopla poniente, no puede oler el mar. En sus manos lleva el “fantástico globo terráqueo en relieve” que sus compañeros de singladuras le regalaron cuando tuvo que retirarse. Alguien debió pensar que era un buen regalo para un ciego.

    Da vueltas al mundo entre sus manos, sus dedos acarician la superficie lisa de los mares, identifica por el perfil rugoso de la costa, los puertos que ahora solo puede recordar.

    Como cada mañana su viaje dactilar le lleva otra vez a aquella isla. Cree percibirla bajo la yema del dedo como un grano minúsculo, se pregunta si habrá dibujada también una sirena como aviso a navegantes.

    Ha olvidado los otros colores, pero aún puede recordar todos los azules, pintados en cielo y mar en aquella mañana de tormenta, y los ojos verdes de la sirena donde su mirada se hundió para siempre.

     

    Gato Clavo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    360

    360 podrien ser els dies que passaria fent la volta al món, il•lusionada i entusiasmada.

    360 podrien ser els minuts que tardaria en fer les gestions dels bitllets, ansiosa i delerosa.

    360 podrien ser els segons en decidir quin seria el primer mar que travessaria, on començaria tot, per atzar o meditació.

    360 podrien ser les pàgines del diari que escriuria per recordar tots i cadascun dels instants que viuria, de manera detallada i curosa.

    360 podrien ser els moments que em passarien pel cap abans d’iniciar el viatge que tan temps fa que anhelo fer.

    Però en realitat... ben mirat, he necessitat 360 mil•lèsimes de segon per adonar-me que 360 són, en realitat, els graus que necessito per veure que la meva volta al món és just tot el que em rodeja i sóc feliç d’estar ja en aquest viatge, en aquesta aventura: la volta al meu món particular.

     

    Marieta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Periple en un petit poble de secà

    Què us diré dels tombs que dona la vida? Doncs que sembla que hagi fet la meva primera volta al món particular. A l’inici em sentia en una travessia llarguíssima, navegant per unes aigües inabastables i no trobant el lloc on anar, sense saber el meu objectiu. Llavors vaig tenir-ho clar, però vaig patir l’abandó d’alguns a qui creia amics. Els vaig deixar enrere i vaig seguir amb entrebancs, comparable a passar per un estret. Va venir una temporada de calma, ja era a l’oceà Pacífic. Continuava buscant refugi, i això em feia ballar el cap. Quan, per fortuna, vaig arribar al destí que em va omplir, en vaig sortir esquilat pel meu entorn, no tenint gaires ports on reposar en el meu viatge. Finalment, he aconseguit l’estabilitat. Pocs m’acompanyen, és cert, però ara m’accepto com l’home que sóc i no m’amago quan estic amb el meu marit.

     

    Elcano

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    ANYORANÇA

    És fosc, m’estic enfonsant i l’únic que puc escoltar és el cant de les balenes envoltant-me en una mena d’esfera de nostàlgia. Tants anys navegant entre oceans, voltant pel món impregnant-lo de la teva memòria.

    Continuo buscant-te des del dia en què el mar ens va separar, des que em van arrabassar la meva felicitat. Potser és el dol el que mai m’ha permès separar-me de l’aigua o potser és la bogeria el que m’ha fet seguir estimant-te incondicionalment. Una tristesa atlàntica ha fet que odiï l’oceà i que a la vegada el necessiti com et necessitava a tu. M’urgia sentir-me a prop teu encara que això impliqués malviure a alta mar o perdre el poc seny que em quedava. Sigui com sigui, ara m’ofego en la immensitat de la marea i em sufoco sent conscient que, després de tant de temps, segueixo a la deriva dels teus records.

     

    Atlàntida

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    L’aventura del perdó

    Hi havia una vegada dues germanes, la Marta i la Paula i dos germans el Marc i el Jordi que vivien junts. La seva mare havia mort no feia gaire, hi ha tots quatre el havia afectat molt la noticia, no els hi agradava penar que la seva mare ja no estaria aquí amb ells, feia temps que estaven molt distants i ara que s'havia mort i anat al altre món sentien que havien de fer alguna cosa per demanar perdó.

    Així que després de discutir durant dues hores, van decidir que com que a la seva mare li agradaven molt les aventures, s'embarcarien en una aventura.

    Un dia al dematí, es van anar a preparar l’equipatge per fer la aventura de anar a fer la volta al món.

    I així va ser com per buscar el perdó es van cabussar a la aventura de fer la volta al món.

     

    Poopy i la vermelleta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    El viatge somniat

    Hi havia una vegada una família que tenia una filla que es deia Maria, que vivia juntament amb la seva mare, el seu pare i la seva àvia, ja que la seva àvia no podia viure sola. La filla portava anys esperant el moment per poder fer el seu viatge que estava esperant des que tenia 7 anys.

    Quan va arribar el dia, li van dir a la Maria que finalment anirien una setmana a Eivissa, de vacances. Llavors la Maria es va emocionar i va començar a preparar la maleta, perquè marxaven l’endemà a les 10h cap a l’aeroport.

    Una vegada arribat a l’aeroport va veure que hi havia la seva tieta i la seva cosina Júlia, que feia 2 anys que no es veien, per tema d’exàmens i estudis. I aquí va començar el viatge, tots junts...

     

    la papallona blava

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    EL TATUATGE

    No es va casar mai, no tenia fills ni parella. Durant l’any venia cada primer diumenge de mes. Portava un tortell, berenàvem i no en sabíem res més fins el mes següent. Per Nadal sempre tenia el plat a taula. Aquell any, es va posar l’abric, va agafar un tall de torró i l’ampolla de licor cafè per estrenar. “Ara torno” – va dir.

    Al cap de quatre anys va tornar amb les sabates trencades, quinze quilos menys i el mateix abric ara brut i estripat. Duia una ampolla de licor a la butxaca de la que només quedava un glop.

    El cap baix, les mans morenes i arrugades giravoltant l’ampolla. El silenci va ser l’única resposta a les nostres preguntes. A l’alçar el braç per fer l’últim glop de licor vam veure el tatuatge: un mapa mundi complert.

    L’estimada tieta-àvia havia tornat a casa.

     

    Cecília Barceló

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    El camí

    La lectura de la novel·la m’impulsà a fer-ho. Amb la meua tripulació, estava segur d’aconseguir donar la volta al món en trenta dies. La suma de diners de l’aposta actuaria com a motor infal·lible. De manera que, després de planificar la travessia marítima, vam salpar.

    Durant el trajecte, al final de cada dia, feia els càlculs, comprovava el recorregut, actualitzava les previsions. L’objectiu s’estava complint. No apartàvem la mirada del moment de l’arribada, de la meta final.

    Tanmateix, la contemplació de l’alba sobre l’aigua, els moviments suaus del vaixell, em demanaven que alentira la navegació. Visitàrem illes meravelloses, celebràrem festes a l’embarcació. La calma i el plaer van substituir la urgència.

    Vaig arribar al destí amb mesos de retard. Tot i que vaig perdre molts diners, no vaig ser jo el derrotat en l’aposta. Perquè la persona que havia iniciat el viatge ja no existia.

     

    IshiPoe

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    TÚ TAMBIÉN PUEDES VOLAR

    Una tarde me decidí. Yo me voy de aquí. Me piro, vampiro. Bye, bye, butterfly. See you later, alligator.

    Y, aprovechando un descuido de las únicas dos personas que vi en cubierta, en el barco me colé. Qué loca. Como una chota. Pero así soy yo, impulsiva, con ansias de ver mundo… y con muchas ganas de volar.

    Han sido los meses más increíbles de mi vida. He visto delfines, ballenas, tortugas, marsopas, focas, nutrias… y pájaros e insectos (algunos muy guapos, la verdad). También he visto personas sabias y personas necias. Me gustaría seguir navegando, pero no puedo, me tengo que ir. Ha llegado mi hora. Los de mi especie no duramos mucho: soy una libélula. Antes de emprender mi último vuelo, un consejo: no olvides que, si quieres, tú también puedes volar.

     

    LA LIBÉLULA LILA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Els sentits

    El meu avi Marcel, era mariner.

    Oi que el seu nom li esqueia com anell al dit per l'ofici que tenia?

    Sempre ho he pensat.

    Era el meu padrí i va triar el meu nom quan vaig néixer. Em dic Mar.

    Sempre he estat lligada a ell, a la mar, a l'aigua, a les barques i als vaixells.

    Recordo molt bé l'estiu que vaig fer sis anys.

    Em va portar a donar la volta al nostre món, deia ell.

    Vam sortir de l'Estartit i vam rodejar totes les illes Medes.

    No oblidaré mai aquell viatge.

    El munt de tons blavosos del mar que vaig veure,

    l'olor del salnitre, de peixos i de roques humides,

    aquell estiu, el ventet de garbí, bufava ben fort,

    vaig notar el moviment lleu de les onades,

    va ser aleshores quan vaig acostar la mà a l'aigua i d'aquí a la boca.

    Estava salada !

     

    Vola Vela

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    El nom del món

    - Amb la volta al món vaig tenir un nom.

    - Nom en lloc de món? Com pots...

    - Stop, moc.

    - No és cert! Enllestida la volta, tot torna a lloc! Mira'm!

    - Mar? Im...

    - ...possible!

     

    xavisic

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Retorn

    Navegar. Creuar els set mars sentint la remor de les ones.Gaudir de la brisa marina i a la nit conetmplar les estrelles i la lluna Quin espectacle veure com es fonen i albiren un nou día. Ha passat la tempesta.Ens saluden els dofins.Salten al nostre costat i demanen companyia.Ens n'haviem oblidat de la pau i serenitat que proporcionen que no entén de continents ni fronteres i ens recorda que tots som éssers humans i que al planeta som simples convidats.

    Arribem a Mallorca,tornem a casa després d'un viatge molt llarg.Sis mesos plens de vivencies sense trepitjar terra ferma,feliç de tornar a veure la família i els companys.Us estimo tant!

     

    Eolo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    VOLTA AL MÓN EN 80 PLATS

    Sobre la superfície circular de la taula s’elevaven muntanyes escarpades de menjar. Les plates d’entrants formaven rius policroms per on circulaven tot tipus de canapès. I els rius desembocaven en oceans de bols i safates que impregnaven l’ambient d’unes aromes delicioses.

    Entre sospirs ofegats i ànsies d’engolir-ho tot, van començar a rotar plats. Em passes els nachos amb guacamole? I de sobte, estava a Mèxic. Prova la Musaka, està deliciosa! A Grècia d’una mossegada. Has provat els fideus xinesos? Mhm... aquest arròs al curri és sublim! Qui vol pasta italiana? Agafa hummus i fliparàs! No toquis els makis d’alvocat, que són meus! Algú em dona una mica de...

    I així, fins que la taula es va convertir en una extensa plana devastada.

    Llavors algú va dir:

    Fem una altra ronda?

    I jo vaig sacsejar el cap: una altra ronda i seria jo la que faria voltes, perquè marxaria d’allà rodolant.

     

    hyperion

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    SERENDÍPIA: el que vaig guanyar amb el que aparentment només m’anava a fer perdre.

    L’any passat pretenia passar-lo donant la volta al món; un fortuït tsunami que afectava l’itinerari, però, m’obligà a renunciar als destins inicials. Vist en perspectiva, no puc sinó agrair-ho: de no haver passat, mai hauria arribat on sóc ara.

    La nova ruta em mostrà llocs i persones molt diferents; cultures, enfocaments, actituds -i aptituds-… completament heterogènies. Descobrí coves fosques amb ermitanys aterrats per sortir a l’exterior que, paradoxalment, tenien de màxima aspiració veure una profecia que anomenen “resplendor”; el que nosaltres definiríem com “Sol”. Iglús de parets glaçades al tacte exterior, la gruixudesa i fredor de les quals, però, era la fortalesa d’un càlid interior, amb por a ser glaçat. Rodamons tan cegats buscant or, que ni s’havien adonat que a casa tenien diamants.

    COVID-19, “tsunami humanitari”: m’has privat conèixer el món exterior. Però m’has descobert un d’interior obviat que necessitava explorar molt més urgentment: Jo: “l'ermitany”, “iglú” i “rodamón”.

    Vesper la Grumet

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    El dia en què gairebé se li escapa el cor del pit

    Amb la parsimònia i la tranquil·litat d’algú que sap que no es deixarà res, l’home de la pipa guardava les peces de roba dins la maleta. Una camisa i una altra, una càmera de carret, tabac i un mapa.

    Clic, clic. Va tancar les sivelles. I mantenint el seu ritme pausat va observar l’habitació engroguida pel fum. Aquella sala que havia estat el seu món i que ara es disposava a abandonar per sempre.

    L’home caminava distret, absort en el seu cap emboirat pel fum de la pipa. I tot i això, el va veure. Oi tant que el va veure! El vaixell que el duria a fer la volta al món s’alçava davant seu com una enorme taca borrosa.

    Llavors, quan la botzina va indicar que estaven a punt de salpar, l’home va caure.

    Hi va caure de cop:

    No podria veure món.

    Perquè s’havia deixat les ulleres.

     

    6 diòptries

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Aigua dolça

    - Vols deixar de donar-li tantes voltes?

    - Però és que no puc! No. Puc. Li dic que es quedi i em diu egoista, li dic que se’n vagi i em diu que no l’estimo. És impossible! No sé com s’ho fa, però sempre acaba donant-li la volta a tot...

    -Doncs saps que et dic? Que si se’n vol anar, que se’n vagi! Bon vent i barca nova. Mira, t’ho dic de debò, hauries d’alegrar-te’n en comptes de ploriquejar.

    - Però...

    - No veus que t’estàs ofegant en un got d’aigua? No, pitjor encara, et vols quedar amb l’aigua d’un got, tenint tot l’oceà per a tu. Deixa-ho córrer! Que plegui veles! Hi ha molts peixos al mar i tens molt món per veure. Així que no li donis més voltes, d’acord?

    - Però... escolta’m tu! Jo no vull aigua salada... Prefereixo l’aigua del got que, almenys, és dolça. No?

     

    Art3mis

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Cercant viure

    Després d´anys de voltar molt, en Sakhar va trobar feina tenint cura de la gent gran a una residència a Glasgow. Aquell odontòleg Sirià que va arribar amb l´esperit i la il·lusió de cursar el seu doctorat al Regne Unit, va abandonar el seu somni en veure totes les traves que la burocràcia li posava per homologar el seu títol. Es conformava treballant en aquella residència de gent gran, i sabent que estava allunyat de la guerra i de la mort. El que no sabia és que aquell any una altre tipus de guerra encoberta el perseguiria allà on anés. Un virus estava acabant amb la vida d´aquells avis i àvies que li havien donat tanta estima i l´havien acollit com si fos un membre més de la seva família.

    Roda el mon i torna al born...

     

    Natura

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Benvingut a casa

    En retornar a port tot se li va fer més estret, més petit.

    Cercà les olors, els aromes. Els sorolls i els silencis. Res no havia tornat amb ell a la motxilla.

    Un any fora no havia estat temps suficient. Per algunes coses, potser massa.

    Se'n va adornar que ja no coneixia ningú conegut. Semblaven parlar el seu mateix idioma, però feien servir un de ben diferent.

    Què se n'havia fet d'aquells ulls que fins feia no gaire el miraven sense escrutar-lo?

    Tornà a omplir el sarró. Aquesta vegada només mitja càrrega.

    Mirà enrere amb la bossa a l'esquena i cregué deixar per sempre allò que ja no li pertanyia.

    Li caigueren les claus a terra només obrir la porta de casa.

    Allà hi trobà la mare.

     

    NIL TERRATS

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.04.2021

    Escull

    El dos de setembre de 2010 tu i jo ens vam enamorar en el ferry que travessa el canal de la Mànega, entre Calais i Dover. Nou mesos després, vas trencar aigües amb la Mar. El dia que ella va bufar quatre espelmes, vam decidir viatjar a Anglaterra cada any en vaixell,, encara que tu t’estimaves més anar-hi amb tren des de París. Quan van aterrar els vols de baix cost a l’aeroport de prop de casa, vas insistir que volies visitar altres països del nostre continent: Grècia, Dinamarca, Islàndia...Discutíem cada vegada que arribava l’estiu. No podies suportar que la nostra filla em donés suport a l’hora de triar el mateix mitjà de transport i el mateix destí. El Regne Unit ens ha separat d’Europa.

     

    Vicky Català

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.04.2021

    VIATGE SOMIAT.

    El millor de la meva volta al món, no seria fer-la, seria el fet de conèixer la gent, els llocs, de parlar, d’enriquir-se de la saviesa i cultura de cada indret.

    Poder donar una abraçada a tothom que et creues en el camí i tornar a casa amb la il·lusió de poder compartir.

     

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.04.2021

    VIRAJE A LESBOS

    Nuestro grupo teatral había actuado con cierta soltura en el "Mercat de les Flors" percibiendo cada uno la cantidad de 450 Euros por lo que en nuestra condición de pensionistas era un verdadero regalo y felicidad al mismo tiempo de ser reconocidos como verdaderos intérpretes.

    Nuestra intención era navegar desde Barcelona hasta el puerto de Palamós con estancia de unos días en el legendario Hotel Trías.

    Habíamos comentado durante los ensayos la enorme dificultad de los refugiados en el Campo de Moria en Lesbos, donde la situación es i sigue siendo de absoluta desidia para verguenza de nuestra Europa que se auto-domina liberal.

    Tomando el primer desayuno, determinamos desplegar nuestro espectáculo de danza por las calles más transitadas de la ciudad, aumentando así nuestra aportación para nuestra siguiente cita, virando hacia Lesbos y dejar la estancia en Palamós para otros tiempos,

     

    JOVANNI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.04.2021

    Cuaderno de Bitácoras

    Cierro los ojos...y me dejo llevar. Es así como suelo viajar. El mar rezuma perfume de sal y yodo y se viste y desviste de espuma: las olas en un contino vaivén acarician el casco de este bote imaginario donde navego ,mientras el agua cambia de color el sol dibuja un tapiz inmenso.

    El viento rola sur suroeste y alcanzo una velocidad de treinta y cinco nudos.

    Mi viaje solo acaba de empezar; esta vez daré la vuelta al mundo y solo será necesario cerrar los ojos.

     

    INA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.04.2021

    Tot als llibres

    Els carrers buits i el silenci, que sempre havia enyorat, ara li feia mal dins les orelles. Li van dir, queda’t a casa.

    Tristesa i soledat immenses el van consumir, sense esma, s’arrossegava pel pis com ho feia la seva ànima dins del cos arrugat com una bola de paper a dins del puny.

    Amb desesper i dolor al cor, obrí la porta d’aquella habitació oblidada i mal endreçada d’andròmines, on hi havia entaforat llibres antics, vells i els ja llegits.

    A l’atzar n’agafa un, seu a la butaca, al costat de la finestra, prem el botó que alça les cames i el llibre és a la primera pàgina.

    Sense adonar-se, viatja per diferents èpoques de la història, per una infinitat de països del món, coneix una diversitat de personatges, situacions inesperades, explora llocs intrèpids i desconeguts.

    Ho tenia tot als llibres, no li calia res més.

     

    Tresxtres

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.04.2021

    Los niños aventureros

    Había una vez unos amigos que tuvieron una gran aventura.

    Se subieron en un barco y se fueron de viaje para conocer el mundo. Mientras viajaban vinieron unos vikingos y se llevaron a los niños a su isla.

    Los niños y los vikingos se hicieron amigos por el camino. Con el tiempo los vikingos llevaron a su país a los niños, que era Paraguay.

    Los dejaron sanos y salvos y los vikingos se fueron a Dinamarca

     

    Zeus

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.04.2021

    UN DIA TRANQUIL

    Havia decidit passar un dia tranquil a la platja de Badalona. De cop i volta, una ona jogassera em deixà cap per avall als antípodes on un cangur servicial em dugué dins la seva borsa un bon tret. Pel camí, un maori trempat em regalà un bumerang del que em vaig agafar amb força solcant per damunt de l’oceà Pacífic. Un dofí marxós s’oferí a deixar-me prop de les costes de Xile. En aquell indret, un còndor sense feina es prestà a donar-me un vol pel con sud però, en un descuit, em relliscà la mà i vaig caure a l’Atlàntic on un tauró amb bones intencions m’acompanyà fins el continent africà. En veure’m esgotat, un estruç empàtic s’oferí a passejar-me una bona estona i, a mig camí, un guepard col·lega seu m’acompanyà fins el mar Mediterrani. Allí, un calamar gegant sense tinta em retornà a la platja de Badalona.

     

    GOE

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.04.2021

    DUBTES.

    Per fer la volta al món se’m giren una colla de problemes; si fer-la d’oest a est o d’est a oest, si a peu, bicicleta, per carretera o en tren ... i com que hi ha mars i oceans pel mig, si agafar vaixells o avions i clar que també es podria fer una travessa nedant.

    Ara que tinc temps per fer-la, resulta que apareix un virus que ho trastoca tot. Ens manté tancats i restringint la mobilitat, no deixant-nos anar d’aquí cap allà i a l’inrevés.

    D’aquesta manera al haver-me de quedar a casa m’han resolt tots els problemes que hi veia, però hi continuaré cavil·lant per poder donar la volta al món, qui sap si algun dia.

     

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.04.2021

    SOMNI D’INFANT.

    Una aula, la taula, els pupitres, la pissarra, el mapa penjat, el globus terraqüi sobre la taula, els alumnes, el professor explicant geografia, en el mapa assenyala la ciutat on vivim.

    La ciutat que pel carrer veiem gran, en el mapa es veu petita, però quan intenta ensenyar-la en la bola del món és un punt petit que ni es veu.

    El món es rodó i dona voltes, hi ha els continents i els oceans. Està clar, els de la part de dalt no cauen, però els de la part de sota com s’aguanten? I l’aigua perquè no cau? Les explicacions de la gravetat que ens aguanta a tots és difícil d’entendre quan som petits.

    Llavors penso quan creixi hauré de fer la volta al món per comprovar si a tot arreu la gent s’aguanta dreta i les coses cauen a terra i no van al buit al tirar-les enlaire.

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.04.2021

    Agua salada

    Soy misterio para el aventurero,

    Soy camino para el capitán,

    soy origen y destino,

    soy salvaje,

    soy la mar.

     

    Victor

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 7.04.2021

    Trobar el teu lloc

    Fa temps que vaig amb coll alt, fins i tot a l’estiu. De fer ho faig des que em van aparèixer aquests talls al coll que mai no cicatritzaven. Al començament em vaig espantar molt, però em vaig anar relaxant al comprovar que no em feien mal. Només era “estrany”. Tampoc vaig consultar al metge de capçalera, no fos cas que em convertissin en una mena de conill d’índies de la ciència. El que vaig notar va ser un canvi en els meus costums i gustos... cada cop passava més temps a la banyera. Només em venia de gust dinar algues i gambes.

    Un dia vaig deixar això escrit per no fer patir a ningú i em vaig apuntar a un viatge per mar, la resta us la podeu imaginar. Ara per fi em sento com a casa, vaig molt amb compte però de no empassar-me cap bossa de plàstic.

     

    Phycis phycis

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    La vuelta a mi mundo

    Diario de bitácora. 10 de mayo de 2020

     

    Rara está siendo esta travesía en un mar de dudas sin olas pero con oleadas: un trotamundos anda suelto. ¡Maldito polizón¡. Naufrago soy en esta cárcel en la que se ha convertido mi hogar. ¿Hogar dulce hogar). A palo seco, a la deriva voy. La brújula dejó de funcionar. Siento zozobrar mi mundo.. ¿Me estoy yendo a pique?. PAN-PAN . PAN-PAN . PAN-PAN

     

    NOA114

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    DÍA 194: FIN DEL TRAYECTO

    Hoy visitaremos el último país que nos queda, Madagascar, tu favorito des de que éramos pequeños, y oíste hablar de él en la televisión. Aún tengo la esperanza de que nuestra vuelta al mundo tenga un final feliz. Acabamos de aterrizar a orillas del océano Índico. ¿Oyes las olas del mar? Sé que sí, igual que me oyes a mí explicándote nuestras aventuras. Estamos sentados en la arena de la playa, y se está poniendo el sol. ¿Y ahora que haremos? No hay respuesta, y sé que eso significa que ha llegado el momento. 194 días han pasado, ya hemos visto cada país del planeta, pero no ha sido suficiente para despertarte. Ya vienen a llevarte, pero no te preocupes, sé que te llevan a conocer nuevos mundos porque el nuestro ya lo hemos recorrido entero.

     

    30 de febrer

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    L’ÚLTIM VIATGE

    Avi, que és tot això?

    Ai fill, són vells records.

    Ja saps que jo vaig ser mariner, capità d’un gran vaixell “El Cornelius”.

    Tot això són mapes i estris que utilitzava per guiar-me, encara que també sabia llegir els estels.

    Vaig fer molts viatges, però el meu últim viatge va ser molt especial, vaig donar la volta al món, no saps fillet quant vaig aprendre, vaig trepitjar terres salvatges, vaig coneixer gent de tota mena, vaig veure grans ciutats i grans muntanyes i volcans i rius i petits pobles… Vaig veure tantes coses.

    Ai fill i tot això són els records dels que et parlava i que guardo com un tresor dins del meu cor.

     

    Budicca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    TOMBARELLA

    "Agafa la motxilla. Agafa-la, corre! Vesteix-te, marxem! Tan se val el que diguin, posa-hi el pijama, el raspall i la pasta de dents i arrenca a corre! Fes la volta, viu!"

     

    El meu cos seguia al llit, el meu cervell dormit, i el meu subconscient batallant contra una força encara més forta, jo. Havia aconseguit llevar-me, fer-me el llit i seure-hi al costat, encendre l’ordinador i obrir la llibreta, com cada dia. Seguia, seguia inconscientment la rutina, però ja no somiava, no somiava com abans, en taurons i històries en illes desertes o tropicals amb volcans i onades electritzants. Volia viure, conèixer vides, cultures, somiar desperta. Aprendre de la mar, escoltar-lo, estudiar els núvols i veure’n l’evolució, guiar-se pels astres i saber-ne totes les constel·lacions. Però no puc marxar.

     

    "Ei! Escolta’m! Anem-nos, vinga! Sigues tu, no has de tenir por, llença’t, recorre món i torna-hi, cerca la felicitat, creix, reviu!"

     

    escoltaelteumon

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    Nedar

    Coneixem un home prim que fa un temps va començar a nedar. Va sortir de bon port, només alguna tempesta. Va provar l’aigua i, com una guspira fugissera, va desaparèixer mar endins. Poc a poc, sense presses, s’anava allunyant, allunyant, allunyant… No sabem on ha fet cap. El tornarem a veure quan comencem a nedar, nedar, nedar...

     

    Valeri Centelles

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    LA PRIMERA VOLTA AL MÓN

    El setembre de 1519, una expedició finançada per la corona espanyola i comandada per Fernando Magallanes, va sortir del port de Sanlúcar de Barrameda, eren cinc vaixells i 239 homes amb la missió d’arribar a les Índies Orientals navegant cap a l’oest.

     

    De les cinc naus, la Santiago va naufragar, la San Antonio va tornar a Espanya, la Concepción la van cremar perquè va morir Magallanes i molta tripulació també va morir, la Trinidad tenia una fuita que no van poder arreglar i només va quedar la Victoria comandada pel mariner Juan Sebastián Elcano que va decidir tornar a Espanya seguint el rumb oest en comptes de desfer el camí.

     

    La nau Victoria va arribar al port de Sanlúcar el setembre de 1522 amb només 18 homes que van ser els primers en donar la volta al món i demostrar que la terra era rodona.

     

    Budicca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    Confidències terrenals

    Quina mania fer voltes per damunt meu!

    Que els empipo jo? Que em passejo per sobre seu intentant revelar els racons més íntims? Que els furgo les narius o ramblejo entre els dits dels peus?

    Oi que no?, doncs per què els humans s’entesten a fer-me descobriments?

    Diuen que aprenen: idiomes, experiències, cultures, nous plats, observen i fan fotografies (milers d’instantànies que a ningú interessen).

    Però de veritat: mengen i dormen malament, fan cues, gasten, s’esgoten, es cremen, suen, passen fred, s’engreixen o s’aprimen, suporten jet-lat, perden la maleta, pateixen overbooking i embruten. Tot molt sostenible.

    I el pitjor: compren uns petits objectes-resum horribles, els souvenis. Cap comentari.

    Haurien de desistir, soc tan immensament gran, que per més que visquin és impossible que vegin la meva totalitat! Tenen una vida massa curta.

    Però, pensant, pensant..., voleu saber un secret? Jo, mentre roto i em trasllado, també faig turisme per l’espai!

     

    Galàxia Breu

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

      Mi casa no tiene balcón y todas las ventanas dan a patio, pero da igual…  

     yo me las arreglo como puedo. En esta época del año, los rayos de sol se asoman al salón a las 11. A esa hora abro la ventana y enciendo el ventilador.

     

       Me siento sobre la vieja estructura de banco móvil que subí del club de remo. Comienzo a flexionar sincronizadamente brazos y piernas. El plan de hoy es como el de ayer, entrenar por la ría.

     

       Los rayos de sol se cruzan con mi rostro y una apacible brisa refresca mi cuerpo. Instintivamente sonrío serena y plácidamente. La serotonina ha empezado a expandirse por mi torrente sanguineo. Aspiro y espiro.

     

       Veo a la vecina de enfrente colgar dos sábanas blancas y colocar el palo de la fregona en la ventana. Mañana me embarco para dar la vuelta al mundo a vela. Tengo la ría muy vista.

     

       La vida aburre a veces, pero no cansa nunca.

     

                                 Diario de un confinamiento

     

    Ane

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    98 días

    Bilbao. Un día cualquiera entre el 15 marzo y el 21 junio de 2020...

     

    Y a continuación, reemitimos el documental sobre la primera vuelta al mundo de José Luis Ugarte.

     

    Ama, ¿qué es mundo?, preguntó el niño a su madre, sin despegar los ojos del televisor. La madre cogió un trozo de plastilina azul y empezó a moldearlo con sus manos mientras le explicaba que el mundo es un gran huevo achatado recubierto de agua y salpicado de cinco continentes. Mira, y colocó cinco trocitos de plastilina marrón sobre la plastilina ya redondeada.

    El niño se levantó del sofá, alzó los brazos  y comenzó a girar sobre sí mismo. Entonces exclamó: ¡quiero salir a la calle y dar también la vuelta al mundo!.

    La madre retiró la mesita del centro de la sala y colocó la bola de plastilina en el suelo. Ven, le dijo. ¡Demos la vuelta al mundo!.

     

    Ane

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    EN UNA BOTELLA

    Llevaba allí mucho tiempo, quizá demasiado. Pasaba inadvertida entre el montón de cachivaches que se acumulaban en las estanterías. Era una botella cubierta por una pátina de polvo amarillento, con un velero en su interior que en algún momento tuvo sus mástiles firmes y que ahora caían desmayados provocando un revoltijo de velas. Las manos que lo abandonaron eran recias, curtidas y hubo un tiempo en que unos ojos cansados la miraban con añoranza, recordando aventuras cotidianas, no asombrosas, pero sí emocionantes, palpitantes. Rememorar tormentas en el Caribe, imaginando ataques piratas; doblar el Cabo de Buena Esperanza con la emoción contenida, tan al Sur; pescar en Terranova, con la nariz helada y los brazos agarrotados; vislumbrar Estambul, sus cúpulas doradas y el olor a Mediterráneo, a especias. Después vino tierra firme, los días frente al mar, contando las olas que rompían contra las rocas y al final, la oscuridad.

     

    Valeria Font

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    La volta que ha d’acabar

    No sabia quantes milles havia recorregut. Quants mars travessat. Potser fins i tot, algun oceà. El camí havia sigut llarg. Tot de vivències, aquí i allà, entre els solcs de les onades. Fins que un dia, el viatge es va acabar.

    S’havia trobat altres cops en la mateixa situació. Arrecerada a la blanca, vermella o pedrenca sorra d’alguna platja, en un punt incert del planeta. Però aquesta vegada era diferent. Una mà innocent havia decidit acabar el seu viatge.

    - Mamà, mira, aquí n’hi ha una altra! Com és que hi ha tantes ampolles al mar?

    - Perquè la gent no té cura de les seves accions. Per això som aquí, per aturar el viatge d’aquesta i totes les altres, que han estat voltant pel món. Per aconseguir un món una mica millor...

    - Doncs a mi m’agradaria ser una ampolla i poder fer la volta al món!

     

    Corb marí

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    LA VOLTA AL MÓN TANT DE TEMPS SOMIADA

    Sempre vas somiar amb donar la volta al món. Vas construir un enorme globus terraqüi al garatge, jo sempre em queixava perquè no quedava lloc per al cotxe. No paraves d'idear rutes diferents al voltant del món, en cap recorries menys de 20 països.

    Tants anys estalviant i planejant una excedència a la feina. Quan ja gairebé ho teníem tot, va arribar la pandèmia i em deies: "d'aquí a poc quan ens vacunin i ens puguem treure la mascareta".

    Ara els diners estalviats encara estan en el compte, segueixo sense poder aparcar el cotxe al garatge perquè està ocupat per el teu globus ple d'indicacions de les teves rutes, ja m'he vacunat i no porto mascareta, però per a tu la vacuna no va arribar a temps.

    Mai faré aquesta volta al món, perquè si tu no estàs ja no té sentit.

     

    Azul Xantal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    NUESTRO MUNDO EN UN TIOVIVO

    El otro día subí a un tiovivo, un gran y precioso carrusel de caballitos. Se me ocurrió caminar sobre él en sentido contrario a su marcha. Al regresar al punto de partida yo había dado una vuelta menos.

     

    Probé varias veces y siempre ocurría lo mismo. No importaba si caminaba rápido o lento, si me paraba o no. Si el tiovivo daba cuatro vueltas, yo, caminado en sentido contrario, daba solo tres.

     

    En 1519 zarparon 265 marinos hacia el poniente. Elcano y 17 tripulantes regresaron el sábado 6 de septiembre de 1522. Pero en su diario de navegación constaba que era el viernes día 5 de septiembre.

     

    Elcano fue navegando en sentido contrario al giro de nuestro planeta y también dio una vuelta menos. De ahí ese día perdido.

     

    Nada se puede comparar con la gesta espectacular de un marino excepcional pero fue bonito honrar su memoria pensando en ellos.

     

    Chacho Paniagua

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 6.04.2021

    Periple virtual

    Tanquin els ulls. Relaxin-se.

    D’aquí breus moments començarà la volta al món més fantàstica dins un viatge temporal.

    Partirem d’Europa des la Barcelona Modernista de 1910. Després, el Palau de Versalles al segle XVI i Venècia del XVII.

    Continuarem a l’Orient mitjà per la fantàstica Capadòcia segle VI, Petra al VIII aC i ens capbussarem al Mar Mort.

    A l’Àfrica visitarem les Piràmides d’Egipte a l’època faraònica, suarem pel desert de Namíbia i ens refrescarem a les Maldives.

    Assistirem a la inauguració del Taj Mahal del 1635, caminarem per la gran muralla Xina al segle V aC i visitarem l’Illa de Pasqua al VII.

    Ens emocionarem contemplant el glaciar Perito Moreno, Sud-Amèrica, les Cataractes d’Iguazú i el Machu Pichu en ple segle XV.

    De Nord-Amèrica, Chichén Itzá del IX i sobrevolarem el Gran Canyó, Colorado.

    Veurem l’aurora boreal a Islàndia i acabarem als jocs de Barcelona’92.

     

    Esperem que els agradi!

     

    Esther Nuth

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2021

    Com a casa no hi ha res

    Quan la mare em va dir: Va, que farem la volta al món, em vaig posar molt contenta i vaig començar a fer la llista de totes les coses que em caldria posar a la maleta.

    I per quins països passarem?

    Per tots els que ens vinguin de gust.

    I viatjarem per terra, per aire o per mar?

    Per l’aigua mateix!

    I quan la farem, mama?

    Aviat, aviat.

    Doncs som-hi, que en tinc moltes ganes.

    I un dissabte, la mare em va anunciar que el dia havia arribat.

     

    Poc em pensava jo que una banyera, un vaixell de joguina i un atles mundial, seria tot el bagatge que ens caldria per acomplir el nostre somni.

     

    MarClar

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2021

    Esta es la buena

    Volvió a intentarlo. Había intentado sacarse el título de Patrona de Embarcaciones de Recreo dos veces, sin suerte.

     

    Volvió a intentarlo porque ella tenía un sueño: salir en barco a cruzar el océano atlántico subida a la proa, con los brazos abiertos al universo. Queriéndolo todo. Llenarse los pulmones del aire de una ola con olor a restos de delfín adulto y que una salpicada de mar le enganchara en la mejilla un trocito pequeño de alga con sabor intenso a sal.

     

    Lo puso como respuesta a la última pregunta.

     

    “Esta, esta es la buena”, pensó mientras entregaba el examen.

     

    Inés de Sastre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.03.2021

    Paraules viatgeres

    Cent cinquanta semblen poques paraules per donar compte d’una volta al mon. Phileas Fogg va trigar vuitanta dies en fer la seva i tot i que ha plogut molt des de llavors, costa de creure que el relat d’un viatge tant llarg, també avui, pugui enquibir-se en cent cinquanta paraules. Però les paraules poden ser , són, de fet, molt poderoses. Algunes poden evocar mil imatges i amb unes poques, sis per exemple: ‘de Suez a Bombai en paquebot ’, tercera etapa d’en Fogg, contenir tretze dies i prop de tres mil milles. O ‘volta al mon’, que suggereix la fabulosa idea de sortir d’un punt del mapa i tornar sense repetir longitud, la qual cosa sabem que només seria possible si el mon fos rodó. No es fàcil posar-ho tot en paraules planeres, però no impossible. Jo, ja ho veieu, no puc. Se m’han acabat i no he començat.

     

    Envà

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2021

    El Holandés errante III

    Siete años, siete mares. Ultima noche juntos. Contemplaba mi cementerio, mi tumba desordenada. El Holandés errante quieto, su arboladura invisible. La tripulación fantasmal nos vigilaba desde estribor. La luna amenazaba con sus cuernos la salida del sol. Desde la mano él me leía los pensamientos. Sus pasos no dejaban huellas en la arena.

    Recuerdos...

    En el más pequeño, muerte de emigrantes ,mujeres, niños ahogados lloraban a sus maridos y padres.

    En el más extenso, centenares de cetáceos muertos en las orillas por falta de orientación.

    En el más frio, millas y millas, hasta el horizonte cubierto de plásticos.

    En el más cálido, tormentas terribles enumeradas al nacer.

    En el más al sur, gigantescas masas de hielo flotante a la deriva.

    En el más al norte, grasientas manchas de petróleo.

    En el más azul, viviendas engullidas por las olas.

    Recuerdos...

    Cerré la verja del cementerio lentamente...

     

    Lagarto

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2021

    VIAJE DE CUMPLEAÑOS

    Había una vez un Chico que quería dar una vuelta al mundo con sus amigos y su Hermanas, pero el día que quería hacer el viaje era el cumpleaños de su hermana. Entonces los amigos del chico le dijeron al chico que le preguntara donde quería viajar ,pero lo dijo disimuladamente para que no sospeche , entonces su hermana le dijo que quería ir en Londres y parís y el chico le dijo a vale. El Chico se fue tranquilamente con sus amigo para ir a contarles donde quería ir de viaje y sus amigos dijeron donde quería ir de viaje el chico le dijo parís y Londres pues los chicos dijeron que estamos esperando para ir a comprar los billetes entonces el chico dijo pues vamos a preparar las maletas y nos vamos a Francia. Todos fueron a buscar a su hermana para una sorpresa. Hubo muchas fotos…

     

    rojodesangre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2021

    mi viaje al mundo

    Este viaje empieza en el puerto de Barcelona , me acompaña mi madre y mi novia .

    Vamos rumbo a Australia. El barco era grande con un restaurante , un bingo , una discoteca , una cancha de baloncesto , y una piscina. Nosotros estábamos en un camarote con un balcón y plantas pasamos por Italia , Marruecos , Georgia, Bélgica y por ultimo llegamos a Mongolia y después a Australia. Conocemos a unos amigos íntimos de mi madre y mi novia.

     

    lebron james

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.03.2021

    DEPARTURES

    Vas aparèixer de sobte assegut a la cadira d’aquell vell menjador de l’Eixample.

    Acabaves de tornar d’un viatge per illes blaves i blanques.

    Vas parlar-me de platges turqueses i solitàries runes. Vas mirar-me i... vaig saltar al balcó dels teus ulls per veure el món que tu veies.

    Submergits en el gran blau, taurons ens miraven amb desconfiança i peixos de colors dansaven al voltant nostre. Sons d’ukelele, olor a tiaré, postes de sol fauvistes…

    Nits d’amor entre gratacels amb finestres il.luminades i pel.lícules projectades a les parets. Llibreries de vell, rètols de neó…

    Bars de gel, arengades fumades i somriures sota la neu. De fons Scott Walker:

    “Hope for me, I hope for you,

    We're snowdrops falling through the night.

    We'll melt away before we land”

    De sobte la música va parar… tu vas desaparèixer.

    Només em queda fer la volta al món per veure que no ets enlloc.

     

    Blue

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.03.2021

    La bombolla

    Seixanta dies i una volta a un món d'opulència si es mira per dalt, i de motors greixosos si es mira per baix.

     

    Enumero: Els colors de les cases de Portofino des del reflex d'un vaixell brillant. Un funicular a Capri, una església a Cadaqués, natura màgica al Carib i, a Mikonos, taules parades per sopar al Capvespre. Molls industrials a Livorno i Marsella, països pobres arreu i a la costa de Califòrnia, sota l'aigua, un continent de plàstic i de merda.

     

    Peix afortunat. Podria haver quedat atrapat dins una ampolla al mig d'aquella pila de merda mentre m'anava morint. En canvi, des del plàstic que penja del tub refrigerant del motor del iot on vaig quedar atrapat un diumenge de juny a una caleta de Formentera, veuré món fins a final d'estiu, quan un mecànic de manteniment desenganxarà un plàstic transparent amb una espina a dins.

     

    JJ

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2021

    Concatenació condicional

    La veïna del segon sempre havia somiat en fer la volta al món. Ho anhelava tan profundament que passava tots els dies al port, passejant, mirant els vaixells i creient que, d’alguna manera, estar a prop del mar augmentaria les probabilitats de complir el seu somni.

    El que no sabia era que si aquell dimarts d’estiu hagués tornat a casa, s’hauria xocat amb el veí del cinquè, trencant en mil fragments el gerro de ceràmica que ell duia. Ella hauria recollit els fragments barrejats amb disculpes. Ell l’hauria respost amb un somriure i tots dos haurien acabat reconstruint el gerro de petxines. De les petxines, haurien parlat del mar. Ell hauria expressat el desig de fer la volta al món. I ella l’hauria mirat, sabent que el que veia era un somni fet realitat.

    Malgrat tot, la veïna del segon no estava a casa. Estava al port imaginant viatges impossibles.

     

    Inversió tèrmica

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2021

    estimar

    Va tancar els ulls .

    Coneixia els colors i podia cantar a l'amor .

    Intuint l'horitzó escoltava les onades .

    Acaronant la sorra se li van mullar els sentiments .

     

    Plade

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2021

    Mereció la pena.

    Esa noche de temporal, rocé las casitas de la costa con mis dedos de espuma blanca. Esas casas que tantas veces había visto desde lo lejos. Pude colarme por las rendijas de las puertas. Qué sensación. No fue fácil. Tuve que atravesar el gran banco de arena, parasoles de esparto, papeleras y muretes de piedra. Luna, mereció la pena.

     

    Carpazos

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2021

    El que no pot ser, no pot ser.

    Em dic “Consuelo” i una banyista m’ha penjat a la roda de proa, el cabàs de baixar a la platja, amb la crema solar, la tovallola, la gorra, unes xancletes i l’ampolleta d’aigua. Una parelleta que comparteix tovallola s’arrecera a la meva ombra. Unes criatures juguen a enfilar-se per babord i saltar a la sorra. I ara uns amics em fan servir de fons per a fer-se una selfi. Enyoro tant les tranquil•les tardes d’hivern.

    Tinc ganes que acabi l’estiu per a poder fer la volta al món. Sempre he volgut fendir ones en mars procel•losos i conèixer països exòtics. Però em sembla que encara hauré de fer unes quantes temporades d’estiu. Com que soc una barca varada a la Platja de l’Estació, els banyistes em necessiten. Si me’n anés a seguir rutes ignotes, on deixarien les tovalloles i penjarien les bosses? El que no pot ser, no pot ser.

     

    Pol de Vallalta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.03.2021

    El Holandés errante II

    El capitán Willem van der Decken no ha abandonado la cubierta de su barco fantasma durante la noche. Vislumbra amanecer, un rasguño de fuego levanta, por el este, el velo de la noche. La tierra no es una línea en el horizonte, ya se distinguen las montañas, los acantilados, los valles ,el pequeño pueblo dormido sobre la orilla. El capitán se ha vestido con sus mejores galas. Manda a su fantasmal tripulación que arríe el esquife. Se cumplen siete años menos un día.

    Cuando desembarca se dirige, sin pensarlo, decidido, conociendo el camino hacia el pequeño cementerio. Una enorme pala aparece en su mano y rápidamente desentierra el cadáver de una mujer : mi cadáver. Reconozco al visitante. Ni un murmullo. Manda levantar anclas. Al instante despierto y sonrío.

    Nueva singladura.

    Otros siete años navegando desde Terranova a los Tres Cabos .

    Nadie nos avistará.

     

    Lagarto

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2021

    NOMÉS VA VEURE GLAÇ

    1750 dòlars va ser el cost del passatge de segona classe. Un preu desorbitat, però ja no importava. Hi anaven tots dos, en Jaume i la Marta. Ella no pagava; era dins la preciosa urna de caoba, a l’equipatge de mà que ell sempre duia a sobre.

    Embarcaren a Cherbourg, via Queenstown, cap a Nova York. Es tractava del compliment de la gran il·lusió manifesta de la seva estimada: fer la volta al món.

    Quatre tranquils dies de viatge. El capità Smith era molt afable.

    De sobte, gairebé a mitja nit, el vaixell va executar un interminable esgarip, un profund i allargat plany acompanyat d’una tremolor que va fer caure la urna de la tauleta de nit. En Jaume va percebre l’esquinçament que la nau li va transmetre per sota de la cabina.

    Salta del llit i mira a través de l’escotilla. Només va veure glaç.

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.03.2021

    Voltes i voltes i voltes

    La capitana surt de la cabina i ell l’espera. Ella el saluda i li toca el braç. Ell ho sent i s’ho guarda.

    El vaixell oscil·la, ell nota com tomba i tomba en l’oceà blau.

    Llavors, algú crida: “Les perles, les perles”. Ell les agafa i se les empassa.

    Tot és tan blau...

    I de sobte la capitana no hi és. Ell la busca i la busca. Però no hi és.

    I així, arriben al port. Llavors, la capitana surt de la cabina i una altra volta comença.

    ***

    Un home vell s’asseu a la butaca. Els seus ulls es mouen frenèticament mentre la noia del seu costat li toca el braç amb tendresa. Com cada dia, ella s’espera unes hores fins que la psiquiatra li porta les pastilles. Llavors marxa d’aquella sala de parets blaves, però no sense abans deixar un nou vaixell de paper a la tauleta de nit.

     

    Aberració cromàtica

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2021

    Dues Dones

    Dolçament, dues dones dormen despreocupades dominant dàrsenes de Dènia.

    Decidides, divisen, divuit dies després, dics de Durban.

    Dòcils, dibuixen decorats difícilment desxifrables de Djibouti.

    Divertides, difuminen diverses distopies de Diumenge de Daman.

    Desinhibides, dansen de dia despullant desitjos de Denpasar.

    Desconcertades, descobreixen dames disfressades de dimonis de Dunedin.

    Desesperades, desancoren dragons desarborats davant del Drake.

    Díscoles, descansen devorant dàtils de deesses de Dominica.

    Delitoses, destrueixen distretament dunes desèrtiques de Dakar.

    Dènia, Durban, Djibouti, Daman, Denpasar, Dunedin, Drake, Dominica, Dakar...

    Dàrsenes de Dènia.

    Dolçament, decidides, dòcils, divertides, desinhibides, desconcertades, desesperades, díscoles, delitoses; dues dones desperten declarant-se AMOR ETERN.

     

    Pinco Pallino

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2021

    Vuelta al mundo a través de historias

    Me desperté temprano así que fui a la cocina donde estaba mi abuelo, nos saludamos y me contó una historia de barcos. Empezó a contarme que de pequeño se fue de pesca mientras daba la vuelta al mundo con sus padres. Me conto todo el viaje con cada detalle y cada subvenir que había comprado, dijo que tardaron meses pero el viaje fue inolvidable. Mientras me contaba todo, se acordó de los libros que se llevó, así que fue corriendo a buscarlos, sacó muchas cosas: libros, sombreros, incluso alguna figurilla de madera. Los libros estaban llenos de fotos de todos los países por los que pasó, se notaba que eran turistas expertos. De tanto ver fotos encontré una del barco en el que se subió e incluso durmió alguna noche. Se nos pasó el día volando, me tuve que ir a casa y conté todo a mis padres con detalles.

     

    Sinfines

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.03.2021

    Allà on el cel flamegi, t’esperaré

    El so de les ones llepant suaument la platja, amb la cadència rítmica i mandrosa d’un balancí només trencada pel grall d’alguna gavina solitària, l’havia endormiscada. Arrepenjada a la finestra i amb les mans aguantant-li el cap, passava les hores, com de costum, dirigint una mirada trista i melancòlica a l’horitzó; un horitzó que un sol baix encenia ara de roig i daurat, convertint les barques que tornaven a port en taques d’ombra que solcaven les aigües. La càlida brisa que li acariciava la pell bruna li duia les rialles de dos nens, dues petites siluetes negres que corrien i jugaven a la platja, escurant àvidament els minuts de llum.

    Les ciutats i els ports canviaven, però el mar sempre era el mateix arreu. Apartant el pensament del pes que li oprimia el pit, pensà que potser, aquesta vegada, en aquest horitzó... el veuria tornar, saludant-la des de la coberta.

     

    Ōkeanós

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.03.2021

    LA MEVA VOLTA AL MON…però si la terra és plana! avi!

    Aquesta es la contesta que em va fer el meu nét, tant clara i contundent.

     

    Vaig esclatar amb una franca rialla que m’incitava a explicar-li la meva primera vegada que vaig veure el mar.

     

    Tu saps molt bé que sóc d’un poble de l'interior de Catalunya que es diu Navarcles i quan tenia 7 anys s'havia organitzat un diumenge una excursió a la platja, a l’acostar-se l'autobús la gent cridava “ EL MAR” tothom estava excitat per l’aparició d’una línia blava, ample i de poca altura, com si fos una paret màgica, fins que vam arribar i vaig adonar-me que s'extenia tant lluny... que el perdía de vista i desapareixia perquè la terra és rodona.

     

    Ara que ja ho saps, mai he fet la volta al món, però m’agradaria molt fer aquesta aventura amb tú, vols venir?

     

    NETISSIM

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.03.2021

    La Veritat Sota Les Ones

    El sol començava a pondres sobre el llunyà horizó, barrejant-se gentilment amb les calmades aigües on s’hi podia veure un vaixell solitari. A coberta, un vell mariner de pell colrada s’acostà a la rica figura que, immòbil, contemplava el mar.

    “Per què, vós que ho teniu tot, us arrisqueu així a la mar? On l’aigua escasseja i les sirenes enfonsen naus?”

    Aquelles paraules van treure el príncep dels seus pensaments. De la cara banyada pel crepuscle en sortí una veu suau:

    “Bona pregunta, mariner” – digué girant-se a l’ancià – “Però cap riquesa em descobrirà el sentit de la vida, ni la necessitat de xuclar-ne el moll, d’emocionar-me. Mira’t a tu, vell i cansat; encara no t’he vist arrufar les celles. Retrobar la família, abraçar-la càlidament en un dia fred... la felicitat és això.”

    Observant les misterioses aigües, digué: “No, mariner, no arrisco la vida. Estic vivint-la. Absorbint-ne la bellesa”.

     

    George Robert Gant

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.03.2021

    Volta al món I torna al born

    Tinc una bola del món, de quan era infant, hi aprenia els països i mars del món, i mentre somiava on el destí em portaria, la feia voltar amb el dit, com un joc, on m’aturaria?

     

    He arribat a Singapur a aquell port immens, i una mica més, amb tres hores de diferència horària, sóc a Sidney, els núvols enrogits abans del cap vespre s’emmirallen a les aigües de mil colors al Darling Harbour, tanco els ulls i sóc a Auckland, i potser he fet sis hores de navegació amb un vaixell de càrrega. I si sóc agosarat baixaré d’un salt des dalt de la Torre Sky a terra, obriré espantat els ulls, ai, sóc allà mateix!.

     

    Demà, passaré el canal de Panamà o potser navegaré pel Mediterrani, fins a l’Illa de Creta, o pujaré a una glacera alpina.

     

    Tresxtres

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.03.2021

    Un viatge amb Txevi

    Un cop va passar el confinament vaig decidir donar la volta al món en un petit vaixell amb la meva família i el meu gosset Txevi. Navegàvem per les illes gregues al mar Egeu, quan es va produir baixamar que ens va permetre observar una gran civilització emergida de les aigües; la curiositat ens va fer endinsar-nos per les seves escalinates fins arribar a un temple daurat amb escultures i una inscripció del segle I a.C. Ens trobàvem tan fascinats que sense donar-nos compte va començar a pujar el nivell del mar i al tornar al vaixell el vam veure malmès en una roca gegant, havia entrat força aigua. Decidim enviar un SOS, però Txevi no estava enlloc, vam buscar-lo sense descans. Passada una estona, un creuer va apropar-se a rescatar-nos. Al pujar a bord escoltem els lladrucs del gosset, s’acostava cap a nosaltres fent piruetes.

     

    piedra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 2.03.2021

    UNA CLASE EN PLENO SIGLO XX

    Don Antonio pregunta a sus alumnos:

    - ¿Cuánto se tardaría en dar la vuelta al mundo?

    Ceños fruncidos, ojos de asombro... el maestro se regodea con las reacciones de desconcierto y perplejidad; nadie osa dar una respuesta que pueda ser insatisfactoria. Todos evocan inconscientemente los inevitables “ochenta días” de referencia obligada, aunque totalmente anacrónicos en pleno siglo XX.

    Con su ímpetu habitual, visiblemente fascinado, Nolo alza la mano y manifiesta:

    - Un día, Don Antonio: traspasas la estratosfera, escapas del campo gravitatorio, esperas 24 horas a que la tierra rote por debajo y retornas al origen.

    - Eso es técnicamente imposible (asegura Berta la empollona, tan inteligente como aguafiestas).

    - Dale tiempo a la ciencia, listilla (responde Nolo con socarronería).

    El docente se gira para que no le vean sonreír y, satisfecho, les dice:

    - La vuelta la da el planeta, pero el concepto es interesante. ¡Podéis salir al recreo!

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 2.03.2021

    De vuelta

    Lejos, muy lejos es aún si cabe, más chiquitito en aquel horizonte sin arcoiris. Y cuando arribar quiere, playa alguna hay para amarrarlo. Mira a lo alto, las velas siguen izadas, dueñas hasta del propio viento. Sí, no vale la pena echar el ancla, las olas que golpean la popa emujan y empujan. Aunque digan que otros ya han pasaado por esa misma ruta, hizo una promesa que sólo se cumplirá si continua con las velas hinchadas.

     

    Andrea Fuentes Alba

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2021

    UNA GOTA

    Que què vull? Arribar arreu, fer la volta al món, dalt d'una gota d'aigua, des de l'aixeta de casa, nedant per rius, mars, oceans fins caure amorosament al desert australià.

    I d'aquí estant, els granets de sorra i jo agafades de la mà naveguem per l'aire blau marí talment com una ploma per sobre de la immensitat blava, rodant, rodant, encerclant la bola del món.

    Això vull.

     

    Arlet Margot

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.02.2021

    Aromar

    Pequeño bribón… Me preguntas por el centro de mi vida. Sí, es cierto que di la vuelta al globo. Mil días a bordo de mi Victoria, que ni en un solo instante me falló. Mil días surcando aguas embravecidas, venciendo a vientos titánicos y superando tempestades catastróficas. Cuando la mar se enfurece, no hay un mísero humano capaz de vencerla, ni siquiera de calmarla. Los hombres somos hijos del mar, y solo podemos bajar la cabeza ante su magnanimidad sinigual. He visto cataclismos que causarían escalofríos a los lobos de mar, he atravesado olas que podrían engullir ciudades enteras, he pasado meses enteros mareado por las tormentas y atormentado por las mareas; pero eso no es lo que más me sorprendió… Cuando navegas por todos los mares del mundo, te das cuenta de que cada uno de ellos tiene un olor propio, un olor que le hace único y especial.

     

    Bartole

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.02.2021

    Viure

    Nadar. Traspassar. Començar. Atlàntic. Fugir. Témer. Continuar. Àrtic. Descobrir. Recórrer. Aprendre. Pacífic. Mirar. Vigilar. Seguir. Antàrtic. Esbrinar. Abandonar. Negar. Índic. Retrobar. Decidir. Nadar. Ser.

     

    Sine Nomine

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.02.2021

    COM EL JULIO VERNE

    - Vaig a fer una volta al Món.

    - No triguis gaire, Miquel, el sopar estarà aviat.

    Travessa el carrer, arriba a la cantonada i entra a l’establiment, d’ornamentació totalment ambientada a la mar. Sembla la coberta d’un vaixell; la caixa és dins d'una cabina de timó.

    L’Antonio, assegurava que era una petita còpia del palangrer en el qual va navegar pels set mars. Posava molt d’èmfasi i teatralitat a les innumerables narracions, plenes d’argot mariner i exòtiques descripcions; tothom mostrava gran interès. Assegurava que, com a bon gallec, portava la navegació al cor.

    En realitat l’Antonio era de Zamora i va treballar al tèxtil, a Terrassa. Com el Julio Verne, va viatjar poc però estava molt documentat. Això sí: tenia l’ànima de mariner.

    Miquel acaba la consumició, paga, s’acomiada amablement i surt; es gira i llegeix el rètol: Bar el Món.

    Ea, ja he fet la volta!

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.02.2021

    La volta al mon sense sortir de casa.

    Una multitud s’havia congregat a la platja. Celebrava amb alegria la tornada del Renacido, el bergantí que havia partit de Palamós divuit mesos enrere. Raons hi havia: la tripulació havia estat enrolada íntegrament a la vila. Molts dels joves grumets no havien trepitjat abans la coberta d’un vaixell, però s’havien allistat amb entusiasme per fer la volta al mon en la rèplica exacte d’un vaixell del segle XVIII, visitant totes les ex-colonies de l’antic imperi on mai es posava el sol. La iniciativa del Ministerio de Cultura volia enfortir els llaços amb el jovent de Catalunya, oferint oportunitats de formació i expectatives de treball.

    Xavier, que havia partit imberbe, tornava fet un home. Desembarcà en la primera xalupa. Maria, la seva promesa, no gosà mirar-lo a la cara, avergonyida del volum del seu ventre.

     

    Fi

     

    Xavier plorà quan gravà el fitxer, donant així per acabat el seu viatge.

     

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    SEMPRE JUNTES

    Obro els ulls i miro el sostre. Em rep la mateixa taca d’humitat de sempre. Sospiro... Quan era petita sempre havia somiat en menjar-me el món. Mai havia pensat que seria aquest, el que se’m menjaria a mi.

     

    Porto 22 anys vivint en aquest petit poble perdut en mig del no-res, però mai he estat prou valenta per deixar-ho tot enrere i complir aquella simple promesa que vaig fer-li a l’àvia abans del seu últim sospir.

     

    Tanco els ulls amb força, una llàgrima amenaça en sortir, però ara no és el moment d’enfonsar-se. Agafo el portàtil i entro a una pàgina d’ofertes. Un viatge per tot l’oceà atlàntic. És perfecte. Està fet a mida per tu, i per mi. Perquè aquest era el nostre somni. I per molt que tu, ara ja no siguis aquí, sé que m’acompanyaràs en aquesta bogeria des d’allà on siguis.

     

    somnis

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    Somnis ofegats

    Havien passat mesos, des que havíem deixat Portugal. Jo com a mariner obeïa el que hem deien, feia i desfeia veles, estirava cordes i netejava, dormia el temps just i quasi no menjava. Ja feia temps que havíem passat Amèrica i el rumb fix buscava la curvatura d’una Terra, que en mapes era plana. No divisàvem més enllà d’un horitzó d’aigua. Però jo confiava en les instruccions del nostre volgut capità, jo confiava que la Terra no seria plana. Per això vaig voler fer la volta al món a les ordres de Magallanes.

    Navegant cinc caravel·les al mig d’un desert, d’onades, de vents i silenci. D’un pèlag de somnis ofegats en naufragis. Els dies passaven i els rostres d’alegria, de forts mariners, s’han perdut en la passada tempesta. Vaga abandonada l’esperança en l’ambient, d’una embarcació de passats aventurers, que han deixat la valentia en sentir fam i set.

     

    Barca blava

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    Potser per última vegada

    M’agradaria ser jove per poder fer la volta al món, conèixer cent cultures, parlar idiomes, visitar grans ciutats i obres de la humanitat. Si fos jove viatjaria fins l’eternitat. Caminaria i descobriria llocs. Veuria i sentiria paisatges.

    M’agradaria ser més fort, més jove amb més ganes, per poder viure experiències noves, poder creuar el món de nord a sud i navegar d’orient a occident. Si pogués volar volaria, fins el lloc més tranquil del món.

    Vull, quan sigui gran, haver recorregut mil camins, creuat els mars i vist els continents. Voldria haver navegat fins les costes més remotes d’aquelles terres amb tanta història.

    M’agradaria ser un nen, tornar a somiar, contemplar la vida que em queda i poder imaginar experiències de gran, m’agradaria ser jove per tornar a viatjar i fer la volta al món per última vegada.

     

    Barca verda

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    Sueños

    Escondidos en la bodega, como ratas asustadas. Escuchamos la lucha encarnizada que tiene lugar en cubierta, los gritos de los hombres que caen nos hacen estremecer. Miro Los ojos asustados de mi amigo, seguramente piensa como yo, que quien nos habría mandado meternos en esta travesía. Queríamos dar la vuelta el mundo, y en dos meses de viaje solo hemos visto mar y miseria, la parte poética de las historias de marineros se nos ha ido en vómitos por la borda.

    La trampilla se abre, los dos intentamos ser invisible, de nada ha servido. Un negro imponente, sonríe, le faltan los dientes, nos indica con su espada que salgamos. Lloraría, pero hasta las lágrimas se ha espantado. Mientras trepo para salir, no me lamento por perder mi vida, algo tan miserable, si por no poder haber vivido ni un trocito de mis sueños.

     

    IRUP

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 19.02.2021

    Viaje en el Luna

    Hacia el velero "Luna" se dirigía Margarita cuando cayó al suelo. Raimundo la ayudó a levantarse. Después de sacudirse la ropa, descubrió que el billete no estaba en sus manos.

    —¡Acabo de perder la tarjeta de embarque!

    —¿Es esta, señorita?

    —Sí, gracias por devolvérmela.

    —No se la he devuelto. Creo que me voy de viaje.

    —¿Cómo se atreve? Tampoco podrá usarlo.

    —¡Es una broma! También estoy buscando el mismo barco, ¿me permite acompañarla?

    —¡Vamos a dar la vuelta al mundo! ¡Qué horror! ¡Ni se le ocurra hablarme!. Es un descarado.

    —De acuerdo. Ni una palabra.

     

    Juntos se dirigieron hacia el velero en silencio. Durante el trayecto Raimundo cumplió con promesa: no cruzar ninguna palabra con ella. Aunque cada vez que coincidían le hacía un truco bufonesco.

    A base de risas y sonrisas Margarita fue alejando su mal humor y abriendo el corazón al pobre payaso.

     

    Erknu

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 19.02.2021

    L’ÚLTIMA VOLTA

    S’ha parlat molt de com va ser la primera volta al món, però com serà l’última? Vet aquí una hipòtesi.

     

    En Charlie D. sap on es troba amb una precisió de centímetres. El 19 d’Octubre del 2134 a les 20:53 ha arribat exactament al punt de partida, el magatzem de la delegació de Boston Dynamics a Quito, d’on va sortir fa 417 dies. A una velocitat mitjana de 4 Km/hora, ha seguit sense desviar-se un pam la línia de l’equador segons els paràmetres de la missió, amb l’objectiu de trobar alguna forma de vida. Ho ha fet caminant i escalant, travessant els deserts que un dia van ser oceans. I no ha trobat res. Així doncs, en Charlie D317-TX, l’últim dels infatigables exploradors terrestres, plega el panell solar, carrega les dades registrades a la unitat central, desconnecta la bateria que alimenta els seus circuits i comença la desactivació eterna.

     

    Isaac

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 19.02.2021

    Mapamundi

    Ochenta días le llevó al Sr. Fileas Fogg dar la vuelta al mundo avanzada la segunda mitad del siglo XIX, pero yo me propongo hacerla en la mitad de tiempo. La ida, por tierra; con el Transiberiano llegaré hasta la punta más oriental del mapa. Des de Vladivostok bajaré por la costa de China hasta la India y en Madrás embarcaré para navegar el océano Atlántico, pasando por el mítico Cabo de Hornos hasta alcanzar la Polinesia. Más allá no hay nada...

    De vuelta, en barco, pasaré por el Canal de Panamá (que él no pudo utilizar), para desembocar en el Atlántico y una vez cruzado el Estrecho de Gibraltar costear el Este de la Península Ibérica, hasta llegar a casa, con más millas a la espalda que Fogg, sin duda, porque su imposible sexta etapa –de Japón a San Francisco- solo cabe en la desbordante imaginación de J.V.

     

    blaugroc

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2021

    La volta al món en vuitanta dies (de confinament)

    27/04/2020

    Avui és l’aniversari de l’avi. Com cada dilluns, m’he llevat a les sis i he anat a buscar l’avi, que observava la sortida del Sol des de la finestra del menjador. Sempre he pensat que el mar es desperta d’un color preciós, com els mosaics gèlids i vaporosos d’aquell quadre de Monet. "Shhhh". Ha fet l’avi. "Mira aquella gavina, observa atentament com fixa la mirada... Has vist com s’ha capbussat, per atrapar aquell peix?"

    Després hem anat a l’habitació secreta. "Tanca els ulls" he dit, mentre feia girar el globus terraqüi. El seu dit ha anat a parar a la Xina. "Ara tanca’ls tu" m’ha dit, mentre imitava el soroll que fa el motor de la seva barca i obria les finestres, perquè el vent ens regalés l’olor del mar... He tancat els ulls, i hem viatjat a la Xina, i després a Tanzània, al Brasil i a l’Índia.

     

    Enif

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2021

    ELS DE FORA

    Des que els de fora van matar el pare, la mare i jo hem voltat el mon moltes vegades. A mesura que em faig gran, cada cop aguanto més temps sense sortir a respirar. Així és més segur, malgrat que últimament han minvat molt els sorolls de la superfície. Ja fa un temps que, des dels pols fins al tròpic, la vida aquí dintre ha ressorgit amb força. Les nostres reunions anuals cada cop són més nombroses. No ens falta l’aliment, ja que el krill és abundant per tot arreu. El corall ha recuperat els colors i els llops marins estan més juganers que mai. Avui, quan s'ha fet fosc, ens hem apropat molt a la costa. Hem bufat, desafiant amb dolls de vapor l'espècie que ens ha perseguit fins a gairebé fer-nos desaparèixer. Ni rastre. No hi ha dubte, alguna de grossa els ha passat a aquells de fora.

     

    Ismael

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2021

    Magrana

    Avui sec davant del mar, assaborint una magrana.

    Fa tres anys, tres vaixells i uns setanta tripulants, partíem a trobar l'illa de plàstics flotant en un lloc imprecís de l'oceà atlàntic. Va caldre seguir la inèrcia dels corrents marins, aparells sofisticats i molta paciència. La vam trobar al cap de tres setmanes. Després va venir la planificació: La draga va succionar els plàstics. A bord vam compactar les deixalles prèviament separades i fent-ne els blocs acoblables. Vam anar fixant la base més sòlida amb un sistema de fondeig d'última generació

    Damunt les plataformes, a poc a poc vam anar portant la terra per plantar i les màquines i plaques solars necessàries per a la planta dessalinitzadora. Totes les construccions inicialment les vam fer d'aglomerat plàstic ...

    Ara, el gust de la primera magrana ens porta satisfacció i records antics de terra ferma.

     

    Marina Slat

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2021

    Un viatge en vaixell

    Un viatge en vaixell observant les ones, contemplant el sol, els ocells, els núvols i observes com tot el mar és ple de bellesa.

     

    Pots veure com cada onada té les seves pròpies característiques, tot i que totes tenen una unió, totes són necessàries per tal de formar el mar que t’envolta.

     

    Pots veure com hi ha ones de diferent grandària, però aconsegueixes entendre que cadascuna d’elles és necessària per moure el vaixell, i t’alegra recordar com fins i tot les que t’han proporcionat més dificultat pels teus viatges, t’han ajudat a poder gaudir d’una millor experiència pel següent trajecte que vas fer.

     

    Com és que hi ha viatgers que no observen que el viatge sempre és meravellós? Com és que no tots aconsegueixen arribar a veure la llum que son?

     

    Sara Ait Daoud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2021

    LA VOLTA AL MÓN AMB 80 REFUGIATS I MÉS…

    Poc s’hagués imaginat Phileas que l’aposta al selecte club londinenc suposaria descobrir la ruta contemporània dels refugiats.

    Com un gentleman, sense limitacions econòmiques, mostrava orgullós el passaport amb el qual franquejava fronteres lliurement.

    A la particular volta al món, abans veié l’esperança als ulls durant l’èxode en vaixell dels que fugien d’una Europa devastada. Després, a les mateixes aigües, una nova realitat tempestuosa navegava per un mare mortum solcat en incerts camins per fràgils embarcacions. Mentrestant, els focus mediàtics es concentraven en les mítiques etapes de la seva gesta, obviant el drama de pasteres atrotinades que per babord i estribord buscaven la llum d’un far d’humanitat.

    Des de coberta estant, les esteles marineres mostraven, a contracorrent, les esquenes mullades de refugiats fugint de les guerres, la fam i la por.

    En espontani gest, com mascaró de proa, obrí braços i ulls a un vent que portava l’esgarrifança d’un crit silenciós.

     

    Rafel Del Vern

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2021

    “Tesoros”

    Cada tarde en la orilla varadas, encontraba mil tesoros. Una pluma de los pavos reales de la China, trozos de cristal de bohemia de Murano, una perla de Oriente. Incluso un día recogí un hueso de un elefante de África. Los atesoraba uno a uno en una cajita de madera, labrada con hermosas filigranas por mi tío Álvaro. Cada noche elegía uno de aquellos elementos mágicos, cerraba los ojos y al abrirlos, me encontraba surcando los mares en el Siracusia , magnífico navío diseñado por Arquímedes. Mientras el viento y la sal lamían mi cara, yo era feliz, podía dar la vuelta al mundo, sin preocuparme, sin que me rugieran las tripas. Podía nadar con los delfines, con las hermosas sirenas, sin obligaciones, sin cansancio.

    Al despertar el alba, una voz me susurraba, despierta Ainara, hoy te toca ir a la lonja.

     

    Dorada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.02.2021

    La volta al món en 20 minuts

    Em preparo la motxilla quan tothom dorm. He somiat vaixells trencant els mars perquè vull que la meva volta al món sigui d’aigua. M’he preparat entre llibres i rutes imaginades sobre aquella bola verda i blava que el pare em va deixar abans de marxar amb uns altres peixos. Quí sap si el trobaré perdut entre blaus impossibles.

    La mare s’aixeca i em coneix els somnis.

    - Farem el viatge juntes.

    Baixem al primer pis. En Giovanni ens regala una pizza i l’Alina un formatge feta. Al segon, l’Ahmet m’ensenya a lluir un nazar blau que em portarà sort i en Nizsm em tatua les mans. L’Alim balla el Dabke i en Mohamed m’abraça i mengem un dàtil.

    - Ja hem fet el Mediterrani.

    A mi, però, un mar em cau dels ulls.

    - El món i la seva volta t’esperaran.

     

    Aida

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2021

    LA VOLTA AL MÓN EN 80 RECORDS

    A la residència d’avis El bon repòs tothom estava sorprès de que en Mariano estigués sempre animat i no acusés els efectes del confinament. La pandèmia havia obligat a tots els avis residents a romandre en les instal·lacions sense poder sortir a fer un vol pel poble i sense rebre visites. Alguns dels avis començaven a patir desorientació pel sol fet d’haver alterat les seves rutines però en Mariano es llevava cada dia amb un somriure als llavis i una història per explicar.

     

    Havia estat mariner. Encara conservava un antic atles que el seu pare li va regalar quan es va embarcar per primera vegada, cada nit l’obria deixant-se enlairar per les onades dels records, guiat per la geografia d’aquells llocs recòndits que havia conegut antany durant les seves travessies i resseguia els seus mapes on el vaixell de la memòria el duia a llocs ja viscuts i mai oblidats.

     

    Aguila Roja

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2021

    El sueño de Isidro

    Cuando la vida te obliga a no hacer planes, la imaginación se hace a la mar. Entonces la voluntad impulsa las batas que son las velas y la camilla el velero. Las ruedas son el timón, el colchón reclinable el casco y el portasueros se convierte en un mástil elevándose al cielo azul.

    A pesar de todo querías seguir soñando. Soñaste que viajabas lejos, donde tu navío te llevara. Hasta el fin del mundo o, tan solo, cambiar el olor a hospital por la brisa marina.

    Solo faltaba activar la tripulación. Y sí, allí estaban, poniendo proa al horizonte, empujando desde popa y las bordas de estribor y babor. Avante, el doctor desde el mascarón de proa, cual capitán guiando la nave.

    Así cumpliste tu deseo de “ver el mar” y volver a puerto: tu habitación. Como la famosa foto, ya habías dado tu particular vuelta al mundo.

     

    Dedicado a Isidro Correa, al fotógrafo David Ramos (Getty) y al equipo médico y de enfermería del Hospital del Mar (29- mayo-2020)

     

    Zarra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 9.02.2021

    No perdis el Nord

    Diuen que la distància més curta entre dos punts és la línia recta. No te’n refiïs, això és cert només sobre una superfície plana. I la Terra no ho és. Quan naveguis, tingues en compte els vents i els corrents; sovint la ruta més curta no serà la més ràpida o la més segura. Estigues alerta als esculls. Fes cas als senyals que t’avisen dels perills. També als pressentiments. Canvia de rumb tantes vegades com sigui necessari i evita les tempestes que et poden fer naufragar. Desconfia de la calma, sovint precedeix al temporal. Desfés-te de la càrrega per salvar la nau, el que compta és arribar a port... Però facis el que facis, no perdis mai el Nord.

    - Avi, a mi el mar em fa por.

    El vell mariner va respondre-li amb tendresa.

    - No parlava del mar criatura. Parlava de la vida.

     

    Antoine

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.02.2021

    Ara

    Les ales esteses, de punta a punta. Desplegades experimentades davant la que ha d'aparèixer. Sense àncores ni goletes; amb un horitzó davant seu, on el límit és l'ofec de l'última ploma.

     

    Andrea Fuentes

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.02.2021

    El primer viatge d’en Jaume

    - Ajusta la quilla! - cridà en Jaume.

    - On? On és? Aquí no n’hi ha cap! - s’exclamà en Said.

    - Com? Disset metres de faig i no la veus?? - preguntà el Mestre.

    - Ostres! Havia entès guilla i no quilla! Jajaja! - es disculpà.

    - Home Said, que estem al costat del mar. Aquí no hi ha guineus!

    Mestre i aprenent van continuar treballant al taller de les drassanes. Mentrestant, anaven passant alguns faquins que transportaven quadernes d’alzina per ajudar el Mestre a construir el seu últim llaüt. Feia més de cinquanta anys que construïa tota mena d’embarcacions i havia arribat el moment de deixar que en Said es convertís en el nou Mestre d’aixa de les drassanes.

    En Jaume havia construït un munt de llaüts, velers… però no havia salpat mai a alta mar. El seu somni era fer la volta al món en aquell llagut.

     

    El vallenc

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.02.2021

    La vuelta a casa de Enrique

    Pocos conocen mi nombre. Ningún rey me concedió honores, títulos o rentas. Pero cuando os pregunten quién fue el primero en dar la vuelta al mundo, no penséis en un capitán español. Hablad de mí, Enrique de Malaca, un esclavo de Malasia.

    Vendido a Magallanes en una de sus expediciones, me llevó en su viaje para descubrir una nueva ruta a las Indias. Embarqué sin quererlo en una tragedia que duró media vida. Tormentas, sublevación, hambre… Todo será recordado como una hazaña. En mi memoria sólo quiero conservar el amanecer y la música celestial que supuso escuchar mi propio dialecto al llegar de nuevo a la isla donde nací, después de años de infernal viaje. Quedaría para la historia la muerte de Magallanes y la llegada posterior de Elcano a España. Pero ese día, y para siempre, el primero en ir y volver por el otro lado fui yo.

     

    Pigafetta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.02.2021

    Benvolgut Damià

    T’escric des de les antípodes. Sí, des d’Austràlia. Sydney és preciós, el port més bonics que he visitat des que vaig iniciar aquest viatge en creuer. Les emocions que he experimentat avui, en veure amb els meus propis ulls l’edifici de l’Ópera, al capvespre, entrant a port, només són comparables amb les de veure la plaça de Sant Marc de Venècia navegant pel Gran Canal.

     

    Sé que porto dies sense enviar-te cap missatge, però no puc fer-ho fins que el vaixell s’apropa a terra. Les comunicacions via satèl·lit costen un ull de la cara. I des que vaig jubilar-me, he d’administrar bé els diners. He fet comptes: quan arribi a Barcelona, no em quedarà ni cinc.

     

    Així que deixa de fer el dropo i busca’t una feina, perquè no deixaré res per la teva herència.

     

    El teu pare que t’estima.

     

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.02.2021

    HO HE FET…

    29 de febrer de 2020: sortida de Vilanova, darrer contacte amb la civilització.

    Dinou anys construint el veler; ample de màniga, molt llastrat de quilla, pal retallat i veles major i floc minimitzades. Disseny totalment personalitzat, anteposant estabilitat i seguretat a velocitat. Objectiu: volta al món en solitari, sense presses, basat en l'autosuficiència: depuradora, pesca... amb mínim suport de conserves i combustible (només situacions extremes). Ràdio apagada.

    He tombat tres vegades, una a l'alçada del Cap de Bona Esperança i dos, per descomptat, doblant el Cap de Forns. Molts dies de “calma chicha” al Pacífic, tan traumàtics com les tempestes. Calamitats i satisfaccions... tot reflectit al quadern de bitàcola. Donarà per a un "best-seller". Sens dubte.

    28 de febrer de 2021. Entrant al port d'origen. Aconseguit. Enorme satisfacció.

    -Què estrany! No veig gent passejant... i fa bona tarda... Una altra mascareta a l'aigua ...estic trobant-les des de Gibraltar...

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.02.2021

    La guardiamarina de Guetaria

    Si, había nacido en el mismo lugar que él, pero no por ello era igual, allí liada con esa maroma, con el seno atado a su alrededor, el firme bien sujeto aguantando el cabo lanzado al pobre caído al mar. Grado seis, se acordó de ese maldito Douglas: ola muy gruesa, mar alborotado, veía esa espuma blanca que se formaba en su cresta. Esa maldita jarcia se partió justamente al hacer cabeza, menos mal que cayó a barlovento, y el propio viento lo devolvía.

    Al escorarse, había aumentado la distancia y no lo veía, pero notaba su resistencia, por lo que aún se sujetaría. Esperaba que Xixili lo auxiliara, estaban frente a ella, justo a la entrada al puerto de Bermeo, cuyo calado les impedía entrar. Vio a otro aspirante que se asomó al abismo para ayudarle, alzó el pulgar en su dirección y se relajó.

     

    Rinver2

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.02.2021

    ITINERARI

    Sons indesxifrables. Megafonia en llengües diverses, com en parades anteriors. Un altre aeroport? Una tremolor em suggereix que un carretó ens transporta, premudes en espais reduïts.

    Ara, fimbreig; potser viatgem en un carretó. Tot és fosc, no sé on ens porten. De sobte, aturada.

    Balanceig plàcid. A fora, mots escoltats en altres llocs: contagi, pandèmia...

    M'alliberen de l'embolcall. Claror diàfana, remor d'ones gronxant plenes de vida. Gent que espera i, una mà estesa, delerosa de prendre'm. Noto la seva pell tèbia.

    L'aire humit em posseeix i m'impregna de sal. Immensitat blavíssima en bressoleig constant. Llibertat anhelada. Albades rogenques, nits esquitxades d'estels.

    Aai! Què passa..?

    Un gest brusc em separa de la pell amiga. Un vol incert, aterro en un cubell. Retrobo, malmeses, les companyes de viatge.

    Desconec la meva identitat: Quirúrgica..? Reutilitzable..? Intueixo que aquest meu primer viatge s'acaba i, amb ell, la meva missió.

     

    Vela llatina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.02.2021

    EL PRIMER CIRCUMVAL·LADOR TERRAQUI (BIOGRAFIA NO AUTORITZADA)

    Avorrit de prendre txacolís davant el Ratolí de Getaria, Elkano decidí conèixer món. Tenia un bon nivell econòmic i una naviliera, però no l’interessava el bacallà ni les balenes com molts dels pescadors bascos. Llàstima, en lloc de guanyar fama com Balenciaga o Argiñano de la veïna Zarautz, es ficà en un bon sarau, malbaratant propietats, família i relació positiva amb les autoritats.

    Sembla que no digué: Vaig a fer un volt. Si ho hagués dit, els parroquians tavernaris s’haguessin pansit tres anys esperant. De fet, no convenia donar massa explicacions. Així doncs, sense naus i amb la llei encalçant-lo, s’enrolà a una expedició al sud penínsular. La tripulació que l’acompanyaria era la representació més granada dels fugitius, deutors i bandolers de l’època.

    Injust qualificatiu, maltractats per la historiografia, qui no té res a perdre és qui ha fet grans descobriments geogràfics que han passat als annals de la història.

     

    Rafel d'Abadal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 8.02.2021

    la grip i el globus

    M'agradava perquè a la nit s'il·luminava, també perquè girava i els meus ulls enfebrats tant aviat estaven a Austràlia com al Japó. Somiava desperta i viatjava dormint. La febre em transportava oníricament des dels deserts mes inhòspits, als mars més profunds. Quan la febre disminuïa els viatges canviaven de rumb i es tornaven plaents. Aquella bola, sempre al meu costat, em portava d'aquí cap allà. Després la vaig perdre.

     

    rita

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.02.2021

    Perdre l’esperança? mai!

    Vaig hissar veles. La major es va inflar amb violència. Propulsat per un vent estripat el veler va començar a elevar-se. I vaig pensar: aquesta força sis de tramuntana pot fer-me enlairar? estaré somiant? Abans de poder respondre amb una mica de seny vaig veure que efectivament la meva embarcació solcava els núvols, i llançat per la meva sorpresa em vaig veure catapultat sobre la costa i les muntanyes, pentinant els cels. Allà baix, un corb de mar, i a l'horitzó vaixells de pesca i una caravel·la. Després de deixar la costa vaig sobrevolar un desert. Espantat per semblant odissea, vaig plorar. L'onatge em va despertar, el meu viatge acabava de començar. Sóc basc, em cognomeno Elcano i salpo cap a la mar del Sud, amb l'intrèpid Magallanes. Fins a on arribarem? Les ones trencant sobre el casc ens animen a no perdre l'esperança, mai.

     

    Sra Posidònia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 5.02.2021

    VUELTA A CASA

    Me levanto tarde, una vez más. Miro por la escotilla, las mismas casas, los mismos sonidos, un cielo más. Comienzo otro día mi viaje, con tenacidad, sin pensar cuánto me queda para que se acabe. El trayecto es corto hasta el lavabo, pero merece la pena, aligero la nave y eso siempre es de agradecer. La brújula de mis tripas me transporta hasta la cocina. Saboreo la pausa mientras planifico el resto de la etapa. Más mensajes de socorro en las redes. Apago. Continuo. Largo es el pasillo que conduce al comedor, voy lento, una vez llegue, el mando a distancia de mi televisor hará el resto. Miro el reloj, una vuelta más, un día más.

     

    Ohmicapitan

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 4.02.2021

    PENSAMENT

    Sentia que, finalment, gaudia d'una mica de llibertat. Havia costat. Ho pensava mentre em mirava el mar. El veia en la llunyania, confonent-se amb el cel, d'un gris blauenc. El desig que tenia era de celebrar-ho com Déu mana. Dintre del seu cos, immens, profund. Voltada per les onades vibrants, vives.

    I sentir-me tan lliure, sempre, com en aquells instants. Sempre més.

    Em sentia com qui ha tornat d'un llarg viatge i troba un rostre conegut, estimat. Era com arribar a casa.

    Em feia sentir còmoda i abrigada, segura i càlida.

     

    Merope

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.02.2021

    Oreig

    Ja veig els llums de terra. Ja veig el port! Les Sables d'Olonne! Ja hi soc! He solcat tres oceans; he superat el cap de Bona Esperança, Hornos i Lewin, i ho he aconseguit M'han dit per ràdio que havia quedat al lloc 90. Hi he invertit noranta-set dies. He estat l'últim... però he arribat!

    El vaixell Oreig és antic, monocasc, de cap manera pot competir amb les modernes embarcacions proveïdes de foils, que fan que la nau llisqui per sobre les aigües com si volés. L'Oreig era del meu pare. Mai no havia aconseguit acabar la prova. I jo ho he fet en homenatge a ell!

    He amarrat i he saltat a terra. Acostumat al moviment del mar, ara tot es mou! Ningú no em ve a rebre, però no m'importa... Tot i estar cansat, ja tinc nostàlgia del mar. Ja m'hi tornaria a enfilar.

     

    Neptú

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 3.02.2021

    Tornar així.

    I tornant després de sis anys, amb la por per les mascaretes i l ànsia de trepitjar el meu port , veig desde la proa la serra de llaberia amb neu. Que està passant?

     

    santi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    La terra

    Quan vaig arribar al cap del món,

    em vaig treure les sabates. En aquell instant, vaig adonar-me que no havia trepitjat la terra i vaig entendre que aquell era el camí.

     

    Matxicota

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    La unió de dues forces

    En arribar a casa vaig encendre el llum, com de costum, disposada a deixar la bossa de la feina al mateix prestatge de cada dia, quan, de sobte, la Clara, cridant, em va dir: "Mama, corre, vine, acabo de fer la volta al món".

    La casa estava a les fosques excepte el rebedor i l' habitació de la Clara, d'on sortia una càlida llum tènue i suau. I allà estava ella, amb la seva bola del món, la seva innocència, la seva alegria contagiosa i totes les possibilitats i opcions per endavant. El meu cor es va omplir de vida i força. En aquell precís moment sabia que juntes ens podríem menjar el món, des d'Islàndia a Tierra de Fuego. Però va sonar el despertador, i la Clara no hi era ni hi seria mai més.

     

    DaNala

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    Camí entre les ones

    No hi haurà un altre intent. Aquest cop, m'ha vençut el vent.

    Tampoc tonraré a veure-la. En aquest viatge, m'he perdut rere una estrella.

    El meu somni era fer la gran travessa, recórrer els infinits oceans jugant amb les ones i trobar finalment el meu lloc al món.

    I, mar enllà, arribar a port, a casa.

    Em quedaré, doncs, a la deriva.

     

    Bru

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    “3”

    Tres cops vaig caure, fugint del bressol. De l’escola vaig fer tres vegades campana. Tres vaig desertar dels exercits i en tres ocasions dels seus braços. Vaig deixar tres feines i trair a tres amics. Vaig cometre tres assassinats, sempre en defensa impròpia. El tercer desfalc m’ha tornar a fer ric. Ara, a punt de completar la tercera volta al món, he mort de nou a Singapur. Ni a la tercera ha estat la bona.

     

    Fradiabolo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    YO FUI LA PRIMERA

    Éramos cuatro amigas. A Trinidad no la cuento por engreída y soberbia. Estaba la nao San Antonio, que resultó ser una traidora; la nao Concepción que tuvo un triste final; la nao Santiago, la más traviesa y divertida, que se ahogó frente a la Patagonia y yo, Victoria, que no era nada del otro mundo, o al menos eso parecía.

    Salimos las cinco capitaneadas por Magallanes y dispuestas a llegar a las islas de las especias por una ruta distinta a la que usaban los portugueses. Fue un viaje lleno de vicisitudes y contratiempos. Yo creía que moriría en el intento y Trinidad creyó que ella sería la vencedora. Ninguna de las dos tuvimos razón. Trinidad murió capturada por unos piratas y yo logré, por fin, llegar al puerto de Sevilla cargadita de especias de todas clases. Fui la primera en dar la vuelta al mundo.

     

    C. D. Casino

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    La lliçó

    Arribar el primer no és sempre sinònim de victòria. Ni al mar, ni a la vida. A la regata Vendée Globe, la volta al mon en solitari i sense escales, el 28 de gener del 2021 la cara del patró de l'Apivia creuant abans que ningú la línia de meta era tot un poema. Sospitava que el trofeu se l'enduria algun vaixell que no havia arribat encara. La crueltat de l'oceà, que havia fet naufragar un dels velers participants, reservava per a ell una derrota amarga. Alguns dels seus perseguidors van veure compensat per l'organització el temps que havien dedicat al rescat del competidor. Després de 80 dies i 25.000 milles, en Charlie Dalin va aprendre una lliçó en la seva primera participació a la cursa nàutica més dura i exigent. Pots controlar el timó i les veles, però el mar, com la vida, sovint pren les seves pròpies decisions.

     

    Yannick Bestaven

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    La meva volta al món

    En un planeta agermanat on tots els somriures hi caben, la cursa no és el guany, ni la victòria pot ser una derrota. Només som la gent i les nostres mans.

    Fem-lo tombar, el món, ara que podem i volem, fem-lo tombar. I ballem els tibetans amb els xinesos, palestins amb israelians, la frontera amb l’acollida, la riquesa amb la humilitat.

    La meva volta al món no es fa amb avions, ni trens, ni vaixells; comença voltant la ment i estimant tothom.

     

    Rudra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    Perspectiva

    Vaig capbussar me al mar, desde la barca. Desitjava submergir me i mirar les ones desde la meva posició, sota l' aigua.

    Feia uns dies que havia tornat, després d'un llarg viatge. Em sentia encara una mica fora de lloc, però la visió del mar mirat desde sota m'apaivaga totalment. Em feu sentir a casa al cos, a la ment i al voltant.

     

    Merope

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    Solitari

    Gira el cap inquiet. S’hi juga un pinçament. Una queixa del seu cos que envelleix cada dia. Fuetejat per mil vents i torrat sota cada sol, ara és l’arena del temps la que surfeja damunt de la seva pell. Ha voltat la seca i la meca, i les valls d’Andorra. No el troba. Els ulls s’extravien pel despatx. Navegant, no perdia de vista cap dels instruments. Ara, ni veu, ni recorda on va posar el llibre de Sir Francis Chichester. Llegir-lo, l’impulsà a deixar-se arrossegar per tots el vents. Ho ha fet en solitari, sense fer mai escala a Sidney (com el seu heroi).

    La por l’ha deixat sempre en dic sec. La singladura s’acaba. Sense un rostre al seu costat. Sense una mà amiga. Les onades queden lluny. La sal als llavis ha deixat pas a l’amargor d’una solitud no volguda. Ja no l’espera cap port.

     

    Gat vell

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    Rumb Sud

    Sortírem de Barcelona en un vaixell turístic. Resseguírem la fesomia de la Península Ibérica, passàrem pel Canal de la mànega, enfilàrem el perfil noruec i ens aturàrem a Longyearbien, a tocar del Pol Nord. Feia temps que ho dúiem al cap: Anar al cap de munt del globus terraqüi...I després baixar per l’ altre banda. Així que vàrem lligar una corda al voltant de l’edifici del Magatzem mundial de llavors i lliscàrem suaument de baixada.

    Passàrem entre Rússia i Alaska i seguírem pel Japó, la Xina, i Austràlia, on ens aturàrem en una platja tranquil.la. I aquí som mirant novament el globus per tornar a Barcelona i fer la volta sencera. Tenim un petit problema: No ens vàrem recordar de deixar una corda lligada al dit de Colom per fer el camí de pujada. Esperem que qui llegeixi el missatge de l’ampolla ens faci aquest favor.

     

    Pastor de Mars

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    COLAPSA HACIA LO DESCONOCIDO

    ¡Qué maravilla! Decía Franz, mientras navegaba por Amsterdam. Aunque le gustaba viajar, siempre se perdía. Incluso los policías fluviales se burlaban, —¡HOLA DE NUEVO FRANZ!—. Aunque su mente vagaba, decidió actuar: activó el GPS rumbo al campo de tulipanes. A medio camino, los datos se esfumaron.

    Su corazón comenzó a trabajar horas extra, sentía que el mundo temblaba ¿o eran las placas tectónicas de sus músculos? Y el aire en sus pulmones se marchó, sin motivo.

    —¿¡POR QUÉ LE HICE CASO A MIS AMIGOS!? Ve a Holanda, te cambiará la vida ¡PATRAÑAS!— Murmuraba, mientras su sistema nervioso rescataba la poca tranquilidad que le quedaba.

    Decidido a dejar su rol como “bufón de la policía” empezó a revisar el mapa con su brújula. Al final, su mirada perdida se cruzó con los ojos de otro navegante y este, en un acto de compasión, le indicó cómo llegar a su destino.

     

    Alejandra Aponte

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    Un mar de libertad

    Mientras avanzaban, Sara observaba cómo el barco partía el agua en dos. Pensó entonces en el profeta Moisés, en el Mar Rojo y en el milagro que necesitaba para abrir un nuevo camino en su vida. Pero no quería martirizarse durante el trayecto. Así que intentó relajarse y disfrutar en la medida posible del viaje. Sin embargo, al cerrar los ojos, la tirantez del salitre en sus párpados le recordó a Mario, y las lágrimas resbalaron por su rostro.

     

    <<Nadie volverá a pegarme>> —dijo para sí.

     

    De pronto, el romper  de las olas en proa empezó a resonar en  su cabeza cómo el estribillo de una bonita canción: <<Tú eres fuerte baby, cómo un barco contra las olas.  No te hundas baby, coge el timón porqué tú diriges tu vida>>

    Sara sonrió, acababa de darse cuenta de que ése viaje significaba el comienzo de su vuelta al mundo.

     

    Goya Márquez

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    DE BALENES I ALTRES MORTALS

    Al principi, el gran blau bufava remenant les aigües. Normalment, tots els esperits lácompanyaven en el seu gran viatge, però en aquest alba, cap gosava acostar-se.

    No eren els de Melville què la perseguien, sinó una taca negra que cobria els seus pasos, deixant un rastre de mort i destrucció.

     

    NIKA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 29.01.2021

    EL MEU LLOC AL MON

    Segueixo el traçat de la teva pell i la teva presència em trasllada a aquella nit que vam estar plegats remant a aquell parc de Londres, entusiasmats un de l’altre; acarono la teva barbeta i recordo el desafiament dels teus ulls, asseguts a la gòndola sota el cel gris de Venècia; agafo les teves mans delicades i escolto de nou el cant dels ocells descansant feliços a les golondrines del port de Barcelona; m’envolta el teu aroma i torno a viure tots els moments compartits en el viatge que és la nostra vida, bressolats per la remor de la nostàlgia. Navego en la memòria de la nostra història i recordo el naixement del nostre amor a aquell creuer a les ribes del Nil.

    Ets la meva vida, el meu lloc al món. Ets el meu món.

     

    SEMONT

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 29.01.2021

    Perspectiva

    El mar torna a semblar allò que de veritat és: un dels ecosistemes més antics d'aquest planeta.

    Mentre els humans es queixaven de quelcom anomenat "confinament" nosaltres, per fi, hem pogut anar de vacances aquest any. Una ruta que enllaça les corrents càlides amb les fredes ens ha permès experimentar els llargs viatges que fan les balenes, veure el ball de les meduses, admirar quasi a peu de costa les acrobàcies del pingüins i tocar, literalment, amb les nostres aletes, la closca d'una de les tortugues més velles del Pacífic.També hem visitat la gran Barrera de coralls. Encara no hem tornat a casa que ja els hi diem als pares si repetirem l'estiu que vé.

    "Potser" , ha contestat el pare, deixant anar una petita bombolla i eixamplant les brànquies en un sospir quasi mut.

     

    Maggie

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2021

    La meva aventura en el mar

    Va ser fa bastant temps quan tan sols tenia catorze anys, eren èpoques de felicitat, en les que el mar ho era tot per mi, passava els dies contemplant la seva bellesa, llegint algun llibre sobre alguna cosa fascinant, sempre em preguntava que hi havia més enllà del mar, no ho sabia, però no volia esperar a saber-ho, arribava la nit i les estrelles il·luminaven tot el mar amb força i bellesa.

    L'endemà de matinada me'n vaig anar directa a la platja, i vaig agafar una petita embarcació que hi havia per allà.

    I aquell dia amb tan sols catorze anys va començar la meva experiència en el mar, on van passar coses increïbles i d'altres no tan agradables, no vaig trobar final d'aquell immens mar, però va ser una experiència única i inoblidable en la qual vaig tornar a la meva petita casa amb un somriure d'orella a orella.

     

    Claudia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2021

    Sense perdre el compàs

    En Cesc i jo, fa anys, vam fer la volta al món amb l’Aurora, el motoveler d’uns amics. Avui, que estem confinats, la repetirem ballant el tango.

    Jo em deixo portar, i seguint el ritme vaig pensant cap on faig lliscar els peus: de Barcelona, el peu esquerre a Còrcega, València, Màlaga i Lisboa; en canvi el dret, abans d’arribar a Lisboa, fa Menorca, Màlaga i Sevilla.

    Des de Lisboa, ‘de corrida’, primer amb un peu i després amb l’altre, toquem les Açores, les Bermudes, les Antilles i Panamà. El Canal és una obra d’enginyeria impressionat, però només hi podem fer un giravolt, perquè la música empeny endavant. Seguim per les Galápagos, Hawaii, Guam, Nova Guinea i les Filipines. Dues giragonses, ‘quebrada’, i cap a Singapur, les Maldives, Socotra i Aden. Titubeig, doble pas llarg, i ens plantem a Suez. Després Creta, Nàpols i, finalment, Barcelona. Dos girs, ‘sentada’, i...TAANGOOO!

     

    Tokerau

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2021

    Regata de la teva volta al mon

    Sembla que ja sortim i el vaixell es mou molt, hi ha mala mar, m’estic marejant veig a gent voltant per tot arreu, tu vas be ?? et veig apurat, fes fort tot el que es pugui moure i esperem que passi aquest malson.

    No se si estem donant la volta al mon o el mon ens dona voltes.

    Allà al davant veig un altre participant, ens acostarem per si necessitem ajuda, costa atrapar-nos.

    Fem una dormida i quant despertem ja haurà passat la tempesta.

    Popeye, crec que ja arribem allà lluny veig un camió de bombers.

    Els que no tinguin fitxes que baixin, els altres poden canviar de cotxe si volen. Els del vaixell teniu mes fitxes o es que no podeu sortir ?? baixeu i seieu una estona al banc fins que passi el mareig.

     

    lo blau

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2021

    Neonat

    Quan va notar la primera fiblada el vaivé de la nau va recordar-li on era. De lluny se sentien crits i ordres de mariners que suposadament havien d'apaivagar la maltempsada. La nit es presagiava moguda.

    La Cota s'havia aventurat a creuar la mar amb el fill que duia al ventre tot i els mals presagis que s'anunciaven a terra ferma. Però els naixements no cassen amb el temps i l'espai i un dolor agut i cavernós va fer-la estirar i empènyer amb totes les seves forces. A fora, a alta mar, guspires de sal rebotaven a la bancada i el temporal no amainava, calava. La Cota, amb aquella remor de fons va deixar-se dur i amb un darrer esforç va sentir plenitud. Un neonat feia presència al camarot i la dona, extenuada, albirava un nou futur a noves contrades.

     

    Bitàcora

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    La meva mar brava

    Semblava que la tempesta ja començava amainar, feia dies que no podia ni aclucar els ulls, l'huracà que s'havia apoderat del mar, cosa insòlita al Mediterrani, no era pas època d'aquestes disbauxes, però m'havia tocat a mi, en retornar a casa, feia dies que en tenia ganes, la volta al món havia durat més de què tenia previst, i ara tocava meditar si realment havia pagat la pena, de tants dies amb soledat, i patiments.

    Si era cert que les meravelles que tenia al cap eren moltes i mai imaginades, els verds d'Àsia, la grandiositat d'Amèrica, les platges cristal·lines de Nova Zelanda.....però com si la natura volgués tornar-me a l'ara, de sobte el meu estimat far, em va portar a la realitat, ara si, que ja era a casa, la llum esplèndida del far de Formentor una vegada més em dirigia a la meva estimada illa.

     

    Avia 49

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    Alegoría marinera

    Un viejo navío que navega sin rumbo por los siete mares alrededor del mundo surcando con ahínco las tormentas, zarandeado por el viento, encaramándose a la cresta de las olas para luego hundir su proa en el seno de la siguiente, escurriendo chorros de agua salada por los tambuchos con el crujido de drizas y obenques, es una alegoría marinera de la vida de las personas que se afanan en capear las vicisitudes que van asomando a lo largo y ancho del océano de sus existencias.

     

    David d'Ilercavònia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    El poder de la mente

    Sé que no debería quejarme. Barcelona no es la peor ciudad para pasar una pandemia. Pero mis paseos por el puerto no aligeran esa sensación de día de la marmota. De prisión sin barrotes. Veo pequeños veleros y grandes yates. Y sueño despierto. Para volver a despertar enjaulado. De repente me encuentro ante las Drassanes. He pasado delante mil veces, pero igual que muchos parisinos no han estado nunca en la Torre Eiffel, siempre he obviado esta sublime construcción del gótico civil que lleva en mi ciudad ocho siglos. Voy a entrar, total los bares están cerrados. De repente algo me pasa, como si mis circuitos neurológicos despertasen. No sé si son los vivos colores de las embarcaciones o el aroma del salitre de sus maderas. Ahí estoy, surcando los mares que tanto anhelo. El poder de la mente. La felicidad de una vuelta al mundo sin salir de casa.

     

    Plim el Viking

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    Mares de ilusión

    Podía ver el ojo de la tormenta desde la embarcación. El mar embravecido mecía la lancha a la deriva entre las olas. Omar creía que la travesía estaba llegando a su fin. Después de meses preparando su salida al mar había perdido la cuenta de los días que llevaba sin pisar tierra, pero él tenía un objetivo, un destino.

     

    En esos momentos de temor y ensoñación pasaron por su mente los miles de lugares con los que había soñado llegar navegando, descubrir nuevos lugares del mundo y sus gentes… pero cuando abrió los ojos de nuevo, sintió el negro océano en calma. Las gotas de agua que le salpicaban el rostro eran de la fina lluvia que lo recibía perdido en la orilla de una playa. Vio luces, sirenas, gente de rojo, ruidos… había llegado a su destino. Su vuelta al mundo terminaba y empezaba.

     

    Yellow

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    MÁS HAYA DE UNA VUELTA AL MUNDO

    No sé qué día es hoy, pero en alta mar no hay días. Sabes que es hora de dormir cuando las estrellas se convierten en tu sol y el sonido de las velas golpeadas por el aire te cantan una nana. No me quejo de mi soledad, muchos en tierra firme se encuentran solos sin compañía por culpa de esta maldita pandemia.

     

    Yo respiro aire puro sin temer a que de un día para otro un virus me arrebate mi vida. La única preocupación que tengo es que mi velero se estropee y mi causa solidaria no tenga el fin que espero.

     

    Tengo que dar la vuelta al mundo para donar lo recaudado a las investigaciones que permitan terminar con este virus que no deja vivir, y así conseguir que cada vez más gente pueda dar su particular vuelta al mundo.

     

    SANROGI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    EL DESTÍ

    Tot un llarg any d'espera preparant la travessia que em portaria a conèixer món. Just l'endemà m'embarcava.

     

    Foren hores, dies i setmanes de viatge, solcant el mar, amb la situació sota control. Però un dels dies, de cop i volta, vaig trobar-me arrossegada dins d'un corrent format per milers d'éssers, tots desplaçant-se diligents cap a un indret que en aquell moment em fou desconegut. A destí, vaig viure la mort dels meus acompanyants, i els meus ulls van poder gaudir d'una surrealista performance d'esferes blanques flotants, que a mesura que entraven en moviment, s'anaven transformant. Vaig decidir seguir-les durant dies i dies fins, que sense adonar-me, el paisatge es va tornar familiar. Havia tornat a casa.

     

    Va ser més endavant, que vaig descobrir que el destí on l'atzar m'havia portat era el Mar dels Sargassos.

     

    IONA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    La meva vela al voltant teu

    Tenía por de caure por la borda, relliscar al mar sense protecció i perdre per el fred el sentit de la vida, el meu horitzó. Glaçár-me sense sentiments i vida. Les onades batían el casc per l´amura d´estribor i la boira espessa enfonsava el meu cor en una closca de somnis vers com els teus ulls i espuma. Esperança d'arribar als ports de pedra blanca i coral. Continuaré de port en port, de vent en vent, d´illa en illa, de llavi en llavi, per tot el món saltan entre onades blaves. Continuaré fins a donar la volta a esta dona maltractada per tots i que nos donaria tot, és la mare i es diu el mon . Continuaré, sense saber en quin port d´amor arreu del món acabo perquè tot això no té cap sentit sense una ilusió compartida que es la vela que envolta la teva cintura, món meu.

     

    El mero.

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    INMENSIDAD, NO TE EXTINGAS

    Al presenciar la fuerza destructiva del mar en el entorno costero, sentí el impulso de izar las velas y navegar en él, para conquistarle y vencerle en su juego. El mar, tan turbio como de costumbre, me brindó la fuerza necesaria para seguir. Fui un tonto al pensar que lo vencería, cuando una ola golpeó la proa de mi embarcación.

     

    El buque terminó hecho añicos y en el frenesí de la tormenta, me preguntaba si estaba despierto o descendiendo hacia lo inevitable. Ante la idea de perder la vida, decidí aferrarme a los restos del mástil y dejé a un lado la racionalidad requerida.

     

    ¡¿ES LO MEJOR QUE TIENES?! ¡VAMOS! –grité como si estuviera poseído.

     

    En respuesta, el mar formó un remolino que me arrastró, hasta lo más profundo de su mundo. Mis súplicas no fueron suficientes y ahora mi cuerpo se convirtió en un banquete, para las criaturas marinas.

     

    Alejandra Aponte

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    La meva volta al món

    Des de la balconada de la cabina, veia les onades precipitant-se fogoses cap a la platja de l’Illa de Pasqua. Era la primera destinació d’una aventura de tres mesos.

    Havia dubtat de fer el viatge. Darrere deixava la mare amb noranta anys i sabia que una vegada iniciat el creuer seria difícil, si li passes quelcom, tornar a Barcelona. Això m’angoixava, però la mare em va encoratjar dient que ella era una dona forta i que quan tornés reviuria juntament amb mi l’experiència.

    En el port de Rapa Nui esperaven xofers de tota mena oferint excursions. Els moais verticals de Ahu Tongariki eren com els havia somiat: Imponents, majestuosos. Veient-los vaig recular en el temps...

    Altres destinacions van anar quedant en la memòria, però cap com aquella illa d’estàtues estranyes i misterioses.

    La mare m’esperava i explicant-li tot, va ser com tornar a viure’l.

     

    AVA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.01.2021

    LA GRAN AVENTURA DEL “ALONDRA VI”

    Todo estaba envuelto en un ambiente maravilloso. Los días eran fantásticos, la gente que acompañaba a Santiago en el barco siempre sonreía, y eran tan amables con él...Lo cierto es que el reto era arduo y complejo: dar la vuelta al mundo con el “Alondra VI”. Por momentos el objetivo se veía envuelto en brumas, en forma de olas gigantescas que casi les hacían ir a la deriva. Sirenas cautivadoras eran una trampa de la que era difícil escapar. Piratas inoportunos. No había más manjar que el pescado fresco. Pero todo por dar la vuelta al mundo. Tal como Magallanes. La última escala del viaje estaba cerca. En tierra les recibiría una muchedumbre que no dejaría de aplaudir. En el momento en que Santiago era condecorado con una medalla de honor ...despierta en su habitación, por el sonido del despertador. Ay, si todo no hubiera sido un simple sueño…

     

    El Brujo de la Palabra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.01.2021

    Fronteres

    De matinada i amb el seu amor com a bandera, va marxar. "Són, 80 dies són, 80 i cap més" cantava mentre feinejava escabellada dins el vaixell. Il·lusionada per descobrir la profunditat i textura dels mars del món, va hissar veles. Sempre havia cregut que el mar no tenia fronteres i volia viure arrelada en el vent, amb el sol com a senyor del dia i la lluna com a reina de la nit. Aviat, però, va descobrir que no tenia el passaport adequat per aquesta aventura i va haver de girar cua.

     

    Gata Gris

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.01.2021

    Tots els tons del blau

    Viatjo sense descans, lleugera, rítmica, gairebé etèria. Recorro distàncies ingents, 

    bressolada pels corrents, embolcallada pel plàncton, acompanyada pels cants de les

    balenes. Els dofins m’expliquen confidències. Les algues em fan pessigolles a les parpelles. Voltes i més voltes, al món, sense parar.

     

    Abans no hi vivia, al mar. No és el que jo havia projectat per a mi. Naufragar va ser un tomb inesperat.

    Ja no enyoro la vida lliure de gana i de por que es viu a l’altra riba. No necessito res ni ningú. Em deixo anar; em deixo portar per les aigües i pel vent. Em dissolc tota i us espero. Em desdibuixo i m’integro en cadascuna de les gotes, tenyida de tots els tons del blau imaginables. No en tinc cap, de pressa. Aquí ens retrobarem i continuarem viatjant, en moviment per sempre més, dins d’aquesta mar blava que ens dona i ens pren la vida.

     

    Fractal

    Llegir més / Leer más

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Patrocinador

Col·laboren

#museumaritim