13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.
El vaixell semblava un gegant ferit, ofegant-se lentament en un mar de dolor. “S.O.S.”, cridava la tripulació, però les onades de petroli que rodejaven el vaixell els va soterrar. “No podem, estem perdent-lo”, van cridar desesperats.
S'enfonsava, com un titànic modern que portava la seva càrrega de mort i destrucció. Les olles de petroli es vessaven al mar, com una guspira d'odi que s'estenia lentament, impregnant tota la costa i arrossegant amb ell la vida marina. Les autoritats van arribar tard, com un buf d'aire calent que només alimentava les flames del desastre. Ara la costa estava morta. La gent plorava, impotent davant d'un desastre que no podien controlar. I el mar continuava ofegant-se, com un cos ferit que no podia curar les seves ferides. La tragèdia havia començat i ningú sabia quan acabaria, si és que mai ho faria.
Aurora
