• ELS MICRORELATS
  • 09.05.2022

ENTREGA DE PREMIS / ENTREGA DE PREMIOS

Divendres 6 de maig va tenir lloc la cerimònia d'entrega de premis que servia de cloenda de la X Edició del Concurs de Microrelats de temàtica marítima. A l'acte hi van estar presents vuit de les nou persones guanyadores, ja que en Tomàs Fernández, tercer premi de la Categoria C no hi va poder assistir. 

 

L'acte es va dur a terme al Pailebot Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona, al moll de la Fusta, en un dia radiant. Va consistir en una breu presentació, l'entrega dels premis i els diplomes, i la lectura dels relats per part de les guanyadores i els guanyadors. A continuació, vam oferir un piscolabis als i les assistents, i aprofitarem l'estona per compartir impressions.

Us deixem a continuació unes quantes fotos dels guanyadors i les guanyadores mentre llegien els seus fantàstics relats.

Categoria A: Nil Muñoz Pons (3er premi), Jana Pla Monjo (2on premi) i Mariola Fuertes Cucarella (1er premi)

 

Categoria B: Èlia Crespo Nasarre (3er premi), Daniela Ripol Gibert (2on premi) i Clara Guzman Cardona (1er premi)

 

Categoria C: Tomàs Fernández Pérez (3er premi, el recull el pare d'una altra guanyadora), Miquel Reverté Aguilar (2on premi) i Júlia Sancho Tàpia (1er premi)

No volem donar per acabada la X Edició del Concurs de Microrelats sense deixar constància del nostre agraïment a:

L'Anna Capella Molas, el Carlos Serra Feliu, la Maria Tobella Canals i l'Ana Vico, membres del jurat, per la seva feina, inspiració i dedicació per abordar la sempre difícil tasca d'escollir els relats guanyadors.

Editorial Planeta i Casa del Libro per donar visibilitat al concurs i també pel seu patrocini, any rere any. 

I també a la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pel seu suport en tasques de promoció, difusió i organització del concurs. 

Esperem retrobar-vos en la propera edició!

 

 

El pasado viernes 6 de mayo tuvo lugar la ceremonia de entrega de premios que clausuró la X Edición del Concurso de Microrelatos de temática marítima. Estuvieron presentes en el acto ocho de las nueve personas ganadoras, ya que Tomàs Fernández, tercer premio de la Categoría C, no pudo asistir.

El acto se llevó a cabo en el Pailebote Santa Eulàlia del Museu Marítim de Barcelona, en el Moll de la Fusta, en un día radiante. Consistió en una breve presentación, la entrega de premios y diplomas, y la lectura de los relatos por parte de las ganadoras y los ganadores. A continuación, ofrecimos un piscolabis a los y las asistentes, y aprovechamos para compartir impresiones.

Os dejamos a continuación unas cuantas fotos de los ganadores y las ganadoras mientras leían sus fantásticos relatos.

Categoría A: Nil Muñoz Pons (3er premio), Jana Pla Monjo (2º premio) y Mariola Fuertes Cucarella (1er premio)

Categoría B: Èlia Crespo Nasarre (3er premio), Daniela Ripol Gibert (2º premio) y Clara Guzman Cardona (1er premio)

Categoría C: Tomàs Fernández Pérez (3er premio, lo recoge el padre de otra ganadora), Miquel Reverté Aguilar (2º premio) y Júlia Sancho Tàpia (1er premio)

No quisiéramos dar por acabada la X Edición del Concurso de Microrelatos sin dejar constancia de nuestro agradecimiento a:

Anna Capella Molas, Carlos Serra Feliu, Maria Tobella Canals y Ana Vico, miembros del jurado, por su trabajo, inspiración y dedicación a la hora de abordar la siempre difícil tarea de escoger los relatos ganadores.

Editorial Planeta y Casa del Libro por dar visibilidad al concurso y también por su patrocinio, año tras año. 

Y también a la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona y el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, por su apoyo en temas de promoción, difusión y organización del concurso. 

¡Esperamos reencontrarnos en la próxima edición!

    • ELS MICRORELATS
    • 06.05.2021

    RELATS FINALISTES / RELATOS FINALISTES

    Aquests són els microrelats finalistes del X Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona.

    Estos son los microrelatos finalistas del X Concurso de Microrelatos del Museu Marítim de Barcelona


    CATEGORIA A 
    Persones nascudes entre els anys 2010-2012 (10 -12 anys)

    Les deeses i la nereida - ABBY

    Prestige, el vaixell que realment no es van enfonsar - Enderpig

    La traició del Megalodon- hanako

    Titànic el vaixell més gran del món - CAR!

    Titanic - El senyor blau

    Els savis de l'antiga Lemuria, ja estan aquí - Estrella

    L'aneguet lleig - La dama blanca

    Mariners a l'Atlàntida - Miya

    El soldadet al mar - ALES D'ÀNGEL

    Titanic, el submarí - ARCADE_-2

    Què hagués passat si Amelia Earhart hagués estat un home? - COMANDO X

    Què hagués passat si l'Atlàntida no s'hagués enfonsat - ANONYMOUS 43245601

    Què hagués passat si no haguessin descobert Amèrica? - BUGANIO

    Què hagués passat si no haguessin existit els vaixells? - Queralt

    Què hagués passat si s'hagués deixat de pescar durant tot un any? - Emma

    Què hagués passat si Einstein hagués estat mariner? - M20117

    Què hagués passat si... mai s'hagués descobert a bord que Jeanne Baret era una dona?- Llum

    La tragèdia del Prestige - Pipi Lastrum

    El vaixell més efímer de la Història - Pipi Lastrum

    Magallanes descobreix el Kraken - Pipi Lastrum


    CATEGORIA B
    Persones nascudes entre els anys 2007-2009 (13 -15 anys)

    Temps era temps  - àncora

    Què hagués passat si... - Floki

    Què hagués passat si... - Albert

    El Titànic Príncep d'Astúries - Miquel Llorca

    Què hagués passat si no haguessim guanyat aquella batalla? - Ada

    Què hagués passat si... - Duna acuàtica

    Què hagués passat si les illes Medes no fossin roques - Toto

    Què hagués passat si l'Atlàntida no s'hagués enfonsat? - Lola Pradas

    Què hagués passat si... Ulisses hagués mort. - Dama de negro

    Què hagués passat si la Sila i jo no ens haguéssim casat? - Orfèu

    Triangle de les Bermudes - Arconeblona ripoll

    Les vacances de l'Holandès Errant - Betty Brown


    CATEGORIA C 
    Persones majors de 16 anys

    La odisea del rey - David d'Ilercavònia

    Què hagués passat si... els indígenes portessin casc? - Ombrívol

    Qué hubiera pasado si se hubiese contado la historia completa? - Bella Plebella

    Dos mujeres en Lepanto - sarrazin

    Sant Feliu l'Africà - Carlesimma

    ¿Qué hubiera pasado si... - TerapeutaLibre

    Inesperat - Brioix

    I el secret ja no ho va ser... - Faery

    El cayuco de la esperanza - Azabache

    Si no m'hagués quedat cec - Aprenent d'Aprendre

    Vestida de mar - Mariñeiro da Dorna

    Joaquim Sorolla - La llum del Mediterrani - Aprenent d'Aprendre

    Ai Neptú - Adriana

    Naufragi - Rupestre

    Tsunami a Vilassar - Laura Borràs

    08340 - jc

    Diálogos - semont

    Monstres - Atenea

    Expedició imperial transantàrtica àlies expedició Endurance - Petúnia lila

    Sra. Colón - Filomena Echapoendós

    Almería. 11 de septiembre de 1891 - ITSUKI

    Evolució alternativa - Mitsubishi

    Sense estels - Dolors

    Què hagués passat si no haguessim perdut el nen a la platja - Flor de sal

    Què hagués passat si Colom hagués estat una dona? - Wein

    Absència de valors - MAN

    Trencaglaç - BarbaBlanca

    Només per ser dona? - Persèfone

    La teoría del caos - MAN

    ¿Qué hubiera pasado si... la luna nunca hubiera existido? - Meztly

    El retorn de l'heroi - Aquil·les

    Què és realment veritat? - Blurred

    Llegir més / Leer más

    • ELS MICRORELATS
    • 30.04.2021

    JA TENIM GUANYADORS! / ¡YA TENEMOS GANADORES

    Aquests són els microrelats guanyadors del X Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona. Felicitats a tothom!

     

    CATEGORIA A 
    Persones nascudes entre els anys 2010-2012 (10 -12 anys)

    1r premi:CRISTÓFOL COLOM AMAGA AMÈRICAristòfol Colom amaga Amèrica (Pipi Lastrum)

    Guanyadora: Mariola Fuertes Cucarella

    2n premi: QUÈ HAGUÉS PASSAT SI... EL TRIANGLE DE LES BERMUDES FOS UNA PORTA A UN ALTRE MÓN? (Jana)

     Guanyadora: Jana Pla Monjo

    3r premi: QUÈ HAGUÉS PASSAT SI ELS HUMANS HAGUESSIN TROBAT ATLANTIS? (Visca l'Astronomia)

    Guanyador: Nil Muñoz Pons

     

    CATEGORIA B
    Persones nascudes entre els anys 2007-2009 (13 -15 anys)

    1r premi: UNA ALTRA ODISSEA (Caribdis)

    Guanyadora: Clara Guzman Cardona

    2n premi: I si la terra fos plana? (Danone)

    Guanyadora: Daniela Ripol Gibert

    3r premi: QUÈ HAGUÉS PASSAT... SI EL CRONISTA FOS UNA ALTRA PERSONA (Estrella de Mar)

    Guanyadora: Èlia Crespo Nasarre

     

    CATEGORIA C 
    Persones majors de 16 anys

    1r premi: C3RV4NT35 (Sancho)

    Guanyadora: Júlia Sancho Tàpia

    2n premi: SI APRENGUÉSSIM A ESTIMAR COM ANIMALS... (ATIPAR)

    Guanyador: Miquel Reverté Aguilar

    3r premi: 1912. LA GALERNA (Mariñeiro da Dorna)

    Guanyador: Tomás Fernández Pérez

     

    L'enhorabona a totes les guanyadores i els guanyadors!

     

    I gràcies a tothom per participar. El jurat ha tingut una feina molt difícil per escollir només tres microrelats guanyadors de cada categoria.

     

    Si el temps ho permet, la cerimònia d'entrega de premis tindrà lloc a pailebot Santa Eulàlia, extensió al mar del Museu Marítim de Barcelona, el proper divendres 6 de maig a les 17:30h. 

    Per assistir, només cal enviar un correu electrònic a activitats@mmb.cat indicant nom i cognoms, pseudònim utilitzat al concurs i nombre d'acompanyants.

    Durant l'acte, llegirem els relats guanyadors i farem entrega dels premis. Estigueu atents/es al blog: qualsevol canvi o notícia rellevant l'anunciarem per aquí.

     

    Teniu la ubicació del pailebot Santa Eulàlia en el següent enllaç: Ubicació Santa Eulàlia

     

    ____________________________________

     

    Estos son los microrelatos ganadores del X Concurso de Microrelatos del Museu Marítim de Barcelona. ¡Felicidades a los ganadores!

     

    CATEGORÍA A 
    Personas nacidas entre los años 2010-2012 (10 -12 años)

    1er premio: CRISTÓFOL COLOM AMAGA AMÈRICAristòfol Colom amaga Amèrica (Pipi Lastrum)

    Ganadora: Mariola Fuertes Cucarella

    2º premio: QUÈ HAGUÉS PASSAT SI... EL TRIANGLE DE LES BERMUDES FOS UNA PORTA A UN ALTRE MÓN? (Jana)

     Ganadora: Jana Pla Monjo

    3r premio: QUÈ HAGUÉS PASSAT SI ELS HUMANS HAGUESSIN TROBAT ATLANTIS? (Visca l'Astronomia)

    Ganador: Nil Muñoz Pons

     

    CATEGORÍA B
    Personas nacidas entre los años 2007-2009 (13 -15 años)

    1r premio: UNA ALTRA ODISSEA (Caribdis)

    Ganadora: Clara Guzman Cardona

    2º premio:I si la terra fos plana? (Danone)

    Ganadora: Daniela Ripol Gibert

    3r premio: QUÈ HAGUÉS PASSAT... SI EL CRONISTA FOS UNA ALTRA PERSONA (Estrella de Mar)

    Ganadora: Èlia Crespo Nasarre

     

    CATEGORÍA C 
    Persones mayores de 16 años

    1r premio: C3RV4NT35 (Sancho)

    Ganadora: Júlia Sancho Tàpia

    2º premio: SI APRENGUÉSSIM A ESTIMAR COM ANIMALS... (ATIPAR)

    Ganador: Miquel Reverté Aguilar

    3r premio 1912. LA GALERNA (Mariñeiro da Dorna)

    Ganador: Tomás Fernández Pérez



    ¡Enhorabuena a todas las ganadoras y los ganadores!

     

    Y gracias a todas y todos por participar, el jurado ha sudado tinta para poder escoger únicamente tres microrelatos ganadores de cada categoría.

     

    Si el tiempo lo permite, la ceremonia de entrega de premios se llevará a cabo en el pailebote Santa Eulàlia, extensión en el mar del Museu Marítim de Barcelona, el próximo viernes 6 de mayo a las 17:30h.

    Para asistir, tan solo hay que enviar un correo electrónico a activitats@mmb.cat, indicando nombre y apellidos, pseudónimo utilizado en el concurso y número de acompañantes.

    Durante el acto, leeremos los relatos ganadores y haremos entrega de los premios. Permaneced atentos/as al blog: cualquier cambio o noticia relevante la anunciaremos por aquí.

     

    En el siguiente enlace encontraréis la ubicación del pailebot Santa Eulàlia: Ubicación Santa Eulàlia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Paracaigudistes intrèpids

    La meteorologia és una ciència experimental, basada en suposicions que ens porten a prediccions més o menys encertades. Les gotes d'aigua es condensen en un núvol, van adquirint volum, xuclen la humitat de l'entorn i eventualment es deixen cure com paracaigudistes intrèpids, com aviadors suicides. I allà, en aquelles zones de baixes pressions que anomenem borrasques es descarreguen aquests projectils d'aigua, enfurismats pel vent.

     

    Hi ha vegades, però, que les prediccions es queen en meres suposicions frustrades i els paracaigudistes s'aferren fort entre ells, temorosos de caure.

     

    Si aquell 25 de setembre de 1588, les gotes s'haguessin paralitzat per la por, potser la flota de l’Armada Invencible hauria fet honor al seu nom. Felip I hauria instaurat el catolicisme a Anglaterra. Potser ara allà s'hi parlaria castellà i potser el pa amb tomàquet seria el nou Fish and Chips.

     

    Potser. Potser sort que les gotes es van atrevir a saltar.

    Geostròfic

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2022

    LES VACANCES DE L'HOLANDÈS ERRANT

    Què passaria si l'Holandès errant, que navegava des d'Amsterdam al Cap de Bona Esperança en nou dies, no hagués topat amb la tempesta que el va fer no tornar mai i quedar condemnat a navegar sense rumb al mar?

    Molts mariners asseguren haver vist el vaixell amb tota la seva tripulació i amb els tres ancians de llargues barbes i expliquen que els que hi parlen també desapareixen.


    Però, i si, en realitat, és cert que els veuen perquè surten a pescar i viuen al costat de les seves famílies en una illa al mig del mar, d'arbres tropicals plens de fruites riques i animals exòtics. On no hi ha escoles, ni han de treballar. Passen el dia jugant, cantant, banyant-se al mar i llisquen per les cascades dels rius de l'illa com si fossin tobogans del parc aquàtic. I només de vegades surten a pescar...

    Betty Brown

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Negra nit la mort és propera

    La mar ... El mar

     

    Nit de tempestes

    d' ones agosarades,

    reptades pel dimoni

    adormit del mar..

    nits de maragassa

     

    Avuí sóm empenyats

    als abismes de les grans ones..

     

    Inmenses

    Esgarrifoses

    Destructores

    Terribles !!

     

    Els ulls ens llampeguen

    reflexant el terror de la nit..

    ens agafem

    a la maroma

    com si puguesim

    salvar la nostra vida

     

    Nits de tempestes..

    d' ones agosarades

    reptades pel dimoni

    adormit del mar,

    nits de maragassa

     

    Queden penjats

    al nostre destí incert..

    a cada segon..

    els nostres cors..

    bateguen depressa..

    sentin-nos

    empenyats per

    el furor del bram del mar 8.

     

    Passa el temps,

    llarg, dens silenciós,

    oprimint el nostre cor

     

    A l' horitzó

    percebem la llum

    d' un nou día

     

    Ens fa pensar

    que tot ha passat

    que tornarà la calma,

    ens oblidarem novament,

    com sempre,

    de la Negre Nit.

     

    Tornarem a mirar al cel,

    amb ilusió

    d' un nou día

     

    Moments

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2022

    Triangle de les Bermudes

    Que hagués passat si el triangle fosc i tenebrós tingues quatre vèrtexs en comptes de tres. Si fos un lloc acollidor on els covards es tornen forts i els de propòsits foscos fossin més bons. On en arribar te'n volguessis quedar i en sortir esperessis tornar.

    Allà els vaixells hagueren sobreviscut i reposat als ports per descansar. Els exploradors hagueren recordat amb bones memòries aquell viatge marítim. Hi hauria hagut silenci on hi ha hagut plors de dol i el mar hagués sigut un lloc més pacífic en els llibres dels vells historiadors.

     

    Arconeblona ripoll

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Somnis

    Jo era allà, el port, davant del vaixell camí cap a Terres llunyanes poc explorades i explotades, disset anys, amb la meva maleta marró de cartó, plena d'una barreja de records, excitació, somnis i a la vegada molta tristesa en pensa que no veuria a la mare, la meva marona...

    Ella que havia lluitat perquè tots creixéssim forts i sans, però no sempre se n'havia sortit, ja tenia tres fills enterrats dels quals ningú en parlava, només ella les seves pregàries íntimes. I ara jo marxava lluny.

    Quinze dies de mar m'esperàvem, amb aquelles olors i el sacseig tan característic. Quant de sobte:

    -La GUERRA, LA GUERRA!!, ha començat la GUERRA.

    Sis mesos després em trobo amb un fusell a la mà, lluitant per una vida que no sabia el que eren els ideals polítics. Que hagués sigut de mi si hagués agafat aquell vaixell

     

    mar

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2022

    EL PASADO PARA HACER EL FUTURO.

    Y si todas las historias que nos han explicado fueran mentira

    que todo fuera paralelo a lo que nos han dicho

    tan falsas como una envenenada golosina.

     

    Y si el iceberg del Titanic nunca hubiese existido

    ¿este en las gélidas aguas del Atlántico, se habría hundido?

    Muchos llantos y noches en vela habría ahorrado a familiares y amigos.

     

    Y si el Kraken nunca hubiese sido visto

    es más, y si en las sombras se hubiese escondido

    en pocas leyendas habría contribuido.

     

    Y si las sirenas nunca los barcos hubiesen hundido

    o lo mejor solo eran damas confundidas con bandidos.

     

    Y si Colón nunca se hubiese confundido

    y a las Indias hubiese ido y América

    se hubiera quedado aislada de los de más continentes.

     

    A lo mejor todo esto nos ha hecho

    llegar a un incierto futuro,

    quizás, si cambiáramos el pasado

    cambiarían las predicciones.

     

    Enola

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Què és realment veritat?

    I llavors, les aigües enfurismades pel vent, xocaren contra la panxa de la nau. Els soldats enemics s'arrauliren atemorits a la coberta i entre amens i pregàries resaren a Dèu que els salvés de la superioritat dels nostres soldats. No obstant això, les bales no deixaren de caure sobre aquells uniformats immobilitzats per la proximitat de la mort.

     

    Els obusos van seguir disparant, implacables, desafiants, fins que des de la flota espanyola veieren la Royal Navy endur-se tots aquells homes encongits a les profunditats de l'oceà...

     

    - Sa majestat? Di-Disculpi la meva impertinència, però no va resultar infructuosa la batalla que m'esteu narrant?

    - Escrivà, el teu deure no és parlar. Fes el que se t'ha encomanat i escriu les meves paraules, que són l'única veritat que hom ha de creure.

     

    Blurred

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Terra a la vista!

    El crit de "terra a la vista" se sentí després de setmanes que la nau almirall i les dues caravel·les hagués salpat de les Canàries.

    De sobte el comboi es veié envoltat per una gernació de canoes carregades d'uns pintotescos individus de cares pintades, plomalls al cap i mig nus.

    En un tres i no res, la tripulació va ser delmada per la ferocitat dels indigenes que van lluitar amb dents i ungles per llur pervivència, mentre el cap de l'almirall lluïa com un trofeu clavat a la punta d'una rudimentària llança de fusta.

     

    Dracus de Illa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    El retorn de l'heroi

    Benvolguda reina Penèlope:

    Aquest escrit us confirmarà en ferm que sóc viu. Durant tot aquest temps, els Deus han jugat amb mi i han posat tota mena d'entrebancs perquè no assolís el retorn a Ítaca.

    Ara he arribat a un port encalmat, lluny dels capricis dels Olímpics i de la mesquinesa humana, i m'abelliria que us reuníssiu amb mi, estimada reina.

    No vull seguir amb la vida passada. Ser heroi és massa cansat i vos i jo ens mereixem una vida plàcida i tranquil·la.

    Deixeu el fer i desfer inacabable del vostre teler i confieu en Telèmac: ja és prou gran com per foragitar tots els indesitjables que us pretenen i fer-se càrrec del regne. Ben segur que serà un hereu digne de nosaltres.

    Així doncs, deixeu-ho tot i seguiu l'home que us ha lliurat aquest missatge que, ben prest, us conduirà vora meva.

    Sempre vostre,

    Ulisses

     

    Aquil·les

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    I si hagués marxat?

    Què hagués passat si aquella matinada, fa tants i tants anys, no hagués arribat tard al port? Com hagués estat la meva vida en una altra terra llunyana, mar enllà?

    Que hagués passat si hagués marxat a omplir de blaus la meva essència, a respirar la brisa salada, a guaitar ben conscient la profunditat de l’horitzó?

    Què hagués passat si bressolada pel mar, envoltada d’esquitxos i d’onades, hagués après a deixar de tenir basarda?

    Què hagués passat si en comptes de romandre lligada i engavanyada hagués eixamplat els meus pulmons i les ganes d’explorar il·lusions?

    No ho sabré mai.

    El mar és un camí de plata, que ens permet anar més enllà de nosaltres mateixos.

     

    Hi soc a temps, encara?

    Potser en aquest vaixell, a punt de llevar l’àncora, encara hi ha un lloc per mi, que em portarà ben lluny, de matinada.

     

    Ermità

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Larga vida al Lusitania

    El RMS Lusitania zarpa desde el muelle 54 del puerto de Nueva York con destino a Irlanda. A bordo, un pasaje ilusionado con un futuro prometedor, aunque conscientes del peligro que entraña una Europa en guerra desde hace nueve meses. Se respira calma y tranquilidad, pues numerosas travesías atlánticas a sus espaldas avalan la seguridad del lujoso navío. Además, Norteamérica sigue una política de no intervención e intenta negociar propuestas de paz para que finalice el conflicto bélico. Días de travesía. Pese a la niebla, ya se avista la costa. El final del viaje está cerca.

    Alertado por la posibilidad de que el Lusitania lleve armamento escondido, el submarino alemán U-20 lanza un torpedo. Segundos interminables, intento fallido: no impacta contra el transatlántico por escasas millas náuticas. Tensión, crisis a bordo, intercambios de mensajes de radio. Todo se aclara. Sigue su rumbo. Estados Unidos no participaría en la Gran Guerra.

     

    ANALOGA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    QUè hagués passat si el Titanic no s'hagués enfonsat?

    El Titanic era el vaixell més gran que s’havia construït, ja que mai s’havien transportat tantes persones per mar. I hi havia molts escèptics, que pensaven que el transatlàntic no triomfaria i s’enfonsaria.

     

    Però va passar tot el contrari, el Titanic va tenir molt èxit i tot el món va poder llegir als diaris com havia arribat a port. Allò va suposar un abans i un després al transport marítim. El Titanic va servir com a model per crear noves embarcacions de dimensions iguals o superiors habilitades per transportar persones. Amb el temps, a més de millorar la grandària, es va millorar  la velocitat dels vaixells.

     

    Tot això ha fet que, avui dia, els viatges en vaixell predominin arreu del món, ja que, com que es pot transportar molta gent, el preu és assequible per a totes les butxaques. El turisme s’ha vist molt reforçat, sobretot a les zones costeres.

     

    Biblioteca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    ¿Qué hubiera pasado si…la Luna nunca hubiera existido?

    Cuando pienso en ti, querido Mar, un enorme faro se posa sobre tu horizonte robando mi atención…Es la Luna. El gran amor de todo marinero, que a través de un camino de diamantes alumbra su travesía, y como el canto de una sirena seduce a todo el que la admira, incluido tú. Pero…¿Qué hubiese pasado si nunca hubiera existido?

     

    Cuenta la leyenda que tu bravura nace con tu primer amor: Luna, abrumada de admiradores no conseguía verte , y tú, tan terco como bribón, creabas un bello espectáculo para llamar su atención, al que nosotros llamamos oleaje. Ella, descubriendo tus intenciones quiso llevarte consigo, creando así las mareas. Sin tu amante, adorado Mar, jamás hubieses logrado ser el rey del mundo, y por eso creo que a día de hoy sigues aguardando por ella, mientras ruges su nombre para hacer saber a todos quién es la reina.

     

    Meztly

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2022

    Una altra odissea

    Despuntava l’alba, però en els cors de cada un dels tripulants no hi havia ni un raig de sol.

    -I ara què fem?

    -No hi podem fer res. Ulisses, el nostre únic futur, ha estat engolit per Caribdis. Ja no som res, només nàufrags perduts al mar.

    Sentien un gran buit a dins seu. Desesperat, l’Euríloc va exclamar:

    -Era el nostre heroi!

    -És clar!

    -Estimat Euríloc, com és que se t’ha il·luminat la cara en aquest mar de misèria? -va preguntar, desconcertat.

    -Ara és la nostra gran oportunitat!

    -A què es deu aquesta eufòria?

    -Ara podem ser qui vulguem. Podem deixar enrere aquesta vida miserable i ser alguna cosa més que simples mariners d’una nau.

    Mai s’havien plantejat una cosa així. Però tots tenien ganes de tornar a començar.

    De vegades, perquè neixi un heroi, n’ha de morir un altre.

     

    Caribdis

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2022

    Què hagués passat... Si el cronista fos una altra persona

    Què hagués passat si… a Isabel Barreto la coneguéssim gràcies a les paraules d’una cronista dona? Potser la imatge que ens ha arribat als nostres dies d’aquesta marquesa i primera dona almirallessa de la navegació espanyola seria diferent. Segons les cròniques de Pedro Fernández de Quirós era cruel i despietada. Potser ho era als ulls d’un home del s. XVI perquè no feia les coses que s’esperava d’una dona de l’època? Qui sap, potser ara tindríem museus marítims amb el seu nom destacant les seves proeses explorant l’oceà Pacífic i explicant com va arribar a ser governadora de les Illes Salomó, sense haver-hi anat mai. Guanyaria Penèlope Cruz un Oscar per fer el seu paper a Hollywood?

     

    Estrella de mar

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2022

    Què hauria passat si el vaixell que va agafar Chopin per anar a Mallorca s’hagués enfonsat?

    Hola, nens, no, no agafeu els llibres, avui no els necessitarem. Avui us parlaré d’un compositor poc conegut, que va viure fa molt de temps. Frédéric Chopin va néixer l’any 1810 i va morir el 1838. Va viure només vint-i-vuit anys. Va escriure per exemple el Gran vals brillant en mi bemoll major, alguns estudis i algunes poloneses… Chopin va morir quan va decidir anar a Mallorca amb vaixell. Diuen que va carregar el seu piano a la nau. Quan van creuar el mar Mediterrani va haver-hi una gran tempesta i… el vaixell es va enfonsar. El piano, es va submergir, va arribar al fons del mar, i es va posar a tocar. Expliquen que encara toca, i els peixos acudeixen a escoltar-lo.

     

    Capseta de música

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Nacidos del mar

    Años de evolución para forjar piel. Lo imposible se hizo probable y lo probable pasó. ¡Ni en mil eones entenderemos cómo! El mar, ¡nuestra madre! Nos hizo... pero cuán distinto fuere de haber variado una minucia. ¡La más mínima cosa! Y no hubiera surgido el ego... fuere todo inerte en el planeta Tierra.

     

    fangirldeserlli

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2022

    Què hagués passat si la Sila i jo no ens haguéssim casat?

    La Sila i jo empreníem un llarg viatge per celebrar les nostres núpcies. Finalment, després de discutir-ho molt, ens havíem decidit per creuar la península Ibèrica junts, com sempre jo havia anhelat. Era una nit de tempesta, quan de sobte ens vam trobar atrapats sota una roca immensa, que amenaçava en desplomar-se sobre els nostres caps. La Sila procurava tranquil·litzar-me, m'acaronava amb serenor i em cantava amb veu dolça a cau d'orella, quan inesperadament, un raig de llum intensa ho va il·luminar tot i la terra es va començar a separar. Davant nostre va néixer una gran superfície d'aigua, i diverses criatures màgiques van aparèixer xiuxiuejant una melodia suau que augmentava d'intensitat gradualment. Aleshores, la roca es va esquinçar i ens vam poder alliberar. La Sila i jo ens vam mirar amb tendresa i vam entendre que aquell lloc que havíem descobert, havia de formar part del nostre futur.

     

    Orfèu

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    LA TEORÍA DEL CAOS

    El impresionante galeón, desarbolado y con la caña del timón partida, escora peligrosamente a estribor. La sentina está totalmente anegada. Hay varias vías de agua en las amuras de popa. La quilla también está muy dañada a lo largo del casco.

    Todas las previsiones habían fallado. Nadie podía esperar una tempestad con semejante intensidad en aquella época. Cuando se había pronosticado una constante brisa a barlovento, se encontró con fuertes rachas a sotavento. Cuando las cartas náuticas parecían más precisas, la derrota lo alejó de las rutas habituales de navegación. Los nubarrones nocturnos continuaron oscureciendo el firmamento a lo largo de interminables días. Imposible guiarse por los astros.

    Las aleatorias corrientes no ayudaban. Aquellos letales escollos debían de estar fuera de los mapas. El agónico crujir de madera y jarcia anunciaba el inminente naufragio.

    ¿Qué hubiera pasado si, en su momento, no hubiera aleteado aquella mariposa en Sri Lanka?

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Només per ser dona?

    Suposo que qualsevol persona s’hagués sentit incòmoda perduda al mar amb una tripulació plena d’homes enfadats perquè tu has fet un gran descobriment, cosa que ells mai haurien imaginat. Haver d’aguantar els diferents comentaris impertinents de tots aquells mariners...

    Sí que és cert que tot el que va passar va ser gràcies a un simple error, però n’estic molt agraïda. No vaig rebre cap mèrit, van pensar que tot era mentida, i fins que no va aparèixer un home oferint-se a mostrar el descobriment, no van permetre una altra partida per demostrar-ho.

    Ara ho entenc tot... Mai no deixaré que cap home, que a més em va fer companyia a l’expedició, s'acabi emportant el meu mèrit.

    Per això mateix ara em trobo aquí, perduda en la mar, a l’espera de demostrar que el que jo he pogut fer cap home no ho ha pogut aconseguir fins ara!

     

    Persèfone

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    TRENCAGLAÇ

    El vaixell trencaglaç avança pausadament envoltat de la remor que fa el glaç trencant-se en la immensitat de la banquisa polar, obrint un canal on aigua i trossos de gel com petits icebergs es gronxen per donar pas, abans no es torni a glaçar, a d’altres vaixells transportant mercaderies el més ràpid possible d’aquí cap allà i a l’inrevés, per escurçar temps de viatge.

    El canvi climàtic avança al no mantenir glaçades les aigües dels oceans polars.

    La tecnologia ho ha permès.

    Si l’ambició humana no hagués ideat els trencaglaç, aquestes aigües gelades mantindrien la fredor.

    La fauna polar conservaria i es nodriria del seu hàbitat gelat, sense haver de traslladar-se grans distàncies per sobreviure. El mateix passa amb els diferents pobles esquimals (inuit, yupik) que habiten aquestes regions àrtiques, on tant uns com els altres es poden trobar amb les vies obertes pels trencaglaç que els barren el pas.

     

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Mons imaginaris

    Quan el capità Garfi va ordenar capturar a Peter Pan, la Perla Negra va abordar el seu vaixell i Jack Sparrow es va fer amb tota la seva tripulació. El que Sparrow no s'esperava és que estigués en la cel·la d'aquest vaixell un tal Cristòfor Colom. I que li parlés de mons imaginaris i continents no descoberts mentre jugaven a cartes amb Sandokán. Jack Sparrow preferia les històries del Kraken. I veure jugar al Barça en la seva cabina, clar. Pinocchio era el millor. Un enorme defensa central italià, per si no seguiu el futbol.

     

    Paris

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    ABSÈNCIA DE VALORS

    - Què hagués passat?:

     

    • Si l’armador no hagués nomenat capità del bergantí al seu cunyat, practicant assidu de la ingesta i processament de begudes espirituoses?

    • Si el capità no hagués assignat el càrrec de contramestre al seu cosí, amb greus antecedents per malversació i estafa?

    • Si el contramestre no hagués designat pilot al seu company de cel.la a la presó, violent busca-raons, sense experiència pràctica de navegació?

    • Si el sobrecàrrec, nebot del contramestre, hagués tingut cura en la tria i control de l’aptitud a l’hora de contractar la tripulació?

     

    - Doncs que el vaixell no hauria errat la derrota; que no haurien embarrancat en un escull lluny de les línies de navegació; que les provisions no s’haurien exhaurit aviat... que no hauria mort ningú i les mercaderies haurien arribat a bon port.

    Conclusió: el nepotisme és causa d’enfonsament de tot tipus de naus, incloses les de secà.

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Què hagués passat si Colom hagués estat una dona?

    Els Reis Catòlics no l’havien deixat anar amb els seus vaixells a descobrir noves rutes, però ella no es va desanimar. Va estar els quatre anys següents treballant i estudiant diverses rutes marítimes tots els dies. Al final, amb ajuda d’unes amigues nobles que havia fet, va poder comprar uns vaixells, tripulació i provisions.

    Després d’uns mesos navegant, va arribar exactament on ella volia, a Amèrica. Allà hi va conèixer uns pobles natius, a qui va ajudar a progressar tecnològicament. Ella es va convertir en la imatge de l’avenç i la felicitat.

    Anys després, la societat americana va anar creixent com a comunitat matriarcal. Avui dia, les dones hi són considerades tresors nacionals. És el lloc amb més avenços marítims del planeta i no entenen què és la violència de gènere.

     

    Wein

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Què hagués passat si no haguéssim perdut el nen a la platja

    Què hagués passat si no haguéssim perdut el nen a la platja?

    M’hauria estalviat buscar-lo desesperada, amb el cor a la gola, veient les ones anar i venir impertorbables

    M’hauria estalviat deixar els altres dos fills meus a uns desconeguts que ens van dir que es cuidarien d’ells mentrestant nosaltres buscàvem el petit.

    M’hauria estalviat sentir el meu home que deia ─Ofegat no, es tan maco que ens l’han pres.

    M’hauria estalviat pensar que si no el trobàvem era incapaç de tornar cap a casa amb un fill de menys.

    M’hauria estalviat el defalliment a les cames un cop vaig tenir la caseta de la Creu Roja a prop i pensar que si no era allà, em moriria llavors mateix.

    M’hauria estalviat sentir el noi que va sortir quant va sentir el meu crit i que em deia ─Senyora, no plori, que ja veu que en nen està bé.

     

    Flor de sal

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2022

    I si la Terra fos plana?

    Què hagués passat si tal com pensava Cristòfol Colom, la Terra no fos rodona?

    Després de molts estudis, Colom va concloure que la Terra era rodona. Va voler viatjar fins a Àsia, per una nova ruta. Demanà a la Reina Isabel de Castella homes i vaixells, a canvi de tornar ple de riqueses. Ella va acceptar.

    Empreneren el viatge el 3 d'agost del 1492, viatjant durant mesos, en els quals el mal temps, els va fer pensar que mai arribarien al seu destí. Molts van emmalaltir i morir pel camí.

    El 12 d'octubre, van veure com l'horitzó se'ls apropava cada vegada més, fins que s'adonaren que Colom estava equivocat i la Terra era plana.

    Però, era massa tard, van arribar al final de l'horitzó, sense temps per canviar el rumb, i malauradament, van caure al buit i mai es va saber res d'ells.

     

    Danone

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 08.04.2022

    El desastre del Prestige

    Que hagués passat si el Prestige no s'hagués enfonsat i la contaminació no hagués augmentat? Els treballadors de pesca seguirian a la feina?

    Em vaig preguntar. Segurament el meu pare seguiría treballant com a pescador, però no és així, va perdre la feina. No podré oblidar mai aquells moments de pobresa i tristesa, de no poder menjar el suficient, i no tindre privilegis,no poder estar tranquils i passant fred per no poder tindre la calefacció, mai oblidaré la catàstrofe… les notícies esverades de “que farem! si no actuem ràpid el petroli arribará a les ribes!” Sé que al final van portar el vaixell al fons del Mar encara que la major part dels éssers vius maritims hagin mort. Però la tristesa i els records d’aquell moment no s'oblidaran mai.

     

    Llave

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.04.2022

    28 d'abril de 1789

    La visió de l’HMS Bounty allunyant-se plàcidament menada pel capità Bligh s’ha esvaït definitivament.

     

    Dins aquest bot a la deriva només posseeixo un xic de rom, una pistola, una bala solitària (cortesia professional)... i tinta, ploma i un quadern on escric aquestes notes.

     

    Com has acabat així, cristià? Quin trist motí volies organitzat tot sol? Si tinguéssis per companyia un parell de taurons grisos… Serien senyal inequívoca de la proximitat d’algun atol on esperar la mort amb més… comoditat.

     

    I ara, sobre les ones, imagino aquells malucs exòtics dansant un altre cop. Em parlen... Que vingui al fons? És el preu dels dies en què em vau elevar més amunt de l’èxtasi? Un cavaller anglès paga sempre els seus deutes.

     

    No vull morir i ser oblidat. Però ho accepto. El record del meu nom es diluirà en el temps i aquesta última llàgrima ja no es separarà mai de l’oceà.

     

    Mari Muntanya

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 08.04.2022

    Que hagués passat si... Ulisses hagués mort.

    Seguint els consells de Circe, Ulisses demanà que el lliguessin al pal del vaixell i tots els mariners es posessin cera a les orelles per no escoltar el cant de les sirenes... Els va ordenar que veiessin el que veiessin no el deslliguessin del pal, per més que ell supliqués.

    Però un jove grumet va creure que havia d'ajudar-lo en veure'l desesperat i el va deslligar, fent que Ulisses es llancés cap a una sirena, i al instant les sirenes se l'emporten a les profunditats del mar i mai es va poder retrobar amb la seva estimada Penelope.

     

    Dama de negro

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 08.04.2022

    QUÈ HAGUÉS PASSAT SI L'ATLÀNTIDA NO S'HAGUÉS ENFONSAT?

    L'Atlàntida era una immensa illa habitada per un poble ric, sabí, just i generós, que el governava el déu dels mars i oceans, Posidó. Els habitants del poble es van tornar cada vegada més avariciosos. Zeus, el déu del cel, va decidir castigar-los amb terratremols, erupcions volcàniques i tsunamis fins al punt en què l'illa quedes enfonsada a les profunditats marítimes. Però Posidó no ho va permetre, amb el seu gran poder va aconseguir treure l'illa a la superfície i la va amagar entre els seus mars i oceans, perquè ningú pugui trobar ni fer mal a la seva Atlàntida.

     

    Lola Pradas

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.04.2022

    Sense estels

    Si les estrelles no haguessin existit, el mar fosc de la nit estaria ple d’illes fetes d’algues, escates i esperits, que anirien a rescatar els mariners cada cop que aquests es perdessin en la foscor més absoluta de la nit. Les illes fetes d’esperits, tan vives com el propi mar, haguessin buscat tots els vaixells desemparats i els haguessin acollit, fent de terra fosca per uns instants. Els mariners, agraïts, haguessin passat la nit en aquestes illes fantasmals, dormint plàcidament gràcies a la seguretat negra i obscura.

     

    Si les estrelles no haguessin existit, si no haguessin estat elles les determinants del rumb i l’orientació, les illes d’esperits serien la segona casa dels mariners perduts i els fantasmes serien els que guiarien els mariners a través de la nit.

     

    Dolors

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.04.2022

    Què hagués passat si Colom hagués estat una dona?

    El 1492, Cristòfol Colom “va descobrir” Amèrica, entre cometes, perquè allà ja hi havia persones amb cultura pròpia que vivien tranquil·lament.

     

    La descoberta d'aquelles terres va provocar que els grans senyors d'Europa enviessin les seves tropes a conquistar-ne un tros. Amb l'excusa que Europa era més avançada van començar a matar i esclavitzar tota la població que no acceptava la religió i les tradicions d'Occident.

     

    Si Colom hagués estat una dona, per desgràcia, hauria passat el mateix. En el moment que haguessin tirat l'àncora i s'haguessin adonat que allò era terra del nou món, qualsevol home que hagués anat amb ella li hagués robat el mèrit, tal com ha passat amb un munt de descobriments científics de l'antiguitat.

     

    El final de la nostra protagonista hauria estat molt cruel, ja que, segurament, aquesta dona s'hagués oposat a totes les barbaritats que van fer i l'haguessin hagut de matar.

     

    Rovell

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.04.2022

    Què hagués passat si el Titanic no s'hagués enfonsat?

    Titanic,  vaixell que va sortir de port carregat de somnis... Les persones que hi vam viatjar el recordem amb il•lusió…, tot i que també amb força por.

     

    Va ser un moment molt angoixant… Jo era a la proa i mirant cap endavant vaig veure un gran bloc de gel. Anàvem directament a xocar-nos-hi. Els passatgers van començar a cridar i van entrar en pànic. Estàvem a punt de xocar! Una mica més i, tancant els ulls, no vaig sentir el característic so del caos. El vaixell s'havia aturat, tot i que el motor seguia encès. La gran màquina de metall va començar a girar esquivant el gel. Ningú entenia el que havia passat, ni tan sols el capità.

     

    Al final, vam arribar d'una peça a port. Uns van atribuir aquest miracle a la màgia, altres a éssers marins, però encara avui dia ningú no n’ha arribat a descobrir la veritat…

     

    Inkling

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 08.04.2022

    QUÈ HAGUÉS PASSAT SI ELS VAIXELLS DE L'ARMADA INVENCIBLE NO S’HAGUESSIN ENFONSAT?

    Ja era fosc, només s’escoltaven les onades del mar, i les veus dels meus companys. Hi havia 130 vaixells, 1.200 mariners i 19.000 soldats, però em sentia sol, el mar era infinit, no es podia veure el seu final, i em preguntava si era infinit.

    Vaig estirar-me per poder veure les estrelles, només podia pensar que en uns dies estaria conquerint un país, vaig tancar els ulls per relaxar-me i vaig caure en un somni profund. L'endemà em vaig despertar en els crits dels meus companys, es podia veure terra a la distància, havíem arribat a Anglaterra.

    Quan vaig arribar a terra ja havia esclatat la batalla, vaig observar aquella massacre, em sentia tancat en una gàbia amb un tigre, i no podia escapar.

     

    Angelina Farré

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.04.2022

    AMOR A FLOTE

    El primer oficial, William Murdoch, la observa embarcar en Southamptom. Enseguida queda prendado de su figura. No tarda en averiguar que se llama Helen Caldwell y que viaja sola.

    Durante los primeros días de navegación, William la busca por el salón de lectura, la cafetería o la cubierta de paseo, y entabla conversación con ella. Helen se siente cortejada y se muestra complacida e ilusionada.

    Hacia la medianoche del cuarto día de navegación, Murdoch está de guardia en el puente de mando y, desatendiendo las órdenes del capitán Edward J. Smith, cambia el rumbo y sale a la cubierta exterior provisto de cincel y maza.

    Tras largos minutos de pánico y horror, el Titanic desaparece bajo las aguas. Helen, agarrada a un madero flotante, aún puede ver, en lo alto del iceberg, su nombre y el de William en un gran corazón perfectamente esculpido en el hielo.

     

    Bartleby

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 08.04.2022

    Què hagués passat si les Illes Medes no fossin roques

    Fa molt de temps, quan les Illes Medes encara no existien, habitava un rinoceront en el poble de l'Estartit. Era gegant, dòcil i es deia Petitonet.

    Un dia que feia molta calor, el rinoceront es va anar a banyar. S’hi va estar una hora, dues, tres... I així van anar passant els dies i els habitants de l'Estartit cada vedada estaven més neguitosos.

    Un dia, que de tant preocupats com estaven, van avisar a un doctor especialista en animals gegants. Quan va arribar, va confirmar la mala noticia; que el rinoceront havia mort ofegat, però molt dins seu encara continuava viu.

    Els habitants de l'Estartit, molt tristos per aquella pèrdua, en honor al rinoceront, que el cos li sobresortia del mar, el van nomenar "Illes Merdes"..., perquè feia moltes caques.

    Ara, però, ja es diuen Illes Medes i no se sap que en realitat és un rinoceront gegant.

     

    Toto

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.04.2022

    GIGLIO

    Qué isla tan bonita y qué valientes sus habitantes cuando hace diez años fueron a socorrer el naufragio del crucero Costa Concordia.

     

    Su capitán se hizo célebre por su naufragio, una multitud de errores que acabaron con la muerte de ingenuos turistas que hubieran salvado sus vidas de haber actuado con cordura. Qué facil hacer las conclusiones a posteriori!!!

     

    Fue un rumbo equivocado, una colisión por babor con las rocas sumergidas, una maniobra afortunada al virar 180 grados y al regresar el navío escoró hacia estribor, para descansar en el fondo como si nos hubiera querido enseñar su herida mortal,.

     

    QUÉ HUBIERA PASADO SI…? asumiendo los errores, aquel capitán se hubiera puesto al frente para organizar la evacuación... Se pueden elaborar multitud de conjeturas, si tomó alcohol en la cena... si... etc. etc. y si hubiera tenido alguna noción de inteligencia emocional?

    Leáfilo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.04.2022

    LA TRAGÈDIA EVITADA

    Em dic Marie i vaig ser una de les persones que va navegar al Titanic. Aquell vaixell va ser molt conegut, ja que quasi va constituir una de les tragèdies marítimes més grans del segle. Però m’agradaria explicar-vos el relat del meu viatge...

     

    Quan la meva família em va dir que aquell any marxaríem de viatge amb el Titanic, no m’ho podia creure. Tothom parlava d’aquell fascinant i enorme vaixell, i poder viatjar-hi semblava un somni.

     

    Durant els primers dies de viatge, vaig gaudir molt d’aquella experiència. Malgrat això, una nit vam escoltar un soroll molt fort i el vaixell va començar a moure’s violentament.

     

    Semblava impossible salvar-nos de la tragèdia, però els mariners van aconseguir evitar que el vaixell xoqués contra el gel. Aquell dia vam celebrar grans festes en les quals tots vam menjar i riure.

     

    I aquesta és la veritable història del Titanic.

     

    Pergamí

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 08.04.2022

    Que no hagués passat si...

    Que no hagués passat si el submarí no s'hagués inventat mai? Que un transport capaç de navegar sota l'aigua no hagués existit mai? Leonardo da Vinci, inventors i científics van descriure una neu subaquàtica, alguns fins i tot en van provar de construir una, però cap va arribar a funcionar excepte el submarí que va construir Cornelius Drebbel l'any 1602. Si aquest no s'hagués inventat, moltes espècies aquàtiques no les coneixeria el ésser humà, és a dir si només hem descobert un 5% del món subaquàtic, sense submarins haguéssim descobert només un 2%, ja que gràcies a aquests també el ésser humà ha anat perfeccionant els vestits de busseig. Per últim, si els submarins i el seu procés d'invenció no hagués existit, pel·lícules, llibres i cançons tampoc existirien, com per exemple el llibre de Julio Verne, el famós Nautilus a la seva famosa obra 20.000 llegües de viatge submarí.

     

    Duna acuàtica

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.04.2022

    La Lliço

    El professor tancà el llibre donant la lliçó per acabada. Recollí les seves coses i es posà la jaqueta, a punt de sortir de l’aula. Entre el brogit dels alumnes que ja es preparaven per l’esbarjo, s’alça la veu d’un alumne assegut a darrera fila.

    - Una pregunta, professor. Què hauria passat si la missió de «l’armada invencible» hagués reeixit? Seria Espanya el regne més poderós del món?

    Es feu silenci a l’aula, esperant la resposta.

    - La Història l’escriuen els vencedors. I per vèncer s’ha de saber d’aprendre dels errors. La missió de l’armada invencible s’abocà al fracàs en el moment que el Rei Felip II designà per al comandament persones que li devien favors mentre ignorava els consells dels professionals. Han passat més de 400 anys des d’aquell desastre, i la situació ho ha canviat. No, Espanya mai serà el país més poderós del món.

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 07.04.2022

    Què hagués passat si no haguessim guanyat aquella batalla?

    Vaig entrar aquella galera el 9 de juny de 1359 mort de por, era la meva primera batalla naval i ells eren més en nombre. Pere el Cerimoniós, el nostre sobirà, va entrar a proa i va començar a donar ordres. La nostra bandera ondejava al vent en sortir del port, ens dirigíem directament a l'enemic. El temps va passar a càmera ràpida i quan per fi me'n vaig adonar els nostres homes demanaven justícia a Déu per després ser engolits pel mar. Més de deu galeres enfonsades a la mar. Per donar fi al rei Pere IV i la corona d'Aragó.

     

    Ada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.04.2022

    Tsunami

    El cap d’operacions repartia instruccions als responsables dels equips de treball enmig del caos. Calia posar en marxa immediatament els generadors d’emergència que alimentaven les bombes del circuit de refrigeració dels reactors 1-4, les parts baixes dels quals havien quedat inundades amb l’embestida de l’onada que havia escombrat el dic de la planta nuclear. Els informes eren molt preocupants, la temperatura del nucli s’elevava perillosament amb molta celeritat. De sobte es produí una gran explosió: el reactor número 1 acabava d’esclatar.

    L’exministre d’energia s’assegué en un banc. Solia aturar-s’hi a llegir el diari cada matí. La notícia de portada l’havia glaçat: un tsunami havia colpejat la costa est del Japó. Recordà com si fos ahir la nit que despertà d’un somni sobresaltat amb l’explosió imaginària, xop de suor i de pànic. La nit que decidí no signar l’autorització per construir la central nuclear de Fukushima.

     

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 07.04.2022

    EL TITÀNIC PRÍNCEP D'ASTÚRIES

    Sense dubtar ni un segon vaig saltar per la borda a les profunditats d'aquell mar immens. L'aigua gelada m’arrossegava cap al fons, com si la roba m'estirés cap avall. Amb totes les meves forces, vaig nadar mort de por cap a la punxa de corall que sobresortia. Per sort m'hi vaig aconseguir agafar. Tot d'innocents s'ofegaven, semblava un escorxador. Encoratjat em vaig despullar per anar a ajudar-los. Just en el moment que em començava a moure, una forta onada em va empènyer i vaig topar de cap contra la roca.

     

    No recordo res més des de llavors. Vaig despertar-me sol en aquesta illa deserta plena de restes del transatlàntic Príncep d'Astúries. Escric aquesta carta per si no me'n surto. Demano a qui la trobi que li digui a la meva estimada Núria que l'estimo. Què hagués passat si no m’hi hagués embarcat…?

     

    Miquel Llorca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.04.2022

    Coordenades

    Què hagués passat si el que no va passar haagués passat? Un error de càlcul: un naufragi.

     

    Acinom

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 07.04.2022

    QUE HAGUÉS PASSAT SI…

    Aquella tempesta no hagués afectat l'armada invencible. Si hagués arribat a Anglaterra. Si el món hagués canviat per sempre.

    L'imperi Espanyol encara seria viu, sent la gran superpotència. Amb la caiguda d'Anglaterra, França també hauria caigut, deixant a Espanya com l'única gran potència colonitzadora. La majoria del món parlaria castellà. Un futur que per alguns seria un somni, per altres, un infern. Un futur potser no gaire llunyà...

     

    Mikael Stone

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2022

    Magallanes descobreix el kraken

    -A espai, gira a la dreta, timoner!

    -Que? D'acord, ja vaig!

    -Alerta, onada a l’esquerra, agafeu-vos fort!

    Així va començar la pitjor part de l’aventura, estàvem molt a prop del pol sud, i cada volta costava més entrar en calor, era descoratjador veure com els mariners s’anaven desmoralitzant, això hi havia que admetre-ho, perquè anaven passant  dies, i només veiem gel, però, disculpeu-me, encara no m’he presentat, soc Elcano, timoner d’aquest vaixell, encantat de conéixer-vos però continuem amb l’aventura.

    Les onades s’anaven fent més grans, i vam veure emergir el cap d’un calamar gegant

    -El kraken!!

    Va exclamar Magallanes, amb tota la raó, el kraken va començar a menjar-se tripulants, jo anava amb el timó, i intentàvem fugir amb totes les nostres forces, i aleshores…

    -Correu, correu correeeee…!

    Nota al lector:

    ací acaben les cròniques del diari d’Elcano sobre la famosa expedició fallida a les illes de les espècies.

     

     

    Pipi Lastrum

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2022

    El vaixell més efímer de la història

    Estem construint el que serà el gran vaixell Vasa, fa poc es va morir el meu superior, i ara jo estic al comandament de la construcció, encara que s'estan respectant a la perfecció els criteris de construcció, he notat que el centre de gravetat està bastant alt, però espere que això no siga molt greu, perquè no tenim temps per a corregir-ho, així que el que haja de ser, sàrria.

    Acabe de rebre un missatge del rei, ens demana que accelerem la *construcció, però no sé si serà possible...

    Ha arribat l'hora, estem a punt de salpar, i llavors...

    -No podem salpar! És molt perillós, podem escorar, i naufragar!

    -Són les decisions del rei, no podem fer res...

    -NO! Cal fer alguna cosa, si no morirem tots!

    -Tens raó, no sé com s'ho prendrà la seua majestat, però no podem posar en perill tantes vides... SE SUSPÉN EL VIATGE INAUGURAL!

     

    Pipi Lastrum

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2022

    Cristòfol Colom amaga Amèrica

    Tot va començar quan vaig embarcar amb les meues caravel·les cap a Amèrica, des d’aquest moment, vaig saber que alguna cosa important anava a passar.

    Em feia igual que els altres marins no estigueren tan confiats com jo, perquè jo ja sabia el que anava a passar, sabria que em faria famós!

    Per això, quan vaig veure que el vigia deia

    -Terra a la vista!

    Em vaig alegrar tant, que em vaig ficar a fer salts!

    Reconec que quan vaig veure la classe de gent que vivia allí em va fer pena pensar en el trist destí que correrien, vaig pensar en el que els dirien quan saberen que no creien en Déu Nostre Senyor, i em vaig compadir d’ells, tan ingenus, es pensaven que tan sols havíem anat a comerciar amb ells…

    Pobres!

    I per això, vaig decidir amagar Amèrica. Estimats lectors, espere que respecteu la meua decisió.

     

    Pipi Lastrum

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2022

    La tragedia del Prestige

    -Que et jugues a què s'afona?

    -Quina càrrega portarà?

    -Quina bandera més bonica! És de les Bahames? Em faré un llit molt còmode amb ella.

    -Ja veureu com s’afonarà… espereu!, 3,2,1,ja s’afona, anem!

    - Em demane la bandera!

    -D’això res, me l’he demanada jo! Dili-ho papa!

    -Tranquil·les, sardinetes meues, segur que n’hi ha per a les dues, no us separeu de la resta del banc

    -Quin nom més bonic, Prestige, sona a nom important, ei! Espereu-me!

    -Un moment, que és aquesta taca negra!?

    -El vaixell està sangrant!

    -No xarreu tant i corregueu, que si no en prendran el botí aquell banc de lluços!

    -Espera, Que el passa als lluços!?!?

    - I aquella gavina?, abans d’entrar a l’aigua era blanca, i ara és negra!

    -No serà…? Sí, escapeu, petroli!!!

    - No és necessari, que estan fent? Estan recollint el petroli, encara sort, salvats!

    -Gràcies a Déu ha passat el mínim possible!

     

    Pipi Lastrum

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.04.2022

    Evolució alternativa

    Quan la grua alçà la xarxa per damunt de la coberta, el maquinista s’adonà que la pesca no havia estat el que esperaven: entre els peixos del banc capturat hi havia un cos estrany. Després de la descàrrega els pescadors van abocar-se sobre les captures escampades a bord del vaixell, per descobrir el que podia haver estat la víctima d’un naufragi

    El cos, humà en aparença, presentava deformacions que no podien atribuir-se al temps que el cadàver havia passat a l’aigua, doncs la carn era fresca i ferma i no mostrava signes de putrefacció. El fill del patró, que tenia coneixements de primers auxilis, va ser l’encarregat de fer l’examen d’aquell ésser en aparença humà però amb cara de peix, membranes entre els dits i brànquies al coll. Alçant la veu per sobre la dels companys exclamà:

    - I si Darwin s’equivocà?

     

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2022

    Naufragi fallit

    El capità Edward John Smith gaudeix del seu retir, assegut al porxo de casa. Mira amb recança una fotografia del diari, on hi surt el vaixell que hauria d’haver comandat si no hagués sigut per aquell inoportú atac de gota. La crònica parla d’un viatge agradable i d’una arribada a Nova York on passatgers i tripulació han sigut rebuts amb tots els honors. Aixeca un moment els ulls per saludar a la nova llogatera de la casa del davant. És una dona que no acaba d’encaixar entre el veïnat, la troben estranya. Alguns, fins i tot, s’atreveixen a dir que és una fetillera. A ell, però, tant li dona. Torna a fixar la mirada en el diari. La veïna, que en arribar a casa s’ha posat a espiar-lo rere les cortines, rumia si ha arribat l’hora d’aixecar l’encanteri que li va fer per evitar que dirigís el Titànic.

     

    Txisky

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2022

    un record enfonsat

    Què hagués passat si seguís navegant?sent un naufragi tan extravagant.Aquelles històries d’amor que es van concebre, que juntament amb ell es van enfonsar. Sortir fora per buscar-te. Sentir els corrents del vent per sobre el mar. El despertar-se amb un fort cop

    El sortir del camarot, veure com el vaixell minva i tots nosaltres amb ell. Les cortines rebolant, els porticons repicant: El poc temps que em queda em qüestiono quèe em queda per davant.

    El saber com acabarà i les conseqüències que tindrà.senzillament no tèmer acceptar la situació, enfonsar-se amb el vaixell estant fora el balcó.Destinar-te les paraules de certesa i de raó. Senzillament vull que em recordis quan rellegeixis això.

     

    Arni

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2022

    Que hagués passat si…

    Que hagués passat si… aquell dia no ens haguéssim banyat, i si enlloc de voler jugar amb les onades ens haguéssim quedat a casa? Si en comptes de banyar-nos en un dia de tempesta haguéssim optat per quedar-nos a la sorra? A fer castells, túnels i excavacions? Hagués sigut la millor opció. No tindria aquest pes al pit. No hauria de girar el cap cada vegada que veiés el mar. Per què aquell dia, ens hauríem pogut estalviar una desgràcia i el patiment de perdre algú. Fa cinc anys de la mort del meu amic. Segueixo sense poder relaxar-me, sense permetre’m estar tranquil·la perquè em sento culpable de l’accident. Si no fos tan tossuda, si per un dia hagués deixat al meu company escollir on jugar. Què hagués passat si aquell dia no hagués perdut una amistat?

     

    Albert

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2022

    ALMERÍA. 11 DE SEPTIEMBRE DE 1891

    Una entrada de aire frío sobre el Golfo de Cádiz propició que aquel fatídico viernes de finales de verano amaneciera cubierto por inquietantes nubes negras. A media mañana empezó la brutal tormenta. Una lluvia torrencial, que sorprendió a los más mayores, arrastró enseres, fango, escombros, animales y personas por las ramblas hasta el mar. Pero Caridad no tenía miedo. Yendo con un hijo en brazos y el otro asido de la mano, ella parecía querer desafiarlo. Hacía muy poco que este había engullido a su marido mientras faenaba. Aquellos nubarrones le hicieron revivir su último beso. Ansiaba encontrarlo y volver a estar los cuatro juntos.

    Cada medianoche cuando hay temporal, la estatua de Caridad con sus hijos, la más antigua de Almería, cobra vida para acercarse al mar. Ver su inmensidad y sentir la furia de las olas luchando entre ellas la retrotrae hasta su amor. Hasta su última despedida.

     

    ITSUKI

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2022

    Què hagués passat si…

    No hagués anat a la platja aquell dia. Si no hagués vist res estrany en el fons del mar. Si no m'hagués posat dintre del mar per veure que era allò. Una experiència em va quedar de per vida, no la podré esborrar mai. Quan vaig entrar per mirar que estava passant vaig començar a veure molta sang, una persona cridant ajuda i un tauró atacant.

    No vaig tindre temps de reaccionar i dintre de res ja estava el meu costat, em va atacar, però em vaig poder salvar, però amb falta de memòria em vaig quedar durant un temps.

     

    Carla

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2022

    SENSE CACAU

    Després de molts dies de turbulències, les aigües calmes de l’oceà feien albirar un final feliç, i a bord es respirava una eufòria desmesurada.

    Aquell vespre, el cel enfosquí sobtadament i un grop amenaçant a l’horitzó posà en alerta els mariners, que s’afanyaren a arriar en banda, endreçar la coberta i recollir els caps. Ells, es varen refugiar dintre la cabina.

    En pocs minuts la mar es tornà arborada, el vent huracanat i la pluja diluviana. La nau anava a la deriva. Els mariners van perdre tots els referents per a la navegació i no van saber trobar el rumb. Quan al cap d’uns dies el mar es va encalmar, es van sorprendre de trobar-se, de nou, al port de Palos.

    Així fou com ens quedàrem sense cacau, patates, tomàquets, sucre, tabac i, sobretot, or i plata.... fins que molts segles més tard, vingueren els americans a oferir-nos-ho generosament.

     

    Tramuntana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2022

    Sin amor, sin nada

    ¿Qué hubiera pasado si no se hubieran destruido? Pensó, aquella mujer de piel casi trasparente y ojos blancos. Fuera ya no quedaba nada, resonaba en su cabeza.

    Mientras arrastraba los pies por aquel lodo de las profundidades del mar, recordaba las leyendas, que contaban los antiguos. Ellos viviendo en la Tierra, un lugar verde; con un sol que les acariciaba; con una lluvia que no quemaba; con un mar azul, hermoso, plagado de millones de peces de colores inimaginables. Ahora todo era negrura y tristeza.

    ¿Qué era el amor?, madre. Y ella le explicaba que era un sentimiento que hacía enternecer al corazón, y llenaba de felicidad. Allí abajo no había de aquello.

    La mujer se quedó quieta, delante de la presa. En un segundo sacó su larga lengua y atrapó al pez Gobio. Quizás todo habría sido distinto. Hubiera sido hermoso conocer el amor.

     

    Dorada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2022

    BERMEO. GALERNA DE 1912

    El viento arreció y los esfuerzos de todos los pescadores por mantenernos en pie fueron en balde. Llovía a mares. Lo mejor sería desmontar mástiles y meternos en bodega a capear el temporal. El nebuloso tono gris antracita que fundía cielo y mar se iluminaba con aquel obsceno aquelarre de truenos y olas, cabalgando unas sobre otras. Un par de barcos de vapor franceses se habían acercado para avisarnos de lo que ya era evidente, pero muchos barcos preferimos quedarnos en altamar y seguir pescando bonito unos días más.

    Un rayo cayó sobre uno de los mástiles iluminándolo todo de una intensísima luz blanca. Y allí estaban ellas. Las lamias. Era la primera vez que las veíamos. Agitando las manos unas y canturreando otras, parecían invitarnos a guarecernos de aquella infernal galerna bajo el mar.

    116 marineros de Bermeo saltamos hacia ellas y, engullidos por la mar, encontramos la paz.

     

    ITSUKI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2022

    C3RV4NT35

    La sal cristal·litzava com petites escates platejades sobre la pell d’aquells rostres blancs, desproveïts del color de la vida. Els seus ulls romanien oberts, perduts en la immensa foscor de la mort, en la desconsolada buidor del silenci. Una quietud que també regnava en aquelles costes de Lepant cobertes de carn de canó. I en aquelles aigües on s’hi havien jugat tantes vides, els màstils allargaven els seus braços amunt en un intent desesperat de clavar les seves ungles als núvols; tot i sabent que les naus s’enfonsaven, enduent-se mar endins milers de cossos innocents. Un d’aquells cossos baixava lentament, girant com les aspes d’un molí. El plom de dos tirs li havia inutilitzat la mà esquerra, però amb l’altra hauria escrit grans obres que haurien marcat el segle d’or de la literatura espanyola. Tothom hauria recordat el seu nom, si no fos perquè s’enfonsava en aquelles aigües saturades d’oblit.

     

    Sancho

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2022

    Que hagués passat si no haguessin desaparegut els dinosaures?

    Que hagués passat si… no haguessin desaparegut els dinosaures?

    No sabem ben bé que passaria, però amb certesa, sabem que poden haver-hi de tots tipus de teories conspiratives fets per experts, tanmateix opino que no haguéssim existit, ja que se’ns engullirien en un tres i no res, apart no existiria el món tecnològic, la contaminació, ni les xarxes socials que ens renten el cervell cada dos per tres… entre altres, en definitiva, els dinosaures serien exents i oportuns.

     

    Jane prescott

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2022

    RES NO ÉS CERT

    En realitat no existim, no hi som. Diuen que un meteorit va eliminar als dinosaures. No és veritat. Va caure un kilòmetre -només un kilòmetre- més lluny del que els suposats científics ens volen fer creure. I no va passar res. Aquelles bèsties no es van extingir. Els mamífers no vam prosperar. Penélope mai va teixir durant el dia per desfer-ho a la nit, ni Leonardo va pintar cap dona del somriure velat, ni es va inventar el que anomenen penicil·lina , ni tampoc va explotar Hiroshima. El mar es va empassar el meteorit. Simplement. I els deus encara es feliciten per haver conservat la pau en aquest planeta d’aigües cristal·lines i boscos verges, en el que mai ningú ha gaudit d’una posta de sol, ni s’ha escoltat una melodia, ni un riure, ni un plor. Ni una paraula.

     

    Atria

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2022

    Què hagués passat si…

    Què hagués passat si aquell dia de pluja no hagués entrat al mar? Encara no m’explico perquè justament aquell dia vaig deixar les pors enrere i vaig atrevir a endinsar-m’hi.

    A mi no m’agrada el mar, per motius que ara no venen al cas, però els meus amics em van convèncer que era el millor dia per surfejar. Jo no ho veia clar, però em van explicar tantes raons per fer-ho que no vaig saber dir que no. Quan estava entrant a l’aigua l'únic que em passava pel cap era retirar-me, que no servia per això. No entenc perquè no vaig fer cas d’aquell pressentiment. Després de vint minuts fent esport, estava en una onada surfejant tranquil·lament quan vaig veure una medusa i vaig entrar en pànic. Vaig relliscar i vaig xocar contra una pedra. Em vaig despertar en un hospital.

     

    Floki

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2022

    Sra. Colón

    Me he despertado sobresaltado. Bajo de la hamaca con cuidado para no despertar a Aaralin. Los sonidos de la selva ya no me asustan, he aprendido a escucharlos. He perdido la cuenta de los días, desde que naufragamos en las costas de este lado del mundo. Sólo sobrevivimos una docena de las tres carabelas que partimos del puerto de Palos.

    Tras semanas de sufrimiento por mi fracaso, hundido por la culpa, con la conciencia llena de las muertes de mis tripulantes, la vergüenza de haber desafiado las leyes de Dios, él mismo me habló. Me tocó el hombro, antes de que me lanzara por el precipicio, y me tomó de la mano llevándome de nuevo a la aldea. Sólo me dijo dos palabras: Mira y comprende”.

    Miré, vi al resto de mi tripulación con sus nuevas mujeres; tranquilos, satisfechos, felices y comprendí. Sirvo mejor a Dios si no regreso.

     

    Filomena Echapoendós

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2022

    Inquietud

    Avui em toca superfície... perdre la seguretat i l’aixopluc d’aquestes profunditats pregones on em sento tan feliç.

    Cal estar al cas de què passa fora dels nostres dominis aquàtics. Inquietud...

    Vivim en harmonia amb totes les altres espècies que comparteixen el nostre hàbitat en un ecosistema simbiòtic on hi ha lloc per a tots. L’aigua salada esdevé la nostra font de vida i els conreus d’algues el nostre aliment. Fora de l’aigua l’aire crema els meus pulmons. L'aigua, en canvi, traspassa suaument les meves brànquies mentre em desplaço aprofitant els corrents marins en una coreografia infinita...

     

    Nàiade

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2022

    Trainera Albion

    El Foreign Office rep la petició d'un club de rem basc per participar en la tradicional competició de rem entre les universitats d'Oxford i Cambridge. El ministre trasllada la petició als organitzadors. Aquests, educadament, responen tot lamentant que la petició arribi a finals de març, ja que la competició té lloc a principis d’abril i la logística ho fa impossible. El club basc respon assegurant que només necessiten vint hores per fer la travessada des de Getxo fins al Tàmesi. Creient que es tracta d’una broma, des de Londres deixen estar el tema. El dia de la prova, quan les dues embarcacions universitàries ja han recorregut una milla, els bascos arriben a la línia de sortida. Deu minuts després, la trainera amb la bandera d’Euskadi creua la meta, mentre els remers d’Oxford i Cambridge lluiten per no naufragar per culpa de l’onada que han deixat els bascos al seu pas.

     

    Banditcat

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2022

    Expedició Imperial Transantàrtica àlies Expedició Endurance

    24 d'abril de 1916, Illa Elefant, Shackleton i 5 homes més salparen a bord del James Caird de 6,85 metres d'eslora en busca d'ajuda a l'Illa Georgia del Sud. Per endavant, 1300 km de viatge dur i, enrere, 22 ànimes esperançadores, la resta de la tripulació palplantada.

     

    En Rampells de defalliment durant la travessia, un Shackleton pensatiu es fustigava mentalment: "Què hagués passat si haguéssim desembarcat en aquella primera badia excel•lent divisada al mar de Weddell? Tot hagués estat tan diferent... 6 de nosaltres amb gossos, trineus i provisions hauríem estat els primers en creuar l'Antàrtida, tornat a la civilització a bord de l'Aurora ancorat al Mar de Ross i l'Endurance no s'hauria enfonsat"

     

    "Si ho fem tot junts, tornarem a casa"- Worsley li repetia les seves pròpies paraules per animar-lo. Shackleton ho feia constantment a la tripulació.

     

    Shackleton es deixà la pell i aconseguí rescatar vives les 22 ànimes.

     

    Petúnia lila

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 30.03.2022

    QUÈ HAGUÉS PASSAT SI… MAI S’HAGUÉS DESCOBERT A BORD QUE JEANNE BARET ERA UNA DONA?

    Ara fa 256 anys que el capità Bougainville i una tripulació de 330 homes, van salpar amb el vaixell l’Étoile a fer una gran expedició per fer la volta al món. Entre tots ells s’hi trobava el noble i naturalista Philibert Commerson, vidu i ja una mica malalt, acompanyat del seu ajudant Jean, junts van recol.lectar més de 6.000 mostres de plantes de tots els indrets per on van passar durant el viatge. Però al mig de l’expedició va morir Philibert, llavors en Jean va agafar el relleu de la seva feina.

     

    En Jean va ser rebut a França amb grans honors i el seu nom va passar a la història com l’home que va ajudar a descobrir 3.000 espècies noves.

     

    En canvi ningú mai va imaginar que en realitat era la primera dona en donar la volta al món.

     

     

    Llum

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 30.03.2022

    TEMPS ERA TEMPS

    Què hagués passat si el Titànic no s’hagués enfonsat? Podríem navegar amb la seguretat que ho fem ara? Recordo quan l’àvia m’explicava tot el que va haver de viure aquell dia que quasi ho perd tot. Ella era a l’habitació amb el que havia de ser el meu avi, quan de cop, un fort terrabastall els va fer sortir de la seva cabina, i van veure tots els qui eren a bord corrent pels passadissos com si fos la fi del món. “Ens enfonsem!” L’àvia, que era una de les poques persones que havia tingut l’oportunitat d’estudiar, va recórrer el transatlàntic fins al pont de comandament i va demanar al capità parlar pel megàfon per tal d’intentar tranquil·litzar tots els qui eren a bord. Finalment, l’àvia, amb calma, va poder salvar la majoria de la població i es va convertir en una de les enginyeres navals més important del país.

     

    Àncora

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.03.2022

    Jasón y su retiro

    Me encontraba de vacaciones en la antigua ciudad de Yolco, en Grecia, sentada en una roca a la orilla del mar Egeo; cuando comencé a recordar, según la mitología griega, como el héroe Jasón y los argonautas navegaban con la embarcación Argo, que poseía el don de hablar con la tripulación; e iban en busca del vellocino de oro, un carnero que sonreía de lana dorada, el cuál traía suerte adonde lo llevaban. Pese a estar protegidos por los dioses, pasaron por varias vicisitudes en el transcurso del viaje, con monstruos marinos, sirenas que intercedían para desorientarlos y olas enormes. Jasón cuando regresó a Yolco, devolvió la paz y la prosperidad a la población; después de varios años de inestabilidad, depuso a los traidores y estableció un gobierno de mujeres poetas y filósofas; él se retiró a Atenas para pasar allá el resto de su vida.

     

    piedra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.03.2022

    El héroe del Titanic

    Por fin había encontrado la solución. Tras 20 años viendo como moría medio planeta sin cesar, al fin sabía qué hacer. El origen de la enfermedad, o al menos el factor más determinante para su rápida propagación, había sido aquel famoso viaje transatlántico del RMS Titanic que, en su primer viaje, diseminó el virus hacia América y de allí, a todo el mundo.

    Solo era una teoría, pero era el momento de usar la máquina del tiempo. Si el Titanic no hubiera llegado a puerto, la humanidad aún tendría esperanza. Él lo podía cambiar. Escribió una carta pidiendo perdón a las víctimas que causaría, la embotelló y activó la máquina. Justo antes de entrar en la cabina del capitán Smith, lanzó la botella por la borda y se secó las lágrimas que brotaban de sus ojos.

    Poco imaginaba que su carta sería descubierta 107 años más tarde en Wuhan…

     

    H.G. Wells

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.03.2022

    Nova partida

    Era l’any 2018 quan el tsunami va arrasar amb Indonèsia. Primer va colpejar el sud de Lampung, però a diferència d’altres terratrèmols aquàtics viscuts anteriorment, aquesta onada gegant cada vegada creixia més i no semblava tenir cap intenció d’aturar-se. La desapiadada aigua salada va engolir tot el continent asiàtic. També Oceania, Europa. Va provocar una crisis econòmica i humanitària mundial. Els més importants líders polítics agafaven avions, desesperats, direcció al racó més allunyat del tsunami: Alaska. Tot i així, de res va servir. Van acabar tots morts. Encara no entenem com ni per què va succeir, però ara som les gavines les que marquem les normes del joc.

     

    Encís

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si el príncep de la Sireneta no s’hagués desmaiat?

    El noi cridava des del vaixell: -Socors! -Socors! La Sireneta va anar-hi i el va salvar pels pèls. El noi li va veure la cua i li va preguntar si tenia cua o li havia semblat. La Sireneta li va confirmar que sí que tenia cua de peix.

     

    Van acomiadar-se i ella va anar a buscar la manera de trobar cames humanes. Va buscar bruixes que l’ajudessin, però li van dir que l’únic que la podia ajudar era el seu pare, el senyor Tritó!

     

    El pare es va assabentar que volia anar a la superfície i ella li va explicar la història. Dia sí i dia també li demanava cames humanes per veure el seu amic, fins que el seu pare la va ajudar.

     

    Dofí

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si el triangle de les Bermudes no fos el que sembla?

    Edgar Croize, era un mariner que vivia en un poble molt pobre a les illes Bermudes i es va adonar que començava a desaparèixer part de la població.

     

    Un dia va anar a pescar i sense voler es va allunyar massa, llavors va veure que se li apropava un remoli que l’engolia, es va marejar i es va desmaiar. Quan va despertar estava en una habitació. Va sortir corrents i va veure que estava en una ciutat molt alegre. Va sentir veus conegudes i va fer un gran somriure, eren els seus amics i familiars desapareguts!

     

    Els va preguntar per què no tornaven a casa si la sortida es veia oberta i ells li van dir que allà estaven molt bé. Així que va decidir quedar-se amb ells, dins la ciutat fantasma del triangle de les Bermudes.

     

    Carmel

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si el Megalodon encara existís?

    Diuen que el Megalodon no existeix, però fa dues setmanes uns científics que van baixar a les profunditats del mar van trobar-se amb la bèstia i no s’ho podien creure.

     

    El problema és que podia acabar amb gairebé tots els peixos grans i petits. Les persones es quedarien sense poder pescar i a més a més seria molt perillós apropar-se a les platges.

     

    Els científics van crear uns vaixells amb armament molt potent per acabar amb la bèstia. Ho van intentar moltes vegades fins que al final ho van aconseguir. Una pena haver d’acabar amb una animal tan especial.

     

    Titan

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si el capità Garfi hagués sigut molt bo?

    El Capità Garfi era capità d’un vaixell molt famós, era un vaixell gran amb molts misteris. Tots pensaven que en Garfi era dolent, perquè enlloc de mà tenia un ganxo lleig.

     

    Unes amigues que es deien Gala i Nur van anar a viatjar pel mar i es van trobar amb en Garfi. Els va semblar que estava ofegant a un nen! La Nur i la Gala van anar a ajudar el nen tot i que aquell pirata feia molta por.

     

    Quan van arribar es van adonar que no l’ofegava, l’estava salvant i que el vaixell misteriós es dedicava a rescatar gent pels oceans. Des d’aquell dia la Gala i la Nur van viatjar amb el seu heroi salvant vides per tots els mars.

     

    L'heroi del Mar

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Que hagués passat si els vaixells tinguessin potes?

    A l’any 1842 un científic visionari va crear “EL VAIXELL DE QUATRE POTES” un vaixell revolucionari. Però no sabien què passaria molts segles després.

     

    Molts anys després s’havien fet més potents i arribaven fins els 300 km/h. S’agafaven a terra i s’impulsaven com un coet. Això va fer que un dia es descobrís que aquests vaixells trepitjaven el fons marí i destruïen els coralls.

     

    Els professionals del Museu Marítim de Barcelona van inspeccionar la zona. Efectivament estava tot ple de peixos morts, de runes i pols de corals devastats per les potes metàl·liques dels vaixells, que per avançar s’agafaven i els destruïen per complet. Un temps després un científic va idear un vaixell que va reemplaçar als de quatre potes.

     

    Iván

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si Einstein hagués estat mariner?

    Tenim una màquina del temps i som en una època on gairebé no hi ha peixos. Hem decidit enviar a l’Albert Einstein del passat a aquest moment històric on ja gairebé no hi ha peixos.

     

    La tripulació d’Einstein no està pescant molt, fa anys que cada vegada hi ha menys pesca. S’està acabant la temporada, i el geni Einstein ha fabricat una reixa una mica estranya i cara, serveix per pescar els pocs peixos que queden i perquè aquests es reprodueixin, així cada vegada n’hi haurà més. La seva tripulació no confia molt, però ho han d’intentar.

     

    La reixa de l’Einstein ha funcionat i a més a més cada vegada hi ha més peixos al mar. La seva tripulació s’ha tornat rica i la humanitat feliç.

     

    M20117

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Que hagués passat si … El triangle de les Bermudes fos una porta a un altre món?

    Robert Cherviler, un pilot francès, estava a la base militar i va sonar l’alarma, la segona guerra mundial havia començat, va enlairar-se i va sobrevolar el triangle de les Bermudes ,va tenir una fuita de combustible i es va desmaiar.

     

    Al cap d’una estona va tornar en si, estava dins del triangle i es va veure envoltat d’unes persones molt estranyes. Aquestes persones li van dir que eren la població del Triangle i que no sabien què era una guerra. Ell es va sorprendre.

     

    En Robert va pensar que aquell lloc podia servir com a refugi pels afectats de guerra, Per això va començar a fer viatges en avió plens de gent innocent, els deixava al triangle perquè poguessin viure tranquils.

    Jana

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si Atlantis hagués existit?

    La ciutat perduda Atlantis és un llegenda que diu que a l'oceà Atlàntic hi havia una civilització d’humans –peixos i s’han fet moltes investigacions sobre el tema. Crec que si hagués existit, a l'època moderna, hauria hagut moltes guerres contra els humans. Els humans i els habitants d’Atlantis s’haguessin trobat i haurien lluitat i altres monstres com el Kraken haurien ajudat als d’Atlantis. Segurament haguessin esclavitzat els humans i experimentat amb ells.

     

    Potser és millor així, que no s’hagin trobat mai perquè en Kraken aliat amb els d’Atlantis podrien haver acabat amb tota la humanitat i això no m’agradaria gens.

     

    Mario

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si s’hagués deixat de pescar durant tot un any?

    Cap a l’any 1950 hi havia un pescador que es deia Jordi i li encantava pescar, però tenia la mala costum de pescar massa, al final del dia sempre llençava molt peix. Allò li passava a molta gent, així que el rei Pol va prohibir pescar durant un any.

     

    El Jordi i els seus amics no estaven d’acord. Volien parlar amb ell. Quan van contactar van començar a discutir amb el rei, i el rei els va desterrar perquè no pesquessin.

     

    Al cap d’un any hi havia molts peixos i semblava una bona notícia, però la gent va començar a fer manifestacions perquè no es podien banyar a la platja de tants peixos que hi havia. Així que van treure aquella norma i el Jordi i els seus amics van tornar.

     

    Emma

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si els humans haguessin trobat Atlantis?

    Atlantis és una ciutat perduda, en Nil un gran mariner, es va proposar trobar-la. Quan era a punt de rendir-se va tenir un cop de sort, al fons de l’horitzó va veure una gran ciutat, va fer-li una foto, la va penjar a les xarxes socials i ràpidament es va fer viral.

     

    La gent volia anar-hi com fos. Un dia que els guàrdies de Neptú patrullaven van veure venir un submarí, de seguida van informar el seu rei. En Neptú va pensar que allò era una declaració de guerra.

     

    Va preparar un exèrcit i va començar l’atac. Un mes després tot semblava perdut, però en Nil va inventar una màquina traductora amb el rei de les aigües, i gràcies a aquella màquina van pactar un acord: ningú molestaria a ningú, i a des d’aquell dia tots els habitants viuen tranquils.

     

    Visca l'Astronomia

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si el príncep Eric no li hagués donat un petó a la Sireneta?

    La Sireneta li va dir a l’Úrsula que desitjava tenir cames per estar amb el príncep Eric. L’Úrsula li va dir que d’acord, però a canvi de la seva veu.

     

    L'Úrsula al fer l’encanteri li va prendre la veu a la Sireneta i a més a més va fer que el príncep Eric l’odiés, d’aquesta manera mai li faria un petó ni podrien estar junts. I és que si el príncep li feia un petó, la Sireneta recuperaria la veu.

     

    La Sireneta es va sorprendre al veure el príncep tan antipàtic, el príncep va passar d’ella i com la Sireneta no podia tornar a viure sota el mar va haver de començar una altra vida sense veu, sense príncep i allunyada de la seva família.

     

    Lluna Blava

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si el Kraken i la Moby Dick s’haguessin conegut?

    Fa molt de temps en un país submarí que actualment no existeix, dos animals estaven jugant a un joc de destruir illes.

     

    Els dos animals eren el Kraken i la Moby Dick. El Kraken és un calamar gegant, el seu caràcter és hiperactiu, la Moby Dick és una balena immensa molt simpàtica.

     

    Molts anys més tard les dues bèsties van canviar de joc durant un temps. La Moby Dick es dedicava a menjar humans i el Kraken destrossava vaixells. L’humà John Huston va prometre matar la balena i el calamar gegants. Va pujar al seu vaixell i es va passar la vida perseguint-los.

     

    El Vegano

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si existissin monstres marins?

    Un dia en un laboratori molt gran que estava en una fàbrica sobre el mar, mentre uns científics experimentaven amb fòssils marins els reactors de la fàbrica van explotar i les substàncies tòxiques van sortir dels contenidors i van reaccionar amb els fòssils.

     

    Els fòssils es van enfonsar a l'oceà i es van transformar en criatures monstruoses que van anar a destruir la ciutat de Misakura, que está al Japó. Tota la ciutat estava en pànic i van anar-hi científics i militars.

     

    Van venir a matar a les criatures, pero es van donar conta que eren molt resistents pero van començar a donar-li a les cames i es van donar conte que morien així i quan ja les havien matats a tots, tota la ciutat estava contenta.

     

    Gabriele

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si tot el mar s’hagués congelat?

    Era l'any 2172, els pols havien començat a congelar-se de nou i a estendre tot el gel per la resta d’oceans. Els animals marins s’havien congelat així que tota la Terra va començar a tenir problemes.

     

    Els biòlegs, que son els que estudien tots tipus d'éssers vius, van investigar els animals marins per poder-los descongelar i fer-los reviure. No van trobar cap solució i cada vegada estaven més desanimats.

     

    Una biòloga va barrejar ADN de diferents tipus d’animals, i va veure que podia obtenir diferents espècies marines capaces de sobreviure en aquell ambient. Així que gràcies a aquesta noia van introduir noves espècies, ara només els quedava saber com descongelar tots els oceans.

    Leia

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    QUE HAGUÉS PASAT SI EL NAUTILUS HAGUÉS EXISTIT?

    Creieu que El Nautilus era d’una novel·la, però fa molts segles que va existir, en secret. Va enfonsar vaixells com la Pinta, la Niña i la Santa Maria de Cristòfol Colom, el Titànic i molts altres fins a dia d’avui, però mai van saber que era el Nautilus qui els enfonsava.

     

    Un dia, mentre anàvem a fer la volta al món en el vaixell “LA DORADA 5”, vam veure un vaixell mig enfonsat amb una forma estranya, amb persones demanant socors. Nosaltres molt sorpresos vam anar a ajudar-los.

     

    A l’arribar a port ens van explicar que la forma estranya era un submarí supersònic que s’havia quedat sense bateria, que era el Nautilus i que sempre havia existit.

     

    Sapu

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si el Megalodon seguís viu?

    Un laboratori molt famós de Colòmbia investigava el Megalodon. Tenien la intenció de tornar-lo a reviure. Van trobar una costella d’aquesta bèstia i van agafar una mica de l’ADN. Li van posar la mostra de l’ADN a un tauró blanc i després de deu intents fracassats va funcionar i va aparèixer l’animal més perillós del món.

     

    L'experiment del Megalodon era secret i les persones feien vida normal, així que gairebé ningú es va assabentar. Al gran tauró li encantaven les aigües càlides, per això es va quedar a viure tranquil, menjant peixos i balenes.

     

    Fins que un dia va anar fins a la platja per provar nous plats. Ningú s'adonava que hi havia un tauró immens al mar. Quan va aparèixer va ser terrorífic i van haver de tancar les platges. Ara el Megalodon segueix entre nosaltres.

     

    Judit

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si el Titànic no s’hagués enfonsat.

    Em dic Hèctor, vaig estar al Titànic amb 5 amics: el Nil, en Guille, en Manel, en Víctor i l’Anael.

    Navegàvem pel mar Atlàntic i de sobte vam veure un iceberg, per no xocar li vam tirar una bomba.

     

    Després de destruir l’iceberg vam veure un míssil que venia cap a nosaltres i el capità el va poder esquivar. Un vaixell es pensava que l’havíem atacat. Vam haver d’atacar l’altre vaixell i enfonsar-lo. Llavors vam veure l’embolic, estàvem rodejats de molts vaixells de guerra.

     

    Vam arribar a un acord, l’acord era que li donàvem tot els nostres diners i ells ens deixaven en pau. Ens va semblar un tracte just i els vam dir que d’acord.

     

    Hèctor

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Que hagués passat si hagués hagut un tsunami gegant a Hawaii?

    Hawaii és un conjunt d’illes molt famoses que formen part dels Estats Units. Us imagineu què passaria si desapareixesin? Doncs així va ser, va arribar un tsunami gegant i s’ho va endur tot.

     

    Es van destruir totes les vivendes, hotels, restaurants i comerços. La notícia va sortir per tot arreu i òbviament, tothom estava molt trist. La gent que va sobreviure va marxar per precaució. Aquells dies s’escoltaven sorolls estranys i tenien por d’un altre tsunami.

     

    Van arribar més tsunamis prop d’aquella zona i va haver de passar molt de temps perquè Hawaii millorés. Poc a poc va tornar la gent.

     

    Martina

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si l’aigua t’hagués fet super fort i lleig.

    Un dia normal a la platja va caure un barril radioactiu i resultà que tots els animals marins es van tornar super forts i lletjos. Fins i tot van reviure animals prehistòrics com el Megalodon i el Kraken.

     

    Hi havia un problema, els humans no tenien peixos per menjar i l'aigua costava molt d'agafar i dessalar-la perquè hi havia aquests monstres. L’aigua es va tornar carísima.

     

    Un científic va trobar la solució, va abocar dins el mar un líquid fet al laboratori i gràcies a això va salvar el món dels humans.

     

    VicPro

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si no haguessin existit els vaixells?

    Hi havia una vegada una nena que és deia Carla i no li agradaven gens els vaixells. Un dia els pares de la Carla la van obligar a fer un viatge en vaixell.

     

    La Carla just abans de pujar-hi va trobar una llum màgica. La llum li va dir que podria demanar dos desitjos. El primer desig que va demanar va ser que desapareixesin els vaixells, perquè així no hauria de pujar-hi.

     

    La Carla a l'endemà es va adonar que el seu menjar preferit era el peix i com que no hi havia vaixells els pescadors no podrien pescar. Va tornar a la platja i com a segon desig va demanar que tot tornés a ser com abans.

     

    Queralt

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    ¿Qué habría pasado si no hubiesen olas?

    Me llamo Carlos y el día 6 de octubre, mi cumple, me regalaron un viaje en crucero para el día siguiente. Así que preparé las maletas y me fui a dormir.

     

    Al día siguiente me vestí, desayuné, cogí las llaves del coche y fui al crucero. Cuando llegué vi mi crucero, así que cogí las maletas y crucé una rampa bien larga. Hice el check-in y me instalé en mi habitación. Luego fui a ver el mar, pero notaba que le faltaba algo, ¡Eran las olas! No recordaba que habían desaparecido hacía años, el océano entero era aburrido.

     

    De repente se me ocurrió una idea, fui al capitán y le dije que encendiera los viejos motores y generaría olas, de esta manera todo el mundo sería feliz.

     

    Thegref

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si en el futur els animals evolucionessin d’una manera molt perillosa?

    Al 3.085 dC. els humans han millorat molt. Han trobat nous animals i cuiden el planeta. Però un dia un científic es va tornar boig per un experiment fallit, l’experiment era una droga que va provar per error.

     

    Al cap d’un temps va aconseguir fer un virus, i el va provar amb els animals dels mars, però li faltava un líquid que sortia dels cràters dels fons marins. Un dia van avisar que s’apropava l’erupció d’un volcà dins el mar. El científic va veure l'oportunitat perfecta i va enviar un submarí fins allà i va buidar el virus dins el cràter.

     

    La reacció del virus i la lava del cràter va afectar els animals del fons marí que ara tenien un aspecte horrible, semblaven monstres. Aquests van sortir poc a poc a la superfície i expulsaven un olor que contaminava l’aire i matava els humans.

     

    Idefixs_2011

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si els crancs fossin gegants?

    Una vegada un científic que es deia Frank experimentava amb crancs. El seu laboratori estava a prop de la platja amagat sota la sorra, i de tant en tant agafava crancs per experimentar amb ells. Un dia se li va caure un líquid radioactiu damunt els crancs.

     

    Els crancs es van fer gegants, van arribar al poble i el primer que van fer va ser arrasar totes les botigues de menjar. Al dia següent la gent va haver de sortir a comprar i va veure que semblaven inofensius, així que van decidir que es quedessin amb ells.

     

    Els crancs es van quedar i portaven menjar a la gent, ajudaven a la construcció i empenyien vehicles de transport públic. On hi havia hagut el laboratori van fer un hotel perquè tots aquells crancs estiguessin ben a gust.

     

    Arándano

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si la marea hagués pujat de sobte?

    Era prop del 556 aC. un dia la Lluna es va apropar molt a la Terra, llavors el nivell dels oceans va pujar molts i molts metres de cop.

     

    Les ciutats, els pobles i les muntanyes baixes van quedar arrasades per un tsunami gegant. Pocs humans van sobreviure. Molts es van ofegar, altres es van morir per falta d'aigua potable. Els que van sobreviure van agafar uns vaixells per fugir a les muntanyes més altes, s'alimentaven de peix, i d’aigua que purificaven per tenir aigua potable.

     

    Passats uns anys van dir que tot allò era molt dur i es van embarcar per trobar una solució. Després de vuit dies no van trobar una terra millor, però un va tenir una idea: Construirien una ciutat sobre l’aigua, però no sabien els perills que els portaria.

     

    La Pua

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2022

    Què hagués passat si hagués arribat un tsunami gegant?

    Estaven a la platja, tots tres, tranquil·lament i la filla va veure venir un tsunami, era enorme i feia molt de soroll, va avisar a la mare i el pare i van anar tots corrents vora l’aigua.

     

    Al veure’l venir van córrer cap a l’hotel, es van refugiar, però l’onada va destruir-ho gairebé tot. No tenien menjar i van començar a tenir gana. El pare va morir perquè estava ferit. La mare i la filla, agafades de la mà, van pujar una muntanya per protegir-se.

     

    Van arribar a una cabana a dalt de la muntanya, plena de gent que s'havia refugiat allà, tots tenien molt de fred com si estiguéssim al pol nord i tenien pànic que tornés a passar.

     

    Caty

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2022

    “Padre, aguanta, voy a salvarte. ¡Padre!”

    Un grito desesperado en la negrura de la noche silencia el batir de las olas. La noche separa el día de Todos los Santos del día de los Fieles Difuntos, fecha señalada de visita de la parca. Un joven guardamarina de hermoso uniforme empapado se adentra contracorriente en la espuma del mar batido de 1810. “Padre, aguanta, voy a salvarte. ¡Padre!”.

     

    Tiniebla, oleaje despiadado, noviembre salvaje y temporal del nordés, el diablo cuando sopla. La fragata veloz y el sagaz bergantín al encuentro valiente del francés en Santoña encontraron la muerte en Viveiro, con treinta y ocho cañones por lastre, quinientas cincuenta almas al viento y el palo partido.

     

    En 1951, el pescador Almanegra encontrará la roda para empezar a recordar.

     

    Ay, ...si Santa María Magdalena nos hubiera auxiliado aquella noche, habría silencio cada noviembre en la playa de Covas.

     

    Mariñeiro da Dorna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2022

    Final inevitable

    El capità està content perquè ha aconseguit evitar els icebergs amb un petit canvi de rumb. Els passatgers ni s´han adonat. L´orquestra toca i la gent balla. Però les fredes aigües de l´Atlàntic nord són perilloses. Sense cap tipus d´avís uns tentacles gegants envolten el vaixell i el fan anar com una joguina. Un kraken gegant, una bèstia descomunal com mai s´hagi vist, ha decidit esmicolar aquell objecte flotant que ha gosat pertorbar la seva tranquil.litat. Ja hi havia relats sobre aquests monstres el segle passat, però ningú els donava per certs. En un tres i no res el vaixell considerat indestructible es parteix pel mig i centenars de persones es veuen arrossegades a unes aigües glaçades. El pànic és inenarrable. Estava escrit i res no ho ha pogut canviar. El Titànic estava abocat a la tragèdia des del moment en que va sortir de port.

     

    Betulià

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.03.2022

    Rande todavía brilla

    Al cruzar el Puente de Rande, el que algún día fue el puente de vano más largo de España, todavía se puede apreciar un fulgor procedente del mar.

    Los tesoros hundidos en el lejanísimo 1702 y más tarde visitados por todos, incluido el Capitán Nemo, siguen allí, sumergidos pero a la vista. Nadie los toca, bien por respeto bien por miedo a todas las negras leyendas que los rodean.

    Mientras tanto, los lugareños podemos seguir maravillándonos ante tan hermosa vista cada vez que entramos o salimos de la Fiel, Leal, Valerosa y Siempre Benéfica Ciudad de Vigo.

     

    Bella Plebella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2022

    CANTS DE SIRENA

    Nàpols és la primera pizza i l’erupció del Vesubi. Ara bé, l’origen de la tradició musical, en especial les tarantel·les i el cant de pescadors no s’han estudiat. Els conqueridors la menystingueren en venir dels grecs.

    A l’època en que la navegació es feia remant, uns navegants resseguiren la costa amalfitana en llarga odissea. El masclisme imperant no volia sentir cants de dona. Així, el capità tapà les orelles dels remers amb cera i bla, bla, bla... Però, vulcanisme i canícula fongueren els taps i escoltaren els jolius cants. Ulisses, lligat al pal major, no només no els convencé, sinó que es produí el primer motí marítim. La tripulació conservà i transmeté privadament de pares a fills aquells càntics d’essència mediterrània.

    Reunit a «L’enoteca da Circe» el jovent napolità dignifica la tradició participant dels hipnòtics cants de sirena sempre acabats eufòricament davant un plat de pasta i un bon vi.

     

    DA NAPOLI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2022

    Què hagués passat si retornés Ulisses ...

    Ulisses sortí de la cova del Port de Barcelona i es presentà voluntari a Open Arms, perquè Neptú i Zeus l’havien fet tornar com a càstig per abandonar Penélope. Així que pujà al barco, agafà el timó i posà rumb a l’illa de Lesbos. En aquelles costes on els seus mariners es perderen amb les sirenes, els que fugien de Líbia havien estat rescatats per l’Òscar. Però a punt de reunir-se amb ell, topà amb els pirates anglesos que abordaven la Pinta i la Niña carregades d’or. Es disfressà d’ambaixador amic de Tirant lo Blanc perquè li cedissin pas i contractà Cristòfol Colom. Junts salvaren de la mort mil vides.

     

    Robert Puigcerdà

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2022

    Terrapla

    - Ja ho sabíem, que no podia ser!

    - Era tan evident!

    - Ets un frau, Fernando! Ho sents?

    Mentre la nau es precipita al buit infinit de la fi del món, Magallanes es tapa les orelles. Què equivocat estava!

    xavisic

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2022

    MONSTRES

    El vell pescador contemplava, fascinat, els moviments gràcils que la sirena feia jugant amb les onades. Ella es va aturar i el va mirar. La por, una por més antiga i més profunda que el pitjor dels mars, el va envair.

    —No has de témer res. No cal que et lliguis al pal. Avui no cantaré. Avui no et perdràs en aquestes aigües gèlides i llunyanes. Seguiràs el teu camí i t'hauràs d'enfrontar a altres perills. Potser a tu mateix, Ahab.

     

    Atenea

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.03.2022

    DIALOGOS

    Desde lo alto de la torre observan cómo las gigantescas olas se acercan a la ciudad bajo sus pies. El joven visitante mira asombrado el impertérrito semblante de su anciano acompañante, los ojos fijos en el horizonte como si el terrible espectáculo no fuese con él.

    Lleva pocos días en la espléndida ciudad que ahora afronta el aciago destino que auguran las aguas furiosas, que parece que engullirán la orgullosa civilización de la que tanto había oído hablar.

    Cuando parece que van a perecer bajo el agitado mar, éste es desviado por una barrera invisible, dejando a salvo a todos los habitantes y dejando intacta la majestuosa ciudad.

    - Como puedes ver, mi joven amigo Platón – le dice el anciano Arion, se ha preservado contra todo pronóstico nuestro legado. Atlantis perdurará. En tus manos dejamos nuestro sino para que difundas al mundo entero el saber de nuestro pueblo atlante.

     

    semont

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 03.03.2022

    EL MITE DEL MEGALODON ÉS VERITAT?

    En primer lloc, el Megalodon és un animal marí semblant al tauró però el megalodon fa 20 metres de llarg aproximadament.

     

    En segon lloc,aquesta història comença amb una família molt unida.Un dia aquesta família va pensar que seria bona idea llogar un vaixell.

     

    Tots s’ho van passar bé, gaudint de les vistes…

    De cop i volta, el vaixell va començar a moure’s molt descontroladament. Es van espantar i un megalodon va atacar a la família. El pilot ja no hi era i la família va morir. La policia es va adonar del problema i buscaven el megalodon. Pensaven que era un mite… però no…

     

    SOL

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 03.03.2022

    El PUFF MÀGIC

    Hi havia una vegada un drac al fons del mar, estava sol i s'avorria molt. Era un drac blau amb la panxa groga. Es deia Puff i tenia poders.

     

    Un dia el Puff va decidir sortir de l'aigua i es va trobar a un noi, el Luck, i una noia, la Queti. Ràpidament van jugar amb ell i es van divertir molt. Després, els nens van marxar a casa.

     

    L’endemà el Puff va sortir a jugar i els nens no hi eren. Va tornar a l'aigua, trist.

     

    Al final com que podia volar els va anar a buscar, però els va trobar amb un altre drac. Després de la primera decepció, els dos dracs es van fer amics i van viure plegats.

     

    POP

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 03.03.2022

    Què passaria si el titànic no s’hagués enfonsat ?

    Estimats lectors tots sabem més o menys la història del famós vaixell anomenat TITÀNIC del 1912. La història diu que es va xocar amb un iceberg i en menys de 2/3 hores es va enfonsar en un mar gelat de l'Atlàntic, dificil de sobreviure per les temperatures gelades.

     

    Ara amb la tecnologia més moderna se sap que va ser una coincidència de desgràcies amb els errors dels éssers humans. Però que hagués passat si aquell vaixell hagués entrat en un triangle semblant al triangle de les bermudes?

     

    El Titànic hagués anat per les aigües del Carib i hagués navegat pel mar Atlàntic i hagués sigut xuclat per un forat del temps que l’hagués trasllat en una altra època. Tota la gent que va morir hagués sobreviscut. I estimats lectors, us he de dir que llavors ens haguéssim perdut la pel·lícula protagonitzada per Leonardo Dicaprio.

     

    CRISTIN ANDRES

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 03.03.2022

    Què hagués passat si els pirates encara existissin?

    En el parc prop de la platja mirant el pailebot, un veler típic del Mediterrani, vaig seguir parlant dels pirates.

     

    El primer que vull explicar dels pirates és que eren agressius, territorials, lluitadors i a vegades egocèntrics. Els seus vaixells portaven canons potents i tenien atemorits a la gent de la costa brava.

     

    -Puc fer una pregunta?-diu el Miguel. I el Marc, el Joel, l'Adrià i l’Aleix es mouen per escoltar-lo millor. Continua el Miguel: Què passaria si continuessin existint?

    Si continuessin existint segurament hi hauria més violència, pobresa i més por. Les ciutats i el món seria governat per ells.

    I tots van dir a la vegada: ostres! quina sort que no ha passat aquí!

     

    Després, van anar tots al museu marítim de Barcelona a conèixer més els vaixells antics.

     

    MANTAPUERCOS

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 03.03.2022

    Què hagués passat si Colon hagués sigut dona ?

    En primer lloc, el meu relat va de què hagués passat si Colom hagués sigut una dona. Tornem enrere al 1492. El 25 de setembre, l'Estel tenia 18 anys i la seva germana Kima en tenia 19, eren germanes.

     

    Un dia l’Estel volia descobrir nous continents però per ser una dona no la deixaven. Ella va dir que hi aniria. A la nit li va dir a la seva germana que si volia anar amb ella i li va dir que sí.

     

    Llavors, van agafar el vaixell del seu pare i van embarcar a les 3 am.

    Va passar gener, febrer, març… fins que van trobar terra… i van decidir que es diria Amèrica!!! Quan van tornar, tot el món les van respectar per haver vist un món nou. Així van tenir més respecte a les dones.

     

    VENTANA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    QUÈ HAGUÉS PASSAT SI ELS VIKINGS HAGUESSIN FUGIT DE LA SEVA TERRA?

    Vikings: bàrbars. Criatures despiadades que maten per matar. Potser seria millor que no existissin, no? Doncs des de fa alguns anys que estan rebent atacs estrangers. Han hagut de marxar de la seva terra natal, amb alguns vaixells inacabats, cap a l'oceà, amb cap data fixa de desembarcació. Ells només volen tranquil·litat.

     

    Fugir és l'única oportunitat que ens queda de sobreviure. Soc el capità d’un dels vaixells. El segle XXIII quedarà marcat per tota la història, l’extinció dels vikings. Estem a punt de derivar contra un iceberg tres vegades més gran que el nostre vaixell. Cada vegada més a prop…

     

    Estic en un llit. M’aixeco. Puc veure perfectament un poblat. Hi ha vaixells desembarcats, en un passat, suposo, però un passat borrós. Diuen que soc el rei, hem aterrat en una terra desconeguda. Ha passat un temps, però una cosa puc aclarir, estem lluny de perill, per fi, en pau.

     

    HORITZÓ INFINIT

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    Què hagués passat si els Germans no haguessin expulsat els Romans ?

    En primer lloc, els romans van conquerir Europa. Eren molts valents i van conquerir 3 continents, que són Àsia Menor, la major part d’Europa ( Anglaterra, Gal·les, Portugal, Espanya, França, Itàlia, Àustria, Suïssa, Luxemburg, Bèlgica, Gibraltar, Romania, Moldàvia, Ucraïna) i el nord d'Àfrica (Líbia, Tunísia, Algèria, el Marroc, Egipte).

     

    En segon lloc, els romans originàriament eren italians, però la seva última part de l’imperi, que va durar molts segles, van parlar grec .

     

    En tercer lloc, quan l’Imperi romà es va tornar més feble, molts països van venir per atacar i quedar-se amb el seu territori, però, qui va fer fora els romans van ser els germans. Si els germans no haguessin expulsat els romans avui en dia no tindríem molts dels productes que els germans ens van portar.

     

    PINKI

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    Què hagués passat si no haguessin descobert AMÈRICA?

    Ens trobem al 1492, Colom estava demanant diners als Reis Catòlics per fer un viatge pel mar, a part d’anar a l'Índia per intercanviar coses i colonitzar.

    Els Reis catòlics li van donar tripulants i menjar per a quatre setmanes.

     

    Així que amb tot aquest material, va començar l’expedició cap a l'Índia. Després de molts dies, estaven perduts no sabien cap a on anaven, fins que van veure terra a la vista. La senyal del vaixell no funcionava. Estaven perduts. En aquella zona hi feia molt fred i no portaven la roba adequada. Al cap de tres o quatre hores es van congelar en vida

     

    Al 2018, un capità i la seva tripulació els van trobar, congelats, al Pol Nord. No havien anat a parar a Amèrica, ni a l’Índia, havien anat a parar al Pol Nord. Se'ls van emportar al museu marítim de Barcelona, com a exposició de museu.

     

    BUGANIO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    SI EL MAR HAGUÉS SIGUT GEL

    Per començar, possiblement si el mar hagués sigut gel, tots els peixos, pops i més animals marítims estarien morts, perquè no podrien ni nedar ni respirar.

     

    A més a més, no es podria nedar i els vaixells serien especials pel gel, ja que un vaixell normal es quedaria enganxat.

     

    Per altra banda, podríem veure la part positiva. Podríem patinar perquè hi ha tan gel que relliscaria molt. També es podria anar en trineu, construir cases, hotels, etc, perquè hi hauria tan gel que no cauríem, o creuar d'un país a un altre es podria fer sense necessitat de vaixells, només amb cotxe o fins i tot caminant.

     

    EL XOCAS

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    QUÈ HAGUÉS PASSAT SI L’ATLÀNTIDA NO S’HAGUÉS ENFONSAT?

    Per començar, l’Atlàntida va patir un tsunami i tot i així podem dir que el va resistir. El tsunami es va emportar la ciutat a un altre lloc, concretament a Cuba , però l’Atlàntida va seguir intacte.

    Això va generar diferents catàstrofes però per sort poques morts.

     

    Després d’ investigacions i investigacions trobaren com és que no es va destruir ni enfonsar. Era perquè el tsunami va xocar amb l'Atlàntida per sota i amb la corrent que es va generar va fer com si l'Atlàntida estigués surfejant sobre el tsunami.

     

    Després d’uns quants dies, va baixar la força del tsunami , i per la sort dels habitants de l’Atlàntida, havien arribat a Cuba!

     

    A partir d’aquell dia van conviure feliçment amb la gent d'allà. Fins i tot celebren el dia del tsunami, una festa local en la que tots xoquen entre ells. És molt divertit!

     

    ANONYMOUS 43245601

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    La vida marina

    L'oceà, una de les parts més importants de la terra amb milers d’animals marítims. Què passaria si no hi hagués vida marina? L’oceà seguiria sent el mateix?

     

    Pel que fa a la vida marítima és molt important per l’oceà i per la terra, ja que els animals marítims la netegen, i si aquests animals no existissin l’ oceà es podriria. Després d’això, es formaria una capa castrosa i per tant l’oceà a part de no ser el mateix, ja no existiria. Això, afectaria tant a la humanitat com a la terra, perquè sense la vida marítima no hi hauria mar, i si no hi hagués mar, no podríem viure, gràcies a que l’oceà ens dóna part del nostre oxigen.

     

    En conclusió, sense la vida marítima no podríem viure.

     

    FRESITA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    LA CORRENT

    Per començar, ens trobem la Dori. Està sola, dormida i sense ningú, dormint a l’oceà, que aquell dia estava tranquil i silenciós. I per altra banda, ens trobem al Nemo, jugant al parc amb els amics. Tira una pilota, tan lluny que no la veu. La va a buscar, i aquí es troba la Dori.

     

    La Dori estava dormint, mentre tenia un malson de que no tenia memòria. El Nemo la va despertar, i la va preguntar què feia aquí. Li va dir que segurament la corrent l’havia portat fins allà.

     

    Finalment, el Nemo va decidir ajudar a la Dori a trobar el camí a casa. Durant el trajecte, es van anant fent amics. A partir d’aquest dia, la Dori va prometre no adormir se a cap lloc que no fos casa seva i el Nemo estava molt feliç d'haver conegut a la Dori.

     

    KIRA PIKA TOSTA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    Què hagués passat si Amelia Earhart hagués estat un home?

    Per començar, segurament es diria Emilio Earhart i tindria molts diners. Li agradarien els avions des de petit i també pilotar-los.

     

    Per continuar, es proposaria creuar l'Atlàntic. Segurament com és home i té molts diners tindria el millor avió, el millor menjar, els millors copilots i la millor seguretat. Jo crec que després d’unes quantes hores al volant no funcionaria, i l’Emilio es començaria a posar molt nerviós. Però com és un home i té més recursos tindria els millors mecànics al costat i li canviarien el volant i tornaria a funcionar.

     

    Finalment, arribaria al seu destí i tot el món l’aclamaria. Probablement li donarien un premi molt important pel que ha fet i li farien una estàtua en commemoració. Així es convertiria en el millor pilot de tots els temps.

     

    COMANDO X

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.03.2022

    Què hagués passat si els maies haguessin descobert Europa?

    En Luis era un dels alumnes més brillants de la universitat quan uns geògrafs li van demanar que formés part d'una expedició a altres territoris del món. Després d'uns mesos en Luis va descobrir un territori que actualment és Àfrica i va reunir al grup i a navegants per abordar. Una nit, un vent va bufar molt fort i va fer canviar el rumb dels vaixells. Ningú se’n van adonar i uns dies després van arribar a Europa, però pensaven que era Àfrica. Uns habitants d'un poblet al veure'ls van avisar a altres pobles del voltant, ja que pensaven que els volien atacar. Ells però, no volien fer mal i mentre desembarcaven afamats i cansats del viatge els europeus els van atacar i finalment van morir per la falta de energia al lluitar. Ningú en va saber res més i no van descobrir aquells territoris fins després de molts anys.

     

    Aina Terradas

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    Titànic, el submarí

    Sabem que en el món han passat moltes coses, però també hi ha coses que no han passat, i per això ara em pregunto: què hagués passat si el titànic fos un submarí?

     

    17 d’abril de 1912, han creat un submarí per a passatgers anomenat Titànic. És el submarí més gran del món. El seu trajecte es va destinar a Nova York des d'aquí, Irlanda.

     

    Fa una setmana va ser el seu viatge inaugural i els passatgers, d’alta classe, asseguren que va ser un viatge tranquil, elegant i preciós.

     

    El submarí va passar per milions de llocs preciosos, però segons els passatgers, de les millors coses que van passar va ser navegar pel costat de balenes blaves i passar per sota d’un iceberg.

     

    Finalment, la classificació pel titànic és sensacional i esperem que faci viatges durant molts anys més.

     

    ARCADE_-2

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    Què hagués passat si el Titànic no s'hagués enfonsat?

    Per començar, a l’any 1912 van construir un vaixell que es deia Titanic. El van crear per fer un viatge des d'Anglaterra a Nova York. Entre la gent que pujava, hi havia l’Eloi i la Maria. Ells no es coneixen de res.

     

    Després de dos dies de trajecte, van veure un iceberg i van dir:─iceberg a la vista!! Però, el van poder evitar, passant per sota amb un pla submarí a través d’un forat molt molt gran.

     

    Van passar els altres dos dies i van arribar a NY. Allà, un pobre home els va dir que es trobarien al bar Clerck’s. Per acabar, el mateix home els va portar a una porta secreta, i aquella porta secreta els portava al Nova York futurístic, de l’any 3298 i l’Eloi i la Maria es van casar en aquell temps.

     

    TAMO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    El soldadet al mar

    Tots coneixem la història del soldadet de plom, i sabem com acaba, però què hagués passat si el soldadet seguís vagant pel mar sense cap destí, i pensant si tornaria a veure la seva bonica ballarina?

     

    Doncs segurament la corrent se l’hauria endut fins a les profunditats abissals i s’hauria quedat allà fins qui sap quan, si no hagués estat per un nen xinès que el va trobar al cap de 15 anys, una mica deteriorat pel temps.

     

    Per aquell nen l’alegria va ser tan gran que semblava que hagués trobat un tresor, ja que la seva família no tenia molts diners.

     

    I així va ser com el soldadet va rebre una nova vida.

    Ell era feliç, però al seu cor sempre viurà en el record de la ballarina de la que es va enamorar.

     

    ALES D'ÀNGEL

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2022

    Què hagués passat si Colon hagués sigut una dona?

    Per començar, ens trobem a l’any 1492, hi havia una dona que es deia Elionor i volia donar una volta al món. Però volia anar sola. No la deixen només pel motiu de ser dona. Després de molt insistir, li diuen que si deixa que el vaixell hi vagin pirates, li deixen donar la volta al món.

     

    Per finalitzar, els pirates s’enfaden amb l’Elionor i es compintxen. Volen anar a una illa per deixar abandonada a l’Elionor. La van deixar al mig de l’illa, sense menjar, sense roba, sense res…es va quedar dos mesos a l’illa fins que la van trobar uns altres pirates. Arrel d’això, l’Elionor, molt rabiosa, va buscar els primers pirates per revenjar-se.

     

    BARRUFET

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 01.03.2022

    La HISTÒRIA DEL TITANIC

    El 10 d’abril de 1912 el Titanic va salpar desde Southampton en el seu viatge inaugural, amb destí a Nova York. A bord viatjaven més de 2.400 persones, el capità Smith va ordenar un canvi de romb. A les 22:00 de la nit després de sopar el capità va deixar al 1r oficial al control.

    El vigía Frederick Fleet va advertir de la proximitat d’un iceberg, però el van veure molt lluny i no es van preocupar llavors van veure una ombra gegant i es van preocupar, un monstre va destruir el Titanic però un tros no es va enfonsar. I en aquell tros hi havia una persona que després va arribar a terra ferma i va agafar una pala i va començar a excavar per trobar un tresor i amb els diners construir un altre Titanic però… va veure una ombra…

     

    ReyRay201

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 01.03.2022

    Bloop

    Al principi,durant la guerra freda, les forces armades dels Estats Units van posar micròfons per detectar submarins soviètics. Més tard, al 1997 es va detectar a les costes de Xile , a uns 5.000 km cap al Pacífic un so potent que els científics van batejar com Bloop.

     

    La NOAA va dir que el soroll es podria tractar de volcans o grans icebergs que graten el fons de l'oceà o que es trenquen i es desprenen d'una glacera antàrtica. També hi ha moltes teories com per exemple que a 1.760 km de la ubicació de Bloop hi ha la ciutat enfonsada de Ryleh, on hi ha empresonada la mítica bèstia Cthulhu. Però el 2022 un vaixell de transport a prop del pacífic sud es va trobar una criatura gegant submergida a l'aigua. Una setmana després es va confirmar que era Bloop. És una bestia al·lucinant.

     

    Gioskywalker

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.03.2022

    Què hagués passat si la Marina Imperial Alemanya hagués superat a l’Anglesa?

    Durant la cursa d’armament durant la Primera Guerra Mundial, el Kaiser Alemany volia aconseguir una marina més forta que la Britànica, i ho va aconseguir. El 1916, la gran marina Alemanya va guanyar els Britànics en la Batalla de Jutlàndia, els quals van quedar sorpresos… Ja no eren els dominadors del mar. Mentrestant, els submarins Alemanys encerclaven totes les illes Britàniques, que no deixaven entrar ni sortir vaixells del territori. Això creava una fam magre, ja que depenien alimentàriament de les seves colònies. Després d’aquesta acció, els Alemanys li van oferir a Anglaterra la pau, a canvi de la neutralitat de l’Imperi Britànic durant la guerra, cosa que si no complia, acabaria amb l'aniquilació dels ports Britànics per la marina Alemanya i una fam destructiva a causa dels submarins. Finalment, sense cap possibilitat d’ajuda, l’Imperi Britànic accepta i roman neutre durant la guerra.

     

    Erich.

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.03.2022

    L'Atlàntida

    Bon dia, senyors passatgers.

    El comandant Posidó i tota la tripulació els donem la benvinguda i els agraïm haver escollit aquest vol de la companyia Atlas airline amb destinació l'Atlàntida. El vol durarà cinquanta minuts. Sobrevolarem el mediterrani en direcció Sud, cap a les columnes d'Hèrcules. La temperatura a l'Atlàntida és d'uns agradables 22 graus, el vent, de component Sud-est i la fortuna, prosperitat i abundància estan garantides en tot moment.

    Moltes gràcies per la seva atenció i gaudeixin del vol i de la seva estada a l'illa promesa, renascuda de les seves cendres.

     

    Arween

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2022

    Mariners a l'Atlàntida

    -Terra a la vista!- cridava un dels mariners.

    -Aviseu al capità- deia un altre.

    Veien una illeta on hi havia una civilització petita. Quan van arribar a terra van veure que els insulars tenien por del vaixell, mai n’havien vist un i menys com aquell. Encara que no n’havien vist un vaixell la civilització semblava molt moderna. La tripulació va anomenar a aquell lloc Atlàntida. Les persones que vivien a l’illa els van convidar a ballar les cançons tradicionals. Els mariners es van anar guanyant la confiança de la tribu fins a convén-cels d’anar a Europa.

    -I així és com van descobrir el nostre poble- va dir la professora.

     

    Miya

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    La metamorfosi de la pirateria

    Què hagués passat si els pirates no haguessin enterrat els seus tresors? Soterrats no valien res, però, i si els haguessin invertit en embarcacions de més eslora, armament més imponent, i fins i tot tripulació?

     

    Si s'ho haguessin plantejat bé, avui en dia no els mancaria res. Les robes velles i les espases s’haurien transformat en corbates i maletins i serien les persones més poderoses de tot el planeta; monarques, polítics, grans empresaris... Per contra, els seus ideals no haurien canviat. Continuarien robant a tort i a dret, potser no a mà armada ni a plena llum del dia, però segur que robarien. Viuríem a un món desbordat per la corrupció, i nosaltres, malgrat saber-ho, ens veuríem impotents envers l’omnipresent pirateria.

    De fet, ara que hi penso, estem segurs que els pirates van enterrar els seus tresors?

     

    Murray

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    08340

    Vilassar de Mar, inundat d'aigua i ple de persones i sentiments buits.

    Aquell 9 de febrer de 1932 ens va canviar a tots els presents i no presents, però millor us ho explico des del principi.

    Començava un matí assolellat amb vistes a una mar plana i blava, la gent anava a comprar pels tranquils carrers com de costum i després es passava a comprar butlletes de loteria. Tots els habitants anàvem  pel mateix número, i després d'una impacient espera van sortir els resultats: "el número 08340 ha sigut el guanyador". Tot Vilassar vam guanyar la loteria! Als altres pobles no els hi va sentar molt bé, es van reunir i van parlar de com  farien per destruir-nos així que sense pensar-s'ho més van tirar una bomba al nostre mar perquè un tsunami abundés pel nostre poble. I aquí és on em pregunto: "què hauria passat si no ens hagués matat el tsunami?”

     

    jc

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    EL FAR DE CADAQUÉS

    En els darrers dies, un grup d'amics van anar a visitar el poble de Cadaqués i tenien la intenció de passar tot el dia en una cala d'allà. Van anar amb barca una estona per passar el temps, van anar  lluny, ja que ho trobaven divertit. Van descobrir un far que mai havien vist i van voler parar-hi per anar a veure-ho de més a prop. Podien veure que el pas estava prohibit, així i tot, van voler entrar. Van passar per cada racó i van veure una palanca, la qual van utilitzar. Es va obrir una porta on va aparèixer un trident enorme i darrere una estàtua de Posidó. Van col·locar el trident a la mà de Posidó i de sobte va tremolar el terra fins que va desaparèixer l'estàtua completament. Es van quedar bocabadats pensant on havia anat, ja que semblava impossible i només volien escapar d'aquell far.

     

    ainroga

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    Tsunami a Vilassar

    Era un 13 d’agost pel matí a Vilassar de Mar, una localitat costanera. No hi havia escola i feia un temps joiós, per això la platja estava pleníssima però, a diferència de la gent, la Laia i jo vam decidir anar a la piscina per poder tenir més intimitat. Feia dies que hi havia rumors d’un possible tsunami al Maresme, però ningú ho tenia en compte ja que era pràcticament impossible perquè no era una zona sísmica. Ens estàvem banyant a la piscina i de sobte vam començar a sentir crits. Nosaltres, intrigades, vam sortir de l’aigua a veure què passava i vam veure una allau de gent corrent cap a la muntanya. Gent corrent i cridant, vint persones dins d’un cotxe, joves saltant la reixa de la piscina…I pel darrere, una onada gegant a punt de devastar-nos. I aquí s’acaba la història, perquè al cel no hi ha papers.

     

    Laura Borràs

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    NAUFRAGI

    Mar Mediterrània, segle XIII o XII aC.

     

    Escil•la i Caribdis ho havien devorat tot. Cap supervivent. Abans d'arribar a l'indret, l'embarcació havia superat molts perills, però havia quedat atrotinada: el pal major estava estellat com a conseqüència de les esquerdes que tenia; i la proa estava considerablement enfonsada, fet que dificultava enormement la navegació. A més, la tripulació hi havia arribat esgotada, inclòs el rei, a causa de les vicissituds que havien viscut durant la travessia. Però tot s'havia acabat. Les dues criatures marines s'ho havien empassat tot.

    Mentrestant, en un palau llunyà d'una illa de la Mediterrània oriental, Antínous va usurpar el tron quan li van arribar les noves d'una nau desapareguda en un altre indret del mateix mar. A més, va encarregar que es reescrigués el relat.

     

    Biblioteca Central de Dublín, segle XXI

     

    - Busco un llibre...

    - De quin es tracta?

    - Antínous, de James Joyce.

    Rupestre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2022

    SI APRENGUÉSSIM A ESTIMAR COM ANIMALS...

    Sis-cents anys després, Déu va manar Noè que construís una gran arca de fusta de xiprer on hi posaria una parella de cada animal a fi de salvar-los d’un gran diluvi universal que havia de negar el món i fer desaparèixer la maldat que creixia en els homes. Durant quaranta dies i quaranta nits va ploure sense parar, fins que les aigües arribaren molts metres per sobre les muntanyes. L’embarcació feia un tuf insuportable, barreja de pixums i excrements de totes aquelles espècies. Noè, havent sortit a coberta per respirar, se n’adonà d’una greu errada, tot veient allí també la parella d’unicorns. Eren del mateix sexe. Alçà els seus ulls al cel, per assegurar-se que no fos observat, i a continuació, va fer caure tots dos animals, condemnant-los a una mort segura, en aquell mar brut i fangós. Ni un diluvi diví és incapaç d’ofegar la maldat humana.

     

    ATIPAR

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2022

    El Titanic

    Hi havia una vegada al 1912 es va inaugurar el vaixell més gran de la història, el Titanic. Al principi la gent estava impressionada amb lo gran que era. Però no tota la gent pensava igual. Hi havia un home que es va posar gelós perquè el titanic era més gran que seu vaixell així que es va plantejar destruir-lo. Un any després quan el Titanic va començar a navegar. L’home gelós va aprofitar i va manar dos dels seus homes a infiltrar-se al Titanic i explotar-lo. Una vegada dins van començar a amagar les bombes i quan tots estaven dormint van saltar al mar on tenien un vaixell i es van posar dins i es van allunyar i 10 segons després va explotar i tota la gent va morir i dos dies després el vaixell de l'home gelós es va enfonsar.

     

    Messi

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.02.2022

    Luca

    Hi havia una vegada un monstre que vivia al mar, es deia Luca i vivia amb la seva família. Una de les seves normes era que no podia sortir fora del mar, però en Luca no feia cas.

     

    Llavors va decidir sortir a la superfície, però no sabia que això portava conseqüències.

    Quan va sortir va conèixer un nen que es deia Pep, van ser grans amics.

    A continuació els seus pares, amb el temps, el van deixar de buscar perquè pensaven que se l’havien endut, i llavors se'n van anar.

     

    Aleshores Luca estava sol amb el Pep.

    Però el Luca sentia que el Pep l’estava mentint, que li estava guardant alguna cosa. El Pep tenia família!!, I volia anar-se'n amb la seva família.

    Se'n va anar.

    El Luca va buscar a la seva família, i la va trobar. En aquell moment es va despertar. Tot havia sigut un somni!!

     

    Senyora Flo

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.02.2022

    Vint mil llegues de viatge submarí.

    Quan el capità Nemo estava a punt per anar-se de l’Atlàntida, el seu company Aronnax va cridar ben fort.

    El capità Nemo va nedar cap a ell i va veure una espècie de tauró-piranya-kraken.

     

    En veure allò, el capità va agafar un arpó i va disparar a la bèstia,

    però ella es va menjar l'arpò. Quinze minuts més tard la criatura es va ennuegar i va morir.

     

    A continuació el Ned Land va començar a destruir els ous del monstre.

    Finalment, quan va destruir l'últim ou, va veure una palanca i la va baixar.

    Va descobrir una càmara del tresor i a dalt de tot va veure una caixa.

    La va agafar i va anar cap a Londres.

    Llavors la va obrir, però no hi havia res, més tard van començar a tosir sí que hi havia algo era un virus amb una corona al capdamunt…

     

    Rei

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 22.02.2022

    L’Atlàntida no s'enfonsa

    Hi havia una vegada un nen que es deia Blue Eyes.

    Era un nen que era conegut per la seva amabilitat.

    Era alt i tenia els ulls de color verd i una mica blau.

    El seu caràcter era graciós i amable

    Era molt aficionat als escacs, als trencaclosques i a la gimnàstica ,era super flexible.

    Vivia a l'Atlàntida, la terra de les riqueses.

    Era un dia esplèndid, amb sol brillant, cap núvol, perfecte per anar a la platja.

    Va anar cap a la platja i va estar unes quantes hores, quan va marxar va veure molts vaixells que s’apropaven, tenien un drac en la proa, llavors va saber que eren vikings.

    Va començar a córrer cap a casa per avisar a la la seva família.

    Es van preparar per la guerra i tots els habitants van lluitar.

    Al final van guanyar i van viure feliços.

     

    La Història

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 22.02.2022

    L'ANEGUET LLEIG

    Hi havia una vegada en una platja protegida i amb molta vegetació de la Costa Brava, hi vivia una família de tortugues terrestres. Tenien 5 fills, però un d’ells era diferent, era més gran que els altres i no tenia potes, tenia aletes! Sempre portava els germans a passejar. Vivien molt tranquils, però un dia que estaven jugant prop de la costa, se'ls va aparèixer una família de tortugues marines al davant, queixant-se de que aquella tortuga diferent era seva.

    Davant d’aquesta situació els pares terrestres no van tenir més remei que trucar a un vell amic que era jutge. En 5 minuts contats el jutge ja era allà, i en un tres i no res, es va muntar un judici a la platja…Per jutge…una granota! Al final del judici es va acordar que viurien tots junts a la platja protegida.

     

    Aquella tortuga era afortunada, perquè tenia quatre pares!

     

    La dama blanca

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 22.02.2022

    Una aventura sobre el mar

    Hi havia una vegada una porqueta que es deia Xanxita i vivía en una petita illa. La seva ama es deia Katie i tenia un vaixell petit. Un dia l’illa es va començar a moure, van córrer fins a arribar al vaixell i la Katie va veure una illa i va navegar fins arribar.

    Allà es trobaven el porquet Pua i la Vaiana.

     

    La Vaiana va córrer per veure que passava, la Katie li va explicar tot el que li havia passat, la Vaiana es va sorprende y li va dir:

    -Podem anar ha Tefiti??

    -D’acord!!!

    Van agafar el vaixell i van anar a Tefiti. Quan van arribar,Tefiti no estava i es van espantar, però van viatjar per tot al món, sense sort, però quan estaven a Canadà la van trobar! Estava de vacances.

    I ho van arreglar tot i el Pua li va demanar matrimoni a la Xanxita.

     

    Raya

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 22.02.2022

    Els savis de l’antiga Lemuria , ja estan aquí

    Fa molt de temps en el mar Índic hi havia un continent que va desaparèixer anomenat Lemuria.

    Els seus habitants eren gent tranquil·la, humil que vivien en harmonia amb la natura.

    Un dia van venir uns visitants que els van enganyar i els van fer fora de la seva terra.

    Però després d’unes setmanes va començar a tremolar la terra, i això va fer desaparèixer Lemuria al fons del mar.

    Aquesta història és tan llunyana com els inicis de l’humanitat. Avui al segle XXI la natura està en un gran perill de contaminació i destrucció.

    Així que la llegenda diu que els Lemurians tornaran a la superfície a ajudar-nos a viure amb harmonia amb la natura.

     

    Estrella

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 22.02.2022

    Titanic

    Per començar , fa molt de temps el 10 d’abril del 1912 un vaixell que es deia Titanic acabava de sortir del port. El vaixell transportava 2223 passatgers, entre aquests hi havia una noia que es deia Rose Dewitt i un noi anomenat Jack Dawson. Es van conèixer a bord i es van enamorar veient la posta de sol.

     

    Un dia mentre el Titanic estava navegant, el capità va notar unes ones que xocaven i feien tremolar el vaixell. De sobte una onada tan gran que els tapava la llum del sol es va dirigir cap al vaixell …. de cop el va tombar de tal manera que la part de dalt del vaixell va queda submergida.

     

    La Rose i el Jack com que eren biòlegs marins es van fer amics d’uns dofins, que els van ajudar i van marxar corrent abans de que vingues el tsunami.

     

    Papito

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 22.02.2022

    isla vivent de san borondón

    Hi havia una vegada el monjo de San Borondón que va fer una operació de recerca de la Terra Promesa. Va navegar fins que va arribar a una illa en la que es va parar a descansar . De cop i volta es va adonar de que la illa es movia… es va sorprendre tant que es va desmaiar. Al dia següent es va despertar i la seva barca no hi era. Va explorar l’illa fins a trobar una roca gegant que va resultar ser un cap d’animal. i… ho era! L’animal que es deia Jasconius li va dir que s’avorria molt allà sol. Al monjo se li va acudir que si es feien amics podrien conviure junts. El monjo va acabar vivint a l’illa amb en Jasconius per la resta dels seus dies.

     

    XRP

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 22.02.2022

    Titanic

    El Titanic va ser el vaixell més gran i luxós de la primera dècada del 1900. Aquest va fer el seu primer viatge el 10 d’Abril del 1912, i va anar des del port de Southampton fins a Nova York. Entre els 2.224 passatgers a bord, hi havia 2 catalans. L’Emili Pallàs i en Julià Pedró. El que més els agradava a tots els passatgers d’aquell vaixell de luxe era la seva orquestra: feia somriure tothom.

    Després de 2 dies de viatge, el vaixell es va aturar de cop: el silenci es va fer present… Al cap d’una estona el capità Edward John Smith va anunciar que un pop no els deixava seguir: estava instal·lat als motors. L’Emili i en Julià van ser els que, gràcies al seu enginy, van aconseguir que el pop es desenganxés i el Titanic va poder seguir fins a Nova York.

     

    El senyor Blau

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 22.02.2022

    EL MONSTRE DE LES PROFUNDITATS

    Fa molts anys va existir un animal marí anomenat “KRAKEN”!

    -No sabeu la història? Tranquils, us l'explico.

    Hi havia una vegada un nen anomenat Jak. En Jak era un nen diferent als altres, però encara no ho sabia. En Jak vivia prop de la costa. Un dia en Jak estava jugant amb un veler a la platja i de sobte una onada se’l va endur mar endins. Quan es va despertar estava enmig del mar, tot desorientat. I de sobte va aparèixer una ombra a l'aigua, no era un animal normal, de cop i volta van foradar la barca poc a poc s'anava enfonsant, en uns instants va poder veure clarament la seva figura, era un calamar gegant, era el Kraken!

    Des d'aquell dia els rumors anaven creixent, el Kraken va ser història, conegut com el monstre de les profunditats!

     

    Liria

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 22.02.2022

    Un sant Jordi mariner

    Una vegada en un poble molt molt petit de 30 habitants hi havia un rei i una reina. Van proposar un viatge en vaixell, però de 30 persones només podien anar 10.

    Quan va arribar el dia de marxar van agafar menjar per tothom. Estaven enmig del mar quan de cop una cosa va xocar amb la part de sota fent un cop molt fort. La Princesa va caure a l'aigua i van veure que un pop molt gran se la volia menjar. De sobte un mariner anomenat Sant Jordi es va llençar a l'aigua amb un arpó i va matar el gran pop. Va pujar al vaixell, li va regalar una petxina a la princesa i se'n van anar a viure a una illa deserta.

     

    Pepita

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 21.02.2022

    El desig de Sirena

    Hi havia una vegada una noia que es deia Ariel. Tenia 12 anys i el mar era com la seva segona casa. Estimava tot allò relacionat amb el mar, però el seu gran somni era ser una sirena.

     

    Tampoc li importava si no tornava a casa. El seu pare s’ havia mort i només tenia a la seva madrastra. No l’agradava perquè cada cop que anavan a la platja no la deixava entrar al mar. Però un dia va decidir no fer-li cas. Va entrar al mar i de cop no podia moure les cames! Se les va mirar i era una sirena!

     

    Va descobrir que sempre havia sigut una sirena.Va arribar nedant fins a la sorra on l’esparava una sorpresa: el seu pare que no s’havia mort, mai havia mort sinó que va tornar al mar.

     

    PatataChip

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    FINAL INESPERAT

    Hola sóc la Mary i us explicaré la meva història.

    Fa molts anys vaig néixer en un vaixell que es deia "TITÀNIC", la meva família era molt rica, però a mi no és que m'agradés, perquè estareu pensant (o no) doncs perquè jo tenia un millor amic (i que té de dolent?) doncs que ell era pobre i els meus pares no volien a algú pobre.

     

    Bé, anem al gra, un dia, quan vam embarcar vam anar a l'Antàrtida però el que no sabíem era... que teníem uns lladres al vaixell i ells portaven una bomba.

    Van esperar al dia de la inauguració per llençar-la a una sala on hi havia molta gent però sabeu què... en veritat era una bomba de fum, ha, ha, ha vam riure tots. Després els van portar a la presó.

     

    cata

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.02.2022

    Ai Neptú

    Ai Neptú, si no t'haguessin robat la teva identitat, no tindries els cabells grisos sinó rogents com l'albada.

     

    Ai, si no t'haguessin transvestit, les onades serien tan altes i esfereïdores com ho son ara, però al esclatar contra les roques no farien el soroll greu i violent d'ultratomba que fan ara, sinó que tindrien un murmur càlid i esperançador.

     

    Ai Neptú, si no t'haguessin robat el mirall de coure per donar-te el trident, els mars serien fèrtils, plens de peixos i criatures que l'home ha matat amb la sobrepesca moderna.

     

    Ai Neptú, si t'haguessin pintat i esculpit com la dona que en veritat ets, potser no aniríem al mar a matar-ne el seu fruit amb arpons i hams. I pot ser, només pot ser, que hi aniríem amb cants i flors a celebrar-hi la vida.

     

    Adriana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2022

    El cant de sirena

    Si m'haguessin lligat al pal major i no hagués saltat a l'aigua, atret per l'amor infinit d'aquells cants, ara seria rei a Ítaca. Però vaig ser jo qui havia lligat la resta de tripulants. Així que vaig expulsar tot l'aire dels meus pulmons i vaig descendir cap a l'origen d'aquells cants. A cada braçada em sentia més ple, més estimat. A cada braçada el blau era més fosc i en pocs instants ja no es veia res. Potser perquè havia tancat els ulls per centrar-me només en aquell cant, o potser ja era tot fosc. Em faltava l'aire, jo somreia. Havia trobat el meu destí, la càlida abraçada del mar.

     

    Adria

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.02.2022

    LA PARTIDA D’ESCACS MÉS VIKINGA

    Un dia un nen anomenat Guillem va anar a casa del seu amic Gerard a jugar a escacs. Aquell dia després de berenar van iniciar el joc, cadascú va guanyar una partida i, entre jugades, es va acostar l’avi d’en Gerard, en Pep. Els hi va explicar que ell fa molt temps quan anava en vaixell amb la seva tripulació també jugava a escacs. En Guillem, sorprès, li va preguntar si era mariner i l’avi li va dir que no, que ell era viking. També els hi va explicar que van descobrir Amèrica. Per poder trepitjar aquelles terres van haver de lluitar contra altres vaixells al mar, de barco en barco. Ells no s’ho creien i van demanar a en Pep alguna prova. Van pasar cinc minuts i va aparèixer amb un casc i una destral. En Guillem se’n va anar de casa del Gerard amb una experiència molt gran.

     

     

    Guilmer7777

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.02.2022

    MEGALODON MOR DE VELL

    El Pol, davant la tele estava emocionat veient què estava passant en aquell precís moment a la fosa de les Marianes.

    La nau va deixar de perforar la terra i es trobava de nou navegant en l’aigua… hi havia un món marítim que acabaven de descobrir. Un cop molt fort va fer caure els tripulants… era un Megalodón! -Missió completada!

     

    Els megalodons van seguir la nau i van criar pels oceans, tan ràpid que l’exèrcit no els podia matar.

    Com que es van menjar tots els peixos van començar a menjar-se uns als altres fins que només en va quedar un, que va morir de vell.

     

    Poc a poc la gent va tornar a agafar confiança i va tornar a banyar-se a les platges de tot el món, perquè no ens agrada recordar-nos dels monstres, i menys si ja no hi són.

     

    Blastoise

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.02.2022

    la gran batalla

    Era un dia tranquil i de cop va sortir de l'aigua el kraken però si estava mort!

    Ah! i també el megalodon va sortir del mar. La gent de la platja pensava que moriria.

     

    El megalodon va atacar al kraken. El va colpejar i el kraken que no estava mort va agafar al megalodon el va tirar a una pedra. El megalodon es va enfadar tant que li va trencar la pota al kraken. La gent li va llençar coses al kraken: pedres, pals, etc… El megalodon va aprofitar per atacar i estava a punt de matar al kraken

     

    De cop el krakem es va aixecar de l’aigua i va atacar al megalodon, el kraken no parava de colpejar al megalodon i llavors el megalodon es va enfadar i es va llençar a per el kraken i el va matar.

    Finalment el megalodon es va fer amics de la gent.

    nanu

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.02.2022

    El Megalodon

    Els vells del poble explicaven que havien vist un tauró de grans dents, mes conegut com a megalodon. Era un tauró gegant, el peix carnívor més gros de la història de la Terra.

     

    El dia set d’agost de l’any 1934,un vaixell de vela de 5 metres de llarg va salpar amb l objectiu d’ atrapar el megalodon. Era tot un repte per la tripulació. El viatge era de set dies. El tercer dia estan a punt per tornar sense trobar un megalodon. Però de sobte van escoltar un BOOM!!! Un membre de la tripulació va cridar: UN MEGALODON!. Tots van córrer amb llances per capturar-lo però no van ser capaços, el megalodon es va xocar contra el casc de l’embarcació, es va enfonsar i no van trobar cap membre de la tripulació mai més.

     

    Dippy Fresh

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.02.2022

    Megalodon contra Nessie

    En el segle ll va aparèixer una criatura molt gran. La criatura mesurava uns 10 metres de llargada i 3 d'amplada. Era molt gran, i es deia Megalodon.També en un llac, poc conegut que es deia llac Ness, va aparèixer un monstre. Bé... ben bé un dinosaure, es deia Nessie.La Nessie mesurava uns 10 metres i mig de llargada i 3 d'amplada.

     

    Els dos vivien en el mar, però un dia uns peixos que eren molt trapelles s'estaven escapant del Megalodon. Els peixos no sabien on anaven i van anar a parar al llac Ness on estava la Nessie. De cop el Megalodon va aparèixer i es van barallar. Al final un peix els va dir: Vosaltres dos podrieu ser amics! Ells s'ho van pensar i al final es van fer amics.

     

    Arual19

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.02.2022

    Titànic

    Era l'any 1911.Els passatgers pugen al famós vaixell Titànic. A les 15.30 comença el viatge de Londres a Estats Units.El viatge comença bé amb els músics tocant.Els nens es divertien saltant a la piscina, quan arriba la nit era molt difícil dormir pel soroll del mar.

     

    Quan estem a mig camí els passatgers notaven que el vaixell anava lent. Es notava com si hagués capes de gel. Van veure que hi havien glaçons de gel estaven molts precupats. La gent no confiava amb els mariners però de sobte…

     

    Es va girar per complet el barco, la gent queia, els músics van parar de tocar. El capità va plorar d’emoció al saber que el que havia fet. El vaixell va arribar bé, amb alguns mals, però els passatgers estaven tots bé quan van arribar a Estats Units, i ara el capità és un heroi sense capa.

     

    sergey

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.02.2022

    Colom i la terra.

    Un dia qualsevol,  un grup d’amics discutia una cosa:

    -Jo crec que la terra és plana!

    -No, impossible!

    Hi havia dos bàndols. Els que pensaven que la terra era plana i els que pensaven que no era plana. Un va dir…

    -Us demostraré que la terra no és plana. Aniré a fer la volta amb vaixell!

    Va dir un noi molt segur.

     

    Al dia següent, aquell noi que es deia Cristòfol va agafar un vaixell i va marxar dient:

    -Us demostraré que la terra no és plana!

    I va arrancar el vaixell i se’n va anar.

    Portava ja tres setmanes i no trobava res. Al final es va cansar i amb molta pena va donar mitja volta i va tornar a casa. Quan va arribar el van recollir els seus amics i un li va dir:

    -Veus la terra no és rodona!

    Però ell sabia que de veritat era rodona.

     

    karateka

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.02.2022

    El Monstre del llac

    Hi havia una vegada en un poble de Escòcia i vivia un monstre de nom Ness que era feliç. Però un dia uns humans van començar a atacar el llac amb canyons aquells soldats van fer enfadar al Ness.Al Ness va intentar fer-los fora per descansar en pau.

     

    Aquells soldats van dir-los a tothom que hi havia un monstre gegant al llac .Quan el Ness es va despertar va veure moltes persones amb càmeres y soldats preparats per lluitar contra ell.El Ness es va donar conte que tenia fills es va alegrar molt però de repent van començar a ploure boles de canyó el Ness es va donar conte que poden matar als seus fills.

     

    VA començar a sortir i espantan-los a tots ho va aconseguir que poble estigui sense ningú però a canvi va morir per els seus fills.

    FI

     

    Starbacks

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 16.02.2022

    El meu avi va anar a Brasil

    El meu avi té 70 anys, havia d’anar a Cuba però tenia el mapa del revés i va acabar a Brasil.

     

    Quan va arribar a Brasil es va donar compte que hi havia una guerra entre Brasil i Colòmbia. Ell va anar a favor dels brasilers perquè li agrada el menjar d’allà. Concretament la carne del sol.

     

    Quan estaven a la guerra es va trencar el peu perquè el va mossegar una estruç. Aquesta la va ajudar a guanyar la guerra. Quan es va despertar l’avi va veure que estava en Miami perquè l’estruç l’havia ajudat a portar-lo.

     

    Robert

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    EL MEU AVI VA ANAR A NOVA YORK A BORD DEL TITÀNIC I ES VA SALVAR

    El meu avi era constructor de vaixells. El van contractar per fer un vaixell a Nova York i va tenir la idea d'anar amb el Titànic, el vaixell de luxe que havia ajudat a construir.

     

    El dia 10-4-1912 va embarcar. Tot anava bé fins que va veure un iceberg en mig del pas;

    va començar a córrer cap a la cabina per avisar al capità, però no va arribar a temps.

    Va pujar a un bot salvavides i després de dos dies el van trobar inconscient uns pescadors.

    -On sóc? - va preguntar.

    -A Nova York.

     

    I aquesta és la Història de:

    EL MEU AVI VA ANAR A NOVA YORK A BORD DEL TITÀNIC

     

    pseudònim

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    EL TITÀNIC I EL SEU VIATGE DOLÇ

    Al 1912 el meu pare i jo vam embarcar al vaixell més gran del món: “El Titànic”, navegava fins als Estats Units.

    El meu pare és cuiner i jo pastissera i vam trobar feina en aquest vaixell.

    Quan vaig arribar al Titànic vaig trigar una setmana a recórrer tots els racons perquè era enorme. Em va agradar molt la cuina perquè tenia una finestra molt gran i veia el mar.

    Van fer un concurs de pastisseria i el meu pare em va aconsellar fer un pastís de xocolata. Si guanyava es faria per a tots els viatgers. Finalment, el meu pastís va quedar segon, però el jurat va decidir fer un tast per a tothom.

     

    Aquest dia va ser recordat des del senyor més ric fins al més modest que van llepar els seus ditets. Vam arribar a Estats Units molt contents.

     

    CEGAME

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    TITÀNIC EL VAIXELL MES GRAN DEL MÓN

    Hi havia una vegada a l’oceà Atlàntic un vaixell navegant que es deia TITÀNIC. Era el vaixell més gran i luxós que mai s’havia construït. A dins tenia un gimnàs, piscina coberta, biblioteca, restaurants de luxe… no li faltava de res, tenia de tot.

    A bord del TITÀNIC viatjaven el capità i la seva tripulació, els clients, els cuiners, els músics, els cambrers etc, en total hi havien 2223 passatgers.

    El TITÀNIC havia saltat el 10 d’abril des de Southampton i tenia previst arribar el 18 d’abril a Nova York.

    Un dia el capità va veure moltes balenes a prop del vaixell, les va observar i va veure que estaven perdudes enmig de l'oceà. El capità va decidir canviar de ruta per ajudar-les a tornar a casa seva.

    Finalment el 20 d’abril van arribar a Mèxic.

     

     

    CAR!

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    La nena dels peus de peix

    Hi havia una vegada una nena que es deia Ariel. És una princesa i és la més petita de las seves 7 germanes al seu pare no el deixava sortir a la superfície fins que complís els 16 anys .

     

    Ella volia conèixer la superfície més que ningú. Al complir els 16 anys la sireneta va sortir a la superfície i va conèixer un príncep molt maco i volia tenir cames per poder estar amb ell.

     

    La sireneta coneix algú que li pot donar cames que es diu Úrsula. Però el dolent que era una pop malvada li va dir:

     

    - Si vols tenir cames m'has de donar la teva veu .

     

    La sireneta va dir que no.

     

    La sireneta no pot estar amb el príncep. Ella es va casar i va tenir 7 nenes que es diuen Melody,Marta,Miriam,Rita,Nora,Iria i Ivet.

     

    Vallolet

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    El megalodon vs La titanoboa

    Aquesta història és d’un noi que vol anar a la platja amb els seus amics. Els amics i el noi agafen les coses per a la platja i quan hi arriben es posen a jugar. Després d’una estona jugant es compren una barca per poder anar pel mar. Després de 2 hores apareix un megalodon de baix de la barca. Els nois s’espanten i l‘intenten matar amb llances. Uns minuts després d‘intentar matar al megalodon, apareix una titanoboa (una serp gegant). La titanoboa ataca al megalodon mossegant l’aleta. El megalodon li mossega la cua i el llença més a baix d’on ell estava. La titanoboa s'abalança contra el megalodon i s'enrotlla per tot el cos escanyant-lo i mossegant-lo pel cos, matant-lo. Els nois agafen més llances i les tiren al coll de la titanoboa i la mata. Finalment, els nois van poder escapar.

     

    Jony

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    El nen que es va fer amic d'un kraken

    Una vegada un nen, l’Òscar i el seu pare l’Andrés, anaven en vaixell amb el millor amic del pare o també capità, elRamiro els hi va contar una història que deia que: en l’oceà atlàntic, on estaven ells hi va existir un monstre ara extingit anomenat “kraken”. Aterroritzava a tot el món fins que es va extingir degut a un meteorit, el monstre era com un pulp però molt més gran. Al nen ara, li havien agafat ganes de veure’n un, però això ja era impossible.

    Una hora després va començar a haver-hi una tormenta i van arribar a una cova on havia un… llibre, i el nen va començar a llegir-lo en veu alta i va atraure a un… Kraken!!! Al Kraken li agradava i llavors va pujar el nen a sobre seu i van jugar, llavors es van fer amics.

     

    marquitus

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    SIRENETA SENSE HOMES

    Fa anys, durant el regnat de les sirenes, hi havia un rei amb set filles. L'Ariel la més jove, amb la seva curiositat va sortir del mar cap al món humà per explorar. Quan va sortir a la superfície, l'Ariel va veure un vaixell durant una tempesta i un home que s’ofegava. L'Ariel va córrer a rescatar-lo i el va portar a terra ferma. Allà, l'Ariel s'enamora del noi, però ràpidament s'adona que ell no sap que és una sirena i s'amaga. Immediatament, una noia va aparèixer i va despertar el noi, anomenant-lo Eric. L'Eric va donar les gràcies a la noia i la sireneta va marxar. L'Eric es va girar i va veure com una noia pèl-roja desapareixia al mar. La sireneta estava feliç de salvar el noi. Quan va arribar a casa, l'Ariel no estava trista perquè no necessitava que ningú l'estimés.

     

    Cigronet

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    AQUAMAN VS OCTOPUS

    Hola!

    Sóc Aquaman,

    i m’agraden les pilotes.

    Jeje, no, a mi m’agrada el mar i salvo vides. Visc a una cova subterrània dins del mar i puc sortir a l’exterior. El meu màxim rival es l'Octopus. Ell és malvat i vol matar-me perquè em té enveja.

     

    La nostra rivalitat va començar fa 1 mes, a un creuer que s’anava a enfonsar i el vaig salvar. Ell, “l’Octopus”, estava dintre i li vaig donar molta enveja.

     

    Ara estic a punt de salvar a un vaixell, on hi ha 400 persones.

    Ahhhh, quins nervis! Bé tampoc tants perquè tinc superforça.

    Agafo tranquilament el creuer i el deixo a la superfície. Però de sobte apareix l’Octopus i el tira a sobre meu, jo l’agafo i el deixo a terra. Immediatament salto i clavo una espasa al cor seu i es mor.

    Al final agafo a totes les persones del creuer, viuen felices i es mengen una calçotada!

     

     

    Wolf

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    L'aventura de Cristòfol Colom

    A L'any 1451 va néixer Cristòfol Colom a Gènova

    Un dia Cristòfol Colom va decidir anar a explorar el món amb els seus dos amics en Gerard i l’Ona. Els va anar a buscar i van rumiar com aconseguirien el barco i la tripulació. El Gerard va dir que la seva família era rica i que podien aconseguir el barco i la tripulació.

     

    Quan van aconseguir el barco es van despedir de les seves famílies. Va agafar el mapa i va dir:

    -Anirem a l’ Ìndia.

    i tenía el mapa al revés i va acabar a les illes d'Amèrica.

    Tres mesos després va tornar a casa. El primer que va dir va ser:-

    -El món en realitat és rodó hi ha més món per explorar com per exemple el descobriment d'Amèrica.

    Llavors tota la gent se'l va creure i des d’avui en dia és famós per aquesta història.

     

     

     

    pa12

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    El Titànic s'ha enfonsat

    Galeta - The New York Times

    4 de febrer de 2022

     

    Era el segon dia de la ruta del Titànic, i es va enfonsar inesperadament. S’ha pogut salvar el 80% de la gent que hi havia pujat. El capità ens ha explicat com es va enfonsar:

    Estava navegant i em va venir una senyora d’uns 50 anys a dir-me que volia conduir ella. Jo estava molt cansat, així que li vaig dir que sí

    I el noi de la neteja ens va dir:

    I després va treure un mapa del bolso i va començar a anar cap al Carib. Al cap d’una estona vaig veure que es començava a marejar i deixava el timó sol, llavors el vaixell va xocar contra una roca enorme i es va començar a enfonsar.

    Ara estem intentant trobar a la senyora perquè ens expliqui la seva versió.

    Galeta

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.02.2022

    El Tiànic es troba al megalodon

    Una vegada un noi molt pobre va guanyar una entrada per al Titànic .Ell es deia Jack,al creuer anava ell i en Luck el seu millor amic.El Jack va veure a una noia que li va semblar molt guapa que es deia Rose.Van estar parlant i finalment es van enamorar.El Jack li diu el que sent per ella i la Rose li diu exactament el mateix.

     

    El Jack va veure que tenia nòvio i es va enfadar moltíssim.Al dia següent li va dir a ella i ella va decidir posar-li les banyes al seu nòvio amb el Jack.El nòvio de la Rose els va veure,llavors va agafar al Jack i el va tirar al mar.

     

    Però el que ningú s’esperava era que de cop va aparèixer el Megalodon i de sobte…

     

    irieta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2022

    Joaquim Sorolla - La llum del Mediterrani

    Sota la llum del sol pinto la meva realitat. Davant meu, les persones i els paisatges que acompanyen aquesta falsa solitud adopten un color vibrant, solt i vigorós. El blanc, el groc i el verd predominen la meva mirada formant un collage de figures retallades que prenen vida sobre el llenç. Silenciosament somric en sentir les rialles dels infants jugant a la platja d’aquest racó de mar que em va veure néixer.

     

    Em vaig quedar ben aviat orfe de pares i, malgrat els dec la vida, què hagués passat si hagués nascut terra endins? Quina hagués estat la font d’inspiració que tant m’identifica? De fet no seria la mateixa.

     

    Ara realitzo l’obra de la meva vida i li dedico el darrer esforç a aquesta foscor. M’allunyo d’aquest mar i les meves pintures van tenyint-se d’ocres, grisos i marrons. Manca la llum perquè la llum del Mediterrani és la meva vida.

     

    Aprenent d'Aprendre

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    La traició del Megalodon

    La història comença amb un pare explicant a la seva filla la llegenda del Titanic.

     

    El vaixell estava a punt de xocar-se. Tothom estava molt nerviós i el capità es va desmaiar. Estaven a punt de xocar amb una mort segura, quan de sobte, una espècie de tauró gegant va destrossar l'iceberg ajudant-nos a creuar sense problemes fins a terra. Però a meitat el Megalodon es va tornar mig boig i va començar a destruir l'embarcació emportant-se les vides de tots els viatgers.

     

    Per sort uns quants tripulants van agafar una barca i van escapar, inclosa la mare de la nena que estava embarassada En acabar la història el pare li diu bona nit a la nena i se'n va, però abans de sortir per la porta comença a desaparèixer, així adonant-se que tot era imaginació de la filla i que el pare va morir al Titanic.

     

    hanako

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    Luca

    Hi havia una vegada dos monstres marins que es deien Luca i Alberto que van sortir de la superfície del mar. Normalment es transformaven en nens perquè si no es transformaven la gent del poble sospitaria que fossin monstres. En el mar vivien com monstres marins. Aleshores es van trobar a una nena que es deia Júlia. L'endemà es van fer amics els tres, però la Júlia no sabia que el Luca i l'Alberto eren monstres marins. La Júlia no podia saber que eren monstres marins. Així tots es van fer amics perquè els van explicar que eren bons. Van jugar a la platja, es van banyar i van ser feliços.

     

    Mani

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    El Vaixell Tauró

    Tot va començar així... El vaixell-tauró estava a punt d'estampar-se contra un iceberg, el capità i els mariners van tancar els ulls i, el vaixell-tauró va girar de cop, van obrir els ulls, però de cop i volta s'havia girat una tempesta. El vaixell en girar havia fet que caigués tota la tripulació, però el capità es va sacrificar per poder salvar els tripulants. Tot i això, només va poder salvar tres quartes parts, perquè ja estaven sense cames, però els mariners no els volien deixar com a presa fàcil i van salvar l'última quarta part i els van portar a la Creu Roja. Van arribar al seu destí final, però se'ls hi va complicar molt la cosa. Van poder arribar pels pèls, gràcies a aquesta història ara existeix la història de Catalunya.

     

    Monos locos

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    El Pou

    Hola, soc la Martina, i em va passar una cosa molt estranya. Un dia de platja vaig conèixer un nen, en Leo i la seva mare, Marta. Havien trobat un pou gegantíssim on hi havia molta aigua. Jo li vaig dir al Leo que no es llancés, però no em feia cas i es va tirar. Alguna cosa es va tancar i vaig veure uns ulls roigs i vaig cridar: Megalodon! - com una boja. Pensava que era una obra de teatre, però de cop i volta vaig despertar d'un coma d'un mes a l'hospital.

     

    Martu

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    QUINA SORT

    Hola soc la Violet Josep i tinc una història per explicar-vos.

    Jo treballava en un vaixell com a cambrera quan uns de la tripulació em van dir que el Titanic s’havia xocat contra un iceberg. Em van fer pujar a la part exterior del barco per intentar salvar-me. Vam demanar ajuda als vaixells més propers amb el telègraf inalàmbric i senyals lumíniques. Així uns vaixells van venir a ajudar-nos. Feia molt fred perquè el mar tenia molts icebergs per la lluna vermella.

    La majoria de la gent va sobreviure.

    Al cap d’un temps, vaig tornar a pujar en un altre vaixell. Estavem en guerra i jo treballava d’infermera allà cuidant dels soldats ferits. Aquest vaixell també es va enfonsar. I per sort, ningú va morir.

    Després de viure aquestes dures experiències m’han donat el premi de la persona inundable. El premi és perquè he sobreviscut a dos enfonsaments de vaixells.

     

    Manuelito Gafotas

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    EL HOTEL ABANDONAT

    Hi havia una vegada un castell on vivien dos reis i les seves cinc filles. La més petita es deia Alicia i tenia quinze anys. Ella i la seva germana Amèlia tenien prohibit encara entrar a la biblioteca, però el problema és que volien entrar. Un migdia es van topar amb l'Alba i li van suplicar entrar amb ella que va dir que sí. Van buscar un llibre per llegir. L'Amèlia i l'Alicia van agafar un llibre alhora i es posaren a discutir. Dins del llibre hi havia un mapa! Van anar als seus pares i van accedir a anar. Després de dos dies navegant van trobar una illa verdosa i groga que al mig tenia un hotel abandonat. Van inspeccionar tot i l'Alicia va trobar un tresor. Així és com el Titanic, el vaixell on van anar, es va fer famós.

     

    arixx93

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    NOE I LA BARCA

    Un dia déu li va explicar a Noè que vindria una inundació i que hauria de construir una barca molt gran. Agafa un mascle i una femella de cada animal. També Déu li va explicar que hauria de construir una barca. La va construir en tres dies i llavors Noè, el seu fill Jafet, la seva dona Maria, i la gent del poble va agafar les seves coses, van anar al vaixell i van anar trenta dies pel mar. Finalment, van trobar una illa que es deia Terranova. Van construir un zoo i una granja molt gran amb els animals. Van celebrar moltes festes i s'ho passaven molt bé fent els Jocs Olímpics. Al final estaven molt contents en aquella illa i eren molt feliços.

     

    francisco61

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    El reporter del llac Ness

    Un dia un reporter, que es deia Jan i que treballa per un diari que es diu Monstres de riu, volia demostrar que el monstre del llac Ness existeix. Se'n va a Escòcia. Quan arriba va anar al riu, va seure a un banc esperant que fos de nit. Es va rendir i quan marxava va sentir un soroll. Es va girar, va treure el mòbil i va fer una foto. De l'emoció saltava i saltava i li va caure el mòbil a l'aigua. Va seure a la vora del riu i va caure dins. Era la Nessi! En Jan estava espantat, però la Nessi no va fer res. Es va apropar i es va ajupir. En Jan va pujar la Nessi va nedar fins que va trobar una roca. En Jan es va adonar que encara que no tingués les fotos de la Nessi, sabia que l'havia vist i es va convertir en la seva millor amiga.

     

    Peix

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    La festa del megalodon

    Hi havia una vegada uns nets que es deien Mireia i Pol, els nens tenien curiositat de per què a l'àvia li faltaven les cames. Un dia van anar a casa de l'àvia a dormir, a l'hora de sopar i li van preguntar:

    - Àvia per què et falten les cames?

    I va respondre:

    - Nois us explicaré la història. Quan jo tenia divuit anys vaig anar amb els meus amics a visitar al Megalodon. Vam viatjar i estàvem molt emocionats per conèixer al gran Megalodon. Vam fer una festa de celebració. L'endemà vam anar a nedar una mica, els nostres amics van anar al vaixell i el vostre avi i jo ens vam quedar una mica més a l'aigua. Vam apreciar un pressentiment estrany fins que vam veure al Megalodon. El vostre avi va nedar molt de pressa, a mi, desafortunadament em va mossegar, però, per sort, em vaig salvar.

     

    arial1217

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    El Vaixell

    Hi havia una vegada una família que volia anar al Titanic. La família va anar al vaixell i s’ho van passar molt bé, van menjar, van anar a banyar-se i moltes més coses. A la nit es van aturar els motors durant una hora, van esperar a que funcionessin i tornar a navegar, però de sobte un megalodon va veure el vaixell i se’l va menjar. Algunes persones es van llançar a l’aigua però igualment ningú no va sobreviure i el vaixell va desaparèixer. Al cap d’una setmana van trobar persones vives al vaixell i les van salvar.

     

    Emmi

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    Prestige, el vaixell que realment no es va enfonsar

    Hi havia una vegada un vaixell que es deia Prestige. Era una embarcació petroliera que portava moltes tones de petroli. Un dia dos treballadors que treballaven allà van sentir un crrrrgh! a popa, van anar allà i van veure que el barco s’estava trencant pel pes. Els dos treballadors van portar ràpidament petroli a l’altra banda (a proa) per igualar el pes. Gràcies a això el Prestige no es va enfonsar, “la costa de la muerte” (costa da morte) de Galícia no es va quedar destrossada, l’ecosistema de Galícia, on estava el Prestige en aquell moment, va ser el normal i les espècies marines i les aus no es van intoxicar pel petroli.

     

    Enderpig

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    LA NESSIE

    Tot va començar així... En el segle III aC, en un lloc llunyà, uns mercaders que partien en vaixell van veure un monstre gegant. Avui una àvia que anava a fer snorkel com cada dia, en allunyar-se veu una ombra gegant en forma de monstre. Pensa que es tracta d'un avió... De cop una cosa s'acosta. És molt gran!S'espanta, però sent una veu que diu: No t'espantis. Només vull companyia. L'àvia diu: Que no m'espanti... però em menjarà!El monstre contesta: No, no, no pensis això. Des de fa temps que ho penseu. L'àvia en veure la tristesa d'aquell ésser decideix fer-li companyia. Parlen sobre elles i es coneixen. La Nessie té problemes amb els taurons. L'àvia li diu que no parli més, que la donarà a conèixer i el poble l'ajudarà.Un cop al poble un habitant alça la veu: Estàs boja, com tractes amb un monstre!

     

    ekiroten

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    UNS PIRATES ESPANTATS

    Hi havia una vegada uns pirates que eren molt amics i sempre anaven junts a navegar. És el que fan ara, navegar. Però de cop van sentir que el seu vaixell tremolava. Van pensar que algú els atacava des d'una altra embarcació, però no era cert, el que els va atacar era un Megalodon! Lluitaven com podien, però el Megalodon es va menjar dos amics. Els altres amics que no estaven morts van tornar tristos a casa perquè sabien que dos amics seus estaven morts. L'endemà volien anar a pescar, però no s'atrevien perquè no volien acabar menjats. Però no tenien menjar així que van anar amb por. Quan van tornar havien pescat molts peixos. No haurien de pescar en una setmana!! Van anar a descansar i l'endemà no sabien que fer. No volien fer res. Van prometre no navegar mai més.

     

    ninja

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    LES DEESSES I LA NEREIDA

    El rei Nereu tenia 40 filles i la més gran, Anfitrite, s'havia de casar.

    - Filla, com tu saps ets la més gran de les teves germanes,, per tant, t'has de casar. L'he donat la teva mà al deu Posidó. A l'Anfitrite no li agradava la idea de casar-se i menys amb algú que no estimava, per tant, li va demanar ajuda als déus.

    - Oh! Deus de l'Olimp! Us demano la vostra ajuda.

    En aquell moment la Demèter, deessa de l'agricultura va descendir del cel.

    - He vist que vols ser lliure sense una relació que mantenir. - va dir. Si vols, et pots quedar a viure amb mi i la meva filla Persèfone. - va afegir.

    L'Anfitrite va acceptar ràpidament la proposta de la deessa i des d'aquell dia la Demèter no es va sentir tan sola a l'hivern ni a la tardor.

     

    ABBY

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    LLUNA VERMELLA

    Hola, sóc l'Àlex i estic tancat a la meva habitació perquè un monstre anomenat Megalodon no para d'atacar la ciutat. Ens acaba d'informar el president a les vuit de la nit, que hem de construir un vaixell de luxe perquè els militars puguin anar a combatre. Quina sort la meva! Sóc constructor! Ja estem començant a fer el vaixell... Són les tres del matí. Ja hem acabat de construir-lo, després de tres dies, per fi! Ja estan pujant els militars. L'embarcació va començar a anar cap a l'illa del monstre marí. La guerra s'està transmitent per la televisió. Els militars van guanyar, però el Megalodon tenia un poder. La lluna es va tornar vermella, i van començar a sortir icebergs de sota del mar. Un va xocar contra el Titànic. Sort que vaig posar un motor perquè no s'enfonsés. I ara el Titànic és conegut com, "El salvador".

     

    Wolf Otaku :)

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    Titanic mig sanlvat

    Hi havia una vegada, quan tots passatgers pujaven al Titanic, el capità feia la migdiada. La seva companya que l'ajudava s'encarregava que el vaixell comencés el viatge. Quan tothom havia pujat al vaixell l'ajudanta va pitjar el botó i el vaixell es va començar a moure. El capità encara dormia. L'ajudanta no s'havia assabentat que el capità dormia, i se'n va anar.

     

    D'aquí una estona el capità va sentir un soroll i veu que està a punt de xocar contra una pedra gegant! Es va despertar d'una manera molt intensa, va girar el màxim ràpid possible i va fregar una mica el vaixell i algunes persones van caure. Va girar tan de pressa que va fer mitja volta, i perquè no li passés res al vaixell per la rascada que tenia, van tornar enrere. El capità va regalar 2 viatges extraordinaris perquè no el denunciessin.

     

    Beti Santanico

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    L'arca dels animals

    Un home que es deia Noè i que li encanten els animals, tenia tota casa seva plena d'animals. Noè sabia que d'aquí poc passaria un tsunami i que tots els animals moririen. Construeix un vaixell molt semblant a una barca molt i molt gran. Justament l'endemà va passar el tsunami i, per sort, va salvar a tots els animals, però es va deixar tots els dinosaures. Per aquest motiu ja no els veiem mai. Ara els estem buscant per tot arreu i no els trobem. Només podem trobar els seus propis ossos en la platja o en els museus.

    Flora

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    El Noé és va deixar el dofí

    Un dia en Noé va rebre una carta d’una amiga d’un altra illa sobre que els animals estaven en perill d’extinció. En Noé va construir un vaixell i es va emportar un mico i un ós polar, però quan es va embarcar al seu destí recorda que s’ha deixat el dofí. Perdut en el mar amb el seu vaixell va veure un objecte daurat a l’aigua , el va agafar i… era una brúixola mágica! Amb ella podría saber on anar.

     

    Llavors, després que el Noé li expliqués el que passava li va dir que era a l’est. Quan va arribar l’ós polar és va lligar una corda al peu mentres el mico desde el vaixell aguantava la corda. Llavors, el Noé amb un tap va entaponar el tub que produïa verí.

     

    I per això avui en dia ens costa molt veure dofins al mar.

     

    navegadora

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    L'atac per sorpresa

    Hi havia una vegada un noi i una noia que es deien Inès i Jack, que anven a celebrar la lluna de mel a un creuer de luxe què s’anomenava Titanic. Quan ja portaven una bona estona navegant es va fer de nit ,i les llums del vaixell no funcionaven ,només hi havia un capità que portava una llanterna i van veure que gairebé es xoquen contra un iceberg. Per sort van poder girar, però al cap d’una estona van començar a veure que hi havia unes zones molt concretes que es movien. De sobte va sortir el Megalodon d’un salt i es va menjar el Titanic, peró de tant petroli es va morir. En Jack i l’Inès van anar nedant cap a la platja i van poder celebrar la seva lluna de mel ben feliços.

     

    InBeMaPu

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    El tauró blanc

    Un dia uns mariners estaven a casa veient les notícies. De cop i volta a les notícies van veure que el Tauró Blanc es va extingir i els mariners ràpidament van a anar al mar. Van arribar al mar però no van veure el Tauró Blanc i en el vaixell es van posar a menjar un entrepà pero a un mariner li va caure l’entrepà i llavors van veure una aleta d’un tauró. Es preguntaven si era el Tauró Blanc. Van dir els tres mariners a la vegada: ¿Aquella aleta no es del Tauró Blanc? I el Tauró Blanc va saltar i un mariner va dir: Sí! És el Tauró Blanc. Van fugir cap a casa i van acabar molt contents.

     

    Ibai

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    La fundació marítima

    Soc la Marta, una biòloga marina, estic a Escòcia contemplant la "guerra" marítima. Bé... guerra... guerra...no es pot dir perquè només n'hi ha dues bèsties, la Nessy i el Megalodon, llavors li diré microguerra. La Nessy va mossegar al Megalodon en l'aleta del darrere i el crit que va fer crec que es va sentir des de Barcelona. Va caure a terra. La seva panxa es va rascar contra la sorra i li va sortir com una esquerda a la superfície de la pell. La Nessy li va posar l'aleta per la ferida i li va obrir la pell de l'estómac. La Nessy va quedar bocabadada perquè de l'estómac li sortien peixos, estrelles de mar, cavalls de mar i mil criatures marítimes més. És així com es va fundar el mar.

     

    MFUGAÇ

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    L'ESPONJA QUE ES DEIA BOB

    Hi havia una vegada, dos germans, Pep i Oriol Alcachofa, que havien anat a la platja, i van trobar una esponja de mar que van emportar-se. Quan l'Oriol, es banyava amb ella, va descobrir que era Bob Esponja. Va quedar al·lucinat perquè existia! Li va dir al seu germà Pep, i van anar a fons de bikini, el lloc on vivia Bob Esponja. El primer que van fer després d'arribar va ser jugar. L'oriol va jugar amb en Patricio, el millor amic de Bob Esponja, i Pep va fer Burgers Cangreburgers (hamburgueses) Amb el Senyor Cranc, el propietari del restaurant més famós de fons de Bikini. S'ho van passar pipa! Ja quan estaven a punt d'anar-se'n, van anar a casa de Bob Esponja, i van trobar al seu pare, que creien mort amb l'incident del Titanic. I vet aquí un calamar, vet aquí un pop, aquest conte ja s'ha fos.

     

    Pepito Juanito Pedrito

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.02.2022

    Un país al·lucinant

    Estava emocionada... Pujaria al Titanic amb les meves millors amigues! La Bet, l'Eirin i l'Emma. Estava a la cua... Faltava poc. Quan finalment vam pujar l'embarcació es va posar en moviment... Ja sortíem!

    Quan ja feia uns quants dies que navegàvem vam veure una llum. Ens vam anar apropant mentre ens canviàvem de roba. Quan el vaixell parés ens tiraríem a l'aigua i bussejaríem una estona. Quan ja érem a prop del far, el Titanic va començar a moure's sol perquè ens estàvem apropant a unes roques! Ens vam tirar a l'aigua per salvar-nos, i vam veure un vaixell naufragat. Vam entrar, i allà vam veure un país nou, el país de la fantasia. Allà res era normal. Un tornado i una muntanya discutien o també una forquilla i una cullera ballaven... al·lucinant!

     

    Banana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2022

    El regne de l'Empordà

    Molts vaixells víking procedents de Jutlàndia lliscaven pel mar fins a circumval·lar la península Ibèrica, buscant el sol mediterrani. Aprofitaven aquestes expedicions per fer incursions militars, saquejar i sotmetre diferents territoris. L'any 858, 62 naus langskib comandades per Järnsida i Hastein van massacrar Mallorca i Menorca. Anant ja cap el nord, van passar l´hivern a Montpeller, i a la primavera van atacar Empúries, per conquerir el seu port, les seves drassanes i les rutes comercials. No ho van aconseguir. Empúries va derrotar els víkings i els va integrar a la seva societat, aprenent d´ells els seus coneixements de la navegació en alta mar. A la dècada següent, una invencible flota de vaixells empordanesos va començar a conquerir i colonitzar tots els pobles de la conca nord mediterrània, de manera que molts anys després, es va popularitzar una cançó que deia:” Nascut entre Blanes i Istanbul, molt tocat per la tramuntana”.

    Pat Peba

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.02.2022

    El cayuco de la esperanza

    Baakir enseñaba a su hijo Khadim a construir del tronco de una palmera, un cayuco. De manera artesanal vaciaba la madera del árbol con hachas, machetes y azadas, hasta darle la forma y el fondo plano. Khadim había crecido rodeado de mar, y con sus padres envejecidos, debía proseguir el negocio de la pesca, sustento y alimento para su nueva familia. Acababa de unirse a Sunu y esperaban descendencia.

    ¿Qué hubiera sido si se hubiera unido a sus hermanos, que arrastrados por el desespero atravesaron un desierto de arena y un desierto infinito de agua, que los tragó para siempre?. Su existencia respiraba incertidumbre absoluta. Lucha diaria contra la vida y la muerte. Iba construyendo su embarcación sabiendo lo frágil que era para resistir los embistes del mar abierto, consciente de que viajar en cayuco era viajar al futuro tal vez para perder la vida.

     

    Azabache

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.02.2022

    Vestida de Mar

    Si mi padre hubiera muerto antes de mi nacimiento, sin ese inane sufrimiento, si se hubiera quedado siempre en la maldita Suíza sin verme más. Sin la negra enfermedad, sin el rencor imperdonable a la vida. Ay, si mi querido, mi amante, Horacio, él,... si no hubiera volado...

     

    Yo nunca hubiera querido irme a dormir en el Mar de Plata en mi último verso, la playa La Perla no llevaría mi nombre hoy, habría vuelto al bullicio del café Tortoni, habría más lucha, más libros, más conquistas.

     

    Alfonsina no habría rasgado tantas voces, Alfonsina Storni no se hubiera ido un día vestida de mar sin avisar.

    Mariñeiro da Dorna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.02.2022

    Retorn a la humanitat

    El capità va albirar quelcom. Semblava una giny metàl·lic. El periscopi no donava confusions. -Sala de control, aquí el capità Nemo, immersió immediata! El radar del vaixell havia localitzat el submergible. Booom! Booom! S’escoltà parlar els canons. El submarí va balandrejar-se sota les aigües noruegues. -Capità, capità, estem perdent el control de la nau!! No podem endreçar el rumb! Un Maelstrom els estava engolint. Engegueu l’hèlix! Sala de màquines en funcionament! El reactor a la velocitat màxima! Timons en moviment! La intensitat del remolí era imparable. Les cavitats giratòries empentaven el submarí a les entranyes de la terra. De sobte, s’escoltaren noves canonades. Tot semblava perdut. Obriu els timons horitzontals! Bateries connectades! Un canal d’aigües subterrànies els havia xuclat. Minuts després, tot estava encalmat. El sol il·luminava la coberta. Es van obrir les escotilles. El capità Nemo havia retornat, aquest cop per salvar la humanitat de tots els mals.

    Nautilus

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.02.2022

    Si no m’hagués quedat cec

    Digueu-me ara muses, si no m’hagués quedat cec, qui escoltaria les meves rapsòdies sobre la llarga travessia d’Odisseu? Com hagués pogut jo, Homer, fantasiejar amb les sirenes i el seu hipnòtic cant? Qui recitaria sobre l’enyor de Penélope i la nostàlgia del navegant? Algú altre descriuria els forts vents que fuetegen l’illa d’Icària?

     

    Veient, no seria poeta; com a noble que sóc, seria soldat.

     

    D’un quant temps ençà, l’olfacte, el tacte i la oïda són els sentits que donen forma i imatge del meu mar imaginari. El soroll de l’escuma de les onades es barreja amb el brunzit llunyà de les espases d’un combat que hagués hagut de lliurar de no haver estat privat de vista. La sensació escalfeïda i enganxifosa de la sang ha deixat pas a la fredor de la sorra d’aquesta platja que sovint trepitjo.

     

    Ara, vaig de la mà, em deixo guiar i, canto, només canto.

     

    Aprenent d'Aprendre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2022

    I el secret ja no ho va ser...

    “Vine, tan celebrat Ulisses...”

    Encisat per la melodiosa veu de les sirenes i la inefable promesa de tornar més “ple de ciència”, es deslligà de les aspres cordes. Dues belles figures alades l’enlairaren.

     

    El mar i la nau, des del cel, cada cop més lluny. Les figures alades li cantaven a cau d’orella secrets del mar, de l’univers, de l’home. El temps semblà aturat. Després, només silenci.

     

    Una brisa suau el despertà sobre la platja, acaronat per Telèmac, fill estimat. Era a casa, notava l’olor. Guaità el mar i el cel buscant les sirenes, agraït de regals tan preuats.

     

    Ara sabia que només ment i cor han de ser la guia, que les guerres sempre són mort.

     

    I va compartir tot l’après al llarg dels segles, beneït per la immortalitat concedida. I l’home va oblidar les lluites, el poder.

     

    I el secret de les sirenes ja no ho va ser...

     

    Faery

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2022

    SI LA SIRENITA HUBIERA APRENDIDO A NAVEGAR

    Si la sirenita hubiera aprendido a navegar, seguro que hubiera surcado siete mares.También hubiera aprendido a atracar y a tirar bien el ancla, cosa muy de agradecer para no garrear.

    Si hubiera tenido un barco curioso, hubiera vivido siempre en el mar para de los hombres saber lo bien que tiran los cabos cuando quieres saltar a tierra, lo bien que se arriman los gatos a la luz de la luna llena y pasear con cualquier perro desde el puerto a la carena.

    Si hubiera sido viento, hubiera aprendido a soplar hacia buen destino para poder atracar donde fuera bien recibido. Navegando contra el viento, hubiera ceñido bien y a favor, casi seguro que también.

    A estribor y a babor, oteando las olas y el horizonte, no hubiera sido pez, espuma ni tiento. Lo que hubiera hecho es abrazar el viento para ir virando cantando contento.

     

    Carmelina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.02.2022

    El Santa Isabel y Sálvora

    Hace muchos, muchos años, al inicio del frío enero de 1921, uno de los entonces típicos temporales de mar y viento azotaba las costas atlánticas de Galicia.

    En medio de la tempestad navegaba el vapor Santa Isabel, con 296 personas a bordo. Pasada la media noche, dio la voz de alarma.

    Una "dorna xeiteira" partió de la isla de Sálvora al auxilio de las almas. A bordo tres mujeres, las más osadas del lugar. En sus viajes rescataron a todos. No dejaron a nadie atrás. El último, el capitán.

    "Las heroínas de Sálvora", se llaman. Las heroínas del mar.

     

    Bella Plebella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.02.2022

    El far egipci de MontjuIc

    Cleopatra va decidir deixar d´enfrontar-se als “pobles del mar” i unir-se a ells per crear una aliança. Junts, van acabar conquerint tots els pobles de la Mediterrània, fins i tot la Roma de Marc Antoni i Octavi. De tots els territoris conquerits, la Reina d´Egipte es va enamorar d´una terra meravellosa situada al sud-oest d´Europa i s´hi va fer construir un temple. Va escollir un lloc estratègic, vora el riu Llobregat i davant el Mediterrani, al cim d´una muntanya màgica en forma de penya-segat que s´enfonsa al mar. La muntanya acabaria sent el bressol d´una gran ciutat, Barcelona, i el seu port esdevindria un dels més concorreguts del món. Quan Cleopatra va morir, el seu temple es va reconvertir en una piràmide funerària de marbre blanc, a la cúspide de la qual sempre es mantenia encesa una gran foguera. Aquest va ser l´origen del primer gran far a terres catalanes.

    Pat Peba

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.02.2022

    El misteri de la làpida sepulcral de Llafranc

    Cesàrea i Carudo són dos carrers que discorren paral·lels a la vila marinera de Llafranc des del passeig de Cípcela.

    Cípsela, és el nom d’una ciutat mítica que certs investigadors han identificat com a Llafranc, segons la indicació que Fest Aviè (poeta i escriptor romà del segle IV dC) va descriure al seu poema Ora marítima.

    A la fi del segle V, l’espòs d’un matrimoni romà que viatjava per mar va morir i el varen fer enterrar a Llafranc. La seva vídua, va voler deixar-li un últim missatge que va fer gravar en una làpida de marbre blanc.

    L’any 1897, a ran de les obres d’edificació de l’església de Llafranc, es va trobar una làpida sepulcral trencada en tres talls. L’any 2021, cent vint-i-cinc anys més tard, es va descobrir un darrer tall on s’hi podia llegir: "A Carudo, que en la pau de Crist descansa, erigí Cesàrea aquest monument".

    Aurora Bo Real

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 03.02.2022

    Inesperat

    Quina enganyifa aquella línia tan precisa, recta, suggeridora. La porta a una nova ruta. Aquell horitzó que creiem l’avantsala del triomf. La culminació del nostre periple. La ruta a les Moluques i disputar als portuguesos el comerç de clau d’espècia. Ningú sospitava de l’escuma que s’alçava mentre ens aproximàvem. No ens malfiàvem de la creixent agitació de la superfície de l’aigua. Tot eren crits confiats d’alegria i rostres somrients. Abraçades i salts a coberta. Qui podia sospitar res? La terra es podia circumnavegar, crèiem. Tràgic error que segaria de cop il·lusions i vides. La proa es precipitava ja per la cascada. El soroll era infernal. A coberta, tot rodolava incontrolable. Alguns mariners ploraven, altres es senyaven. No era cap llegenda. Finis Terrae era davant nostre i ens engolia sense pietat.

     

    Brioix

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 02.02.2022

    ¿QUÉ HUBIERA PASADO SI CRISTÓBAL COLÓN NO HUBIERA DESCUBIERTO AMÉRICA ?

    Hoy te contaré la verdadera historia del descubrimiento de América.

    Después los Reyes Católicos financiaron la travesía, salieron desde Huelva y al pasar por las Islas Canarias cargaron los barcos de comida.

    Rumbo a las Indias, había muchas turbulencias aunque el mar estaba como un plato. Un tripulante bajó a la despensa y encontró que la comida había desaparecido. Cuando bajó Colón, se encontró a Poseidón, que le preguntó por qué navegaba hacia la Atlántida, pero Colón contestó que no sabía lo que era y que navegaba hacia las Indias.

    Dijo que ellos navegaban hacia la Atlántida. Poseidón intentaba convencerlo de dar la vuelta y devolverle la comida, pero Colón se negaba, hasta que Poseidón le pidió a Zeus que desde el cielo creara un continente muralla. Zeus lo hizo y lo llamó América.

    Por eso, Cristóbal Colón no descubrió sino que influyó en su creación.

     

     

    Mouslend

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.02.2022

    A la vora de la mar...

    Què hagués passat si a la vora de la mar no hi hagués anat cap donzella? Si el mocador que la donzella brodava no haguera estat per a la reina? Si no haguera vist una vela i un galió en què un mariner portava seda? Haguera pogut brodar les quatre barres de sang? Li hagueren arribat a la reina? Imaginem que el mocador que brodava la donzella era per al mariner que portava seda. Imaginem que la donzella fa un mocador amb la bandera quatribarrada i que l'envia per correu exprés al seu mariner. Imaginem, també, que el mariner no l'espera, que se'n va a un altre port perquè no sap del mocador l'existència. Aleshores una criada de la reina, que és amiga del missatger, s'enamora d'aquell tros de tela, i se'l posa, i el veu la reina, i la reina el converteix en la nostra bandera.

    Laia Tellols

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.01.2022

    Time Keeper

    ¿Qué hubiese pasado si… Harrison no hubiese creado una máquina efectiva de controlar el tiempo llamada “time keeper” o cronógrafo marino? ¿Cuánto retraso hubiese representado esto para el comercio de indias, o la colonización de América?

    ¿Qué hubiese pasado si la corona inglesa no hubiese ofrecido recompensas a quien desarrollase un cronógrafo marino efectivo y Harrison no hubiese sido tan perseverante?

    ¿Que diferencias tendría el mundo actual sin el cronógrafo marino, o si hubiese aparecido décadas más tarde...?

    Que hubiese cambiado si el cálculo de la longitud se hubiese instaurado con alternativas demostradas poco fiables como las que se proponían en 1761 y 1769 aprovechando las expediciones a las antípodas para estudiandar el tránsito de Venus?

    Mi teoría es que inventar el cronógrafo marino era lo que se buscaba y si Harrison no lo hubiese hecho, alguien más lo hubiera hecho, pero cuánto tiempo más tarde?

    farocayo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.01.2022

    Rutes marítimes

    Us explicaré el fet que hagués pogut passar en temps de la reina egípcia Cleòpatra, que com sabeu va ser amant de Juli Cèsar i esposa de Marc Antoni. Doncs bé, en aquella època tan llunyana, ja es parlava de la proposta de connectar la navegació entre el mar Roig i el Mediterrani.

    Era una obra faraònica però, tant els egipcis com els romans, fent treballar a milers i milers de persones han fet grandioses construccions. Monuments que encara ara, després de segles i segles, ens deixen meravellats.

    Què hagués passat si ho haguessin portat a terme? Doncs que molts anys abans del 1869, any de la construcció del canal de Suez, hauria estat possible una via de navegació ràpida cap als llunyans països orientals. I potser avui dia encara no hauríem descobert el continent Americà.

     

    gatgat

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.01.2022

    La inauguració del canal

    Em presento: soc el cosí del vaixell Imperial Aigle i us explicaré què hi faig jo en la inauguració del canal de Suez. Quan l’Aigle arribà a Còrsega s’enfonsà. Feia tard a la inauguració del canal de Suez aquell llunyà 1869. Correcuita un missatger partí a el Masnou a l’escola de vela recent inaugurada. Els Mestres Villà referen els planells de l’Imperial i copiaren punt per punt la maqueta. Reproduïren el vaixell que faria història. L’emperadriu Eugenia de Montijo hi pujà una mica atemorida però decidida. Hi havia una flaire del Maresme a coberta del “Villa del Masnou”. Quan arribàrem i veié l’obra feta plorà i recordà el meu cosí avariat a Tolon. Ferdinand de Lesseps ens esperava. Amb la seva elegància acompanyà l’emperadriu. Quin goig que feien tots dos! Més tard en Lesseps inaugurà la seva plaça a Barcelona. Dalt de tot de Gràcia

    Alberto Pagnelli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2022

    Yamato

    Ya estamos de regreso a Kure, hemos vencido a nuestro enemigo, somos héroes del imperio. Los americanos con su decadencia y falta de honor nos han atacado a traición, pero gracias a la gracia de nuestro divino emperador y la sabiduría de nuestro almirante en jefe, hemos repelido ese cobarde ataque. Nos han enviado fuego desde lejos y desde el aire, pero no han sido rivales para nuestro sello imperial. Los cañones incandescentes del fuego que lanzamos a nuestros enemigos, eran más la señal de un puño que lucha por nuestro honor. Les hemos vencido y ahora regresamos para armarnos de nuevo de fuerzas para una lucha de la que no sé si regresare, en la que defenderé si es necesario dando mi vida, nuestro imperio y a nuestro emperador. Solo sé que en el Yamato seguro es que lucharé.

    Random Queries

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2022

    Oceà de les Tempestes

    Dolor i ànima ferida als confins del Mare Tenebrosum. Sabor de sal i sorra. Perpetu indici blau a les profunditats...

    L'etern repòs angoixat dels herois del desconegut vetlla ja pel desig d'anar més lluny, d'arribar més enllà, de veure més terres, de viure més temps, de llibertat…

    Per damunt de l'aigua, momentàniament, la calma domina la Terra del Foc: El mar ara és camí segur entre dues terres ignotes. Les fogueres que van encendre els seus habitants flamegen les ribes d'una i altra en clara advertència als agosarats. Encara funestos averanys ignorats.

    La tempestat va permetre a Caront cobrar-se la moneda allotjada a la conyera del pal major de la Concepción, Victoria i Trinidad.

    Avui els mapes no troben el Pacífic: el oceà més gran ho és de les Tempestes. Avui només Neptú recorda els seus noms: Magalhaes… Del Cano…

    Nothingdadire

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.01.2022

    El cant de les sirenes

    ―T’estimo!

    ―Deixa d’afalagar-me, Posidó. Sé que ell tornarà.

    ―Ho sento Penélope. El teu estimat al cant de les sirenes va claudicar.

    ―Mentider! Ho dius per fer-me teva.

    ―Veuràs… ell portava un punyal ocult entre els plecs de la túnica, i del pal major del vaixell es va poder alliberar. Perquè en sentir el cant va comprendre la seva crida: elles volien venjar-se de la tirania del rei de la mar, tant com ell alliberar-se del seu assetjament, quan a Polifem va matar.

    »No el van atreure per matar-lo sinó per regalar-li poders per lluitar contra el déu, que ell va acceptar. Impacient per tornar amb la seva estimada, buscà a Posidó, lluitaren, i el va derrotar. Tot seguit, usurpant el seu tron i disfressat amb carro i trident, a Itaca va tornar.

    -Ulisses?... Ets tu?

    -Amor meu, soc jo!

     

    Ardidome

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.01.2022

    Un maltrecho Estonia arriba a puerto

    Esta tarde ha arribado a Estocolmo el M/S Estonia con sus 989 pasajeros y toda su tripulación sana y salva, aunque todavía con el susto en el cuerpo.

    Tras haber comenzado a ingresar agua por proa en la noche de ayer, 28 de septiembre, los pasajeros fueron dirigidos a los puntos de reunión de cara a un posible abandono del buque. Finalmente, tras haber dado la voz de alarma y haber recibido el apoyo de buques cercanos así como de los distintos servicios de salvamento marítimo, la orden de evacuación no resultó ser necesaria tras haber aplicado la experta tripulación las medidas de contención necesarias en las zonas dañadas del buque.

    Un final feliz para un suceso muy cercano a la tragedia.

     

    Bella Plebella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.01.2022

    Barcelona 1992

    Avui, 12 d'octubre del 1992, dos mesos després de la clausura dels Jocs Olímpics Barcelona torna a vestir-se de gala. Aquesta vegada per celebrar el dia de la Catalanitat. Fa cinc segles que l'expedició catalana guiada per Cristòfol Colom i formada per les carabel·les La Nena, la Pinta i la Moreneta arribava a Amèrica. La descoberta del nou món durant el mandat del Rei Carles I de la Corona d’Aragó va ser una gran fita en la història de Catalunya. Si Carles, hagués arribat a morir emmetzinat per la seva madrastra, el seu germanastre Ferran casat amb l’hereva a la corona castellana, ara als països llatinoamericans parlarien castellà enlloc del català. A Castella es miren la festa amb cert recel, i ens titllen de genocides. No paeixen que la seva llengua estigui actualment marginada, i en canvi el català sigui el segon idioma amb més parlants a tot el món.

    Colom missatger

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.01.2022

    LA GUERRA DEL "PRESTIGE"

    Noviembre de 2002. El buque petrolero “Prestige” sufre un accidente en aguas de dominio español, cerca de la costa gallega, con la desgracia del derrame de fuel por un boquete abierto de forma aún sin esclarecer completamente. El vicepresidente español Rajoy da la orden a los tripulantes del buque de que éste se dirija a aguas portuguesas, para evitar contaminar las españolas. El presidente de Portugal, Durao Barroso, decide declarar la guerra al estado español, a causa del incidente. Los intentos del presidente español, Aznar, de dialogar para evitar males mayores, son infructuosos. En el mes de diciembre, países aliados de Portugal, como Francia o Inglaterra, envían tropas militares por diferentes puntos del territorio español. Pasados tres años, acaba la guerra, con la anexión de Galicia por parte de Portugal. Al cabo de cinco años, Mariano Rajoy llega al nº1 en ventas de libros con su obra “Cómo perdimos Galicia”.

     

    El Brujo de la Palabra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2022

    Man, O Alemán de Camelle

    Hoy, 25 de enero de 2022, ha fallecido en Camelle, a pocos días de cumplir 86 años, Manfred Gnädinger, conocido como "Man, O Alemán de Camelle".

    Después de haber pasado casi seis décadas frente al mar, hace escasas semanas, Man fue homenajeado junto a sus esculturas y mostró su felicidad por haber vivido "en esta playa, ante este océano salvaje".

    "Solo temí la muerte en noviembre de 2002, cuando se decía que aquel gran barco se partiría en dos y teñiría todo de negro. Pensaba que sería la ballena negra de mis sueños. Me hubiera muerto de pena. Por suerte, solo fueron unos hilillos de plastilina."

    Por fortuna, a veces las pesadillas no se cumplen. Aquel barco, llamado Prestige, fue remolcado con éxito a Ferrol en una histórica maniobra dirigida por el remolcador “Alonso de Chaves”. Desde entonces, no navegan buques sin doble casco ante la Costa da Morte.

     

    Mariñeiro da Dorna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2022

    La partida

    Que hagués passat si...

    El Cavour navegava a Buenos Aires. Estaven en guerra i viatjava amb les llums apagades. A popa una nau de l'exèrcit el protegia. El capità jugava al pòquer amb els seus oficials. Havia perdut tots els diners i es va apostar la seva dona. El contramestre la coneixia, era un bombonet desitjable. Un va apostar cinc-centes lliures. El capità la foto de la dona. Es van repartir les cartes. El capità tenia un full, però no guanyava al pòquer d'asos. Havia perdut. Va llançar-li la làmpada de gas. El foc va encendre les cortines. La nau que l'escortava va intentar una maniobra d'aproximació. El fort onatge i el vent van ocasionar que xoquessin els dos vaixells. El Cavour va anar al fons del mar. Va morir el contramestre, va perdre la partida.

     

    Macrihai

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.01.2022

    ¿Qué hubiera pasado si…

    …nos hubieran dicho que no a la expedición? Lo más seguro es que no tendría que estar grabando este vídeo, pero ya es tarde para eso. Tengo que irme, cariño. Ha entrado ya al barco. Dile a Marta que papá va a estar un tiempo fuera de casa. Te quiero.

    TerapeutaLibre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.01.2022

    1912. La Galerna.

    Si aquel agosto cuarenta barcos no hubieran salido al calor del Cantábrico, si aquellos días no hubieran sido de calma y días largos en la mar, si hubiéramos creído al rudimentario barómetro de aquel francés, …

    Aquel día de San Roque el pueblo hubiera visto treinta bodas, alegría y abrazos, pero ni el séquito del rey, los ministros, los obispos, ni el luto de las novias, las madres, las lágrimas de los hijos, nada de eso hubiera aparecido.

    Las ciento cuarenta y tres penas ahogadas no hubieran roto el siglo XX de las cuatro villas de Bizkaia. Hubiéramos tenido más niñas en las plazas, más comadres esperando toda la vida juntas por quien ha de volver y no por quien ya se ha ido. Hoy no tendríamos la estatua del viejo señalando la mar.

    Que no, que no nos digan que el pescado es caro.

     

    Mariñeiro da Dorna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.01.2022

    Ha sido un todo un éxito

    La agitación era máxima alrededor del muelle 60 de la White Star Line. A pesar del frío del marzo neoyorkino, decenas de miles de personas se agolpaban en el puerto, mientras veían como el gigante se acercaba sobre el agua rodeado por una gran cantidad de embarcaciones: los remolcadores del puerto, un ferry de la Staten Island, buques pesqueros, … Nadie quería perderse un momento tan importante como este. Mientras los pasajeros descendían del buque, ya amarrado en el muelle, la prensa buscaba sus titulares:

    - ¿Capitán Smith, qué tal el viaje?

    - El barco es una maravilla. Se ha comportado como esperábamos. Es verdad que nos hemos encontrado con algún iceberg en las aguas de Terranova, pero sin complicaciones. Pueden escribir que el primer viaje del Titanic ha sido todo un éxito.

     

    Juan A Oliveira

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.01.2022

    Sant Feliu l'Africà

    Aquella tarda al Salvament de Sant Feliu de Guíxols tot eren presses. L’alcalde i la consellera estaven a punt d’arribar. Un cel ataronjat darrera de Sant Telm presagiava un fet important. Ni els curiosos que aquell dia de l’hivern passat tafanejaven com netejaven el port podien sospitar aquella troballa. L’embarcació encarregada arrossegava un cadenat. Quan el van descarregar a la drassana es van adonar que no era cap ormeig de pesca. Les furgonetes del MAC van cridar l’atenció als passavolants. Què havien trobat? La tècnica va suposar que es tractava d’una resta mil·lenària per com era l’encadenat. La suposició es va confirmar. Era una cadena romana datada al segle IV dC.

    La roda de premsa de les autoritats va deixar la porta oberta: es confirmava la llegenda de Sant Feliu l’Africà segons la quan el van llançar des de la punta dels Guíxols lligat a la roda de molí?

     

    Carlesimma

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    JUBILAT AMB HONORS

    Avui desprès d’un segle i mig en funcionament es retira el transatlàntic britànic de la White Star Line, el Titanic. Enrere queda l’ensurt, patit durant el viatge d’inauguració, en què va estar a punt de xocar amb un iceberg. L’alarma del vigia, Alfred Evans, conegut pel sobrenom de l’àliga, i la perícia del comandant, Edward Smith, amb una maniobra agosarada, van impedir el naufragi.

    Amb l’entrada del nou segle i la competència del transport aeri, el Titanic va haver adaptar-se a l’avenç de les noves tecnologies. Tanmateix, va anar reduint les seves travessies fins al punt de considerar-les un testimoni de temps passats. Avui, però, es jubila amb el reconeixement dels serveis prestats i serà reconvertit en un Museu Naval on tothom podrà admirar el seu interior, testimoni d’una època de luxe i elegància.

     

    Aguila Roja

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    Dos mujeres en Lepanto

    Desde la cofa vio como “la Sultana” metía su espolón en la amura de babor de “la Real”, llegando hasta el cuarto banco. Rompiendo postizas, batayolas y pavesadas A partir de ese momento los gritos de los jenízaros se mezclaron con las descargas cerradas de los cristianos. Sacó el arcabuz lo apoyó en el barrilete de la cofa, apuntó a D. Juan de Austria —Maldito infiel, hoy te matará una granadina, mataste a toda mi familia y hoy te toca a ti. Sacó la mecha, la acercó a la cazoleta y disparó. Se irguió para ver cómo D. Juan caía muerto y en ese momento una pelota le dio en la cara. Lo último que vio, fue a una mujer erguida en la cofa de la galera cristiana con un arcabuz en la mano.

     

    sarrazin

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    QUÉ HUBIERA PASADO SI SE HUBIESE CONTADO LA HISTORIA COMPLETA?

    Si se hubiese contado completa, los nombres de ellas serían hoy conocidos.

    Maria Beasley sería tan famosa en nuestro mundo como Samuel Plimsoll. Las balsas salvavidas de ella salvaban a la gente cuando se superaban los límites establecidos por él.

    Hablar de Anna Ivanovna Schetinina y su Chavycha sería como hablar de Edward Smith y su Titanic.

    Los años de Ángeles Alvariño al servicio de la biología marina y sus secretos serían equiparables a los de Jacques Costeau.

    Si se hubiese contado la historia completa, no tendríamos que pelear hoy por buscar sus nombres e historias, ni por sacarlas a la luz.

    Bella Plebella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    El mascaró de proa

    Vàrem aconseguir passar l'estret i entrar finalment a la nostra mar Mediterrània, amb penes i treballs fondejàvem al port de Barcelona, i com que teníem moltes vies d'aigua, i estava l'Indi, molt mal mes, el deixàrem a les Drassanes, que feia poc havien estat reconstruïdes i esteven sota la responsabilitat del nostre Consell de Cent.

    Al cap d'uns anys vareig viatjar a Barcelona i al barri de la Barceloneta, mira per on, veig penjat el nostre mascaró de proa..... demano que i fa aquí aquesta talla de fusta?, m'expliquen que és un vaixell que com que estava molt malt més s'ha venut i com que l'hi ha agradat la penjada a la porta del seu taller.

    Què hagués passat si la nostra nau no hagués estat desmantellada?, quins nous mars veuria la talla?, i en comptes de ser a la porta d'un taller lluiria esplèndida a la proa de l'Indi.

    Avia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    Què hagués passat si...El indígenes portessin casc?

    La sang seca empastifava la coberta de la caravel·la. Només una de les tres havia tornat a Sevilla, i de la tripulació en quedava un grapat d’homes traumatitzats. A força d’interrogatoris els van poder extreure fragments de l’horror viscut: Tortures, violacions, sacrificis humans per alabar uns deus amb noms impronunciables, esclavisme, la llista era esfereïdora. Una civilització superior els havia massacrat, deixant escapar uns pocs supervivents per lliurar un missatge: “Us hem descobert, us hem seguit de tornada i ara sabem on sou. No havíeu d’haver vingut a trucar a la porta de la nostra terra, on vam arribar molt abans que vosaltres.”

    Poc després es va fer visible a l’horitzó la immensa flota conqueridora. Centenars de naus amb un cap de drac al mascaró de proa. Els Reis Catòlics van oferir tota mena de riqueses a canvi de salvar la pell, però no van poder evitar el genocidi.

    Ombrívol

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.01.2022

    La odisea del rey

    Apenas llegó a su palacio de Ítaca, el valeroso Ulises, con el rostro cuarteado, las manos encallecidas y diversas cicatrices que daban cuenta de su azarosa travesía, su fiel esposa le espetó:

    -¡Menuda juerga te has corrido con tus amigotes aqueos!

    -No sé de qué me hablas, Penélope –repuso Ulises un tanto abrumado.

    -No me extraña que hayas tardado diez años en llegar a casa desde que zarpaste de Troya –prosiguió ella con un mohín de disgusto-. Tú de parranda por los siete mares y yo entretanto lidiando con un centenar de pretendientes que deseaban usurparte el trono.

    El ladino Ulises, haciendo gala de su característica astucia, explicó:

    -Las apariencias engañan, querida. Los dioses juegan con el destino de los hombres. La odisea de mis aventuras será recordada por el mundo en los siglos venideros.

     

    David d'Ilercavònia

    Llegir més / Leer más