• ELS MICRORELATS
  • 13.02.2023

COMENCEM! / ¡EMPEZAMOS!

Obrim ja el termini de presentació de microrelats! Ja podeu enviar-nos els vostres microrelats. Aquest any, us proposem el tema S.O.S. PRESTIGE per ambientar les vostres creaciones. Només heu d'entrar a la pestanya PARTICIPA! i omplir el formulari amb les vostres dades i el vostre microrelat. MOLT IMPORTANT: recordeu que tots els relats han de començar amb la frase 13 de novembre de 2002. S.O.S.

 

Anirem publicant les vostres creacions en aquesta mateixa pestanya a mida que ens vagin arribant, a partir d'avui dilluns 13 de febrer, un cop comprovem que s'ajusten a les bases.  Recordeu que no poden excedir les 150 paraules!

Ànims i molta sort a tot/es els/les participants!

 


 

¡Abrimos ya el plazo de presentación de microrelats! ¡Ya podéis enviarnos vuestros microrelatos. Este año os proponemos el tema S.O.S. PRESTIGE para ambientar vuestras creaciones. Tan solo tenéis que entrar en la pestaña PARTICIPA! y rellenar el formulario con vuestros datos y vuestro microrelato. MUY IMPORTANTE: recordad que todos los relatos deben comenzar con la frase 13 de noviembre de 2002. S.O.S.

 

Iremos publicando vuestras creaciones en esta misma pestaña a medida que nos vayan llegando, a partir de hoy lunes 13 de febrero, una vez comprobado que se ajustan a las bases. ¡Recordad que no pueden exceder las 150 palabras!

¡Ánimo y mucha suerte a todos/as los/las participantes!

    • ELS MICRORELATS
    • 02.02.2023

    XI EDICIÓ A LA VISTA! S.O.S. PRESTIGE / ¡XI EDICIÓN A LA VISTA! S.O.S. PRESTIGE

    El 13 de novembre de 2002 el petrolier Prestige navegava a 28 milles - 50 km - de la costa de Finisterre carregat amb 77.000 tones de fuel dens, sota un temporal amb forts vents, quan un cop de mar va provocar l'obertura d'una bretxa de 15 m al costat d'estribord - dret - del buc. El capità posava en marxa el protocol d'abandonament del vaixell...

     

    Molt aviat encetarem la XI edició del Concurs de Microrelats de temàtica marítima al Museu Marítim de Barcelona. 

     

    En aquesta edició volem recordar la trista tragèdia que fa poc més de 20 anys va sacsejar l'opinió pública: l'enfonsament del petrolier Prestige davant la costa gallega, la marea negra que se'n va derivar, però també la marea blanca de voluntaris i voluntàries que va esmerçar tots els esforços necessaris per tal de recuperar la costa. 

     

    Així doncs, aquest any el concurs durà el títol de S.O.S. Prestige, però amb una particularitat: tots els microrelats presentats hauran de començar amb la següent frase: 13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

     

    A partir d'aquest inici, la resta del relat i la seva orientació dependrà únicament de vosaltres, autores i autors. Podeu proposar el gènere que més us agradi i escollir l'estil que més s'ajusti a la vostra manera de narrar. Només cal, això sí, que la temàtica del relat s'ajusti a la proposta que us fem des del Museu Marítim.

     

    Recordeu que els relats no poden superar les 150 paraules, que es poden escriure tant en català com en castellà i que ens els heu de fer arribar mitjançant el formulari que trobareu en aquest mateix blog, a la pestanya PARTICIPA. Aquesta pestanya l'activarem el proper 12 de febrer!

     

    Teniu tota la informació necessària a la pestanya de les Bases.

     

    A partir del dia 12 de febrer obrirem el termini de participació i tindreu temps d'enviar-nos les vostres obres fins el 23 d'abril.

     

    Com sempre, posem al vostra abast l'etiqueta #mmbmicrorelats per si voleu animar el concurs des de Twitter.

     

    Esperem expectants la vostra marea narrativa! La nova edició és a punt de començar!

     


     

    El 13 de noviembre de 2002 el petrolero Prestige navegaba a 28 millas - 50 km - de la costa de Finisterre cargado con 77.000 toneladas de fuel denso, bajo un temporal con fuertes vientos, cuando un golpe de mar provocó la obertura de una brecha de 15 metros en la banda de estribor (derecha) del buque. El capitán ponía en marca el protocolo para abandonar el barco...

     

    Muy pronto arrancará la XI edición del Concurso de Microrelatos de temática marítima del Museu Marítim de Barcelona.

     

    En esta edición queremos recordar una triste tragedia que hace poco más de 20 años sacudió a la opinión pública: el hundimiento del petrolero Prestige delante de la costa gallega, la consiguiente marea negra, pero también la marea blanca de voluntarios y voluntarias que dedicó todos los esfuerzos necesarios para recuperar la costa. 

     

    Así pues, el concurso de este año llevará por título S.O.S. Prestige, pero con una particularidad: todos los microrelatos presentados deberán comenzar con la siguiente frase: 13 DE NOVIEMBRE DE 2002. S.O.S.

     

    A partir de este inicio, el resto del relato y su orientación dependerá únicamente de vosotros, autores y autoras que os presentéis. Podéis proponer el género que más os guste y escoger el estilo que mejor se ajuste a vuestra manera de narrar. Tan solo hace falta, eso sí, que la temática del relato se ajuste a la propuesta que os hacemos desde el Museu Marítim. 

     

    Recordad que los relatos no pueden superar las 150 palabras, que se pueden escribir tanto en catalán como en castellano, y que nos los tenéis que enviar desde el formulario que encontraréis en este mismo blog, en la pestaña PARTICIPA. ¡Esta pestaña la activaremos el próximo 12 de febrero!

     

    Tenéis toda la información necesaria en la pestaña de las Bases

     

    A partir del día 12 de febrero abriremos el plazo de participación, y tendréis tiempo para enviarnos vuestras obras hasta el 23 de abril.

     

    Como siempre, ponemos a vuestra disposición la etiqueta #mmbmicrorelats por si queréis animar el concurso desde Twitter.

     

    ¡Esperamos expectantes vuestra marea narrativa! ¡La nueva edición está a punto de empezar!

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.03.2023

    Quan tot s'enfonsa

    13 de novembre de 2002

    —S.O.S! S.O.S! —crido huracanat enmig de la tempesta.

    El Prestige està condemnat a enfonsar-se i jo, a sentir la mort en vida. L’ànima i la consciència em cauen al damunt i m’ofeguen com les 77.000 tones de petroli que comencen a ennegrir el mar i les llàgrimes. Aigua muda i densa com la tristor.

    —S.O.S! S.O.S! Soc Apostolos Mangouras, capità del Prestige. El vaixell s’enfonsa. Som a 28 milles del cap Finisterre.

    «La fi de la terra», penso. I també dels viatges, dels somriures, de la dignitat, de la llibertat. La presó és tan insignificant al costat de la tragèdia mediambiental per la qual se’m recordarà. I quan tot s’enfonsa, ja no lluito; només espero. Soc el cadàver d’un peix mort que arribarà a la costa arrossegat per una marea negra.

    Rocbet

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.03.2023

    el Prestige

    13 de noviembre de 2002. S.0.S. Estaba viendo la televisión cuando me impactó una alarmante noticia, un petrolero de gran tamaño, bautizado el Prestige, cargado con 70.000 toneladas de fuel sufrió un fatídico percance tras un intenso temporal frente a las costas de Galicia. Desde entonces estuve muy atento a las nuevas noticias, cuando el 19 de noviembre el buque se partió en dos provocando una marea negra de crudo que ocasionó un enorme desastre medioambiental en las especies marinas y aves de la zona. Es por ello que se creó una plataforma solidaria llamada ‘nunca mais’, encargada del saneamiento y limpieza de las playas. En cuanto supe sobre este movimiento me uní a él, me sentía satisfecho de poder ayudar en todo lo necesario, igual que mucha gente que venía de todas partes. Desde entonces el gobierno prohibió la navegación de estos buques cerca de las costas.

    piedra

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 27.03.2023

    Agradecidos por el catástrofe.

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. Noticia de última hora, un coche cae desde el puerto de Barcelona, y se sumerge a grandes profundidades. El equipo de rescate tardó mucho tiempo en rescatar a los pasajeros del vehículo y trágicamente murió la familia, un padre y dos hermanas. Más adelante, en el rescate se dieron cuenta de que había fugas en los depósitos de petróleo del puerto, nunca se pensaba tener esa fuga y por eso mucha vida marina y fauna estaba siendo perjudicada con alto riesgo para el resto del mundo. Perdiendo más de diez mil litros de petróleo al año, una cantidad muy considerable para acabar con la vida. Afortunadamente y lamentablemente, gracias a esa familia se pudo descubrir ese incidente.

     

    capy

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    L’Anna i el medi ambient

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S. L’Anna anava cap a la universitat escoltant la ràdio, va escoltar una notícia sobre el Prestige, on deien que s'estava enfonsant i perdia molt petroli per tot el mar. L'Anna sempre es preocupa molt pel medi ambient i es va quedar molt trista, va estar pensant tot el dia què podia fer per evitar la contaminació al mar. Li van venir moltes idees, entre elles fer una manifestació. Va enganxar cartells perquè la gent s'hi apuntés i anés a la manifestació, però no va tenir èxit. Com es preocupava tant ho va tornar a intentar, però aquesta vegada va anar el diari perquè es publiqués la notícia sobre la manifestació i hi va anar molta gent. Això va fer que l'alcalde s'hi impliqués per solucionar el desastre, i això va posar molt contenta a l'Anna.

    Eriel

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    VOLUNTARIS AL RESCAT

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    L’àvia de la Molly puja el volum del televisor ‘’Aquest matí el petrolier Prestige s’ha partit en dos. Alguns voluntaris ajuden a treure el petroli del mar.’’. L’avi i la Molly baixen a esmorzar. L’àvia li diu a l’avi que per què no es fa voluntari, a ell li sembla bé.

     

    La Molly mira per la finestra i veu el far on viuen envoltat de negror: ‘’Àvia ens hem quedat aïllades” diu la Molly. Es fa tard i l'avi no torna. L'àvia avisa a la policia, la informen que s’ha intoxicat i ara està a l’hospital.

     

    Molts voluntaris ajuden a treure el petroli del far, fins que aconsegueixen que deixin d’estar aïllades! Però no tot són bones notícies, l’avi ha mort mentre dormia a l’hospital. Quedarà el bon record, ell va ser un bon home fins a l’últim dia.

    Stilton

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    S.O.S

    13 de novembre del 2002. S.O.S. Una vegada hi havia un senyor que tenia un vaixell ple de tinta, i el van atacar molt durament uns bandits. Ell va demanar ajuda aixecant les mans als vaixells que estaven a prop, però ningú li feia cas perquè creia que ho feia de broma. Els bandits, que li volien robar la tinta, el van ofegar perquè no els la donava tota. Quan estava a punt de morir, sense aire, un amic que passava per allà remant ho va veure tot, va trucar a la policia i el van salvar.

    La policia el va dur a l’hospital per curar-lo, va tornar a casa marejat, però bé.

    Trolli

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    AMOR DE PETROLI

    13 de novembre de 2002 S.O.S. En escoltar la notícia al Jordi se li va aturar el cor, es va abrigar d’una revolada i sortí del bar sense acomiadar-se dels seus amics, havia de salvar el seu marit, en Pol un tripulant del Prestige, sense pensar-ho es va dirigir al port.

    En arribar trobà una guàrdia del port que li va impedir entrar, ja que no tenia cap vaixell ancorat. Però amb els nervis la va empènyer i es va muntar en un vaixell amb el motor arrencat. Va salpar ràpidament, li costava molt avançar per culpa del petroli, però no es va rendir.

     

    Es va apropar al Prestige fins a sentir unes veus que provenien del mar, semblava el Pol! En Jordi sense dubtar-ho s’hi va llançar. Però no era en Pol, de fet no era ningú. Li costava nedar, es va cansar fins a esgotar l’aire i la vida també.

    Carmanyola

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    LA INJUSTÍCIA PELS MARS DE GALÍCIA

    13 de novembre del 2002. S.O.S. Hola em dic Noa, i t'explicaré la història que em va trencar el cor, el Prestige.

     

    El capità d’un vaixell que havia de transportar tones i tones de petroli va enfonsar el seu vaixell al mar Galícia, el petroli va vessar al mar i moltíssims peixos van morir. Molta gent va ser voluntària per netejar les platges i rescatar alguns animals.

     

    El capità del vaixell va ser condemnat nou mesos de presó per desobediència i va haver de pagar els costos judicials. Avui dia les conseqüències, a causa d’aquell succés, continuen visibles, però ara tot està molt millor tot i que es va perdre molta flora i fauna per sempre més.

    Banana

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    A l’aguait del mar negre.

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Hola soc en Francesc i acabo d'enviar un S.O.S a Galícia perquè el petrolier en el qual estic s’ha trencat a causa d’un temporal. S’està escapant tot el fuel que transportàvem a causa d’una esquerda al monocasc antic d’aquest vaixell.

     

    Cinc dies més tard… Hola, soc una altra vegada en Francesc i a la fi estem a terra ferma, però el mar cada vegada està més brut. El president de Galícia ha dit que hi poden anar voluntaris a netejar el mar i jo hi he anat.

     

    Vint dies més tard… Hola, estem a “la veu de Galícia” i avui el president de Galícia ha dit que els mars estan més nets, però que encara no es pot banyar ningú.

    La policia ha imposat una multa de 4 bilions d’euros al capità del “Prestige” per no reformar-lo i per danys ecològics.

    Ivancho

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    La catàstrofe de Galícia

    13 de Novembre de 2002 S.O.S. El perill s’acosta a les costes de Galícia, una onada de petroli

    va mar enfora i es mou cada vegada més ràpid. Les notícies arriben als veïns i cada vegada baixa més gent a expulsar el petroli de les platges.

     

    Van haver-hi moltes onades que van pintar, l'aigua i la sorra de negre, els veïns estaven desesperats, molts voluntaris van ajudar a expulsar petroli perquè no matés a la fauna. Però no va ser possible, el petroli ja era impossible d'expulsar i solament es podia esperar que s'anés.

     

    La gent de Galícia volia saber per què el vaixell s’havia enfonsat, volien saber qui era el culpable. Semblava que el vaixell no era molt segur, però tenia un permís especial que el deixava navegar durant uns anys més.

    Mani-obra

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    EL PRESTIGE

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S, el capità s'està tornant boig, tenim una fuita de petroli i el capità no para de cridar, hem d’abandonar el vaixell immediatament perquè si no ens enfonsarem amb ell…

     

    Perdó per començar així, però ho haig d’explicar: Em dic William, fa un mes em vaig embarcar en el Prestige i fa dos dies vam naufragar a les costes de Galícia. Ara mateix visc a Galícia perquè no em deixen tornar a casa pel petroli que hi ha al mar, vull ajudar a treure’l per així poder tornar a casa. Avui començo a ajudar a treure fuel. Mentre ajudava he vist molts peixos intoxicats, també m’he trobat un gos abandonat i mig mort, he decidit endur-me'l per curar-lo. Li he posat Otis i quan em deixin marxar me l’enduré amb mi.

    Fuet

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    NUNCA MAIS

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S

    El vaixell petrolier Prestige quan es va trencar el casc va vessar tot el fuel que duia davant de les costes de Galícia. Va afectar molt a tota la indústria pesquera. Un d’aquests afectats va ser l’Antoni, gallec de trenta-quatre anys, que era peixater a la ciutat de A Corunya en el moment de l’accident.

    L’Antoni treballava a les costes de Galícia i es va veure afectat directament el seu negoci. La mar va quedar completament coberta per una substància anomenada com GALIPOT, que feia impossible la pesca perquè tota la vida marina moria. Va ser aquest moment quan l’Antoni va tancar el seu negoci i va buscar alternatives fins que el fuel desaparegués de la costa.

    A l'Antoni li va sorgir la idea de comercialitzar peix d’altres costes encara que els preus fossin una mica més alts.

    Per aquells dies va sorgir el moviment NUNCA MAIS, en defensa i protecció de les costes de Galícia, l’Antoni era un gran activista.

    Oppo

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    EL CAPITÀ

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S. Mama avui ha naufragat el Prestige, deia la Bruna. Saps quantes tones de fuel haurà deixat anar? El capità està bé? Aquestes preguntes i més es feia la Bruna, tot just feia vuit hores que el vaixell Prestige havia naufragat.

     

    Rumiava què podia fer, per saber si el capità estava bé. Per a ella el capità era molt important. Dos dies després que el Prestige s’enfonsés encara no tenia notícia sobre ell i per això va sortir a penjar cartells per tot Galícia, però la Bruna seguia sense informació del capità.

     

    Es va espantar, va veure tota la marea negra, feia dos dies que no sortia. A la llunyania va veure algú amb qui havia estat pensant. Era ell no s’ho podia creure, era el seu pare, el capità. Ara 2023 encara parlem d’aquell fatídic dia.

    M&M24

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    DESASTRE PETROLIER

    13 de novembre de 2002 S.O.S. En Jack plegava d’una intensa jornada de treball, va encendre la ràdio i va sentir, “Un vaixell que transporta petroli ha naufragat, tornant les costes de Galícia negres. Activistes intenten netejar les costes, però és en va”. Va pensar que era fals, però no sabia què passaria.

     

    Un mes després, a les notícies anunciaven que les espècies de la costa desapareixien, s’estava destruint Galícia. No s’ho podia creure! Però el pitjor estava per arribar. El govern no va pactar cap acord. En Jack va intentar parlar amb el rei de l'exèrcit.

     

    El rei cansat dels delictes ambientals de la humanitat va intentar matar a en Jack, però el nostre protagonista va fer entrar en raó al rei, dient que si atacaven la terra ningú podria viure en ella. Finalment, van anul·lar l’atac i en Jack va passar a la història.

    Nilo13

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    La Voluntària

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S. A les notícies han dit que un petrolier s’ha enfonsat i trencat, deixa sortir el petroli i torna el mar tot negre. Han prohibit pescar, la meva família és pescadora, espero que s’aturi aviat.

     

    Ahir van demanar voluntaris, he anat avui i m’he trobat amb un peix, l'he dit Nemo i me l’he emportat a casa en una bossa, si en Nemo hagués seguit allà, hauria mort pel petroli.

     

    Fa dues setmanes que ajudo dia si dia també, però encara no s’ha arreglat, m’he començat a trobar malament, no li he dit a ningú perquè no em deixarien anar a ajudar. Han passat alguns mesos tot està una mica millor, avui he anat a alliberar en Nemo, però s’ha adormit per no despertar. La seva ànima no està en aquest món, només perdura en l’escrit.

    Mandarina blava

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    Diari supersecret

    13 de novembre de 2002 S.O.S

    Hola diari,

    Com ja saps sempre t'escric quan és dimecres i avui t’he d’explicar unes quantes coses que han passat i estan passant a Galícia.

    Avui s’està enfonsant un petrolier anomenat Prestige i s’apropen marees de petroli a les costes de Galícia, estic molt preocupat perquè això empitjorarà.

     

    20 de novembre de 2002

    Avui, han començat a netejar les platges de Galicia, però no ho està netejant cap govern sinó joves voluntaris.

    Estan trobant molts animals morts a causa del petroli.

    A sobre el govern portuguès, l’espanyol i el francès s’estan barallant per on portar el prestige.

     

    27 de novembre de 2002

    Hola, el mar a estar més net, però el Prestige encara envia petroli a les costes gallegues i això dificulta les tasques de neteja.

    Espero que tot passi ja.

    Guixa

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    La marea negra al far.

    “13 de novembre de 2002, S.O.S” això és el que vaig escoltar per la ràdio del far. Ma mare va dir que el Prestige mataria les costes al tirar aquell petroli al mar. El meu pare, en canvi, deia que el mar era més fort. Els primers dies semblava que no havia canviat res, jo vivia al far, els meus pares eren pescadors. Els dies següents no hi havia peixos al mar, ni una sola sardina i van arribar les gavines negres, era tan trist veure aus majestuoses vestides de dol prop del mar… Passaven els dies i res no millorava, jo era petita, però el meu amor cap al mar era ENORME, la ràdio anunciava que la gent volia ajudar, i jo també! Vaig netejar peixos, gavines i estrelles de mar.

    Ningú

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    EL CAPITÀ I EL PRESTIGE

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S

    — Capità les onades són de 9 metres i fa molt vent.

    — Què vols fer?

    — Heu d'abandonar el vaixell si no voleu morir.

    — D’acord, capità!

     

    Van abandonar el vaixell. Van mirar cap endarrere i van veure que el vaixell es movia molt. El vaixell no s’enfonsava, però les onades foradaven el casc. Finalment, el vaixell es va partir i enfonsar, tot el petroli va vessar.

    Galícia va quedar molt afectada, la seva economia s’enfonsava com el vaixell.

    El Capità i la tripulació van arribar a Galícia sans i estalvis.

    Cheto

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    EN ROGER I EL PRESTIGE

    13 DE NOVEMBRE DE 2002, S.O.S

    Tot semblava un dia normal, en Roger es va despertar ben d’hora i va anar a treballar. Va arribar al port, i es va preparar. Va començar a posar caixes i barrils que contenien petroli i va salpar.

    La mar estava molt moguda i el cel era gris, allò no li agradava. El vaixell es movia molt bruscament i va intentar trobar refugi per la coberta. Li va enviar un missatge a la seva parella Laura: - La mar està fatal, suposo que arribaré demà.

    El mar va fer una onada tan alta que va engolir i ofegar al Roger, va morir. El vaixell es va partir en dos, tot el mar era negre pel petroli. Les patrulles van arribar i després d’unes setmanes el mar només era negre.

    Marieta

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    Godzilla VS Prestige

    13 de novembre de 2002.S.O.S

    Aquest dia va explotar una fàbrica de petroli, es va contaminar tot, però el que no sabien és que amb radiacions, es va despertar un monstre. Aquest monstre va començar a menjar tot el petroli.

     

    Després d’un any, ja tot estava bé, Galícia estava enviant molts petroliers, però cap d’aquells arribava. Llavors el govern va fer un nou vaixell que s’anomenava Prestige que estava molt protegit. També portava un radar. Aquest vaixell es va quedar en un punt precís del mar, van veure que una criatura s’apropava, llavors el monstre amb la seva esquena punxeguda li va fer un cop al vaixell, però no li va fer res perquè tenia bones defenses.

     

    A més el Prestige tenia una bomba com a sistema d'autodestrucció, es va activar, el monstre va morir i ja no es va saber res més.

    Capibara Juan

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    Rússia i el prestige

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S El Prestige va marxar i no teníem senyals de vida.

    14 de novembre tampoc. Què PASSA?

    15 de novembre tenim senyal, és a prop de Rússia, però que vol fer?

     

    Tenim senyal, però no s'escolta molt:

    -Capità Wilt m'escolta

    -Sí, però hi ha moltes onades, si us plau necessitem aju… Piiiipipiiipi

    -No!!! No tenim la localització, moriran.

     

    Una setmana després Rússia va veure el Prestige i va trucar a Espanya. El vaixell es va enfonsar, va omplir tot de petroli. Molta gent va ajudar a netejar-ho tot i ho van aconseguir en equip.

    Psicoman

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    Per què?

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S, la Maria que només tenia dotze anys mirava per la finestra desanimada com si amb la mirada tot aquell desastre acabés. La Maria pensava amb els milers de voluntaris que intentaven netejar les costes de Galícia del fuel que el vaixell Prestige havia abocat, més de 20.000 tones de fuel que intentaven netejar els voluntaris.

     

    La Maria i el seu pare vivien dels diners que guanyaven pescant i venent els peixos, ara no podien ni tan sols comprar menjar, la Maria no sabia com sortirien d’aquesta, mirava per la finestra i només veia un color, el negre.

     

    Recordava com eren les costes feia uns mesos, costes que havien costat molt de mantenir havien sigut destruïdes en dies, era trist, però era la veritat. La Maria pensava… Perquè a nosaltres, per què?

    Queri7

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    S.O.S

    13 de novembre de 2002 S.O.S. Avui 13 de novembre ha succeït una desgràcia humana amb un vaixell petrolier que es deia Prestige. El petrolier s’ha enfonsat al costat de la costa de Galícia. Ara us deixem amb informació detallada.

     

    El petrolier Prestige havia sortit a les 11:00 des del Senegal amb l'objectiu d'arribar a Anglaterra a les 19:00.A les 14:00 de la tarda quan anava cap a Galícia va posar una alarma de S.O.S perquè havien notat una cosa rara al vaixell. La gent de Galícia en veure allò no van fer res al respecte i a les 14:12 es va enfonsar i va deixar tones i tones de fuel al mar de Galícia.

     

    Això va fer que milers d'activistes de Galícia haguessin de netejar les tones de fuel que ha deixat aquest vaixell anomenat Prestige

    Lechuga

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    RÀDIO

    13 DE NOVEMBRE DE 2002.S.O.S

    Estem al port i, d'aquí una estona comencem a navegar, fa fred… Això no és gens segur…

    Hem començat a navegar, portem moltes tones de petroli… Esperem que tot vagi bé.

    El capità es comporta de manera estranya i no ens parla… Alguna cosa amaga.

    El petrolier sembla perdre l’equilibri, hem entrat dins les cabines, el capità s’ha reservat un (salvavides). Oh… Mer…

    Ajuda… en… ens estem enfonsant… TENIM QUE SORT… AJUDA!…

    HARF… ENVIEU… Ajuda a 44,756364,-11,624694 El mar és negre… Mer… Estic ferit, no em puc moure… No vull acabar aquí…

     

    La ràdio trobada ens ha ajudat, són àudios esgarrifants, hi ha hagut 6 morts, 13 ferits greus, 208.658 Litres de petroli, el capità condemnat a presó.

    Idefix

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    L'accident del Prestige

    13 DE NOVEMBRE DE “2002. S.O.S.

    12 de novembre de 2002 el Prestige va fer un i l'últim viatge…

    El petrolier portava 20.000 litres de petroli. El Prestige era un vaixell monocasc.

    La nit del 12 de novembre alguna cosa va danyar el casc del vaixell provocant que tingués una fuita de petroli.

    Dia 13 de novembre del 2002, va passar a la història de Galícia amb el nom de “les 3 mars negres”.

    A Galícia es van fer moltes reunions per veure que farien per contrarestar la mar bruta que afectava Galícia. Amb la mar negra, va vindre la marea blanca, la gent que va netejar Galícia.

     

    Eloian

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    El mar negre

    13 de novembre de 2002 S.O.S.

    Un pescador de tota la vida, de Galícia, vivia sol a la seva casa del port. Mentre dormia va sonar una alerta, es va aixecar espantat. Pels altaveus sentia com uns tripulants repetien i repetien: S.O.S. ens estem enfonsant, no paren de sortir litres i litres de fuel.

     

    El pescador veia com els vaixells sortien del port per salvar els tripulants, un dels vaixells quan va arribar es va quedar paralitzat, no quedava res, només una gran taca negra que continuava escapant-se. El pescador es va tancar a casa seva amb la por de no saber què podria passar.

     

    L'endemà, el pescador, es va aixecar, però alguna cosa no anava bé. L'horitzó era tot negre, el mar havia quedat tot impregnat d'aquell fuel, veia com els peixos flotaven, el mar s'havia quedat sense vida.

    Pol

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2023

    S.O.S

    13 de novembre de 2002, S.O.S

    Una mare, i el seu fill Martí passejaven per una plaça quan van sentir que hi havia hagut una gran desgràcia.

    Van anar amb algunes persones a veure un vaixell, anomenat Prestige, que estava tot cobert de petroli. La tripulació estava molt cansada i el vaixell va xocar contra una roca mentre que el petroli es buidava enmig de la mar.

    El mar estava brut i alguns peixos s'estaven morint. El Martí va tenir la idea d’agafar el cistell de peixos i recollir el petroli del mar. Va trucar a tothom per netejar-lo. El Martí, de sobte, va escoltar una alarma que sonava, va baixar al pis de baix i va veure trobar a la mare, que estava cuinant l’esmorzar. El Martí va preguntar què se n’havia fet del Prestige. La mare li va dir que havia tornat a tenir un malson.

    Marinera del mar

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.03.2023

    El pescador

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

     

    Joan sabia que el mar aquell dia no era per a treballar. Les ones s'enfilaven als núvols, la pluja queia en horitzontal i el vent bufava. Va sortir amb barca i va anar a lloc on solia pescar. Però quan va arribar, es va trobar amb un espectacle dantesc, un enorme vaixell carregat amb petroli, es balancejava perillosament enmig de l'oceà.

     

    De sobte, el vaixell es va esfondrar i el petroli va començar a vessar al mar. Joan sabia que la seua feina estava en perill i que la vida marina que depenia d'ella també ho estava.

     

    Setmanes després, la costa es va veure inundada de petroli i la pesca es va veure afectada durant anys. Joan i altres pescadors van perdre les seues fonts de vida i sustentar les seues famílies.

     

    El desastre d’El Prestige va deixar una cicatriu a l'ànima de Joan.

    El Joan Fuster del sud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.03.2023

    María

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

     

    María se despertó sobresaltada por el fuerte oleaje que sacudía su casa en la costa gallega. Miró por la ventana y vio que el mar estaba enloquecido, con olas gigantes y viento huracanado.

     

    De repente, un ruido ensordecedor llamó su atención. Se asomó y vio el enorme barco petrolero, que se balanceaba peligrosamente frente a la costa. María sabía que algo terrible iba a pasar.

     

    Horas después, el barco se partió en dos y comenzó a hundirse lentamente. María, junto con otros vecinos, intentaron desesperadamente comunicarse con las autoridades para pedir ayuda, pero nadie parecía estar escuchando.

     

    Días después, María vio como su amado mar se convertía en un mar negro. La costa se había visto cubierta de fuel y la fauna y flora marina estaban en peligro.

     

    El desastre se convirtió en una cicatriz imborrable en la memoria de María.

    El Joan Fuster del sud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.03.2023

    La mar negra

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

     

    El mar es va convertir en un infern aquell fatídic dia. Les onades colpejaven amb fúria el casc del Prestige, mentre la tripulació lluitava per mantenir el control del vaixell. Però era inútil. La tempesta era massa intensa i les forces del mar eren massa poderoses. A les poques hores, el petroler es va partir en dos i va començar a enfonsar-se lentament.

     

    S.O.S. era el missatge que intentaven transmetre els tripulants a través de la ràdio. Però ningú semblava estar escoltant. Ningú semblava adonar-se de la magnitud del que estava passant.

     

    Dies després, les conseqüències del desastre es van fer evidents. Milers de quilòmetres de costa s'havien vist afectats pel vessament de fuel. La fauna i la flora marina estaven en perill i les comunitats locals es trobaven devastades.

     

    El Prestige es va convertir en un recordatori de protegir el nostre planeta.

    El Joan Fuster del sud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2023

    COSTA DA VIDA

    13 de novembre de 2002. La mar en calma i una brisa suau convidaven a solcar les onades de l’Atlàntic i vaig sortir a navegar amb el meu petit veler des del Club Nàutic de Camariñas. Una bellesa colpidora amansí la meva ànima i em vaig endormiscar fins al punt de perdre el control de l’embarcació i, tot d’una, trobar-me a l’aigua lluny de la costa i del vaixell.

    Esgotat de nedar, a punt de defallir, em vaig veure envoltat d’avions i llanxes. Vaig respirar a fons... Tanmateix, no venien al meu rescat sinó pel d’un petrolier que s’enfonsava davant la Costa da Morte, a prop meu. Em van salvar.

    El naufragi del Prestige i els seus hilillos de plastilina van ser una desgràcia, però jo celebro cada any, i ja en són vint, el dia que vaig néixer en aquesta “Costa da Vida”.

     

    Tramuntana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2023

    Marea negra i marea blanca

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Havia salpat del port de Sant Petersburg i amb rumb cap a Gibraltar, ben carregat de tones de fuel, navegava aquell monocasc, massa vell. Una gegantesca onada del maleït temporal va rebentar-li les entranyes a estribord, l'esquerda va fer-se més gran. Mai havia sentit a parlar de xapapote, tot es va convertir negre, tota la costa, des de Portugal a França. Una gruixuda capa negra va anar cap a les roques. Marea negra. Un desastre ecològic total. Una marea blanca d'herois solidaris va lluitar-hi. Nunca mais.

     

    Tresitres

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 22.03.2023

    Sin salida

    13 de Noviembre de 2002. S.O.S:

    Ahí estaba ella. En un rincón. Nadie sabe porqué, ni cómo, pero ahí estaba. Sentada, llorando, perdida en sus pensamientos, navegando por su mente, sabiendo que llegaba su hora.

    Ella se preguntaba porque nadie había sido capaz de preguntarle cómo estaba o qué le pasaba.

    Ella solo sabía que deseaba terminar con el sufrimiento, olvidarse del dolor, terminar con todos los problemas que le acechaban día a día, sin final, sin salida.

    No veía la luz, la luz al final del túnel, ese dicho que tan solo de escucharlo le ardía el corazón. Un corazón con el cual ha amado pero nunca ha sido amada.

    DVNK

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.03.2023

    La ira

    13 de noviembre de 2002, S.O.S. Siglas que resuenan en los oídos de la tripulación. Mensaje desesperado que rezan cuando ven que las olas que embisten a un Prestige herido rasgan su piel de acero. Olas que rugen, clavando sus garras y haciéndole verter lágrimas de fuel denso.

    A lo lejos los hombres en diminutas barcazas observan como el cielo aboca su rabia rota, en ese amasijo de hierros. Como el infierno se vuelve mar para castigar los sin sentidos. De pie junto a sus hombres, el capitán muy pálido, llora, no solo por lo que contemplan sus ojos, si no, por las desgracias que han de venir. Ese manto negro que acechará a la vida y a la belleza de una naturaleza ultrajada.

     

    DORADA

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.03.2023

    Ja ho sabia

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    No era el mariner embogit per deixar enrere terra ferma, potser perquè sabia el que m'esperava només pujar en aquell vaixell, "nova ruta" figurava a l'anunci, clar com l'aigua, bé ara ja no puc pronunciar aquestes paraules referint-me a l'aigua que banya les costes de Galícia, la meva llar, la meva terra estimada.

     

    Troc

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.03.2023

    Una nit molt fosca

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

    Era una llum a l'horitzó, però no d'esperança. El Prestige s'havia enfonsat i el seu contingut, el fuel dens, s'estenia com una pell tòxica sobre la costa. Els pescadors ho van veure primer, i foren els primers en actuar. Les seues mans, que havien treballat el mar, ara lluitaven per netejar-lo. Però era impossible intentar netejar-ho, el mal ja estava fet. Les gavines volaven, sense trobar res a l'aigua. Els habitants de les cases properes estaven sense paraules, sense entendre com havia pogut passar això. La mar, abans d'un blau intens, ara era una massa negror tèrbol, com una pell malalta. Els remeis eren pocs, i es van intentar tots. Els nens no entenien perquè el mar havia deixat de ser l'oasi de jocs i divertiment que havien tingut fins llavors. Ara era un lloc trist, tacat per la incompetència i la lleugeresa humana.

    El Joan Fuster del sud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.03.2023

    Resistir

    13 de Noviembre de 2002. S.O.S. Se resiste a morir . En la superficie del mar azul su nariz roja y negra no quiere hundirse. Su cuerpo, vertical, empuja hacia las profundidades.Quiere respirar pero no puede, el peso del maldito chapapote es enorme, inmenso, descomunal, toneladas de materia negra, espesa y mal oliente se lo impide.. Recuerda el mensaje de aquella ola " te hace daño donde más te duela y tu muerte será lenta y dolorosa". Pero el barco también esconde su venganza y en venganza destruirá playas y litorales, matará aves y peces inocentes y su destrucción se recordara durante muchos años. Pero... la lucha continúa: barcos asesinos y obsoletos contra un mar que se resiste a entregarse, a que lo ensucien en nombre del progreso. Orgulloso el mar, tarde o temprano, impone su ley. Todos contra el mar¡¡¡ Estúpidos humanos, cuando aprenderéis? 

    lagarto

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 16.03.2023

    No pude….

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    Todos miraban, unos tranquilamente porque no sabían qué estaba pasando, otros estaban gritando y llorando. El mar estaba negro, algo terrorífico estaba pasando. Unas horas después comenzó la evacuación. Todos los presidentes se reunieron en una de las montañas más altas del mundo y evacuaron a toda la humanidad lejos del lugar que nombraron “galaxia diabólica”. La espesa y pegajosa masa negra se estaba juntando. Los presidentes comenzaron a tirar bombas nucleares hacia la masa para esparcirla y tirarla a un volcán, aunque haría que una parte ibérica fuera radioactiva.

     

    De repente me desperté y volvió a ocurrir la misma historia, al final me di cuenta de que yo era el protagonista de este relato. Yo tenía que cambiar el final, era un bucle y necesitaba modificarlo. Si no lo consiguiera, seguramente ocurriría lo peor. No pude, ocurrió.

     

    Ayoub

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2023

    Gabinet de crisi

    13 de novembre de 2002 S.O.S.

    -Aquí la cap de Gabinet de la Xunta. Màxima urgència. Al llarg del matí tots els conselleiros/as rebreu convocatòria a la reunió extraordinària del govern i després, hi haurà roda de premsa. Tots heu vist el que ha passat. Estem en un moment històric on la gent que depèn de nosaltres recordaran per sempre la resposta donada avui. No és moment per badar i cal que el president noti el suport de tothom. Que tots els nostres sentits estiguin posats a resoldre el problema més greu que tenim damunt la taula:

     

    Com aconseguim que les imatges del xapapote no afectin negativament el capital polític de Don Manuel Fraga i que guanyi les pròximes eleccions a Xunta?

     

    El president no ha resistit a les fotos de Palomares i al "la calle es mia" perquè quatre gavines lacrimògenes li enfonsin ara la carrera política...

    JJ

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 15.03.2023

    Lo terrible que puede ser trabajar en el mar

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    Tan solo sé que el día iba muy bien, todo estaba muy tranquilo, se escuchaban las olas del mar y el sonido de la brisa del océano. No entendía una cosa, alguien daba el mensaje de S.O.S, pero escuché algo que respondió mi pregunta:

    - ¡Capitán! ¡Capitán! ¡Nos estamos hundiendo! Al parecer, hubo una avería y me quejé. ¡Qué rabia me daba el no tener ni un día libre! Bueno, pues el error fue mío, ya que me partí en dos, derramando así todo el petróleo que llevaba conmigo hasta llegar al fondo del mar

    Concha marina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2023

    Contra viento y marea

    13 de noviembre de 2002.

    S.O.S.

    S.O.S.

    S.O…

     

    El mensaje muere en oídos sordos

    Se pierden las palabras en el mar.

     

    La marea nace de las silenciosas entrañas de la nave.

    Se desborda y ennegrece el océano.

     

    Los peces se asfixian en el espeso caldo.

    Se mueren las medusas al pasar.

     

    Las gaviotas lo advierten en un grito callado

    Se tiñe de un grueso negro la playa.

     

    Los pescadores lloran el prestigio ahogado.

    Se desvanece su futuro.

     

    Los voluntarios inundan Galicia.

    Se ilumina un pedazo de porvenir.

     

    De la desesperación.

    A la esperanza.

    A la lucha.

     

    El pueblo indignado retumba

    Nunca máis.

     

    Marea

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2023

    Víctimes d'una guerra sense luta

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S

    Una sombra s'estén sobre el cel de la superfície. Queden bloquejats els raigs de llum que solen obrir-se camí penetrant enmig de l’aigua i il·luminen els primers metres de la immensitat del meu refugi, el mar. Batent l’aleta posterior, augmento la velocitat sota l’aigua i em disposo saltar a l’exterior, inspirar aire i fer una tombarella. Quedo completament embadurnat d’un oli llefiscós i penetrant, caçat per un mantell de contaminació ambiental i corrupció. En capbussar-me al meu territori, m’adono que aquest ha estat conquerit i està sent destruit. M’aferro a la vida marina però m’enfonso sense parar, no puc respirar, no puc nedar. El meu cos de dofí arriba fins la costa de Galícia, sense vida, víctima d’una guerra sense lluita.

    Nuvire

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.03.2023

    Oscuro Horizonte

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    Me despierto. Hoy no veo el sol reflejado en el mar. Me levanto con prisa. Salgo al balcón, y al sonido de una sirena, me giro hacia mi derecha, y después de ver a la vecina hablando con un policía, lo veo, veo el motivo por el que no veía el reflejo.

    El mar ha cambiado su color, está teñido casi en su totalidad por un oscuro negro. Un negro impenetrable a la mirada.

    Con prisas, bajo corriendo a la playa, para arrodillarme, echarme a llorar, y pedirle perdón. Mientras veo, a un pobre ave ahogándose en chapapote, y un voluntario gritar: “¡aquí tengo a uno! Traed agua”.

    Entre tanto permanezco inmóvil, me siento invisible, no consigo ver mi reflejo en el mar. Y eso me mata.

     

    Nelson

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2023

    MAYDAY MAYDAY PRESTIGE

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S. Una bandera de Les Bahames. A cinquanta quilòmetres de la costa Finisterre. Buc petrolier monocasc. Un vent vigorós. Cop de mar. Via d’aigua a estribord. Desallotjament del vaixell. Passen tres dies. Es parteix en dos. S’enfonsa. Reposa a 3850 metres. La mar es tenyeix de negre. Nunca Máis. Clam popular d’arreu del país. Rius de gent venint de l’infinit. El mar ho agraeix. El govern reacciona. La costa es recupera. Marea blanca. Guanya la solidaritat.

    Nautilus

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2023

    UNA IDEA REVOLUCIONARIA

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. Los medios de comunicación de todo el mundo se hacen eco de la gran catástrofe ocurrida cerca de la costa gallega. Un petrolero llamado “Prestige”, en un accidente, ha vertido miles de toneladas de fuel en el mar. El gobierno español, con Rajoy al mando, decide que se desvíe el petrolero hacia la costa portuguesa. George Bush, presidente de los EEUU, consternado, interviene en el conflicto. Envía a la zona un total de cinco OVNIS para ayudar en la catástrofe. Nadie sabe cómo los EEUU tenían en secreto este asunto. Todo el mundo está alucinando ante lo que ven en los T.V. Las naves extraterrestres, con una tecnología inaudita y extremadamente efectiva, consiguen capturar todo el fuel vertido en el mar, y el desastre queda en nada. ¿Se habrá cerrado un conflicto para crear una nueva era en la Humanidad?

     

    El Brujo de la Palabra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.03.2023

    Na escola

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. El día anterior nos dijeron que no había problema. La marea llevaría todo para algún lugar donde no nos importara. Ese día amanecimos negros. Fui a la escuela y todo era negro. Los profesores lloraban. La televisión. Os pais. O mar. Todo lloraba en negro.

    ¿Que hacemos con lo que recogemos? Ni idea, de vuelta al mar.

    Hicimos una cadena humana y salimos a recoger el negro con nuestras manos. Esas navidades comimos marisco negro y mamá seguía llorando.

    Nunca mais dijimos.

    Pero todo queda.

    Nuestras manos negras, como el mar negro envolviendo cada roca y cada gabiota. Cada pez, cada centolla.

    Pero la noche negra pasó y de los gallegos se olvidaron.

    Pero como dice el nuestro himno, los buenos nos entienden. Entienden el rudo acento, porque tuvimos que quitar el petroleo con las manos. Solos. En silencio. Sin hacer ruido.

    Noelia_Axouxere

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 01.03.2023

    Una gran taca negra

    13 de novembre del 2002. Un vaixell petit en mig de la costa gallega. Jo, que amb prou feines veia amb la tempesta que hi havia, vaig albirar una gran taca negra que s'acostava a mi. En aquell moment vaig passar molta por. Semblava com si em volgués atrapar. De sobte molts peixos van sortir a la superfície, però tots estaven... morts.

     

    Uns dies després de veure aquella taca, vaig veure a les notícies que s'havia enfonsat un gran vaixell que portava 77.000 tones de petroli. Va ser una catàstrofe mediambiental, i per a mi una experiència que mai podré oblidar. Vaig estar anys sense pescar per aquelles aigües, ja que milers de peixos s'havien mort aquell dia i no hi havia tants com per poder mantenir la meva petita empresa. La vaig vendre i em vaig fer mariner, i tot allò es va quedar en un vell record.

     

    Mireia

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    EL PRESTIGE DEL MIQUEL

    13 de novembre de 2002 S.O.S:

    Un dia a Portugal un famós navegador, que es diu Miquel tenia una germana que es deia Martina…

     

    -Miquel on vas? Va dir la Martina. A navegar! Va respondre.

    -Però si hi ha una marea negra. NO, és mentida!

    Va agafar el seu petrolier de 70.000 tones i es va posar a navegar.

     

    De sobte el vaixell es va xocar i enfonsar i va començar la marea negra i, i tot el petroli es va escampar per la costa del mar de Portugal.

     

    En el 2003 la població i els metges seguien traient el petroli i el Miquel va anar a la presó durant 50 anys.

     

    Pobres criatures del mar va murmurar la Martina.

     

    -Si m'hagués fet cas no hauria d'anar a la presó, espero que hagi après moltes coses sobre el que ha fet.

     

     

    Senyora floreteta

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    El pescador

    13 de novembre de 2002 S.O.S

    Fa 1 any que va parar de funcionar un vaixell que es deia: but. Van passar uns quants anys quan pescador que es deia Joan, un conill que es deia Pon i el millor amic del Joan es deia Lluís, van trobar un vaixell enfonsat en el mar de l’illa. El Joan, el Pon i el Lluís van intentar treure el vaixell de l'aigua i ho van aconseguir.

     

    Finalment, el van poder treure i el van intentar arreglar. Van passar uns dies i l’estaven arreglant, el van agafar i provar, anava molt bé. El Joan, el Pon i el lluís se'n van anar amb el vaixell a transportar petroli, es va caure, se'n van anar a casa seva a arreglar el vaixell i tot el petroli va caure però el van recollir…

     

    Lluís

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    LA GRAN MAREA NEGRA.

    Tot comença a Galícia per la desgràcia del Prestige, un vaixell petrolier amb una gran llargada. Des del principi al final mesurava entre 240 metres i 244 metres. Però la meva pregunta de veritat és, per què el Prestige va sortir a navegar en plena tempesta??? L’altra pregunta és per què només tenia 1 casc??? Però tot això és culpa de per què el capità del Prestige no va pensar amb les conseqüències que podien passar. Doncs mireu i estigueu atents i atentes a tot el que va passar, a tota la desgràcia del Prestige amb tot el fuel, els animals que van morir, més de 10.000 ocells morts pel fuel… I així ens acomiadem, però el que conta és que tots puguem estar i viure tranquils amb la nostra família. CONTINUARÀ…

     

     

    Cavaller Negre

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    LA MEVA AVENTURA

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S

    Estimat diari soc l'Alba tinc 11 anys i estic escrivint aquest diari perquè la psicòloga m'ha obligat. Per culpa d’aquell accident. Bé com no tinc moltes coses a escriure doncs així… us ho explicaré!

     

     

    Estava pescant amb el meu pare i de cop es va escoltar un CRAC i tot seguit una onada gegant va vindre i… em vaig despertar a l’hospital… tenia una cama trencada i també el braç vaig ser afortunada però per mala sort el meu pare estava molt greu.

     

     

    20 DE NOVEMBRE DEL 2002

    Ja he tornat. Fa tres dies em van operar de la cama i tot ha sortit perfecte!!!

    Un moment que m'acaba de cridar la infermera. A Veure què em dirà? M'ha dit que el meu pare s’ha despertat!!!

    Agafaré el diari per veure que han publicat que ja han tancat el forat del prestige!

     

    Arual

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    UNA TRAGÈDIA POT SALVAR VIDES?

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S

     

    Dels crits que van ressonar per tot el vaixell la capitana es va despertar, després d’aixecar-se va veure per la finestra circular. No es veia quasi res, només un fum… Què hauria passat?- es va preguntar la capitana, va sortir del camarot amb la Kira, la seva gata i es van quedar petrificades!

     

    Tots estaven alarmats del famós vaixell Prestige! s'estaven sortint 77.000 tones de petroli! El mar ja gairebé era tot negre… Què haurem de fer?

     

    Les llums del vaixell Cataplom es van apagar i la Naomi, la capitana, va escoltar uns maulits fora del Cataplom, hi havia un Kraken! i tenia a la Kira! De sobte al Kraken se li va enganxar una pota al petròli! Van recuperar a la Kira! Després d’això la Naomi es va preguntar: una tragèdia pot salvar vides?

     

     

    Axnara

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    L’HORITZÓ SENSE VIDA

    13 De novembre de 2002 S.O.S

     

    Un dia un vaixell anomenat “Prestige” que transportava una tona de petroli va naufragar per culpa d’una tempesta que va fer que es trenqués una part del “Prestige”. El petroli va arribar fins a Galícia, i els habitants es van queixar i van anar a la policia. Galícia va fer un judici perquè volien que fiquessin al capità del vaixell a la presó pel que havia passat, però ell no volia anar a la presó perquè ell no havia fet res va ser culpa de la tempesta.

    Al final van acabar ficant a la presó al capità del vaixell, i els habitants van començar a treure tot el petroli i el van aconseguir apartar 300 metres com a molt, i el capità va morir a la presó. I els peixos, les estrelles de mar, etc. van morir tots.

     

    Mani

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    Àrea 51, S.O.S

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S

     

     

    -Aaaah, quant temps portava assegut, ei Ignasi! No t'adormis, que se suposa que és l'àrea més vigilada del món.

    -Però és molt tard.

     

    Més tard l’Àlex va veure pel radar que un vaixell que s’acostava a tota velocitat cap a ells.

     

    -Ei Ignasi, mira al radar!

    -Aaaaah! Corre, avisa als treballadors.

     

    El vaixell va impactar contra l’àrea 51. Pam!

     

    -Sort que no ha caigut la torre de control, estàs bé?

    -Sí, gràcies.

    -No, no, no, en impactar el vaixell s’ha escapat la bèstia.

    -Àlex, truca a l’FBI i que desintegrin la zona!

     

    Els dos guàrdies van trucar a l’FBI i van evacuar la zona, van tapar els forats del vaixell, i van desintegrar la zona amb el vaixell i la bèstia dintre.

     

    Una hora més tard…

     

    -Hola papi!

    -Hola!

    -Com ha anat el dia?

    -Com tots els altres.

     

    Peixet Bzrp

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    LA GABRIELA I EL PRESTIGE:

    13 de novembre de 2002 S.O.S., notícies d'última hora! Un vaixell es dirigeix a la costa amb 77.000 tones de fuel!

     

    -Mare, vull aturar el vaixell i salvar la costa.

    -Gabriela, ets massa jove.

    - Però…

    - No és que no.

     

    Aquella nit la Gabriela va anar amb el vaixell del seu pare en direcció al mar. Pam!

    No! un llamp, ara que estava a prop del vaixell… Crash!

    -No!, el vaixell de mon pare s’enfonsa!

     

    Ella decidida va saltar amb una bombona d'aire al mar, cercant el buc de fuel.

     

    Després de nedar uns metres…

    Aquí! -ai,... és massa dur. -una barra de metall! -sí! Ho he aconseguit. La Gabriela xopa, però contenta va arribar a casa. -mira mare un premi.

    Però com t'ho has fet?

    Tu mira les notícies de tv3 i sabràs qui ha guanyat el premi a l'heroína de Galícia.

     

    Nirie

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    QUÈ HAGUÉS PASSAT SI…

    13 de novembre 2002 S.O.S.

    Què hagués passat si no haguessin tapat les fugues?

    Què hagués passat si Europa hagués donat més ajuda?

    Què hagués passat si no haguessin donat diners als pescadors?

    Què hagués passat si la gent no ajudés a treure el petroli de les platges?

    Què hagués passat si el vaixell tingués dos cascos en comptes d'un?

    Què hagués passat si el vaixell s'hagués bolcat?

    Què hagués passat si el petroli hagués anat a Portugal?

    Què hagués passat si el petroli hagués anat a França?

    Què hagués passat si el vaixell es xoca contra la costa?

    Què hagués passat si el vaixell de petroli es xoca amb un altre vaixell?

    Què hagués passat si al vaixell de petroli li haguessin tapat les fugues més ràpid?

    Què hagués passat si la gent hagués fugit de Galícia?

    Què hagués passat si no hagués passat?

     

    Basquet66

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    Un fet històric.

    13 de novembre de 2002. S.O.S

    Hi havia una vegada un vaixell que es deia Prestige, que navegava pel Sud d’Anglaterra. Però, un dia va passar una tragèdia. El vaixell es va estavellar contra una pedra i va treure tot el petroli que portava i el mar va quedar tot negre i tòxic, això va fer que molta gent morís. No hi havia llocs on anar, ni places on passejar, tot estava trencat i destruït. La gent va començar a perdre l'esperança i no sabien que fer. No hi havia ni menjar ni aigua, després d'unes setmanes, el món es va col·lapsar i va treure tot el petroli per la ciutat. La gent va córrer sense però tot i aixií en va morir molta. La població es va quedar sense habitants. Segur que aquell poble ja no existiria mai més.

     

    Emily.

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    NO EN QUEDAVA RES

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S Aquest va ser el senyal que va emetre el petrolier Prestige (que era un vaixell monocasc), anava carregat amb 77.000 tones de fuel.

    En una sobtada tempesta, una gran onada va trencar contra el casc provocant una esquerda causant la fuga del fuel.

    Ràpidament el vaixell va ser evacuar sense ferits.

     

    A les hores següents el Prestige, continuava traient fuel i aquest s’acostava a la costa gallega. Jo des del niu on havia crescut, mirava com el fuel s’acostava, però no era capaç d’entendre la gravetat de la situació.

     

    Aquella nit jo vaig anar a buscar el menjar com de costum, però per a quan vaig tornar la costa era negra de cap a peus i per a quan vaig tornar ja NO EN QUEDAVA RES només una pasta negra.

     

    TEEM BANANO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    SUPER PINGÜÍ

    13 de novembre S.O.S el petrolier Prestige va desembarcar al Pol Nord. Feia tant de fred que va aparèixer una esquerda al vaixell,va començar a sortir tot el petroli. El capità va abandonar el vaixell, va continuar a peu. No mor per poc. Va caminar molt fins a trobar una cova. Va decidir dormir. L'endemà en despertar-se notava com un animal al seu costat, era un pingüí! Se'l va quedar com a amic i van continuar junts el viatge.

     

    Un home trucà a la policia perquè va veure tot el mar congelat de color negre. Va arribar la policia i justament passaven per allà els dos amics, els van interrogar, van enviar al capità a la presó perquè havien descobert que el vaixell ja tenia una esquerda.

     

    El pingüí es va quedar allà sol, va veure que s’enfonsava el Prestige! Va reaccionar ràpid entrant a l’aigua i traient-lo del gel trencat.

     

    PGC

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    NUNCA MAIS

    13 de novembre del 2002. S.O.S

    Les onades piquen molt fort contra les pedres, els mariners miraven desesperats el mar que estava cobert d’una gruixuda capa negra que impedia respirar les onades.

    Molts animals enganxats entre el fuel, la gent es revela manifestant-se pels carrers amb papers enlairats que deien: NUNCA MAIS!

     

    014

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    LA FI DEL MÓN

    3 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S

    Cada cop veig més fuel al mar, estic veient com els meus amics els peixos, les algues i tota la meva família s’estan morint poc a poc i jo aquí sense poder fer res… veig com el món s’està acabant, ja no hi ha menjar, la meva ànima s’està trencant per dintre, la gent està intentant treure el fuel, però ja no hi ha res a fer.

     

    Mr. Ruggi

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    TREBALLADORA AMBIENTAL

    13 de novembre de 2002 S.O.S. Jo treballava a una botiga de roba, fins aquell dia. Era un dimecres a la tarda, havien engegat la televisió.

    “Avui s'ha fet públic una catàstrofe al riu Mississipí aquí a nova Orleans, el vaixell prestige s’ha xocat transportant petroli des d'Espanya, el nostre president George Walker Bush demà reclutar voluntaris per solucionar la brutícia al riu.”

     

    L'endemà vaig arribar al territori de neteja. Quan vam començar la feina, em va tocar treballar amb dues noies, xiuxiuejaven tota l'estona i reien fluixet. Jo no vaig fer cas i vaig continuar treballant. Sis mesos després ja tenim la nostra zona neta.

    Recorda que si sents que diuen coses dolentes teves o d’un altre fes alguna cosa i digues a un adult. Mai no et rendeixis i segueix els teus somnis.

     

    A

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    EL VAIXELL PETROLIER

    13 de novembre de 2002 S.O.S. Aquell dia a la costa gallega el vaixell petrolier Prestige va sortir a navegar per portar catorze mil litres de fuel a la costa portuguesa.

     

    Però quan el Prestige ja estava arribant a Portugal, va haver-hi un trencament al vaixell… seguidament es van trencar els bidons de fuel i es van escampar per la costa portuguesa.

     

    Finalment, el capità del prestige es va morir ofegat, el fuel es va escampar molt.

    Van estar aproximadament cinc anys per treure tot el fuel perquè també va arribar a la costa gallega. Dos anys després del desastre es va enfonsar el petrolier prestige.

     

    L'escriptor

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    UN MAR SENSE FONS

    13 de novembre de 2002 S.O.S

     

    Jo des de petita he sigut l'única nena de la meva família. Als sis o set anys al meu pare i al meu germà van comprar un vaixell i li van posar el nom de la meva mare “Luna”.

    El dia 11 de novembre, al meu pare va dir:

    Marxem de vacances, amb vaixell!- Jo em vaig posar contenta, però el meu germà no.

     

     

    El dia 12 de novembre, feia mal temps, però jo no li vaig donar importància, ens vam embarcar i vaig veure el Prestige molt carregat.

     

    El meu pare i el meu germà sempre discutien i deien que jo era la preferida de casa. Aquell dia a l’hora d’anar a dormir, el meu germà em va assassinar i em va tirar a l'aigua. Era un mar sense fons. A les 4 am vaig veure com el Prestige s’enfonsava i mentre jo estava plena de fuel.

     

    Mamut chiquitito

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    L'HORITZÓ

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    Negre. Tot negre sense horitzó, amb un vaixell al mig on ningú no fa res. Peixos, algues, animals marins sense vida o intentant sobreviure. Pescadors sense feina i sense diners. La costa negra. Més de 3.500 voluntaris desesperats per treure el fuel de les roques, i jo, aquí, tancada a casa sense poder sortir perquè la marea la rodeja. Els meus pares són pescadors, no feinegen, no hi ha diners, a casa ja no hi ha el que hi havia abans, no hi ha res, la nevera està buida, igual que la meva esperança.

     

     

    99

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    MARCEL, EL VENEDOR DE PEIXOS

    13 de novembre de 2002 S.O.S.

    Hola. Em dic Marcel.

    Salmó? D'acord, aquí té. 5,50€. Gràcies! Adéu!

    Venc peixos a la “peixateria Eduard”.

    No soc ric, però tampoc molt pobre. Jo soc el que mantinc a la meva família.

    M’encanta el meu treball, però un dia no molt llunyà seré pescador.

     

    -Marcel!

     

    Ah, sí! Aquest és el meu amic, l’Eduard. Ell és el pescador de la peixateria.

     

    -Un vaixell, el Prestige, uff… Tot el mar ple de petroli, ja no puc pescar…- explica sense aire.

    -Eduard, què dius?

    -Que ja no vendre més peixos! Jo me'n vaig d’aquí per seguir pescant.

     

    Tot el comerç per terra, la meva família sense diners… Què faig ara!? No tinc diners per viatjar! Faré tot el que pugui…

     

    Observo la felicitat que hi ha ara, des del cel.

    Per culpa del petroli vaig morir.

    Però agraeixo la vida que vaig tenir.

     

    SantaNico

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    UN VIATGE AMB AVENTURES

    13 de novembre de 2002 S.O.S. Estàvem passejant per la platja.

    -Hola em dic Marta!

    -I jo Berta!

    Som dues amigues que estem de viatge per Galícia.

    Ens vam asseure i aleshores vam veure un vaixell molt vell. La Marta va cridar amb totes les seves forces…

    Està traient petroli!!!

    És veritat.

    Tinc una idea.- Va dir la Marta.

    Podem anar a bussejar per donar una ullada…

    D'acord!

    Llavors, quan estàvem bussejant vam sentir uns sorolls.

    Què deu ser?

    AAAAAAAAAAA

    Què passa Marta? És un peix!

    Eiiiii. Però es pot saber què passa?

    EL PEIX ENS ESTAVA PARLANT!!

    Perdó. Li vaig dir.

    Saps el que està passant allà dalt?- Va preguntar la Marta.

    Oi tant, m’ha despertat de la migdiada tanta brutícia!

    Què podem fer?

    Ja ho tinc!!! Podem tapar amb algues les fugues de petroli!

     

    Però el que de llegir són els vostres somnis.

     

    011GL

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    EL DIARI D’EN GREGORI: EL PRESTIGE

    13 DE NOVEMBRE DEL 2002. S.O.S.

     

    Jo no soc de vaixells (per això l’S.O.S.), però m’he aventurat. Estic al vaixell Prestige, sortint de la costa. Escriuré més en aquest diari si passa alguna cosa.

     

    19 DE NOVEMBRE DEL 2002. HA PASSAT.

     

    El vaixell s'està enfonsant. Com a mínim ens han rescatat. El mar està molt brut, i no sé si es podrà netejar tant petroli.

     

    28 DE GENER DEL 2003. CONTAMINACIÓ.

     

    El petroli ha arribat a les costes de Portugal i França, i el senyor que va enviar el Prestige està empresonat esperant judici. No sé com pot acabar això.

     

    14 DE MAIG DEL 2014. EPÍLEG.

     

    12 anys. Això és el que han trigat per arreglar-ho. El mar segueix brut, però ja no surt més petroli. El senyor que pilotava el Prestige està a presó. Ara només caldrà netejar el mar per 7 anys i l’eternitat.

     

    EL DIARI D’EN GREGORI: EL PRESTIGE

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    EL DIARI

    13 de novembre 2002: S.O.S.

     

    -L'edentitat que hem anomenat “Bloob” ha tornat i molt més a prop del que —-pensàvem quasi al costat del vaixell. Tornaré a escriure.

     

    19 de novembre 2002: Bloob

     

    -Aquesta nit no em puc creure el que m'ha passat!

    -Eren diria les 3:33 am quan se sent en la meva cabina un “Bzzz” jo m'he despertat

    no sembla que ningú més s'hagués despertat. He volgut mirar i he anat a la proa i el que he vist ha sigut terrorífic, era de forma humana però líquida, fosc com el petroli

    i el doble del vaixell. Eren els 5 segons més lents de la meva vida. Quan el temps

    ja passa normal vaig córrer fins a tornar a la cabina.

     

    20 de novembre 2002: FI

     

    El Bloob ha trencat el vaixell l'únic que puc fer és resar i acabar d'escriure

     

    MARE, PARE i JAMES:

    Adéu us estimo.

     

    Helen Chufe

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    EN PERILL

    13 de novembre de 2002,

    El famós vaixell Prestige amb 77.000 tones de petroli es trenca i deixa una taca negra a tot el mar i la costa da Morte. Mentrestant al fons del mar un petit peixet amb la seva família escapa de la taca negra que ve a per ell.

     

    Dies després de la catàstrofe la taca negra es segueix expandint i el peixet havia d’escapar i anar a un lloc segur, però una nit els seus pares surten a investigar i no tornen, per tant el peixet s’ha d'espavilar sol i decideix anar a la costa de Galicia.

     

    Quan el peixet estava a punt d’arribar a la costa, de cop un senyor que ajudava a recollir fuel va donar-li un cop i gairebé el mata, però de cop un nen el va veure i va decidir salvar-lo.

     

    Thor

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    LES ONADES DE COLOR NEGRE

    13 de novembre de 2002 S.O.S

     

    No acabo de comprendre exactament el que va passar, un crit d’auxili força dolorós. Navegava amb el meu casc inestable i amb tones de fuel. També navegava amb el cor ple de ferides que cremaven, amb el cor gastat, consumit, rebentat, fet farinetes, perquè jo sabia què passaria.

    Vaig pensar que no, però de sobte la increïble tempesta em va envestir, em va envestir amb una força sorprenent, ho sabia, ho sabia! Sabia que això passaria. Després de la tempesta, el meu únic casc es va trencar, com ho estava el meu cor, trencat, gastat i consumit… La tristesa i el dolor eren els meus únics amics. Ara ja sabia que la meva ànima s’enfonsava i alhora flotava amb les onades de color negre.

     

     

    Lola Mento

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    LES CONSEQÜÈNCIES

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S

     

    Això és un somni. Però no. Està tot en runes, si no fos per l’Arnau, que és el capità. Perdó, em presento, soc en Guillem, un Pelicà, ara estic en una reserva d’animals, a Itàlia.

     

    Fa dos mesos, abans que el “Prestige” s'enfonsés, amb l’Arnau érem amics i xerràvem molt. Aquesta vegada em va explicar que navegaria amb un vaixell molt antic, anomenat “Prestige” i les condicions pèssimes de l'embarcació. També em va explicar que transportava fuel, i quin trajecte que faria. Després, en sentir allò vaig dir-li que era millor transportar peixos, perquè com el vaixell estava en dolentíssimes condicions, si aquest s'enfonsava, els peixos podrien ser lliures pel mar, enlloc que tot el fuel quedi per allà.

     

    Però no, no em va fer cas, el vaixell es va enfonsar, carregat, i així està ara, tot amb una capa enganxosa negra.

     

    Lafu

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 28.02.2023

    S.O.S

    3 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S.

     

    Sona una sirena, els tripulants es desperten. Tot es veu vermell, el capità avisa de què hi ha una esquerda al vaixell i tiren una bengala per demanar ajuda però ningú apareix. Més tard passa un pescador, ells criden molt, però ningú els sent i s‘adonen de què està sortint fuel del vaixell.

     

    L'endemà una àvia de per allà es va despertar i va anar a mirar per la finestra, el mar era tot negre, de cop l'àvia va veure un vaixell que estava molt lluny que treia fuel i llavors va avisar a l'alcalde del poble, els guardacostes, i tots junts van anar a parar al vaixell, quan ja estaven arribant van veure que aquell vaixell era el Prestige, van arribar però ja era massa tard, el vaixell ja s'havia enfonsat, treien litres i litres de fuel.

     

     

    PINKI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.02.2023

    'Nunca Máis'

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    “'Salen unos pequeños hilitos con aspecto de plastilina'”, deia el portaveu del govern espanyol. Davant la irresponsabilitat empresarial i institucional, solidaritat de milers i milers de joves d’arreu. Ho van deixar tot, van fletar autocars, van agafar tota mena de transports i es van plantar per posar-hi cossos i mans. S’enfundaren granotes blanques que aviat semblaren dàlmates, zebres, óssos panda i pingüins. El seu objectiu: treure el ‘chapapote’, aquell producte tòxic negrós i enganxós, de la natura. Evitar que fos literalment la Costa da Morte.

    ‘Nunca máis’ es podia llegir en lletres blanques sobre banderoles negres amb la franja blava de la bandera gallega. Desenes de manifestacions en diverses ciutats van cridar-ho a l’uníson.

    La ciutadania responia al desastre ecològic, a la gestió nefasta i reclamava responsabilitats, recursos per afrontar les conseqüències i que no tornés a passar. 'Nunca mais'!

     

    Costa da Morte

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.02.2023

    Blau utramar per atzabeja

    13 de novembre de 2002. S.O.S perquè el blau ultramar estava sent engolint per una grapa d’atzabeja. S.O.S perquè al tocar-la, et volia engolir. S.O.S. perquè he perdut les meves ales .

    Andrea Fuentes Alba

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.02.2023

    Llanto al mar.

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    El norte se vestía de noche oscura sin faro y el barco, roto, desprestigiado, lloraba oro negro al ver que había apuñalado de muerte al mar.

    Fran Sanabre

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 21.02.2023

    Blanco y negro

    13 de noviembre de 2002. S.O.S

    Negro. Solo veo negro. Una enorme marea de negro trepando hacia la orilla. La muerte sedienta de almas. Un enorme peso desequilibrando el balance natural.

    Y después estamos nosotros. Humanos. El grupo minoritario, pero el que causa más daño. Los que se preocupan más por pequeños trozos circulares de metal que por el propio planeta que habitan.

    Y por último ellos. La minoría dentro de la minoría. La esperanza. Una pequeña ola blanca que lucha contra la marea. Una luz que intenta iluminar en la oscuridad. Y que, poco a poco, lo consigue.

    Holaaaa

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 21.02.2023

    Nuestro mundo

    13 de Noviembre de 2002. S.O.S

    Negro. Es todo negro. No hay color, no hay vida. Los peces y las aves huyen del petróleo, pero no hay escapatoria. Gavinas, tortugas, algas; todo el ecosistema marino sufre, cubierto de una densa capa negra. Un barco de petróleo. Una playa destrozada. ¿Que ha sucedido? ¿Que le ha pasado a nuestro mundo?

    Sha248

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 21.02.2023

    La secta de pollitos

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    Había un barco que recogía la basura del mar, hasta que un día en las noticias salió que alguien los había denunciado por contaminar el mar. Pero la gente no sabía porque contaminaba el mar cuando recogían la basura. Muchas personas descubrieron lo que pasaba y lo denunciaron. Llego un punto que la policía tenía que investigar, aparte que también se encontraron muchos animales marinos muertos. Al investigar dos años, el 24 de noviembre de 2004, descubrieron que era un grupo famoso de Pollilandia, que se llamaba “la secta de pollitos”, que tenían el malvado plan de acabar con el mar haciendo que recogían basura pero después la echaban en forma de petróleo. Al final acabaron en la cárcel y ya no hubo más muertes marinas causadas por pollitos disfrazados de humanos.

    Señora patata

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Contaminación

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. Un comunicado urgente se emite desde un buque petrolero al sufrir una grieta en su casco frente a la costa de Fisterra. El Prestige. Una repentina tormenta lo precipita a la deriva. Arrastrado a un abismo, sin rumbo, sin timón, maltrecho, se convierte en pocas horas en un vendaval de miedos.

    Rezumaron de bocas como cloacas, negros hilitos de plastilina. Mentiras.

    No pasa nada y erradas decisiones, se volvieron puñales por la espalda. Traición.

    Sarta de mensajes ennegrecieron el ambiente igual que el vómito vertido en las costas de vida y de muerte.

    Tras los cristales, las miradas tristes de madres y esposas, en sus estribillos cotidianos, saben que entre el mar y el hombre, el duelo es desproporcionado, sólo esbozan la sonrisa cuando las barcas regresan a puerto, hoy lloran por la marea negra.

    Chapapote, mentiras y traiciones. Nunca mais!

     

    Azabache

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Tinta xinesa

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

    El sol s'enfonsa, deixant el cel tètric i els núvols foscos anunciant la tempesta que s'acosta. Capità, hem perdut tota la càrrega de petroli, és com si el cor del vaixell hagués esclatat. Les llàgrimes es confonen amb la pluja i el mar es revolta, com un monstre famèlic que s'ha despertat. La costa és una pintura de Salvador Dalí, la vida que hi havia ja no existeix, només queda el petroli com a record. Els somriures han desaparegut i els crits de dolor ressonen en un silenci ensordidor. És una arma mortífera, ha obert una ferida en la natura que mai no sanarà. L'horror i la tristesa envolten la zona, com una manta grisa que mai no deixa veure el sol. Hem perdut una part de nosaltres mateixos, de la nostra humanitat, en veure com la natura és destruïda sense pietat.

    Tortaimer

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Navegando hacia la Tumba

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. Un grito desgarrador de ayuda que se perdió en la eternidad del mar. Era mi testamento, mi última confesión de arrepentimiento. La herida en mi casco se propagaba como un veneno mortal, destruyendo mi fuerza y mi orgullo. Era una llaga abierta, una metáfora del insaciable apetito humano que me había llevado hasta aquí.

    Navegaba con un corazón agotado, aplastado por el dolor de saber que mi final estaba cerca. La tormenta me golpeó con furia despiadada, rompiendo mi corazón de hierro. El mar se tornaba oscuro, y con él, el alma de aquellos que morían a mi alrededor.

    La soledad y el sufrimiento eran mis únicos compañeros, mientras navegaba hacia mi tumba, sabiendo que nunca podría compensar los daños causados. Mi alma flotaba entre las olas, mientras mi cuerpo se sumergía en el abismo del mar, lamentándose por mi propia existencia.

    Tortaimer

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Quan acabarà la tragèdia?

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

    El vaixell semblava un gegant ferit, ofegant-se lentament en un mar de dolor. “S.O.S.”, cridava la tripulació, però les onades de petroli que rodejaven el vaixell els va soterrar. “No podem, estem perdent-lo”, van cridar desesperats.

    S'enfonsava, com un titànic modern que portava la seva càrrega de mort i destrucció. Les olles de petroli es vessaven al mar, com una guspira d'odi que s'estenia lentament, impregnant tota la costa i arrossegant amb ell la vida marina. Les autoritats van arribar tard, com un buf d'aire calent que només alimentava les flames del desastre. Ara la costa estava morta. La gent plorava, impotent davant d'un desastre que no podien controlar. I el mar continuava ofegant-se, com un cos ferit que no podia curar les seves ferides. La tragèdia havia començat i ningú sabia quan acabaria, si és que mai ho faria.

    Aurora

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 21.02.2023

    Una marea de culpa

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    El viento ululaba en un coro de lamentos, mientras el anciano se aferraba a una tortuga rescatada, su piel estaba ampliamente cubierta de petróleo negro. La visión de aquellas aguas de inframundo, de la muerte lenta y dolorosa de criaturas inocentes, lo hacía sentir como si se estuviera desintegrando.

    Pero entonces, el brillo moribundo de aquellos ojos lo atravesó como un rayo. La tortuga hizo un susurro apenas audible, pero que retumbó en el alma del anciano: “Tú también eres responsable”.

    Arrastrado a un abismo de remordimiento. Abrazado a aquella criatura agonizante, se dio cuenta de que la avaricia había alimentado la tragedia del Prestige.

    El anciano lloró, y su llanto se fundió en la marea, que arrasó con sus defensas, y lo dejó en un estado de humildad, y pesar, ante la decrepitud y la desolación, la avaricia rompió el barco.

    Aurora

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2023

    A LA PLATJA

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Estava sola, sola a la platja Langosteira, lluny, molt lluny dels seus fills, dels seus pares, dels seus germans, coberta d’una massa negra pudent, enganxosa, impossible que ho pogués netejar, ella que sempre ha sigut tan neta, que sempre ha tingut les seves plomes ben blanques, d’un blanc impecable, però ara no pot, aquesta massa s’enganxa al plomatge i l’ofega, la mata, la té empresonada i no la deixa volar, no la deixa ser lliure i ella ho sap que està agonitzant i només li queda pensar en quan podia volar per sobre del mar, de les muntanyes i dels prats.

    Catalina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2023

    Tristes mareas

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

     

    - Capitán, ¿qué carga lleva en ese barquito? Ya que es griego, quizás moussaka.

    - No, solo llevo 77.000 toneladas de hilillos de plastilina.

    - Ah, bueno... Entonces no pasa nada. Aléjese y se perderán como lágrimas en la lluvia. Se irán, se perderán, se irán.

     

    Seis días después...

    19 de noviembre de 2002. D. E. P.

    Tristes mareas. Tristes, tristes, cuando son negras.

    Malditos los barcos sin doble casco y los gobernantes sin alma que no han amado jamás el mar.

    Nunca máis.

    Fillo da parrocheira

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2023

    Amortallada

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    Va ser la crida que no vam saber escoltar i el principi de la meva fi. Un tsunami altament mortífer que ha xuclat tot els colors, imperceptiblement, de forma lenta, inexorable. Un vessament silenciós que ha escampat una metzina densa, pesada i negra, opaca, opressiva. No tinc capacitat ni mitjans per aturar-la, no em puc salvar.

    Respiro, encara, amortallada d'una negror relliscosa, asfixiant, pudent, que s'adhereix a cadascun dels racons del meu cos.

    Aviat ja no tindré forces; fa massa hores que no menjo res.

    Em puc considerar morta; no soc capaç d'intervenir, d'actuar. Llenço un crit agut, l'allargo fins a l'horitzó.

    Amb dificultat, amb pena, avanço per la roca i finalment em deixo caure en aquest llot negre, que engoleix i esborra qualsevol rastre de mi, per sempre més.

    Amortallada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2023

    I jo fugia

    13 de novembre de 2002. S.O.S., era un dia com els altres, jo nedava a les meves cercant quelcom per menjar, i de sobte un gran monstre negre em venia de cara, volia envoltar-me, engolir-me, i jo neda que neda, volia escapar de tota la negror. Era incapaç de poder deixar enrere al monstre. De sobte vareig notar que canviava l'entorn, era en un lloc petit, clar, transparent, no podia bellugar-me gaire, però no tenia por, ja no m'empaitava el monstre.

    La nena des de la vorera de la mar havia salvat el peixet, el tenia dins d'una galleda amb aigua, les llàgrimes li queien en veure tot el que havia provocat el terrible vessament. Quant tardaria a ser com abans, la platja l'entorn, la vida?

    Avia49

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2023

    Presoner d’una taca

    13 de novembre de 2002: S.O.S. PRESTIGE. Escolto impactat. Ahir vaig sentir neguit al posar-me al meu llit ampli. M’he llevat prest al matí amb una boca pastosa, amb set d’aigua neta i fresca, i sorolls d’alarma de paquebot dels meus amics de la mar baixa, pescadors de sempre. Els meus fills, peixos de bon sopar, no respiren el seu oxigen habitual i les meves nebodes, aus de mala astrugància, no poden ni aixecar el vol. Hi ha la percebeira Baia que està plegada de braços amb llàgrimes seques. La sang de la ferida immensa és negra. La política és de plastilina i els diners estalviats en un gran vaixell, per no fer créixer gaire la factura, alimentarien la meva fauna durant uns anys. A mig matí, la televisió ofega la paraula del nàufrag i festeja un missatge de cap importància. Jo, l’oceà perdurable immens, estic a punt de l’ofec

    Alberto Pagnelli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2023

    Estimada Marta

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S.

    Estimada Marta, no saps com m'agradaria que estiguessis aquí amb nosaltres. Suposo que ja sabràs el que ha passat. S'ha trencat un petrolier, el Prestige, i ha deixat anar fuel per tota la costa da morte. La Guàrdia Civil no ens deixa anar a les batees. Jo vaig anar d’amagat i està tot perdut. Els musclos estan morts. Estem arruïnats. Diuen que ens donaran ajudes, però jo a aquests del govern no me'ls crec.

    Tu no et preocupis, d'una forma o altra, ho solucionarem. Dedica't a la teva feina. Valoro molt el que fas a la base antàrtica per millorar el medi ambient. Llàstima que ara ho veig tot massa negre, tan fosc com el xapapote que trepitjo.

    Molts petons.

    Salvador.

     

    Manolitachen

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2023

    Las nutrias

    13 DE NOVIEMBRE DE 2002. S.O.S. Las nutrias. Las pocas y pobres nutrias que pudiesen quedar. Desde el Polycommander en el 70 no se ven nutrias en las Islas Cíes, ni siquiera en la Furna das Lontras (los mayores de Cabral siempre hablan de la columna de humo del Polycommander y de cómo con él se fueron las nutrias). Con el Prestige no hay columna de humo, pero se parte en dos y se hunde a la altura de las Islas Cíes. Y ahora… ¿qué pasa con las nutrias? … Las nutrias sólo volverán cuando todo esto sea Parque Nacional.

    La hija del Armador

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    Aquí l’Aegean Sea!

    13 DE NOVEMBRE DE 2002. S.O.S. SOS. Tràfic marítim! Aquí el contramestre del remolcador Aegean Sea acabem de xocar, per proa, amb el petrolier Prestige. Repeteixo acabem de xocar.

    Maldita ràdio, no funciona. Capità despertis! Hem xocat amb el Prestige i el petrolier està deixant anar tot el fuel. Serà un desastre mediambiental. Què fem? Borratxo com sempre. Els de les autoritats portuàries no poden saber que el capità i el timoner estaven dormint la mona. Intentaré arribar a port.

     

    Macrihai

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    ¿Impotencia o incompetencia?

    13 de noviembre de 2002. SOS.

    Las nutrias en el pantalán, los mejillones en pleamar. La muerte oscura avanza silenciosamente rumbo a la costa.

    El Ministro del ramo lucha desesperadamente… lucha desesperadamente contra unos ciervos en una cacería, sabía que el dinero todo lo resolvía ¿por qué no dedicar mejor el tiempo a la cacería?

    No se ven nutrias en el pantalán y de los mejillones, mejor no hablar.

    13 de noviembre de 2002. SOS.

     

    josebrio

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    Cantos de persona

    13 DE NOVIEMBRE DE 2002. S.O.S.

    Toneladas de mentiras se acercan a la costa.

    Quienes deben dar respuestas se lavan las manos,

    no les sirve de nada, siguen sucias.

    Los de siempre se arremangan contra viento y marea.

    Los de las manos negras no se despeinan ni los pelos del bigote.

    Personas y fauna comparten piel, manchada por la misma catástrofe.

    Navegan a la deriva los sueños de quienes sí conocen el verbo aMAR.

    En el fondo, sujeta por un ancla, la felicidad lucha por librarse y conseguir salir a flote.

    Sirenas avisan de un nuevo desastre, miran al horizonte y piden que solo se trate de una vieja leyenda creada para asustar, brotan gotas saladas de sus ojos.

    Mas por si las historias fueran ciertas, tapan sus oídos, por si llegan los cantos de persona.

     

    Arlet

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    La vida

    No entiendo que ha pasado, he sido arrastrado a la orilla por una masa pegajosa. Aquí varado, espero a que llegue el día, y agonizar. Me distraigo contemplando un cielo hermoso, salpicado por millones de estrellas. La verdad, no me puedo quejar, he surcado mares, he conocido lo bancos de corales más hermosos, he acompañado a las sirenas. ¡Y cómo no!, he conocido el amor.

    Oigo ruido, me estiro un poquito, y veo, lo que me faltaba, hombres. Si mi destino era malo, ahora estoy peor. Quizás si me hago el muerto no me devoren.

    Lo más sorprendente es, que estos seres de dos patas se han dedicado a quitarme lo pegajoso y me han devuelto al mar, en una parte aún azul.

    Estoy encantado de la vida, me ha dado otra oportunidad, o mejor sería decir esos seres extraños, los humanos, me la han dado.

     

    Dorada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2023

    Malfacer

    13 de noviembre de 2002 S.O.S, qué lejano en el tiempo queda este grito de socorro, lejano para los humanos, pero no tanto para la naturaleza. Son microsegundos en su esencia. Un desastre de proporciones incalculables, que traen el desconsuelo sobre rocas, algas, peces, aves y seres humanos. Todo lo que rodea la costa gallega, una maravilla destrozada y dañada por el malfacer de unos miserables. Produce vergüenza que se hable de hilitos con aspecto de plastilina en estiramiento vertical. Cómo se puede minimizar con estas palabras un desastre ecológico de estas proporciones. Qué hablen las gaviotas, los cormoranes o los percebes. Qué tomen la palabra. No pueden. Hagámoslo nosotros por ellos. Desastres que hacen que la población se vuelque. Nunca máis, una plataforma ciudadana que nace para reclamar responsbailidades. Unos al lado de los otros, limpiando playas, aves y lo que hiciese falta.

    Emi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 13.02.2023

    Res a fer...

    13 DE NOVIEMBRE DE 2002. S.O.S. Me levanté aquella mañana y en la cocina fría (siempre era fría, de septiembre a mayo) escuché la radio. Otra vez. Otra marea negra. El Erika todavía parecía demasiado cercano. Me fui al cole en medio de aquel temporal de viento y lluvia. El típico de cualquier noviembre gallego. No se hablaba de otra cosa. Los mayores planeaban ir de voluntarios a limpiar las playas. Yo, a mis 13 años, no podía hacer nada. Solo salir a gritar a la calle vestida de negro. Y eso hice.

    La hija del Armador

    Llegir més / Leer más

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren