• ELS MICRORELATS
    • 12.04.2021

    TERMINI FINALITZAT / PLAZO FINALIZADO

    Diumenge 11 d'abril va finalitzar el termini de presentació de relats del concurs d'enguany. Des del Museu Marítim volem agrair-vos la vostra participació en aquest projecte que conjumina literatura i patrimoni marítim. 

    Ara només ens queda publicar els relats que han anat arribant durant aquests últims dies i conèixer els relats guanyadors. Això serà el dia 30 d'abril, quan publicarem el veredicte del jurat en aquest mateix blog. Esteu atents, perquè des d'aquí us informarem de com i quan tindrà lloc  l'entrega de premis.

    Un cop més, gràcies a tothom!


    Domingo 11 de abril finalizó el plazo de presentación de relatos del concurso de este año. Desde el MMB queremos agradecer vuestra participación en este proyecto que aúna literatura y patrimonio marítimo.

    Ahora tan solo falta publicar los relatos que han ido entrando durante los últimos días y conocer los relatos ganadores. Esto será el día  30 de abril, cuando publicaremos el veredicto del jurado en este mismo blog. Permaneced atentos, porque desde aquí os informaremos de cuándo y cómo tendrá lugar la entrega de premios. 

    Una vez más, ¡gracias a todos y a todas!

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    SERENDÍPIA: el que vaig guanyar amb el que aparentment només m’anava a fer perdre.

    L’any passat pretenia passar-lo donant la volta al món; un fortuït tsunami que afectava l’itinerari, però, m’obligà a renunciar als destins inicials. Vist en perspectiva, no puc sinó agrair-ho: de no haver passat, mai hauria arribat on sóc ara.

    La nova ruta em mostrà llocs i persones molt diferents; cultures, enfocaments, actituds -i aptituds-… completament heterogènies. Descobrí coves fosques amb ermitanys aterrats per sortir a l’exterior que, paradoxalment, tenien de màxima aspiració veure una profecia que anomenen “resplendor”; el que nosaltres definiríem com “Sol”. Iglús de parets glaçades al tacte exterior, la gruixudesa i fredor de les quals, però, era la fortalesa d’un càlid interior, amb por a ser glaçat. Rodamons tan cegats buscant or, que ni s’havien adonat que a casa tenien diamants.

    COVID-19, “tsunami humanitari”: m’has privat conèixer el món exterior. Però m’has descobert un d’interior obviat que necessitava explorar molt més urgentment: Jo: “l'ermitany”, “iglú” i “rodamón”.

    Vesper la Grumet

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 12.04.2021

    Mi manera

    Todos hablan de como dieron la vuelta al mundo desde un simple barco. Y nunca nadie me preguntó como lo hice yo, nunca me dijeron que contara mi historia, así que por eso estoy aquí, para contar mi forma de dar la vuelta al mundo. Antes de todo, me presento, soy Sebas, un hombre de 81 años.

    No estoy casado, simplemente porque pienso que es una perdida de tiempo.

    Estoy solo, vivo solo, la soledad me acompaña. Y esta misma es la que me ha ayudado a realizar mi vuelta. Simplemente cierro los ojos y empiezo a imaginar, imaginar mi vuelta al mundo. Bañándome en las playas más inmensas, cruzando por las ciudades

    más pobladas, escalando las montañas más altas.

    Así de fácil. Esta es mi manera.

    Suena aburrido hasta que lo pruebas.

     

    Sponge bob

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    SIRENA

    Se sienta junto a la ventana abierta. Hoy sopla poniente, no puede oler el mar. En sus manos lleva el “fantástico globo terráqueo en relieve” que sus compañeros de singladuras le regalaron cuando tuvo que retirarse. Alguien debió pensar que era un buen regalo para un ciego.

    Da vueltas al mundo entre sus manos, sus dedos acarician la superficie lisa de los mares, identifica por el perfil rugoso de la costa, los puertos que ahora solo puede recordar.

    Como cada mañana su viaje dactilar le lleva otra vez a aquella isla. Cree percibirla bajo la yema del dedo como un grano minúsculo, se pregunta si habrá dibujada también una sirena como aviso a navegantes.

    Ha olvidado los otros colores, pero aún puede recordar todos los azules, pintados en cielo y mar en aquella mañana de tormenta, y los ojos verdes de la sirena donde su mirada se hundió para siempre.

     

    Gato Clavo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    360

    360 podrien ser els dies que passaria fent la volta al món, il•lusionada i entusiasmada.

    360 podrien ser els minuts que tardaria en fer les gestions dels bitllets, ansiosa i delerosa.

    360 podrien ser els segons en decidir quin seria el primer mar que travessaria, on començaria tot, per atzar o meditació.

    360 podrien ser les pàgines del diari que escriuria per recordar tots i cadascun dels instants que viuria, de manera detallada i curosa.

    360 podrien ser els moments que em passarien pel cap abans d’iniciar el viatge que tan temps fa que anhelo fer.

    Però en realitat... ben mirat, he necessitat 360 mil•lèsimes de segon per adonar-me que 360 són, en realitat, els graus que necessito per veure que la meva volta al món és just tot el que em rodeja i sóc feliç d’estar ja en aquest viatge, en aquesta aventura: la volta al meu món particular.

     

    Marieta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Periple en un petit poble de secà

    Què us diré dels tombs que dona la vida? Doncs que sembla que hagi fet la meva primera volta al món particular. A l’inici em sentia en una travessia llarguíssima, navegant per unes aigües inabastables i no trobant el lloc on anar, sense saber el meu objectiu. Llavors vaig tenir-ho clar, però vaig patir l’abandó d’alguns a qui creia amics. Els vaig deixar enrere i vaig seguir amb entrebancs, comparable a passar per un estret. Va venir una temporada de calma, ja era a l’oceà Pacífic. Continuava buscant refugi, i això em feia ballar el cap. Quan, per fortuna, vaig arribar al destí que em va omplir, en vaig sortir esquilat pel meu entorn, no tenint gaires ports on reposar en el meu viatge. Finalment, he aconseguit l’estabilitat. Pocs m’acompanyen, és cert, però ara m’accepto com l’home que sóc i no m’amago quan estic amb el meu marit.

     

    Elcano

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    Mi giro al mundo

    Soy Atenea Guerrera y toda mi vida está vinculada al mar. Decidí dar la vuelta al mundo y en una semana ya estaba navegando hacia Oceanía. Desembarqué en un puerto para descansar, y... Fui al borde del muelle y de repente ¡Alguien me arrogo al mar y no sabía nadar! ¡¿Abrí los ojos, respiraba vago el mar?! Había una Sirena frente a mi, ¡la Sirena me preguntó que había pasado y yo la respondí. La Sirena y yo nos hicimos amigas y le explique que estaba dando la vuelta al mundo, y me agarró, se puso una mascara y salimos del mar hacia la atmósfera de la Tierra. Salimos de la Tierra. ¡Dimos una vuelta al Sistema Solar! Al volver a la Tierra le pregunté ."¿Porque hemos dado la vuelta al Sistema Solar?¿Y no la vuelta al mundo? y ella respondió: ¿Qué entiendes tú como "mundo"?"

     

    Universo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    ANYORANÇA

    És fosc, m’estic enfonsant i l’únic que puc escoltar és el cant de les balenes envoltant-me en una mena d’esfera de nostàlgia. Tants anys navegant entre oceans, voltant pel món impregnant-lo de la teva memòria.

    Continuo buscant-te des del dia en què el mar ens va separar, des que em van arrabassar la meva felicitat. Potser és el dol el que mai m’ha permès separar-me de l’aigua o potser és la bogeria el que m’ha fet seguir estimant-te incondicionalment. Una tristesa atlàntica ha fet que odiï l’oceà i que a la vegada el necessiti com et necessitava a tu. M’urgia sentir-me a prop teu encara que això impliqués malviure a alta mar o perdre el poc seny que em quedava. Sigui com sigui, ara m’ofego en la immensitat de la marea i em sufoco sent conscient que, després de tant de temps, segueixo a la deriva dels teus records.

     

    Atlàntida

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    Un peix

    Sóc un peix

    Que creix

    Que explora

    Que plora.

     

    Estic fent la volta al món, jo solet, sense ajuda

    He vist el gran escull de corall i paisatges de pintura

    De sobte, un objecte, l'intento evitar

    Aquest gran cercle intento esquivar

    Però el plàstic opressiu m'encercla, no puc fer res

    Ni nedar, ni respirar... plorar només.

    (...)

    Arriba una exploradora, que està de viatge

    S’enfonsa mar endins, sense oblidar-se el tratge

    Veu el pobre peix, enrotllat en plàstic

    I no vol que tingui un final tan dràstic.

    Agafa el peixet i el lliura d’aquesta presó

    Abans de tornar a la superfície, li fa un petit petó.

     

    El peix, agraït i feliç, segueix la seva aventura

    Però no oblidarà mai aquesta ocasió tan dura.

     

    Peix peixet

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    L'aventura del perdó

    Hi havia una vegada dues germanes, la Marta i la Paula i dos germans el Marc i el Jordi que vivien junts. La seva mare havia mort no feia gaire, hi ha tots quatre el havia afectat molt la noticia, no els hi agradava penar que la seva mare ja no estaria aquí amb ells, feia temps que estaven molt distants i ara que s'havia mort i anat al altre món sentien que havien de fer alguna cosa per demanar perdó.

    Així que després de discutir durant dues hores, van decidir que com que a la seva mare li agradaven molt les aventures, s'embarcarien en una aventura.

    Un dia al dematí, es van anar a preparar l’equipatge per fer la aventura de anar a fer la volta al món.

    I així va ser com per buscar el perdó es van cabussar a la aventura de fer la volta al món.

     

    Poopy i la vermelleta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    El viatge somniat

    Hi havia una vegada una família que tenia una filla que es deia Maria, que vivia juntament amb la seva mare, el seu pare i la seva àvia, ja que la seva àvia no podia viure sola. La filla portava anys esperant el moment per poder fer el seu viatge que estava esperant des que tenia 7 anys.

    Quan va arribar el dia, li van dir a la Maria que finalment anirien una setmana a Eivissa, de vacances. Llavors la Maria es va emocionar i va començar a preparar la maleta, perquè marxaven l’endemà a les 10h cap a l’aeroport.

    Una vegada arribat a l’aeroport va veure que hi havia la seva tieta i la seva cosina Júlia, que feia 2 anys que no es veien, per tema d’exàmens i estudis. I aquí va començar el viatge, tots junts...

     

    la papallona blava

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    EL TATUATGE

    No es va casar mai, no tenia fills ni parella. Durant l’any venia cada primer diumenge de mes. Portava un tortell, berenàvem i no en sabíem res més fins el mes següent. Per Nadal sempre tenia el plat a taula. Aquell any, es va posar l’abric, va agafar un tall de torró i l’ampolla de licor cafè per estrenar. “Ara torno” – va dir.

    Al cap de quatre anys va tornar amb les sabates trencades, quinze quilos menys i el mateix abric ara brut i estripat. Duia una ampolla de licor a la butxaca de la que només quedava un glop.

    El cap baix, les mans morenes i arrugades giravoltant l’ampolla. El silenci va ser l’única resposta a les nostres preguntes. A l’alçar el braç per fer l’últim glop de licor vam veure el tatuatge: un mapa mundi complert.

    L’estimada tieta-àvia havia tornat a casa.

     

    Cecília Barceló

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 12.04.2021

    DESDE ESTE PEQUEÑO FARO

    Tengo 75 años. Soy un farero retirado. Desde pequeño me tocó cuidar el faro del puerto.

    Pude gozar de muchas culturas. Cada barco del puerto tenía una forma de dar su llegada. Los franceses lo hacían con elegancia, dando a las campanas, los ingleses con sus animadoras, los suizos con sus quesos y los indios con sus llamativos colores.

    Di mi vuelta al mundo desde este pequeño faro.

    Pasaban barcos, pasaban países, pasaban culturas.

    Una noche lluviosa, entre la niebla, apareció un barco muy extraño. No sabía de donde venía, no era como de costumbre, su llegada fue singular, solo pude memorizar su número grabado en la proa.

    Sus curiosas costumbres me dejaron sorprendido.

    A partir de entonces, mi mente no para de recordarme ese momento, necesito averiguar que se esconde detrás de ese extraño barco antes de que la muerte me alcance.

     

    jerry

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    LA MEVA VOLTA AL MÓN

    Em dic Lola i us explicaré la meva història.

    Això va començar el dia en el que el meu cap va dir-me: has de fer la volta al món. Quan vaig començar tot anava de meravella però ja portava 5 dies sense dormir i estava molt cansada. Així que vaig dormir una estona i quan em vaig aixecar vaig arribar al triangle de les Bermudes!.

    Estava molt espantada perquè a més escoltava veus d'home. Vaig anar a veure qui hi havia, eren PIRATES! i tenien a una nena. Així que mentre jo entretenia als pirates li vaig dir a la nena que s'amagués al meu vaixell.

    Vam sortit pitant d’allí i li vaig preguntar: on vius? A 10 minuts d'aquí, va contestar i em va guiar fins a la seva casa. Lo dolent d'aquesta aventura es que no vaig poder fer la meva volta al món.

     

    Macarena

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    El Sireno

    Jackson al 2021 va participar a una volta al món. Mark, l’enemic, també participava. La carrera va començar. Jack anava en primer lloc i Mark en segon, va empènyer l’Imoca60 del Jack i el va fer caure al mar. Mark va somriure victorosament i se’n va anar. Quan Jack va obrir els ulls es va trobar una figura. Es va apropar i va veure que era un cap que sortia del mar. Era un sireno?! la figura va dir- sóc kai i tu?- Jackson, em pots ayudar? - si! pero en que?- Jack va explicar tot i Kai se’n va anar. Va tornar amb un vaixell vell. Jack es va pujar i Kai va empènyer el vaixell. Anava tan ràpid que va veure els navegants anar a la meta, finalment Jack va arribar a la meta en primer lloc! Mark es va sorprendre. Però Jack no ho va poder agrair al sireno.

     

    Burbuja :)

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    La meva volta al món

    Hi havia una vegada una nena que és deia Emma.

    -Era una nena molt valenta que quan era petita volia donar la volta al món.

    -Anava en vaixell de vela quan va començar la regata Emma va tenir un problema pero per sort…

    -Quan va tenir 23 anys va participar en la 3a volta al món.

    -La máquina desaladora la va arreglar i va començar la volta al món….

    -I va pensar perquè no hi havien mes dones

    -Ella quan va arribar al seu país va ser la primera en arribar…..

    -I va dir- perquè no hi ha més dones? perquè era l’única dona en donar la volta al món ?

    -I van dir les dones que el rei , els homes i els pares que podem tenir els mateixos drets que els homes i has guanyat ja tenim els dret.

    Va fer feliç a les dones.

     

    Moon

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    La meva volta al món

    Vet aquí una vegada una nau anomenada Perla negra, hi havia un pirata que es deia Jack Sparrow ,també estava el seu company. Feien moltes aventures.Un dia van viatjar per Caps de Horns per explorar les illes per aconseguir més espècies com per exemple el cacau.Hi havia una tempesta molt forta i ho van passar molt malament.

    Més tard va acabar la tempesta, hi havia molta boira i no es veia res. La Perla negra va impactar amb una roca. Van sentir el impacte, van saltar a l’aigua i van nedar fins l’illa. La nau va caure a la sorra. El pirata va dir-M’ajudes a aconseguir fusta?

    El company va dir- Si,anem-hi.

    Van poder reparar la nau, van anar per un camí diferent que era pel pacífic . Van arribar a casa i van fer la primera volta al món.

     

    Emmanuel

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    El camí

    La lectura de la novel·la m’impulsà a fer-ho. Amb la meua tripulació, estava segur d’aconseguir donar la volta al món en trenta dies. La suma de diners de l’aposta actuaria com a motor infal·lible. De manera que, després de planificar la travessia marítima, vam salpar.

    Durant el trajecte, al final de cada dia, feia els càlculs, comprovava el recorregut, actualitzava les previsions. L’objectiu s’estava complint. No apartàvem la mirada del moment de l’arribada, de la meta final.

    Tanmateix, la contemplació de l’alba sobre l’aigua, els moviments suaus del vaixell, em demanaven que alentira la navegació. Visitàrem illes meravelloses, celebràrem festes a l’embarcació. La calma i el plaer van substituir la urgència.

    Vaig arribar al destí amb mesos de retard. Tot i que vaig perdre molts diners, no vaig ser jo el derrotat en l’aposta. Perquè la persona que havia iniciat el viatge ja no existia.

     

    IshiPoe

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    TÚ TAMBIÉN PUEDES VOLAR

    Una tarde me decidí. Yo me voy de aquí. Me piro, vampiro. Bye, bye, butterfly. See you later, alligator.

    Y, aprovechando un descuido de las únicas dos personas que vi en cubierta, en el barco me colé. Qué loca. Como una chota. Pero así soy yo, impulsiva, con ansias de ver mundo… y con muchas ganas de volar.

    Han sido los meses más increíbles de mi vida. He visto delfines, ballenas, tortugas, marsopas, focas, nutrias… y pájaros e insectos (algunos muy guapos, la verdad). También he visto personas sabias y personas necias. Me gustaría seguir navegando, pero no puedo, me tengo que ir. Ha llegado mi hora. Los de mi especie no duramos mucho: soy una libélula. Antes de emprender mi último vuelo, un consejo: no olvides que, si quieres, tú también puedes volar.

     

    LA LIBÉLULA LILA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Els sentits

    El meu avi Marcel, era mariner.

    Oi que el seu nom li esqueia com anell al dit per l'ofici que tenia?

    Sempre ho he pensat.

    Era el meu padrí i va triar el meu nom quan vaig néixer. Em dic Mar.

    Sempre he estat lligada a ell, a la mar, a l'aigua, a les barques i als vaixells.

    Recordo molt bé l'estiu que vaig fer sis anys.

    Em va portar a donar la volta al nostre món, deia ell.

    Vam sortir de l'Estartit i vam rodejar totes les illes Medes.

    No oblidaré mai aquell viatge.

    El munt de tons blavosos del mar que vaig veure,

    l'olor del salnitre, de peixos i de roques humides,

    aquell estiu, el ventet de garbí, bufava ben fort,

    vaig notar el moviment lleu de les onades,

    va ser aleshores quan vaig acostar la mà a l'aigua i d'aquí a la boca.

    Estava salada !

     

    Vola Vela

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 12.04.2021

    Vol

    Davant del magnífic crepuscle, les meves penes semblaven granets de sorra que s'esvaïen amb el vent de ponent. La soledat en la qual m'havia submergit era infinita, com l'oceà d'aigües profundes que s'estenia al meu davant. Sentia com el cor em pesava, com deixava de bategar lentament, al ritme de la nostra cançó, aquella que ara només sonava al meu cap. Vaig tancar els ulls, mentre la darrera llum del dia m'abraçava i les onades del mar m'acaronaven suaument. Vaig deixar que el corrent em transportes a algun lloc distant.

    Havia estat tant de temps alimentant les meves preocupacions que ara ja no tenia res més a dintre. I quan vaig decidir deixar-les anar vaig estar tan buida que, fins i tot, la brisa més lleugera podia fer-me emprendre el vol.

     

    Cryptocoryne

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 12.04.2021

    Desde el cuartel

    Detrás de esta pequeña ventana, en este cuartel sombrío y frío, pude ver los 5 maravillosos océanos.

    Gracias a los gritos de ese hombre, pude saber en cuál estábamos. El Pacífico tiene el agua densa y de color azul cobalto. En cambio, el Ártico, el océano más temido de todos, contiene las olas más aterradoras del planeta.

    También pude gozar de las tierras de la India, un país hermoso. También gocé de España y Francia. Y entre muchos más, el que más me sorprendió fue un país del cual no sabía su nombre. Al llegar, ese hombre no grito como de costumbre. Soltó un grito espeluznante que daba a entender que algo malo pasaba. De pronto se escuchó como una criatura, grande y desconocida, lo arrastró y lo destripó. Sin más.

    Desde ese día resido a la costa de este extraño país, en este cuartel, sombrío y frío.

     

    Gary

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    El nom del món

    - Amb la volta al món vaig tenir un nom.

    - Nom en lloc de món? Com pots...

    - Stop, moc.

    - No és cert! Enllestida la volta, tot torna a lloc! Mira'm!

    - Mar? Im...

    - ...possible!

     

    xavisic

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Retorn

    Navegar. Creuar els set mars sentint la remor de les ones.Gaudir de la brisa marina i a la nit conetmplar les estrelles i la lluna Quin espectacle veure com es fonen i albiren un nou día. Ha passat la tempesta.Ens saluden els dofins.Salten al nostre costat i demanen companyia.Ens n'haviem oblidat de la pau i serenitat que proporcionen que no entén de continents ni fronteres i ens recorda que tots som éssers humans i que al planeta som simples convidats.

    Arribem a Mallorca,tornem a casa després d'un viatge molt llarg.Sis mesos plens de vivencies sense trepitjar terra ferma,feliç de tornar a veure la família i els companys.Us estimo tant!

     

    Eolo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    VOLTA AL MÓN EN 80 PLATS

    Sobre la superfície circular de la taula s’elevaven muntanyes escarpades de menjar. Les plates d’entrants formaven rius policroms per on circulaven tot tipus de canapès. I els rius desembocaven en oceans de bols i safates que impregnaven l’ambient d’unes aromes delicioses.

    Entre sospirs ofegats i ànsies d’engolir-ho tot, van començar a rotar plats. Em passes els nachos amb guacamole? I de sobte, estava a Mèxic. Prova la Musaka, està deliciosa! A Grècia d’una mossegada. Has provat els fideus xinesos? Mhm... aquest arròs al curri és sublim! Qui vol pasta italiana? Agafa hummus i fliparàs! No toquis els makis d’alvocat, que són meus! Algú em dona una mica de...

    I així, fins que la taula es va convertir en una extensa plana devastada.

    Llavors algú va dir:

    Fem una altra ronda?

    I jo vaig sacsejar el cap: una altra ronda i seria jo la que faria voltes, perquè marxaria d’allà rodolant.

     

    hyperion

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 12.04.2021

    El secreto de la Tierra

    Un miércoles normal, en clase de geografía, Enzo distraído como siempre, pensaba ensimismado sobre el planeta. ¿Por qué la gente piensa que la Tierra es redonda si siempre ha sido plana?

    Estaba tan convencido de aquello que decidió dar una vuelta al mundo para comprobarlo. Siguió la línea del Meridiano en vez de la del Ecuador. Llegó hasta la Antártida. Avanzaba normal y se daba cuenta que esto no tenía final con lo cual vió que su teoría era falsa. El problema llegó cuando se le acabó el combustible ya que eso le impidía avanzar. Desgraciadamente, no pasaban vehículos de rescate usualmente. Pasaron días, estaba tan hambriento y cansado a tal punto de pillar enfermedades.

    Hasta que el quinto día afortunadamente pasó un helicóptero de rescate que le salvó la vida. Desde luego, recordaría toda su vida la auténtica aventura que vivió.

     

    Hibba

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    Hayato el intrèpid

    Un dia a l'any 3300 hi havia un nen que es deia Hayato el nen tenía un submarí volador que tenía nitro. M’he apuntat a la regata slaughter race i la començaré demà al matí i m’he preparat he agafat tot el menjar. Ha començat la regata, he partit primer per l’aigua Doncs després de quatre dies se m’ha trencat els comandaments. Vaig a la segona posició doncs falta poc per arribar . va acabar la regata i he quedat primer i jo volia després de arriba menjar calamars i un pastis de xocolata i ahi ha acabat tot i m’han regalat un vaixell i he fet un viatge amb el nou vaixell i fins ara he sigut el nen més feliç de tot el món així ha acabat la meva volta al món.

     

    all might

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    La Noble i l’aventura

    Hi havia una vegada una nena que es deia Paolina. Era la més valenta del seu poble.

    Un dia la Paolina va agafar una nau. Però el que Paolina no sabía és que hi havia una noble .

    La Paolina pensava que era una nena ,però. La noble va dir espantada-Hola??

    no em facis res, jo només vull dormir, no tinc casa ni menjar. Va dir la noble.

    La Paolina es va ajupir i li va dir a la noble -

    Com et dius ???.Va dir mentre suspiraba

    -No me’n recordo.Va dir la noble

    la noble no sabia si tenia familia.

    Aixì que la Paolina va agafar a la noble

    i li va dir-Anirem a una aventura aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

    La noble va dormir mentre la Paolina pensava que hiva a fer el dia següent,

    la Paolina preocupada va dormir.

     

    La historia ha acabat

    de la nena noble i Paolina la

    navegant…….

     

    Lidia

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    El Trampós que va morir al Sol

    L’ any 2100, comença una carrera per fer la volta al món. 15 nois participen. La carrera dura 1 mes perquè van a la velocitat de la llum. un nen que anava primer, que es deia Filosofis amb la seva nau que es deia the Blua, es va estrellar a l'Àrtic i per sort la seva nau es auto-arreglar. Filosofis va ser l'últim perquè la seva nau tarda 5 hores en arreglar-se i el que anava segon, John va fer trampes. Va afegir uns màquines a la seva nau així que va arribar primer però anava tan ràpid que la seva nau no podia parar i va continuar donant voltes per tot el món mundial i la seva nau va explotar. L'explosió va ser tan fort que li va llençar a l’espai, arriba al sol i va estar donant voltes pel sol.

     

    Filosofis

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    La meva volta al món

    Fa molt de temps, al 1935, va existir una dona que es deia Aurora. L’Aurora era una gran fan dels vaixells i el seu somni era anar a una carrera.

    L’Aurora va anar creixent fins que ja tenia l'edat adequada per participar a una regata.

    Quan se'n va anar a inscriure, li van dir que no podia participar, perquè era una dona. L’Aurora va fer de tot per aconseguir participar, pero, no va poder.

    Pero no tot estava perdut...

    El dia de la regata, L’Aurora es va presentar a la regata, i li van deixar passar. COM HO VA FER?!

    L’Aurora es va disfressar d’home per complir el seu somni. Faria tot el possible per concursar.

    Finalment va arribar a la meta i va quedar en primer lloc. Després es va treure la disfressa i tot es van quedar molt sorpresos. Li van donar un premi i es va fer famosa.

     

    Cactus >:)

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    El dia en què gairebé se li escapa el cor del pit

    Amb la parsimònia i la tranquil·litat d’algú que sap que no es deixarà res, l’home de la pipa guardava les peces de roba dins la maleta. Una camisa i una altra, una càmera de carret, tabac i un mapa.

    Clic, clic. Va tancar les sivelles. I mantenint el seu ritme pausat va observar l’habitació engroguida pel fum. Aquella sala que havia estat el seu món i que ara es disposava a abandonar per sempre.

    L’home caminava distret, absort en el seu cap emboirat pel fum de la pipa. I tot i això, el va veure. Oi tant que el va veure! El vaixell que el duria a fer la volta al món s’alçava davant seu com una enorme taca borrosa.

    Llavors, quan la botzina va indicar que estaven a punt de salpar, l’home va caure.

    Hi va caure de cop:

    No podria veure món.

    Perquè s’havia deixat les ulleres.

     

    6 diòptries

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Aigua dolça

    - Vols deixar de donar-li tantes voltes?

    - Però és que no puc! No. Puc. Li dic que es quedi i em diu egoista, li dic que se’n vagi i em diu que no l’estimo. És impossible! No sé com s’ho fa, però sempre acaba donant-li la volta a tot...

    -Doncs saps que et dic? Que si se’n vol anar, que se’n vagi! Bon vent i barca nova. Mira, t’ho dic de debò, hauries d’alegrar-te’n en comptes de ploriquejar.

    - Però...

    - No veus que t’estàs ofegant en un got d’aigua? No, pitjor encara, et vols quedar amb l’aigua d’un got, tenint tot l’oceà per a tu. Deixa-ho córrer! Que plegui veles! Hi ha molts peixos al mar i tens molt món per veure. Així que no li donis més voltes, d’acord?

    - Però... escolta’m tu! Jo no vull aigua salada... Prefereixo l’aigua del got que, almenys, és dolça. No?

     

    Art3mis

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    NADIA LA NAVEGANT

    Fa 100 anys, una reina que es deia Ada II li va encarregar a Jason Lee que anés a Madagascar i portés noves espècies. Quan estava a punt de sortir li va caure una fusta al peu i li va trencar. No podia anar a Madagascar, així que li va demanar a la seva germana Nadia que hi anés. Va sortir del port de Barcelona el 8 de març de 1862.

    Va resseguir la costa d'Àfrica, dues setmanes més tard va arribar a Gabon on va haver d’estar tres setmanes arreglant el buc per una tempesta que va patir durant el trajecte.

    Va continuar la ruta cap a Madagascar, va trigar tres setmanes més en arribar-hi. Quan va arribar va agafar les espècies.

    Nadia va tornar pel l'est i va anar molt ràpid aprofitant les corrents de vent. Quan va arribar a port l’esperaven la reina y Jason molt contents.

     

    RIVERDALE

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    La katana Ninchirito

    Un noi que es deia Gerard Tokito havia d’anar a un país anomenat Inosuke a recollir una katana que es deia Ninchirito, que volia utilitzar-la per defensar-se dels dimonis que caminaven per la nit.

    Va partir en vaixell del port de Barcelona, va anar cap Amèrica i va continuar cap a Àsia fins arribar a Inosuke. Quan va arribar, va haver de caminar fins la ciutat de Gompachibiro. El camí se li va complicar molt però al final va trobar la manera d’arribar a la katana. Va tornar al vaixell i va continuar el camí cap a casa. Durant la tornada hi havia una palanca que no li funciona bé i llavors va agafar la katana i la ho va tallar. Quan va arribar a Barcelona se’n va anar a la cabana on ell vivia i va crear la dansa del déu del foc.

     

    ZENITSU

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 12.04.2021

    El Buit.

    Vivim aixafats entre dos gegants blaus, un a dalt i un a baix. Som com una estella ficada entre ungla i dit. Infectant, contaminant tot el que ens envolta.

    Ara, perdut enmig de l’Atlàntic, he après que encara que sembli tan potent, l’oceà és tant fràgil com la ceràmica; que tot es basa en l’equilibri, i que nosaltres no som essencials.

    Trec el cap per la borda del veler i observo la foscor envoltada de misteri que regna allà a baix. Havia emprès aquell viatge per fugir d’una vida monòtona i del buit que s’hi havia format. “Per trobar un motiu per seguir” m’havia dit quan partia, però aïllar-me ho havia empitjorat tot.

    Vaig capbussar-me en aquella tranquil·litat temptadora, la sensació de que alguna cosa més gran que jo em protegia abraçant-me amb humides i fresques mans va envair-me. Finalment, nedant cap a baix, l’aigua va omplir el buit.

     

    Si

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Cercant viure

    Després d´anys de voltar molt, en Sakhar va trobar feina tenint cura de la gent gran a una residència a Glasgow. Aquell odontòleg Sirià que va arribar amb l´esperit i la il·lusió de cursar el seu doctorat al Regne Unit, va abandonar el seu somni en veure totes les traves que la burocràcia li posava per homologar el seu títol. Es conformava treballant en aquella residència de gent gran, i sabent que estava allunyat de la guerra i de la mort. El que no sabia és que aquell any una altre tipus de guerra encoberta el perseguiria allà on anés. Un virus estava acabant amb la vida d´aquells avis i àvies que li havien donat tanta estima i l´havien acollit com si fos un membre més de la seva família.

    Roda el mon i torna al born...

     

    Natura

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 12.04.2021

    Mi vuelta al mundo

    Era un lunes de febrero de 1970.Mis amigos y yo decidimos salir a navegar , aunque nosotros , ignorantes no sabíamos los peligros que ocultaba el mar.

    Partimos mar adentro.

    Al principio nos estábamos divirtiendo mucho,pero esa diversión no duró mucho ,¡TIBURONES! gritó uno de mis amigos .Rápido todos nos subimos al barco,excepto Pablo. Un tiburón se lo comió. Decidimos volver a tierra peró estabamos rodeados de tiburones .La radio no funcionaba , así que ayuda no podíamos pedir. Estábamos buscando algo para espantar a los tiburones ,cuando escuchamos un gritó:Laura y Juan habían caído al mar. Intentamos salvarlos ,pero sólo quedábamos Pedro y yo.

    Al final , encontramos una bengala para pedir ayuda ,los guardias costeros nos encontraron y nos llevaron al puerto.

     

    Arapey

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Benvingut a casa

    En retornar a port tot se li va fer més estret, més petit.

    Cercà les olors, els aromes. Els sorolls i els silencis. Res no havia tornat amb ell a la motxilla.

    Un any fora no havia estat temps suficient. Per algunes coses, potser massa.

    Se'n va adornar que ja no coneixia ningú conegut. Semblaven parlar el seu mateix idioma, però feien servir un de ben diferent.

    Què se n'havia fet d'aquells ulls que fins feia no gaire el miraven sense escrutar-lo?

    Tornà a omplir el sarró. Aquesta vegada només mitja càrrega.

    Mirà enrere amb la bossa a l'esquena i cregué deixar per sempre allò que ja no li pertanyia.

    Li caigueren les claus a terra només obrir la porta de casa.

    Allà hi trobà la mare.

     

    NIL TERRATS

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    Somio

    M'adormo, i sento com em xucla el núvol dels somnis. El cotó m'acaricia la cara, i tota sola començo la meva aventura, la meva volta al món, el meu moment preferit de la nit, quan m'enfonso al llit , i començo a somiar.

     

    Felicitat

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    ELS ALIENS QUE VAN FER LA VOLTA AL MÓN

    L'any 2019 una parella d’aliens van arribar al nostre planeta terra. Ell era en Nick i ella la Penny, ells dos vivien a Plutó i volien visitar planetes nous com la Terra.

    Tenien aquest viatge molt preparat i van aterrar a Port de Palos. Nick i Penny quan van arribar al Port de Palos es van trobar amb dos guàrdies. La Penny es va dirigir als guàrdies per distreure'ls mentre el Nick anava per l’esquena. Va utilitzar un poder per deixar-los inconscients i llavors van anar molt ràpid a agafar un vaixell. Van començar a navegar i van pensar que podrien fer la volta al món. Van passar per Àfrica, Àsia, Amèrica i finalment van arribar a Barcelona. Quan van arribar, van agafar la seva nau i van tornar al seu planeta i van explicar a tots els aliens la seva aventura.

     

    MESSI

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    JO I EL SNOOPY MAR ENDINS!

    Hi havia una vegada una noia que es deia Alexa. Somiava des de molt petita donar la volta al món. Li faltava un vaixell i en va trobar un, era petit i estava trencat però va arreglar-lo. Tenia un gos que es deia Snoopy i va decidir portar-lo amb ella a fer la volta al món.

    Van sortir del port i van començar la seva aventura!

    Tot anava bé però quan arribaven a l’Àfrica, el Snoopy estava esgotat així que van fer una parada. El clima va canviar i l’Alexa va tenir un mal presentiment. La vela del vaixell es va trencar! Amb el motor que portaven van poder arribar a l’illa més propera i allí l’Alexa va poder arreglar el vaixell.

    Uns dies més tard van tornar a casa i l’Alexia va poder fer realitat el seu somni, fer la volta al món amb el seu amic Snoopy.

     

    LEMAXO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    UN NOU CONTINENT

    Soc l’Adrià i estic en un vaixell. Estem a l’edat mitjana i soc un esclau. Però ara estic en el vaixell del meu pare, escapant. Porto molts dies aquí. No sé si finalment podré arribar a terra ferma i poder construir una nova vida, però és millor que viure sempre sent un esclau.

    Com deia, portem molts dies aquí, atrapats, menjant com podem. Anem a la Xina per poder ser lliures. En aquest moment, el cel està negre. Comença a ploure. Les onades són grans, i el vaixell dona voltes; per sort, para.

    Quan s’aclareix el dia, veiem terra! Es veuen unes cabanes i, al mig, foc. Nedem fins allà.Trobem a gent que ens acullen i ens ensenyen la seva illa. Ens quedem a viure amb els indis. No és la Xina, però és un lloc on començar una nova vida, un nou continent que li diuen “Amèrica”.

     

    Papallona voladora

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    El vaixell que recorre tot el món

    Hi havia una vegada un científic boig que volia recórrer tot el món amb un vaixell de la flota del MMB.

    El científic era molt vell, portava ulleres i una bata blanca.

    Va sortir de Barcelona i se’n va anar a l'Antàrtida per estudiar els pingüins.

    Es va trobar a gent que hi vivien i treballaven.

    Quan va aprende tot sobre els pingüins, se’n va anar a Austràlia a conèixer als cangurs i els coales. D'allà va anar Indonesia a estudiar el mandrós.

    El científic va agafar el vaixell i se'n va anar per l'Oceà Pacífic. Després per l'Oceà Àrtic, fins arribar a Groenlandia. Allà estudià els óssos polars i va conèixer els esquimals.

    Per últim va anar a Amèrica, on hi ha els búfals.

    I aquí acaba el viatge del científic boig.

    Va tornar a Barcelona amb el coneixement de tots els animals del món.

    Fi

     

    Crowete

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    La volta al món amb els amics més guays

    Hi havia una vegada una nena que li van proposar un repte: li van dir que havia de fer la volta al món. La nena va dir que sí i va agafar un vaixell.

    Es va anar amb un noi de la seva edat, el qual l’agradava una miqueta.

    A continuació ja estaven al vaixell i de cop van començar a ofegar-se, perquè hi havia un forat a la popa.

    Van intentar fer tot el possible, però no van poder aturar l’aigua.

    Van agafar un pal i van intentar sobreviure.

    Desprès van trucar a la policia i els van anar a buscar. No van poder fer la volta al món, però aquesta història els va unir tota la seva vida.

    Fi

     

    Panda

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    LA VOLTA AL MÓN DE LA NIT AL DIA

    Hi havia una vegada una nena que es deia Sara. És la nena que va fer la volta al món en 12 hores. Us explicaré la seva història…

    Sara vivia a les afores d’un poble molt petit. Ella tenia 5 anys quan els seus pares i ella es van haver de mudar allà. Ara Sara té 10 anys i és una nena aventurera, juganera i li agrada fer coses amb la família. Físicament és baixeta, guapa, dura i primeta.

    Una nit se'n va anar a dormir i un minut després va despertar en un avió amb destí a Àfrica. Estava acompanyada per la seva família. Després van baixar i davant d’ella hi havien homes i dones tocant tot tipus d’instruments.

    Aquesta vegada va agafar un vaixell. Mentres dormia en aquell vaixell tant gran, van arribar a Italia. Allà van veure moltes coses. Al final tot havia estat un somni !

    Fi

     

    Tona

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    ·La colla del mar·

    Hi havia una vegada una nena que volia fer la volta al món, però només pel mar perquè no tenia carnet de conduir.

    Però per mala sort, ella anava en veler i no feia vent.

    En aquell moment es va posar trista perquè ja no podia fer la volta al món. El seu amic, en veure-la, li va donar la millor idea que ella havia escoltat mai: entre tota la colla d’amics podrien comprar un iot petit, ja que eren pocs amics, i anar tots a fer la volta al món!!!

    Van anar tots a comprar l’iot i van començar el viatge. Van passar per Itàlia i van menjar pizza. Van passar per Japó i van menjar sushi, ella no perquè no li agrada. A Nova York va menjar la millor hamburguesa del món, segons ells. I el seu viatge es va acabar a Barcelona, on vivien.

    Fi

     

    Galeta

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    Estimat mar Mediterrani

    A la Claudia sempre li ha agradat el color blau del nostre mar Mediterrani. A més a més, quan va fer 18 anys els seus pares li van fer un regal que mai oblidarà: un preciós veler Dufor 412.

    Amb aquest veler podia fer projectes molt llargs per tot el Mediterrani. Al veler també anava la seva millor amiga, que es deia Abril i estudiava turisme. Per aquest motiu li feia molta il·lusió acompanyar a la seva amiga en aquesta gran aventura. Van anar a Menorca a buscar a la seva amiga Noa, que es va afegir al veler. Juntes van donar la volta al món i van tornar a Barcelona. Van escriure un llibre sobre el seu viatge i es van fer famoses.

    Fi

     

    Violeta

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    La meva volta al món

    Ja fa molt de temps desde que vaig fer la volta al món. Aleshores acabava de cumplir 16 anys i anhelava conèixer nous llocs i persones.

    De totes les coses que vaig veure,el que més em va impactar va passar en un vaixell pesquer. Tot d’una un pescador va llençar brossa al mar. Aleshores el seu fill de 5 anys no va dubtar en llançar-se a l’aigua a recollir-la. Però el nen s’estava ofegant perquè no sabia nedar. De cop i volta una gran onada el va llançar cap el vaixell, on va caure als braços del seu pare qui va aprendre la lliçó.

    No va llançar mai més brossa al mar, perquè si el mar va salvar al seu fill ell cuidaria del mar.

    Fi

     

    Pikatchu

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    EN ROMI I LA BICI D’AIGUA

    Hi havia una vegada un nen que es deia Romi i tenia 11 anys.

    Tenia una bici d’aigua que no l'havia estrenat. Li va dir als seus pares que volia fer la volta al món amb la bici. Als seus pares els va costar molt, però li van dir que sí.

    El Romi es va posar molt feliç i va començar la volta amb molta felicitat i energia.

    Va començar desde Espanya, Egipte, Australia, Russia, Pol Nord i va recórrer tota Amèrica… No va parar fins acabar la volta al món.

    Quan va arribar a l'Oceà Atlàntic es va trobar una manada de dofins que el van acompanyar en la seva volta al món. Un dia se li va trencar la roda i va haver de parar a Rússia. Va ser el viatge de la seva vida.

    FI

     

    El chico fitness

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.04.2021

    Volta al món game

    Fa cinc dies vaig anar a una màquina de jocs de realitat virtual, vaig posar-me les ulleres i vaig començar a jugar. Vaig triar dos personatges “Gold Roger” i “Monkey Luffy”.

    La reina, Lara Croft ||, va encarregar al capità Roger que anés a nova Zelanda i portés noves espècies. Va sortir de Barcelona el 12 de març del 2022, amb el seu vaixell “Thousand Sunny” . Al vaixell hi havia només un tripulant, el Luffy, tot i que tenia molta por.

    Van navegar resseguint la costa d'Àfrica i de sobte van començar a caure trossos de meteorit que van trencar la vela i van caure-li al cap al capità Roger deixant-lo inconscient.

    Luffy va deixar la por, va reparar la vela i preparà una medecina pel capità. Van arribar a Nova Zelanda i el capità va despertar, van agafar les espècies i van tornar cap a casa.

     

    MAXIMUS

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    La terra és rodona?

    La meva història passa a Roma l’any 1978. Josep van sortir en el seu vaixell per investigar quina forma tenia la terra i així poder veure quina ruta li aniria millor per anar a Argentina.

    Quan estava a mig camí, per l’Índia, se li va trencar la vela. A partir d’aquest moment tot van ser problemes. Va aconseguir arreglar-la però després se li va fer un forat al buc i al final el vaixell es va enfonsar. Va tenir sort que estava a prop d’Argentina i va fer la resta del viatge nedant. Quan va arribar a l’Argentina va entendre que la terra era rodona.

     

    FILADELFIA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    LA TORTUGA

    Fa molt i molt de temps, vaig decidir viatjar amb vaixell pel mar mediterrani. Estava sol. I de cop, vaig veure venir un tauró. Quan estava apunt de menjar-me, van aparèixer unes tortugues, que estaven dirigides per la tortuga blava, la seva reina, i li van mossegar el pit. El tauró va fugir. Gràcies a les tortugues vaig seguir el meu viatge.

    Feia dies que no veia terra. Estava força espantant i vaig demanar ajuda, però ningú m’escoltava. Estava al mig del mar. Al cap d’uns dies, va aparèixer un pop al mig del mar. Només apropar-me em va tirar tota la seva tinta i me la vaig menjar. Quan estava apunt d’atacar-me, les tortugues van tornar a aparèixer. Sort d’elles.

    Finalment, al cap de 34 dies vaig veure terra. Per fi, era a casa.

     

    8235

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    Fem la volta al món!

    A Barcelona, en una casa gran, hi vivia un home amb la seva dona. A ell li agrada molt les aventures.

    Un matí va venir l’alcalde i els va demanar, ja que els agradaven les aventures, fer la volta al món per anar a buscar algun animal exòtic i portar-lo. Ells li van dir que si i al dia següent van sortir a l’aventura.

    Quan ja portaven uns mesos navegant, van voler parar per descansar una mica i baixar del vaixell. Van trobar una illa quan arribaven al sud d’Amèrica i quan van passejar per allà van veure que estava plena d’animals exòtics.

    Van agafar un animal que semblava un cranc però que tenia tres caps i li van portar a l’alcalde que va quedar encantat amb la seva nova mascota.

     

    LLANTERNA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    UN VIATGE JUNTS

    Un dia a l’època dels castells hi havia un rei que es deia Jordi. El rei volia que en Josep i el Pau competissin a fer la volta al món. Al guanyador li donaria or, plata i espècies. Quan estaven a punt de començar en Josep va veure que el seu vaixell tenia un forat. Per sort coneixia un fuster que li va arreglar però a canvi li va demanar que si guanyava li donés espècies.

    Tots dos van sortir del port el mateix dia però en Josep navegava amb dificultats, la seva vela se li va trencar. Això va fer que en Pau hagués d’ajudar al seu company

    i van continuar el viatge junts.

    Quan van arribar es van repartir el premi.

     

    LORATA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    TRES HOMES VALENTS

    Hi havia una vegada tres homes que volien navegar en un vaixell de vela.

    Els homes es deien Joan, Manel i Josep. Eren amics des de primer de primària. Els tres volien fer la volta al món.

    Estaven nerviosos per estar uns tres mesos en un vaixell de vela. Quan s’estaven preparant, van veure que no tenien els materials suficients i van anar a comprar-los. Van agafar materials per fer un vaixell de vela i també tot allò que necessitaven.

    Van començar el 1 de març del 21 i quan van arribar a l’equador, van patir el primer remolí. El 29 d’abril es van trobar a dos taurons que van resultar ser dofins. Van arribar al port de les Sables-d’Olonne el 7 de maig.

     

    DA VINCI

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    GERMANS

    Dos germans que es deien Dimon i Kazik volien guanyar diners participant a la Vendée Globe del 2902.

    Van preparar menjar i altres coses per aquesta regata però en Dimon tenia molta por perquè no tenia un vaixell en condicions però tot i així hi va participar.

    Només començar una onada el va enfonsar i no va poder continuar. El vaixell del Kazik anava molt ràpid però tot i així anava en última posició. Veia que no podria guanyar i va pensar que podria guanyar diners gravant-se a youtube fent la volta al món.

    El recolzament de la gent el va motivar i va anar avançant fins a la posició 12.

    Els organitzadors de la regata van veure tot el que es va esforçar i van decidir donar un premi de 5.000 euros per el gran esforç que havia mostrat.

     

     

    DUKSIN SCP

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    La volta a un altre món

    Hi Havia una vegada una maga que li agradava el mar. Va navegar el 7 mars amb la companyia del seu drac “Musa” però mai havia donat la volta al món. Així que van començar.

    Passant l’Atlàntic van arribar a “Cabo de Hornos”, de cop i volta, es va formar un remolí d’aigua que va fer un portal, maga intentava evitar-ho però l’aigua l’atreia i van caure.

    Musa es va llançar al mar i es va transformar en humana!

    Musa li va explicar a la maga que ella també ho era, que l’havien transformat en drac i buscava aigua màgica per tornar a ser humana.

    Llavors estem al planeta Terra d’un univers paral·lel? - pregunta maga.

    Si, Kora, això mateix - respon Musa.

    Van acabar fent la volta al món en aquest món misteriós per investigar-ho i així Kora podria complir el seu repte.

     

    ORUMAITO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    Nedant entre els 7 oceans

    Quan tenia 20 anys, volia aconseguir allò que ningú havia fet: nedar entre els set oceans. Eren 1200 km en total! La idea era traslladar-me en jat.

    Després de moltes preparacions, vaig arrencar el viatge. Al cap de quatre hores, em vaig trobar un tauró blanc i em va intentar atacar, però a l’últim moment van aparèixer uns dofins que em van salvar.

    Al cap de tres mesos, vaig veure una cosa estranya, era un meteorit. Estava acabat. M’havia preparat per moltes adversitats, però no per una caiguda d’un meteorit. Per sort, va caure a l’aigua, sense conseqüències.

    Però, quan ja ens quedaven pocs quilòmetres per arribar a l’últim oceà, vaig veure un tsunami, una onada de 4 metres que venia cap a on estava. Jo no podia fer res. Vaig quedar submergit per la onada.

    De cop, em va sonar el despertador. No podia ser! Era un somni!

     

    Juan Alberto II

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    UNA SORTIDA INESPERADA

    Fa molts anys em va passar una cosa horrible.Un dia quan em vaig despertar,vaig veure que estava en un veler.Em vaig espantar molt. Però no hi podia fer res. Només viure l’aventura.

    De cop, mentre estàvem navegant, hi va haver corrents molt fortes i el veler es va destruir. El mar em va arrossegar fins a una illa.

    Allà vaig haver d’ aprendre a sobreviure. Menjava plàtans, pomes, peres…tot allò que trobava. Després, vaig començar a buscar coses per fer un vaixell per tornar a l'oceà. Vaig trobar:troncs,bambus,cocos… Amb aquests materials, vaig poder fer un vaixell i aleshores vaig arrencar el viatge.

    Dies més tard, van aparèixer molts taurons al voltant meu. No sabia què fer, estava molt nerviosa. Però , aleshores, uns dofins van sortir de l’aigua i van espantar els taurons.

    Finalment, després de moltes aventures, vaig poder arribar a la meva casa sana i salva.

     

    L’aventurera

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    EL VIATGE A L’ILLA DEL TRESOR

    Jo sempre he somiat en navegar en un vaixell molt gran i descobrir coses noves en el fons del mar.

    Un dia la mare em va dir que aniríem en submarí. Era el dia més feliç de la meva vida. Feia mal temps, però tothom va creure que serien uns núvols de res. Així que vam emprendre el viatge.

    Després d’una estona, vam arribar a una illa. Vam parar a fer un descans. Vam endinsar-nos a conèixer aquella meravellosa illa. Era molt maca. Estava plena d’arbres, vegetació i es respirava tranquilitat.

    Quan vam tornar a la platja, el submarí ja no hi era. Tots vam buscar si trobàvem els culpables. Però probablement, estarien mar endins.

    Ens vam quedar a viure a l’illa durant un temps, fins que al cap d’uns mesos vam poder acabar una barca.

    Finalment, vam tornar a casa vius.

     

    Firulais

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    LA TERRA PERDUDA

    Fa molts i molts anys quan tenia 20 anys, un dia vaig baixar al soterrani i xafardejant totes les coses antigues que hi havien de l’avi, vaig descobrir un veler. L’avi era mariner i ara feia molt temps que el tenia abandonat. Així, que en aquell moment, vaig decidir que seguiria els seus passos. El vaig agafar, el vaig posar a punt i el vaig portar al mar.

    Només endinsar-me una mica, un vent em va portar mar endins. Feia molts dies que navegava, i només veia mar i mar, tot el que m’envoltava era el so de les onades. Però, un dia em vaig girar i de cop, vaig trobar una illa. Allà vaig agafar forces. M’hi vaig estar durant una temporada. Vaig conèixer gent que vivia d’una manera extraordinària.

    Al cap d’uns mesos, vaig decidir tornar a casa.

     

    Flognitoreo

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    SECUESTRO EN ALTA MAR

    Me desperté sobresaltada y asfixiada, me faltaba el aire. Iba en un barco en dirección desconocida con gente con la que yo no tenía nada que ver.

    El miedo me consumía y sentía que me estaba volviendo loca.

    Temía por la vida de mi hijo, me lo habían arrebatado.

    Todo esto era culpa de mi padre. Él se enfrentó a su clan enemigo, unos de los mafiosos más temidos, mató a uno de ellos y juraron vengarse. Ahora mi vida y la de mi hijo corren peligro. Pasaron los días y yo seguía aquí, un día vinieron a verme y vi que iban armados. Aproveché que uno de ellos estaba distraído, actué por instinto, le robé la pistola y comencé a disparar.

    Ahora estoy navegando entre cadáveres y siento que he dado “la vuelta al mundo”.

    No era el viaje de mis sueños, pero debía encontrar a mi hijo.

     

    Gertrudis

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    Les aventures d'en Jose

    Hi havia una vegada un noi que es deia Jose.Tenia 13 anys i somiava amb viatjar per tot el món.

    Els seus pares no teníen prous diners. Així que una nit, mentre dormia, va somiar que viatjava pel món amb la seva bicicleta màgica que podia volar i anar per l’aigua molt ràpid. Primer va anar als tres països que li agradaven més: va anar a Anglaterra pel mar, després a França per terra i per últim a Rússia per l’aire. Als tres mesos va acabar el viatge.

    Quan es va despertar, va despertar-se amb un somriure a la cara per haver viatjat per tot el món.

    Fi

    Anonymus777

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    Una volta en vaixell

    Hi havia una vegada un nen que es deia Pere. Li agradaven molt les motos, tenia una millor amiga i el Pere sempre la portava amb moto. El Pere treballava al mcdonalds, al costat del mar. De tornada de la feina sempre parava al mar a nadar i a relaxar-se. Li encantava el mar era el seu lloc preferit. Tenia un vaixell petit al port, però molt cuidat. un dia va decidir deixar-ho tot i anar a fer la volta al mon amb el seu vaixell.Va començar per frança i quan li quedava poc per arribar a port va encallar amb una pedra i el vaixell es va començar a enfonsar i va haver d'agafar el salvavides i arribar nedant a la costa. Tot plegat va ser una de les millors experiències de la seva vida.

     

    Motero

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    UNA VOLTA EXTRAVAGANT

    Per començar hi havia una nena que es deia Clàudia, tenia 12 anys i sempre era positiva, era extraordinària i eixerida.

    El seu somni era ser actriu a Nova York, vivia a Pennsylvania.

    Un dia tenia una obra de teatre a Nova york, quan va anar a agafar el guió de la bossa veu que no hi és...

    La Clàudia ja estava a Nova York i ella ja no podia tornar, estava molt nerviosa perquè no sabia que fer.

    Va rumiar una estona i va pensar on el podia haver deixat.

    Va pensar anar a Miami, però allà no el va trobar...

    Va recórrer quasi tot estats units buscant el guió.

    ja començaba la funció i no tenia el guió... llavors va mirar si estava sota la taula i per fi el va trobar. I va poder fer la obra tranquil·la..

     

    PicsArt

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    NAVEGANT pel MAR ATLÀNTIC

    Un dia vaig decidir anar a visitar l’Artantida i tania molta il·lusió. Vaig llogar un vaixell i vaig decidir marxar el divendres. Vaig pujar al vaixell i vaig veure dofins.Vaig parar a una lloc a descansar i es va fer de nit. Vaig anar a dormir i al dia següent vaig despertar enmig del mar. Estava espantat... Després d’uns dos dies vaig arribar a casa, estava tot trencat i no hi havia ningú... vaig trucar els seus amics però no hi havia cobertura... vaig tornar al vaixell, ja era de nit i vaig dormir i navegar fins que em vaig despertar, tot havia estat un somni!

     

    L'emmascarat

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    Vola al món pel futbol

    A principi d’aquest any un equip de futbol molt famós que es deia Barcelona amb estadi al Pacífic, i un altre equip de futbol que deia Chelsea i jugava a l'Atlàntic. A Barcelona, Camp nou i a Chelsea Stamford Bridge. A l'equip del Barça li van cancelar el seu viatge en avió, i van haver d'anar en vaixell a l'estadi molt ràpid, per la velocitat, se’ls va acabar la benzina del vaixell i un gran vaixell de policia els va rescatar i els van a portar fins el Stamford Bridge. Van trigar molt temps, van fer la volta al món entre una cosa i una altra fins arribar a l’Atlàntic.

     

    Eliam Yoel

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    MON ENLLA PER UN MEDICAMENT

    Hi havia una vegada…(no m’agrada gens començar així, però no s’he m'acut res més)...Un hospital de New York que es diu New Hospital. A mi, una infermera d'hospital m'han encarregat una missió, l’he de fer amb la meva ajudant Chlo. He d'anar a Sabadell a buscar un medicament que només es fabrica allà. Però es que no sé on està Sabadell.

    Em vaig embarcar al vaixell que em tocava i vaig tocar el dos.

    Al cap d’una estona de navegar vam arribar a l’Índia on va ser molt difícil preguntar. Per fi ens vam poder entendre i ens van dir que havíem d’anar a l’est.

    Anant cap a l’est ens vam topar amb Egipte on ens van dir que havíem de tirar més,i al final vam arribar a Sabadell. Al centre ens van donar els medicaments...i cap New York. Vam arribar bé.

    Missió complerta!!

     

    La dama del llac

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.04.2021

    Escull

    El dos de setembre de 2010 tu i jo ens vam enamorar en el ferry que travessa el canal de la Mànega, entre Calais i Dover. Nou mesos després, vas trencar aigües amb la Mar. El dia que ella va bufar quatre espelmes, vam decidir viatjar a Anglaterra cada any en vaixell,, encara que tu t’estimaves més anar-hi amb tren des de París. Quan van aterrar els vols de baix cost a l’aeroport de prop de casa, vas insistir que volies visitar altres països del nostre continent: Grècia, Dinamarca, Islàndia...Discutíem cada vegada que arribava l’estiu. No podies suportar que la nostra filla em donés suport a l’hora de triar el mateix mitjà de transport i el mateix destí. El Regne Unit ens ha separat d’Europa.

     

    Vicky Català

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.04.2021

    VIATGE SOMIAT.

    El millor de la meva volta al món, no seria fer-la, seria el fet de conèixer la gent, els llocs, de parlar, d’enriquir-se de la saviesa i cultura de cada indret.

    Poder donar una abraçada a tothom que et creues en el camí i tornar a casa amb la il·lusió de poder compartir.

     

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.04.2021

    VIRAJE A LESBOS

    Nuestro grupo teatral había actuado con cierta soltura en el "Mercat de les Flors" percibiendo cada uno la cantidad de 450 Euros por lo que en nuestra condición de pensionistas era un verdadero regalo y felicidad al mismo tiempo de ser reconocidos como verdaderos intérpretes.

    Nuestra intención era navegar desde Barcelona hasta el puerto de Palamós con estancia de unos días en el legendario Hotel Trías.

    Habíamos comentado durante los ensayos la enorme dificultad de los refugiados en el Campo de Moria en Lesbos, donde la situación es i sigue siendo de absoluta desidia para verguenza de nuestra Europa que se auto-domina liberal.

    Tomando el primer desayuno, determinamos desplegar nuestro espectáculo de danza por las calles más transitadas de la ciudad, aumentando así nuestra aportación para nuestra siguiente cita, virando hacia Lesbos y dejar la estancia en Palamós para otros tiempos,

     

    JOVANNI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.04.2021

    Cuaderno de Bitácoras

    Cierro los ojos...y me dejo llevar. Es así como suelo viajar. El mar rezuma perfume de sal y yodo y se viste y desviste de espuma: las olas en un contino vaivén acarician el casco de este bote imaginario donde navego ,mientras el agua cambia de color el sol dibuja un tapiz inmenso.

    El viento rola sur suroeste y alcanzo una velocidad de treinta y cinco nudos.

    Mi viaje solo acaba de empezar; esta vez daré la vuelta al mundo y solo será necesario cerrar los ojos.

     

    INA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    Vacaciones en familia

    Yo estaba ilusionado porque hace mucho que no salíamos de vacaciones pero mis hermanos no estaban tan ilusionados como yo... todos estábamos preparados porque nos íbamos al bosque a pasar tres días.

    Subimos a la furgoneta y empezamos el viaje rumbo al bosque cado uno estaba a lo suyo, mis padres estaban conduciendo, mi hermana al móvil como siempre, mi hermano que estaba estudiando los insectos (sobre todo las hormigas) y yo jugando con mis cochecitos de carrera.

    Al fin llegamos, salimos de la furgoneta y empezamos la aventura! mi padre estaba delante era nuestro guía y mi madre estaba detrás vigilando por si aparecía un oso. Vimos muchos insectos y descubrí que las hormigas eran los insectos más pequeños del mundo. Lo pasamos muy bien. Este viaje por el bosque fue el inicio de otro que nos llevó 3 años a dar la vuelta al mundo.

     

    football

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    HASTA NUNCA, DIARIO

    Sabiendo que me quedan pocos días para dejar mi vida, vengo a contarte mi historia.

    Cuando encuentres este diario probablemente estaré en las últimas, hecho un escombro de huesos o devorado por los animales.

    Todo empezó deseando hacer el viaje, el deseado viaje.

    La vuelta al mundo. ¿Interesante, verdad? Conocer la legendaria China, el frío Antártico, los siete mares y todo lo explicado en un cuento de hadas.

    Nos adentramos en el tenebroso y sombrío mundo. No teníamos destino, no teníamos guía, comprendíamos lo arriesgado que era, pero no nos aterraba nada.

    ¿Y cómo he acabado aquí, sola y aislada?

    Respuesta fácil y simple, el mar. El inquietante y escalofriante mar.

    La espuma del mar arrasó con mi madre y los afilados y enormes dientes de una criatura marina destriparon a mi abuela.

    ¿Y de qué manera moriré yo? Querrás buscarme, pero tranquilo, encontrarás mis huesos antes. Hasta nunca, diario.

     

    Jazmin

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    la felicidad en un barco

    Mi padre, un humilde hombre de 46 años, fanático de los barcos. Coleccionaba miles de maquetas. Se pasaba todo el día hablándome de ellos. Su barco favorito era el Nautilus.

    Yo quería aprovechar la mayoría del tiempo junto a él, es la persona que más aprecio, un ejemplo a seguir. Quería hacerle feliz junto a mí. Así que pensé en hacer un viaje por todo el mundo con el Nautilus. Aunque fue muy caro, logré ahorrar para ello. Lo hice el más feliz del mundo.

    Semanas después de terminar el viaje, un catastrófico cáncer se lo llevó por delante.

     

    scofield

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    Ataque durante la tormenta

    Las olas se movían violentamente, el viento soplaba ferozmente mientras la lluvia caía mojando la cubierta y a los tripulantes. Las velas estaban agujereadas a causa de algún rayo y el barco empezaba a perder estabilidad.

    De los 30 marineros a bordo, 10 de ellos habían caído al mar, ahogándose en las movidas aguas, mientras otros 10 empezaban a soltar los botes salvavidas.

    El pánico cundía en la cubierta y más cuando vieron un par de orcas acercarse con intención de jugar con el barco.

    El capitán se negaba a abandonar el barco, ya que el viaje no fue fácil y habían llegado muy lejos. Subió junto con dos de sus mejores hombres hacia los arpones, dispuestos a disparar.

    Antes de que pudieran siquiera disparar, las orcas destruyeron ambos lados del barco, haciéndolo hundirse, y atacaron a los marineros restantes y pintando las aguas de un color carmesí.

     

    Nara Miyazaki

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    La Gran Ola

    Mi cuerpo está flotando junto al del capitán. Nunca me había subido a un barco como aquel, era impresionante y no podía parar de pensar que ahí es donde iba a pasar mis próximos tres meses. Me tuve que despedir de mi familia ya que yo era marine y era la misión más importante. Subí al barco y me presenté al capitán. El era un hombre musculoso, con los rasgos definidos. La idea del capitán era dar la vuelta al mundo en esos tres meses. Cuando llevábamos seis horas en el barco nos dimos cuenta de que se avecinaba una tormenta enorme. Una vez ya dentro de la tormenta, no pudimos salir. A mí y al capitán nos arrasó una ola gigante, y aquí acabamos, muertos.

     

    La Fregoneta

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    Desastre en las Maldivas

    Tres amigas, tenían una ilusión: dar la vuelta al mundo, y pasar por las Maldivas. El viaje empezó bien, todo como ellas esperaban, al llegar a las Maldivas todo empeoró.

    Cuando llegaron a la casa que alquilaron, se dieron cuenta de que había un barco en la orilla del mar, así que decidieron cogerlo para navegar por las maravillosas aguas. Estaban tranquilas en el barco hasta que se acercaron unos tiburones y empezaron a morder el barco. El barco se empezó a hundir y a partir de ahí nadie supo nada de ellas.

     

    Blanca flor

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    Ya estaba cansada

    Siento como mis pulmones se van llenando de agua cada minuto que pasa.

    Todo empezó con el capricho de querer dar una vuelta por el mundo junto a mis camaradas, queríamos navegar por todo el océano. Pero eso nos llevó a la perdición.

    Un año en alta mar, sin pisar tierra firme. Estábamos desesperados, temiendo lo peor.

    Se avecinaba una gran tormenta, aquella hizo que el barco se hundiera. Y ahí estaba yo, sin fuerzas, sin esperanzas de sobrevivir. Ya estaba cansada, así que simplemente dejé que el mar me llevara con él. Ya no sentiría nada.

     

    shampoo

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    Nuestro viaje más deseado

    Teníamos ya todo preparado, el trayecto que seguiremos, el dinero para los tickets los cuales estuvimos ahorrando para este momento, y los hoteles reservados. En Italia visitamos el Coliseo romano y algunas obras más. El siguiente destino era Tokyo, allí compramos todo tipo de figuritas de decoración y ropa que en España no podríamos, y probamos el mejor ramen del país. Y finalmente, visitamos Nueva York, en el viaje en avión hacia allí, mi compañero tenía un dolor muy intenso en la parte del corazón y no sabíamos qué era, pero lo dejamos correr. Esa misma noche, asistimos a un partido de básquet contra dos grandes equipos de la NBA. Al final del partido, cuando metieron el punto de la victoria, de la emoción, a mi amigo le dio un paro cardiaco, lo tuve que ingresar en el hospital. Meses después, descubrimos que tiene una enfermedad. Fue el peor viaje.

     

    Itadori_10

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    UNA FANTASÍA SOBRE EL MAR

    Me han raptado. Esto de querer dar la vuelta al mundo pensando que los piratas son una fantasía y que no existen ha sido un error. Mi abuela ya me avisó de que tuviera cuidado, a mi padre lo capturaron hace tiempo… y desde entonces no hemos vuelto a saber de él. Un viaje así de largo era peligroso y más si iba sola. Pero bueno, YA NO SE PUEDE HACER NADA. ESTOY PERDIDA. SEGURO QUE AHORA ME LANZAN A LOS TIBURONES O ME MATAN DE ALGUNA FORMA.

    -Oye, niñata…- Era el capitán.

    Era ciego y llevaba una venda negra que cubría sus ojos. Sus amigos tripulantes me dijeron que pasó tanto tiempo frente al agua que el reflejo del sol quemó sus ojos…

    - ¿Quién eres y qué haces en medio de este océano?

    Hice una pausa, me fijé bien en él y le contesté:

    - ¿...Papá?

     

    Titanic

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    A mi manera

    Hace tiempo se me puso un pensamiento, -cómo se siente en dar una vuelta al mundo y poder decirles que lo he conseguido, de pensarlo se me pone la piel de gallina.

    Bueno no todo es tan rápido así que me di 7 meses para prepararme y encontrar el medio adecuado para poder completarlo, pero mi objetivo era no tener que requerir la ayuda de nadie, ya que lo quería “hacer a mi manera”.

    Me surgió la opción económica de adquirir un velero, muy bonito y puede que sea el mejor para ejecutar la misión.

    Por lo demás ya todo es historia y solo lo puedo saber yo.

    Creo que por culpa de solo saberlo yo ahora estoy en un camino sin salida a minutos de morirme por hipotermia y escribiendo esto mientras mi Velero se está yendo a pique.

    GRACIAS.

     

    PUBG

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    Mi sueño

    - ¡¡Vamos a dar una vuelta al mundo!!- afirmé.

    - ¡Vete a soñar!- me contestó mi amiga.

    Me fui a la cama, soñé que el sol caía a través del rascacielos de New York, el paisaje que se ve desde la Gran Muralla, las luces que iluminan París por las noches, las olas de las playas de Filipinas...

    - Mira qué bien se siente...- le dije a mi amiga.

    -¡No sueñes más...!- exclamó mi amiga.

     

    QQY

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    Aquella noche

    Aquella noche el mar estaba calmado. Me dirigía en barco hacia Grecia. Aquel verano decidí viajar a diferentes lugares dando la vuelta al mundo.

    Las olas del mar que realizaba el movimiento del barco eran pequeñas y constantes. El ruido que producían al chocar contra el casco era calmante, perfecto para aquella noche que el cielo estaba únicamente iluminado por las diversas estrellas del anochecer.

    Quedaba poco para llegar y despedirme de aquel gratificante sonido que solamente se podía escuchar aquella noche. Una noche llena de estrellas y de calma, en que lo único que se podía oír era el mar.

     

    bubblecherry_20

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    EL TAXISTA I LA VOLTA AL MON

    Primer de tot hi havia un noi que volia anar a fer la volta al mon i ho va fer. Primer va anar a NOVA YORK i es va llogar un hotel s’ho va passar molt bé.

    Després va anar a Colombia va sortir del taxi i tenia molta por va llogar una casa perquè la gent matava a les persones que vivien a la ciutat, després va anar a una piscina on hi havia taurons. Després va anar a Corea.

    Quan va arribar li va encantar hi havien llums i va decidir que no seguiria més la volta al mon perquè li agradava estar allà i aprendre l’idioma, li encantava el menjar de corea! Va anar a un concert va ballar cantar i finalment va trobar una feina de cantant es va quedar allà a viure.

     

    Rapunzel

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    Una història en vaixell

    Hi havia una vegada un noi que va guanyar un premi, el premi era un viatge al món en un vaixell molt bonic i meravellós pel mig del mar. El noi amb el premi va anar de viatge pel mar amb vaixell, però no ell sol, també amb altra gent que havia guanyat el premi també.

    Aleshores un dofí va saltar al costat del noi, ell es va espantar i va caure a l’aigua.

    Tots van veure un tauró que es dirigia al noi, algú li va llençar un salvavides i va pujar al vaixell. El tauró li va estripar una miqueta el pantaló i se li veien una miqueta els calçotets.

    Va tornar a casa cansat, tenia molta son… llavors se’n va anar a dormir i va pensar en la seva aventura i en tornar a anar en vaixell.

     

    MVP

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    una volta al mon en vaixell

    Una vegada havia un noi que es deia Pol i volia fer la volta al mon, volia començar per França en vaixell: Va anar a buscar-lo i va començar a navegar. De cop el vaixell anava més lent ,quan es va sentir un cop molt fort.

    El vaixell es va anar enfonsant cada vegada més i el Pol estava super espantat. Demanava ajuda tota l’estona! fins que el vaixell no es va enfonsar no va parar de demana ajuda.

    Va aconseguir sortir del vaixell i just va passar un vaixell que el va poder ajudar,el va arribar a França i finalment el Pol va poguer fer la volta al mon. Va rebre una carta dels seus pares dient que estaven molt orgullosos d’ell que s’alegraven molt i que esperaven que es puguessin complir els seus somnis.

     

    Pepito Manolito

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    EL NEN VIATGER

    Hi havia una vegada un nen que es deia Pepito Colorino, era alt guapo, tenia els ulls de color verd-blaus i la cara la tenia rodona.

    Ell volia fer la volta al món en vaixell, però hi havia un problema, els vaixells que ell volia comprar valien 30.915€ i ell només tenia 29.997€.

    Així que hauria de guanyar 918 euros o més per comprar-se el vaixell que ell volia.

    Llavors va veure un hotel que per treballar un mes li pagaven 200€ i per any li pagaven 500€, i es va dir:

    Estic de sort!

    Va entrar dins i va treballar 2 anys.

    Va aconseguir 30.915€ i finalment es va comprar el vaixell que ell volia i va fer la volta al món en vaixell i li va agradar moltíssim! va visitar la Xina, Àfrica i s’ho va passar genial!

     

    L'autèntic

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.04.2021

    Tot als llibres

    Els carrers buits i el silenci, que sempre havia enyorat, ara li feia mal dins les orelles. Li van dir, queda’t a casa.

    Tristesa i soledat immenses el van consumir, sense esma, s’arrossegava pel pis com ho feia la seva ànima dins del cos arrugat com una bola de paper a dins del puny.

    Amb desesper i dolor al cor, obrí la porta d’aquella habitació oblidada i mal endreçada d’andròmines, on hi havia entaforat llibres antics, vells i els ja llegits.

    A l’atzar n’agafa un, seu a la butaca, al costat de la finestra, prem el botó que alça les cames i el llibre és a la primera pàgina.

    Sense adonar-se, viatja per diferents èpoques de la història, per una infinitat de països del món, coneix una diversitat de personatges, situacions inesperades, explora llocs intrèpids i desconeguts.

    Ho tenia tot als llibres, no li calia res més.

     

    Tresxtres

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.04.2021

    Los niños aventureros

    Había una vez unos amigos que tuvieron una gran aventura.

    Se subieron en un barco y se fueron de viaje para conocer el mundo. Mientras viajaban vinieron unos vikingos y se llevaron a los niños a su isla.

    Los niños y los vikingos se hicieron amigos por el camino. Con el tiempo los vikingos llevaron a su país a los niños, que era Paraguay.

    Los dejaron sanos y salvos y los vikingos se fueron a Dinamarca

     

    Zeus

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    LA HISTÒRIA DEL MÓN

    Hi havia una vegada una nena, que va decidir que aniria amb vaixell a donar la volta al món.

    Al cap d’uns dies d’emprendre el viatge, van pujar les onades i el vaixell va desaparèixer. Ella només va veure que en un instant, va ser arrossegada fins a una illa. Allà, va haver de lluitar contra monstres i bèsties, fins i tot contra un kraken. Aquella aventura l’estava posant a prova!

    Es va quedar a viure a l’illa, esperant si algú la venia a rescatar. De lluny veia molts barcos. Ella intentava fer senyals, però ningú se n’adonava.

    Finalment, al cap de dues setmanes, una barca de pescadors la van veure. Per sort, la van portar fins al port i d’allà va poder tornar a casa.

    I aquesta història de la nena que no tenia por a les adversitats, és la meva història quan tenia 15 anys.

     

    H.G.

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    Los osos en rescate

    En internet y en las noticias avisan que los osos del polo norte estaban en peligro de extinción y que necesitan ayuda. Así que con un grupo de investigadores nos empezamos a movilizar.

    Después de un mes, había más de 400 mil firmas para salvar a los osos. Eran suficientes para empezar el rescate. Yo y mi equipo fuimos en barco. Durante el trayecto, nos encontramos con ballenas y delfines, eran super lindos.

    Al fin, lleguemos al polo norte. Era muy grande y frío.No encontrábamos a los osos. Seguimos en la búsqueda y por casualidad encontramos la dirección. Era lejos.

    Al llegar, nos encontremos a los osos en unas condiciones muy malas. Así que los llevamos a un lugar más asalvo y alegre.Estábamos muy alegres porque salvamos vidas.

     

    Areli

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    UN VIATGE ENTRE TAURONS

    Un dia vaig decidir donar la volta al món. Però no ho podia fer sol i vaig decidir compartir aquesta aventura amb els meus amics, l’Aleix i l’Adrià.

    Vam aconseguir una barca i vam començar el viatge.Vam trigar 1h per deixar d'escoltar el soroll de la gent.Llavors només s’escoltava el mar, els peixos i els ocells.

    Al cap d’unes hores, ja no hi havia peixos, hi havia taurons! L'Adrià, dels nervis, es va fer sang i, els taurons, que encara estaven tranquils, van olorar la sang i van començar a trencar la barca. Vam navegar el que vam poder. No sabíem si sobreviuríem. Cada metre que feiem, els taurons s’enduien un tros de barca.

    Per fi, vam arribar a una illa, amb un tros de barca. Els taurons, al veure terra, van marxar. Estàvem a salve. Però per seguir donant la volta el món, ens calia construir una altra barca.

     

    La lagartija

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    TRENTA DIES PER LA VOLTA AL MÓN

    Soc en Karma, un noi peculiar. Visc a l’any 5023 després del cotxe volador.I tinc 19 anys.També tinc una missió i és fer la volta al món en 30 dies.

    Ja fa un temps, vaig arribar a Amèrica del Sud, gràcies al cotxe volador que té el meu oncle. I he estat pescant alguna cosa de menjar aprofitant que el cotxe s’ha avariat.

    Al final, vaig decidir llogar un vaixell per anar fins Amèrica de Nord. Després, de varis dies de navegació, vaig naufragar, el vaixell es va enfonsar i jo vaig anar a parar a un lloc inesperat, a una illa deserta del nord del continent.

    Allà vaig decidir, fer una cabana amb troncs i fulles. Però, de sobte, un tsunami em va engolir i de cop la corrent se'm va emportar cap a Andalusia. Així que ara em trobo allà començant una nova vida.

     

    Senyor Franchesco Firulais

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    UN GRAN TRESOR EN EL MAR

    Hi havia una vegada jo i el meu amic Arnau.I ens encantava anar en vaixell.

    - Pare, mare, vull anar en vaixell amb el meu amic Arnau - els vaig proposar.

    - Val, però torneu el dilluns - va dir la mare.

    - D’acord.

    L’ Arnau va anar a comprar un vaixell I vam emprendre el viatge. De cop i volta, ens vam enfonsar a poc a poc.

    - Què podem fer? -va preguntar l’Arnau

    - Ens hem de tirar a l’aigua, sinó ens ofegarem

    I així va ser. Vam tirar-nos a l’aigua, sense saber fins a on arribaríem. Però després d’una bona estona, vam veure terra de lluny. Era l’Antàrtida!

    Era preciós, però nosaltres volíem arribar a casa i no sabíem com. Dins de l'Antàrtida, ens vam trobar un kraken amb uns tentaculs gegants.

    - Ens pots portar a casa?- li vam preguntar.

    - I tant.

    Gràcies a ell, vam tornar a casa.

     

    YAYO TRUCO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    AMIGUES TORTUGUES

    Estava perdut en una illa en la qual passava nits pensant en la següent manera d'anar-me'n: construiré una barca amb materials que trobi, m’hi montaré, i aniré a fer la volta al món fins trobar civilització. La balsa em va quedar molt bé, amb incrustacions de corall i tot, i vaig emprendre el meu viatge…

    El sol baixava lentament, però va ser tapat per núvols enrabiats. Les onades regnaven en el mar a més de 2 metres, quan la barca va desaparèixer entre onades. Pensava que seria el meu final.

    Però, de cop, un grup de tortugues curioses em van envoltar i molt amigables em van arrossegar. Em van donar la sensació de que es comunicaven amb mi, i em van portar sobre la closca a una civilització amant de tortugues i pacifista. Allà vaig descobrir una nova vida.

    Gràcies tortugues.

     

    Dr. Literatura

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    UN VIATGE INESPERAT

    Era un dia molt fred, el meu amic Manuel i jo vam llogar un submarí per anar des de Nova York fins a l’Índia.

    Vam començar el nostre viatge, però al dia següent teniem molta gana, però no hi havia menjar. M’havia deixat el menjar a casa. El meu amic Manuel va tenir una gran idea: pescar a alta mar. Per sort, hi havia unes canyes de pescar guardades a l'armari de la cuina.

    A mig camí, ens vam trobar amb una illa petita i no gaire maca. La nostre idea era fer una parada i tafanejar una mica. Vam quedar-nos ben sorpresos al veure que hi havien molts aliments . Molt contents, vam començar a collir pomes, patates, peres etc.

    Un cop al vaixell, vam seguir amb el nostre viatge. Després de molts dies, vam arribar a l’Índia. Per fi, podríem començar una nova vida.

     

    Aina

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    Una illa molt amistosa

    Una vegada jo i la Laia estàvem a una platja de Barcelona jugant amb la sorra i l’aigua va començar a fer onades molt fortes i, de cop, una ens va agafar.

    Quan vam despertar, estavem al mig de l'oceà. La sort és que el mar no ens va separar. L’aigua ens va portar a prop d’una illa, que estava plena de fruita i d’animals. Estava envoltada de peixos.

    Ens vam quedar a viure allà. Però, un dia va aparèixer milers d’escombraries. Cada dia era pitjor. Alguns peixos van començar a morir i nosaltres no sabíem què fer; fins que un dia a la Laia se li va acudir reutilitzar les deixalles que apareixien al mar i construir una canoa.

    Un cop la vam tenir construida, vam agafar els animals. A alta mar, on l’aigua era ben neta, els vam deixar lliures; i nosaltres vam tornar cap a casa.

     

    El pop amigós

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    AMB EL MAR A L’ÀNIMA

    M’agradava molt el mar. Sempre havia volgut fer un viatge per veure les seves profunditats i les meravelles que ocultava darrere d’aquella capa de color blau marí.

    Aquell estiu em vaig decidir canviar de vida i fer la volta al món en submarí. Així que vaig construir un submarí, fet amb les deixalles del taller de l’avi Tim. Va costar, però a la fi va estar enllestit. Era un submarí de color verd i era ecològic.

    Vaig salpar del port de Helsinki, Finlandia, surcant mars i oceans, parant a ports meravellosos i passant per molts països.

    D’altra banda, les profunditats marítimes em van semblar fascinants, era un món completament diferent al de la superfície i les criatures que hi habitaven eren increïbles.

    Finalment, la meva volta al món va acabar i en arribar a casa vaig sentir que havia estat una experiència que viurà al meu record per sempre.

     

    PIT ROIG

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.04.2021

    UN DIA TRANQUIL

    Havia decidit passar un dia tranquil a la platja de Badalona. De cop i volta, una ona jogassera em deixà cap per avall als antípodes on un cangur servicial em dugué dins la seva borsa un bon tret. Pel camí, un maori trempat em regalà un bumerang del que em vaig agafar amb força solcant per damunt de l’oceà Pacífic. Un dofí marxós s’oferí a deixar-me prop de les costes de Xile. En aquell indret, un còndor sense feina es prestà a donar-me un vol pel con sud però, en un descuit, em relliscà la mà i vaig caure a l’Atlàntic on un tauró amb bones intencions m’acompanyà fins el continent africà. En veure’m esgotat, un estruç empàtic s’oferí a passejar-me una bona estona i, a mig camí, un guepard col·lega seu m’acompanyà fins el mar Mediterrani. Allí, un calamar gegant sense tinta em retornà a la platja de Badalona.

     

    GOE

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 09.04.2021

    L’ILLA QUE EM VA SALVAR LA VIDA

    Un dia em vaig proposar fer la volta al món en vaixell. Vaig llogar-ne un i vaig emprendre el viatge.

    Després d’uns dies navegant, tot estava tranquil, però de cop van arribar uns taurons i van fer un forat al vaixell.

    Mentre s’enfonsava,vaig agafar tot el menjar que podia i vaig agafar una barca petita de recanvi. Vaig estar dos dies navegant ,fins que vaig trobar una illa.

    A l’illa vaig endinsar-me al bosc per agafar méś menjar dels arbres, però quan vaig apropar-me a la barca, ja no hi era. Vaig pensar... qui podia haver estat? Estava sol a l’illa o no? Però m’era igual. La meva fita era seguir amb el viatge.

    Vaig trigar 7 dies en construir una barca nova. Mentrestant, dormia en una cova que havia trobat. Un cop llesta, vaig continuar el viatge.

    De cop, va sonar el despertador. No podia ser! Tot era un somni.

     

    La oveja de Saturno

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.04.2021

    DUBTES.

    Per fer la volta al món se’m giren una colla de problemes; si fer-la d’oest a est o d’est a oest, si a peu, bicicleta, per carretera o en tren ... i com que hi ha mars i oceans pel mig, si agafar vaixells o avions i clar que també es podria fer una travessa nedant.

    Ara que tinc temps per fer-la, resulta que apareix un virus que ho trastoca tot. Ens manté tancats i restringint la mobilitat, no deixant-nos anar d’aquí cap allà i a l’inrevés.

    D’aquesta manera al haver-me de quedar a casa m’han resolt tots els problemes que hi veia, però hi continuaré cavil·lant per poder donar la volta al món, qui sap si algun dia.

     

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 09.04.2021

    Un mal presentimiento

    Hoy por primera vez mi familia y yo nos íbamos de viaje, ya que nunca teníamos dinero para ir a ningún sitio.

     

    Llegó el día en el que zarpábamos hacia Reino Unido, me sentía feliz a la vez que nerviosa. ¿Y si nos pasaba algo? ¿Y si chocábamos contra una roca y nos hundíamos? No sabía en ese momento el porqué, pero tenía un mal presentimiento.

     

    Días después me di cuenta de que pasaba algo extraño, cada día desaparecía mucha gente del barco… Lo más extraño era que no afectaba a mi familia, no entendía la razón, eso me tranquilizaba al menos.

     

    En cuanto llegamos vimos que la policía estaba esperando en el muelle, en cuanto nos vieron, arrestaron a mi padre.

     

    ¿Por qué lo hiciste, papá?

     

    Uravity

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.04.2021

    SOMNI D’INFANT.

    Una aula, la taula, els pupitres, la pissarra, el mapa penjat, el globus terraqüi sobre la taula, els alumnes, el professor explicant geografia, en el mapa assenyala la ciutat on vivim.

    La ciutat que pel carrer veiem gran, en el mapa es veu petita, però quan intenta ensenyar-la en la bola del món és un punt petit que ni es veu.

    El món es rodó i dona voltes, hi ha els continents i els oceans. Està clar, els de la part de dalt no cauen, però els de la part de sota com s’aguanten? I l’aigua perquè no cau? Les explicacions de la gravetat que ens aguanta a tots és difícil d’entendre quan som petits.

    Llavors penso quan creixi hauré de fer la volta al món per comprovar si a tot arreu la gent s’aguanta dreta i les coses cauen a terra i no van al buit al tirar-les enlaire.

    BarbaBlanca

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    LA MEVA FAMÍLIA FENT LA VOLTA AL MON.

    Per començar la meva família vivim a Sabadell. Ens agrada molt viatjar, ballar, nedar i moltes més coses. Tot allò que té a veure amb el mar ens fascina.

     

    Per això vam anar al Museu Marítim de Barcelona, per conèixer més sobre els grans vaixells que travessen els grans mars i els oceans, ja que aquella mateixa nit agafavem un vaixell molt gran al port per anar a Brasil.

     

    Va ser al·lucinant: vam veure dofins, peixos i pops. Llavors, a l'arribar a Brasil, vam llogar unes motos d’aigua. Seguidament vam anar directes cap al mar a fer-les servir. Després vam anar cap a la casa on passaríem aquells dies. Aleshores, vam anar a un restaurant on feien un menjar boníssim. En resum: va ser un viatge increïble. Per acabar, vam tornar a Sabadell amb avió veient els núvols més bonics del cel.

     

    Sr. Negre

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    Pol al Titanic

    Per començar em dic Pol i tinc 36 anys, treballo de fotògraf per diaris. M’han demanat que vagi en un vaixell per fer fotos pel diari arreu del món, un vaixell anomenat Titanic.

    L'habitació era perfecta. A l’hora de sopar vaig demanar una copa. Va passar un home gran i ric. Quan passava pel costat, li vaig tirar la copa, sense voler, es va enfadar. Ens vam barallar. Per megàfon ens van avisar de que ens havíem xocat ens estavem enfonsant!!! Vaig pujar a una barca amb el de la copa. Vaig dir: Anem a pels pobres.

    No! Ells ja es salvaran -va dir- Em va espantar vaig caure a l’aigua congelada.

    Finalment, em va salvar i la càmera estava a la barca, els de seguretat del Titanic. Van detenir al de la copa.

     

    Cavaller de foc

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    Una aventura extraordinària

    La Miranda té 9 anys, viu a Berticles, una ciutat molt petita.

    Era el seu aniversari, feia 10 anys i li van regalar una càmera de fotos i una bola del món. La seva mare es deia Maya (nom hawaià).

    Un dia la Miranda va trobar un mapa però li va semblar estrany que sortien dibuixos de monstres marítims, li va preguntar a la seva mare però no sabia quina espècie eren... va veure que els monstres estaven assenyalant cap a London, quan tothom dormia va agafar un sumari, el mapa, uns prismàtics, roba i un rellotge, li va deixar una carta a la Maya se’n va anar.

    Quan va arribar va començar a preguntar a la gent lo dels monstres finalment es va trobar amb un senyor es deia Pipersol que li va dir que anés a la costa Lliunita allà trobaria el monstre i el podria fotrografiar.

     

    Senyora Pipelson

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    Uns dies pel mar

    La Lucy i el Max es van casar,i van decidir fer la volta al món com a viatge de noces. Aleshores van agafar el vell vaixell de l’avi de la Lucy,i van començar el seu viatge des de Barcelona.

     

    Durant el primer mes, la mar era molt tranquil·la i van visitar molts ports de la Mediterrània.

     

    Quan estaven prop de l'Índia, una tempesta va enfonsar el vaixell i nedant van arribar a una illa deserta. Després van aconseguir fer foc per menjar, i van construir un refugi a sobre d’una palmera. Van conèixer una familia de tortugues i es van fer els seus amics. Als 9 mesos la Lucy va donar llum a un bebè.

    Després un helicòpter els va rescatar i van tornar a casa amb un bebè a les mans.

     

    Bella

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    UNA HISTÒRIA EXTRAORDINÀRIA

    Intentant fer la volta el món en un veler...

    Vint-i-quatre dies atrapada en aquesta illa, ara és el moment de pensar en

    totes aquelles aventures i coses que no he fet, me n’adono de com he perdut

    el temps! els meus pensaments enyoren la vida que tenia a la ciutat, ara soc

    una nena que sobrevisc en companyia de la natura.

    Només em queda tancar els ulls i viatjar dins la meva imaginació, una medusa de colors brillants, m’agafa amb els seus filaments i com un gronxador em transporta per dins de les corrents marines.

    Sento la frescor, l'emoció de la vida del mar que batega dins el meu cor. Obro els ulls,

    i m’imagino que estic viatjant a la popa d’un vaixell gegant, antic i molt bonic. Ha estat

    la meva imaginació que em du allà on jo vull anar.

    M’emporto l’aventura de sentir-me lliure, creativa i viva.

     

    Cristal

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    NAVEGANT PEL MÓN AMB UN DOFÍ

    Feia molta calor, en Jaume i l’Estela tenien el viatge preparat. Era primers de juny i no tornarien fins a últims de setembre. Ben d’hora pel matí van sortir del port de Mallorca. A continuació van posar rumb cap a l'Oceà atlàntic.

    Després de portar dies navegant,quan es trobaven prop d'Amèrica del Sud, es van adonar de que els seguia una cria de dofí, estava sola. Aleshores van decidir que no la podien deixar sola, li farien seguir el vaixell donant-li menjar fins trobar la seva mare.

    Van creuar tot l'Oceà Pacífic i van arribar fins a Austràlia però no van poder trobar a la seva mare. Finalment quan ja estaven navegant per la costa d'Àfrica van decidir que portarien la cria fins al zoo de Barcelona i així la podrien anar a veure sovint, havien estat tot l’estiu junts i s’havien fet amics.

     

    Icono

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    La injustícia dels taurons.

    Hi havia un nen que trobava injust que a les pel·lis el tauró sempre hagués de menjar-se les persones.

    Això no és just!- cridava el nen

    Jo ja no puc més!- cridava el pare.

     

    El tauró només menjava peixos perquè tenia gana.

     

    El nen havia de dinar però estava preocupat: no sabien on era la mare!

    El pare i el nen es van posar a buscar-la per tot arreu, però no la trobaven..., van buscar en moltes illes i ja només els quedava una per buscar.

    Però no, ella els havia trobat a ells! Estava darrere seu amb 8 taurons més que l’acompanyaven amb la seva família! Al final els taurons no feien res tenia raó el seu fill!

     

    Van tornar a casa tota la família Entre tots vam explicar a tothom que el tauró no feia res només menjava peixos com nosaltres!

     

    Guanyador

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    (Sense títol)

    Fa molt de temps, o no tant, un gat va pujar en una cadira de rodes a Espanya, una bomba li va explotar i va anar a França, es va menjar una baguette pel camí i va acabar a Rusia ballant. Va marxar a Canadà i va fer voltes fins a Brasil i un canó brasiler el va llançar fins a Líbia. Al gat no li agradava GENS l'aigua perquè era un felí i va marxar en barca fins a Espanya.Cap país el vol.

     

    Kirdreu64

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.04.2021

    Agua salada

    Soy misterio para el aventurero,

    Soy camino para el capitán,

    soy origen y destino,

    soy salvaje,

    soy la mar.

     

    Victor

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    Estimar com ningú

    Uns gegants núvols s'apropaven cada vegada més. Les fortes onades impactaven amb el vaixell i es començava a inundar. Miro el meu fill Lluc, i veig com li cauen unes fines llàgrimes de por. Tranquil, fillet, ens en sortirem- Vaig dir-li amb un to acollonit. El nen em va donar la mà, em va somriure i vam saltar al mar. Ràpidament vaig buscar una fusta per poder aguantar-nos. Ell em va mirar, es va acostar i em va fer un petó, podia sentir la seva por. Estava tremolant, l'aigua estava gelada i no sentia les cames. En Lluc no podia evitar tancar els ulls mentrestant jo cridava:- Fill, fillet no t'adormis si us plau! Ell em somreia amb l'esperança de tranquil·litzar-me però jo estava desesperat. Poc a poc el nen anava tancant els ulls. De cop el nen es deixà anar de la fusta i lentament s'enfonsà al fosc mar.

     

    Enola

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.04.2021

    Trobar el teu lloc

    Fa temps que vaig amb coll alt, fins i tot a l’estiu. De fer ho faig des que em van aparèixer aquests talls al coll que mai no cicatritzaven. Al començament em vaig espantar molt, però em vaig anar relaxant al comprovar que no em feien mal. Només era “estrany”. Tampoc vaig consultar al metge de capçalera, no fos cas que em convertissin en una mena de conill d’índies de la ciència. El que vaig notar va ser un canvi en els meus costums i gustos... cada cop passava més temps a la banyera. Només em venia de gust dinar algues i gambes.

    Un dia vaig deixar això escrit per no fer patir a ningú i em vaig apuntar a un viatge per mar, la resta us la podeu imaginar. Ara per fi em sento com a casa, vaig molt amb compte però de no empassar-me cap bossa de plàstic.

     

    Phycis phycis

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 07.04.2021

    ELS PEDALS DE LA TERRA

    416 dies vaig tardar a fer la volta al món en bicicleta. Quan ho vaig comentar als meus amics, em van prendre per sonat. Almenys, l’únic que em va acompanyar va ser en ​Harry, el meu millor amic. Vam travessar camins, rius, carreteres, boscos, ciutats... va ser l’aventura de la meva vida! Va ser molt emocionat i perillós. Ara ja tinc una certa edat per fer segons quines coses! Mai podré oblidar quan vam arribar al final; la gent ens va rebre com herois. Era una sensació molt agradable. El dia després, quan vam anar a veure els amics (els que m’havien dit que era un sonat), es van penedir d’haver dit allò. A la nit ens van homenatjar per l’honor i la valentia d'haver emprès aquell viatge tan extraordinari.

    Potser no vam ser les primeres persones en fer aquest viatge, però sí les primeres en fer-lo en tan poc temps.

     

    AVADA LECTURA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 06.04.2021

    La cera poderosa

    M’estava picant molt l’orella, massa, estava suant.

    Fart de la meva orella, m’hi vaig ficar a dins. Allà hi havia molta cera però era molt estranya i estava molt dura. Quan vaig treure el dit, vaig esnifar la cera i tenia superpoders.

    Vaig alçar-me al cel amb un vaixell amb banquet i piscina. Al cel vaig saludar al Maradona que estava passejant per allà, vaig seguir avançant dirigint-me amb el vaixell cap a Àfrica, amb un parell de foques i animals marins.

     

    KingTorras

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 06.04.2021

    Volta al món

    Hola, fill meu. Et preguntaràs on sóc; sóc a casa de l’àvia Paca, als Estats Units, i no puc tornar. Estic bé, però una mica dèbil.

    Petons

     

    Aquest és el missatge que vaig rebre de la meva mare des de l’altra punta del món. Jo estic a Catalunya, concretament al Pedraforca.

    Estic a punt d’enlairar-me i viatjar pel món. Vull arribar als Estats Units. En tinc ganes, però no sé què em pot passar.

    M’he decidit. Me’n vaig a casa de la meva àvia. Travesso molts països i tot l’oceà Atlàntic; més de 5.000 km veient només aigua. Aquest famós virus a mi no em fa por. Ningú m’ha vist. Ningú em controla. Sóc una àliga.

     

    Grefg

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 06.04.2021

    LA MEVA CARRERA

    Després de 3 anys de carrera per ser pilot d’avió, vaig aprendre a pilotar. Vaig pujar a un aeroplà de lego a escala real. Més tard, al sortir de casa meva volant, me’n vaig adonar que l’avió era molt fràgil i es va desmontar a 64 km d’altura. Sort que tenia un paracaigudes, era de lego, i al final vaig conseguir volar per la resta del món, caient al mar i així fins nadar on estava casa meva.

     

    Dack

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    La vuelta a mi mundo

    Diario de bitácora. 10 de mayo de 2020

     

    Rara está siendo esta travesía en un mar de dudas sin olas pero con oleadas: un trotamundos anda suelto. ¡Maldito polizón¡. Naufrago soy en esta cárcel en la que se ha convertido mi hogar. ¿Hogar dulce hogar). A palo seco, a la deriva voy. La brújula dejó de funcionar. Siento zozobrar mi mundo.. ¿Me estoy yendo a pique?. PAN-PAN . PAN-PAN . PAN-PAN

     

    NOA114

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    DÍA 194: FIN DEL TRAYECTO

    Hoy visitaremos el último país que nos queda, Madagascar, tu favorito des de que éramos pequeños, y oíste hablar de él en la televisión. Aún tengo la esperanza de que nuestra vuelta al mundo tenga un final feliz. Acabamos de aterrizar a orillas del océano Índico. ¿Oyes las olas del mar? Sé que sí, igual que me oyes a mí explicándote nuestras aventuras. Estamos sentados en la arena de la playa, y se está poniendo el sol. ¿Y ahora que haremos? No hay respuesta, y sé que eso significa que ha llegado el momento. 194 días han pasado, ya hemos visto cada país del planeta, pero no ha sido suficiente para despertarte. Ya vienen a llevarte, pero no te preocupes, sé que te llevan a conocer nuevos mundos porque el nuestro ya lo hemos recorrido entero.

     

    30 de febrer

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2021

    LA VUELTA AL MUNDO

    Me acuesto en la cama en mi oscura habitación. Estoy muy nervioso porque mañana he de hacer una carrera que se trata en hacer la vuelta al mundo remando en canoa.

    Primero lo que voy a hacer es calmarme para no estar nervioso, después voy a encender las luces y hacer mi rutina de ejercicios para estar en forma y no cansarme al remar.

    Mañana me despertaré y desayunar, me vestiré con un traje especial de baño de color rojo por si me caigo o se vuelca la canoa o por si me desmayo o me pasa algo, que los socorristas me puedan ver, después me iré a la línea de salida de la carrera que está en Barcelona. Seguro que ganaré.

     

    Tomas el tren

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2021

    Sirena

    Estimada meva;

     

    A vegades em pregunto si hauria fet la volta al món havent sabut el que m’esperava. Tu. Perquè ja fa un any que vaig tornar a casa, però quan tanco els ulls encara veig el teu somriure, la teva mirada blava plena de luxúria, d’aquell amor que un dia em vas prometre. Tinc malsons amb els teus crits —Espera! Besa’m! Encara et necessito—, amb el dolor de la teva veu, trencada i plena d'enyorança. I m’avergonyeixo de dir que trobo a faltar les teves mans egoistes, el teu cant angelical que un dia vaig anhelar. Tinc el teu record gravat a la meva pell, com una cicatriu que encara sagna, com un càstig pels meus pecats.

    Sé que vols que torni, jo també vull tornar.

    Però, estimada, no em puc enamorar d’una sirena, no quan sou el perill de tots els mariners.

     

    L.Citra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    L'ÚLTIM VIATGE

    Avi, que és tot això?

    Ai fill, són vells records.

    Ja saps que jo vaig ser mariner, capità d’un gran vaixell “El Cornelius”.

    Tot això són mapes i estris que utilitzava per guiar-me, encara que també sabia llegir els estels.

    Vaig fer molts viatges, però el meu últim viatge va ser molt especial, vaig donar la volta al món, no saps fillet quant vaig aprendre, vaig trepitjar terres salvatges, vaig coneixer gent de tota mena, vaig veure grans ciutats i grans muntanyes i volcans i rius i petits pobles… Vaig veure tantes coses.

    Ai fill i tot això són els records dels que et parlava i que guardo com un tresor dins del meu cor.

     

    Budicca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    TOMBARELLA

    "Agafa la motxilla. Agafa-la, corre! Vesteix-te, marxem! Tan se val el que diguin, posa-hi el pijama, el raspall i la pasta de dents i arrenca a corre! Fes la volta, viu!"

     

    El meu cos seguia al llit, el meu cervell dormit, i el meu subconscient batallant contra una força encara més forta, jo. Havia aconseguit llevar-me, fer-me el llit i seure-hi al costat, encendre l’ordinador i obrir la llibreta, com cada dia. Seguia, seguia inconscientment la rutina, però ja no somiava, no somiava com abans, en taurons i històries en illes desertes o tropicals amb volcans i onades electritzants. Volia viure, conèixer vides, cultures, somiar desperta. Aprendre de la mar, escoltar-lo, estudiar els núvols i veure’n l’evolució, guiar-se pels astres i saber-ne totes les constel·lacions. Però no puc marxar.

     

    "Ei! Escolta’m! Anem-nos, vinga! Sigues tu, no has de tenir por, llença’t, recorre món i torna-hi, cerca la felicitat, creix, reviu!"

     

    escoltaelteumon

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    Nedar

    Coneixem un home prim que fa un temps va començar a nedar. Va sortir de bon port, només alguna tempesta. Va provar l’aigua i, com una guspira fugissera, va desaparèixer mar endins. Poc a poc, sense presses, s’anava allunyant, allunyant, allunyant… No sabem on ha fet cap. El tornarem a veure quan comencem a nedar, nedar, nedar...

     

    Valeri Centelles

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    LA PRIMERA VOLTA AL MÓN

    El setembre de 1519, una expedició finançada per la corona espanyola i comandada per Fernando Magallanes, va sortir del port de Sanlúcar de Barrameda, eren cinc vaixells i 239 homes amb la missió d’arribar a les Índies Orientals navegant cap a l’oest.

     

    De les cinc naus, la Santiago va naufragar, la San Antonio va tornar a Espanya, la Concepción la van cremar perquè va morir Magallanes i molta tripulació també va morir, la Trinidad tenia una fuita que no van poder arreglar i només va quedar la Victoria comandada pel mariner Juan Sebastián Elcano que va decidir tornar a Espanya seguint el rumb oest en comptes de desfer el camí.

     

    La nau Victoria va arribar al port de Sanlúcar el setembre de 1522 amb només 18 homes que van ser els primers en donar la volta al món i demostrar que la terra era rodona.

     

    Budicca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    Confidències terrenals

    Quina mania fer voltes per damunt meu!

    Que els empipo jo? Que em passejo per sobre seu intentant revelar els racons més íntims? Que els furgo les narius o ramblejo entre els dits dels peus?

    Oi que no?, doncs per què els humans s’entesten a fer-me descobriments?

    Diuen que aprenen: idiomes, experiències, cultures, nous plats, observen i fan fotografies (milers d’instantànies que a ningú interessen).

    Però de veritat: mengen i dormen malament, fan cues, gasten, s’esgoten, es cremen, suen, passen fred, s’engreixen o s’aprimen, suporten jet-lat, perden la maleta, pateixen overbooking i embruten. Tot molt sostenible.

    I el pitjor: compren uns petits objectes-resum horribles, els souvenis. Cap comentari.

    Haurien de desistir, soc tan immensament gran, que per més que visquin és impossible que vegin la meva totalitat! Tenen una vida massa curta.

    Però, pensant, pensant..., voleu saber un secret? Jo, mentre roto i em trasllado, també faig turisme per l’espai!

     

    Galàxia Breu

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 06.04.2021

    Món gran, ésser petit

    Un matí passejava tranquil·lament per una fulla tendra quan una ombra enorme es va apropar cap a mi. De sobte, van començar a caure fredes gotes d’aigua que em van obligar a fugir lluny. Vaig parar en una superfície vermella i brillant on darrera hi havia un cartell que deia: TOMÀQUETS. Estava al país de les tomaqueres, perduda i sola. Seguia olorant per trobar alguna flor i pol·linitzar-la però només vaig aconseguir enfilar-me sobre un cuc llefiscós. Havia de tornar ràpidament a les afores del país de les pastanagues, on teníem el rusc amb les meves germanes i la mare reina. Vaig sobrevolar un oceà ple de capgrossos i vaig esquivar una teranyina que gairebé em captura fins que vaig identificar les fulles de pastanaga de prop de casa i vaig entrar disparada al rusc. El meu món és massa gran per fer-hi la volta tota sola.

     

    Foxi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

      Mi casa no tiene balcón y todas las ventanas dan a patio, pero da igual...  

     yo me las arreglo como puedo. En esta época del año, los rayos de sol se asoman al salón a las 11. A esa hora abro la ventana y enciendo el ventilador.

     

       Me siento sobre la vieja estructura de banco móvil que subí del club de remo. Comienzo a flexionar sincronizadamente brazos y piernas. El plan de hoy es como el de ayer, entrenar por la ría.

     

       Los rayos de sol se cruzan con mi rostro y una apacible brisa refresca mi cuerpo. Instintivamente sonrío serena y plácidamente. La serotonina ha empezado a expandirse por mi torrente sanguineo. Aspiro y espiro.

     

       Veo a la vecina de enfrente colgar dos sábanas blancas y colocar el palo de la fregona en la ventana. Mañana me embarco para dar la vuelta al mundo a vela. Tengo la ría muy vista.

     

       La vida aburre a veces, pero no cansa nunca.

     

                                 Diario de un confinamiento

     

    Ane

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2021

    La vuelta al mundo en 2 minutos

    Te despiertas. Vas al baño. Si eres como yo, te pasas media hora mirando a las musarañas, deseando que tu vida fuese más emocionante. Te lavas los dientes, inspeccionas tus granos, te vistes y desayunas. Vas al instituto, siempre por las mismas calles. Al entrar, recurres a tu mejor sonrisa, saludas y empiezas el día. Siempre lo mismo... pero hoy te saltas la rutina y… viajas. Te mueves entre sueños e ilusiones. Navegas a través de las corrientes eléctricas que impulsan tus pensamientos. El chistar de la profesora se convierte en el siseo de la cobra africana y los cabellos dorados del chico mono de delante ahora semejan las más grandes e infinitas dunas desérticas. En la costa italiana los gritos de tus compañeros suenan como el crotorar de las cigüeñas. Respiras la más pura brisa marina. Y todo en tan solo dos minutos. Despierta, ahora toca mates.

    La libélula azul

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2021

    SENSE TU, RES ÉS EL MATEIX

    Sempre he desitjat viatjar per tot el món fent el que a mi més m’agrada, però ara que ho he de fer sol, se’m fa molt feixuc. Creuers, vaixells, regates… Des que vas decidir marxar les coses han canviat molt.

     

    Ja no soc capaç de pensar en totes les coses boniques que hem viscut sense acompanyar-ho de melodies melancòliques. No m’atreveixo a agafar aquella llibreta que em vas regalar i deixar per escrit tot el que em passa per la ment.

     

    Avui agafo l’últim creuer, abans d’acabar aquesta gira arreu el món. Soc molt feliç amb l’escalf que em dona tota la gent que em segueix i sé que hauria d’estar content de poder viure de la música, perquè no tothom té la mateixa sort que jo, però em falta el teu somriure, el teu “no passarà res”, el teu “tot anirà bé” abans de cada concert. Em faltes tu.

     

    do

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    98 días

    Bilbao. Un día cualquiera entre el 15 marzo y el 21 junio de 2020...

     

    Y a continuación, reemitimos el documental sobre la primera vuelta al mundo de José Luis Ugarte.

     

    Ama, ¿qué es mundo?, preguntó el niño a su madre, sin despegar los ojos del televisor. La madre cogió un trozo de plastilina azul y empezó a moldearlo con sus manos mientras le explicaba que el mundo es un gran huevo achatado recubierto de agua y salpicado de cinco continentes. Mira, y colocó cinco trocitos de plastilina marrón sobre la plastilina ya redondeada.

    El niño se levantó del sofá, alzó los brazos  y comenzó a girar sobre sí mismo. Entonces exclamó: ¡quiero salir a la calle y dar también la vuelta al mundo!.

    La madre retiró la mesita del centro de la sala y colocó la bola de plastilina en el suelo. Ven, le dijo. ¡Demos la vuelta al mundo!.

     

    Ane

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    EN UNA BOTELLA

    Llevaba allí mucho tiempo, quizá demasiado. Pasaba inadvertida entre el montón de cachivaches que se acumulaban en las estanterías. Era una botella cubierta por una pátina de polvo amarillento, con un velero en su interior que en algún momento tuvo sus mástiles firmes y que ahora caían desmayados provocando un revoltijo de velas. Las manos que lo abandonaron eran recias, curtidas y hubo un tiempo en que unos ojos cansados la miraban con añoranza, recordando aventuras cotidianas, no asombrosas, pero sí emocionantes, palpitantes. Rememorar tormentas en el Caribe, imaginando ataques piratas; doblar el Cabo de Buena Esperanza con la emoción contenida, tan al Sur; pescar en Terranova, con la nariz helada y los brazos agarrotados; vislumbrar Estambul, sus cúpulas doradas y el olor a Mediterráneo, a especias. Después vino tierra firme, los días frente al mar, contando las olas que rompían contra las rocas y al final, la oscuridad.

     

    Valeria Font

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    La volta que ha d'acabar

    No sabia quantes milles havia recorregut. Quants mars travessat. Potser fins i tot, algun oceà. El camí havia sigut llarg. Tot de vivències, aquí i allà, entre els solcs de les onades. Fins que un dia, el viatge es va acabar.

    S’havia trobat altres cops en la mateixa situació. Arrecerada a la blanca, vermella o pedrenca sorra d’alguna platja, en un punt incert del planeta. Però aquesta vegada era diferent. Una mà innocent havia decidit acabar el seu viatge.

    - Mamà, mira, aquí n’hi ha una altra! Com és que hi ha tantes ampolles al mar?

    - Perquè la gent no té cura de les seves accions. Per això som aquí, per aturar el viatge d’aquesta i totes les altres, que han estat voltant pel món. Per aconseguir un món una mica millor...

    - Doncs a mi m’agradaria ser una ampolla i poder fer la volta al món!

     

    Corb marí

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    LA VOLTA AL MÓN TANT DE TEMPS SOMIADA

    Sempre vas somiar amb donar la volta al món. Vas construir un enorme globus terraqüi al garatge, jo sempre em queixava perquè no quedava lloc per al cotxe. No paraves d'idear rutes diferents al voltant del món, en cap recorries menys de 20 països.

    Tants anys estalviant i planejant una excedència a la feina. Quan ja gairebé ho teníem tot, va arribar la pandèmia i em deies: "d'aquí a poc quan ens vacunin i ens puguem treure la mascareta".

    Ara els diners estalviats encara estan en el compte, segueixo sense poder aparcar el cotxe al garatge perquè està ocupat per el teu globus ple d'indicacions de les teves rutes, ja m'he vacunat i no porto mascareta, però per a tu la vacuna no va arribar a temps.

    Mai faré aquesta volta al món, perquè si tu no estàs ja no té sentit.

     

    Azul Xantal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    NUESTRO MUNDO EN UN TIOVIVO

    El otro día subí a un tiovivo, un gran y precioso carrusel de caballitos. Se me ocurrió caminar sobre él en sentido contrario a su marcha. Al regresar al punto de partida yo había dado una vuelta menos.

     

    Probé varias veces y siempre ocurría lo mismo. No importaba si caminaba rápido o lento, si me paraba o no. Si el tiovivo daba cuatro vueltas, yo, caminado en sentido contrario, daba solo tres.

     

    En 1519 zarparon 265 marinos hacia el poniente. Elcano y 17 tripulantes regresaron el sábado 6 de septiembre de 1522. Pero en su diario de navegación constaba que era el viernes día 5 de septiembre.

     

    Elcano fue navegando en sentido contrario al giro de nuestro planeta y también dio una vuelta menos. De ahí ese día perdido.

     

    Nada se puede comparar con la gesta espectacular de un marino excepcional pero fue bonito honrar su memoria pensando en ellos.

     

    Chacho Paniagua

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 06.04.2021

    Buscant en el mar la felicitat

    Jo vivia en un lloc molt allunyat del mar; qui anava a pensar que faria la volta al món en un vaixell.

    La meva família estava formada pel meu pare, la meva mare, la Júlia i jo; ja que els meus pares no tenien germans i els meus avis i àvies ja s’havien mort feia uns 10 anys.

    Quan els meus pares se’n van anar al cel, em vaig quedar sola, no volia veure a ningú, no volia saber res del món.

    Una tarda la Júlia em va dir que volia veure el mar, havia escoltat que era un lloc molt tranquil. Així que vam anar al port que hi havia més a prop (que estava a uns 300 km) i vam preparar-ho tot per sortir l’endemà.

    L’endemà vam partir de port. Va ser impressionant veure el mar de tan a prop; vam passar per Anglaterra, l’Índia, la Xina...

     

    Miya

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 06.04.2021

    La volta al món amb la música

    Hola em dic Mireia, i avui us explicaré la meva història de com vaig fer la volta al món amb la música.

    Cada matí anava a casa de la meva mare només per una cosa: tocar el piano. El piano em transmetia alegria i sempre que ho tocava em portava a un lloc diferent. Una vegada em va portar a Londres, va ser una experiència magnífica veure tots els monuments dels quals m’havien explicat la seva història de petita.

    Una altra vegada em va portar a França, encara me’n recordo d’haver vist la Torre Eiffel.

    Al principi creia que el piano era màgic; però després em vaig adonar que la música et pot portar a qualsevol lloc, això si en un lloc que estiguis bé.

     

    Miya

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2021

    El mundo al reves

    Habia una vez tres amigas que decidieron ir de vacaciones juntas. Les hacia mucha ilusión ir de crucero.

    Dicho y hecho, estas amigas de la infancia se llamaban Claudia, Carla y Paula.

    Las olas del mar se movian mucho.Todas las amigas tenian mucho miedo debido al oleaje.

    Mientras iban camino de Rusia, el barco se chocó con un trozo de hielo. Murieron dos amigas de Paula en el impacto.

    Paula se quedó sola en Rusia, hasta que consiguió coger un barco pesquero e ir a América del norte donde conocio a su novio. Se quedó a vivir allí y fue muy feliz.

     

    Mia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2021

    Periple virtual

    Tanquin els ulls. Relaxin-se.

    D’aquí breus moments començarà la volta al món més fantàstica dins un viatge temporal.

    Partirem d’Europa des la Barcelona Modernista de 1910. Després, el Palau de Versalles al segle XVI i Venècia del XVII.

    Continuarem a l’Orient mitjà per la fantàstica Capadòcia segle VI, Petra al VIII aC i ens capbussarem al Mar Mort.

    A l’Àfrica visitarem les Piràmides d’Egipte a l’època faraònica, suarem pel desert de Namíbia i ens refrescarem a les Maldives.

    Assistirem a la inauguració del Taj Mahal del 1635, caminarem per la gran muralla Xina al segle V aC i visitarem l’Illa de Pasqua al VII.

    Ens emocionarem contemplant el glaciar Perito Moreno, Sud-Amèrica, les Cataractes d’Iguazú i el Machu Pichu en ple segle XV.

    De Nord-Amèrica, Chichén Itzá del IX i sobrevolarem el Gran Canyó, Colorado.

    Veurem l’aurora boreal a Islàndia i acabarem als jocs de Barcelona’92.

     

    Esperem que els agradi!

     

    Esther Nuth

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2021

    Com a casa no hi ha res

    Quan la mare em va dir: Va, que farem la volta al món, em vaig posar molt contenta i vaig començar a fer la llista de totes les coses que em caldria posar a la maleta.

    I per quins països passarem?

    Per tots els que ens vinguin de gust.

    I viatjarem per terra, per aire o per mar?

    Per l’aigua mateix!

    I quan la farem, mama?

    Aviat, aviat.

    Doncs som-hi, que en tinc moltes ganes.

    I un dissabte, la mare em va anunciar que el dia havia arribat.

     

    Poc em pensava jo que una banyera, un vaixell de joguina i un atles mundial, seria tot el bagatge que ens caldria per acomplir el nostre somni.

     

    MarClar

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 31.03.2021

    El meu vaixell i jo

    Desperto per les fortes onades xocant-se contre el vaixell i grunyeixo amb cansament. Recordo quan vaig començar aquesta adventura, inspirada en la Jessica Watson i decidida que podia fer la volta al mon jo sola amb el meu vaixell, L’esperança. En aquest instant, revisc tota l’odissea que he tingut fins ara: quan vaig enfrontarme a una onada alta com un gratacel, quan un dofí va saltar a l’horitzó, quan una balena va expulsar aigua, deixant-me xopa…

    Reflexiono sobre aquests pensaments i arribo a una conclusio. En aquest viatge, hi ha hagut moments on volia tornar a casa i moments on estava super orgullosa però sobre tot he apres.

    Que pots fer coses impresionants sola però que sempre pots acceptar ajuda, i que encara que les coses fagin por, sempre s’han de probar. Amb aquest pensaments flotant pel meu cap em torno a dormir, inpacient per l’aventura que podria passar demà.

     

    Felicitat

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 31.03.2021

    Veient el món desde adalt

    Obro els ulls, tot és borrós

    Recordo que el meu vaixell s’ha fos

     

    De sobte, una ombra gegant em cobreix

    És un pop? Una serp? Un tauró? Un peix?

     

    És una gavina! Gran com un gegant.

    M’estiro a la seva esquena i totes dues marxem volant.

     

    Passem per gel i aigua congelada

    Veig osos polars i una foca espantada

     

    Dies després viatgem per Austràlia

    Pasem per una selva i s’em cau la sandalia.

     

    Arribem a l’Asia i l’Himalaia vaig veure

    Feia moltíssim fred, no m’ho podia creure!

     

    Unes setmanes després ens xoquem amb la Torre Eiffel

    Però no passa res i seguim volant pel cel

     

    Un dia al despertar començo a suar

    Veig un cactus solitari i dos camells que volen jugar

     

    Pasant pel Machu Pichu m'impressiono moltissim

    Una muntanya ennuvolada i un edifici grandissim!

     

     

    Però tot té el seu final, ens vam despedir

    -No oblidare aquesta aventura! vaig dir

     

    Felicitat

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 31.03.2021

    Esta es la buena

    Volvió a intentarlo. Había intentado sacarse el título de Patrona de Embarcaciones de Recreo dos veces, sin suerte.

     

    Volvió a intentarlo porque ella tenía un sueño: salir en barco a cruzar el océano atlántico subida a la proa, con los brazos abiertos al universo. Queriéndolo todo. Llenarse los pulmones del aire de una ola con olor a restos de delfín adulto y que una salpicada de mar le enganchara en la mejilla un trocito pequeño de alga con sabor intenso a sal.

     

    Lo puso como respuesta a la última pregunta.

     

    “Esta, esta es la buena”, pensó mientras entregaba el examen.

     

    Inés de Sastre

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 29.03.2021

    Diari d'una exploradora

    Per fi arriba!- vaig exclamar al veure com el meu vaixell arribava a port. Aixó significava que la meva aventura per trobar nous exemplars de plantes acabava de començar.

     

    Quan vaig pujar al vaixell em vaig adonar que només erem quatre els que estavem abord d’aquell vaixell. Dos dels passatgers eren homes i les altres érem dones. Ningú coneixia als altres.

     

    Tot seguit vam anar a les nostres cabines a posar les nostres pertenències en ordre; quan vaig acabar ja era l’hora de dinar.

     

    Així doncs,ens vam reunir els quatre (i el capità), i vam explicar que féiem allà. Dos anàven per trobar-se amb si mateixos, una altra perquè li agradava anar d’aventures, i jo, vaig explicar que volia trobar noves espècies de plantes. Tots vam dinar, i quan ells se’n van anar a dormir jo em vaig quedar mirant els estels esperant desxifrar la nova aventura que vindria demà.

     

    Miya

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    Canvi de vida

    Va sonar el despertador a les 7:15 del matí com cada dia i ja tocava despertat-se, però avui el meu marit estava dormint (treballa de nits), els nens tenen festa, així que fins les 10 tranquil·litat.

    M’he llevat i com cada matí, m’he fet el meu cafè, encenc l'ordinador i a treballar.

    Estic treballant quan de cop i volta sona el mòbil i dic:

    -Vaig a fer una pausa que no li farà mal a ningú!- Parlant tot sola.

    Obro l’instagram i veig una oferta per donar la volta al mon en 80 dies en vaixell.

    No dubto ni un moment!! Agafo la maleta i deixo una nota a la meva filla,surto cap al port.

    Al cap de 80 dies torno a casa, i ….. el que em trobo no és normal….. Així que agafo un taxi i m’embarco en un altre viatge.

     

    Mrs.Granger

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2021

    VIAJE DE CUMPLEAÑOS

    Había una vez un Chico que quería dar una vuelta al mundo con sus amigos y su Hermanas, pero el día que quería hacer el viaje era el cumpleaños de su hermana. Entonces los amigos del chico le dijeron al chico que le preguntara donde quería viajar ,pero lo dijo disimuladamente para que no sospeche , entonces su hermana le dijo que quería ir en Londres y parís y el chico le dijo a vale. El Chico se fue tranquilamente con sus amigo para ir a contarles donde quería ir de viaje y sus amigos dijeron donde quería ir de viaje el chico le dijo parís y Londres pues los chicos dijeron que estamos esperando para ir a comprar los billetes entonces el chico dijo pues vamos a preparar las maletas y nos vamos a Francia. Todos fueron a buscar a su hermana para una sorpresa. Hubo muchas fotos…

     

    rojodesangre

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 17.02.2021

    Mi vuelta al mundo en barco

    Me voy en yate con mi familia y mis amigos.

    Seguro que será bonito y hermoso.

    Iremos a Nueva York a ver todo lo que hay. Luego a Bon Pastor para ver a mi cuñada y a su hermano pequeño.

    En Andorra conoceré a youtubers.

    Pasearemos por todo el mundo y cuando veamos algo especial nos compraremos una casa con piscina y unas habitaciones muy guapas. Me gustaría que debajo hubiera un jardín pequeño, que la tele fuera moderna y el sofá cómodo.

     

    Luly

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 01.03.2021

    Remordimientos

    Los sonidos de los aplausos me rodean. Esta situación me resulta abrumadora. Los recuerdos del naufragio me vienen a la mente. Recuerdo navegar por esas aguas tan movidas y oír unos gritos terroríficos. Recuerdo acercarme con el barco y ver dos hombres hundirse en la oscuridad. Recuerdo ignorar su llamada de socorro y seguir navegando. Recuerdo ver en las noticias la muerte de esos dos hombres que podría haber salvado.

     

    Ser la persona más joven en dar la vuelta al mundo en barco de vela era lo más importante para mi. Ahora, al recibir este premio, siento que no lo merezco. Pero aún así, subo al escenario con una sonrisa, y doy un discurso emocionante mientras la culpa me invade por dentro.

     

    Regina Phalange

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2021

    mi viaje al mundo

    Este viaje empieza en el puerto de Barcelona , me acompaña mi madre y mi novia .

    Vamos rumbo a Australia. El barco era grande con un restaurante , un bingo , una discoteca , una cancha de baloncesto , y una piscina. Nosotros estábamos en un camarote con un balcón y plantas pasamos por Italia , Marruecos , Georgia, Bélgica y por ultimo llegamos a Mongolia y después a Australia. Conocemos a unos amigos íntimos de mi madre y mi novia.

     

    lebron james

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.03.2021

    Paraules viatgeres

    Cent cinquanta semblen poques paraules per donar compte d’una volta al mon. Phileas Fogg va trigar vuitanta dies en fer la seva i tot i que ha plogut molt des de llavors, costa de creure que el relat d’un viatge tant llarg, també avui, pugui enquibir-se en cent cinquanta paraules. Però les paraules poden ser , són, de fet, molt poderoses. Algunes poden evocar mil imatges i amb unes poques, sis per exemple: ‘de Suez a Bombai en paquebot ’, tercera etapa d’en Fogg, contenir tretze dies i prop de tres mil milles. O ‘volta al mon’, que suggereix la fabulosa idea de sortir d’un punt del mapa i tornar sense repetir longitud, la qual cosa sabem que només seria possible si el mon fos rodó. No es fàcil posar-ho tot en paraules planeres, però no impossible. Jo, ja ho veieu, no puc. Se m’han acabat i no he començat.

     

    Envà

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.03.2021

    El Holandés errante III

    Siete años, siete mares. Ultima noche juntos. Contemplaba mi cementerio, mi tumba desordenada. El Holandés errante quieto, su arboladura invisible. La tripulación fantasmal nos vigilaba desde estribor. La luna amenazaba con sus cuernos la salida del sol. Desde la mano él me leía los pensamientos. Sus pasos no dejaban huellas en la arena.

    Recuerdos...

    En el más pequeño, muerte de emigrantes ,mujeres, niños ahogados lloraban a sus maridos y padres.

    En el más extenso, centenares de cetáceos muertos en las orillas por falta de orientación.

    En el más frio, millas y millas, hasta el horizonte cubierto de plásticos.

    En el más cálido, tormentas terribles enumeradas al nacer.

    En el más al sur, gigantescas masas de hielo flotante a la deriva.

    En el más al norte, grasientas manchas de petróleo.

    En el más azul, viviendas engullidas por las olas.

    Recuerdos...

    Cerré la verja del cementerio lentamente...

     

    Lagarto

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 25.03.2021

    UN SUEÑO MARITIMO

    Cuando yo era joven soñaba con viajar por el mundo en un barco gigante con todos mis amigos.

    Cruzando los 7 mares, visitando todos los paises y observando las criaturas marinas que encontraba en mis

    viajes por el mundo. Hoy en dia me esfuerzo con mis amigos para poder hacer ese sueño realidad algun dia.

     

    lomplomus

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    ESPERA!!

    Jo que tinc 21 anys, he anat amb vaixell a Mèxic, per fer un examen molt important… He tardat 7 hores ,se m’ha fet molt llarg. Quan arribo allà a la classe, faig l’examen, no m’ho crec! He tret un 10 sobre 13!!! Hi hauré d’anar-hi més sovint, us ho recomano.

     

    L'examen aprobat

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    La tasca d’adonar-nos-en

    Ja hem sortit de Catalunya i estem al pol nord. Estem veient els pols com es desfan, i la veritat, m’ha partit el cor, però per sort el meu no se m'ha desfet. Molts animals marins s’estan morint, i nosaltres els podem salvar. Però la pregunta és: Perquè no ho fem?

    Ja hem fet la volta al món sencera, som a Catalunya. Ens hem unit a una campanya per combatre el canvi climàtic. Et convidem, si, a tu, la o el que està llegint aquest microrelat, que també ho facis.

     

    A.Weasley

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    LA MEVA VOLTA AL MON

    Ring! Ring! gro gro gro!! Vull dormir!!!.

    “Són les sis del matí ;estem a ràdio Flaix Flaix”

     

    Alla estava jo, preparant-me la maleta per anar

    a fer la meva volta al món.

     

    Ara al cap de dues hores,ja estic dintre el vaixell,

    es bastant petit ,així puc veure millor el mar.

     

    Fa un moment he trobat un dofí amb una bossa de

    plàstic a la cua,no podia gairebé nadar.

    Al final l’hem tingut que pujar un moment el vaixell

    per treure li la bossa,la cua pobre li a quedat una mica

    desformada.

     

    Hem seguit la meva volta al món i ens hem trobat més

    situacions com aquestes.La gent hauria de ser més conscint.

     

    La gata groga

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    La volta al somni

    Hi havia un nen que li encantava viatjar però no podia perquè estava en ple confinament i no podia sortir del municipi. Va anar a dormir i es va tapar amb la manta perquè tenia fred.

    L’endemà es va aixecar i estava a l'aeroport! es va preguntar què feia allà. Tenia una pantalla al davant. Era una pantalla gegant on posava dóna la volta al món, serà molt divertit. Així que va agafar el primer avió que sortia i va anar a donar la volta al món. Anava viatjant per tots els països amb vaixells, avions, trens i cotxes.

    Quan tornà a casa, s'estirà al llit i pensà què li havia passat. De sobte es llevà. Està al seu llit i la seva mare l’està cridant: desperta que fas tard al col·legi.

    Tot havia sigut un somni.

     

    SASUKE

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    nuestro mundo

    El otro día a mis padres les toco la lotería y decidieron que comprarían una caravana y daríamos la vuelta al mundo. Nos dijeron a mí y mis hermanos que nos prepararemos. He hiciéramos las maletas, yo en la mía metí unos libros, ropa, y alguna que otra cosa más. Vivíamos en Texas primero nos dirigimos hacia Canada, luego Rusia, Kazajistán, India. Fue un viaje muy divertido.

     

    Joana

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES

    Era un dia en vaixell, on hi anava Passepartout i Phileas Fogg.

    De cop i volta..

    -Plof! - Van caure a l’hiperespai.

    -Doncs és veritat que la terra és plana. - Van dir

     

    Tsuyu

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    La volta al món dins una rentadora

    Estava posant la roba a dins la rentadora, quan de sobte aquesta va començar a vomitar-la. Em vaig posar a dins per mirar què passava i es va tancar la porta de la rentadora, li van sortir potes i va anar caminant cap a un vaixell del port de Barcelona.

    Vam començar a navegar i així és com vaig fer la volta al món dins una rentadora (per cert, el forat de la rentadora és millor que la finestra del vaixell).

     

    Turbocat

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    Mai vagis a la velocitat de la llum.

    Però primer vaig a fer una volta en un dels vaixells del Museu Marítim de Barcelona. Ja he acabat, podem continuar.

    Quin vehicle agafaré?

    Avió, cotxe, tren, moto… Crec que agafaré el tren a la velocitat de la llum.

    He fet la volta al món, però ara estic a l’infern servint als dimonis.

     

    Mai agafis el tren a la velocitat de la llum, et fondràs!!!

    Fi

     

    STAKOFF135

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    Sobrevolant el món

    Em trobo en una noria, ben tranquil·la. Quan de cop un nen petit que esperava a la cua per pujar va apretar un botó on hi deia “turbo”, la noria va començar a donar voltes com un llamp, vaig sortir disparada, estava volant!!! Tant forta va ser la impulsió que vaig arribar a donar la volta al món! Vaig veure l’Oceà Pacífic! També el Triangle de les Bermudes! El Mar Mediterrani! l’Amazones i molts més!

    Al final vaig acabar flotant a la platja de Castelldefels, al·lucinant en colors del que havia passat!

     

    J.K Rowling

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    La patada turistica

    Estava a la cala Macarella, una platja de Menorca. Vaig veure una cova i la vaig anar a visitar.

     

    Un cop dins vaig veure una llança, era molt antiga, mentre la tocava va aparèixer darrera meu un home molt gran i fort, tenia un tros de roba que l’utilitzava com a calçotets, era un Homo

    Habilis !!! Estava molt enfadat perquè vaig tocar la seva llança PUUUM !!

    Em va donar un cop de peu. Vaig arribar fins a les illes Canàries. En lloc d'anar cap a Catalunya vaig anar cap a les costes dels Estats Units, vaig llogar un cotxe i vaig creuar els Estats Units, després amb un vaixell vaig navegar a l'Oceà Pacífic fins arribar a Xina on vaig agafar un avió fins a casa.

     

    Quan vaig arribar a casa vaig veure la meva mare amb la xancleta AAAAAAAHHHH !!!!!

     

    Respect :)

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    La vergonya que vaig passar amb el patinet

    A 300 km per hora vaig caure i vaig sentir com que estava fent la volta al món. Estava passant una vergonya terrible i me’n vaig anar a París amb vaixell i vaig caure a l’aigua, quan vaig caure va venir un tauró i em volia atrapar.

    Com que no em va agradar gaire l’experiència amb el tauró me’n vaig anar a fer la volta al món.

    Llavors quan ja era més tard vaig anar a nedar una estona però la mar se’m va emportar al fons del mar, jo estava molt espantada perquè no volia que un tauró em tornés a atacar, llavors va venir una balena em va agafar i em va portar fins la riba.

    Vaig tornar cap a casa després de recórrer tota la volta al món.

    Aquesta a sigut la meva experiència amb el patinet.

     

    Carlota

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    DE cop faig la volta al món!

    Avui he decidit fer la volta al món.

    No sabia amb què la faria?

    Llavors vaig decidir fer un cop d’ull al globus terraqui, per mirar, com m’ho faria.

    Vaig posar-me a plantejar-ho tot. En aquell moment em va venir una idea, la volta la podria fer amb barca.

    Més tard vaig veure que hi havia una taca. La vaig intentar treure, però de tant fregar, aquest, em va absorbir i vaig començar a fer voltes arreu del món.

     

    howarts

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    Un viatge molt esperat

    Per fi puc viatjar sol!

    Un cop preparat per endinsar-me en un mar d’idees amb la meva barca, em dirigeixo cap a la Xina.

    Després, passo per les tres piràmides més famoses d’Egipte amb un vaixell de cartró especial per navegar per la sorra.

    Torno a encaminar-me cap a les illes Hawaii, amb el timó entre mans d’una barca de Lego.

    Després d’estar tot el dia viatjant torno cap al meu niu dalt de l'arbre.

    Piu, piu! Em donen la benvinguda.

     

    Mar d'idees

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 24.03.2021

    D'alegria a desgracia.

    Estava caminant i de cop em van ficar una bossa al cap.

    Als dos segons estava navegant amb el meu avi, vam donar la volta al món pel mar en set minuts i de cop em vaig enrecordar que el meu avi havia mort fa set anys.

     

    EUSTAQUIO

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.03.2021

    DEPARTURES

    Vas aparèixer de sobte assegut a la cadira d’aquell vell menjador de l’Eixample.

    Acabaves de tornar d’un viatge per illes blaves i blanques.

    Vas parlar-me de platges turqueses i solitàries runes. Vas mirar-me i... vaig saltar al balcó dels teus ulls per veure el món que tu veies.

    Submergits en el gran blau, taurons ens miraven amb desconfiança i peixos de colors dansaven al voltant nostre. Sons d’ukelele, olor a tiaré, postes de sol fauvistes…

    Nits d’amor entre gratacels amb finestres il.luminades i pel.lícules projectades a les parets. Llibreries de vell, rètols de neó…

    Bars de gel, arengades fumades i somriures sota la neu. De fons Scott Walker:

    “Hope for me, I hope for you,

    We're snowdrops falling through the night.

    We'll melt away before we land”

    De sobte la música va parar… tu vas desaparèixer.

    Només em queda fer la volta al món per veure que no ets enlloc.

     

    Blue

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 23.03.2021

    La sirena lletja

    En el meu vuitè aniversari vaig demanar que la meva família i jo anéssim a fer

    una volta per el món .El meu papa va proposar anar amb aviò, però

    la resta de la família va dir que anéssim amb vaixell i al final vem anar

    amb vaixell.

    Primer vem anar a Perú, després a Italia i Birmània. Quan estàvem al mig del

    mar ens vem trobar una sirena i vem sortir corrents perquè la sirena era

    molt lletja.

    Quan vem arribar a l'altra punta del món vem posar-nos tots super contents

    i fins i tot la meva mara va plorar perquè no su creia.

     

    Los juegos del hambre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.03.2021

    La bombolla

    Seixanta dies i una volta a un món d'opulència si es mira per dalt, i de motors greixosos si es mira per baix.

     

    Enumero: Els colors de les cases de Portofino des del reflex d'un vaixell brillant. Un funicular a Capri, una església a Cadaqués, natura màgica al Carib i, a Mikonos, taules parades per sopar al Capvespre. Molls industrials a Livorno i Marsella, països pobres arreu i a la costa de Califòrnia, sota l'aigua, un continent de plàstic i de merda.

     

    Peix afortunat. Podria haver quedat atrapat dins una ampolla al mig d'aquella pila de merda mentre m'anava morint. En canvi, des del plàstic que penja del tub refrigerant del motor del iot on vaig quedar atrapat un diumenge de juny a una caleta de Formentera, veuré món fins a final d'estiu, quan un mecànic de manteniment desenganxarà un plàstic transparent amb una espina a dins.

     

    JJ

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2021

    Concatenació condicional

    La veïna del segon sempre havia somiat en fer la volta al món. Ho anhelava tan profundament que passava tots els dies al port, passejant, mirant els vaixells i creient que, d’alguna manera, estar a prop del mar augmentaria les probabilitats de complir el seu somni.

    El que no sabia era que si aquell dimarts d’estiu hagués tornat a casa, s’hauria xocat amb el veí del cinquè, trencant en mil fragments el gerro de ceràmica que ell duia. Ella hauria recollit els fragments barrejats amb disculpes. Ell l’hauria respost amb un somriure i tots dos haurien acabat reconstruint el gerro de petxines. De les petxines, haurien parlat del mar. Ell hauria expressat el desig de fer la volta al món. I ella l’hauria mirat, sabent que el que veia era un somni fet realitat.

    Malgrat tot, la veïna del segon no estava a casa. Estava al port imaginant viatges impossibles.

     

    Inversió tèrmica

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.03.2021

    estimar

    Va tancar els ulls .

    Coneixia els colors i podia cantar a l'amor .

    Intuint l'horitzó escoltava les onades .

    Acaronant la sorra se li van mullar els sentiments .

     

    Plade

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.03.2021

    El Holandés errante II

    El capitán Willem van der Decken no ha abandonado la cubierta de su barco fantasma durante la noche. Vislumbra amanecer, un rasguño de fuego levanta, por el este, el velo de la noche. La tierra no es una línea en el horizonte, ya se distinguen las montañas, los acantilados, los valles ,el pequeño pueblo dormido sobre la orilla. El capitán se ha vestido con sus mejores galas. Manda a su fantasmal tripulación que arríe el esquife. Se cumplen siete años menos un día.

    Cuando desembarca se dirige, sin pensarlo, decidido, conociendo el camino hacia el pequeño cementerio. Una enorme pala aparece en su mano y rápidamente desentierra el cadáver de una mujer : mi cadáver. Reconozco al visitante. Ni un murmullo. Manda levantar anclas. Al instante despierto y sonrío.

    Nueva singladura.

    Otros siete años navegando desde Terranova a los Tres Cabos .

    Nadie nos avistará.

     

    Lagarto

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 19.03.2021

    Aigua i Terra

    Una vegada vaig anar de Barcelona fins a Cancun, passant per molts ports de països diferents. I tot amb un vaixell.

    Per on vaig passar hi havia meduses, dofins, estrelles de mar i tot tipus de peixos. Em vaig banyar amb ells, va ser al·lucinant!

    El dia que vaig arribar a Cancun feia fred. El dia estava ennuvolat i feia vent.

    Al dia següent feia un sol esplèndid però hi havia unas onades gegants. Em vaig apropar molt i em van mullar. La sorra em va pringar tota, tenia unes quantes rascades però estava bé.

    Em va agradar tant que m’hi vaig quedar a viure.

     

    NUTELLA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 19.03.2021

    Un altre món

    L’altra dia estava a la platja i estava molt avorrida.

    Volia veure fins a quan arribaria el mar. Vaig agafar una barca i vaig començar a navegar fins que no veia la riba. Llavors vaig anar més cap al fons. Volia veure si hi havia taurons o peixos.Vaig veure que encara no estava al fons i vaig decidir ficar la mà dins de l’aigua. Jo vaig alçar la mirada i vaig començar a veure animals aquàtics. Vaig estar molt temps a l’aigua fins que vaig arribar a l’altre part del món.

     

    pingüí

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 19.03.2021

    EL TRIANGLE DE LES BERMUDES

    Una vegada anava pel mig del oceà quan vaig adentrarme en un territori que em va cambiar la vida...

    Tot va començar quan m'havia assignat el meu treball que tenia que anar desde Los Angeles fins al Japó per pressentar-lis a uns negociadors un nou projecte.

    Jo vaig dir que sí perquè em pagaríen 100.000€.

    En quant vaig entrar en aquell mal ambient tot va donar un gir dramàtic, tot es va tornar més fosc i l'ambient es va tornar terrorífic. De cop i volta va apareixer una mà de l'aigua i va intentar arrastrar-me cap al fons. Jo ho vaig evitar però aquell mal record, mai me'n oblidaré.

     

    Lita

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 19.03.2021

    Sortida al mar fallida

    Un dia el Roger i la seva família van decidir anar a fer la volta al món en vaixell.

    Al principi els hi va semblar una bogeria però després van adonar-se que podria ser divertit.

    Van sortir des de Galícia, per l'oceà Atlàntic per arribar a Islàndia, però de cop van donar-se compte d’alguna cosa... s'havien deixat a l’ Íria, la germana petita, a casa.

    Van tornar a casa i allí es van quedar.

    El Roger, l’Íria i els seus pares no van tornar a sortir de casa fins la fi del món.

     

    Willy Wonka

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2021

    Mereció la pena.

    Esa noche de temporal, rocé las casitas de la costa con mis dedos de espuma blanca. Esas casas que tantas veces había visto desde lo lejos. Pude colarme por las rendijas de las puertas. Qué sensación. No fue fácil. Tuve que atravesar el gran banco de arena, parasoles de esparto, papeleras y muretes de piedra. Luna, mereció la pena.

     

    Carpazos

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 18.03.2021

    Moriré marinero

    Nunca quise estar lejos de casa, de mi mujer, de mis hijas, del pueblo que me vio crecer.

    Nunca quise abandonar todo por lo que algún día luché.

    Nunca quise sentir el deseo de libertad, el amor por el mar.

    Pero nací marinero, y así moriré.

    Llevo más de un año en este viejo barco, y aún no hemos encontrado tierra. Las reservas de alimento empiezan a acabarse, y puedo notar el hambre, la desesperación, revolviéndome el estómago. Lágrimas saladas corren por mi rostro mientras observo la línea del horizonte. Después de dar la vuelta al mundo, de vivir navegando, ha llegado el final.

    Cierro los ojos, sintiendo como la dulce brisa acaricia mi rostro. Es un adiós.

    Salto al mar, y cuando las olas me envuelven y puedo sentir su calidez, sonrío. La marea me da la bienvenida como una vieja amiga.

     

    Mr.Darling

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 18.03.2021

    El Mar i el Roger

    El dia 18 d’agost estàvem fent la volta al món pel mar amb la meva família.

    A alta mar ens vam tirar de cap a l’aigua.

    Al cap d’una bona estona, vam anar direcció nord-oest a pescar.

    Vam pescar un peix molt gran i una llagosta enorme.

    Després dinàvem uns entrepans però va ser complicat no marejar-se perquè el vaixell es movia... però el final ho vam aconseguir.

    Al vespre vam canviar de direcció cap al nord. Ens vam aturar i vam tirar l’ancla. Ens vam banyar a la nit! Després, quan vam sortir de l’aigua, ens vam dutxar sense sabó i ens vam posar a dormir sense sopar… Somiant en la nova aventura que ens esperava per mar.

     

    ARROW

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 18.03.2021

    El virus que ha vingut per mar

    Porto set mesos fent la volta al món i avui torno cap a casa. Tinc moltes ganes de veure als meus pares i al meu germà.Quan arribo al port de Galícia veig a un noi que porta un tratge molt estrany.Llavors li pregunto perquè el porta i em diu perquè hi ha un virus que es diu Divoc i és molt fort. Que ve d’una altra regió i sembla que ha arribat per mar.

    Em vaig haver de fer una pcr. Va fer una mica de mal però no n’hi ha per tant. Vaig comprar-me una mascareta i la veritat és que era molt còmoda. Al final vaig pujar al vaixell i el viatge va anar súper bé.Em va fer molta il·lusió veure a la meva família.

     

    sweet

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2021

    El que no pot ser, no pot ser.

    Em dic “Consuelo” i una banyista m’ha penjat a la roda de proa, el cabàs de baixar a la platja, amb la crema solar, la tovallola, la gorra, unes xancletes i l’ampolleta d’aigua. Una parelleta que comparteix tovallola s’arrecera a la meva ombra. Unes criatures juguen a enfilar-se per babord i saltar a la sorra. I ara uns amics em fan servir de fons per a fer-se una selfi. Enyoro tant les tranquil•les tardes d’hivern.

    Tinc ganes que acabi l’estiu per a poder fer la volta al món. Sempre he volgut fendir ones en mars procel•losos i conèixer països exòtics. Però em sembla que encara hauré de fer unes quantes temporades d’estiu. Com que soc una barca varada a la Platja de l’Estació, els banyistes em necessiten. Si me’n anés a seguir rutes ignotes, on deixarien les tovalloles i penjarien les bosses? El que no pot ser, no pot ser.

     

    Pol de Vallalta

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    Reine

    Era primavera, les flors acabaven de néixer i es respirava un aire fresc i pur. Els ocells cantaven mentre els altres animals es despertaven. Em dic Mar i tinc tretze anys, visc a Reine, un dels pobles més bonics de Noruega. És un poble pescador i està envoltat de llacs. Des de que era petita el meu somni era conèixer el món en vaixell. De gran vull ser escriptora i escriure la meva volta al món. Un dia vaig explicar el meu desig als pares i ells van dir que costaria molts diners, però, segur que més endavant faria realitat el meu desig. Van passar sis anys i els meus pares ja tenien prou diners per fer la volta al món. Després, amb el llibre acabat, vaig presentar-lo a un concurs, però no vaig guanyar. El proper llibre, l´escriuré sobre Reine el poble pescador més bonic del món.

     

    Mar

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.03.2021

    NOMÉS VA VEURE GLAÇ

    1750 dòlars va ser el cost del passatge de segona classe. Un preu desorbitat, però ja no importava. Hi anaven tots dos, en Jaume i la Marta. Ella no pagava; era dins la preciosa urna de caoba, a l’equipatge de mà que ell sempre duia a sobre.

    Embarcaren a Cherbourg, via Queenstown, cap a Nova York. Es tractava del compliment de la gran il·lusió manifesta de la seva estimada: fer la volta al món.

    Quatre tranquils dies de viatge. El capità Smith era molt afable.

    De sobte, gairebé a mitja nit, el vaixell va executar un interminable esgarip, un profund i allargat plany acompanyat d’una tremolor que va fer caure la urna de la tauleta de nit. En Jaume va percebre l’esquinçament que la nau li va transmetre per sota de la cabina.

    Salta del llit i mira a través de l’escotilla. Només va veure glaç.

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.03.2021

    El meu món des de la terrassa

    Assegut a la petita terrassa de casa enyoro aquest any el mar.

    Miro el cel que està d’un blau mar intens. Uns llargs núvols

    blancs semblen onades tocant la platja. Un més llarg i gran té la

    forma d’un vaixell en el qual puc viatjar arreu del món.

    Travesso el tranquil Mar Mediterrani, deixant Europa acompanyat dels

    dofins, fins a l’Atlàntic amb orques i taurons vorejo Amèrica.

    Arribo a l’immens Pacífic, on les hores deixen d’existir. El vent em porta

    fins a Àsia i les seves meravelloses i verdes illes amb volcans fumejants.

    L'aigua és tan neta i transparent que es veuen acolorits i variats corals.

    Un fort cop de vent em porta al càlid Oceà Índic, però jo vull veure les

    piràmides d’Egipte, així que poso rumb al Mar Roig a l’Àfrica.

     

    Gambus

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 15.03.2021

    La meva volta al món

    Hi havia una vegada una nena de 10 anys a punt de fer-ne 11, pel seu aniversari volia viatjar per tot el

    món amb vaixell. Era el seu desig des de que era molt petita.

    I així va ser... Quan complí els 11 anys va donar la volta al món amb vaixell, va anar per l'Oceà Pacífic, New York, Londres, Pensilvania, prop del Sàhara etc...

    Però la nena era una mica maldestre i una mica abans d'arribar al port per visitar el desert del Sàhara, quasi cau del vaixell.

    Va estar setmanes sense anar a l'escola encara que feia els deures igualment. Quan va arribar a la seva

    casa amb la seva família va rebre un premi per ser la persona més jove del món en fer un viatge

    tan llarg amb vaixell.

     

    mariposa fly fly

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.03.2021

    Volta al món I torna al born

    Tinc una bola del món, de quan era infant, hi aprenia els països i mars del món, i mentre somiava on el destí em portaria, la feia voltar amb el dit, com un joc, on m’aturaria?

     

    He arribat a Singapur a aquell port immens, i una mica més, amb tres hores de diferència horària, sóc a Sidney, els núvols enrogits abans del cap vespre s’emmirallen a les aigües de mil colors al Darling Harbour, tanco els ulls i sóc a Auckland, i potser he fet sis hores de navegació amb un vaixell de càrrega. I si sóc agosarat baixaré d’un salt des dalt de la Torre Sky a terra, obriré espantat els ulls, ai, sóc allà mateix!.

     

    Demà, passaré el canal de Panamà o potser navegaré pel Mediterrani, fins a l’Illa de Creta, o pujaré a una glacera alpina.

     

    Tresxtres

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.03.2021

    Voltes i voltes i voltes

    La capitana surt de la cabina i ell l’espera. Ella el saluda i li toca el braç. Ell ho sent i s’ho guarda.

    El vaixell oscil·la, ell nota com tomba i tomba en l’oceà blau.

    Llavors, algú crida: “Les perles, les perles”. Ell les agafa i se les empassa.

    Tot és tan blau...

    I de sobte la capitana no hi és. Ell la busca i la busca. Però no hi és.

    I així, arriben al port. Llavors, la capitana surt de la cabina i una altra volta comença.

    ***

    Un home vell s’asseu a la butaca. Els seus ulls es mouen frenèticament mentre la noia del seu costat li toca el braç amb tendresa. Com cada dia, ella s’espera unes hores fins que la psiquiatra li porta les pastilles. Llavors marxa d’aquella sala de parets blaves, però no sense abans deixar un nou vaixell de paper a la tauleta de nit.

     

    Aberració cromàtica

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    Un viaje fantástico

    Hoy me he despertado aventurera, me he puesto mi sombrero de capitana y he ido a por la aventura!

    En el barco cuando ya pasé Argentina, Perú, Chile, Cuba,

    después pasé por Japón y muchos más países y lugares.

     

    El mar desde el barco es precioso y cristalino.

     

    Nunca me había sentido tan libre, observando los delfines saltando, viajando por lugares Únicos y extraordinarios.

    No necesito nada más, que viajar en mi barco y contemplar la Luna por todo el mundo.

     

    Hedwig

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    Un somni impressionant

    La meva primera volta al món va ser quan estava somiant, me’n recordo com si fos ahir mateix.,. Va ser una meravellosa sortida en la que vaig poder veure amb els meus propis ulls, no només el món,, si no navegar pel mar.L'aigua era cristalina. Es veia el cel reflectit en el mar m'entres el sol em donava escalfor. Vaig passar per un munt de països molt grans i sobretot molt apassionants, un d'ells va ser per exemple ,Itàlia. dins d'aquest país vaig conèixer el preciós llac de Garda, un llac molt bonic i el més conegut d'Itàlia. O Portugal; Oporto un dels llocs més bonics del país de Portugal del país té moltíssimes coses per disfrutar com la llibreria Lello e irmao també una de les més fantàstiques i més extraordinàries del món. M'ha agradat molt visitar tants llocs. Ha sigut una experiència molt bona, i amb alegria.

     

    Anne

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    Titanic

    Jo, un pobre mariner que vaig perdre-ho tot.

    Vinc de mar endins a veure als meus néts.

    Quan vaig arribar em van rebre amb una tassa de xocolata i em van dir:

    - Avi, explica'ns una història si us plau.

    - Doncs poseu-vos calentets i escolteu bé:

    Fa no tants anys un vaixell molt gran i carregat de mercaderies

    es va estavellar contra un iceberg i es va enfonsar. Molts mariners van morir però van haver dos que van sobreviure.

     

    Me'n vaig anar a dormir i vaig pensar que ja era hora que expliqués la meva història.

    -Eh néts, voleu escoltar la meva història?

    -Sí- van exclamar. Llavors va començar:

    El vaixell que es va estavellar jo navegava dins el vaixell amb la teva àvia i al estrellar-nos ella va morir ofegada.

     

    Vaig decidir explicar la meva història al món i ara la coneixem i la mirem com una pel·lícula anomenada TITÀNIC.

     

    Superman

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    UNA AVENTURA AMB VAIXELL

    Estava fent la meva volta al món amb vaixell. Però el que no sabia era que jo sempre tenia ganes d'anar més enllà. No em parava a pensar el bonic que era l'oceà, els peixos de tot tipus, els corals, les tortugues… A mi sempre m’ha agradat el mar però mai m’hi havia fixat. Fins aquell dia, que només mirar l'aigua ja em venien ganes de tirar-me i explorar el que hi havia més enllà del que nosaltres podíem veure. Així que em vaig tirar a l’aigua i vaig anar a explorar tot el mar.

    Al cap d’una estona, vaig sortir i vaig seguir fent la meva volta al món.

    I aquell dia vaig descobrir el bonic i meravellós que és el mar.

     

    Piruleta

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    EL CANSAMENT

    Hi havia una vegada una noia que es deia Mar i la seva amiga que es deia Clàudia. Es van despertar com cada dia i la Mar va dir: -Perquè no fem la volta al món?

    La Clàudia li va dir: - D’acord. La veritat és que tinc ganes de passar per tots els països.

    La Mar va preparar les maletes igual que la Clàudia. Llavors van anar al vaixell per visitar tots els països: Canadà, Mèxic, etc….

    Van trigar 90 , 100 o més dies per fer la volta al món en vaixell. Van tornar a casa molt però que molt cansades però la Mar i Clàudia van estar orgulloses d'haver fet aquell repte. La Mar va dir:

    -Ja que hem visitat tots els països volem donar un missatge molt gran i que us farà canviar molt. NO TIREU PLÀSTICS AL MAR, FA MOLT MAL ALS ANIMALS .

    Les dos juntes van ser felices.

     

    Lili

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    El meu ḿon

    El Joan és el protagonista d'aquesta història. És un nen que vol viatjar. Ell havia fet casals i classes marítimes per aprendre coses del mar i navegar vaixells, però mai ha anat per tot el món. Ho tenia tot planejat. Ell va planejar tots els vaixells que utilitzar per fer la volta al món. Segurament anirem amb vaixells tripulats amb altra gent, no només per ell. Un cop es va despertar, en un dia qualsevol, va veure que en un mes començava tot. Cada cop faltava menys, de cop faltava un dia.

    Quan estava al port, estava molt nerviós per començar el viatge. Va agafar provisions i va anar a esperar dalt del vaixell, però el vaixell es va espatllar i no va poder fer la volta al món, però va poder fer la volta al món en una barqueta petiteta i ell sol va fer la volta al món.

     

    Anonim

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    Un dia de pesca

    Per molt que troti el món, no hi ha res millor que quan de nit està, despert estic, la platja veig, sentat a la cadira esperant amb la canya de pescar! ha picat! el peix ja està! demà tinc dinar, s’ha fet tard, a casa que vaig, he arribat, cap al llit que vaig i demà un altre dia per pescar!

     

    kyraco

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    Dos mil vint

    Després de fer la volta al món, volia desembarcar a Florida, però tenia por, havia escoltat a la ràdio: nou president, augment de la COVID, un virus que va aparèixer quan jo ja viatjava i molts altres conflictes. No entenia res, necessitava que algú em posés al dia de tot. Havia sortit al gener de l'any anterior i des de llavors havien passat massa coses. Estava esgotada. El meu desig era desembarcar sense que ningú ho sabés. Però em vaig quedar al veler. Vaig encendre la ràdio i sonava una cançó que mai havia escoltat. Es titulava "dos mil veinte". Aquella cançó em va explicar el que havia passat el darrer any. Així que vaig baixar del veler sense cridar l'atenció per anar a casa. Només sortiria a comprar i a nedar.

     

    Woods

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2021

    Dues Dones

    Dolçament, dues dones dormen despreocupades dominant dàrsenes de Dènia.

    Decidides, divisen, divuit dies després, dics de Durban.

    Dòcils, dibuixen decorats difícilment desxifrables de Djibouti.

    Divertides, difuminen diverses distopies de Diumenge de Daman.

    Desinhibides, dansen de dia despullant desitjos de Denpasar.

    Desconcertades, descobreixen dames disfressades de dimonis de Dunedin.

    Desesperades, desancoren dragons desarborats davant del Drake.

    Díscoles, descansen devorant dàtils de deesses de Dominica.

    Delitoses, destrueixen distretament dunes desèrtiques de Dakar.

    Dènia, Durban, Djibouti, Daman, Denpasar, Dunedin, Drake, Dominica, Dakar...

    Dàrsenes de Dènia.

    Dolçament, decidides, dòcils, divertides, desinhibides, desconcertades, desesperades, díscoles, delitoses; dues dones desperten declarant-se AMOR ETERN.

     

    Pinco Pallino

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    La Marató del món

    Un dia passejant per la ciutat, vaig trobar un cartell que hi deia: LA MARATÓ DEL MÓN JA ESTÀ AQUÍ! Apunta’t ara!

    A mi sempre m’ha agradat córrer, així que em vaig apuntar. Estava molt entusiasmada.

    El dia abans de la marató m’ho vaig preparar tot i vaig anar a dormir aviat per estar ben descansada al dia següent . A l’endemà només sonar el despertador vaig exclamar:

    - Avui és el gran dia! El dia de la marató del món!

    L’únic que vaig fer va ser esmorzar ràpid i vestir-me. Vaig anar al port de Barcelona per fer la cursa.

    Podies triar on començar i jo ho vaig fer pel desert del Sahara, tenia unes vistes meravelloses. Després vaig anar a Londres, allí la gent era molt amable. Va ser la millor ciutat que vaig visitar.

    L’última ciutat va ser Barcelona, la meva ciutat preferida, tornar a casa agrada a tothom.

     

    Kira

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    Conèixer el món

    Si jo pogués fer la volta al món, ho faria amb vaixell a través dels cinc oceans, d'aquesta manera podria conèixer-los. L'objectiu d'aquest viatge seria introduir-me en les diferents cultures de tots els països que visitaré. Per conèixer un país s'ha de tastar el seu menjar, s'ha de viure la seva cultura i s'ha d'intentar parlar la seva llengua. Per un altra banda, aprofitaria aquesta oportunitat per conèixer les grans extensions de terra conreable i així, veure la maquinaria que utilitzen. Seria un trajecte ben complert. Sortiríem cap a l'Oceà Glacial Àrtic, fins arribar a la costa est del continent americà. Un cop passéssim l'estret de Drake tornaríem a pujar la costa oest i creuaríem el Pacífic fins al Japó. Un cop allí, seguiríem les corrents marítimes fins arribar a l'Índic. Ens pararíem a Seychelles i seguirem pujant per l'Atlàntic paral·lelament al continent africà fins arribar al lloc de sortida.

     

    Mipues

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    La volta al món de la Maria

    Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Un dia va pensar en fer vacances perquè estava estressada. El primer destí va ser Japó, on va fer un creuer per l’illa d’Ishigaki coneguda per les seves impressionants aigües cristal•lines de color turquesa. Després va anar a Nova York, li va impressionar molt aquells gratacels que semblaven gegants. Ara, que el millor de Nova York va ser trobar-se amb la tiktoker Charlie d’Amelio.

    L’aventura més emocionant, va ser anar de safari a Kènia, on va passar molta por dormint en una tenda envoltada d’animals ferotges.

    I, finalment va anar a Disney Land París. Li va encantar les atraccions i l’espectacle de focs artificials.

    Va arribar a casa esgotada, però feliç. I relat contat ja s’ha acabat. Donem per finalitzat aquest relat que a grans i petits haurà agradat.

     

    Anna

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    Somni o realitat?

    Dimecres, 24 de febrer del 2021

    Estimat diari:

    Després d’un dia molt atrafegat, (cole, fútbol…), necessito anar a descansar, així que avui seré molt breu…Els meus ulls es tanquen sense voler….i així comença la meva aventura nocturna. Sento cops a la meva finestra, algú m’està cridant, miro i veig un vaixell enlairat i em diu : Èric on t’agradaría viatjar? Doncs a molts llocs, només puc triar-n'hi un? Que et sembla si fem una volta al món? No m’ho podia creure… Una vegada preparats, el vaixell es va enlairar agafant molta velocitat. Era increïble, a través de la finestra vaig poder veure el gel del pol nord, els immensos oceans, l’aurora boreal, el relleu de tots els continents i de sobte sento….PIPIPIPIPI, PIPIPIPIPI. És l’alarma del despertador, obro els ulls i sento que tinc molt fred , la finestra és oberta i em pregunto, què ha passat aquesta nit? Somni o realitat??

     

    Deku

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    Perduda pel món

    Un dia pel matí em vaig despertar amb ganes de descobrir coses noves de l’oceà amb la meva barca. Em vaig preparar i vaig marxar cap a un lloc diferent aquesta vegada. Vaig arribar a una illa deserta, vaig decidir entrar-hi i al centre de l’illa vaig trobar una bola del món gegant i vaig decidir tocar-la llavors va començar a donar voltes molt ràpid fins fer un remolí i em va atrapar i es va ficar tot fosc. De repent el remolí es va parar i vaig aparèixer en un altre lloc, no sabia on era, m’havia perdut! Vaig buscar la manera de tornar però no sabia com, intentava saber on era però la gent parlava de manera molt rara.

    Finalment vaig descobrir on era i només dient el nom vaig poder marxar.

    A partir d’aquell dia hi vaig cada dia.

     

    Astrid

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2021

    Vuelta al mundo a través de historias

    Me desperté temprano así que fui a la cocina donde estaba mi abuelo, nos saludamos y me contó una historia de barcos. Empezó a contarme que de pequeño se fue de pesca mientras daba la vuelta al mundo con sus padres. Me conto todo el viaje con cada detalle y cada subvenir que había comprado, dijo que tardaron meses pero el viaje fue inolvidable. Mientras me contaba todo, se acordó de los libros que se llevó, así que fue corriendo a buscarlos, sacó muchas cosas: libros, sombreros, incluso alguna figurilla de madera. Los libros estaban llenos de fotos de todos los países por los que pasó, se notaba que eran turistas expertos. De tanto ver fotos encontré una del barco en el que se subió e incluso durmió alguna noche. Se nos pasó el día volando, me tuve que ir a casa y conté todo a mis padres con detalles.

     

    Sinfines

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 11.03.2021

    La meva volta al món

    Willy i Roy són dos germans, el seu gran somni és donar la volta al món. Els seus amics Rigodon i Tico els van dir que els agradaria molt acompanyar-les, Willy els diu que és un somni impossible, que necessitarien moltíssims diners i que no tenien tant com per donar la volta al món.

    Un dia els germans van tindre una trucada d'un advocat, que li van dir, que havien heretat una gran fortuna de la seva tia àvia, passat sis mesos Willy i Romy decideixen fer el seu somni realitat, ja que els diners no era un problema, es van posar d'acord per començar la gran aventura, els seus dos grans amics Rigodon i Tico, els van dir, que anirien amb ells, es van posar a saltar d’alegria.

    Va arribar el gran dia i els quatre van començar el gran somni donar la volta al món.

     

    Anny

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2021

    Allà on el cel flamegi, t'esperaré

    El so de les ones llepant suaument la platja, amb la cadència rítmica i mandrosa d’un balancí només trencada pel grall d’alguna gavina solitària, l’havia endormiscada. Arrepenjada a la finestra i amb les mans aguantant-li el cap, passava les hores, com de costum, dirigint una mirada trista i melancòlica a l’horitzó; un horitzó que un sol baix encenia ara de roig i daurat, convertint les barques que tornaven a port en taques d’ombra que solcaven les aigües. La càlida brisa que li acariciava la pell bruna li duia les rialles de dos nens, dues petites siluetes negres que corrien i jugaven a la platja, escurant àvidament els minuts de llum.

    Les ciutats i els ports canviaven, però el mar sempre era el mateix arreu. Apartant el pensament del pes que li oprimia el pit, pensà que potser, aquesta vegada, en aquest horitzó... el veuria tornar, saludant-la des de la coberta.

     

    Ōkeanós

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.03.2021

    LA MEVA VOLTA AL MON...però si la terra és plana! avi!

    Aquesta es la contesta que em va fer el meu nét, tant clara i contundent.

     

    Vaig esclatar amb una franca rialla que m’incitava a explicar-li la meva primera vegada que vaig veure el mar.

     

    Tu saps molt bé que sóc d’un poble de l'interior de Catalunya que es diu Navarcles i quan tenia 7 anys s'havia organitzat un diumenge una excursió a la platja, a l’acostar-se l'autobús la gent cridava “ EL MAR” tothom estava excitat per l’aparició d’una línia blava, ample i de poca altura, com si fos una paret màgica, fins que vam arribar i vaig adonar-me que s'extenia tant lluny... que el perdía de vista i desapareixia perquè la terra és rodona.

     

    Ara que ja ho saps, mai he fet la volta al món, però m’agradaria molt fer aquesta aventura amb tú, vols venir?

     

    NETISSIM

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 08.03.2021

    UNA PLANTA MOLT ESPECIAL

    Fa molt poc de temps, hi havia una planteta anomenada Xiala,

    la seua humana s'anomenava Ona, i juntes eren molt bones amigues, científiques i viatgeres.

    Elles van decidir emprendre una volta al món, amb motiu de la lectura d’Ona "la volta al món en vuitanta dies" i van intentar fer aquest increïble repte.

    No van aconseguir el seu repte, perquè totes dues, s'enamoraren d'un lloc anomenat Petra on es van decidir a establir-se.

    Allí van conéixer a molta gent d’arreu del món, que els contaven històries de tots els països.

    Es feren mot amigues d'una noia, a la que li havia passat el mateix que a elles, però ella havia aconseguit el seu repte i ara tornava a la seua terra natal.

     

    Pipi Lastrum

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 08.03.2021

    Les cinc puntes del diamant

    Fa molt poc de temps, quan la contaminació encara regnava al món, s'hi va perdre una joia mística,

    l'increïble collar "Nemesis" coronat per l'admirable diamant "Miranda "que estava valorat en vora 15 milions d'euros.

    L'havien partit en cinc trossos que havien escampat per arreu del món, era una espècie de joc on qui aconseguira reunir els cinc trossos i presentar-los a l'ONU guanyava un viatge d'una volta al món.

    Animada per la perspectiva de tan meravellós viatge vaig recórrer els continents:

    Àsia, on vaig trobar el primer fragment

    Oceania, el segon fragment

    Europa, el tercer fragment

    Àfrica, el quart fragment

    i Amèrica, el cinqué i últim fragment

    Quan vaig anar a l'ONU, em van donar 10.000 € i em van enviar a casa sense el diamant, tot dient-me:

    Si has trobat els fragments, hauràs viatjat per tots els continents, fent una volta al món!

    Així era.

     

    Pipi Lastrum

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 08.03.2021

    La Veritat Sota Les Ones

    El sol començava a pondres sobre el llunyà horizó, barrejant-se gentilment amb les calmades aigües on s’hi podia veure un vaixell solitari. A coberta, un vell mariner de pell colrada s’acostà a la rica figura que, immòbil, contemplava el mar.

    “Per què, vós que ho teniu tot, us arrisqueu així a la mar? On l’aigua escasseja i les sirenes enfonsen naus?”

    Aquelles paraules van treure el príncep dels seus pensaments. De la cara banyada pel crepuscle en sortí una veu suau:

    “Bona pregunta, mariner” – digué girant-se a l’ancià – “Però cap riquesa em descobrirà el sentit de la vida, ni la necessitat de xuclar-ne el moll, d’emocionar-me. Mira’t a tu, vell i cansat; encara no t’he vist arrufar les celles. Retrobar la família, abraçar-la càlidament en un dia fred... la felicitat és això.”

    Observant les misterioses aigües, digué: “No, mariner, no arrisco la vida. Estic vivint-la. Absorbint-ne la bellesa”.

     

    George Robert Gant

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 08.03.2021

    L’aventura pel mar.

    Vaig sortir de l’escola molt contenta,doncs era el meu aniversari i també el fi de curs que es feia a l’escola.

     

    Havia quedat amb els meus pares al parc perquè allà celebraria la meva festa d’aniversari amb els meus amics.

     

    Em va sonar el telèfon i vaig haver d’agafar-lo. Eren els pares que em deien que s’havien anat a cuidar a l'àvia que estava malalta i que no tornarien d'aquí uns mesos,doncs no tenia diners i així no podria comprar menjar.

     

    Però se'm va ocórrer una idea, a mi m'agradava molt el mar així que amb una barca vella que tenia a casa vaig decidir viatjar per el mar.

     

     

    Vaig viatjar per tot el món amb el meu vaixell i vaig poder anar a visitar els meus pares i a meva àvia que per fi es va curar.

     

    Mia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 05.03.2021

    Un viatge amb Txevi

    Un cop va passar el confinament vaig decidir donar la volta al món en un petit vaixell amb la meva família i el meu gosset Txevi. Navegàvem per les illes gregues al mar Egeu, quan es va produir baixamar que ens va permetre observar una gran civilització emergida de les aigües; la curiositat ens va fer endinsar-nos per les seves escalinates fins arribar a un temple daurat amb escultures i una inscripció del segle I a.C. Ens trobàvem tan fascinats que sense donar-nos compte va començar a pujar el nivell del mar i al tornar al vaixell el vam veure malmès en una roca gegant, havia entrat força aigua. Decidim enviar un SOS, però Txevi no estava enlloc, vam buscar-lo sense descans. Passada una estona, un creuer va apropar-se a rescatar-nos. Al pujar a bord escoltem els lladrucs del gosset, s’acostava cap a nosaltres fent piruetes.

     

    piedra

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    El paix

    “Tok tok tok” S’i diga'm, agencia d'Espies

     

    - L' Aitana, la cantant ha desaparegut- diu el senyor de la porta.

     

    - Què?! En serio? Ara em poso amb el tema. Crec que està a la platja o això és el que m'han dit.

     

    Vaig agafar un vaixell , vaig arribar a Cuba. Vaig veure una noia que s’assemblava a l'Aitana. Vaig cridar molt fort:

    - Aitana!!!

    Tothom em va mirar, no era ella!! Quina vergonya!

    Per dissimular vaig agafar un peix del mar i ara es diu Aitana.

     

    gati miau

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    La contaminació

    He anat de vacances a la platja,he jugat,al sol brillava molt,he volgut anar al mar a nadar pero he vist que estava molt contaminat,he pensat i he volgut fer la volta al món per veure si pasaba lo mateix m’ha costat molt però ho he lograt, tot al mar de la terra estava molt contaminat

    els peixos havien mort,també tortugues ofegades per bosses de plàstic.

    Quan he tornat de fer la volta al món per veure si el mar dels altres països estava contaminat he pensat i he volgut fer una campanya de no contaminar el mar,al començament no hi havia gent però quan passava dies ja s’ha estaven unint-se a la campanya vam tindre que anar a fer la volta al món s'ho vam explicar als presidents van pensar i van dir que si,

    significa que ho vam lograr!

     

    Meliodas

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    Titanic

    El 12 d’abril de 1912 els tres amics: El Jan, l’ Andreu i jo estàvem pujant al Titanic.

    Volíem anar al Titanic per començar una nova vida a Amèrica.

    Ja portàvem uns dies en aquell creuer però de sobte va haver-hi unes vibracions.

    El Jan, l’Andreu i jo vam sortir a la coberta a veure què passava i s’estava enfonsant!!!

    Els mariners estaven començant a treure bots.

    Els 3 amics ens donàvem per morts perquè només els nens i les mares podien entrar als bots salvavides.

    L’Andreu va intentar entrar en un bot però els mariners el van disparar.

    Vam caure a l’aigua. Estavem gelats el Jan i jo.

    Vaig desmaiar-me. Quan vaig despertar estava en un bot salvavides i al costat tenia el Jan.

    Quan vam arribar a Amèrica vam començar una nova vida.

     

    Vilaretpro

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    La volta de Nintendo

    En Lucas era un adolescent normal, l'únic que ressaltava era que programava molt

    bé. Va proposar una idea a Nintendo® de crear un videojoc per la switch de la volta al món. Havia de anar a Nova zelanda a una convenció i fer la volta al món.

    Es va comprar un manga que es deia Rent-a-girlfriend. Per llegir-lo durant el viatge.

    Primera parada, Egipte. Durant els dies que va estar a Egipte, va fer unes

    fotos, va descansar i se'n va cap a Nova Zelanda. Allà s’allotja en hotel

    de 4 estrelles, es prepara un guió ben fet va presentar el joc i tot anava bé.

    La decisió final és que l´accepten. Està content, va cap a Cancún, Mèxic, va

    descansar allà i al cap d’uns dies va tornar a Espanya tranquil.

     

    Mocho

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    Nedar entre peixos

    Una noia sempre mirava el mar i li encantava .

    Un dia va decidir anar-se’n a Hawaii.

    Al cap de quatre anys va decidir viatjar per tot el món:

    Donar la volta al món!

    va agafar vaixells, trens, avions

    però lo que més li agradava era anar en vaixell, es sentia

    lliure tocant el mar.

    “L’aire a la cara és com nedar entre peixos.”

    Viatjava per tot arreu, era un somni fet realitat.

    Durant tot l’any va estar viatjant i aprenent cultures

    diferents.

    Al final de tot, va decidir anar a veure els seus pares a Colombia.

    va veure a la seva família, es va quedar allà i va llogar

    una casa al costat del mar com ella sempre havia volgut.

     

    Ailatan

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    El millor regal

    Ahir va ser el meu aniversari i es va complir un dels meus somnis.

    Al meu pare no el veig molt sovint perquè és el capità d’un vaixell i fa trajectes molt llargs.

    Quan estàvem celebrant el meu aniversari algú va trucar a la porta,vaig anar a obrir-la i era el meu pare.De cop,la meva mare em va dir que tanqués els ulls i em van portar cap a fora.Quan vaig obrir els ulls em vaig trobar un vaixell davant meu.Aquest va ser el meu regal d’aniversari.Sempre he volgut tindre un vaixell per donar la volta al món.

    I ara estic aquí, donant la volta al món jo sola amb el meu vaixell i el mar.

    Fi

     

    Handbolera

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    D'Italia a Barcelona

    Hola! Aquest microrelat comença a Itàlia .

    Vivim tres nens l’Aleix, el Jan i jo.

    Tenim moltes ganes d’anar al Camp Nou.

    Són les 7 de la tarda i estem al nostre vaixell privat. Ah me n'havia oblidat, som rics.

    Mentre anàvem a Barcelona vam jugar a la play 4 al Fifa 21.

    Quan vam arribar a Barcelona ens vam instal·lar en un hotel.

    Al dia següent vam anar al Camp Nou a veure el Barça.

    Va guanyar 5-1 contra el València. Quan va acabar el partit va ser molt inesperat però el Messi ens va firmar la samarreta del Barça.

     

    codigomagik

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    Mar i món

    Bon dia! Ens aixequem la meva cosina i jo. La meva cosina es diu Alba i té els cabells castanys en canvi jo soc rossa.

     

    Juntes embarquem en un avió d'espanya cap a Itàlia.

     

    Quan arribem, agafem un vaixell que ens porta fins a Egipte, però les coses no són com esperàvem que fóssim. El vaixell es trenca i ens quedem flotan al mar amb tot l’equipatge mullat, però veiem un vaixell petit per a tres persones.Per sort, només hi havia una persona i nosaltres érem dos 1+2=3.

     

    Ja recuperades de l’ensurt anem a fer la volta al món.

     

    Yatekomo

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    Viatge desastros

    La meva ex parella i jo, vam embarcar un nou repte i era fer la volta al món pel mar.

    En una embarcació cap a Marroc, van detenir a la meva ex parella.

    Ell mentres el detenien, em deia: “dintre de poc estaré amb tu”.

     

    El guia, em va acompanyar el meu camarot com va poder perquè no tenia ni idea d’Espanyol.

    Vaig arribar a l’hotel de Marràqueix i em vaig trobar una gran sorpresa.

    Era ell a la habitacio de l’hotel assignada. Em va explicar que es dedicava a robar i per aixó l’habien detingut.

     

    Ràpidament vaig agafar el seu equipatge i el vaig llençar per la finestra.

    Des d’aquell dia, ja no l’he tornat a veure.

     

    Kina

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 04.03.2021

    De Premià al mon

    Dia 1 de març: avui estic a Kènia en Àfrica . Vaig sortir de Premiá en vaixell . Ara agafaré un tren per a Mombasa i després un ferri cap a la India. Al tren acaben de dir que hi ha un petit problema que potser ens endarrerim una miqueta, jo espero que podré arribar a la hora.

     

    Joana

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 04.03.2021

    Tarraco, una ciudad y mil calaveras

    Ya llegamos a Tarraco, después de que el Bandera Amarilla se sumergió por los cinco continentes. Por la posición del sol ya sería por la tarde, ya quedaba menos. Mi padre era el capitán Barceló, uno de los piratas más temido de los siete mares, pero también uno de los más buscados.

     

    Yo, en cambio, no pintaba nada en el barco, aunque yo iba a ocupar el trono en cuanto él se muriera.

     

    La noche ya había caído, y los grumetes iban a la taberna. Ya quedaba menos. Sin saberlo, me había quedado sola en el barco, mi padre se había ido a la taberna del Bandera Amarilla.

     

    No perdí el tiempo y lo hice, le di al botón y tres, dos, uno… ¡Boom! La taberna explotó, y con él, murieron todos los grumetes del barco, y yo Mariona Barceló, ahora capitana Barceló,estoy al mando del nuevo Bandera Negra.

     

    Tarraco5

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 04.03.2021

    Un viaje trágico

    Érase una vez un niño que fue en barco muy muy lejos. Era una noche oscura pero bonita y con estrellas. De repente el barco chocó. La marea llevó al niño a una isla remota. El niño despertó y dijo: “Dónde estoy; mamá, papá, ayuda, estoy sólo. Bueno al menos sé que hacer –dijo- me haré una cabaña, eso es lo primero. Voy a buscar ramas grandes y hojas de palmeras grandes”. Después de un rato hizo la cabaña. Después dijo: “Está oscureciendo, tengo que hacer un fuego y buscarme una cena.” Salió a buscar ramas y comida. Encontró cocos y muchas ramas. Se fue a la cabaña y hizo el fuego al lado de la cabaña pero no muy cerca. Al día siguiente vio un barco. Hizo todo tipo de cosas para que lo vieran. Lo consiguió y volvió a casa.

     

    Reyalius200

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 03.03.2021

    EL MEU VIATGE PER MAR

    L’estiu em va portar dies de calor, i també ho van fer les vacances.

     

    El viatge per mar va ser meravellós. Vaig veure centenars de plantes i milers de peixos. Molt sovint al matí em despertaven uns dofins juganers que em cridaven a l’aigua tèbia escalfada pel meravellós i calorós sol. Vaig veure molts continents que estaven amagats darrere d’una platja i milers de plantes boniques a l’aigua.

     

    Cada nit, els somnis m’abraçaven en la seva bellesa i màgia. El viatge va ser preciós i segur que tornaré més endavant, per recordar aquests llocs encantadors.

     

    Hermione

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 03.03.2021

    Canada Error

    Avui és 2 de juliol i me’n vaig cap a E.E.U.U. Amèrica a Califòrnia per vacances d’estiu. Ja he arribat a l’Aeroport ara aniré a l’hotel on em quedaré fins el 13 d’agost.

     

    A mi m’agrada molt viatjar. Algun dia voldria arribar a fer la volta al món. Ja és 12 d’Agost, demà torno a casa i sols em quedaria anar a Xina i Canadà per haver acabat la meva volta al món.

     

    Avui ja estic a l’aeroport, a punt per marxar. Just quan ja estic dintre, noto que el senyor que condueix l’avió diu que ens n’anem a Canadà.

     

    PA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.03.2021

    UNA CLASE EN PLENO SIGLO XX

    Don Antonio pregunta a sus alumnos:

    - ¿Cuánto se tardaría en dar la vuelta al mundo?

    Ceños fruncidos, ojos de asombro... el maestro se regodea con las reacciones de desconcierto y perplejidad; nadie osa dar una respuesta que pueda ser insatisfactoria. Todos evocan inconscientemente los inevitables “ochenta días” de referencia obligada, aunque totalmente anacrónicos en pleno siglo XX.

    Con su ímpetu habitual, visiblemente fascinado, Nolo alza la mano y manifiesta:

    - Un día, Don Antonio: traspasas la estratosfera, escapas del campo gravitatorio, esperas 24 horas a que la tierra rote por debajo y retornas al origen.

    - Eso es técnicamente imposible (asegura Berta la empollona, tan inteligente como aguafiestas).

    - Dale tiempo a la ciencia, listilla (responde Nolo con socarronería).

    El docente se gira para que no le vean sonreír y, satisfecho, les dice:

    - La vuelta la da el planeta, pero el concepto es interesante. ¡Podéis salir al recreo!

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.03.2021

    De vuelta

    Lejos, muy lejos es aún si cabe, más chiquitito en aquel horizonte sin arcoiris. Y cuando arribar quiere, playa alguna hay para amarrarlo. Mira a lo alto, las velas siguen izadas, dueñas hasta del propio viento. Sí, no vale la pena echar el ancla, las olas que golpean la popa emujan y empujan. Aunque digan que otros ya han pasaado por esa misma ruta, hizo una promesa que sólo se cumplirá si continua con las velas hinchadas.

     

    Andrea Fuentes Alba

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 01.03.2021

    LOS AMIGOS

    He cogido una lancha con mi amigo, hemos dado una vuelta por el mundo.

    Primero hemos ido a Marruecos y después he cogido la lancha para España, hemos aparcado en el muelle de Barcelona.

    He cogido una pelota para jugar al básquet con unas amigas ha ganado mi equipo, después hemos ido a montar a caballo lo hemos pasado muy bien. hemos ido a la playa y la liamos parda, cogimos la moto de agua molestando a todos, y casi se ahogó un niño porque hicimos una mortal, vino la policía. Rápidamente cogimos la moto de cros la arrancamos, y nos hemos dado a la fuga, y por la noche fuimos de fiesta. Acabamos todos emborrachados al día siguiente cogimos la lancha con mi novia fuimos para Marrueco las vacaciones se han acabado.

     

    Los borachos

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 01.03.2021

    Desorientada

    Hola, me llamo Rebecca y mi sueño siempre fue ser famosa y escribir un libro, entonces, empezaré a escribir este diario…

    Me apunté a la vuelta al mundo en barco y… ¡ganaré! Seguro.

    20 de febrero:

    Llevó 10 días de navegación estoy super emocionada

    31 de diciembre:

    Estoy perdida encallé y creo que me estoy volviendo loca, de verdad, creo… que la regata a llegado demasiado lejos, ahora soy transparente. ¿sabéis que hay gente que dice que hay otro mundo paralelo donde están los muertos no?

    Pues, no era una de esas hasta que me encontré un perro, estaba hecho de huesos y, ahí me di cuenta. ¡YO TAMBIÉN!

    13 de enero:

    Creo que es hora de aceptar de que estoy muerta… si alguna vez encuentran esto, quiero que mi familia sepa que los amo.

    14 de febrero:

    Me desvanezco… me rindo…

     

    ALESTANIA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 01.03.2021

    JUNTS, A LA DERIVA...

    - Capità, ens estem enfonsant! -vaig dir atemorit.

     

    - Traieu l'aigua amb les galledes! -va exclamar el Capità observant el tuguri que el flanquejava.

     

    En aquell moment una ona aterradora va sacsejar el vaixell però en Percival, esvelt com era, es va quedar immòbil i va perfilar un somriure pèrfid que em va inquietar. Vaig veure que empunyava una pistola que amagava rere seu. Mentre el Capità buidava la proa amb l’ajuda d’alguns tripulants, el primer oficial va deixar al descobert la seva pistola. Desconcertat davant l'atenta mirada de tota la tripulació, el Capità va aixecar els braços.

     

    - Percival! Portem una vida junts descobrint els racons ocults d'aquest món, som una família! Recorda totes les aventures que hem viscut. Seguirem junts i ens protegirem les esquenes.

     

    En Percival va abaixar la pistola fent un crit de ràbia i resignació que es va dilatar sota la lluna plena d'un cel pregon...

     

    Capità Nemo

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 26.02.2021

    Atrapado entre dos azules

    Para algunos, navegar en un catamarán en medio del Océano Atlántico puede parecer estresante o incluso angustioso.

    ¡No creo en preocuparme por todo lo que podría salir mal cuando hay tantas oportunidades para la imaginación aquí!

    Miro hacia arriba, en lo alto del cielo y veo la tenue silueta de una gaviota en la distancia. Extiendo los brazos e imagino cómo se sentiría volar. Cierro los ojos y siento el viento fresco acariciando mi rostro, dejando mi cabello volando como una bandera dorada a la luz del sol. Miro hacia abajo y veo medusas. ¡Cómo me encantaría ser una medusa! Simplemente nadar con la corriente y no tener miedo de adónde podría llevarte.

    En este barco, atrapado entre dos hermosos azules, estoy en paz.

     

    I.Comar

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2021

    UNA GOTA

    Que què vull? Arribar arreu, fer la volta al món, dalt d'una gota d'aigua, des de l'aixeta de casa, nedant per rius, mars, oceans fins caure amorosament al desert australià.

    I d'aquí estant, els granets de sorra i jo agafades de la mà naveguem per l'aire blau marí talment com una ploma per sobre de la immensitat blava, rodant, rodant, encerclant la bola del món.

    Això vull.

     

    Arlet Margot

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.02.2021

    Aromar

    Pequeño bribón… Me preguntas por el centro de mi vida. Sí, es cierto que di la vuelta al globo. Mil días a bordo de mi Victoria, que ni en un solo instante me falló. Mil días surcando aguas embravecidas, venciendo a vientos titánicos y superando tempestades catastróficas. Cuando la mar se enfurece, no hay un mísero humano capaz de vencerla, ni siquiera de calmarla. Los hombres somos hijos del mar, y solo podemos bajar la cabeza ante su magnanimidad sinigual. He visto cataclismos que causarían escalofríos a los lobos de mar, he atravesado olas que podrían engullir ciudades enteras, he pasado meses enteros mareado por las tormentas y atormentado por las mareas; pero eso no es lo que más me sorprendió… Cuando navegas por todos los mares del mundo, te das cuenta de que cada uno de ellos tiene un olor propio, un olor que le hace único y especial.

     

    Bartole

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.02.2021

    Viure

    Nadar. Traspassar. Començar. Atlàntic. Fugir. Témer. Continuar. Àrtic. Descobrir. Recórrer. Aprendre. Pacífic. Mirar. Vigilar. Seguir. Antàrtic. Esbrinar. Abandonar. Negar. Índic. Retrobar. Decidir. Nadar. Ser.

     

    Sine Nomine

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.02.2021

    COM EL JULIO VERNE

    - Vaig a fer una volta al Món.

    - No triguis gaire, Miquel, el sopar estarà aviat.

    Travessa el carrer, arriba a la cantonada i entra a l’establiment, d’ornamentació totalment ambientada a la mar. Sembla la coberta d’un vaixell; la caixa és dins d'una cabina de timó.

    L’Antonio, assegurava que era una petita còpia del palangrer en el qual va navegar pels set mars. Posava molt d’èmfasi i teatralitat a les innumerables narracions, plenes d’argot mariner i exòtiques descripcions; tothom mostrava gran interès. Assegurava que, com a bon gallec, portava la navegació al cor.

    En realitat l’Antonio era de Zamora i va treballar al tèxtil, a Terrassa. Com el Julio Verne, va viatjar poc però estava molt documentat. Això sí: tenia l’ànima de mariner.

    Miquel acaba la consumició, paga, s’acomiada amablement i surt; es gira i llegeix el rètol: Bar el Món.

    Ea, ja he fet la volta!

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 23.02.2021

    La volta al mon sense sortir de casa.

    Una multitud s’havia congregat a la platja. Celebrava amb alegria la tornada del Renacido, el bergantí que havia partit de Palamós divuit mesos enrere. Raons hi havia: la tripulació havia estat enrolada íntegrament a la vila. Molts dels joves grumets no havien trepitjat abans la coberta d’un vaixell, però s’havien allistat amb entusiasme per fer la volta al mon en la rèplica exacte d’un vaixell del segle XVIII, visitant totes les ex-colonies de l’antic imperi on mai es posava el sol. La iniciativa del Ministerio de Cultura volia enfortir els llaços amb el jovent de Catalunya, oferint oportunitats de formació i expectatives de treball.

    Xavier, que havia partit imberbe, tornava fet un home. Desembarcà en la primera xalupa. Maria, la seva promesa, no gosà mirar-lo a la cara, avergonyida del volum del seu ventre.

     

    Fi

     

    Xavier plorà quan gravà el fitxer, donant així per acabat el seu viatge.

     

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    SEMPRE JUNTES

    Obro els ulls i miro el sostre. Em rep la mateixa taca d’humitat de sempre. Sospiro... Quan era petita sempre havia somiat en menjar-me el món. Mai havia pensat que seria aquest, el que se’m menjaria a mi.

     

    Porto 22 anys vivint en aquest petit poble perdut en mig del no-res, però mai he estat prou valenta per deixar-ho tot enrere i complir aquella simple promesa que vaig fer-li a l’àvia abans del seu últim sospir.

     

    Tanco els ulls amb força, una llàgrima amenaça en sortir, però ara no és el moment d’enfonsar-se. Agafo el portàtil i entro a una pàgina d’ofertes. Un viatge per tot l’oceà atlàntic. És perfecte. Està fet a mida per tu, i per mi. Perquè aquest era el nostre somni. I per molt que tu, ara ja no siguis aquí, sé que m’acompanyaràs en aquesta bogeria des d’allà on siguis.

     

    somnis

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    Somnis ofegats

    Havien passat mesos, des que havíem deixat Portugal. Jo com a mariner obeïa el que hem deien, feia i desfeia veles, estirava cordes i netejava, dormia el temps just i quasi no menjava. Ja feia temps que havíem passat Amèrica i el rumb fix buscava la curvatura d’una Terra, que en mapes era plana. No divisàvem més enllà d’un horitzó d’aigua. Però jo confiava en les instruccions del nostre volgut capità, jo confiava que la Terra no seria plana. Per això vaig voler fer la volta al món a les ordres de Magallanes.

    Navegant cinc caravel·les al mig d’un desert, d’onades, de vents i silenci. D’un pèlag de somnis ofegats en naufragis. Els dies passaven i els rostres d’alegria, de forts mariners, s’han perdut en la passada tempesta. Vaga abandonada l’esperança en l’ambient, d’una embarcació de passats aventurers, que han deixat la valentia en sentir fam i set.

     

    Barca blava

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    Potser per última vegada

    M’agradaria ser jove per poder fer la volta al món, conèixer cent cultures, parlar idiomes, visitar grans ciutats i obres de la humanitat. Si fos jove viatjaria fins l’eternitat. Caminaria i descobriria llocs. Veuria i sentiria paisatges.

    M’agradaria ser més fort, més jove amb més ganes, per poder viure experiències noves, poder creuar el món de nord a sud i navegar d’orient a occident. Si pogués volar volaria, fins el lloc més tranquil del món.

    Vull, quan sigui gran, haver recorregut mil camins, creuat els mars i vist els continents. Voldria haver navegat fins les costes més remotes d’aquelles terres amb tanta història.

    M’agradaria ser un nen, tornar a somiar, contemplar la vida que em queda i poder imaginar experiències de gran, m’agradaria ser jove per tornar a viatjar i fer la volta al món per última vegada.

     

    Barca verda

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    Sueños

    Escondidos en la bodega, como ratas asustadas. Escuchamos la lucha encarnizada que tiene lugar en cubierta, los gritos de los hombres que caen nos hacen estremecer. Miro Los ojos asustados de mi amigo, seguramente piensa como yo, que quien nos habría mandado meternos en esta travesía. Queríamos dar la vuelta el mundo, y en dos meses de viaje solo hemos visto mar y miseria, la parte poética de las historias de marineros se nos ha ido en vómitos por la borda.

    La trampilla se abre, los dos intentamos ser invisible, de nada ha servido. Un negro imponente, sonríe, le faltan los dientes, nos indica con su espada que salgamos. Lloraría, pero hasta las lágrimas se ha espantado. Mientras trepo para salir, no me lamento por perder mi vida, algo tan miserable, si por no poder haber vivido ni un trocito de mis sueños.

     

    IRUP

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 19.02.2021

    Viaje en el Luna

    Hacia el velero "Luna" se dirigía Margarita cuando cayó al suelo. Raimundo la ayudó a levantarse. Después de sacudirse la ropa, descubrió que el billete no estaba en sus manos.

    —¡Acabo de perder la tarjeta de embarque!

    —¿Es esta, señorita?

    —Sí, gracias por devolvérmela.

    —No se la he devuelto. Creo que me voy de viaje.

    —¿Cómo se atreve? Tampoco podrá usarlo.

    —¡Es una broma! También estoy buscando el mismo barco, ¿me permite acompañarla?

    —¡Vamos a dar la vuelta al mundo! ¡Qué horror! ¡Ni se le ocurra hablarme!. Es un descarado.

    —De acuerdo. Ni una palabra.

     

    Juntos se dirigieron hacia el velero en silencio. Durante el trayecto Raimundo cumplió con promesa: no cruzar ninguna palabra con ella. Aunque cada vez que coincidían le hacía un truco bufonesco.

    A base de risas y sonrisas Margarita fue alejando su mal humor y abriendo el corazón al pobre payaso.

     

    Erknu

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 19.02.2021

    L'ÚLTIMA VOLTA

    S’ha parlat molt de com va ser la primera volta al món, però com serà l’última? Vet aquí una hipòtesi.

     

    En Charlie D. sap on es troba amb una precisió de centímetres. El 19 d’Octubre del 2134 a les 20:53 ha arribat exactament al punt de partida, el magatzem de la delegació de Boston Dynamics a Quito, d’on va sortir fa 417 dies. A una velocitat mitjana de 4 Km/hora, ha seguit sense desviar-se un pam la línia de l’equador segons els paràmetres de la missió, amb l’objectiu de trobar alguna forma de vida. Ho ha fet caminant i escalant, travessant els deserts que un dia van ser oceans. I no ha trobat res. Així doncs, en Charlie D317-TX, l’últim dels infatigables exploradors terrestres, plega el panell solar, carrega les dades registrades a la unitat central, desconnecta la bateria que alimenta els seus circuits i comença la desactivació eterna.

     

    Isaac

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 19.02.2021

    Somnis

    Des de petita he somiat en conèixer el món i visitar diferents llocs. Però mai havia tingut tal oportunitat com aquesta per complir el meu somni.

     

    Mon pare participava en una regata, i després de molts dies de contínues discussions, vam aconseguir que jo el pogués acompanyar en aquesta aventura. No vaig poder descansar bé fins al dia de la nostra sortida. Recordo que em setia molt viva i lliure navegant al mar, el plaer del sol i el vent tocant la meva pell i la quantitat de meravellosos llocs que vaig poder conèixer.

     

    Sense cap dubte, poder recórrer el món amb el meu pare va estar el millor regal que ningú m'hagués pogut donar.

     

    G.R.Themis

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 19.02.2021

    Mapamundi

    Ochenta días le llevó al Sr. Fileas Fogg dar la vuelta al mundo avanzada la segunda mitad del siglo XIX, pero yo me propongo hacerla en la mitad de tiempo. La ida, por tierra; con el Transiberiano llegaré hasta la punta más oriental del mapa. Des de Vladivostok bajaré por la costa de China hasta la India y en Madrás embarcaré para navegar el océano Atlántico, pasando por el mítico Cabo de Hornos hasta alcanzar la Polinesia. Más allá no hay nada...

    De vuelta, en barco, pasaré por el Canal de Panamá (que él no pudo utilizar), para desembocar en el Atlántico y una vez cruzado el Estrecho de Gibraltar costear el Este de la Península Ibérica, hasta llegar a casa, con más millas a la espalda que Fogg, sin duda, porque su imposible sexta etapa –de Japón a San Francisco- solo cabe en la desbordante imaginación de J.V.

     

    blaugroc

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2021

    La volta al món en vuitanta dies (de confinament)

    27/04/2020

    Avui és l’aniversari de l’avi. Com cada dilluns, m’he llevat a les sis i he anat a buscar l’avi, que observava la sortida del Sol des de la finestra del menjador. Sempre he pensat que el mar es desperta d’un color preciós, com els mosaics gèlids i vaporosos d’aquell quadre de Monet. "Shhhh". Ha fet l’avi. "Mira aquella gavina, observa atentament com fixa la mirada... Has vist com s’ha capbussat, per atrapar aquell peix?"

    Després hem anat a l’habitació secreta. "Tanca els ulls" he dit, mentre feia girar el globus terraqüi. El seu dit ha anat a parar a la Xina. "Ara tanca’ls tu" m’ha dit, mentre imitava el soroll que fa el motor de la seva barca i obria les finestres, perquè el vent ens regalés l’olor del mar... He tancat els ulls, i hem viatjat a la Xina, i després a Tanzània, al Brasil i a l’Índia.

     

    Enif

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.02.2021

    ELS DE FORA

    Des que els de fora van matar el pare, la mare i jo hem voltat el mon moltes vegades. A mesura que em faig gran, cada cop aguanto més temps sense sortir a respirar. Així és més segur, malgrat que últimament han minvat molt els sorolls de la superfície. Ja fa un temps que, des dels pols fins al tròpic, la vida aquí dintre ha ressorgit amb força. Les nostres reunions anuals cada cop són més nombroses. No ens falta l’aliment, ja que el krill és abundant per tot arreu. El corall ha recuperat els colors i els llops marins estan més juganers que mai. Avui, quan s'ha fet fosc, ens hem apropat molt a la costa. Hem bufat, desafiant amb dolls de vapor l'espècie que ens ha perseguit fins a gairebé fer-nos desaparèixer. Ni rastre. No hi ha dubte, alguna de grossa els ha passat a aquells de fora.

     

    Ismael

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2021

    "Tesoros"

    Cada tarde en la orilla varadas, encontraba mil tesoros. Una pluma de los pavos reales de la China, trozos de cristal de bohemia de Murano, una perla de Oriente. Incluso un día recogí un hueso de un elefante de África. Los atesoraba uno a uno en una cajita de madera, labrada con hermosas filigranas por mi tío Álvaro. Cada noche elegía uno de aquellos elementos mágicos, cerraba los ojos y al abrirlos, me encontraba surcando los mares en el Siracusia , magnífico navío diseñado por Arquímedes. Mientras el viento y la sal lamían mi cara, yo era feliz, podía dar la vuelta al mundo, sin preocuparme, sin que me rugieran las tripas. Podía nadar con los delfines, con las hermosas sirenas, sin obligaciones, sin cansancio.

    Al despertar el alba, una voz me susurraba, despierta Ainara, hoy te toca ir a la lonja.

     

    Dorada

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2021

    Magrana

    Avui sec davant del mar, assaborint una magrana.

    Fa tres anys, tres vaixells i uns setanta tripulants, partíem a trobar l'illa de plàstics flotant en un lloc imprecís de l'oceà atlàntic. Va caldre seguir la inèrcia dels corrents marins, aparells sofisticats i molta paciència. La vam trobar al cap de tres setmanes. Després va venir la planificació: La draga va succionar els plàstics. A bord vam compactar les deixalles prèviament separades i fent-ne els blocs acoblables. Vam anar fixant la base més sòlida amb un sistema de fondeig d'última generació

    Damunt les plataformes, a poc a poc vam anar portant la terra per plantar i les màquines i plaques solars necessàries per a la planta dessalinitzadora. Totes les construccions inicialment les vam fer d'aglomerat plàstic ...

    Ara, el gust de la primera magrana ens porta satisfacció i records antics de terra ferma.

     

    Marina Slat

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2021

    Un viatge en vaixell

    Un viatge en vaixell observant les ones, contemplant el sol, els ocells, els núvols i observes com tot el mar és ple de bellesa.

     

    Pots veure com cada onada té les seves pròpies característiques, tot i que totes tenen una unió, totes són necessàries per tal de formar el mar que t’envolta.

     

    Pots veure com hi ha ones de diferent grandària, però aconsegueixes entendre que cadascuna d’elles és necessària per moure el vaixell, i t’alegra recordar com fins i tot les que t’han proporcionat més dificultat pels teus viatges, t’han ajudat a poder gaudir d’una millor experiència pel següent trajecte que vas fer.

     

    Com és que hi ha viatgers que no observen que el viatge sempre és meravellós? Com és que no tots aconsegueixen arribar a veure la llum que son?

     

    Sara Ait Daoud

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.02.2021

    LA VOLTA AL MÓN AMB 80 REFUGIATS I MÉS...

    Poc s’hagués imaginat Phileas que l’aposta al selecte club londinenc suposaria descobrir la ruta contemporània dels refugiats.

    Com un gentleman, sense limitacions econòmiques, mostrava orgullós el passaport amb el qual franquejava fronteres lliurement.

    A la particular volta al món, abans veié l’esperança als ulls durant l’èxode en vaixell dels que fugien d’una Europa devastada. Després, a les mateixes aigües, una nova realitat tempestuosa navegava per un mare mortum solcat en incerts camins per fràgils embarcacions. Mentrestant, els focus mediàtics es concentraven en les mítiques etapes de la seva gesta, obviant el drama de pasteres atrotinades que per babord i estribord buscaven la llum d’un far d’humanitat.

    Des de coberta estant, les esteles marineres mostraven, a contracorrent, les esquenes mullades de refugiats fugint de les guerres, la fam i la por.

    En espontani gest, com mascaró de proa, obrí braços i ulls a un vent que portava l’esgarrifança d’un crit silenciós.

     

    Rafel Del Vern

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 12.02.2021

    La volta al món en 20 minuts

    Em preparo la motxilla quan tothom dorm. He somiat vaixells trencant els mars perquè vull que la meva volta al món sigui d’aigua. M’he preparat entre llibres i rutes imaginades sobre aquella bola verda i blava que el pare em va deixar abans de marxar amb uns altres peixos. Quí sap si el trobaré perdut entre blaus impossibles.

    La mare s’aixeca i em coneix els somnis.

    - Farem el viatge juntes.

    Baixem al primer pis. En Giovanni ens regala una pizza i l’Alina un formatge feta. Al segon, l’Ahmet m’ensenya a lluir un nazar blau que em portarà sort i en Nizsm em tatua les mans. L’Alim balla el Dabke i en Mohamed m’abraça i mengem un dàtil.

    - Ja hem fet el Mediterrani.

    A mi, però, un mar em cau dels ulls.

    - El món i la seva volta t’esperaran.

     

    Aida

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2021

    El sueño de Isidro

    Cuando la vida te obliga a no hacer planes, la imaginación se hace a la mar. Entonces la voluntad impulsa las batas que son las velas y la camilla el velero. Las ruedas son el timón, el colchón reclinable el casco y el portasueros se convierte en un mástil elevándose al cielo azul.

    A pesar de todo querías seguir soñando. Soñaste que viajabas lejos, donde tu navío te llevara. Hasta el fin del mundo o, tan solo, cambiar el olor a hospital por la brisa marina.

    Solo faltaba activar la tripulación. Y sí, allí estaban, poniendo proa al horizonte, empujando desde popa y las bordas de estribor y babor. Avante, el doctor desde el mascarón de proa, cual capitán guiando la nave.

    Así cumpliste tu deseo de “ver el mar” y volver a puerto: tu habitación. Como la famosa foto, ya habías dado tu particular vuelta al mundo.

     

    Dedicado a Isidro Correa, al fotógrafo David Ramos (Getty) y al equipo médico y de enfermería del Hospital del Mar (29- mayo-2020)

     

    Zarra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2021

    LA VOLTA AL MÓN EN 80 RECORDS

    A la residència d’avis El bon repòs tothom estava sorprès de que en Mariano estigués sempre animat i no acusés els efectes del confinament. La pandèmia havia obligat a tots els avis residents a romandre en les instal·lacions sense poder sortir a fer un vol pel poble i sense rebre visites. Alguns dels avis començaven a patir desorientació pel sol fet d’haver alterat les seves rutines però en Mariano es llevava cada dia amb un somriure als llavis i una història per explicar.

     

    Havia estat mariner. Encara conservava un antic atles que el seu pare li va regalar quan es va embarcar per primera vegada, cada nit l’obria deixant-se enlairar per les onades dels records, guiat per la geografia d’aquells llocs recòndits que havia conegut antany durant les seves travessies i resseguia els seus mapes on el vaixell de la memòria el duia a llocs ja viscuts i mai oblidats.

     

    Aguila Roja

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.02.2021

    No perdis el Nord

    Diuen que la distància més curta entre dos punts és la línia recta. No te’n refiïs, això és cert només sobre una superfície plana. I la Terra no ho és. Quan naveguis, tingues en compte els vents i els corrents; sovint la ruta més curta no serà la més ràpida o la més segura. Estigues alerta als esculls. Fes cas als senyals que t’avisen dels perills. També als pressentiments. Canvia de rumb tantes vegades com sigui necessari i evita les tempestes que et poden fer naufragar. Desconfia de la calma, sovint precedeix al temporal. Desfés-te de la càrrega per salvar la nau, el que compta és arribar a port... Però facis el que facis, no perdis mai el Nord.

    - Avi, a mi el mar em fa por.

    El vell mariner va respondre-li amb tendresa.

    - No parlava del mar criatura. Parlava de la vida.

     

    Antoine

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.02.2021

    Ara

    Les ales esteses, de punta a punta. Desplegades experimentades davant la que ha d'aparèixer. Sense àncores ni goletes; amb un horitzó davant seu, on el límit és l'ofec de l'última ploma.

     

    Andrea Fuentes

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.02.2021

    El primer viatge d'en Jaume

    - Ajusta la quilla! - cridà en Jaume.

    - On? On és? Aquí no n’hi ha cap! - s’exclamà en Said.

    - Com? Disset metres de faig i no la veus?? - preguntà el Mestre.

    - Ostres! Havia entès guilla i no quilla! Jajaja! - es disculpà.

    - Home Said, que estem al costat del mar. Aquí no hi ha guineus!

    Mestre i aprenent van continuar treballant al taller de les drassanes. Mentrestant, anaven passant alguns faquins que transportaven quadernes d’alzina per ajudar el Mestre a construir el seu últim llaüt. Feia més de cinquanta anys que construïa tota mena d’embarcacions i havia arribat el moment de deixar que en Said es convertís en el nou Mestre d’aixa de les drassanes.

    En Jaume havia construït un munt de llaüts, velers… però no havia salpat mai a alta mar. El seu somni era fer la volta al món en aquell llagut.

     

    El vallenc

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.02.2021

    La vuelta a casa de Enrique

    Pocos conocen mi nombre. Ningún rey me concedió honores, títulos o rentas. Pero cuando os pregunten quién fue el primero en dar la vuelta al mundo, no penséis en un capitán español. Hablad de mí, Enrique de Malaca, un esclavo de Malasia.

    Vendido a Magallanes en una de sus expediciones, me llevó en su viaje para descubrir una nueva ruta a las Indias. Embarqué sin quererlo en una tragedia que duró media vida. Tormentas, sublevación, hambre… Todo será recordado como una hazaña. En mi memoria sólo quiero conservar el amanecer y la música celestial que supuso escuchar mi propio dialecto al llegar de nuevo a la isla donde nací, después de años de infernal viaje. Quedaría para la historia la muerte de Magallanes y la llegada posterior de Elcano a España. Pero ese día, y para siempre, el primero en ir y volver por el otro lado fui yo.

     

    Pigafetta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.02.2021

    Benvolgut Damià

    T’escric des de les antípodes. Sí, des d’Austràlia. Sydney és preciós, el port més bonics que he visitat des que vaig iniciar aquest viatge en creuer. Les emocions que he experimentat avui, en veure amb els meus propis ulls l’edifici de l’Ópera, al capvespre, entrant a port, només són comparables amb les de veure la plaça de Sant Marc de Venècia navegant pel Gran Canal.

     

    Sé que porto dies sense enviar-te cap missatge, però no puc fer-ho fins que el vaixell s’apropa a terra. Les comunicacions via satèl·lit costen un ull de la cara. I des que vaig jubilar-me, he d’administrar bé els diners. He fet comptes: quan arribi a Barcelona, no em quedarà ni cinc.

     

    Així que deixa de fer el dropo i busca’t una feina, perquè no deixaré res per la teva herència.

     

    El teu pare que t’estima.

     

    Mitsubishi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.02.2021

    HO HE FET...

    29 de febrer de 2020: sortida de Vilanova, darrer contacte amb la civilització.

    Dinou anys construint el veler; ample de màniga, molt llastrat de quilla, pal retallat i veles major i floc minimitzades. Disseny totalment personalitzat, anteposant estabilitat i seguretat a velocitat. Objectiu: volta al món en solitari, sense presses, basat en l'autosuficiència: depuradora, pesca... amb mínim suport de conserves i combustible (només situacions extremes). Ràdio apagada.

    He tombat tres vegades, una a l'alçada del Cap de Bona Esperança i dos, per descomptat, doblant el Cap de Forns. Molts dies de “calma chicha” al Pacífic, tan traumàtics com les tempestes. Calamitats i satisfaccions... tot reflectit al quadern de bitàcola. Donarà per a un "best-seller". Sens dubte.

    28 de febrer de 2021. Entrant al port d'origen. Aconseguit. Enorme satisfacció.

    -Què estrany! No veig gent passejant... i fa bona tarda... Una altra mascareta a l'aigua ...estic trobant-les des de Gibraltar...

     

    MAN

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.02.2021

    La guardiamarina de Guetaria

    Si, había nacido en el mismo lugar que él, pero no por ello era igual, allí liada con esa maroma, con el seno atado a su alrededor, el firme bien sujeto aguantando el cabo lanzado al pobre caído al mar. Grado seis, se acordó de ese maldito Douglas: ola muy gruesa, mar alborotado, veía esa espuma blanca que se formaba en su cresta. Esa maldita jarcia se partió justamente al hacer cabeza, menos mal que cayó a barlovento, y el propio viento lo devolvía.

    Al escorarse, había aumentado la distancia y no lo veía, pero notaba su resistencia, por lo que aún se sujetaría. Esperaba que Xixili lo auxiliara, estaban frente a ella, justo a la entrada al puerto de Bermeo, cuyo calado les impedía entrar. Vio a otro aspirante que se asomó al abismo para ayudarle, alzó el pulgar en su dirección y se relajó.

     

    Rinver2

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.02.2021

    ITINERARI

    Sons indesxifrables. Megafonia en llengües diverses, com en parades anteriors. Un altre aeroport? Una tremolor em suggereix que un carretó ens transporta, premudes en espais reduïts.

    Ara, fimbreig; potser viatgem en un carretó. Tot és fosc, no sé on ens porten. De sobte, aturada.

    Balanceig plàcid. A fora, mots escoltats en altres llocs: contagi, pandèmia...

    M'alliberen de l'embolcall. Claror diàfana, remor d'ones gronxant plenes de vida. Gent que espera i, una mà estesa, delerosa de prendre'm. Noto la seva pell tèbia.

    L'aire humit em posseeix i m'impregna de sal. Immensitat blavíssima en bressoleig constant. Llibertat anhelada. Albades rogenques, nits esquitxades d'estels.

    Aai! Què passa..?

    Un gest brusc em separa de la pell amiga. Un vol incert, aterro en un cubell. Retrobo, malmeses, les companyes de viatge.

    Desconec la meva identitat: Quirúrgica..? Reutilitzable..? Intueixo que aquest meu primer viatge s'acaba i, amb ell, la meva missió.

     

    Vela llatina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.02.2021

    EL PRIMER CIRCUMVAL·LADOR TERRAQUI (BIOGRAFIA NO AUTORITZADA)

    Avorrit de prendre txacolís davant el Ratolí de Getaria, Elkano decidí conèixer món. Tenia un bon nivell econòmic i una naviliera, però no l’interessava el bacallà ni les balenes com molts dels pescadors bascos. Llàstima, en lloc de guanyar fama com Balenciaga o Argiñano de la veïna Zarautz, es ficà en un bon sarau, malbaratant propietats, família i relació positiva amb les autoritats.

    Sembla que no digué: Vaig a fer un volt. Si ho hagués dit, els parroquians tavernaris s’haguessin pansit tres anys esperant. De fet, no convenia donar massa explicacions. Així doncs, sense naus i amb la llei encalçant-lo, s’enrolà a una expedició al sud penínsular. La tripulació que l’acompanyaria era la representació més granada dels fugitius, deutors i bandolers de l’època.

    Injust qualificatiu, maltractats per la historiografia, qui no té res a perdre és qui ha fet grans descobriments geogràfics que han passat als annals de la història.

     

    Rafel d'Abadal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 08.02.2021

    la grip i el globus

    M'agradava perquè a la nit s'il·luminava, també perquè girava i els meus ulls enfebrats tant aviat estaven a Austràlia com al Japó. Somiava desperta i viatjava dormint. La febre em transportava oníricament des dels deserts mes inhòspits, als mars més profunds. Quan la febre disminuïa els viatges canviaven de rumb i es tornaven plaents. Aquella bola, sempre al meu costat, em portava d'aquí cap allà. Després la vaig perdre.

     

    rita

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 05.02.2021

    Perdre l'esperança? mai!

    Vaig hissar veles. La major es va inflar amb violència. Propulsat per un vent estripat el veler va començar a elevar-se. I vaig pensar: aquesta força sis de tramuntana pot fer-me enlairar? estaré somiant? Abans de poder respondre amb una mica de seny vaig veure que efectivament la meva embarcació solcava els núvols, i llançat per la meva sorpresa em vaig veure catapultat sobre la costa i les muntanyes, pentinant els cels. Allà baix, un corb de mar, i a l'horitzó vaixells de pesca i una caravel·la. Després de deixar la costa vaig sobrevolar un desert. Espantat per semblant odissea, vaig plorar. L'onatge em va despertar, el meu viatge acabava de començar. Sóc basc, em cognomeno Elcano i salpo cap a la mar del Sud, amb l'intrèpid Magallanes. Fins a on arribarem? Les ones trencant sobre el casc ens animen a no perdre l'esperança, mai.

     

    Sra Posidònia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 05.02.2021

    VUELTA A CASA

    Me levanto tarde, una vez más. Miro por la escotilla, las mismas casas, los mismos sonidos, un cielo más. Comienzo otro día mi viaje, con tenacidad, sin pensar cuánto me queda para que se acabe. El trayecto es corto hasta el lavabo, pero merece la pena, aligero la nave y eso siempre es de agradecer. La brújula de mis tripas me transporta hasta la cocina. Saboreo la pausa mientras planifico el resto de la etapa. Más mensajes de socorro en las redes. Apago. Continuo. Largo es el pasillo que conduce al comedor, voy lento, una vez llegue, el mando a distancia de mi televisor hará el resto. Miro el reloj, una vuelta más, un día más.

     

    Ohmicapitan

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    Un mar de libertad

    Mientras avanzaban, Sara observaba cómo el barco partía el agua en dos. Pensó entonces en el profeta Moisés, en el Mar Rojo y en el milagro que necesitaba para abrir un nuevo camino en su vida. Pero no quería martirizarse durante el trayecto. Así que intentó relajarse y disfrutar en la medida posible del viaje. Sin embargo, al cerrar los ojos, la tirantez del salitre en sus párpados le recordó a Mario, y las lágrimas resbalaron por su rostro.

     

    <<Nadie volverá a pegarme>> —dijo para sí.

     

    De pronto, el romper  de las olas en proa empezó a resonar en  su cabeza cómo el estribillo de una bonita canción: <<Tú eres fuerte baby, cómo un barco contra las olas.  No te hundas baby, coge el timón porqué tú diriges tu vida>>

    Sara sonrió, acababa de darse cuenta de que ése viaje significaba el comienzo de su vuelta al mundo.

     

    Goya Márquez

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 04.02.2021

    PENSAMENT

    Sentia que, finalment, gaudia d'una mica de llibertat. Havia costat. Ho pensava mentre em mirava el mar. El veia en la llunyania, confonent-se amb el cel, d'un gris blauenc. El desig que tenia era de celebrar-ho com Déu mana. Dintre del seu cos, immens, profund. Voltada per les onades vibrants, vives.

    I sentir-me tan lliure, sempre, com en aquells instants. Sempre més.

    Em sentia com qui ha tornat d'un llarg viatge i troba un rostre conegut, estimat. Era com arribar a casa.

    Em feia sentir còmoda i abrigada, segura i càlida.

     

    Merope

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 03.02.2021

    Oreig

    Ja veig els llums de terra. Ja veig el port! Les Sables d'Olonne! Ja hi soc! He solcat tres oceans; he superat el cap de Bona Esperança, Hornos i Lewin, i ho he aconseguit M'han dit per ràdio que havia quedat al lloc 90. Hi he invertit noranta-set dies. He estat l'últim... però he arribat!

    El vaixell Oreig és antic, monocasc, de cap manera pot competir amb les modernes embarcacions proveïdes de foils, que fan que la nau llisqui per sobre les aigües com si volés. L'Oreig era del meu pare. Mai no havia aconseguit acabar la prova. I jo ho he fet en homenatge a ell!

    He amarrat i he saltat a terra. Acostumat al moviment del mar, ara tot es mou! Ningú no em ve a rebre, però no m'importa... Tot i estar cansat, ja tinc nostàlgia del mar. Ja m'hi tornaria a enfilar.

     

    Neptú

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 03.02.2021

    Tornar així.

    I tornant després de sis anys, amb la por per les mascaretes i l ànsia de trepitjar el meu port , veig desde la proa la serra de llaberia amb neu. Que està passant?

     

    santi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    La terra

    Quan vaig arribar al cap del món,

    em vaig treure les sabates. En aquell instant, vaig adonar-me que no havia trepitjat la terra i vaig entendre que aquell era el camí.

     

    Matxicota

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    La unió de dues forces

    En arribar a casa vaig encendre el llum, com de costum, disposada a deixar la bossa de la feina al mateix prestatge de cada dia, quan, de sobte, la Clara, cridant, em va dir: "Mama, corre, vine, acabo de fer la volta al món".

    La casa estava a les fosques excepte el rebedor i l' habitació de la Clara, d'on sortia una càlida llum tènue i suau. I allà estava ella, amb la seva bola del món, la seva innocència, la seva alegria contagiosa i totes les possibilitats i opcions per endavant. El meu cor es va omplir de vida i força. En aquell precís moment sabia que juntes ens podríem menjar el món, des d'Islàndia a Tierra de Fuego. Però va sonar el despertador, i la Clara no hi era ni hi seria mai més.

     

    DaNala

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    Camí entre les ones

    No hi haurà un altre intent. Aquest cop, m'ha vençut el vent.

    Tampoc tonraré a veure-la. En aquest viatge, m'he perdut rere una estrella.

    El meu somni era fer la gran travessa, recórrer els infinits oceans jugant amb les ones i trobar finalment el meu lloc al món.

    I, mar enllà, arribar a port, a casa.

    Em quedaré, doncs, a la deriva.

     

    Bru

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    "3"

    Tres cops vaig caure, fugint del bressol. De l’escola vaig fer tres vegades campana. Tres vaig desertar dels exercits i en tres ocasions dels seus braços. Vaig deixar tres feines i trair a tres amics. Vaig cometre tres assassinats, sempre en defensa impròpia. El tercer desfalc m’ha tornar a fer ric. Ara, a punt de completar la tercera volta al món, he mort de nou a Singapur. Ni a la tercera ha estat la bona.

     

    Fradiabolo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    YO FUI LA PRIMERA

    Éramos cuatro amigas. A Trinidad no la cuento por engreída y soberbia. Estaba la nao San Antonio, que resultó ser una traidora; la nao Concepción que tuvo un triste final; la nao Santiago, la más traviesa y divertida, que se ahogó frente a la Patagonia y yo, Victoria, que no era nada del otro mundo, o al menos eso parecía.

    Salimos las cinco capitaneadas por Magallanes y dispuestas a llegar a las islas de las especias por una ruta distinta a la que usaban los portugueses. Fue un viaje lleno de vicisitudes y contratiempos. Yo creía que moriría en el intento y Trinidad creyó que ella sería la vencedora. Ninguna de las dos tuvimos razón. Trinidad murió capturada por unos piratas y yo logré, por fin, llegar al puerto de Sevilla cargadita de especias de todas clases. Fui la primera en dar la vuelta al mundo.

     

    C. D. Casino

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    La lliçó

    Arribar el primer no és sempre sinònim de victòria. Ni al mar, ni a la vida. A la regata Vendée Globe, la volta al mon en solitari i sense escales, el 28 de gener del 2021 la cara del patró de l'Apivia creuant abans que ningú la línia de meta era tot un poema. Sospitava que el trofeu se l'enduria algun vaixell que no havia arribat encara. La crueltat de l'oceà, que havia fet naufragar un dels velers participants, reservava per a ell una derrota amarga. Alguns dels seus perseguidors van veure compensat per l'organització el temps que havien dedicat al rescat del competidor. Després de 80 dies i 25.000 milles, en Charlie Dalin va aprendre una lliçó en la seva primera participació a la cursa nàutica més dura i exigent. Pots controlar el timó i les veles, però el mar, com la vida, sovint pren les seves pròpies decisions.

     

    Yannick Bestaven

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    La meva volta al món

    En un planeta agermanat on tots els somriures hi caben, la cursa no és el guany, ni la victòria pot ser una derrota. Només som la gent i les nostres mans.

    Fem-lo tombar, el món, ara que podem i volem, fem-lo tombar. I ballem els tibetans amb els xinesos, palestins amb israelians, la frontera amb l’acollida, la riquesa amb la humilitat.

    La meva volta al món no es fa amb avions, ni trens, ni vaixells; comença voltant la ment i estimant tothom.

     

    Rudra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    Perspectiva

    Vaig capbussar me al mar, desde la barca. Desitjava submergir me i mirar les ones desde la meva posició, sota l' aigua.

    Feia uns dies que havia tornat, després d'un llarg viatge. Em sentia encara una mica fora de lloc, però la visió del mar mirat desde sota m'apaivaga totalment. Em feu sentir a casa al cos, a la ment i al voltant.

     

    Merope

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    Solitari

    Gira el cap inquiet. S’hi juga un pinçament. Una queixa del seu cos que envelleix cada dia. Fuetejat per mil vents i torrat sota cada sol, ara és l’arena del temps la que surfeja damunt de la seva pell. Ha voltat la seca i la meca, i les valls d’Andorra. No el troba. Els ulls s’extravien pel despatx. Navegant, no perdia de vista cap dels instruments. Ara, ni veu, ni recorda on va posar el llibre de Sir Francis Chichester. Llegir-lo, l’impulsà a deixar-se arrossegar per tots el vents. Ho ha fet en solitari, sense fer mai escala a Sidney (com el seu heroi).

    La por l’ha deixat sempre en dic sec. La singladura s’acaba. Sense un rostre al seu costat. Sense una mà amiga. Les onades queden lluny. La sal als llavis ha deixat pas a l’amargor d’una solitud no volguda. Ja no l’espera cap port.

     

    Gat vell

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    Rumb Sud

    Sortírem de Barcelona en un vaixell turístic. Resseguírem la fesomia de la Península Ibérica, passàrem pel Canal de la mànega, enfilàrem el perfil noruec i ens aturàrem a Longyearbien, a tocar del Pol Nord. Feia temps que ho dúiem al cap: Anar al cap de munt del globus terraqüi...I després baixar per l’ altre banda. Així que vàrem lligar una corda al voltant de l’edifici del Magatzem mundial de llavors i lliscàrem suaument de baixada.

    Passàrem entre Rússia i Alaska i seguírem pel Japó, la Xina, i Austràlia, on ens aturàrem en una platja tranquil.la. I aquí som mirant novament el globus per tornar a Barcelona i fer la volta sencera. Tenim un petit problema: No ens vàrem recordar de deixar una corda lligada al dit de Colom per fer el camí de pujada. Esperem que qui llegeixi el missatge de l’ampolla ens faci aquest favor.

     

    Pastor de Mars

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    COLAPSA HACIA LO DESCONOCIDO

    ¡Qué maravilla! Decía Franz, mientras navegaba por Amsterdam. Aunque le gustaba viajar, siempre se perdía. Incluso los policías fluviales se burlaban, —¡HOLA DE NUEVO FRANZ!—. Aunque su mente vagaba, decidió actuar: activó el GPS rumbo al campo de tulipanes. A medio camino, los datos se esfumaron.

    Su corazón comenzó a trabajar horas extra, sentía que el mundo temblaba ¿o eran las placas tectónicas de sus músculos? Y el aire en sus pulmones se marchó, sin motivo.

    —¿¡POR QUÉ LE HICE CASO A MIS AMIGOS!? Ve a Holanda, te cambiará la vida ¡PATRAÑAS!— Murmuraba, mientras su sistema nervioso rescataba la poca tranquilidad que le quedaba.

    Decidido a dejar su rol como “bufón de la policía” empezó a revisar el mapa con su brújula. Al final, su mirada perdida se cruzó con los ojos de otro navegante y este, en un acto de compasión, le indicó cómo llegar a su destino.

     

    Alejandra Aponte

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 01.02.2021

    DE BALENES I ALTRES MORTALS

    Al principi, el gran blau bufava remenant les aigües. Normalment, tots els esperits lácompanyaven en el seu gran viatge, però en aquest alba, cap gosava acostar-se.

    No eren els de Melville què la perseguien, sinó una taca negra que cobria els seus pasos, deixant un rastre de mort i destrucció.

     

    NIKA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    La meva volta al món

    Des de la balconada de la cabina, veia les onades precipitant-se fogoses cap a la platja de l’Illa de Pasqua. Era la primera destinació d’una aventura de tres mesos.

    Havia dubtat de fer el viatge. Darrere deixava la mare amb noranta anys i sabia que una vegada iniciat el creuer seria difícil, si li passes quelcom, tornar a Barcelona. Això m’angoixava, però la mare em va encoratjar dient que ella era una dona forta i que quan tornés reviuria juntament amb mi l’experiència.

    En el port de Rapa Nui esperaven xofers de tota mena oferint excursions. Els moais verticals de Ahu Tongariki eren com els havia somiat: Imponents, majestuosos. Veient-los vaig recular en el temps...

    Altres destinacions van anar quedant en la memòria, però cap com aquella illa d’estàtues estranyes i misterioses.

    La mare m’esperava i explicant-li tot, va ser com tornar a viure’l.

     

    AVA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 29.01.2021

    EL MEU LLOC AL MON

    Segueixo el traçat de la teva pell i la teva presència em trasllada a aquella nit que vam estar plegats remant a aquell parc de Londres, entusiasmats un de l’altre; acarono la teva barbeta i recordo el desafiament dels teus ulls, asseguts a la gòndola sota el cel gris de Venècia; agafo les teves mans delicades i escolto de nou el cant dels ocells descansant feliços a les golondrines del port de Barcelona; m’envolta el teu aroma i torno a viure tots els moments compartits en el viatge que és la nostra vida, bressolats per la remor de la nostàlgia. Navego en la memòria de la nostra història i recordo el naixement del nostre amor a aquell creuer a les ribes del Nil.

    Ets la meva vida, el meu lloc al món. Ets el meu món.

     

    SEMONT

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 29.01.2021

    Perspectiva

    El mar torna a semblar allò que de veritat és: un dels ecosistemes més antics d'aquest planeta.

    Mentre els humans es queixaven de quelcom anomenat "confinament" nosaltres, per fi, hem pogut anar de vacances aquest any. Una ruta que enllaça les corrents càlides amb les fredes ens ha permès experimentar els llargs viatges que fan les balenes, veure el ball de les meduses, admirar quasi a peu de costa les acrobàcies del pingüins i tocar, literalment, amb les nostres aletes, la closca d'una de les tortugues més velles del Pacífic.També hem visitat la gran Barrera de coralls. Encara no hem tornat a casa que ja els hi diem als pares si repetirem l'estiu que vé.

    "Potser" , ha contestat el pare, deixant anar una petita bombolla i eixamplant les brànquies en un sospir quasi mut.

     

    Maggie

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2021

    La meva aventura en el mar

    Va ser fa bastant temps quan tan sols tenia catorze anys, eren èpoques de felicitat, en les que el mar ho era tot per mi, passava els dies contemplant la seva bellesa, llegint algun llibre sobre alguna cosa fascinant, sempre em preguntava que hi havia més enllà del mar, no ho sabia, però no volia esperar a saber-ho, arribava la nit i les estrelles il·luminaven tot el mar amb força i bellesa.

    L'endemà de matinada me'n vaig anar directa a la platja, i vaig agafar una petita embarcació que hi havia per allà.

    I aquell dia amb tan sols catorze anys va començar la meva experiència en el mar, on van passar coses increïbles i d'altres no tan agradables, no vaig trobar final d'aquell immens mar, però va ser una experiència única i inoblidable en la qual vaig tornar a la meva petita casa amb un somriure d'orella a orella.

     

    Claudia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2021

    Sense perdre el compàs

    En Cesc i jo, fa anys, vam fer la volta al món amb l’Aurora, el motoveler d’uns amics. Avui, que estem confinats, la repetirem ballant el tango.

    Jo em deixo portar, i seguint el ritme vaig pensant cap on faig lliscar els peus: de Barcelona, el peu esquerre a Còrcega, València, Màlaga i Lisboa; en canvi el dret, abans d’arribar a Lisboa, fa Menorca, Màlaga i Sevilla.

    Des de Lisboa, ‘de corrida’, primer amb un peu i després amb l’altre, toquem les Açores, les Bermudes, les Antilles i Panamà. El Canal és una obra d’enginyeria impressionat, però només hi podem fer un giravolt, perquè la música empeny endavant. Seguim per les Galápagos, Hawaii, Guam, Nova Guinea i les Filipines. Dues giragonses, ‘quebrada’, i cap a Singapur, les Maldives, Socotra i Aden. Titubeig, doble pas llarg, i ens plantem a Suez. Després Creta, Nàpols i, finalment, Barcelona. Dos girs, ‘sentada’, i...TAANGOOO!

     

    Tokerau

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2021

    Regata de la teva volta al mon

    Sembla que ja sortim i el vaixell es mou molt, hi ha mala mar, m’estic marejant veig a gent voltant per tot arreu, tu vas be ?? et veig apurat, fes fort tot el que es pugui moure i esperem que passi aquest malson.

    No se si estem donant la volta al mon o el mon ens dona voltes.

    Allà al davant veig un altre participant, ens acostarem per si necessitem ajuda, costa atrapar-nos.

    Fem una dormida i quant despertem ja haurà passat la tempesta.

    Popeye, crec que ja arribem allà lluny veig un camió de bombers.

    Els que no tinguin fitxes que baixin, els altres poden canviar de cotxe si volen. Els del vaixell teniu mes fitxes o es que no podeu sortir ?? baixeu i seieu una estona al banc fins que passi el mareig.

     

    lo blau

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.01.2021

    Neonat

    Quan va notar la primera fiblada el vaivé de la nau va recordar-li on era. De lluny se sentien crits i ordres de mariners que suposadament havien d'apaivagar la maltempsada. La nit es presagiava moguda.

    La Cota s'havia aventurat a creuar la mar amb el fill que duia al ventre tot i els mals presagis que s'anunciaven a terra ferma. Però els naixements no cassen amb el temps i l'espai i un dolor agut i cavernós va fer-la estirar i empènyer amb totes les seves forces. A fora, a alta mar, guspires de sal rebotaven a la bancada i el temporal no amainava, calava. La Cota, amb aquella remor de fons va deixar-se dur i amb un darrer esforç va sentir plenitud. Un neonat feia presència al camarot i la dona, extenuada, albirava un nou futur a noves contrades.

     

    Bitàcora

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    La meva mar brava

    Semblava que la tempesta ja començava amainar, feia dies que no podia ni aclucar els ulls, l'huracà que s'havia apoderat del mar, cosa insòlita al Mediterrani, no era pas època d'aquestes disbauxes, però m'havia tocat a mi, en retornar a casa, feia dies que en tenia ganes, la volta al món havia durat més de què tenia previst, i ara tocava meditar si realment havia pagat la pena, de tants dies amb soledat, i patiments.

    Si era cert que les meravelles que tenia al cap eren moltes i mai imaginades, els verds d'Àsia, la grandiositat d'Amèrica, les platges cristal·lines de Nova Zelanda.....però com si la natura volgués tornar-me a l'ara, de sobte el meu estimat far, em va portar a la realitat, ara si, que ja era a casa, la llum esplèndida del far de Formentor una vegada més em dirigia a la meva estimada illa.

     

    Avia 49

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    Alegoría marinera

    Un viejo navío que navega sin rumbo por los siete mares alrededor del mundo surcando con ahínco las tormentas, zarandeado por el viento, encaramándose a la cresta de las olas para luego hundir su proa en el seno de la siguiente, escurriendo chorros de agua salada por los tambuchos con el crujido de drizas y obenques, es una alegoría marinera de la vida de las personas que se afanan en capear las vicisitudes que van asomando a lo largo y ancho del océano de sus existencias.

     

    David d'Ilercavònia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    El poder de la mente

    Sé que no debería quejarme. Barcelona no es la peor ciudad para pasar una pandemia. Pero mis paseos por el puerto no aligeran esa sensación de día de la marmota. De prisión sin barrotes. Veo pequeños veleros y grandes yates. Y sueño despierto. Para volver a despertar enjaulado. De repente me encuentro ante las Drassanes. He pasado delante mil veces, pero igual que muchos parisinos no han estado nunca en la Torre Eiffel, siempre he obviado esta sublime construcción del gótico civil que lleva en mi ciudad ocho siglos. Voy a entrar, total los bares están cerrados. De repente algo me pasa, como si mis circuitos neurológicos despertasen. No sé si son los vivos colores de las embarcaciones o el aroma del salitre de sus maderas. Ahí estoy, surcando los mares que tanto anhelo. El poder de la mente. La felicidad de una vuelta al mundo sin salir de casa.

     

    Plim el Viking

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    Mares de ilusión

    Podía ver el ojo de la tormenta desde la embarcación. El mar embravecido mecía la lancha a la deriva entre las olas. Omar creía que la travesía estaba llegando a su fin. Después de meses preparando su salida al mar había perdido la cuenta de los días que llevaba sin pisar tierra, pero él tenía un objetivo, un destino.

     

    En esos momentos de temor y ensoñación pasaron por su mente los miles de lugares con los que había soñado llegar navegando, descubrir nuevos lugares del mundo y sus gentes… pero cuando abrió los ojos de nuevo, sintió el negro océano en calma. Las gotas de agua que le salpicaban el rostro eran de la fina lluvia que lo recibía perdido en la orilla de una playa. Vio luces, sirenas, gente de rojo, ruidos… había llegado a su destino. Su vuelta al mundo terminaba y empezaba.

     

    Yellow

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    MÁS HAYA DE UNA VUELTA AL MUNDO

    No sé qué día es hoy, pero en alta mar no hay días. Sabes que es hora de dormir cuando las estrellas se convierten en tu sol y el sonido de las velas golpeadas por el aire te cantan una nana. No me quejo de mi soledad, muchos en tierra firme se encuentran solos sin compañía por culpa de esta maldita pandemia.

     

    Yo respiro aire puro sin temer a que de un día para otro un virus me arrebate mi vida. La única preocupación que tengo es que mi velero se estropee y mi causa solidaria no tenga el fin que espero.

     

    Tengo que dar la vuelta al mundo para donar lo recaudado a las investigaciones que permitan terminar con este virus que no deja vivir, y así conseguir que cada vez más gente pueda dar su particular vuelta al mundo.

     

    SANROGI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    EL DESTÍ

    Tot un llarg any d'espera preparant la travessia que em portaria a conèixer món. Just l'endemà m'embarcava.

     

    Foren hores, dies i setmanes de viatge, solcant el mar, amb la situació sota control. Però un dels dies, de cop i volta, vaig trobar-me arrossegada dins d'un corrent format per milers d'éssers, tots desplaçant-se diligents cap a un indret que en aquell moment em fou desconegut. A destí, vaig viure la mort dels meus acompanyants, i els meus ulls van poder gaudir d'una surrealista performance d'esferes blanques flotants, que a mesura que entraven en moviment, s'anaven transformant. Vaig decidir seguir-les durant dies i dies fins, que sense adonar-me, el paisatge es va tornar familiar. Havia tornat a casa.

     

    Va ser més endavant, que vaig descobrir que el destí on l'atzar m'havia portat era el Mar dels Sargassos.

     

    IONA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    La meva vela al voltant teu

    Tenía por de caure por la borda, relliscar al mar sense protecció i perdre per el fred el sentit de la vida, el meu horitzó. Glaçár-me sense sentiments i vida. Les onades batían el casc per l´amura d´estribor i la boira espessa enfonsava el meu cor en una closca de somnis vers com els teus ulls i espuma. Esperança d'arribar als ports de pedra blanca i coral. Continuaré de port en port, de vent en vent, d´illa en illa, de llavi en llavi, per tot el món saltan entre onades blaves. Continuaré fins a donar la volta a esta dona maltractada per tots i que nos donaria tot, és la mare i es diu el mon . Continuaré, sense saber en quin port d´amor arreu del món acabo perquè tot això no té cap sentit sense una ilusió compartida que es la vela que envolta la teva cintura, món meu.

     

    El mero.

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 26.01.2021

    INMENSIDAD, NO TE EXTINGAS

    Al presenciar la fuerza destructiva del mar en el entorno costero, sentí el impulso de izar las velas y navegar en él, para conquistarle y vencerle en su juego. El mar, tan turbio como de costumbre, me brindó la fuerza necesaria para seguir. Fui un tonto al pensar que lo vencería, cuando una ola golpeó la proa de mi embarcación.

     

    El buque terminó hecho añicos y en el frenesí de la tormenta, me preguntaba si estaba despierto o descendiendo hacia lo inevitable. Ante la idea de perder la vida, decidí aferrarme a los restos del mástil y dejé a un lado la racionalidad requerida.

     

    ¡¿ES LO MEJOR QUE TIENES?! ¡VAMOS! –grité como si estuviera poseído.

     

    En respuesta, el mar formó un remolino que me arrastró, hasta lo más profundo de su mundo. Mis súplicas no fueron suficientes y ahora mi cuerpo se convirtió en un banquete, para las criaturas marinas.

     

    Alejandra Aponte

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.01.2021

    LA GRAN AVENTURA DEL "ALONDRA VI"

    Todo estaba envuelto en un ambiente maravilloso. Los días eran fantásticos, la gente que acompañaba a Santiago en el barco siempre sonreía, y eran tan amables con él...Lo cierto es que el reto era arduo y complejo: dar la vuelta al mundo con el “Alondra VI”. Por momentos el objetivo se veía envuelto en brumas, en forma de olas gigantescas que casi les hacían ir a la deriva. Sirenas cautivadoras eran una trampa de la que era difícil escapar. Piratas inoportunos. No había más manjar que el pescado fresco. Pero todo por dar la vuelta al mundo. Tal como Magallanes. La última escala del viaje estaba cerca. En tierra les recibiría una muchedumbre que no dejaría de aplaudir. En el momento en que Santiago era condecorado con una medalla de honor ...despierta en su habitación, por el sonido del despertador. Ay, si todo no hubiera sido un simple sueño…

     

    El Brujo de la Palabra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.01.2021

    Fronteres

    De matinada i amb el seu amor com a bandera, va marxar. "Són, 80 dies són, 80 i cap més" cantava mentre feinejava escabellada dins el vaixell. Il·lusionada per descobrir la profunditat i textura dels mars del món, va hissar veles. Sempre havia cregut que el mar no tenia fronteres i volia viure arrelada en el vent, amb el sol com a senyor del dia i la lluna com a reina de la nit. Aviat, però, va descobrir que no tenia el passaport adequat per aquesta aventura i va haver de girar cua.

     

    Gata Gris

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.01.2021

    Tots els tons del blau

    Viatjo sense descans, lleugera, rítmica, gairebé etèria. Recorro distàncies ingents, 

    bressolada pels corrents, embolcallada pel plàncton, acompanyada pels cants de les

    balenes. Els dofins m’expliquen confidències. Les algues em fan pessigolles a les parpelles. Voltes i més voltes, al món, sense parar.

     

    Abans no hi vivia, al mar. No és el que jo havia projectat per a mi. Naufragar va ser un tomb inesperat.

    Ja no enyoro la vida lliure de gana i de por que es viu a l’altra riba. No necessito res ni ningú. Em deixo anar; em deixo portar per les aigües i pel vent. Em dissolc tota i us espero. Em desdibuixo i m’integro en cadascuna de les gotes, tenyida de tots els tons del blau imaginables. No en tinc cap, de pressa. Aquí ens retrobarem i continuarem viatjant, en moviment per sempre més, dins d’aquesta mar blava que ens dona i ens pren la vida.

     

    Fractal

    Llegir més / Leer más

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren