Segueix-nos
    • ELS MICRORELATS
    • 10.07.2020

    Entrega de premis /Entrega de premios

    El Museu Marítim de Barcelona, amb el patrocini de Casa del Libro i la col·laboració de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Seix Barral, Espasa, Destino Infantil Juvenil, Planeta, la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, ha convidat als guanyadors i guanyadores del VIII Concurs de Microrelats Marítims a participar en una recepció d'entrega de premis.

     

     

    L'acte, celebrat el 9 de juny a les 17.30 hores, s'ha dut a terme sense públic com a conseqüència dels problemes derivats de la pandèmia del Covid 19. Tot i això, els premiats han pogut assistir acompanyats dels seus familiars més propers. A més de recollir els premis, els assistents han tingut l'oportunitat de participar en una visita guiada de la mà de Mireia Mayolas, Cap de l'Àrea d'Educació i Activitats del museu.

     

    Com a reconeixement, s'ha demanat als guanyadors i guanyadores que fessin un vídeo llegint els seus microrelats premiats. Aquests estaran disponibles pròximament en aquest blog.

     

    Aprofitem per felicitar els guanyadors i guanyadores, als finalistes i agrair a tothom què hi ha participat.

     

    Fins a la pròxima edició! Us hi esperem!

     

    Descarrega't el recull de microrelats guanyadors   Microrelats guanyadors 2020

     

     

    El Museo Marítimo de Barcelona, con el patrocinio de Casa del *Libro y la colaboración de la Red de Museos Marítimos de la Costa Catalana, *Seix *Barral, Espasa, Destino Infantil Juvenil, Planeta, la Red de Bibliotecas de la Diputación de Barcelona y el Servicio de Bibliotecas de la Generalitat de Cataluña, ha invitado a los ganadores y ganadoras del VIII Concurso de Microrrelatos Marítimos a participar en una recepción de entrega de premios.

     

    El acto, celebrado el 9 de junio en las 17.30 horas, se ha llevado a cabo sin público como consecuencia de los problemas derivados de la pandemia del Covid 19. Aun así, los premiados han podido asistir acompañados de sus familiares más próximos. Además de recoger los premios, los asistentes han tenido la oportunidad de participar en una visita guiada de la mano de Mireia Mayolas, Jefe del área de Educación y Actividades del museo.

     

    Como reconocimiento, se ha pedido a los ganadores y ganadoras que hicieran un video leyendo sus microrrelatos premiados.  Estos estarán disponibles próximamente en este blog.

     

    Aprovechamos para felicitar los ganadores y ganadoras, a los finalistas y agradecer a todo el mundo que ha participado.

     

    Hasta la próxima edición! Os esperamos!

     

    Descárgate los microrelatos ganadores  Microrelatos ganadores 2020

     

    Llegir més / Leer más

    • ELS MICRORELATS
    • 23.06.2020

    Els finalistes / Los finalistes

    Aquests són els microrelats finalistes del VIII Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona.


    CATEGORIA A 
    Persones nascudes entre els anys 2008-2010 (10 -12 anys)

    Las latas Khali

    La caída por el váter Estrella

    Bajo las olas del mar Charli

    Las profundidades oscuras Loca

    El barco Bàsquet

    Ruptura Magdalena

    Tortugues en perill PRESIDENT

    Malditos plásticos Marítim

    Un rescate en el mar Onades

    Salvamos a una ballena EL VAIXELL

    Oceanólogos en el mar La costa

    Un Rescat al mar Agatha Watson


    CATEGORIA B
    Persones nascudes entre els anys 2005-2007 (13 -15 anys)

    Por no, respecte sempre XC


    CATEGORIA C 
    Persones majors de 16 anys

    Un malson massa real Llum

    La Pols Hesse

    Odissea africana Biel

    Penyores d’ultramar arpò

    Esperança Rudra

    Ona Enif

    Irreal Valeria Font

    Echando cuentas deria

    És Fatoumata

    La mar em va fer lliure Da Nala

    Hipocresía Mirmanda

    La traición Sanromgi

    Navegant per les profunditats Gat Negre

    L’última carta Savage

    Viatge per valents Nura

    Salgari Carles Ventimiglia

    Havanera de salvament Rafael del mar

    Nedar entre plàstics IKI

    El segon Gènesi Dídac

    Cafè grec o turc? Rafael d’Abadal

    Bones intencions Obrellaunes

    Nereides Posidó

    SOS HO2

    Mujeres contra el mar Petrache

    Rescate en el mar? número2

    Sueño Dos Lagarto

    Esperança Lapislàtzuli

    Enmig Aquilu

    Pasteres MAnPerAle65

    Rescat no desitjat Josep Sendra

    (IN)SOMNI ritaamart

    SIRENES POLISÈMIQUES Asimov

    JOC DE NENS Quantum

    EL RESCAT Maricel

    MAR VACILANTE Werner Heisenberg

    Destí Biodolphin

    MAR DE PLASTICO Juan Talego

    INVISIBLES INA

    I per què canten les petxines? Lola Rigolella

    Ulls Garibaldi

    Vaixells de paper Estrella i Lluna

    Llegir més / Leer más

    • ELS MICRORELATS
    • 16.06.2020

    Ja tenim guanyadors! / ¡Ya tenemos ganadores!

    Aquests són els microrelats guanyadors del VIII Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona. Felicitats a tothom!

     

    CATEGORIA A 
    Persones nascudes entre els anys 2008-2010 (10 -12 anys)

    1r premi: Pensem en el mar (Aina)

    Guanyadora: Aina Fuster Sánchez

    2n premi: L’avi Jaume (Gati Miau)

     Guanyador: Ares Peula Marin

    3r premi: Rescat il·luminat (Regina Phalange)

    Guanyadora: Elena Ayarte Valdés

     

    CATEGORIA B
    Persones nascudes entre els anys 2005-2007 (13 -15 anys)

    1r premi: UN RESCAT AL MAR: Història d’una refugiada (Checa)

    Guanyadora: Mariona Checa Hernández

    2n premi: JO, NÀUFRAG (Gasela)

    Guanyadora: Gisela Casas Mauri

    3r premi: El destí (Galindó daurat)

    Guanyador: Luc Linares Fordham

     

    CATEGORIA C 
    Persones majors de 16 anys

    1r premi: DON'T DISTURB (Bartleby)

    Guanyador: Rafael Olivares Seguí

    2n premi: MARE (chiaabi)

    Guanyadora: Mari Carmen Carrera Valiña

    3r premi: MUDANÇA (Sir Ricard II)
    Guanyador: Ramón Ferreres Castell


    L'enhorabona a totes les guanyadores i els guanyadors!

    I gràcies a tothom per participar. El jurat ha tingut una feina molt difícil per escollir només tres microrelats guanyadors de cada categoria.

    Aquest any, degut al context generat per la covid19, no farem acte d'entrega de premis obert al públic. Això però, no vol dir que no fem res! Ens posarem en contacte amb els guanyadors per recollir el premi i trobar-nos al Museu. Aviat tindreu notícies nostres!

    ____________________________________

     

    Estos son los microrelatos ganadores del VIII Concurso de Microrelatos del Museu Marítim de Barcelona. ¡Felicidades a los ganadores!

     

    CATEGORIA A 
    Personas nacidas entre los años 2008-2010 (10 -12 años)

    1º premio: Pensem en el mar (Aina)

    Ganadora: Aina Fuster Sánchez

    2º premio: L’avi Jaume (Gati Miau)

    Ganadora: Ares Peula Marin

    3º premio: Rescat il·luminat (Regina Phalange)

    Ganadora: Elena Ayarte Valdés

     

    CATEGORIA B
    Personas nacidas entre los años 2005-2007 (13 -15 años)

    1º premio: UN RESCAT AL MAR: Història d’una refugiada (Checa)

    Ganadora:: Mariona Checa Hernández

    2º premio: JO, NÀUFRAG (Gasela)

    Ganadora: Gisela Casas Mauri

    3º premio: El destí (Galindó daurat)

    Ganador: Luc Linares Fordham

     

    CATEGORIA C
    Personas mayores de 16 años 

    1º premio: DON'T DISTURB (Bartleby)

    Ganador: Rafael Olivares Seguí

    2º premio: MARE (chiaabi)

    Ganador: Mari Carmen Carrera Valiña

    3º premio: MUDANÇA (Sir Ricard II)
    Ganador: Ramón Ferreres Castell


    ¡Enhorabuena a todas las ganadoras y los ganadores!

    Y gracias a todas y todos por participar, el jurado ha sudado tinta para poder escoger únicamente tres microrelatos ganadores de cada categoría.

    Este año, debido al contexto generado por la covid19, no haremos acto de entrega de premios abierto al público. Esto pero, no quiere decir que no hagamos nada! Nos posaremos en contacto con los ganadores para recoger el premio y encontrarnos en el Museo. ¡Pronto tendréis noticias nuestras!

    Llegir més / Leer más

    • ELS MICRORELATS
    • 02.06.2020

    Termini finalitzat! / ¡Plazo finalizado!

    Diumenge 31 de maig va finalitzar el termini de presentació de relats del concurs d'enguany. Des del Museu Marítim volem agrair-vos la vostra participació en aquest projecte que conjumina literatura i patrimoni marítim. 

    Ara només ens queda publicar els relats que han anat arribant durant aquests últims dies i conèixer els relats guanyadors. Això serà el dia 17 de juny, quan publicarem el veredicte del jurat en aquest mateix blog. Us informarem de com i quan tindrà lloc  l'entrega de premis . Atenció al blog, perquè anirem informant! . 

    Un cop més, gràcies a tothom!

    Domingo 31 de mayo finalizó el plazo de presentación de relatos del concurso de este año. Desde el MMB queremos agradecer vuestra participación en este proyecto que aúna literatura y patrimonio marítimo.

    Ahora tan solo falta publicar los relatos que han ido entrando durante los últimos días y conocer los relatos ganadores. Esto será el día  17 de junio, cuando publicaremos el veredicto del jurado en este mismo blog. Os informaremos de cuándo y cómo tendrá lugar la entrega de premios. Atención al blog, porque iremos informando

     

    Una vez más, ¡gracias a todos y a todas!

    Llegir més / Leer más

    • ELS MICRORELATS
    • 06.02.2020

    Comencem! / ¡Empezamos!

    Obrim ja el termini de presentació de microrelats! A partir d'avui, ja podeu enviar-nos els vostres microrelats. Aquest any, us proposem el tema UN RESCAT AL MAR per ambientar les vostres creaciones. Només heu d'entrar a la pestanya PARTICIPA! i omplir el formulari amb les vostres dades i el vostre microrelat.

    Avís!  Nova data de finalització del concurs el 31 de maig! Properament anunciarem guanyadors i com farem entrega de premis.

    Anirem publicant les vostres creacions en aquesta mateixa pestanya a mida que ens vagin arribant. Esperem publicar els primers relats el més aviat possible! Recordeu que no poden excedir les 150 paraules!

    Ànims i molta sort a tot/es els/les participants!

    ¡Abrimos ya el plazo de presentación de microrelats! ¡A partir de hoy, ya podéis enviarnos vuestros microrelatos. Este año os proponemos el tema UN RESCATE EN EL MAR para ambientar vuestras creaciones. Tan solo tenéis que entrar en la pestaña PARTICIPA! y rellenar el formulario con vuestros datos y vuestro microrelato.

    ¡Aviso! A causa de la COVID-19 hemos prorrogado la fecha de finalización del concurso. Próximamente determinaremos la fecha.

    Iremos publicando vuestras creaciones en esta misma pestaña a medida que nos vayan llegando. ¡Esperamos publicar los primeros relatos lo antes posible! ¡Recordad que no pueden exceder las 150 palabras!

    ¡Ánimo y mucha suerte a todos/as los/las participantes!

    Llegir més / Leer más

    • ELS MICRORELATS
    • 27.01.2020

    VUITENA EDICIÓ A LA VISTA! RESCAT AL MAR / ¡NUEVA EDICIÓN A LA VISTA! RESCATE EN EL MAR

    Ja tenim gairebé a punt la nova edició del Concurs de Microrelats de temàtica marítima!

     

    Aquest any us proposem un tema que, malauradament, és notícia dia sí dia també des de fa ja massa temps. Parlem del RESCAT AL MAR. Un tema trist, però al mateix temps un bon recurs per imaginar històries de fugides, de generositat, d'ajuda humanitària, de desesperació, de lluita incansable, d'esperança, de vida, de mort i de tantes altres coses...

     

    Així doncs, tots els relats hauran d'inspirar-se en aquest tema, però sense més restriccions. L'elecció de gènere literari corre a càrrec de la imaginació de cadascú.

     

    Recordeu que els relats no poden superar les 150 paraules, que es poden escriure tant en català com en castellà i que ens els heu de fer arribar mitjançant el formulari que trobareu en aquest mateix blog, a la pestanya PARTICIPA! Aquesta pestanya l'activarem el proper 6 de febrer!

     

    Teniu tota la informació necessària a la pestanya de les Bases. 

     

    A partir del dia 6 de febrer obrirem el termini de presentació, i tindreu temps d'enviar-nos les vostres obres fins el 13 d'abril. 

     

    Com sempre, posem al vostre abast l'etiqueta #mmbmicrorelats per si voleu animar el concurs des de Twitter.

    Que els rescats al mar us inspirin! La nova edició és a punt de començar!

     

    ___________________________________

    ¡Ya tenemos a punto la nueva edición del Concurso de Microrelatos de temática marítima!

     

    Este año os proponemos un tema que, por desgracia, es noticia día tras día desde hace ya demasiado tiempo. Hablamos del RESCATE EN EL MAR. Un tema triste, pero al mismo tiempo un buen recurso para imaginar historias de huidas, de generosidad, de ayuda humanitaria, de desesperación, de lucha incansable, de esperanza, de vida, de muerte y de tantas otras cosas...

     

    Así pues, todos los relatos deberán inspirarse en este tema, pero sin más restricciones. La elección del género literario corre a cargo de la imaginación de cada cual.

     

    Recordad que los relatos no pueden superar las 150 palabras, que se pueden escribir tanto en catalán como en castellano, y que nos los tenéis que hacer llegar mediante el formulario que encontraréis en este mismo blog, en la pestaña PARTICIPA. ¡Esta pestaña la activaremos el próximo 6 de febrero!

     

    Tenéis toda la información necesaria en la pestaña de las Bases. 

     

    A partir del día 6 de febrero abriremos el plazo de participación, y tendréis tiempo de enviarnos vuestras obras hasta el 13 de abril. 

     

    Como siempre, ponemos a vuestra disposición la etiqueta #mmbmicrorelats por si queréis animar el concurso desde Twitter.

     

    ¡Que los rescates en el mar os inspiren! ¡La nueva edición está a punto de arrancar!

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.06.2020

    Cendres

    El dofí no ho aconseguiria. Per més que se li posava a sota, el petit nàufrag no es sabia subjectar, i queia una i altra vegada.

    M'hi vaig llençar a tota velocitat i el vaig poder agafar. El seu diminut braç estava fred i rígid. El vaig dur a la platja, i em vaig quedar al seu costat mentre arribaven els de la barca a recuperar el seu petitó.

    I llavors vaig mirar el menut jacent a la sorra. No s'assemblava a d’altres que havia recollit abans d'entre les ones. Tan rígid, tan brillant, tan rodó. Vaig buscar els seus ulls, però només hi havia unes marques: W.G.T. 1929 - 2020 víctima del COVID.

    Vaig mirar el dofí, que des del mar em saludava, feliç.

     

    GAVINA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.06.2020

    Vides paral·leles

    He perdut la noció del temps que portem esperant que algú ens doni una solució. Quan vaig decidir llançar-me a complir el meu somni de fer la volta al món al Costa Deliziosa, ningú imaginava que arribaríem a això. I ara, aquí estem, amb tots els luxes que podríem demanar, tot en un lloc. No estem en risc de quedar-nos sense recursos, ja que l’abastiment del creuer és immens, i no deixaran pas que ens morim de gana. Tot i això, la por no deixa d’infiltrar-se en el meu cap.

    Quantes setmanes hem de conviure amb la incertesa? Em pregunto com ho fan les persones que no hi caben a les seves barques, que es moren devorats pel mar. Penso en les persones que deixen el seu destí en mans d'aquesta gran massa blava, perquè fins i tot morir buscant una vida millor val més que no intentar-ho.

    Delicious Coast

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.06.2020

    Abans no marxis, espera'm.

    Si em bufes el clatell amb força perquè et canti una cançó,

    vindré a buscar-te d’amagat entre els meus racons,

    em despendré en petits trossets esllavissats al teu cantó,

    que colpeges amb ràbia quan dormo a fons.

    Però d’aprop t’oloro la pell que em deixes salada,

    on als meus peus et trobo sempre,

    i de lluny t’escolto quan la brisa es calmada,

    quan ja és hora baixa i llum de vespre.

     

    Però no marxis encara,

    espera.

     

    Vull escoltar la teva veu, la que duus dins,

    la que em desperta i la que et ploro.

    La que omplo de llàgrimes dolces la teva panxa

    i et penetro amb força quan fa tempesta.

    Ara t’escolto per uns instants,

    llençant-me al buit fins a desaparèixer,

    quan ja he regat les nostra terra,

    i de les teves mans puc tornar a néixer.

     

    AMA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.06.2020

    MARINER

    Em vaig ofegar el primer dia de primavera de 1878. I us asseguro que vaig lluitar aferrissadament per sobreviure. Però finalment, el mar em xuclà, lentament... Al poc, la claror minvà, i m'envoltà una foscor mortuòria.

    Allà, deixà de respirar.

    Vaig morir aviat. És un estat d'ànim alterat, semblant al presagi d'una travessia maleïda.

    Sentí ira. I em maleí a mi mateix per haver mort. Perquè ara he après que no ens podem fiar de la calma, que és millor defugir de la tempesta que solcar-la, que no podem baixar la guàrdia per reverenciar un poderós crepuscle.

    Vaig començar a respirar de nou quant el contramestre em colpejava els pulmons a coberta. Els hi va costar rescatar-me.

    - Ha tornat.... – Murmurà.

    I tota la tripulació parà l'oïda, com si el temps s`hagués aturat. D`ençà d'aquell dia, tots m'anomenaren “Mariner”.

     

    NAU

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    Azul

    Te veo. Cada día. Desde mi ventana. Tu luz se refleja en mi piel blanca, herencia de ese norte que durante un tiempo adopté. Pienso en el dinero, en la seguridad, en todo este tiempo encerrada en una habitación sin nombre.

    Nada que ver con la vida. O al menos con el significado que me gustaría darle.

    Pero algunas mañanas mi piel amanece color canela. Como si durante la noche los paisajes que abrazas entre golfos y bahías se hubieran pegado a mi cuerpo. Tu azul intenso despierta mis ganas de nadar, de ver el horizonte al borde de tus acantilados, conocer tus pueblos, hablar con tu gente y dejarme acariciar por la luz de tus faros al anochecer. El vaiven de las olas me rescatan del letargo y la vida florece. De nuevo mi pelo envuelto en tu brisa. De nuevo en mi boca el sabor de tu sal.

     

    Celobert

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    VAIXELLS DE PAPER

    Mare.

    Aquella nit érem vaixells de paper a la deriva, surant en el vaivé aterridor d’un calidoscopi d’estrelles.

    Jo era tot just una barqueta acabada de botar i amb prou feines treia la barbeta de l’aigua, recolzant el pes de l’armilla salvavides sobre les restes d’un avi naufragat.

    Un a un, lentament, us rendíreu, i deixàreu que l’aigua acabés xopant el paper de les múltiples capes de roba i les engrunes que havíeu salvat de la pastera enfonsada.

    Mar endins.

    A tu.

    Abans de deixar-me endur també per la foscor.

    Però de cop, la llum.

    La vida.

    Mare.

    Avui faig sis anys. Un any i mig després del rescat a Lampedusa, llisco per la drassana de la meva mà un vaixell de paper i salpa, lentament, mar enllà.

    Recordant aquella flota de vaixells que fórem. Que vàrem deixar de ser.

    Per tal que no es repeteixi.

    ESTRELLA I LLUNA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    Ulls

    Imagina’t uns ulls. Imagina’t uns ulls tristos, plorosos, porucs com els d’un infant que no troba sa mare. Uns ulls preocupats, angoixats, espantats, temorosos, horroritzats per un present que no voldrien haver d’estar patint. Imagina’t una mà estesa, oberta, ferma, decidida. Una mà germana a la que aferrar-se. Una mà que transforma aquells mateixos ulls en uns ulls plens d’esperança, alegria i somnis. Són a tocar de la felicitat que tot ésser humà persegueix al llarg de la seva existència. Un ulls joiosos, exultants, eufòrics, il•lusionats, plens d’utopies futures que deixen enrere una travessada per mar incerta, arriscada i perillosa per fugir d’un infern que sortosament ja és passat.

    Garibaldi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    La platjeta

    L’estiu del 69 jo tenia 6 anys, a penes si sabia nedar. L’avi ens duia cada migdia a fer un capbussó a la platgeta dels Frares amb la Tuna, la gossa lloba belga, negra com el fum d’estampa. El 600 quedava aparcat damunt els muntanyams de sorra.

    La tarda del 16 de juliol de 1969, el Xavi i jo estàvem asseguts, cap per avall, a les cadires del menjador de casa. Aquell compte enrere era una premoció del que dies després va passar a la platja de Ribes Roges, la que nosaltres en dèiem “dels toldos”, davant l’Hotel Cèsar.

    La història del rescat especial fou per un patí de pedals que havíem llogat amb el papa. Mig ofegat van salvar-me quan jo ja veia les estrelles, les del fons marí.

    Amb gran esglai em van traure portant-me corrent a la riba. No hi tocava. Culpa de la platjeta.

     

    Neptunià

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    La mar, olor de llibertat (any 2016)

    Els ulls enfoquen aquella embarcació. Llegeixo Astral al costat d’Open Arms. Em pregunto pel significat de la primera paraula, no vol dir res. El vaixell té un passat de rics i ara un present de miserables, com el meu.

    Un home em subjecta mentre passo de la llanxa a la deriva a la seva moderna i fiable. És el primer contacte masculí des de fa mesos que no és per agredir-me.

    Dirigint-nos cap a l’Astral em sento segura malgrat la mar. La foscor nocturna i l’infinit blau diürn han desaparegut dels meus pensaments. Pujo. M’assec envoltada de dones.

    La mar ara flaira llibertat. Abans pudia a frontera, mort, violació, captiveri. Però sembla que aquests homes en la mirada amaguin que el nostre turment no ha acabat. La mar que per uns és oci per nosaltres seguirà sent barrera. Tot depèn del costat on s’ha nascut.

    Mèdol

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    Del azul del cielo al negro de la nada

    Todo empieza flotando, estás solo, flotando.

    Contemplas la extensión ilimitada. El celeste firmamento de una bóveda que te resguarda por última vez.

    El agua te mece, balanceándote en el océano, distante, remoto.

    Lejos de aquellas orillas, que un día, creíste serían tuyas.

    Una tierra baldía por descubrir y volver, fructífera, a su lado.

    Una línea firme, convertida ahora en una arista alejada.

    Repentinamente, todas aquellas figuras que formaron parte de algo, hoy completan, difuminadas, el silencio salífero que hallas bajo las olas.

    Dejas escapar el aire, desalentado. Los instantes que aguardabas como rescate, hogaño apagados.

    ¿De qué tenía forma la redención? ¿Con quién querías guardar el tiempo?

    Ninguno te escucha o te oye. Nadie te lee.

    Todo acaba hundiéndose, estás solo, te hundes.

    Salvo por el recuerdo, el de sus ojos.

    Cierras los tuyos, encuentras sus bordes, atesoras la evocación.

    La oscuridad abisal te enclaustra, encerrado, arrinconado y sin perdón.

     

    Pablo Sogas

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    Mar infernal

    La suor s’evaporava pels ardents rajos de sol que incidien sobre les nostres pells cremades i en deixaven la sal incrustada. Nosaltres ens dedicàvem a llepar-la com si fos el menjar més suculent que havíem tastat mai i és que era l’únic àpat que tastàvem dia rere dia. La calor ens marejava, veiem l’horitzó difuminat i al·lucinàvem amb vaixells que venien a rescatar-nos d’aquella precària pastera.

    Un cop la lluna ens il·luminava des del cel estrellat, el fred se’ns colava dins i les onades envalentides ens sacsejaven com volent fer-nos caure a la foscor de les profunditats del mar. Llavors, anhelàvem la xafogor del sol i pregàvem perquè el temps passés més de pressa.

    Així que, el dia que vam albirar un vaixell de rescat i vam haver comprovat que no al·lucinàvem, vam sentir una sensació de seguretat que mai abans havíem sentit.

    Sense saber que l’infern acabava de començar.

     

    Turing

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    No s'han de mullar

    S’aferrava a la armilla salvavides. No tothom en tenia. Tots es miraven amb recel. Si li passés res, qui seria el primer en arrancar-li?. S’abraçava a sí mateix, com quan la mare li cantava per les nits. No s’havien de mullar. Tot i haver-los protegit amb plàstic, si queia a l’aigua aquells papers no li servirien de res.

    Tot va passar molt ràpid. Aigua, crits, fred, cops, sirenes, una llum blanca...decideix deixar-se anar. El seu cos cau, s’enfonsa. De sobte una força li empeny cap amunt. Silenci.

    Quan obre els ulls està a terra. Algú se li apropa. L’han rescatat a dues milles de la costa, li expliquen. Com estàs?. Pots parlar?. Intuïtivament s’obre l’armilla. El plàstic s’ha mullat però els papers han aguantat. Tinc estudis! És el primer que li surt de la boca a l’hora que ensenya els papers com si fossin un tresor. Només vull treballar!

     

     

    Peix lluna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.05.2020

    I per què canten les petxines?

    I va agafar una vella maleta, la va omplir amb una clau de sol, notes musicals, rialles i molts petons. L'endemà, va salpar a la mar antiga, conquerint les seves pors. Somiava en dibuixar a la lluna uns quants pentagrames i cantar moltes cançons, però el seu vaixell es va enfonsar. Des de llavors, les petxines canten agraïdes a la vora de la mar.

    Lola Rigolella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.05.2020

    Invisibles

    Vuelvo la mirada hacía el horizonte intento no pensar ; pero es inútil. El ruido de las bombas araña mis oídos , me debato entre sentimientos enfrentados, pero el hambre ha ganado la batalla. Apenas me quedan fuerzas y al igual que mis compañeros me aferro a ti. Nuestra lucha no puede diluirse en este mar en calma, invisibles al mundo un gigante que nos da la espalda, aun así no perdemos la esperanza.

    La carta escrita en un perfecto ingles llego a mis manos en una botella lamida por el agua que las olas arrastraron hasta la orilla después del temporal (Gloria) estaba fechada en febrero de 2016 justo cuando el OPEN ARMS realizó sus primeros rescates.

    INA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.05.2020

    Postal de mar

    Inspiro amb força. Lentament noto com se’m enganxa la sal als rínxols. L’olor intensa de la brisa i el compàs lleuger de les onades em fan intuïr que he arribat al meu racó. Caço una petxina. La ressegueixo i la foscor dels meus ulls es transforma. Aquell tacte em fa veure’m de nou a la vora del mar, amb el banyador de ratlles i la tovallola destenyida. Deixo que em llisqui el vestit i avanço fins notar entre els dits dels peus aquella sensació de sorra mullada. I és llavors quan el mar em rescata els colors d’aquella escena; i per un moment, torno a veure la paleta de blaus intensos i recordo el color de cel d’agost banyant l’espuma. Els ulls clucs em guien i amb el meu bastó fidel torno a travessar la platja, impregnant-me les pupil•les d’aquella postal d’infància, notant el gust dels pinyols de síndria.

    Closca

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.05.2020

    Sense saber-ho, m'ha rescatat

    Aquí estic, amagat dins d'una barca vella, esquerdada i pudent, esperant la persona amb la que he contactat, la que m'acompanyarà cap a un futur esperançador.

    Enrere deixo una família. Sóc el gran de quatre germans, tinc 16 anys. L'Asimah en té 10, en Jusuf 7 i la petita Jessenia 4. El pare va marxar, qui sap on i qui sap per què. La mare treballa a casa cosint vestits per les veïnes. La mare sempre cus.

    Continuo esperant dins la barca vella, esquerdada i pudent. Cada vegada tinc més por. Ara escolto dues persones que parlen, paro amb atenció l'orella. Parlen de confinament, parlen d'alarma i d'un virus. Sento la mateixa por d'abans però aquesta por també li afegeixo tristesa.

    Surto de la barca vella, esquerdada i pudent. Corro, els ulls em ploren. Arribo a casa. Abraço la mare que cus. Aquesta vegada el mar, sense saber-ho, m'ha rescatat.

    Met

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.05.2020

    MAR DE PLASTICO

    Hace 6 meses que mi velero chocó contra un container.

    Navegaba en solitario por el pacífico, rumbo a Avalon Bay, cerca de Los Angeles, partí de Japón. Ahora no tiene importancia ni el origen ni el destino.

    El impacto me lanzó de la cama; cuando navegas en solitario también has de dormir, aunque tus periodos de suelo no excedan los 90 minutos.

    Salté al exterior a comprobar contra que había chocado, comprobando que estaba inmerso en un mar de basura de plástico, colonizado por aves, peces y hasta cangrejos y percebes, gracias a lo cual aun sobrevivo. La basura me impide navegar y salir de la zona. Mi situación actual es 37º25'N 137º 42'W, no funcionan la radio ni la baliza, pongo este mensaje en esta botella por si alguien la encuentra ayude en mi rescate. Lanzo la botella sin demasiadas esperanzas, a su alrededor hay millones de botellas flotando.

    juan talego

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.05.2020

    Blava

    Blava. Sí, blava: farcida del color dels teus ulls. Farcida del color de milers d'ulls.

    Ulls que somriuen, que desitgen, que admiren, que meravellen, que estimen.

    Però ulls que també ploren.

    Ulls que també criden.

    Ulls que parlen sense pronunciar paraula, però que transmeten.

    Ulls amb què mires, però no observes.

    Ulls amb què miren, però no observen.

     

    Blava. Sí, blava: blava com allò que és bonic de la vida.

    I blava com l'indret en què aprenem a nedar.

    I blava com l'indret on l'adeu de l'empatia deixa pas a l'individualisme.

    O a la manca d'humanitat.

    O al conflicte.

    O a la guerra.

    O a la mort.

    Bruno Domingo Sola

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.05.2020

    Plors del mar

    El so de l’aigua a la vora del mar em porta records antics de tu i de mi. L’aigua t’enyora i amb cada onada es fa més pesat arribar a terra ferma.

    Les llàgrimes salades dels meus ulls s’amaguen sota el mar i ja no les puc reconèixer.

    Ja no tinc forces per a seguir remant i no hi ha vent que em porti enlloc. Desitjo quedar-me aquí, hem passat per tants moments que tots dos som u. Ni el mar ni jo enyorem ningú.

    Pájaros de barro

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 22.05.2020

    La meva pau

    A dins la tormenta només cal mirar-te, no tinc por de dir-te que ets la pau de la meva ànima, dels teus blaus trec l'esperança, de saber-me viva, de sentir nostàlgia. El meu rescat es poder observar-te, triunfant el riure, plorant sense llàgrimes, només entenent que hi som per sempre, en tot moment, vine i atrapam, no em deixis mai, tú no, tú parla.

    Només tú i jo, només a l'alba.

     

    SCT

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.05.2020

    Quí et rescata a tú?

    Sense poder olorar-te, ni sentir-te a la meva pell durant tants mesos, avui, vaig a retrobar-me amb tu.

    Arribo, i et veig immens, com sempre.

    Però la teva bellesa exterior, univers de verds i blaus, ha canviat ... alguna cosa flota a sobre teu, alguna cosa jeu en el teu fons, alguna cosa et vol ofegar!

    Sense pensar-ho, em despullo i em submergeixo en tu per salvar-te, i surto embolicada en plàstics.

    Avui t'he rescatat jo a tu.

    El meu estimat mar, mereixes que tots et rescatem de nosaltres mateixos.

    LaBitxa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.05.2020

    Destí

    Aigua i més aigua, salada, a vegades ferotge a vegades tranquil·la...el mar. Quantes històries secretes amb final feliç o amarg ens podria explicar. Ara porta una barca petita i vella amb cinc ocupants deshidratats, desnutrits, mullats del seu constant vaivé, tots ells amb un únic destí... la llibertat. Porten cinc, sis o deu dies navegant a la deriva, qui ho sap. Un vaixell s'hi creua, han estat afortunats, arribaran a terra ferma. Un cop allà, viuran una altra realitat però amb sort aconseguiran el somni que els va empènyer a llençar-se al mar... l'anhelada llibertat.

    Biodolphin

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.05.2020

    Profundidad

    Bostezó estirando los brazos sobre el colchón que separaba su espalda del cemento. Cuando abrió los ojos y vio el azul del cielo, pensó que no, que no podía ser este el mismo cielo que veía esos días desde la balsa, mar adentro.

    Sara

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.05.2020

    Grop

    L'ànima a l'ensurada, amb abalisament cardinal, quan hem abandonat les amarres.

    Maleïda vorticitat.

    Des de la cambra de derrota, avís a navegants: el port més segur és sempre al moll de l'os.

    Màrmara

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.05.2020

    Las Espigas Rotas

    Las nubes se manifestaban trazando un oleaje esponjoso, convirtiendo la caída del atardecer en un pequeño océano estival.

    Los ojos de Elio dibujaban un par de surcos húmedos que parecían ensanchar la inmensidad del nimbo lluvioso que contemplaba estirado en aquel campo de trigo.

    El viento mecía las espigas con un vaivén ondulado, difuminando la lejanía en el esbozo crepuscular de una noche de verano.

    Una más en la extensión confinada. Los despojos de una cuarentena a la que tenía que hacer frente en soledad.

    El sol se escondía, alzando las sombras del anochecer, el lugar donde sus recuerdos más dolorosos abrían una lacerante remembranza, y la depresión, condimentaba la evocación del pasado con la misma efervescencia que el alcohol arde sobre un corte reciente.

    Se encontró pensando en el mar, flotar en él. Entre tanto, se hundía.

    La calígine lo sumergió, esperando un rescate… que jamás llegó.

     

    Paterson

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.05.2020

    IMMIGRANT

    Fugia dels baoabs i pel desert daurat, després destrossat a la presó a Líbia. Tot va ser un infern. Extenuat sense res, ara és a la barcassa a la deriva, sobre el mar insegur, busca la lluna, s'encomana als estels, a punt d'enfonsar-se, sense poder moure's. De sobte arriba una remor, són les llanxes de rescat amb les armilles salvavides, els han localitzat, una veu, 'Attention, nous venons vous aider, we come to help you'. Es para el motor. A poc a poc es queda la barca quasi buida, ja no hi ha cap dona ni nen, només els morts, després els comptaran, una mà l'ajuda a pujar a la llanxa. Amb cura passarà al vaixell, el metge el revisarà, es dutxarà i amb roba eixuta beurà aigua i tindrà àpat, es refarà. Ara està content, és viu, un altre moment es demanarà què li passarà per Europa.

    EL CAPITÀ

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 15.05.2020

    Trobem-nos

    De nit, quan la distància et caigui al damunt com una llosa, a pes mort, ancora’t a la mar i deixa’t omplir de la seva melodia; desprèn-te de la recança de la teva ànima i escolta-la. Allà, a la infinitud de la seva naturalesa, bé al clamor de les seves onades, o bé a la serenitat del seu repòs, tan sols allà, és on ens trobarem. No ens caldran maletes ni embarcacions, en tindrem prou amb convergir en un mateix punt focal per, tot i estar físicament separats, sentir-nos. Quan els núvols eclipsin la lluna, quan la pluja ens impedeixi divisar les estrelles, sempre ens quedarà la mar com a punt d’unió i convergència; com a fidel mirall de la infinitud del nostre vincle.

     

     

    Siket

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 04.05.2020

    JO, NÀUFRAG

    Desperta, mira el mar, menja quatre rampoines, vomita-les, i a dormir. Dos de Juny porto dos mesos, vuit dies i quinze hores així. Tot per voler fer un "viatget" del qual hauria de sortir viva i alegre, però en lloc d'això sóc l'única de 2030 passatgers que ha caigut amb un bot salva-vides. No puc més, no puc esperar al fet que algú em trobi si ni la meva filla sap com em dic. Pujo dalt d'una caixa amb peus i mans lligats, de sobte veig un vaixell de rescat passar per davant meu. Un moment de felicitat i un altre que em fa relliscar i caure. El so de les bombolles surtint del meu cos i les onades trencant-se . Una llum de lot directe als meus ulls que em pregunta com em dic, i jo li responc:

    -pregunta-li a la meva filla.

    GASELA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.05.2020

    AMENACES (Homenatge a Will Ospina)

    -Tranquil, et rescatarem - va dir el capità del vaixell.

    -Pitjor per a vosaltres - va contestar el virus que estava enganxat al nàufrag.

    ANGELUS SILESIUS

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.05.2020

    Mar vacilante

    La incertidumbre me golpea con una fuerza huracanada, la indecisión me hunde en las profundidades del mar y la inseguridad me zarandea al compás de las colosales olas. Trato de emerger con todas mis fuerzas, pero el miedo me tira de los pies impendiéndome nadar. Mis pulmones se contraen suplicándome que les dé aire, mis músculos se tensan en no recibir oxígeno y me arden. ¡Cómo me arden! Pataleo con fuerza, ajena al dolor, divisando mi objetivo. Muevo los brazos frenéticamente tratando de alcanzarlo.

    Sin embargo, como más me muevo más me hundo en este mar de dudas y no consigo serenar mi mente. Así que suelto el aire que aún albergaban mis pulmones y observo como las burbujas suben a la superficie, insolentes. Entonces, la quietud me rescata de las profundidades del mar, emerjo aferrada a ella. Y una vez puedo volver a respirar, veo claro que decisión tomar.

     

    Werner Heisenberg

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.04.2020

    El rescat

    T’enyoro.

    Em manquen les teves carícies escumejants, el teu perfum, l’encisador remor quan bellugues, el balanceig de les teves abraçades... T’imagino tan a prop i alhora, ara et sento tan inaccessible.

    Eren altres temps, quan ens vas acompanyar des de contrades llunyanes, mentre fugíem dels nostres horrors; quan ens vas acostar a aquesta terra d’acollida; quan ens vas rescatar d’una vida sense futur. Només tu podies albirar què s’amagava darrera l’horitzó.

    Moltes vegades m’he preguntat què t’havia donat jo a canvi. Ara m’he adonat. Tancada en la meva cambra, confinada lluny de tu , he sabut que, des d’aquella nit de lluna plena la meva ànima et pertany. Mentre em conduïres cap a port, seguint el teu camí d’argent, tu i jo vam quedar units per sempre en un sol destí.

     

    Maricel

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.04.2020

    El mar, fijo y definitivo

    El Mar cambia constantemente, lo mismo que cambia nuestra vida.

    Si quieres rescatar tu tranquilidad contémplalo.

    Nada hay más placentero, que salir a navegar dejando atrás los problemas diarios.

    La inmensidad del mar te hace verlo todo de otra manera, y cuando llega el buen tiempo la decisión de bañarte te compensa el tener que desplazarte cogiendo el avión, el tren o lo que haga falta para conseguirlo.

    Son muchos los que viven rescatando lo que les proporciona el mar, pero somos muchos más los que de él rescatamos sus beneficios.

    Las increíbles puestas de sol sobre el mar han sido y seguirán siendo fuentes de inspiración para muchos pintores.

    Los miles de turistas que se desplazan anualmente de todos los países hacia las playas, avalan el interés que tiene toda la humanidad por el mar.

    Rescata tu potencial contemplándolo.

     

    Orestes

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.04.2020

    Rescatant el mar

    El batec del meu cor i el rugit de la llanxa motora trencaven el silenci d’un matí de juny. Dels sis bussos de l’expedició, jo era novella. Atapeïts amb les ulleres, l’armilla, les aletes i les escafandres semblàvem la fotocòpia d’un de sol. Vàrem saltar tots junts equipats i coordinats per a assolir la nostra missió. Aquelles espellifades aigües m’engoliren completament. Sentí una punxada al pit en veure un desolador paisatge. El fons marí era una catifa de plàstics, restes d’una humanitat deshumanitzada. El meu cos deixà de funcionar quan fils transparents començaren a tibar de les meves extremitats, convertint-me en presonera d’un teler de residus marins. I allí, en l’erta terra oblidada, unes mans s’aferraren a mi.

    El so de les onades, dansant en la riba, em desvetllaren. Mentre romania estirada sobre la sorra calenta, sentí unes veus conegudes. Eren les dels salvadors de la mar.

     

    Évocation

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.04.2020

    UN RESCAT AL MAR

    En Pau s´avorria, se sentia sol, tot i que la platja estava plena de gent. La sorra li cremava els peus, no podia jugar. Els seus pares dormien bocaterrosa a la tovallola. Exhaust de no fer res, decidí agafar el seu flotador i anar a investigar peixos dins la mar. Potser trobaria un tresor.

    Passada molta estona, ja començava a estar cansat i veia que era molt lluny de la costa. La gent marxava i els pares continuaven dormint. Els va despertar a crits.

    No tenia por, al contrari, estava emocionat perquè el seu pare l'anava a salvar i ell era el protagonista de la història. “ Un rescat al Mar”.

    L'endemà ho explicava als seus amics, que saltaven d´emoció i picaven ben fort de mans. Es va sentir el nen més important del món.

     

    Lella

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.04.2020

    Un meteorit?

    No ens ha arribat la història sencera. No quedava bé. No encaixava amb el missatge global a donar en el llibre sagrat, i van voler-ho explicar amb la ciència. Però jo ho destaparé tot en honor a la veritat.

    Durant molt de temps hem cregut que Noè va construir una enorme arca. I és cert, va treballar de valent perquè en va fer no una sinó dues. La primera d’elles ja sabem quin passatge portava. A la segona hi van pujar els dinosaures, una parella de cada espècie. Al cap de pocs dies de navegació, una baralla entre els triceratops va acabar ocasionant una via d’aigua a l’embarcació i el pes que duia va contribuir al seu ràpid enfonsament. No va ser possible el rescat, només hi havia una altra nau surant en aquells mars infinits i anava ben plena.

    I aquesta és la veritable història sobre l'extinció dels dinosaures.

    Cassiopea

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.04.2020

    Los rescatadores

    Otro rescate fructífero. Que bien sentía el trabajo bien hecho. Pero no había tiempo que perder; tenían que planificar el siguiente rescate, ya lo celebrarían durante el viaje.

    Gracias a la tecnología determinaron que el siguiente sería en un pailebote familiar que se cruzaría con ellos por la mañana. Cuando había niños siempre era más difícil, pero no podían dejar ir, menos sabiendo que tenían su tesorito encerrada bajo llave. Llegado el momento, el capitán calmaba sus nervios cogiendo con su mano al Negociador. Lo habían hecho miles de veces, abordar la embarcación y mostrar a los tripulantes el Negociador, su arma predilecta, mientras los otros bajaban y rescataban el botín. Ellos no lo dejarían morir encerrado en un cajón o una vitrina, se lo gastarían o lo venderían dándole otra vida.

    Al terminar siempre se decían: no hay tiempo que perder, el tiempo es oro.

     

    Fry

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2020

    On repeat

    Hacía ya varios días que solo veíamos el inacabable mar. Nuestros ojos empezaban a tener dificultades para distinguir el mar del cielo que se juntaban como si no hubiera frontera entre ellos. Estábamos en esa patera sin nuestras pertenencias, lo único que llevábamos eran nuestras lágrimas secas, la garganta anudada por los nervios, el frío colándose en nuestros huesos y el miedo incrustado en nuestra mirada. Y, sin embargo, yo poseía un elemento del cual carecían los demás.

    Tenía una canción incrustada en la cabeza que se repetía en bucle todos los días, todas las horas, todos los minutos. Y no sabía de donde había salido, ni quien me la había enseñado, pero a mí me parecía la más adecuada.

    Así que, cuando llegó el día que todos ansiábamos, cuando nos rescataron, no pude evitar que la canción fluyera por mis labios hasta gritar:

    “¡I will survive!”

    The physicist

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2020

    Joc de nens

    El vaixell oscil·lava d’un costat a l’altre degut a les colossals onades que li dificultaven la navegació. El símbol del CRAM pintat a babord s’enfonsava i sorgia periòdicament compassat a la freqüència de les ones. El temporal no semblava disposat a minvar i la seva còlera tractava de ferir la resistència dels mariners que lluitaven amb totes les seves forces per controlar l’embarcació desbocada.

    Mentrestant, una tortuga indefensa es trobava atrapada per un cúmul de plàstics que creaven una xarxa mortífera al seu voltant. A més a més, la tortuga es movia frenèticament lluitant contra la desenfrenada força de l’aigua.

    Tot i les dificultats, aprofitant una forta onada, els mariners van aconseguir rescatar la tortuga del mar, en una coordinació admirable.

    -Emma! A berenar!- va cridar el pare.

    I l’Emma es va aixecar a correcuita deixant caure la tortuga que va tornar a quedar enfonsada al fons de la piscina.

     

    Quantum

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2020

    Sirenes polisèmiques

    Per què sempre al sentir una sirena ens quedem astorats? El cor se'ns dispara, respirem més ràpid i se’ns eleva lleugerament el pH sanguini. Encara que sigui un suau cant, alcem la vista, cenyim el front i cerquem l'origen d'aquella melodia, plenament conscients que probablement es trobarà rere les illes. Tanmateix, si percebem ni que sigui un momentani reflex blavós, ja ens sentim atrets incondicionalment cap a ella, sabent que no hi trobarem res més que desgràcies.

    Hi ha qui, amb por o per vergonya, només es desvia parcialment de la seva ruta, el mínim suficient per a entreveure'n alguna part. D'altres asseguren dirigir-s'hi per a ajudar. Indiscutiblement, per uns instants, el món s'atura i es veu submergit en un mar de curiositat, sota les regnes d'una penetrant i aguda melodia que tant pot indicar que algú està sent rescatat, com que algú, enmig del mar, necessitarà que el rescatin.

    Asimov

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2020

    Marina

    Ona... Marina... Mar i Ona.

    L’aigua brilla, transparent. Color turquesa... Color d’olor de mar. Tanca els ulls, i es deixa acariciar pels seus cabells salats de massa aigua salada. Inspira dolçament, mentre juga amb un tauló de fusta que s’ha desprès de la petita embarcació. “I per aquella carretera de llum ampla i quieta passava la meva Cristina amb el ruixador engegat, i jo anava a dalt del seu llom abraçat al meu tauló”. Somriu, mentre recorda les dolces paraules d’un conte salat.

    I una veu, que li arriba com una remor esmorteïda per la fressa del mar, dolça, com el vaivé de les ones. Efímera, com la pols de les estrelles.

    Ona...

    Una veu que la crida, que l’invoca, perquè es reuneixi amb ella. Al cor del mar.

    És tard... Deixa que el mar s’emporti la sorra que aquell dia no vam llençar.

     

     

    Enif

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2020

    (In)Somni

    Quan era petita, m’estirava sobre la sorra y era feliç. Sentia els granets entre els dits, l’ardor del Sol cremar en cada centímetre de la meva pell. Escoltava el so de les onades trencant-se, com si el mar m’estigués cantant una nana.

    Quan era petita, somiava que em quedava allí per sempre.

    Ara, el temps ha anat passant i la bombolla de la infantesa s’ha trencat. Estic asseguda sobre la sorra, contemplant aquesta infinita massa d’aigua cristal·lina, i només puc pensar que és el cementiri més bell que he vist mai. Sento com em cauen les llàgrimes pel rostre, notant el gust salat que em deixen als llavis, com si estigués plorant aigua de mar. No puc evitar pensar que potser la mar és el plor desconsolat de la Terra en veure la crueltat del primer món.

    Ara, el meu somni ha passat a ser un malson.

     

    ritaamart

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.04.2020

    Rescat no desitjat

    Por. Incertesa. Tristesa. Esperança. Impotència. Tot a parts iguals i ben barrejat. Aquests eren els sentiments majoritaris de tota la família; la nostre tripulació.

    Els aliments començaven a faltar i l’aigua feia dies que la racionàvem. Portàvem més d’un mes navegant sense rumb. Pujant i baixant la costa en funció del vent i la mar. Esperant. Sense importar la meteorologia. Sense trimar les veles. Res a veure amb altres singladures.

    Per culpa de les circumstàncies i l’estat d’alarma.

    Nomes mirant la carta nàutica per comprovar la posició. Intentant esquivar qualsevol altre nau. Confinats. Allunyats dels problemes de la civilització. Buscant la falsa seguretat que proporciona la llibertat de la mar.

    Silenci i més silenci, trencat de cop pel fort rugit del motor d’un punt verd en l’horitzó. Tot s’havia acabat. Els eterns salvadors convertits ara en botxins. Rumb a port. Cap a la inseguretat de la ciutat. Castigats.

    Josep Sendra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.04.2020

    LES VACANCES SOMIADES

    Estava molt contenta: marxàvem de viatge! La mama va dir que faríem excursions, acampada i navegaríem al mar. Un somni per a mi!

    Vam començar a caminar, passant per boscos, rius i muntanyes. Quan em cansava, el papa em portava a les espatlles.

    A la platja va ser fantàstic! Les onades, la sorra... A la barca tenia por, plorava perquè s'enfonsava i no sé nedar. Però el segon vaixell era millor.

    Ara fa setmanes que estem en tendes de campanya. Comença a fer fred i ja no em sembla divertit. Aquesta nit demanaré als pares si podem tornar a casa.

     

    Posidònia

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.04.2020

    Rescat al Mar

    El mes d’agost, tres germans el Martí, el Roger i l’Oriol, que estaven de vacances a la platja, van tenir un ensurt.

    Un matí, el Roger va dir: -“Anem a banyar-nos?”-. El Martí va dir que sí i l’Oriol també; el Roger va proposar d’anar nedant fins la boia.

    L’Oriol que era el més petit, anava més lent, el Martí i el Roger estaven nedant molt ràpid fins que van arribar a les boies . L’Oriol, que estava més lluny, es va cansar i s’estava començant a ofegar.

    El Martí i el Roger a l’adonar-se d’això van nedar molt ràpid per poder ajudar al seu germà. En arribar-hi, el van agafar, el van acostar fins la sorra i,es van adonar que s’havien espantat pel que havia passat.

    Finalment, els tres germans es van adonar que l’Oriol era massa petit per anar sol i que encara necessitava l’ajuda dels seus germans grans.

     

    Arrow

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.04.2020

    Dolç balanceig

    Mentre el mar el gronxava, recordava la infància a l’Àfrica.

    Estimava la seva terra, però en créixer, la misèria i la guerra l’obligà a fugir.

    Emprengué una aventura llarguíssima, per creuar el continent com a emigrant i fugitiu. Les hores de mà d’obra les bescanviava per menjar, pernoctacions, aigua, trajectes o bé amagatalls. Tenia por d’acabar arrestat, deportat, expulsat per tornar com a repatriat i presoner al seu país.

    Però no, al cap de moltes peripècies, estava al mig del mar amb d’altres en una pastera esperant. S’obligà a deixar de pensar en la gana, la set, la desesperació. Preferí fixar-se en els colors que el sol regalava en l’albada, la posta, en les estrelles i en el dolç balanceig que l’aigua li oferia.

    Un vespre observant els últims vestigis porpres de claror, veié a l’horitzó com una petita llum s’apropava a ells.

    Era un vaixell de salvament!

     

    Dolça esperança

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 17.04.2020

    Rescat al Mar

    L'Angela ès una nena que va amb els seus pares a la platja, cada cap de setmana.

    Sempre, amb els seus pares, van recollint el que la gent tira a la platja, plastics, papers i burrilles de cigar.

    També parlen amb la gent per fer consciencia de protegir el mar i consumir-ne només el necessari.

    Amb aquest confinament, les platjes estan netes i es poden veure millor els peixos, dofins, i tortugues.

    "Les onades, les onades

    les onades de la mar

    les onades que venen

    les onades que van".

    "Les onades son nens que volen jugar

    jugant i cantant en un mateix compàs

    les onades que venen

    les onades que van.

     

     

    Meliodas

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    La búsqueda infinita

    Miraba hacia el agua sin encontrarlo. Había pasado los últimos cinco años repitiendo el mismo camino con la esperanza de que algún día recuperaría aquello que había perdido en el pasado.

    De repente un destello en el mar le llamó la atención. Sin pensarlo se lanzó al agua con la intención de atraparlo. Pasó varios minutos más sin lograrlo hasta que se dio por vencido y volvió a subir a su vieja barca.

    Con tristeza se embarcó de regreso a su casa con la esperanza de que el próximo día tendría más suerte.

    Después de unas horas volvió a intentarlo frustrado por su fracaso. Esta vez no se dio por vencido tan fácilmente. Tras varias horas de búsqueda continua, desenterró una pequeña caja de cristal. Salió al exterior para encontrarse con la sorpresa de su contenido. Lo había conseguido. Y volvió a lanzar la caja al mar.

    ACP

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    A la taula i al llit

    Quan va arribar l'helicòpter a la zona, la llanxa de rescat ja estava valorant la situació, fent voltes a la figura inerta que treia el cap entre les aigües. Les 2 orelles negres eren inconfusibles: «Mickey. Mickey Mouse» anunciaren per ràdio des de l'helicòpter «S'ofega!» La situació era dramàtica.

    —Carles. A sopar! —reclama la mare.

    El nen sospesa la urgència del rescat i la fam que té i acaba deixant els joguets per anar corrent a taula. Mickey encara pot esperar una miqueta.

    ManPerAle65

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    Pasteres

    El sol cremava i estaven exhaustos. Trobant-se al mig del no-res, els va sorprendre que allò que s'acostava fora un home que es mantenia flotant aferrat a un tros de fusta. En topar amb la pastera l'home alçà el cap i entreobrí els ulls. «Ajuda» digué amb un fil de veu. Almenys una vintena d'ulls el miraven seriosos i ell, recordant les pasteres que el seu país no havia volgut acollir, va recordar allò de la justícia poètica, convençut que tot havia acabat per ell. En aquell instant algú li allargà la mà per ajudar-lo a pujar a la barca. Mentre ho feia, llàgrimes de vergonya relliscaven per les seues galtes i queien a la mar.

    ManPerAle65

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.04.2020

    UN RESCAT AL MAR

    Hi havia una vegada dos dofins, en Robert i en Merlí. Éren amics. Un dia en Robert el van castigar, així que en Merlí va sortir a nedar tot sol. Va passar per un camí d’algues, allà va veure una llum molt estranya, i una oloreta a gambes boníssima! S’hi va acostar, i de cop...Plaf! No podia ser, una trampa!

    Els dofins havien quedat per sopar. En Robert s’adonava que en Merlí trigava molt. Lli va dir a la seva mare, però no li va fer cas així que va anar a buscar un pescador amic seu. Quan li va explicar van anar corrent a on creien que era en Merlí, i efectivament, en Merlí estava atrapat a una xarxa. El pescador va trucar d’amagat als guardacostes. Al cap d’una estona els guardacostes van aparèixer , van alliberar al Merlí i van posar els caçadors a la presó.

     

    Agatha Watson

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    ENMIG

    Hi érem allà, enmig del no res, al centre de quelcom a la deriva. Érem mons que lluitaven per sobreviure. Fugíem de la misèria, la fam, la guerra, les bombes, els crits, els silencis. La por ofegava les paraules. No hi havia lloc per la son ni per afogar un sospir que mai arribaria. El temps es movia al compàs de les onades, feixuc i insolent. Observàvem la remor d’un lloc inhòspit, mentre les nostres forces s’afeblien. El sol dormisquejava als minyons. El blau lluent es transformava a les nits en negre i fred. No era un malson, era pitjor, érem nosaltres i el mar, nosaltres i la buidor, nosaltres i l’esperança, nosaltres i la sal, nosaltres i la picor, nosaltres i la gola seca, nosaltres i l’espera. Gairebé sense adonar-nos-en, ens varen trobar. I, el nostres braços es movien ofegats pronunciant rescat.

    Aquilu

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.04.2020

    AMIC MAR

    En Mac era un nen que li feia molta por ficar el cap sota l’aigua. L’altre dia, estava a la platja amb els seus germans grans que se’n reien.

    En Mac els volia demostrar que ho podia fer i va anar mar endins i fent el cor fort, van començar a bussejar.

    De cop, els germans grans es van posar a nedar cap a la platja. En Mac no ho entenia, fins que tot d’una, va veure un tauró enganxat a una xarxa de pesca abandonada. Ell també volia fugir però va pensar en el pobre tauró. A l’escola li havien explicat com de bons i necessaris són per l’ecosistema marí.

    Va agafar tot l’aire que va poder i va desenganxar el tauró que va marxar nedant sacsejant el cos.

    En Mac se sentia molt orgullós. Havia sigut valent!

    Els seus germans, avergonyits, mai van tornar a burlar-se d’ell.

    Money

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    LUNA DE PLATA

    La mar mecía dos cuerpos inertes, uno vistiendo blanco níveo, otro luciendo negro azabache, pero ambos silentes.

    “Sí, quiero”.

    Cien cadáveres desfilaban detrás, sobre el pasillo de plata que describía la Luna, todos a un mismo compás.

    Aplausos y felicitaciones.

    Se acercaba el ocaso entre llantos, y mientras tanto, el cielo lloraba una lluvia de astros.

    Para festejar la unión, fuegos artificiales.

    Las estrellas descendían hacía el tapiz plateado, allí donde había nacido aquél cuento que pronto sería olvidado.

    Iniciaron la ceremonia con un vals.

    Y para salvar aquellas almas indefensas, acariciaron sus húmedas pieles para convertirlas en polvo de estrellas.

    El barco ardió en llamas.

    Ash

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    EXPLIQUEN

    Expliquen que la Mar és capritxosa, egoista, avariciosa. Expliquen que la Mar és salvatge, cruel, ferotge. Expliquen que gaudeix condemnant ànimes, que l’excita nodrir-se d’elles. Expliquen que col·lecciona les seves víctimes dins les seves entranyes. Expliquen que es venja de qui les rescata abans que li pertanyin.

    Expliquen que sóc capritxosa, egoista, avariciosa. Expliquen que sóc salvatge, cruel, ferotge. Expliquen tantes fal·làcies sobre mi que no puc evocar-les totes. Expliquen que em venjo de qui rescata les meves víctimes abans que em pertanyin. Desgraciadament, no expliquen si em salvaran a mi. No expliquen que sóc jo la seva víctima, que són ells qui em torturen. No expliquen que m’enverinen cada dia una mica més.

    Expliquen que el meu nom és Mar. Expliquen que sóc capritxosa, egoista, avariciosa. Expliquen que sóc salvatge, cruel, ferotge, però no expliquen que tinguin intencions de salvar-me d’ells, de la seva inhumanitat.

     

    Darya

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.04.2020

    MAR BRUT

    Hi havia un Dofí de color gris, un gris tan brillant que semblava un diamant, amb els ulls verdosos. També hi havia un nen amb els cabells rossos de 10 anys que es deia Pol.

    En Pol solia anar amb la barca amb el seu pare, sempre veien al Dofí, era molt juganer, els perseguia i s’anaven a mar obert. Un dia, en Pol i el seu pare ja no el veien. En Pol estava molt preocupat perquè li encantava que el Dofí anés darrere d'ells, com que el mar estava tan brut, el Dofí es va fer mal amb una llauna.

    En Pol no va dubtar en dir-li al seu pare que l’ajudés, així doncs va anar a rescatar-lo, el van curar i el van tornar al mar, d’aquesta manera en Pol i el seu pare van tornar a navegar amb el seu amic, el Dofí.

     

     

    POLETE7

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.04.2020

    Un dia de pesca

    Cinc nens de 15 anys estaven tripulant un vaixell de 100 tones. Els 5 movien el timó: El Jon, el Pau, l'Aleix, el Bernat i l'Arnau. Eren una colla d’amics des de ben petits.

    El Jon acabava de fer anys i va convidar-los a passar un dia pescant amb el vaixell del seu veí que era el capità.

    El dia era esplèndid i el mar semblava un llac. Van sortir a pescar i quan eren mar endins, els núvols grisos van tapar el cel. Bufava un fort vent que provocava grans ones. D’una onada molt forta, el capità del vaixell va caure i els taurons se’l van menjar.

    Afortunadament va parar la tempesta. El Pau va pujar dalt del màstil i va veure terra. Ara ja tenien cobertura.

     

    L’Aleix, l’únic que tenia bateria, va trucar al servei marítim i

    van ser rescatats. Van arribar a la costa sans i estalvis.

     

    Harry Potter sabadellenc

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.04.2020

    Un invent meravellós

    Un dia de sol, estava a la platja i lluny hi havia un dofí que no podia respirar. Vaig agafar un caiac.

    En arribar on era el dofí, vaig veure que s’havia enganxat amb una xarxa de pescador. El vaig desenganxar i anava molt contenta a casa, pensant que havia salvat la vida a un dofí.

    A casa vaig pensar com podria fer que els dofins no s’enganxessin a les xarxes dels vaixells de pescadors. L’endemà vaig enregistrar el so d’una orca, en un altaveu aquàtic, i li vaig anar a donar a l’Anna que és pescadora perquè ella el pogués provar. Una setmana més tard em va dir que un dofí s’havia salvat gràcies al meu altaveu i que si en feia més ella els repartiria a tots els mariners i amants del mar que pogués.

     

    Binolsi

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.04.2020

    SARA I LA BALENA

    Avui he après una cosa molt important.

    Tot ha començat aquest matí, quan els meus pares i jo hem anat a navegar.

    No hi havien onades, això és el qué pensava, fins que una onada gegant em va tirar de

    l'embarcació.

    A les profunditats del mar tot era ple de plàstics i llaunes.

    Una balena em va rescatar i em va dir que tots els peixos s'estaven morint i que necessitava

    la meva ajuda i la d'altres persones. Ella em va salvar la vida i jo intentaré salvar els peixos,

    tortugues i d'altres animals que habitin al mar.

    Tots els dies aniré a la platja i recolliré les deixalles de la sorra i el mar.

    LLUNA PLENA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    Silenci sobtat

    Camino sense rumb cap un final inesperat. Tanco els ulls i m’enfonso per escoltar la pau del fons del mar. El silenci m’aclapara. Pujo i escolto el xivarri de la quitxalla vora el mar. M’estiro sobre l’aigua, mirant el sol de migdia, amb les orelles ofegades al toll del Mediterrani. Contemplo el sol durant una estona fins que em canso. Miro a la costa i no la trobo, tampoc escolto el rebombori d’aquelles criatures que dibuixaven castells amb l’arena humida. M’he perdut dins del toll d’aigua, m’he perdut en mig del mar però he trobat entre el silenci el rescat tan desitjat.

    Cal Mariquildo

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.04.2020

    Menys plàstics al mar, més vida a la terra

    -Corre Ona!!! - va exclamar en Nil- Això et sembla normal? Com pot ser que la gent sigui tan egoista amb el nostre mar? Què no ho veus, està ple de deixalles!-.Va continuar en Nil.

    -Nil, això s’ha de parar, la terra no sobreviurà en aquestes circumstàncies.

    Tots dos van quedar amb una cara… perquè van veure una tortuga a la riba amb una palleta al nas. La van portar al veterinari perquè li poguessin treure i poder quedar-se-la, ja que era de tipus domèstic i no estava al seu hàbitat ja que era d’aigua dolça. Després d’anar amb els pares al veterinari, la van adoptar.

    Van pensar que podien fer una caseta comprant palletes de plàstic,desfent-les per modelar-les. També van fer una carta molt emocionant, explicant l’experiència, per als supermercats amb l’objectiu de reduir les vendes de palletes i esperant haver ajudat una mica a la vida a la Terra.

     

    Emma Santiago Galera

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.04.2020

    EL RESCAT DE LA BALENA

    Érem una petita família que vivia en un far.

    El meu avi sempre ens explicava històries de quan era un mariner.

    La història que més ens agradava a mi i al meu germà era la del rescat de la balena que comença així:

    El meu avi era un mariner amb un petit vaixell. Un dia, quan va sortir el sol, va trobar una nau enorme que havia deixat atrapada una balena en una xarxa.

    El meu avi es va enfadar molt i va estar tocant la botzina fins que el capità de l’altre barca el va veure i es va adonar que tenia una balena atrapada a la seva xarxa.

    El meu avi es va apropar amb el seu vaixell i va desenredar la xarxa de la balena.

    La balena va fer unas acrobàcies que significava que li donava les gràcies.

    L’altre capità va demanar perdó i se'n va anar molt avergonyit.

     

     

     

    Lolita Lopez

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 14.04.2020

    PENSEM EN EL MAR

    Hi havia una vegada un virus que va aconseguir confinar a les persones a casa seva. Els humans no estaven gens contents peró en canvi el mar, la naturalesa i els animals si. Gràcies a aquell virus el mar no estava tant contaminat dels nostres plástics, els peixos estaven més sans i amb una aigua més neta.

    Les persones al tenir temps per pensar van decidir no comprar tant plàstic per no "ferir" als animals marins. I en cas de comprar-lo sempre reciclar-lo.

    Quan els humans poguin sortir de casa es trobaran amb un mar molt més net del que podran gaudir i igualment hem de recordar que no hi ha planeta B i hem de cuidar el planeta en el que vivim.

    Tots junts rescatarem el mar!!

     

     

     

     

    Aina

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.04.2020

    Salvament marítim

    Hi havia una vegada dos germans que es deien Aitana i Arnau. Ells estaven molt enfadats, perquè la gent tirava plàstics al mar i per culpa d'això cada dia morien més de cent animals aquàtics.

    Un dia, es van proposar un repte: intentar col·laborar amb una fundació que es deia CRAM i al poc temps ho van aconseguir! Van començar a col·laborar amb ells, cada dia salvaven a molts animals, com per exemple tortugues amb canyetes atravesades, pops amb bosses de plàstic al cap, peixos atrapats amb el plàstic de les llaunes o altres objectes.

    Amb el treball que van fer van salvar a milers d’animals i encara segueixen lluitant pels animals i pel medi ambient.

    Emmy

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    Compte enrere

    La foscor m'estira en un mar de por. Vull marxar d'aquell paisatge però ningú em rescata. Demano ajuda cridant però només ressona l'eco entre aquelles quatre parets de color negre. Necessito escapar-me d'aquell mar ple de penombres però no sé com fer-ho. Obro els ulls i és de dia. Respiro perquè tot era un invent del subconscient. Miro el rellotge i m'adono que el malson acaba de començar. Faig tard!

    Fortuny

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    ESPERANÇA

    I endevinar il·lusions enmig la boira,

    tresorejar records, collir-ne esqueixos,

    que guardo amb cura als solcs de les onades

    després de titil·lar a les seves crestes.

    La lluna d’ambre estén camins de plata

    i enllà a l’horitzó els dos blaus es besen.

    L’aigua flueix i mai no és la mateixa.

     

    Vesteix el meu cos nu del verd de l’alga

    i inunda’m amb la teva escuma blanca,

    que ballarem al cim de la marea,

    recollirem els fruits de la ressaca,

    tot garbellant nous mots amb el salabre

    de la parla que m’ha de veure créixer.

    Perquè soc viva escric aquest poema.

     

    Ja tard m’acotxarà l’última onada,

    els meus peus nus damunt la nova terra.

     

    Lapislàtzuli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    Demències

    Navego per un mar de color de plata, fins que un crit d'aigua aclapara el silenci que regna sobre el petit vaixell de vela blanca. Miro a l'aigua i ploro ofegant encara més aquell instant. Estiro la mà, però no l'agafo. Crido perquè torni, tot és inútil. Vull rescatar-lo i fracasso. Ell és l'amo de la meva infància i no estic disposat a perdre'l entre l'oblit del mar de la memòria.

    Àvia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    El rescate del mar

    Para Ismael, el mar había nacido en los labios de Marina.

    Ella se lo describió por primera vez: añil, salífero, la catarsis de laTierra. Todas aquellas palabras, insulsamente acromáticas para sus ojos, con Marina, habían cobrado una percepción nítida y sensible.

    ¿Lo escuchas, Ismael?

    Lo escuchaba.

    Sintió como Marina cogía su mano y la sumergía en el frescor salino del agua, y de fondo, Marina, la sonrisa de Marina.

    Nunca la había visto. Y aun así, hubiese osado aventurarse, como un experimentado marinero desafiando una tormenta, a decir que la armonía que se desprendía de aquel arco que formaban las

    comisuras en la boca de Marina, eran su melodía preferida en el mundo.

    El mar, Ismael, rescata las emociones más recónditas del ser humano.

    Rescate. La gente decía que rescate era salvamento y restitución de algo indeterminado.

    Para ella, el mar, era rescate.

    Para él, el mar, era Marina.

    Billy Budd

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.04.2020

    LA TORTUGA ATRAPADA

    En un poble de pescadors, com cada matí, en Joan i els seus dos fills Marc i Martina se’n van anar a pescar; feia un dia molt bo, amb un sol espectacular i la mar estava molt tranquil•la.

    Van pujar al vaixell i van anar mar en dins.

    Al recollir la xarxa, van veure a una tortuga atrapada entre plàstics, la van pujar al vaixell i van treure’ls ja que en tenia per tot el cos. Li van donar menjar i la van tornar curosament al mar.

    Es van posar molt contents perquè havien rescatat a una tortuga, però a la vegada tristos perquè es van adonar que el mar està molt contaminat. Van decidir que anirien per les escoles i pobles a explicar la seva experiència i per dir a la gent que tenim papereres per llençar la brossa i no al meravellós i impressionant mar.

     

    Rinxols d'or

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    Ulls blaus

    Les ones piquen, monòtones, al costat.

    L’Albert esguarda l’horitzó, recolzat a la barana de coberta, capficat en…

    Asseguda a terra, la Suri intenta no marejar-se mentre la pastera puja i baixa, puja…

    ...la conversa pendent amb el pare. “Si ara t’embarques, no vull saber res de tu”. Ja parlarem, li va respondre, amb un gest cordial. Ja és enginyer però no vol un contracte llaminer, encara, sinó viure i respirar, …

    …i baixa. Intenta pensar en el llibre on explicarà la seva fugida d’un marit violent, d’una societat que l’ofegava, i de la guerra que enfonsa el seu país. Però necessita un ordinador, i espai i serenor...

    “Pastera a la vista”, crida, i l’Open Arms accelera.

    Quan l’Albert i la Suri encreuen les mirades només veuen uns ulls blaus, com el mar, que lluiten per complir un somni i omplir-se de vida.

    Xavisic

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    DON'T DISTURB

    En lugar bien visible de la pequeña cala, paso obligado de acceso, Eulogio Rosales puso el cartel. Le había llevado varios días y noches de meditación tomar la decisión. Valoró riesgos, sopesó ventajas e inconvenientes y al final, como máxima autoridad del lugar, redactó el edicto según el cual se decretaba la prohibición de desembarco a toda expedición dirigida al rescate del firmante, náufrago y único habitante de la isla.

     

     

    Bartleby

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.04.2020

    EL CRUCERO

    El pasado verano , estava yo en un crucero el crucero naofrago y yo y mi familia sovrebivio y acabamos en una isla y nos separamos para investigar y encontramos una pistola para tirar bengalas . Pasado unos meses paso un avion tiramos la vengala y nos rescato y el avion aterico en Madrit y de ai nos fuimos a un pueblo de Barcelona llamado Ripollet.

     

     

     

    depos

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.04.2020

    EL MAR DELS AMICS

    Fa molt de temps existia un calamar i una sirena, que eren molts amics.

    Un dia va aparèixer una cosa al mar. Era blanca i es movia. La sirena no sabia el que era i ho va deixar córrer. L’ endemà es van despertar i van veure que estava tot ple d’aquella cosa. Van sentir una veu llunyana que deia:

    Tenim que rescatar al mar! Hi ha molts plàstics! Tenim que fer alguna cosa!!

    Els amics que eren molt llestos van saber que allò no era menjar per ells.

    Aquell mar l’havien de salvar o moririen tots els animals.

    Van estar hores pensant fins que a ells se’ls va ocórrer una idea fantàstica. – construirem una bossa gegant feta d’aquest plàstic i la deixarem a la sorra, va dir la sirena. Ara el mar no tornarà a patir!

    La gent conscienciada ho sabrà!

     

     

     

    ITS.LAIITIIS

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.04.2020

    LA TORTUGA I EL RESCAT

    Un dia estava nedant per una platja d’aigua completament transparent on també hi havia uns vaixells molt bonics.

    El vaixell que em va cridar l’atenció va ser un que tenia una vela de color lila i la part de baix era del mateix color però claret; el que era més bonic de tot és que estava ple de peixets i corals de diferents colors.

    De cop i volta, vaig veure una tortuga que tenia un pal de piruleta a la gola, fet estrany perquè en aquella platja no hi havia casi brutícia. Vaig apropar-me a ella i vaig intentar treure jo el pal, però no estava molt segura. Al final la vaig portar al CRAM i allà la van ajudar, la van posar en una peixera especial de tortugues i allà, cada dia, la van estar donant de menjar i la van cuidar.

     

    Lirba

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    Y así fue

    Se cruzaron con un extraño cofre.

    –¡Ah del barco! –gritó.

    Alguien se asomó. Comenzó a hablar en una extraña lengua. Por fin, al cabo de un rato, pronunció unas palabras en la lengua de Caftor que pudieron entender.

    –Ayudadnos, ayudadnos, por favor.

    –¿Qué os pasa?

    –Nos subimos a este baúl cuando comenzó a llover. Pero es muy pequeño, no tenemos ni bebida ni alimentos y está haciendo agua.

    –¿Qué hacemos? –les preguntó a sus hijos–. ¿Qué opináis?

    –Deberíamos recogerlo.

    El viejo se lo pensó durante unos instantes.

    –No, mejor no. Creo que Jehová no lo aprobaría. Sigamos.

    Y así fue como Noé dejó morir a Deucalión y su esposa.

    Pirra

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.04.2020

    L'avi Jaume

    Un dia el Max i l’Ares van anar a dormir a casa els avis i van preguntar a l’avi Jaume per què li faltava una cama i ell va començar a explicar una història llarga amb diferents sons…

    “Quan era jove es va inaugurar el Titanic, el vaixell més gran del mon, i jo era el que portava les birres. Tots els dies veia una persona a l’aigua i després una cua... era una sirena i no sé per què només apareixia quan jo mirava, ningú més la podia veure! El dia que es va xocar el Titanic contra aquell i iceberg vaig caure al mar i la sirena em va dur a terra ferma.

    Com a agraïment li vaig donar la meva cama i es va convertir en una dona que és...la vostra preciosa àvia Maria."

     

    Gati miau

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.04.2020

    MI AVENTURA EN EL MAR

    El verano pasado fuimos al CRAM, donde comprendí la importancia de mantener los océanos limpios, eso nos animó para ir en agosto a Tarifa y adentrarnos en el estrecho para ver los delfines y conocer su hábitat.

    Lo que empezó como un día de aprendizaje, un cambio inesperado del clima lo volvió una gran aventura, pasamos miedo, nos invadían las olas y salvamento Marítimo nos hacía regresar, el barco no podía girar y tuvimos que rodear la costa siendo así mucho más largo. ¡Aún así, no se me han quitado las ganas de conocer el mar y sus animales en persona! ¡Tarde o temprano cumpliré mi sueño! VOY A SER BIÓLOGO.

     

    KYRACO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.04.2020

    LA BELUGA SALVADORA

    Hi havia una vegada un curs de cinquè, va fer un viatge de final de curs cap a

    Mallorca. Era un ferri molt gran i els nens estaven jugant a “Fet i amagar” a la

    coberta del vaixell. Però llavors tres nens van caure del vaixell. Al vaixell ningú

    es va adonar que els tres nens van caure. Els tres nens van cridar -auxili, auxili!

    Però els mariners no van veure’ls i van seguir el viatge. Ràpidament va

    apareixer una bonica i forta beluga per salvar als nens i portar-los a l’illa més

    propera, Formentera. Els tres nens van buscar a algú per que els ajudés. Llavors

    va apareixer una dona que els va ajudar. Els nens van ser rescatats i van

    explicar a tothom la seva salvadora. Des de aleshores els nens van dir que

    cuidarien el mar i tots els animals marins.

    Salmón

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    L’ultima esperança

    Tenim set, tenim gana, tenim fred però sobretot esperança...

    Fa dies que vam sortir...

    No se on estem ...

    Però sobretot tenim l’esperança que ens rescataran d’aquest mar tant traïdor...

    No perdem l’esperança que ens rescatem perquè no hi ha cap altra alternativa...

     

    Júpiter

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.04.2020

    Un rescat al Mar

    Uns nens anaven d'excursió al Museu Marítim per aprendre més sobre el mar. Quan van arribar al port, una de les alumnes es va fixar que hi havia una parella de dofins atrapats a la red d’un vaixell i tots dos plegats de plàstic. Ràpidament, la Kat va avisar a la seva professora que si podía avisar a algú que pogués fer alguna cosa per ajudar-los. Però el mòbil de la Xénia no tenía càrrega. Tota la classe va anar cap al port, van agafar unes reds i amb l’ajuda dels mariners van aconseguir alliberar els dofins. I amb això es van adonar de la contaminació que hi ha al món. 

    Sari

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 06.04.2020

    ELS 4 NENS PERDUTS AL MAR

    La història va començar amb 4 nois que van anar a navegar al port de Barcelona. Era part d’un grup que es deia “La classe dels robots”. I el capità del vaixell els va deixar conduir, i un dels nens que es diu Joan va caure al mar i el seu millor amic, la seva novieta i el seu segon millor amic. Ningú es va donar comte de lo que va passar. La professora dels nens va dir-li al capità segueix el viatge. “ELS 4 NENS ESTAVEN PERDUTS”. De sobte va aparèixer un dofí i els va arrossegar fins la vora i després va anar amb la seva colla de dofins, els 4 nens estaven salvats gràcies a un dels animals més importants del món.

    NAI22

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2020

    Tard

    L’embarcació pesquera La Ramona”, va fer un rescat, durant el període del confinament de l’any 2020, que calia una reflexió.

    Ja havien recollit tota la pesca, havien de dur-la a port, havia estat un bon dia. Els ciutadans havien de seguir menjant peix, ara molt mes que mai. Les aigües estaven netes, no havia molta gent a mar. Aquell dia era molt clar, mar tranquil·la i brillant. L’hivern havia deixat pas a la primavera amb un temps inestable.

    De sobte, a la llunyania, el Patró va veure alguna cosa blanca que surava. Va decidir acostar-s’hi, amb els prismàtics no arribava veure que era.

    Un cop davant, va recollir el que havia vist. Una mena llençol blanc molt gran gruixut i pesant, un flotador enganxat i un estrop.

    Cap esser humà, cap mes barca al voltant. Confinament.

    Potser havien arribat tard, totes les hipòtesi sobre l’origen de la troballa s’obrien.

     

    Can Tramuntana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2020

    Rescat Pescaire

    Mala idea havia tingut de sortir sol al curri. S’havia enfonsat en minuts. La costa era lluny, abrupte. No veia cap lloc on agafar-se , si trobés un palangre s’hi agafaria.

    L’entrepà ara servia per grumejar el peix . S’apropava la nit i a menys que sortissin a l’encesa ningú el veuria. Era època de calamars, tenien les poteres a punt.

    Aparegué un vaixell, li feu senyals, llençà la bengala, s’apropà. El patró el va enganxar amb la gafa i a pes mort, l’estampà sobre els pallols , al costat de la cofa del peix amb el filat, volantins i fluixes plegades. No va caldre massa explicacions.

    Agraït, s’adonà dels errors comesos al salpar.

     

    Can Tramuntana

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2020

    Sueño_dos

    Para abandona mi familia y mi pueblo : necesidad.

    Para recorrer cientos de kilómetros hasta llegar al mar : fe.

    Para navegar por el mar en un trozo de madera podrida : miedo.

    Cuando me recogieron al convertirme en naufrago : agradecimiento a la gente de mar.

    Cuando pise tierra firme : humanidad.

    Después de noventa días en un apestoso campo de refugiados : odio tan negro como mi piel.

     

    Lagarto

    Lagarto

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2020

    SALVAT?

    Unes mans fermes el van alçar i es va topar amb uns ulls blaus i decidits. Ell tremolava de dalt a baix i ja no sabia ni on era ni què havia passat. “Salvado, save, sauvé” va sentir que deia una veu sota els ulls blaus. I aquelles mans fermes el van tornar a dipositar al terra, a un terra diferent, que no feia aigües, pel que es podia caminar. Ell seguia tremolant. Ok? Va preguntar la veu, mentre una de les mans aixecava el polze. I, de nou, aquells ulls blaus i decidits, que l’observaven expectants. I ell els va encarar, amb els seus ulls negres i desorientats que ho volien preguntar tot i no gosaven dir res. El passat que s’esborrava, el futur incert i aquell mar etern.

    Atria

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2020

    MENÚ

    Ella – escotado y ceñido vestido azul- sonríe con una copa en la mano. ¿Si me tiro, me salvarás?, pregunta coqueta, mirando por la borda del lujoso crucero. Él sonríe también y le acaricia la mejilla.

    ****

    El abuelo observa inquieto las olas y el cielo. No quiere alertar al pequeño. ¡Qué decepción volver de vacío! Las olas crecen, la barca se balancea, pero él sonríe preparando el anzuelo. “Ya verás que cena más rica vamos a pescar” “Abuelo, si me arrastra una ola, ¿me salvarás?”. El abuelo fuerza una carcajada, deja la caña y enciende el motor.

    ****

    Tiene mucho miedo. No sabe nadar. Y esta barca es minúscula y está muy llena. El aparenta seguridad. Habla alto y ríe a menudo. Ella le tira de la manga y, tímidamente, pregunta. ¿Si me caigo, me salvarás? Y él la mira. Y se la queda mirando durante un largo silencio.

     

    Olalla

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2020

    Per què l'aigua del mar és salada

    Sons esporuguits se sentiren des de la vora de la mar. El petit s'ofegava en una agonia dolguent mentre la mare s'apropava nedant a contracorrent.

    El cos menut lluitava sense descans, intentant arraulir-se d'aquell mos d'ham.

    Mare i fill, impotents, es varen mirar, i les llàgrimes es confongueren amb l'aigua de la mar.

    Cristina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.04.2020

    Pensaments

    Al mar hi hauria tantes coses per rescatar... que si els vaixells que estan en dificultats, que tanta gent que han de salvar, del fons del mar tota la brossa que hi ha, tot això ja és massa.

    Ara estava amb les meves elucubracions : el paisatge, l'estudi de la figura humana, sempre hi ha situacions que et fan rumiar.

    El mar, amb tots els problemes que l'home li origina, però això és la vida, i "cada loco con su tema". La correcció formal d'un raonament és independent de la veritat del contingut que exposa.

    Es poden escoltar o llegir paraules sense arribar al pensament que transmeten; es pot igualment parlar sense dir res. Amb això i altres qüestions he arribat a pensar en el mar, en la tranquil·litat i els pensaments que transmet. I també es pot parlar sense dir res.

    Pintor filòsof

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 06.04.2020

    EL VALOR DE LES COSES

    Estava sol, a una illa deserta, sol, sense ningú. Patia, patia molt, trobava a faltar la mare, el pare, tots. Començava a valorar el que tenía a casa, la família. Com va començar tot, direu. Anava en barca de passeig, tot tranquil, i de cop i volta, puf! La barca va petar i em vaig quedar a la deriva. Vaig trobar una espècie d’illa i vaig venir a descansar, “ara trucaré als meus pares”. Estúpid, no veus que no hi ha cobertura?. Patia, patia molt, estava espantat. Era inútil, estava tot perdut, que hi podia fer jo? Aleshores perdut en la meva propia por em vaig despertar. Vaig córrer a abraçar la mare, no estava perdut, no estava sol, estava amb ells, vaig començar a valorar les coses.

    ender_c2

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    Una gran idea

    Hace mucho tiempo había 5 jóvenes chicos: Ángel, Pau, Nil, Joaquim y Arnau, a los que les gustaba mucho el mar. Un día Pau y Nil tuvieron una gran idea, dijeron que qué tal si construir su propio barco, y a todos les pareció una buena idea. Así que se pusieron manos la obra. Fueron a estrenar su barco y todo iba bien, Ángel tuvo una maravillosa idea, dijo de ponerse a bucear, a todos les pareció una brillante idea así que cogieron los trages y se pusieron a bucear. Cuando estaban buceando vieron un delfín atrapado en la arena con cuerdas y lo fueron a salvar, pero de repente Arnau y Joaquim vieron un tiburón des de la barca, intentaron avisar pero no los oían. Cuando sacaron al delfín vieron al tiburón hicieron burbujas con el oxígeno para distraerlo, y funcionó. El delfín y ellos se pudieron salvar.

     

    L'oceà

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    BUSCANDO EL YATE

    Había una vez en un mar muy grande, hace muchos años un marinero en una costa de Valencia. Paseaba por el puerto donde habían los barcos, los cruceros y por último los yates. Iba para su yate cuando de repente vio que no estaba!

    Decidió ir a buscar a su amigo Juan que vivía a su lado. Picó al timbre y Juan le abrió enseguida. Le pidió ayuda para ir a buscar su yate.

    Cogieron el barco de Juan y mientras buscaban el yate vio un delfín flotando en el mar. Lo puso en el barco y se olvidaron su objetivo inicial que era encontrar el yate.

    Decidieron que primero era recatar al delfín y llevarlo al veterinario para ver qué le pasaba.

    Cuando vieron que el delfín estaba en buenas manos se fueron y continuaron buscando el yate.

     

     

    Les roques

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    El Delfín

    Una vez, yo rescaté un delfín. Por ese motivo me gustaría compartir con vosotros esta historia porque me parecen por la importancia que tuvo para mi..

    Todo empezó porque yo y mi familia habíamos ganado un sorteo para ir de crucero a Ibiza. Llegó el día y yo estaba muy emocionada. Empezó el viaje, comimos y todo fue genial el primer día. Pero al día siguiente, navegamos al lado de un barco que estaba pescando y, de pronto, oí un grito. Sin dudarlo me tiré al agua, con ropa incluso, y fui hacia el barco. El crucero paró. Empecé a desenredar redes y había un delfín. Lo saqué y lo salvé. Me subí al crucero y seguí con mi viaje con la sensación de felicidad por haber salvado un animal.

     

    El far

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    OCEANÓLOGOS EN EL MAR

    Un grupo de estudiantes de la carrera de oceanología de la UAB tenían mucha curiosidad por el mito de el Triangulo De Las Bermudas. Donde barcos y aviones han desaparecido a lo largo de el tiempo, misteriosamente.Querían probar si era un mito o verdad, decidieron alquilar un barco en Barcelona, cogieron una brújula y se lanzaron a la aventura. La travesía fue más o menos tranquila hasta unas millas náuticas del lugar, a partir de aquí el barco empezó a hacer ruidos extraños y la radio no funcionaba. Las olas se volvieron gigantescas, empezaron a tener miedo cuando comprobaron que no era un mito y aunque querían dar la media vuelta la embarcación estaba fuera de control. Suerte que un helicóptero que contrataron les estaba haciendo el seguimiento y pudo rescatarlos antes de que desaparecieran por completo.

     

    La costa

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    EN MEDIO DEL OCÉANO

    En Marzo del 2019, cayó el avión de Sicorsky en medio del océano, haciendo que cientos de personas desaparecieran, el día 1 de Abril llegaron las noticias que el avión se había hundido. Los cuerpos de seguridad se pusieron a buscar para lograr encontrar algún resto del avión o de las personas que el día 30 de Marzo cogieron aquel vuelo, pero nadie encontró nada. Al cabo de los meses iniciaron una investigación submarina. El día que fueron a empezar la exploración el mar estaba muy alterado y era bastante raro porque hacía mucha calor, conforme que se iban adentrando al mar todo parecía lo más normal del mundo pero no sabían lo que se podían encontrar ya que nunca se había llegado a explorar hasta el fondo. Finalmente pudieron rescatar el avión pero no hubo suerte con la gente que iba dentro.

     

     

    LA VORA DE LA MAR

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    SALVAMOS A UNA BALLENA

    Yo estaba en una asociación contra la contaminación, cada día íbamos a la playa para recoger la basura que arrojaba la gente durante la mañana. Un día vi a una ballena tirada en la arena, estaba muy seca y no se movía.

    Grité a mis compañeros que vinieran conmigo, teníamos que salvar a una ballena de morir. Cuando llegaron ya era demasiado tarde, pero notamos que dentro de su barriga había una cosa que se movía.

    ¡ERA UNA CRÍA DE BALLENA!

    Todos nos pusimos muy contentos. Le abrimos la barriga a la madre y la sacamos de ahí, era una cosa muy viscosa pero mona. Después, llamamos al veterinario experto en ballenas y nos dijo que estaba sana y salva.

    El veterinario la llevó a un centro de recuperación. Después de un tiempo la devolvimos al mar. Siempre me acordaré de ti pequeña y bonita ballena.

     

     

    EL VAIXELL

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    UN RESCATE EN EL MAR

    Era una tarde de invierno cuando el presidente de España se reunía con Greta Thunberg y otros presidentes de otros países para recoger el plástico de algunos mares. Los presidentes habían pensado de coger algunos barcos y con las redes recoger todo el plástico posible. Greta Thunberg y los presidentes se separaron por diferentes barcos junto con algunos pescadores que también querían ayudar, todos estaban de acuerdo con la decisión. Al final salieron 13 barcos y pasadas 2 semanas y 18 días regresaron todos a puerto con las bodegas llenas de plástico y otros residuos.

    Se calcula que los presidentes, la Greta Thunberg y las otras personas que ayudaron, limpiaron el mar en un 40% que parece poco pero es bastante. Los presidentes y la Greta Thunberg dieron las gracias a todas las persona que habían participado en la ayudada de recogida de plásticos.

     

    Onades

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    LAS VACACIONES EN EL MAR

    Un día de verano que hacía mucha calor,una niña de 12 años dijo a sus padres si podían ir de vacaciones al mar. Sus padres dijeron que sí.

    Al día siguiente sus padres le dijeron que irían a una isla en tres días, ella se puso muy contenta.

    Cuando llegó el gran día, cogieron las maletas y fueron al puerto a coger el barco.

    Ya estaban por la mitad del camino cuando de golpe el barco se empezó a mover mucho y a hundirse. Mis padres llamaron a la policía.Yo estaba muy nerviosa porque el barco se hundía.

    Al fin llegó la policía en el barco de rescate a rescatarnos.

    Volvimos a casa sanos y todo volvió a la normalidad.

     

    Eriçó de mar

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    EL PROBLEMA DE TIRAR PLÁSTICOS AL MAR

    Hace mucho tiempo, existía un mar con muchos peces, tiburones, delfines y otras especies marinas. Estos animales marinos vivían en armonía, porque tenían comida, agua, algas, y un montón de cosas más. El problema fue cuando los animales más grandes se comían a los pequeños.

    Pero la felicidad acabó pronto, porque otras individuos se dedicaban a tirar basura y plástico en los océanos y las playas. Día tras día se morían más peces, tortugas, ballenas, tiburones y otros animales marinos.

    Pero la tristeza finalizó, porque un grupo de personas muy concienciadas decidieron ayudar al medio ambiente.

    Semana tras semana había más gente ayudando y preocupándose por el tema ambiental. La gente que colaboraba, quitaban el plástico a los animales marinos y limpiaron también el plástico de la orilla del mar. Gracias a estas personas con tan buen criterio y corazón, las playas están más limpias y los animales sobreviven felizmente.

     

    Cavallet de mar

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    NO MÁS PLÁSTICOS AL MAR

    Juan, un niño estaba mirando las noticias, cuando de repente aparece por la televisión que la gente está tirando muchos plásticos al mar, y que hay muchos animales marítimos, que se están muriendo por culpa de esto porque se lo comen pensando que es comida.

    Juan rápidamente avisó a sus padres para ir al mar a ver qué pasaba.

    Juan y sus padres fueron a navegar con barca, y Juan pidió que parar un momento para mirar con sus gafas de buceo al mar para ver que había.

    Cuando de repente ve a una ballena comiendo plástico.

    Juan ató a la ballena en una cuerda conectada con la barca.

    Y entonces pararon en la arena de la playa y sacaron los plásticos que tenía la ballena y que se había comido. Luego la dejaron libre en el mar.

    Y así fue como rescataron a una ballena a punto de morir.

     

    Estrella de mar

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    LA TORTUGA Y EL RESCATE

    Había una vez una tortuga que puso huevos en la arena y volvió al mar. Al cabo de un año nació solo una tortuga de diez huevos que había puesto,le costó mucho entrar al mar porque era muy pequeña.

    Al final la tortuga entró al mar, poco a poco empezó a comer algas, es decir plantas del mar, y empezó a nadar un poco. A continuación se hizo más grande. Después de un año la tortuga ya sabía nadar bien comía bastante... Hasta que un día sin querer estaba comiendo y de repente se comió un palo de piruleta que se le quedó en la boca y no podía meter la cabeza en el agua, un pesquero que pasaba la vió y decidió llamar al CRAM. El CRAM vino al cabo de una hora y se la llevaron. La tortuga se recuperó y volvió al mar.

     

    ZOOLOGIA

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.04.2020

    Malditos plásticos

    Hacía días que estaba nervioso porque llegase el momento. ¡Un viaje en yate con mis amigos! Finalmente, el momento llegó.

    Nos encontramos en el puerto de Cambrils, listos para embarcar. Nos despedimos y zarpamos rumbo a Ibiza, pero el destino no importaba, lo que realmente nos entusiasmaba era pasar una semana navegando.

    La aventura llegó en el segundo día, cuando yo estaba al timón. A lo lejos vi algo en el agua, al principio me pareció basura, pero al acercarnos vi que era un delfín atrapado por unos plásticos que alguien había tirado.

    Desperté a mis amigos y entre todos conseguimos salvarlo después de mucho esfuerzo. Me impactó que el delfín se dejó ayudar, él sabía que no le queríamos hacer daño, y para darnos las gracias, nos siguió hasta que llegamos a puerto. Allí, dando un coletazo en el agua, se despidió.

     

    Marítim

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.04.2020

    Qüestió de sort

    Pot ser va ser qüestió de sort. No us ho puc assegurar però si que puc explicar el que va passar i vosaltres jutjareu.

    Vaig tenir molta sort, vaig participar per primera vegada en un concurs de microrelats i vaig guanyar amb el meu primer relat.

    El premi va ser una sortida en un pailebot centenari, quina sort.

    Era dissabte i feia molt bon dia, ens esperava una agradable sortida.

    Mai havia navegat en un vaixell, era la primera vegada. De fet mai havia estat tant lluny de la costa, tot i que encara la podia veure clarament, podia apreciar els edificis, des de un punt de vista nou.

    Ja portàvem una bona estona navegant, començava a acostumar-me al suau balanceig, ja estava una mica més relaxat, gaudint de les vistes i de la brisa marina.

    Un cop de mar, una onada forta, vaig caure a l’aigua.

    TOFOL_C2

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 30.03.2020

    SUEÑO

    No se cuanto tiempo llevo sumergido en el fondo de esta barca. Salimos hace tres noches al oscuro océano. Cuando se paró el motor intentamos repostar la gasolina del segundo depósito y nos dimos cuenta que era agua. Agua sucia que ni siquiera se podía beber. Desespero y rabia. Tengo que moverme o pensaran que estoy muerto y me lanzaran al mar y...bueno se terminaran mis sufrimientos. Casi dos años de mi vida andando buscando una playa lejana y una barca podrida.

    Tengo fiebre. Es de noche. Intento moverme pero no puedo. Alguien se ha sentado encima de mí y no me deja mover. Muevo un brazo y mi secuestrador se levanta asustado. De pronto,sin saber de donde viene, una potente luz nos deslumbra. Llueven chalecos naranjas. Todos chillamos porque queremos ser los primeros. Un sueño, la luz se apaga y un ruido de motor se aleja rápidamente.

    Lagarto

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.03.2020

    ¿Rescate en el mar?

    Abro los ojos, sigo aquí flotando ya he perdido la noción del tiempo,no se cuanto tiempo llevo a la deriva,mi cerebro esta aturdido, solo pienso en que alguien me ayude,no espero que sea ningún dios nunca fui creyente pero si quizá seria buen momento para que me rescatara algún ser de otro planeta, si en ellos siempre creí no podíamos ser únicos en el universo, un momento que veo algo metálico desciende desde el cielo hacia mi ,me recoge y me eleva hacia su nave nodriza veo abrirse una escotilla y me introducen por ella,gracias muchas gracias por salvarme ,siempre tuve la esperanza que existierais......

    puaj que asco ¡ camarero había una mosca en mi sopa!

    numero2

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.03.2020

    La boia perduda

    El llançament defectuós del meu esquer trencà el fil i la boia quedà flotant a 30 metres de la costa. El penya-segat no era gaire alt però molt perillós amb les roques que sobresortien del mar, per sort, un mirall d’un dia calorós d’hivern. La meva consciència no estava tranquil·la veient el plàstic surant, perdut en mig del vaivé de les onades i que contaminava l’aigua cristal·lina de Cala Llevadó. Decidit a esborrar aquella imatge, preparo de nou la canya per rescatar la boia. Llenço la canya, però tot i passar-hi a prop no s’enganxa... ho torno a intentar... i res... segueixo llançant i provant diferents muntatge per atrapar-la. El corrent se’n porta la boia mar endins... Quan ja passava una hora dels meus intents frustrats, va arribar el meu avi amb la seva canya i amb un tir directe la va rescatar dient “entre tots hem de cuidar el mar”.

    Serrà

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.03.2020

    Mujeres contra el mar

    El frío del agua le entumecía las piernas, y el salitre se le mezclaba con el sudor, que sobrepasaba las cejas para ir invadiendo furtivamente las cuencas de los ojos. El golpeo furioso del mar, incesante y desacompasado, empezó a marearla, a perturbarle la brújula interna que le hacía mantener la mirada fija en la roca y, a su vez, le impedía dar la espalda al mar. De repente, una ola, la lengua de ese monstruo que traga y escupe, la hizo tambalearse y rotar medio cuerpo, arqueando la espalda hacia atrás. Cuando ya su mirada solo se dirigía al cielo, atemorizada por su caída, notó un fuerte agarrón en el antebrazo que le devolvió el equilibrio y el sentido. Esas manos fuertes que la sustentaban no solamente eran los brazos de dos compañeras, eran, también, la red de la solidaridad entre percebeiras.

    Petrache

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.03.2020

    Necesidad

    De nuevo me encuentro en la misma situación de hace unos meses, es la tercera vez que me pasa, el barco en el que viajaba se ha hundido.

    Al final va a resultar que tengo una maldición y nadie, nunca, se va a querer embarcar conmigo… Por suerte pude arriar un bote, llevo conmigo todo lo que quiero y no necesito más.

    En la mochila un buen libro, un poco mojado pero se puede leer, también tengo un candil y una botella de vino. Ese delicioso olor a mar, el ocaso y en breve las estrellas.

    Apenas empezaba a saborear la soledad cuando en el horizonte empiezan a asomar unas velas, es un barco que viene a por mí, trae consigo un ruido muy extraño para ser un barco de vela, suena a mecánico, suena a despertador.

    Camposdesal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.03.2020

    Promesas de arena

    El mar reventaba en la popa escondiendo y borrando el abrigo de la costa. Las aguas se arremolinaban chocando contra el casco metálico del barco, y su furia me acuchillaba el rostro con blanca espuma. Tan solo un faro, centinela de un solo ojo vestido de niebla vaporosa coronado de luz, me guiaba en aquel infernáculo.

    Agarré el salvavidas y, tal como si fuera un tosco bolaño de piedra, lo lancé al horizonte con todas mis fuerzas para evitar que el mar lo trajera de vuelta.

    Al tomar su mano, una descarga me atravesó el alma. Era solo un niño de cuerpo menudo, cara pálida y labios morados. Pretendía cruzar el estrecho en una rueda de camión. Lo cubrí con una manta que llegaba tarde para salvarle de la hipotermia. El barco viró a estribor hacia el puerto dejando atrás bajo las aguas azul turquesa promesas de arena, ilusiones rotas.

     

    Alhanna

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 24.03.2020

    SOS

    ... _ _ _ ...

    —Emergència. Acabem de rebre un SOS massiu.

    —Indiqui’m les coordenades.

    —No ho acabem de tenir clar.

    —...?

    —No només és un. Són una multitud d’avisos.

    —Com?

    —És com si de haguessin llençat milers de milions SOS. Tenim la centraleta col•lapsada.

    —Deu ser una broma d’algun hacker.

    —Pensem que no. Tots els indrets on hi ha aigua surt un avís.

    —No entenc res.

    —Aquests senyals d’emergència surten d’arreu. Hem comprovat que qualsevol punt on hi ha mar hi surt un missatge. Estem desbordats!

    —Expliqui’s millor.

    —Esperi’s aquí ens arriba un altre missatge: plàstics, petroli, porexpan, llaunes, vidres, metall, , residus industrials...

    —Com?

    —...bosses, envasos, xarxes, deixalles tòxiques, embolcalls, runa, detritus nuclears, taps... així fins omplir centenars de pàgines.

    —Deixi’m pensar...

    —És el mar! És el propi mar que demana ajuda per ser salvat!

     

    HO2

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 24.03.2020

    UN RESCAT AL MAR: Història d’una refugiada

    Tot ha passat molt de pressa. Molta gent. Molta aigua. Tothom lluita per respirar. Queda poc per arribar quan el combustible s’esgota. S’està omplint d’aigua, molt freda, és molt freda. De cop tot és negre. No sento res, no veig res. Un segon després respiro, veig, i sento molta gent, massa gent. Tot negre, no puc sortir d’aquí, ara no. El cor em batega cada cop més lent, tinc menys força per lluitar. Noto com el meu cos és arrossegat. Estic viva? Respiro? No ho sé. Llum. Soroll. Sento. Estic viva. Gràcies.

    Checa

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 24.03.2020

    POR NO, RESPECTE SEMPRE

    El rellotge marcava les 6.45 del matí. Un mariner caminava per l’entrada de la dàrsena pesquera quan les olors marineres del port el transportaren dolçament fins la barraca del pare. Allà, un veterà deia mentre s’encenia un Montecristo “sembla que farà mal temps”. Un altre mariner, comentava la desaparició d’un noi quan practicava windsurf feia unes 20 hores a les costes de Castelldefels i que les embarcacions havien de contribuir en la investigació. La frau impactava contra els vaixells, La Seu, La Blava, La Miralpeix. Una darrere l’altra sortien com una processó. Donada la sortida des de dalt la fàbrica de gel, les barques posades en línia posen rumb 130º mar endins. Als 45 minuts, La Miralpeix anuncià per la ràdio que identifica una cosa sobre l’aigua. Era ell, que s’havia allunyat 10 milles de la platja. Quan arribaren les ambulàncies, aquest només presentava hipotèrmia.

     

    X.C.

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 24.03.2020

    El destí

    No sabia quin dia era, només que feia calor. Estàvem a alta mar. Feia cinc dies que vam sortir de la costa de Líbia, on ens havien donat la barca.

    - Ja deu faltar poc. Ens van dir que en dos dies hi seríem – digué un home, d’uns setanta anys.

    Una altra nit va passar i res, només s’hi veia blau.

    - Aigua!, està entrant aigua! – exclamà una nena petita.

    I, allà a alta mar, sense poder-hi fer res per a impedir l’enfonsament, morts de gana, vaig perdre l’última goteta d’esperança per a arribar a aquell món on, segons m’havien dit, era un lloc d’esperança i prosperitat.

    Ja només quedàvem set o vuit persones en els darrers troncs de fusta que encara flotaven. Els altres havien marxat nedant per desesperació i havien mort, ja que no havien nedat mai.

    Allà era el destí. Amb l’últim fil de veu xiuxiuegí: “vaixell”.

    Galindó daurat

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.03.2020

    Cançó

    Mare mareta, en tu penso . Arraulit en aquest bot pudent. Fugint de tot, per tu. Em bressolen les onades, no pas els teus braços. Em mulla la por. Enyoro les llàgrimes dels teus ulls mentre m’acaronaves de petit, les nits que no podia dormir de por. Et vaig prometre un futur millor, deixant que els esclavistes del segle XXI em guiessin vers una Europa, que, diuen, és la terra promesa. Res ha sortit bé. A la deriva, recordo el teu amor, la teva calidesa. Desconeixia la immensitat del cel a les nits. Sentir-me fràgil al teu costat em feia fort. Ens hem begut tota l’aigua, i escasseja el menjar. Confiem en un rescat incert. Diuen que hi ha ànimes compassives que naveguen arreu de la mar. Tant de bo ens trobin. Mentrestant, repasso mentalment les cançons de bressol que entonaves. Ajunto les mans.

    terrassa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2020

    NEREIDES

    Dalt de la cofa, lluitava per alliberar el cap que empresonava la vela. L’embat d’una maniobra sobtada del timoner em va llençar a l’aigua. Enmig del mar, en plena tempesta, tot estava perdut. Amb tot el drap desplegat, el vaixell escapava rabent a través de les onades. L’últim que vaig veure va ser l’adéu impotent en el rostre dels homes.

    Unes mans dolces m’arrossegaren cap al fons. Silenci. Calma. Món irreal de blaus i maragdes. Sense temps. Sense llum. Sense esperança.

    Esclat de llum, de sobte. La glopada d’aire cremava als pulmons. La salabror fugia per la gola. Estès a coberta, observat per tot d’ulls esbatanats, vaig recordar les nereides que m’havien rescatat.

     

    Posidó

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2020

    Bones intencions

    Ja fa dos dies que no menja ni veu res. Em preocupa que pugui caure malalt. Quan el vam trobar no ens ho podíem creure. Estàvem apunt de tornar a port, recollint la nostra última xarxa quan d’entre els peixos, va aparèixer un tritó. Per no atraure la mala sort el vam voler tornar a l’aigua. Però quan ens vam acostar vam veure que estava malferit amb talls profunds a la cua i esgarrapades a l’esquena. Pel que el vam dur a port amb nosaltres i vam fer venir un veterinari qui va netejar i cosir les ferides. Per donar-li temps a recuperar-se, el vam posar dins l’aquari, a la part que comunica amb el mar. I allí s’ha quedat per dos dies, sense moure’s ni fer res. Vaig a veure si parla...

    -Et porto aliment. M’entens?

    -Irrellevant. La vostra xarxa me’n va separar i ja es morta.

    Obrellaunes

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 18.03.2020

    Perdido

    —Sigue mis huellas, Pol sigue mis huellas.

    Y yo las seguí, porque haría todo lo ella me pidiera.

    —Vennnn correé, la ves, se está muriendo.

    Fuiii, corrííí y cuando llegue sus manos nerviosas señalaba una enorme estrella varada en la arena.

    —Cógela, pobre, se muereee.

    Y la cogí y la lancé al mar con todas mis fuerzas.

    Ella se apoyó en mi brazo.

    Sus ojos hechos de sueños me miraron.

    —La hemos salvado.

    Y me dio un suave y casto beso en la mejilla. Mi alma reventó.

    La habíamos salvo y yo seguía preso.

    —Siguemeee mis huellas- volvió a gritarme cantarina.

    Y la seguí.

    Dorada

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 18.03.2020

    TORTUGUES EN PERILL

    Hi havia una vegada, un senyor que es deia Manel, que treballava al CRAM.

    Em va explicar que un dia va anar amb els seus companys a veure si trobàven algún animal ferit, van veure una tortuga amb un plàstic de cerveses que el tenia a sobre de la closca i per culpa d'això la tenia deformada.

    Un cop la van portar al CRAM li van treure el plàstic, la van ficar en un aquari per ella sola on la cuidaban i li donaven de menjar.

    Al cap d'un any ja s'havia recuperat i la van deixar en llibertat.

    Aquesta és la trista rutina del Manel.

    PRESIDENT

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.03.2020

    CAFÈ GREC O TURC?

    La discussió sobre quin cafè era millor pujava de to. El grec i el turc defensaven la qualitat i l’origen a mort.

    Els mariners assistien desganats al debat. Eren a dues jornades d’arribar a port i no estaven per discussions bizantines. Durant l’arriscada navegació per l’estol d’illes egees el mercant feia front a la mala maror. Es convidà els homes a sortir a coberta per apaivagar tensions amb la humitat i la salabror.

    La posta de sol mediterrània s’encenia roent com un foc inquietant que encegava la cabina.

    Durant un silenci de l’agra discussió, la vista dels mariners es fixà en una armilla groga surant amb les darreres llums. Potser cercava un alè d’esperança amb l’antiquíssima i maltractada llei del mar. Bandejant el debat cafeter, turc i grec donaren l’alarma. Els projectors rastrejaren un mar comú, fins trobar una precària embarcació que volia deixar la placenta per tornar a néixer.

     

     

    Rafel d'Abadal

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.03.2020

    A pocs centímetres dels nostres ulls

    Les partícules minúscules de sal. Les llepades discretes però directes de l’aire. La frescor del líquid transparent. La calma i la serenor que proporciona l’esguard de l’horitzó. Les embarcacions, tant les menudes com les immenses, que tracen un camí fugaç. Jo, mentre ho contemplo, m’adono que el mar en què sempre havia somiat i cregut ja no existeix, i el que tinc al davant m’esgarrifa: perquè crida, agonitza, sagna. En l’instant en què vull agafar les mans dèbils i tremoloses que s’hi multipliquen per rescatar-les, l’aigua les engoleix totes, sense excepció. Així és com d’un sol glop cada dia s’evaporen esperances, il·lusions i vides a pocs centímetres dels nostres ulls. De veritat que ens podem resignar a tancar-los i a fer com si res d’això existís?

     

     

    Boira

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 16.03.2020

    Rescatar es cosa de malos

    En el Mar de Alborán se hundió nuestra lancha. Allí entre las astillas y el olor a muerte me alzaron, encontré el calor humano y una manta que si bien estaba húmeda me aportó más fervor que mi propia ropa empapada. Había poco espacio, en medio de la barahúnda logré comprender algunas palabras que decía que me habían rescatado.

    Dudé por un instante si estaba soñando, la realidad era otra y me golpeaba contra aquellos que parecían migrantes. Sus caras expresaban cansancio de años buscando los confines de Europa. Sin embargo, a pesar de nuestras vilezas no habían dudado en rescatar a esta pobre marinera hundida en alta mar.

     

     

    Vanessa Martinez

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 12.03.2020

    El navegador perdido y La Pinta

    Una vez un navegador salió a pescar tranquilamente, de pronto se encontró con un barco abandonado que llevaba el nombre de La Pinta, con la curiosidad de saber lo que había dentro, entró y descubrió diferentes riquezas como el oro, diamantes y joyas de valor.

    Hizo funcionar La Pinta avanzando sin rumbo, quedando sin combustible; miró a su alrededor, encontró una radio, intentó comunicarse pero no supo utilizarla quedando totalmente incomunicado y perdido en el mar.

    Su último recurso fue lanzar una bengala, observando luego una embarcación dirigiéndose hacia él.

    Lo encontraron agotado y deshidratado y consiguieron rescatarlo.

    Regresaron a tierra sin novedad y muy emocionado de volver a reencontrarse con los suyos.

    Capitao

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 12.03.2020

    En el mar

    El Open Arms es un barco que viaja por el mar Mediterráneo salvando a los emigrantes que tratan de llegar a Europa.

    Los emigrantes tratan de escapar de su país para poder trabajar y conseguir dinero.

    Desde Europa intentamos ayudarlos: dándoles comida, ropa, juguetes…

    También asistencia médica, escolar.

    Muchos emigrantes han conseguido crear sus propios negocios y salir adelante

    en países europeos.

    Armo

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 12.03.2020

    Un rescate

    He visto unos videos de inmigrantes que vinieron de Libia. Algunos vinieron de otras ciudades de África. Lo estaban pasando muy mal porque los tenían como esclavos en el barco. Des de Líbia, llegaron a España, Italia y otras ciudades de Europa.

    Cuando vienen aquí a Europa les damos comida, ropa, trabajo.

    Los niños pueden ir a la escuela y pueden hacer actividades.

    Trigue

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2020

    Oleaje

    Azul el cielo libre de toda nube, azul la embarcación improvisada, azules los sueños entre dos orillas.

    Azul el horizonte a través del oleaje azul-azul. Azules los rayos del sol en su piel y las voces de los rescatistas en la noche.

    Los colchones, azules; los basureros, azules; las esquinas conquistadas, azules. Azules las calles de la ciudad, con sus luces, y también azul la esperanza.

    Sara

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2020

    OPORTUNITATS

    Un vent fresc de migjorn inflava les veles d’aquella antiga nau que sortejava a tot drap les ones d’unes aigües blaves i poderoses. De proa a popa i de babord a estribord es veien els braços alçats d’una tripulació sense experiència però increïblement valenta. Caps enrinxolats que saltaven per veure el futur. Els crits dels passatgers que sonaven ofegats entre la brisa: rialles esperançades, plors de victòria, esgarips de gana i por. La terra ferma els esperava per acollir-los de nou.

    El vaixell orgullós de la seva darrera singladura enfilava l’embocadura del port, flanquejat per un munt de creuers benestants.

    Els diaris de l’endemà ho explicaven: “El Santa Eulàlia, un pailebot centenari, ancorava ahir a Barcelona. De dins, homes, dones i nens de pell fosca i ulls espantats narraven com el vaixell, sense que ningú l’amarinés, va aparèixer del no res enmig del mar per salvar-los la vida.”

    PEGÀSIDES

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.03.2020

    Quan vaig arribar

    Quan vaig arribar ja no hi era. Només l’escuma marró esquitxava la roca arrecerada de la darrera onada. No tinc cap percepció d’haver-lo vist mai ni d’haver-lo rescatat. Els seus ulls no em miraven. Tot era brut. Plàstics, petroli, cadàvers d’un origen el més inimaginable possible.

    Tot tu eres ja res. Ni la teva pròpia aigua ni la teva pròpia sal ni la teva pròpia imatge havien resistit el que som nosaltres els éssers més intel·ligents i més mediocres de la terra que plora. Aquesta terra que ja no beurà de la teva vida ni et veurà més. L’horitzó ja no hi serà.

    Quan vaig arribar ja no et vaig poder rescatar, mar de la meva infància

    Alberto Pagnelli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.03.2020

    No tot el mar és el desitjat

    Espurnes d’estels es reflecteixen als teus ulls. Són els somnis, els desitjos I l’esperança, o bé les pors i la frustració de la crua realitat?

    Les teves galtes són massa tendres per endurir-se tan aviat. El teu lloc no hauria de ser aquesta barca que que ningú vol al seu port.

    El mar exaltat t’esquitxa als peus i tu només pots pensar en la sort d’haver fugit d’aquelles mines. El futur és massa enllà, el present difícil de comprendre.

    L’ull dret ha desprès una ínfima llàgrima. Celebres la vida, com no pot ser d’altra manera. A l’altra banda potser hi haurà algú que et voldrà salvar, però vigila no t’aclapari la inhumanitat d’aquest vell món. Benvingut a terra.

    Altenia

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.03.2020

    Flotando por el mar

    Un día de verano en la playa había mucha gente de todo, tipo hacía mucho calor y había muchos barcos, patinetes de playa, veleros...etc.

    En un barco había mucha gente bailando y un niño se cayó y su padre le rescató como pudo.Después de que lo rescatase, el niño que estaba muy asustado, estaba llorando muy triste y el padre no sabía qué hacer y al padre se le ocurrió una idea muy buena: llamó a la ambulancia porque a su hijo le estaba dando un ataque de ansiedad. Se lo llevaron a un hospital y después ya se calmó y lo llevaron para casa. Su padre durante 2 semanas lo estuvo cuidando, pero cuando pasaron las 2 semanas el niño ya podía hacer de todo.

    Cabeira

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.03.2020

    El crucero

    Había una vez un crucero que navegaba por uno de los siete mares. Un día como otro cualquiera, los capitanes del crucero vieron un misil viniendo directo hacia ellos. Uno de los capitanes se asustó tanto que se desmayó

    En cuanto el misil chocó con el agua, (en verdad el misil quería darle a un tiburón mega enorme) el copiloto se tiró al suelo después de ver al tiburón enorme.Y la tripulación vio que estaba sin conciencia. El crucero quedó dañado con la explosión… Después de que el crucero se terminara de hundir, un pasajero cogió una barquita de emergencias, la tiró al agua y él se tiró a la barquita. El pasajero por suerte tenía un móvil y con él llamó a un helicóptero, el helicóptero vino y encontró al pasajero,el helicóptero lo recogió con una escalera y se fueron a la ciudad.

    G-LVO

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.03.2020

    Rescate en el mar

    Había una vez un niño que se llamaba Peter y le encantaba el mar. Un día había decidido ir a la playa con sus amigos.Cuando estaban en la playa uno de sus amigos decidió irse muy lejos de la orilla y su amigo le dijo:

    - Ten mucho cuidado porque dicen que hay cocodrilos de agua salada y además hay corrientes muy fuertes.

    A su amigo le dió igual y se fue al mar. Él se quedó muy preocupado por si le pasaba algo.

    Minutos más tarde su amigo escuchó un grito:

    - Ayudaaaaaaa!- su amigo fue corriendo a ayudarle y cuando se acercó vio que había un cocodrilo al lado, pero él se metió en el agua,encontró un palo y le clavó el palo en el ojo.

    El cocodrilo se fue y consiguió rescatar a su amigo y le dió las gracias por salvarlo.

    Fútbol

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 10.03.2020

    La puesta de sol

    Había una vez un chico que le gustaba muchísimo el mar. Alejandro era alto,castaño, y con ojos verdes.Habitualmente iba con sudaderas grises, pantalones negros y unas gafas redondas.

    Un dia por la tarde,  decidió ir a dar un paseo por la playa, se tumbó en la arena a ver la puesta de sol y se durmió. Despertó ya de noche y por lógica la marea había subido. Cuando se levantó tenía el agua hasta el pecho. No veía absolutamente nada, por lo que no pudo salir del mar. Su familia cuando vió que no llegaba, llamaron inmediatamente a la policía e informaron de lo sucedido.

    La policía fue a buscarlo por la playa.

    Después de varias semanas de búsqueda a un barco le pareció ver algo en alta mar por lo que decidió acercarse. Vieron que era un cadáver, y sí, lo habéis adivinado, ese cadáver era el de Alejandro.

    Esdo

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.03.2020

    La Marina mai fa cas

    Hola, em dic Marina i el què més m’agrada és anar a les roques quan es fa fosc a cantar amb l’Ona i la Corall. Els pares estan enfadats perquè ahir vaig arribar tard, però avui hi tornaré.

    Marxo, els pares, enfurrunyats, em diuen que no torni tard, recullo les meves amigues i pugem a les roques...i cantem mentre veiem com es pon el sol. Però avui allà a l’horitzó hi ha un vaixell que s’acosta.

    I l’Ona diu, - nenes que si s’acosta gaire encallarà a les roques- i la Corall respon – doncs, cantem mes fort que ens sentin!-.

    Però quan més fort cantem més ràpid navega cap a l’escull..., s’atura, i veiem com s’inclina, es trenca i s’ensorra! ...ens mirem i sortim corrents...

    -Pare un vaixell s’ha enfonsat!!!- El pare surt al rescat. La mare em castiga una setmana sense sortir.

    Sacatapus

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2020

    Salvament

    Dia tranquil, onada fluixa i vent gairebé inexistent, després de intentar rescatar amb la “bombona” (vaixell carbassa) a una motora que se li ha parat el motor i ha pogut arreglar abans de que arribéssim nosaltres. Ara tornem cap a port.

    -bombona, bombona, aquí port contesteu sis plau ...

    -Hola port, et rebo clar, endavant.

    -No torneu a port teniu un altre rescat al mar, un incendi a bord, els 2 ocupants han saltat al mar amb armilles fa aprox. 20’. T’he enviat les coordenades al telèfon.

    -Rebut, anem a rescat, no es gaire lluny de la nostre posició, calculo 25’ a tota maquina. Ja t’informaré.

    Passats 10’ ja divisem el vaixell, no es veu gaire fum, ni cap persona als voltants

    Després d’una estona en Pep que vigila amb llarga vistes veu les 2 persones juntes, sembla un adult i un noi jove.

    lo blau

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2020

    .cat

    -Hola Pep, feia dies que no et veia, 2 mesos, … 3 …

    -Si crec que 2 mesos

    -Encara et dediques al Disseny de planes web ??

    -No, tot hi que estic amb una empresa molt gran que te l’exclusiva dels dominis .Cat

    -I has fet alguna de important ??

    -Fa poc que estic amb aquesta feina i nomes he enregistrat 1, Res.Cat es una ONG, “Recerca Ecologia i Sostenibilitat”

    lo blau

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2020

    Des de aqui dalt

    -Pareu motors i digueu quant estan tots a la coberta, prepareu aigua, menjar i mantes.

    -Bob, organitza el recompte, edat, país, nom, unitats familiars, possibles malalties (tot hi que se’ls fa una revisió de salut), quant temps fa que naveguen ...

    -Compta amb les defenses d’estribord

    Des de aquí dalt el pont de comanament fa anys que faig rescat al mar però mai no tinc contacte amb els rescatats i de fet aquests no sempre son vius, en aquest cas es separen de la resta del grup i se’ls posa a un reco de la proa.

    -Capità ja son tots a bord

    -Girem cua i cap a terra, 80º a babord, els rescatats poseu-los al mig del vaixell, tenim una mica de mar d’amura d’estribord.

    Cap a port, negociarem de camí les possibles opcions de desembarcament, el mes proper es a 80 milles (Marsaxlokk-Malta) però encara no tenim permís.

    lo blau

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2020

    El segon Gènesi

    Aquest matí hi ha hagut una batussa terrible entre els animals a coberta. Noé s'ha posat a plorar i ja no ha pogut parar. Porten massa temps sense veure terra. On hi havia costa només hi ha aigua. Quin càstig tan cruel a la supèrbia de la Humanitat. Quan ha tornat el colom blanc, en lloc d'una fulla d'olivera portava al bec un tap de plàstic. A la vora del timó, una mare mira de protegir el seu nadó plorós del soroll eixordador que arriba del cel, cantant a cau d'orella: “Noé Thunberg, nascut al mar, protegiràs la Terra...”. Desafiant, aixeca la vista cap a l’enorme helicòpter de rescat des d'on brama el megàfon: “Greta, per fi us hem trobat. Esteu salvats". Ella nega amb el cap i prem el nen contra el seu pit. Sap que aquell monstre mecànic, i tants altres com ell, els allunyen de qualsevol salvació.

    Dídac

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2020

    Parents

    Era fosc, anàvem un grup de voluntaris del poble i jo, a rescatar , al meu pare , al meu marit i als nostres tres fills, per la forta tempesta els havia deixat sense rumb.

    Ara la mar, s’havia calmat, era un bon moment per rescatar-los, només es veia el color blau del cel i la terra. Semblava que es ajuntessin, no m’ho podia creure.

    Havien anat de sortida familiar per reforçar vincles, no es portaven gaire bé el meu pare i el meu marit, són massa semblants i xoquen, la tolerància no és el seu fort. Els nens estaven molt contents per fer aquesta aventura.

    Els fills encara estan a una edat que no diuen gaire cosa, tenen vuit, deu i dotze, pregunten si, però no qüestionen massa. Tot arriba.

    Tinc la sensació que tot acabarà bé. Estem a l’Atlàntida, es així.

    Jiyu

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 09.03.2020

    UN ANIVERSARIO DIFERENTE

    Para el décimo cumpleaños de los gemelos, Mat y Patricia, sus padres les regalaron un paseo en una embarcación de la flota del Museo Marítimo.

    Al llegar, un hombre y una mujer les dieron la bienvenida y se presentaron como El Capitán y la bióloga, respectivamente.

     

     

    El Capitán se puso frente al timón e invitó a todos a bordo.

    Hacía un delicioso día primaveral y el mar parecía un manto de seda azul.

    La embarcación empezó a deslizarse dejando un rastro de espuma.

     

    ―¡Mirad esa roca!― Exclamó Patricia

    La bióloga aclaró:― ¡Es una tortuga marina! Capitán, ¿podemos acercarnos? Al aproximarse, sacaron la tortuga del agua . Un plástico la rodeaba. La bióloga la liberó y pidió al capitán regresar al Museo. Al llegar, llevaron la tortuga al Centro de Recuperación donde después de comprobar que estaba sana, la devolvieron al mar.

    Todos regresaron a casa felices de ayudar en el rescate.

    Sense pseudònim

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    El rescate de la Ballena

    Un día en una isla, una mujer contemplaba el mar. Miraba las olas como subían y bajaban. Pero de golpe se levantó y se sumergió en el mar. Pasaron segundos, minutos…pero cuando salió del agua parecía que le hubiera ocurrido algo malo.

    -¡He fracasado! – dijo la mujer.

    Entonces se volvió a sentar en la orilla, miró el horizonte fijamente y se volvió a sumergir. Cuando ella estaba dentro el agua, parecía que estaba discutiendo con alguien. Ella iba saliendo del agua para respirar, y coger aire. ¡Parecía que estaba luchando con alguien de su tamaño! Era otra mujer que llevaba una red enorme, y dentro de la red había una cría de ballena. En su bolsillo tenía unas tijeras y cortó la red.

    Cuando la ballena salió la mujer subió al barco y dijo:

    -¡¡¡Soy Carla, la pirata más rebelde del mundo!!!

    Medusa

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 05.03.2020

    La inundación

    Un día estaba con mis amigos de la escuela haciendo un viaje en barco. Todo iba muy bien, iba de maravilla. Hasta que el capitán dejó de manejar el barco. El caso es que al dejar de manejarlo vino una enorme ola que se llevó a el barco por delante. La tripulación gritaba:

    ¡Noooo! ¡EL BARCO SE HUNDE!

    El barco se hundió con toda la tripulación dentro. Es posible que mientras bajábamos el barco chocara contra alguna roca. Todos nos hundimos, pero no todos morimos. Tuvimos la gran suerte de que por donde se hundió el barco había un helicóptero de hospital cerca y les dió tiempo de rescatarnos antes de morir ahogados.

    Para finalizar, nadie de la tripulación murió.Todos volvieron a sus casas.

    Aluap

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    El capitán y su barco

    Una mañana en un puerto de Argentina, había un barco pesquero de color amarillo que iba a zarpar hacia España.

    A las tres horas de zarpar el barco estaba muy lejos del puerto.

    El capitán comandaba el barco mientras los marineros obedecían sus órdenes, el barco continuaba su rumbo hacia el viejo continente.

    En ese mismo instante hacía mucho viento,el barco se movía de un lado a otro,hasta que al finalmente el barco acabó volcándose.

    El capitán muy desesperado gritó varias veces, ayuda...ayuda!! ,sin pensarlo se tiró al agua, el mar estaba muy frío ,al punto que si uno se quedaba más de 15 minutos podía sufrir hipotermia.

    El capitán nadó y nadó, como si no hubiese un mañana, hasta que finalmente no pudo seguir nadando más y casi al agotar todas sus fuerzas,apareció un barco de rescate.

    Bracs

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    Ruptura

    Lola estaba en un mar de emociones ya que acababa de empezar una relación. Para ella era todo felicidad y alegría. Un día Lola y Joana (su pareja) tuvieron una gran pelea y acabaron cortando. Lola a partir de ahí no decía ni una palabra a nadie. Un dia le dijo a su madre: voy a darme un baño en la playa, (se fue con una gran mochila), y no volvió. Su madre la buscó pero ni rastro, hasta un día contactó no la policía para que llevase un helicóptero... En fin, organizar un rescate. Por fin la encontró, estaba en una roca de playa Fonda, quieta mirando al horizonte. Lola dijo de quería superar su relación y para eso estar sola unos dias.

    Magdalena

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    Una emergencia en el mar

    Este año 2020 en el Océano Atlántico una ballena azul se quedó encallada en la arena. La família portuguesa que la vió, rápidamente llamó a emergencias.

    En el momento en que llegaron los de emergencias quisieron mover a la ballena hasta el agua, pero no pudieron.

    Buscaron refuerzos. Entonces vinieron los bomberos, la ambulancia y la policía. A continuación con 3 camiones y ayuda de las personas voluntarias, lograron poner la ballena dentro del agua.

    En resumen yo creo que lo hicieron muy bien tanto la familia como los de emergencias.

    Nom

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    El barco

    Érase una vez en el océano Pacífico había un marinero con un barco muy pequeño y muy destrozado, el marinero se llamaba Juan. La gente se burlaba de él por su barco pero lo que no sabían era que Juan pescaba más peces que cualquier otro pescador y se lo daba a los pobres.

    Un día fue a pescar y de repente se encontró con una tormenta enorme.. Estuvo días sin comer atrapado en el remolino y luego una chica muy intrigante lo encontró y lo rescató:

    -¿Qué hacías navegando con esta tormenta?

    -Pescar para alimentar a los pobres

    Entonces la chica misteriosa le dió un barco nuevo y le dijo que era una prueba para ver hasta dónde llegaba la bondad de Juan:

    -Te ayudaré si me prometes que ayudarás a los pobres siempre!

    -Te lo prometo

    Entonces la chica desapareció... y con ella todo lo demás... todo era una ilusión para que Juan no abandonara su bondad. Juan lo cumplió y cada día pescaba y les daba de comer a los pobres.

    Bàsquet

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    El pescador pobre

    Había una vez un pescador llamado Tomy que vivía en la costa de Australia. Tomy sacaba malas notas, su familia era pobre, su padre se dedicaba a pescar. Tomy seguía asi sacando malas notas hasta que se hizo mayor y no encontró trabajo. Después decidió dedicarse a la pesca pensando que era fácil pero al cabo de unos meses lo considero muy difícil y se arrepintió de no haberse esforzado de pequeño. Pero ese mismo día se encontró un hombre en el mar rodeado de tiburones que le estaban atacando y Tomy fue a ayudarlo, afortunadamente le alcanzó a coger la mano y le salvó. El hombre agradecido le ofreció mucho dinero a Tomy. Tomy lo que hizo con ese dinero fue comprarse material de pesca, un barco muy grande Y trabajadores y con mucho esfuerzo y al cabo de unas décadas se hizo millonario.

    Jogo

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    Las profundidades oscuras

    Este verano una familia decidió ir de vacaciones a un hotel de lujo en una isla del pacífico...

    Para ir a cenar, la familia tuvo que coger un submarino que les llevaría hasta el restaurante bajo el mar, pero este tenía una avería y se cayó al suelo, golpeándose con unas rocas y rompiendo una de las ventanas… De repente vino una manada de tiburones, dando vueltas alrededor y esperando atacar a la familia asustada.

    El piloto llamó a seguridad para que viniera a rescatarlos. Más tarde apareció un equipo de buzos. Consiguieron entrar con equipos de submarinismo para ayudarlos, cuando cogieron a la niña se les escapó de las manos y salió sola del submarino sin equipo…, cuando de repente, nota que la cogen fuerte por el brazo…

    El padre dice:

    -Venga Berta, que te vas ahogar!!!Te has quedado dormida en el flotador de la piscina otra vez!!!

    Loca

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    El rescate del delfín

    Había una vez un delfín que vivía bajo el mar. Estaba muy contento.Hasta que un día vió una montaña de cosas que no conocía flotando en el mar.

    El delfín se acercó a ver qué había allí y empezó a rodear esas cosas. Él no sabía que esas cosas eran basura y que le podían hacer mucho daño. Un marinero pasó por allí y vio al delfín como se enredaba con la basura.

    El marinero saltó a el agua para impedir que el delfín se hiciera daño con alguna cosa. El delfín se asustó y se fue nadando, sin darse cuenta de que su hermana se habia quedado alli. La hermana del delfín se asustó y empezó a moverse mucho. Ella se quedó atrapada en una red de plásticos . El marinero intentó salvar al delfín. El delfín estaba muy asustado así que el marinero lo tenía más complicado. Hasta que lo consiguió.

    Por último, ¡no tiréis basura en el mar!

    Núvol

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    Bajo las olas del mar

    Había una vez un pescador pescando en una zona restringida , su hijo le vió tirar basura al mar, el pequeño sin pensárselo dos veces se lanzó al agua a recoger la basura pero el niño solo tenía cinco años y no sabía nadar. El niño se estaba ahogando y de repente una ola lo lanzó hacia el barco donde cayó en los brazos de su padre y su padre aprendió la lección; no tiró nunca más basura al mar porque si el mar rescató a su hijo, él cuidaría del mar.

    Charli

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 05.03.2020

    NEDAR ENTRE PLÀSTICS

    Intento alçar el cap entre les onades però el meu cos pesa massa tanmateix, el plàstic que embolica les meves aletes no em deixa moure-les i no puc nedar.

    Una argolla de material elàstic envolta el meu coll tallant-me la respiració.

    Fa dies que intento desfer-me d'aquesta mordassa però quan més lluito més m'embolico.

    No veig com sortir-me'n, no tinc forces per continuar lluitant.

    Per sort quan estava esgotada, a punt de desistir, uns pescadors de l'Ametlla de mar em van trobar i em van portar a port. Lluny de les praderies de Posidònia on tinc casa meva em recupero al CRAM de les ferides i de l'ensurt.

    Ells saben qui sóc: Caretta caretta.

    Una tortuga boba, que no sap nedar entre plàstics.

    IKI

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 05.03.2020

    Por i agraïment a parts iguals

    Les aigües gèlides del Mediterrani volen engolir-se una vida.

    La Maura, una dona de pell bruna i embarassada de sis mesos, lluita per mantenir el cap fora de l'aigua.

    Les onades l'ennueguen i la voltegen com si fos un titella.

    Ha caigut de la pastera on viatjava amb vint persones més, homes, dones i nens.

    Nens nascuts en un país en guerra, persones que fugen d'un país amb fam.

    Ha marxat de casa seva, abandonant a la família que li quedava, per cercar un futur però sobretot, per oferir un futur al fill que porta dins del seu malmès cos.

    Però el mar no és piadós i li vol robar el darrer alè.

    Esgotada, es deixa vèncer, desistint en una lluita perduda.

    Inesperadament, una mà amiga la treu de l'aigua, l'alça i li retorna l'esperança per un instant.

    La seva mirada ho diu tot, por i agraïment a parts iguals.

    MJBIOLOGY

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    La tragedia

    Había una vez un hombre que tenía hijos y que los quería tanto que pensó en hacerles un regalo de cumpleaños muy especial. Ya habían visto montañas y campos a montones y se le ocurrió una idea: ¡ los llevaré en crucero por el mar! Sí, definitivamente sí.

     

    Llegó el día en que fueron al barco y en dos días el barco chocó contra una roca y empezó a hundirse... desgraciadamente la madre murió porque no tenían suficientes flotadores. Los niños y el padre no paraban de llorar y cuando el padre se quiso dar cuenta uno de los niños cayó al agua.

     

    Pero tuvo la mayor suerte de su vida y llegaron a tiempo los guardacostas y lo pudieron salvar, pero nunca se les olvidó que su madre aún estaba hundiéndose por el agua.

    Llimona

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    Un rescate en el mar

    Todo empezó en 2016 cuando un chico llamado Julián decidió crear una máquina del tiempo para ver cuál sería la aventura más cercana a la muerte. Tardó días, meses incluso años para construirla, pero al final el 30 de abril de 2020 terminó, comprobó si todo estaba correcto o enchufado.

    Una vez todo listo entró, estaba en un crucero con su pareja llamada María en un camarote eran las 22h y decidieron ir a popa a ver las estrellas.

    Un rato después de estar hablando empezó una discusión y Julián cayó por la borda, en cuanto María avisó a la tripulación el capitán avisó a los guardacostas y seguidamente cogieron los helicópteros y fueron a por él, en ese momento eran las 23h.

    Julián vio a 2 helicópteros sobrevolando su cabeza, le tiraron una cuerda y le subieron de nuevo al crucero y por suerte solo quedó en un susto.

    MG43

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    La excursión

    Dos amigos se fueron de excursión a pescar, uno se llamaba Eloi y era alto y robusto, el otro se llamaba Álvaro y era bajo y delgado. Se fueron con una barca amarilla a alta mar. Después de unas horas se quedaron sin gasolina, ninguno de los dos tenía cobertura para llamar y que los vinieran a buscar. Pasaron 2 horas más y se hizo de noche. Sus familiares se preocuparon porque ninguno de lo dos contestaba al teléfono y deberían de estar en casa. Así que avisaron a la policía. La policía envió a una barca a que los fuese a buscar pero no los encontraban...Hasta que escucharon una voz que decía ayuda, ayuda!!

    Y fueron a por ellos y al final volvieron a casa con su familia.

    Pseudònim

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    La caida por el váter

    Erase una vez un hombre que se cayó por el agujero del vàter, ese hombre era tan pequeño que por eso cupo por el agujero. El hombre pequeño fue a parar al mar. Entonces apareció el equipo de “ RESCATES DE CAÍDAS POR EL VÁTER” que con un radar encontraron al hombre. Se pusieron a buscar y encontraron al hombre que se había caído por el vàter, lo rescataron del mar y pudo sobrevivir, pero ese hombre, ya no volvió a ir al lavabo nunca más.

    Estrella

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    Las latas.

    Érase una vez en una isla abandonada, un náufrago. Harto de la isla,construyó una balsa de madera para volver a su hogar. Se acercaba una tormenta pero él decidió zarpar. ZAS!

    Al cabo de un par de horas, un rayo cayó en la balsa,que empezó a hundirse rápidamente por la proa. En ese momento algo chocó contra él.

    -¿Qué es eso?-se dijo.

    Era un barril que estaba flotando. Lo abrió y había varias latas de comida para peces. Con una vieja navaja abrió las conservas, pero sus manos temblorosas hicieron caer las latas al mar. Lloró. De repente apareció un gran banco de peces en forma de ola que impulsó la balsa hasta tierra firme.

    De golpe un poco de arena fina y caliente salpicó su rostro y una niña dijo:

    - ¿Me puede pasar la pelota,señor?

    Khali

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    Alexandra en el mar

    Había una vez una niña que se llamaba Alexandra. Un dia fue al embarcadero, vió un helicóptero que ponía “rescate marítimo” y entonces se dijo a sí misma: de mayor voy a formar parte del rescate marítimo. Y así fue. Cuando tuvo 20 años se sacó la carrera y empezó a trabajar. Al día siguiente ya fue a hacer su primer rescate, lo hizo Alexandra sola con un barco. Cuando llegó donde estaba el hombre que tenía que rescatar, cogió un cabo y lo tiró. Después Alexandra le preguntó si había cogido algún objeto flotante del barco le dijo que no. Entonces remolcaron la embarcación hasta el puerto y cuando llegaron le hicieron un homenaje a Alexandra por haber hecho el primer rescate ella sola y sin heridos.

    Coloraines

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    Perdidos en vacaciones

    Un verano unos sevillanos contrataron un viaje. El 25 de julio partieron del puerto de Cádiz hasta el 30 de agosto. El viaje empezó bien, los pasajeros disfrutaban del viaje en la piscina y en sus camarotes.

    Pero había alguien dispuesto cambiar el rumbo del barco, no sabía cómo hacerlo, no salía de su camarote mientras preparaba la ruta, pero no sabía que el mapa que estudiaba no era el que quería, como no lo sabía se tiró horas y horas estudiando ese mapa, en dos semanas lo tenía todo planeado.

    Pero no era consciente de lo que había estudiado en verdad así que mientras desembarcaron en la ciudad de Roma secuestró al comandante, continuó con su plan, pero al no tener ni idea de manejar el barco inició su rumbo y 20 minutos después ya estaba perdido, los guardacostas reaccionaron rápido y en cuanto a él ya sabían qué tenían que hacer.

    Xocolata desfeta

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    Un rescate inesperado.

    Había una vez, un día de verano, una familia que se fue de fin de semana a la playa.

    La familia estaba formada por los dos padres y por dos hijos, uno se llamaba Juan y el otro Gabriel. Éstos eran mellizos y aunque se parecían mucho Juan era más alto, y más espabilado que Gabriel. Gabriel era menos espabilado pero, más atrevido.

    Los dos se metieron en el agua y a los 10 segundos de meterse en el agua Juan dijo:

    -Oye Gabriel mira esto! –Entonces, Gabriel se agachó y respondió:

    -Es verdad! ¿Qué es eso?- Juan contestó:

    -Es una tortuga atrapada en un plástico!!!

     

    Entonces Juan la cogió y Gabriel le quitó el plástico y la soltó.

    Y así fue como dos niños salvaron a la tortuga, esto es una lección para no tirar plástico al agua.

    JE 21

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 05.03.2020

    El náufrago.

    Todo empezó un día caluroso, fuimos toda la familia de vacaciones con el famoso Bismark. Era un barco muy grande y lo pasamos todos genial hasta que en determinado momento el barco empezó a fallar y… de repente el barco se quedó sin gasoil y nos quedamos parados en medio del mar sin que el barco se moviera .

    Todos nos empezamos a poner nerviosos y solo se oía a la gente llorar gritar…

    Los marineros intentaban poner calma,de repente al capitán se le ocurrió una idea,pedir socorro por la radio, pedir que nos vinieran a buscar con barcos, helicópteros…

    3 horas más tarde llegaron y todos nos calmamos ,luego nos llevaron al puerto y nos estaban mirando si nos habíamos hecho daño y fuimos cada uno a nuestras casas.

     

    Mandarina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 04.03.2020

    HAVANERA DE SALVAMENT

    Ningú s’esperava que aquella màgica nit, vora el mar, es convertís en un escenari d’acollida. Les onades es balancejaven seguint el compàs cadenciós de les havaneres. Una cançó rere l’altra construïa un enfilall de notes que serpentejava mar endins.

    El pentagrama arribà fins a una embarcació agònica i la bressolà entre l’escuma salada. Un panteix imperceptible reviscolà del silenci entre les cordes i el vent. La percussió de la proa insistia obstinada la tornada repetitiva d’auxili.

    Com un far des del penya-segat, l’ull amatent de salvament marítim auscultava la mar. La fosca nuvolada obrí pas al raig salvador de lluna, les aigües sacsejades per la garbinada jugaven amb la minúscula joguina... Un cordó umbilical amb la vida donà l’anunci d’alerta. La musicà cessà, un estol d’embarcacions d’oci escenificà, mar endins, l’operatiu d’emergència. Mentrestant, una tremolosa mà anònima escriví una nova havanera de salvament: la nostra pàtria és el mar.

    Rafel del mar

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 03.03.2020

    EL VAPOR DEMETER

    Sibiu, 20-04-2020.

    Hola gente. ¿Qué tal? Yo muy bien, por tierras transilvanas. Como veis no os olvido. Y de muestra ahí va esta postal. Y, a todo esto, me ha pasado una cosa curiosa. ¿Os acordáis de la bitácora del aví? ¿La que escribió cuando empezaba a navegar allá por 1911? Vale. Os acordaréis también de que había una postal de una chica muy guapa, de nombre Carmilla, inglesa, dándole las gracias por haberla salvado del naufragio de un vapor llamado Demeter… Pues, oye, os lo juro, me he cruzado ahora mismo con una mujer que era su viva imagen. Iba con dos niñas de unos 8 años. He hablado con ella un rato, en inglés. Muy simpática. Y también las niñas: Devorgilla y Ludmila. Ésta, muy pizpireta, me ha invitado a ir a su “castillo” a cenar ¡Qué monada! Igual voy y todo : )

    Abrazos.

    Carles Ventimiglia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 03.03.2020

    RECUERDO DE TRAFALGAR

    Ocurrió en aquel campo de batalla, tan lejos del mar. O mejor dicho, en otro mar, pero de color amarillo. El de los campos de trigo de Castilla. Aquella batalla nunca consiguió entrar en los libros de Historia. Con nombre propio al menos. Fue una de tantas de las que hubo, entre 1808 y 1815, en toda Europa. Pero para aquel inglés fue un momento que no olvidaría. El encuentro casi había terminado, pero aquellos dos dragones franceses aun buscaban sangre. La suya. Si no la consiguieron fue por aquellos disparos que los mandaron directos a los Campos Elíseos. Cuando el capitán inglés se recuperó del mal rato, se dio cuenta de que su salvador, con el flamante uniforme de Húsares de Burgos y una pistola humeante en cada mano, era exactamente aquel grumete que él había librado de morir ahogado en 1805, en Trafalgar.

    Carles Ventimiglia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 03.03.2020

    MEDITERRÁNEO GÓTICO

    La carabela Nuestra Señora del Mar (alias Armas de Barcelona), había salido del puerto inglés de Liverpool en aquel año de gracia de 1467. Llevaba carga de paños de lana finos y quesos. No había tenido el menor contratiempo. El mar, pese a ser avanzada la temporada, estuvo en calma en todo el Golfo de Vizcaya. Y mira si ese es un mar fiero. Comparado con el nuestro, con el Mediterráneo. Pero no. Los contratiempos estaban esperando a la carabela a la entrada del puerto. Su dueño, el honorable pañero Juan Frit, lo vio todo desde la barra, con sus ricas ropas empapadas, chorreando desde su turbante de terciopelo rojo hasta sus finas calzas y botas de tafilete verde. La Nuestra Señora del Mar finalmente se salvó, gracias a un golpe del timón providencial. Juan Frit suspiró con alivio viendo alejarse su ruina con aquella racha de viento.

    Carles Ventimiglia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 03.03.2020

    SALGARI

    Se lo pregunté a don Amancio, “¿recuerda usted el nombre de aquel italiano al que rescatamos, allá por 1879?”. Don Amancio, serán cosas de la edad, al pronto no recordó. Tuve que hacerle hacer memoria: “Sí hombre, habíamos salido aquel día en la goleta de Antoni, el de las Drasanas, para hablar con aquel comerciante armenio de Alejandría que estaba en el Cabo de Creus”. Don Amancio empezó a recordar. Al fin. “Sí, sí… Ahora recuerdo. El día estaba en calma, pero la noche anterior había caído una buena. El italiano apareció agarrado a un pecio, a un resto de su barco, el Ventimiglia. Un joven curioso, ¿verdad? Muy imaginativo. Soñaba con escribir novelas, creo”. Asentí y le enseñé a don Amancio la sobria portada de “El Corsario Negro” con el nombre del autor estampado en oro: “Emilio Salgari”. Sólo añadí estas palabras: “Pues parece que lo ha conseguido”…

    Carles Ventimiglia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 03.03.2020

    ARRIBAR

    Tenía en las manos una comida que olía muy bien y estaba envuelto en una tela que brillaba como el aluminio que fundía en su país y el collar de su madre. La comida estaba fría y el cuerpo se le empezaba a calentar. Cuando se la acabo, se echó allí mismo y soñó con su hermano.

     

    Era su hermano quien subía a una barca blanda llorando sin entender por qué tenía que ser él el que se iba, era su hermano el que tiritaba mientras echaba al agua el cuerpo que ya no se movía, era su hermano el que no vomitaba nada, a pesar de las arcadas que le juntaban el estómago con la espalda, era su hermano el que dudaba en gritar cada vez que se le acercaban demasiado , el que perdía la camiseta, la dignidad y el embarazo.

    Se despertó y, sin abrir los ojos, lloró.

    Carmelina

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 03.03.2020

    Brazos abiertos

    Son las doce de un viernes de agosto. Con los ojos cerrados puede imaginarse en la cubierta de un yate de lujo de alquiler, en altamar, de vacaciones, acompañado por Marina, la de administración, que, por una vez, ha dicho sí a una de sus numerosas propuestas.

    Puede ver la brisa haciendo ondear su blusa, el reflejo del sol en su cabello satinado, el tono cobrizo de su piel...

    - ¡Cuidado con las insolaciones! -exclama alguien justo cuando una sombra cae sobre sus ojos y le obliga a abrirlos: un compañero le ha puesto un sombrero de paja-. Siéntate un rato; ya los hemos subido a todos pero el día va a ser largo. Nos va a costar más de lo previsto encontrar un país que quiera acogerlos.

    Las caritas color café de los niños, sentados sobre las rodillas de sus padres, que tampoco entienden el idioma, todavía lucen una sonrisa.

    Maggie

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.03.2020

    Viatje per valents

    Gairebé no veig res, està tot fosc, i m’embolcallen mil mantes. Sento com si estigues en el bressol, però on estic?

    Això es mou molt, cada vegada més, i ara que passa, les persones del meu voltant estant cridant i no em deixen dormir. M’arrapa contra el seu pit i no sé perquè però sento que alguna cosa va malament.

    Ara sóc jo qui ploro, perquè de cop m’he quedat tot xop, i el meu xumet ha caigut al terra, què passa? Tinc por. Una altre ona ofega el terra de fusta de la petita barca on he caigut dels seus braços, no deixo de plorar.

    De cop uns altres braços s’apropen a jo, només puc veure un uniforme llampant que m’agafa i passo d’uns braços a uns altres.

    Obro els ulls i els ulls de la lwalida em mirem somrients, desembarquem dins d’un gran vaixell al port de Barcelona.

    Nura

    Llegir més / Leer más

    • 10-12 ANYS
    • 02.03.2020

    Rescat iluminat

    Fa molts anys, en una part del cel desconeguda pels humans, vivien unes estrelles amb un petit problema: Eren molt boniques però no brillaven. Exacte, no tenien llum pròpia. Un dia, un huracà les va portar a un lloc amb molta aigua i amb gust de sal. Havien caigut al mar.

    Allà van veure una lluna, gran i rodona. Però era diferent, aquesta lluna no brillava! Era com elles. Els va explicar que un tornado havia destruït el lloc on vivia. Les estrelles es van adonar que ja no quedaven moltes llums brillants al cel per orientar els mariners.

    De sobte se’ls va apropar un planeta. Era Plutó, que l’havien rebutjat del Sistema Solar. Les va ajudar a sortir de l’aigua i els va donar un líquid groc que les feia brillar. Ara els mariners ja no es perdrien i no els haurien de rescatar com a elles.

    Regina Phalange

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.03.2020

    Oleaje

    Azul el cielo libre de toda nube,

    azul la embarcación improvisada,

    azules los sueños entre dos orillas.

    Azul el horizonte a través del oleaje azul-azul.

    Azules los rayos del sol en su piel

    y las voces de los rescatistas en la noche.

    Los colchones, azules;

    los basureros, azules;

    las esquinas improvisadas, azules.

    Azules las calles de la ciudad,

    con sus luces,

    y también azul la esperanza.

     

    Sara

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.03.2020

    EL NUS

    NUS

     

    I el nus no es desfeia. Lluitava contra els elements i picava sobre roques tan fortes com el nus. I el nus no es desfeia. Només les llàgrimes l'estovaven, com el mar, que a força de picar contra les roques acaba per foradar-les. Aquell mar que ara havíem convertit en frontera.

    Guiomar

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.03.2020

    L'última carta

    Pel soroll dels motors, devia ser un mercant de gran tonatge. De nit i amb la boira tan espessa, passaria de llarg sense veure la diminuta bassa. No li quedaven bengales i cridar seria inútil. Només tindria una oportunitat. Mig minut, potser menys, per jugar l’última carta. Amb l'encenedor a la mà, es va acomiadar del que havia estat el seu mon aquelles sis setmanes d'infern: El dipòsit de pluja ja sec, l’esquifida vela de plàstic, la xarxa de pescar i el diari on havia vessat llàgrimes i esperances. Tot es va consumir en una flamarada que el va fer saltar a l'aigua en cremar-se també el bot pneumàtic. Surant entre les onades només li quedava escoltar, veient el foc apagar-se lentament. Van passar 47 segons eterns, comptats amb veu tremolosa, abans de sentir els tres udols llargs de sirena que alertaven a la tripulació: Home a l'aigua.

    Savage

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 02.03.2020

    Voluntaris

    Anàvem caminant pels metres i metres d'aquelles platges Costa Riquenyes, els peus no podien anar allà on volien, cada passa era una carícia poc ferma, els dits s'entrelligaven amb els milers de tortugues Lora. Vam canviar els plans, si és que n'havíem tingut, ens vam quedar setmanes amb elles, vam passar el cap d'any entre les cançons del DJ del petit poble pescador i els nius que protegíem, les tortugues que naixien i les exhumacions per ajudar les que seguien sota terra. L'hàbitat del mar salvat per aquells voluntaris sense pretensions, "no les toqueu, no les deixeu al mar, han de fer el camí elles soles, aquest rastre les deixarà tornar d'aquí a 20 anys a niar...", tant de bo tothom pogués retornar al seu costat de terra per ser feliç, tant de bo tothom l'abandonés per anar a explorar i no per sobreviure amb la certesa del no-retorn.

    Montezuma

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2020

    HISTORIAS ESCRITAS SOBRE EL AGUA

    Después de varios días a la deriva, perdidos a nuestra suerte, afinados, sin fuerzas, el agua escaseaba y una niebla espesa nos lamía las heridas que el sol nos había provocado.

    Empujados por la guerra, el miedo, el hambre, en busca de un futuro mejor varado en algún puerto cada vez más lejano.

    Nos resistíamos a ser historias escritas en el agua de las que no dejan huella. Nuestra lucha no podía ser en vano. De repente alguien se incorporó y comenzó a gritar_ AQUÍ AQUÍ!!! La barcaza se tambaleó y muchos de nosotros caímos al agua los gritos eran cada vez más fuertes AQUÍ!!!....Era un barco, un barco enorme y venía a por nosotros estábamos salvados, tal vez ahora tendríamos una oportunidad. Comenzaba una nueva travesía.

    INA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 28.02.2020

    NAVEGANT PER LES PROFUNDITATS

    “Mayday! Mayday! Mayday!.” Les alarmes començaven a sonar quan el submarí va embarrancar contra una roca punxeguda que sobresortia de les profunditats marines. L’aigua començava a brollar a l’interior del submergible sense pausa. A correcuita, el capità donava ordres d’hermetitzar totes les portes que poguessin per tal que l’aigua no s’expandís. Es trobaven amb el dogal al coll. Pocs minuts després, s’escoltà un fort estrèpid, el submarí trontollà com el pèndol d’un rellotge i caigué a peu pla a les profunditats. L’aigua guanya terreny dins d’aquell artilugi metàl·lic. Ningú comptava que poguessin foragitar aquell laberint. Sortosament, veieren unes llums potents que els enlluernaven. Semblava un submarí de guerra. S’obrí un túnel passarel·la tancat. Dos soldats vestits d’uniforme avisaren els tripulants naufragats. Estaven salvats! A l’altra banda, els esperava un personatge enigmàtic, que els imposaria un govern estricte, el capità Nemo.

    Gat negre

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.02.2020

    MUDANÇA

    Els meus veïns es van sorprendre d’allò més en sentir tant de rebombori. La majoria fugiren a tota pressa. D’altres, més lents, com l’estrella i el cavallet de mar, s’amagaren com van poder, mentre els meus rescatadors em ficaven amb cura a una caixeta de vidre per portar-me a terra ferma.

    Acostumada a la foscor de les aigües més profundes, el sol m’enlluernà. En recuperar la visió, vaig comprovar com havia canviat tot: dels romans, ni rastre. Ràpidament em traslladaren al meu nou destí, on vaig abandonar la petita caixeta de vidre per instal·lar-me a una molt més gran.

    Els nous habitants d’aquestes terres m’observen amb admiració, a distància. Em sorprèn ―tampoc tinc tant valor, amb prou feines servia per comprar una petita àmfora de vi― i m’afalaga, però el millor de tot és que m’han tret tota la pàtina d’òxid, torno a lluir com al segle I.

    Sir Richard II

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.02.2020

    DICEN

    Unos que llegó en una patera de inmigrantes ilegales, otros que en un barco de refugiados, algunos incluso que ha inventado la historia; pero sus ojos me dicen que es una sirena varada rescatada por la marea.

    Sir Richard

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.02.2020

    La nàufraga

    Fins al moment en el que vam abandonar el vaixell i vam pujar al bot, estava convençut que ella era innocent, que tot havia estat un accident. Però la seva confessió no deixava marge per suposicions. M’havia dit que des del moment que la vam rescatar del bot a la deriva i que feia aigües, que havia estat preparant-ho tot per enfonsar el vaixell amb tots els mariners a bord, tal i com havia fet amb el vaixell anterior. Diuen que les dones porten mala sort als navegants, però això ja és una altra cosa. Entre els meus pensaments, un rondava lliure, pel que li vaig preguntar directament. Si volia ofegar tots els mariners, per què m’havia salvat? Amb una rialla, i traient un ganivet va dir en veu baixa "Et necessito fins que no trobem un altre vaixell on pujar."

    D'aigua dolça

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 27.02.2020

    TRISTE REALIDAD

    A día de hoy pocos recordamos el nombre de aquel niño que apareció ahogado en nuestras costas a sus pocos años de vida. Por desgracia la realidad nos muestra a millares de personas en todo el planeta cruzando mares, montañas, desiertos y hasta vallas con cuchillas para sobrevivir a guerras, genocidios, violaciones, expolios, cambios climáticos...que se producen a diario con la aquiescencia de gobiernos y organizaciones que deberían impedirlo. Pero entre tanta desolación aparece un rayo de esperanza: muchas personas también trabajan y se organizan cada día para ayudar desinteresadamente a quien más lo necesita, a pesar de las trabas diplomáticas. Aunque lo más importante es conseguir tu atención, abre los ojos a la realidad, sal a la calle, experimenta, trabaja para desarrollar tus capacidades en la sociedad a la que perteneces, esa, sin duda es la mejor ayuda. Comparte.

    NIKA

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 26.02.2020

    Pailebot Santa Eulalia

    Un día muy soleado un barco muy grande se estrelló.

    El capitán del barco avisó a los otros barcos que estaban cerca. Llamaron al barco de rescate y al Golondrinas.

    El barco de rescate no podía empujar, se hundió. Después el barco Golondrinas tampoco podía empujar.

    Llamó al PAILEBOT Santa Eulalia, él pudo sacar ese barco.

    Podéis ir a verlo en el museo Marítimo de Barcelona. 

    Max

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2020

    Indescriptible

    L’Alba tremolava de nervis i fred. L’agència l’havia enviat per primera vegada a cobrir els salvaments de l’ONG al Mediterrani. Quan va preguntar al l’experimentat capità com explicaria la sensació de participar en el primer rescat, ell li va clavar una mirada enigmàtica. “No hi ha paraules...”. De matinada van albirar la fràgil pastera a la deriva i a mig enfonsar . Desenes de persones s’abraçaven entre la por de caure a l’aigua i l’alegria de veure el vaixell que s’apropava. Ella va centrar el teleobjectiu en dos nens asseguts al costat del motor trencat. Se li va aturar el cor en veure el més petit desaparèixer engolit per les onades. L’altre, possiblement el seu germà, es va llençar a buscar-lo. Cap dels dos sabia nedar. Agafant dues armilles, l’Alba va saltar per sobre la barana amb la càmera encara penjada al coll, conscient de que mai ho podria descriure.

    Savage

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2020

    Almas frías

    Con los ojos desorbitados de la indignación, el capitán amenazaba a sus subalternos con un consejo de guerra. En su interior podía entender la postura de la tripulación, pero su obligación moral y legal estaba por encima de consideraciones individuales -ante todo ¡la humanidad! – pensaba.

    Hasta hace unas horas ambos buques se enfrentaban cruelmente, con la poca fortuna para el enemigo nazi de haberse encontrado con una mina marina sembrada por ellos mismos unas semanas antes. En el mar embravecido, gris y frío flotaban seres humanos, muertos, destrozados y algunos vivos que pedían ayuda cada vez con menos fuerzas.

    El capitán desamarraba a toda prisa el primer bote salvavidas, entre gritos y lágrimas de desesperación reclamaba a su tripulación obediencia… - ¡están indefensos mientras los engulle el mar! Nuestras almas se hundirán con ellos…no lo veis?! ¡No podemos perder más tiempo ni deshumanizar más esta maldita guerra! ¡Moveros malnacidos!

    Pélida

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 25.02.2020

    LA TRAICIÓN

    Mi mejor amigo me ha traicionado y ahora me encuentro aquí abandonada por él. Estábamos jugando, pensaba que estaba contento, quizá mi error fue maldecirle en mi tercera caída. Se estaba comportando bien, llevábamos tiempo sin estar juntos y mis ilusiones de volver a pasar más tiempo con él aumentaban. Me tuve que relajar para no venirme abajo, pero el insistía, cada vez me retaba más y su insistencia no me dejaba levantarme, perdiendo el equilibrio. Quería y necesitaba irme, sentía que no nos sincronizábamos y podría ser una víctima más de su ira. El cambio de tiempo no estaba previsto y eso le molesto más que a mí.

    Se suponía que debía de haber vuelto a la orilla del mar hace una hora. Me siento cansada y mi único sitio de descanso es mi tabla de surf. Necesito que alguien me rescate de mi mejor amigo, el mar.

    Sanromgi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.02.2020

    A veles plenes

    Oh, mar!, voldria dir-te aquest poema.

    Em desfaré d’allò que m’engavanya,

    el vell farcell oblidaré a l’arena,

    prendré el meu tosc llagut lliure d’amarres

    cercant somnis, miratges i quimeres.

    Llarga és la travessia i no hi ha espera.

     

    Vuit vents del món inflen les meves veles,

    l’esbull dels meus cabells em dona ales

    i m’omple l’ambrosia de saber-me

    que soc aquí només per llevar àncores,

    la xarxa remuntar i acomplir reptes.

     

    I encar que el fred se’m clavi dins l’ossada

    i la por se m’arrapi entre carn i ungla

    i encar que s’escantellin les respostes

    i totes les certeses se m’esbravin

    i penes i dolor se m’arraïmin

    i el tel de terra ferma s’esparraqui,

    he de seguir endavant sense cap treva.

     

    De tant lluitar amb les ones m’esbaldrego,

    empassant-me glopades de salmorra.

    Jugar a cara o creu, no hi ha més pacte,

    i recollir un polsim de recompensa.

     

    JanPau

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.02.2020

    Escolta la Mar

    Em vaig despertar i encara eres allà. Em miraves amb cara sobtada i jo no sabia que fer. Tenia por i estava paralitzat. Tampoc podia escoltar res, l'explosió m'havia deixat sord. Veure al meu pare ajudant-me em va fer reaccionar i aletejant tots dos junts vam fugir.

    Anxoveta

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.02.2020

    Menú

    Sorra i sal és el menú que coneix. A la primera no hi vol tornar pas. La segona és un ingredient inevitable. La por, el fred, la gana, la set, el mareig, podrien conjurar-se? Per a realitzar els seus somnis, ara viu una escena de terror. N’havia sentit a parlar de les màfies, de la incerta travessia. De la desaparició de molts. L’embarcació és plena a vessar. Avui s’ha espatllat el motor. No sap nedar. Només pensa en un rescat. Malgrat el futur s’esmicoli. Malgrat mengi una nova sorra. Ho ha perdut tot, menys les ganes de viure. Somia uns braços salvadors, un sucre llunyà. L’aigua ja li mulla els peus. No es pot fer enrere, segur que el vent s’ha endut el desert.

    terrassa

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.02.2020

    la nena i la seva pregunta

    i el vaig veure el mar amb tot el seu esplendor però vaig recorda a una nena que em va dir “perquè destruïm el mar?”, jo li vaig dir, nosaltres podem cambiar, i aquell dia vaig comprendre que ens mereixem un mar millor. Vaig començar a netejar la platja, de vegades, m'esforçava molt. Però vaig deixar de fer-ho. Aquella nena havia mort i pensava que era inútil, vaig deixar de fer-ho durant molt de temps i quan vaig anar-hi a la platja, vaig veure el que provoca l'ésser humà i tornava a pensa en aquella nena. Això em donava força. Durant mesos vaig netejar la platja, la gent de vegades m’ajudava y quan nosaltres vam dir “aquest mar és el que mereixem”, i tot allò per la noia i la seva pregunta. Ara nosaltres rescatarem el mar, amb el temps, vam fer un grup i anomenar “nosaltres rescatarem el mar”.

    black

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.02.2020

    Hipocresia

    Fileres de somnis que avancen i alenen,

    curulls d’esperança vers terra promesa,

    naveguen sens pausa, que el cor els batega,

    combaten obstacles i enfilen cimeres.

     

    Deixar bells orígens, la casa, la terra,

    fugir de la fam, la pobresa i la guerra,

    creuar mil camins, escopits per marees,

    dormir a ras de cel i menjar sal i arena.

     

    Tres voltes rebels són les dones que empenyen

    mainada i marit a un futur que els apressa;

    amb nom i cognoms i una història al darrere

    només ens demanen la mà prou estesa.

     

    L’infant ja descansa a la platja deserta,

    les ones bressolen una ànima tendra,

    vermell va vestit com la sang de les venes.

     

    I aquesta nit tu i jo farem un bon sopar,

    prendrem cafè calent salvant els mots feixucs,

    covards com som la porta no hem d’obrir a ningú,

    amb pany i clau, ben sords, distrets: del tot segurs.

    Mirmanda

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.02.2020

    La mar em va fer lliure

    Quan vaig fer la primera passa dins la nau després de mesos d’intens entrenament, passant gana, set i llegint fins la matinada aquelles compilacions medicopràctiques interminables, els ulls se’m van humitejar sobtadament, corprès per l’emoció. Tanmateix, amb barreja d’incertesa per la tan temuda Sardenya i les seves febres mortals. I si sóc sincer, espantat pels possibles corsaris.

     

    Pujava com a barberot d’en Miquel, el barber millor promocionat de Riucentelles. Sentia una gran responsabilitat amb la tripulació. No em volia marejar, era el primer dia i tothom sabia que era el més crític. No vaig menjar gaire.

     

    S’acostava la nit, el fred insuportable i havíem de jeure ben junts per evitar congelacions. Passades unes hores, el cos d’en Miquel em corresponia apretant-se contra el meu. En aquell moment, vaig entendre com la mar acabava de rescatar la meva ànima de l’infern viscut a terra ferma: no poder viure sent jo mateix.

     

    Da Nala

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 20.02.2020

    ÉS

    Somnis. Futur. Estalvis. Camió. Sotracs. Sorra. Set. Fam. Maltracte. Caminar. Desert. Nits. Fred. Sol. Suor. Cremades. Soldats. Fugir. Pagar. Set. Fam. Punys. Patades. Dolor. Llàgrimes. Estrelles. Lluna. Pagar. Sol. Set. Fam. Nit. Homes. Alcohol. No vull. Sí volen. Abús. Força. Violació. Dolor de cos. Dolor de cor. Llàgrimes. Nits. Caminar. Esgotament. Temps. Solitud. Embaràs. Por. Esperança. Futur. Esperar. Mar. Platja. Barca. Pagar amb el cos. Vent. Onades. Crits. Pànic. Aigua. Ofec. Final. Mà. Respirar. Salvada.

    Fatoumata

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2020

    Salvant ens salvem

    La mar rugeix embogida. Davant d’aquesta embarcació pesquera s’alcen ancians murs salats que amenacen a engolir-nos. El capità sap que ets aquí, amagada, temorosa dels nostres arpons. Diu la llegenda que ets una vella filla dels oceans, que els mars són casa teva i que tu els omples amb el teu cant; diuen que les sirenes resten mudes davant la teva veu. El capità ens exigeix buscar-te i surto a coberta. Les passes que recorro queden marcades de salt i sang: les teves germanes han estat víctimes nostres.

    Et veig respirar a la llunyania. Sembla que el món calli esperant sentir-te entonar un rèquiem pels teus. No cantes. Et submergeixes i escolto que el capità encara et busca, anhela els diners que li donaran amb la teva mort. Guardo silenci.

    Potser el rescat, balena, és deixar-te marxar. Potser així podrem treure l’ham del cor de la humanitat.

    Alita

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2020

    Esperanza

    Observe un mar bravo hermoso, las chispas de agua salada salpicaban mi cara y se mezclaban con mis lágrimas.

    Introduje un pie y el frío vino a inundar mi cuerpo, ya que fría estaba mi alma. Y cuando ya el agua me llegaba al cuello, te vi. Tus ojos negros me llamaban, agarrado con tus ultimas fuerzas a ese salvavidas naranjas, me tendiste la manita. Te agarre con fuerza y luche con las olas hasta dejarte a salvo en la orilla. Me habías salvado.

    DORADA

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 17.02.2020

    Si us plau

    Si us plau, salveu-lo a ell, el meu fill, si us plau! Ja no tinc forces, no puc seguir nedant; el petit tan sols té quatre mesos i fa estona que no el sento plorar. Reso com resava des de la pastera, la desesperació i desemparament són els mateixos que he sentit en veure l'onada engolir-la, la impotència de pensar que estàvem tan a prop d’una terra plena de noves oportunitats... Que s'acosti aquesta llum, cap a mi, cap al meu fill, si us...

    TaiTai

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2020

    EL PREU DELS RESCATS

    Sóc víctima d'un segrest. Aquesta vestimenta estranya m'immobilitza, em paralitza. Els sento en la llunyania, parlen de mi, del meu passat, del meu futur, dels rumbs que he portat. D'ençà que em van arrencar de la meva nau que no he fet més que obeir, conscient de les vides que depenen de ma complaença. El temps juga a la contra. M'ennuego amb les veritats ofegades i en ple síndrome d'Estocolm recullo un guardó que m'incomoda tant com abasteix, de nou, les bodegues del meu barco.

    A l'albada, ja lliure, solcaré de nou la Mediterrània a l'auxili d'aquells a qui el desig de viure està matant.

    ALTAIR

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2020

    Pa amb xocolata

    Li donen pa i calla. Això era abans, de menut. Ara té fam de sobreviure, de sortir d’una presó sense pany. D’un horitzó que sembla una punta de llança. La vida li ha cremat les il·lusions i aquest naufragi no estava previst. Tot anunciava bon temps. El iot semblava segur. Els amics, bons navegants. L’embarcació va tombar-se però la sotsobra és seva. No hauria d’haver pujat mai a bord. La mà de la mare era suau. La seva mirada, una cova on refugiar-se. Només pensa en el rescat. Mentrestant, recorda aquells berenars infantils.

    terrassa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 14.02.2020

    Rescatats?

    Ostres! estic esgotada... no puc més! de veritat, no puc més!

    Segueix si us plau, no t’aturis! Hem d’evitar que entri més aigua, del contrari ens enfonsarem sense remei.

    Ja ho intento, però no puc.

    Escolta estimada, escolta i mira’m! Ens en sortirem, si seguim lluitant, junts ho aconseguirem. D’acord? T’estimo i no vull perdre’t.

    A més, tenim pendent llegir-nos en el nostre racó preferit de casa, amb poca llum i menys roba. Recordes?

    Si, és clar, és clar que ho recordo, i jo també et vull, et vull bonic meu!

     

    Al cap de poc, un equip de salvament va aconseguir rescatar a la parella. Els van trobar junts, agafats l’un a l’altre.

    Setmanes més tard, en una platja, un home que passejava per l’indret, va sentir una plaent i dolça veu de dues persones que parlaven. Semblava que en comú, llegien alguna cosa.

     

    De l’estant, en sortia poca llum.

    Baluard

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 13.02.2020

    echando cuentas

    Dos mil novecientos noventa kilómetros me separan de mi historia y familia. Casi tres millones de pasos , uno tras otro , tres años de camino. Mil noventa y cinco noches frías. Un millón de lagrimas.

    Tres metros bajo el agua de un mar que no me acoge, no se nadar. Dos minutos de aire en mis pulmones. Veinticuatro países que no quieren saber nada de mi. Un minuto de aire en mis pulmones. Infinitos recuerdos , un millón por cada paso dado.

    Desciendo, a cada segundo un poco mas. ¿Es esto el fin del camino?,

    Diez segundos de aire en mis pulmones.

    Dos brazos amigos que tiran de mi hacia la superficie.

    Mil bocanadas de aire que me dan vida.

     

    Infinitas gracias a todos aquellos que se juegan la vida en el mar, para recuperar la vida de las personas que creen en la esperanza.

    deria

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 13.02.2020

    ¡Maldito golpe de mar!

    ¡Maldito golpe de mar!

    Solo eso pasaba por la mente de Antonio, mientras luchaba contra ese mar embravecido que le agitaba como un pelele.

    Hacía más de doce horas que había caído al agua; hacia doce horas que luchaba por su vida azotado por enormes olas que, aunque poco a poco iban menguando, habían dejado su cuerpo exhausto y su resistencia al límite. Estaba a punto de tirar la toalla, creyó que su camino ya estaba a punto de finalizar y, aunque no tenía miedo, la rabia le corroía el alma.

    El cansancio dio paso al sueño, y éste, le sumió en el sopor final, el inicio del viaje inexorable al fondo del océano.

    Pero súbitamente, su viaje fue interrumpido por una mano salvadora… una mano… negra.

    “Noticias del estrecho. Una patera ha sido rescatada con veinte subsaharianos y un guardia civil al que se les estaba buscando desde …”

    JASSEM

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 13.02.2020

    IRREAL

    El dia s'havia aixecat lluminós i ens acaronava el rostre amb dolçor maternal. El mar en calma ens bressolava molt lentament i ens provocava una modorra tímida. De sobte, un cop sec i rotund a popa ens va fer girar bruscament. Van ser dos o tres segons els que vam trigar a reaccionar, temps suficient per només intuir una ombra que lliscava sota l'aigua. Un crit esquinçador seguit d'un altre cop, aquesta vegada a babord, ens va fer trontollar i vam evitar caure en agafar-nos al masteler. Vam esperar expectants però res no tornà a passar. Vam albirar un cos surant boca avall. Amb les mans encara tremolant vam aconseguir fer-lo pujar a coberta. La pell lliscava com si fos feta d'escates, els ulls espaordits, la boca en una ganyota esperpèntica i el cabell embullat. Una sirena, havíem rescatat una sirena.

    Valeria Font

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 13.02.2020

    MARE

    Recordo la tortugueta verda amb què emmotllàvem la sorra. L'aigua se la va endur un estiu i no la vam poder salvar. Potser va ser la troballa d'un altre infant, que va convertir aquell plàstic inexpressiu en el seu tresor.

    Llavors no vaig saber rescatar la teva joguina, el rugit de les onades m'ho recorda cada vegada que passejo solitària per la nostra platja familiar. I prego al mar, desafiant-lo, vessant jo també la sal de la meva ferida, que em retorni la tortugueta que va fugir dels meus braços maternals i orfes.

    chiaabi

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 11.02.2020

    Sal

    Coïssor constant. Ho ha somiat mil cops. Treballar. Enviar diners a casa. Ell és el dit que apunta a la salvació dels seus. Ja s’hi veu. Ho tens a tocar, li deien, però l’horitzó sempre s’allunya. Les onades cada cop mullen més. La sequedat de boca és insuportable. Olora a derrota. Aviat a mort, si algú no els rescata. S’acaben el menjar i l’aigua.

    terrassa

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Ona

    És tard... O potser és encara massa aviat per començar a explicar la meva història. Aquesta nit vull banyar-me entre onades de plata, vull somiar-te entre els núvols de sucre dolç, juguem a ser eterns, com dues papallones daurades als raigs de Sol que anuncien l’arribada d’un nou dia. Juguem a recuperar aquells records de la nostra joventut perduda.

    Vull regalar-te una estrella que sàpiga riure, un cascavell del qual mai pari de sonar música, i que cantin els àngels, perquè la música serà partitura dels teus somriures. Aquesta nit ens ballarem sota la llum de la lluna, tu i jo sols cantarem com ocells a la gàbia “i així sobreviurem, entre reixes, a totes les faccions de grans homes, que, igual que les marees, depenen de l’influx de la lluna”.

    És tard... Deixa que el mar s’emporti la sorra que aquell dia no vam llençar.

     

     

    Enif

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Al mig del mar

    Tinc fred. És fosc. Cóm pot ser que tots estiguin dormits? Miro al cel. Les estrelles no paren de fer pampallugues. Si almenys pogués menjar alguna cosa. Si almenys pogués beure aigua. Ni que fos unes gotes. I aquest balanceig que no cedeix, amunt i avall que ens bressola. Aquest mar imparable. Aquest balanceig deu ser com el que notes tu dins de la meva panxa. La meva estimada Amal. T’imagino dormint enroscada dins meu. Calentona. Feliç. Lluny de les maldats de les persones. Tu no saps encara com sona el brunzit d’una abella, ni tampoc el d’un dron. Desconeixes la olor del gessamí, o el de la mort. Encara no has vist la llum brillant del sol, ni la d’un edifici en flames. Tot serà nou per tu petita Amal. És el teu batec el que em manté viva en aquesta barca que va a la deriva.

    Navegant

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Tauró blanc

    L'aigua està gelada, el color és blau, el veler és gris perla, el neopré és negre, l'emoció està a flor de pell... i el peix que ens envolta és blanc tauró: No fa res, ens calma la ranger australiana aquàtica de l'escull de corall, és petit i no li agrada la carn humana; a nosaltres no ens hauria d'agradar tampoc la carn animal i cal que ens rescatin ja d'aquesta bogeria on hem fet una immersió sense retorn tot trinxant l'entorn.

    Arlet Margot

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    El meu somni

    Només tinc un somni, un futur per a mi i la meva família. Pujo a la barca, amb cent persones més. Estem il·lusionats, havíem de ser només trenta, serà un error? Ja hauríem d'haver arribat a terra ferma. Plou molt, la dona del costat m'abraça, estic tremolant. La mar es torna violenta, onades que van i venen, l'aigua entra a la barca. Criden, estan molt nerviosos. La barca s'enfonsa, saltem a l'aigua, no puc nedar. Les meves companyes s'enfonsen i no puc fer res per evitar-ho. Arriba un vaixell, es dirigeix cap a nosaltres, llencen salvavides, no n'hi ha per a totes. Les persones que quedem no tenim forces per nedar. En una estona ja hi ha més salvavides que persones. M'ofego, no arribaré al vaixell. Només tenia un somni, un futur per a mi i per la meva família.

    J. L

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    A temps!

    En Sharik vegué la Nala plorant:

    -Què et passa?

    -Quan m’ he aixecat no he vist al meu germà i els pares m’ han dit que no tornarà.

    - I on ha anat?

    - Se’ l deuen haver endut a l’ altra riba...

    - T’ ajudaré a trobar-lo!

    Aquella tarda en Sharik visità la familia de la Nala , ells li digueren que el seu fill havia pagat a les mafies per creuar el mar.

    Ell seguí els mateixos passos que en Johari per trobar-lo, quan arribà al port ,va veure en Johari que estava sobre una patera.

    -Naufragaràs, com tothom qui s’envà!

    -És pel meu futur!

    -Sigues pages al poble! la Nala et necessita!

    - Quan escoltà “ Nala” en Johari saltà al mar i nadant arribà on en Sharik

    - Els diners no els recuperaràs!- Digué un de la mafia

    - No m’ interessen!

    En Johari i en Sharik tornaren al poble

    Irene Samper

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Ley de Pesca

    Aquella madrugada del año 2006, luego de sumergirnos y buscar sin encontrar una sola langosta para el agasajo ofrecido, decidimos comenzar el rescate, fue larga la travesía pero luego de de tres años lo conseguimos. La pesca de arrastre es una actividad destructora del medio ambiente, las enormes redes se arrastran por el lecho marino destruyendo a su paso múltiples y diversas vidas. Pesca agresiva, cualquier ser que ande por allí morirá, inclusive aquellas especies que no están en edad reproductiva. Desde el 14 de marzo de 2009 en las costas venezolanas sólo se practica la pesca artesanal, gracias a la Ley de Pesca y Acuicultura el Estado vela por la biodiversidad marina y regula la actividad pesquera nacional. El día que la ley fue promulgada recordé las palabras de Joan Fuster: Tota política que no farem nosaltres serà feta contra nosaltres.

    Aquaman

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Inconsciencia

    Me gusta la vida con emoción. Soy capaz de tirarme desde una roca a una poza profunda apenas sabiendo nadar. Ante la duda: ¿Con o sin emoción? Siempre opto por la segunda.

    En Jamaica me apunté a una salida en alta mar. Con un chaleco salvavidas y unas gafas, me lancé al mar sin valorar la fuerza de las olas que podrían voltearme.

    Pasé horas observando el movimiento sinuoso de los peces multicolores y no aprecié cómo mis amigos se alejaban de mi lado. Cuando fui consciente de la lejanía de la barca, me entró pánico. Quise dar fuerza a mis brazadas, pero mi inexperiencia junto al chaleco salvavidas, me frenaban. Oí los gritos desde el barco y sentí el fuerte abrazo del maremoto. Las olas me ahogaban y, aun así, logré alcanzar la plataforma. Lloré con desconsuelo y, entre fuertes hipidos, agradecí a ese Ser Supremo su rescate.

     

     

     

    Agua

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Un dia de primavera

    Jo si fos tu hi aniria, així mateix varem decidir participar avui un dia de primavera a la neteja de la nostra platja, que com cada primavera ens tornava totes la misèria que la civilització havia anat llença'n al llarg de l'hivern.

    Quan ja portàvem mig matí, i el sol començava a "picar" mar endins va aparèixer un vaixell, es veié que anava carregat, doncs la proa estava quasi totalment enfonsada.

    Varen començar a davallar i cadascun ara més petit, no sortíem del nostre aturament, i ara que hem de fer.

    I de cop i volta el rescat de deixalles, es va torna amb un rescat molt més valuós, l'afany per una vida nova i millor estava reflectida als rostres dels infants, tots ells reien, sense sospitar que aquest era només al començament del seu rescat al mar.

     

    Avia

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Cap a la foscor?

    No sé l'estona que fa que m'aguanto flotant a la foscor. No hi ha manera de mesurar aquesta eternitat.

    Tot ha passat excessivament ràpid; l'Albert i l'Anna han sortit volant per la borda i espero que s'hagin pogut agafar a alguna cosa que flotés. Jo he acabat en una bombolla d'aire sota coberta.

    L'onada, l'impacte, la pèrdua de l'equilibri i tots hem caigut. Per un instant, mentre sortia volant, he vist la terrible imatge del veler donant la volta i com s'enterrava el màstil sota l'aigua.

    I ara estic aquí, esperant a veure qui arriba abans. Aquells que em salvaran o el cansament que em farà enfornsar-me sense remei a la foscor.

    És estúpid el cúmul de pensaments innecessaris que passen pel meu cap en aquests moments. Records i coses pendents. Coses que hauria d'haver dit o fet.

    Potser és massa tard.

     

    escru

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Esperança

    L’esquena descansava al tauló de fusta a la deriva, anava i venia..., anava i venia... Les mans queien desmaiades sobre l’aigua tèbia, acariciant la sal d’un oceà silenciós ple de vida, cel plomes i escates, creences. L’escalfor roent d’un sol impetuós embrunia la pell indefensa d’una cara pensativa, perduda entre el somni i el so llunyà de la botzina d’un vaixell, nou graus a babord de l’esperança.

    Rudra

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    MUCHOS MUCHOS...

    Mucho horizonte. Mucho frío. Mucha agua. Mucho miedo. Mucha noche. Muchas personas “a la deriva”, ávidas de encontrar una tierra generosa, donde seguir con sus vidas.

    Huyen de ese profundo pozo envenenado de miseria y destrucción. Pero hay que intentarlo, ya que el ser humano en su historia, siempre ha sido luchador. Pero también es cierto que en toda lucha, hay vencedores y vencidos. Y ser valiente, te hace candidato a ser vencedor.

    Al azar, he elegido a uno de esos valientes. Él, es Morulo, que “era” médico en su país y para visitar a sus pacientes, debía recorrer largos trayectos intentando salvar o aliviar el dolor a personas que viven en condiciones de extrema precariedad y su palpitar, está resignado a una infrahumana vida.

    Su patera tuvo la suerte de ser vista, aunque de los ciento veinte ocupantes, dos, habían fallecido por hipotermia. También muchos números. Detrás, mucho sufrimiento.

     

    ELELUM

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Penyores d'ultramar

    La gran tempesta va escopir a les platges objectes de tota mena. Entre els quals, una nina despintada i amb bonys al pit. Ningú no sabria mai que havia pertangut a una nena que havia viatjat a bord d'una pastera, fugint amb sa mare de la guerra. Un vaixell que rescatava persones en la mateixa situació l'havia salvada a alta mar, però en el moment de fer-ho a la nena se li va caure la nina a l'aigua. Una vegada a bord, els rescatats van ser atesos per voluntaris que de seguit els van donar de beure i de menjar, i els van abrigar amb mantes. En els rostre dels salvats estaven marcades les cicatrius de la por i dels maltractaments soferts. Les onades van anar portant la nina fins a una platja llunyana, com a penyora dels qui es veuen abocats a navegar sense rumb, cercant un futur millor.

    arpó

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 07.02.2020

    A través de la ventana.

    Observando a través de la ventana del helicóptero que le había rescatado de un monótono y cruel océano, contempló la botella de cristal, la cual en su interior había introducido un papel escrito en el que confesaba todos los crímenes que había cometido. Sin quitar la mirada de aquello que se convertía en un reflejo molesto, gritó que dieran la vuelta y señaló el punto donde se tenían que detener. Antes de concretar el punto exacto, les explicó al equipo de rescate que aquella botella tenía que ser rescatada para que su pasado le condenara en aquel presente y tuviera la oportunidad de volver a nacer y ser feliz después de dos interminables semanas a la deriva.

    Fénix

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.02.2020

    Odissea africana

    S’esmicola el temps malvivint en el desfici dels dies eterns i turmentosos. M’ofego en les llargues nits d’hivern de Nador, d’on solament els somnis difuminats m’allunyen per unes hores de la crua realitat.

    Immers en les tenebres més punyents i traient forces de les entranyes desafio el destí que ja estava escrit i m’entrego sense condicions al mar brau en busca de les il·lusions i les esperances robades. És aleshores, embolcallat per la immensitat del mar, quan em sento petit i fràgil enmig la foscor de les onades. La por i la desesperació s’aferren a mi en el meu últim alè de vida. No obstant això, sota el llindar d’aquest dolor i amb la mort assetjant-me, albiro en la llunyania les llums d’un vaixell de salvament que s’acosta com un àngel salvador vingut del cel.

    Per cert, el meu nom és Karim i tinc setze anys.

     

    Biel

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.02.2020

    La pols

    La pols serà blanca com l'escuma del mar. La pols seguirà navegant entre les venes del vell mariner ja caducat. Barba descuidada i granets entre els pèls. Fa dies que no es dutxa i moltes nits que no viu. La bella sirena pèl-roja va destrossar tots els navilis que provaren de creuar l'estret. Ell va sobreviure. Malgrat tot, la mort és el crit més dolç. Serà la lluna la llum que il•luminarà els ulls encegats? Serà la repetitiva melodia el seu pa de cada dia?

    La fusta flota encara, sobre arena i aigua; amb un vaivé que embarranca més cada minut que passa. Deixa'm viure sol. Abandona'm en aquesta illa incerta. Milles i milles m'han dut fins aquí, no per tornar enrere; no per assumir derrotes. He perdut, és cert. Sóc el vell mariner a qui li canto la cançó. Coleridge em degusta quan neva dins del meu cos.

    Hesse

    Llegir més / Leer más

    • +16 ANYS
    • 06.02.2020

    Un malson massa real

    Començava a veure el fons borrós, intentava cridar però no em sortia la veu, només volia sortir d’allà nedant, però era impossible moure el meu cos, estava paralitzat, només es movien els meus pensaments, i cap d’ells era tranquilitzador.

    Necessitava trobar una sortida a aquell mal son, un raig de llum que m'indiqués la sortida i m'alliberés de la inquietant immobilitat a la que em veia abocat.

     

    En un intent per recordar com havia arribat fins allà, em vaig adonar que no havia fet res. Nedar. Viure. És l’únic que pretenia desde que em vaig despertar aquell matí.

    Maleït infortuni enviat desde l’infern que destrueix vida.

    Una inofensiva bossa li diuen.

     

    Com si fos un somni etern que començava, unes delicades mans van aparèixer. M’agafaren i van retirar aquell embolic transparent que m’atrapava.

    Un àngel li diuen.

    Llum

    Llegir més / Leer más

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Patrocinador

Col·laboren

#museumaritim