Segueix-nos

13-15 ANYS

    • 13-15 ANYS
    • 24.04.2023

    Després de tot

    13 de novembre del 2002. S.O.S.

    Sota un lúgbre color negre,

    descansava un mar dessitjant ser cuidat.

     

    Sota el descontrol humà

    es va veure afectat

    un ecosistema impressionant

    va quedar invisible a la codícia dels humans.

     

    Pero la gent no va tardar en empatitzar

    ràpidadment es van mobilitzar

    per poder recuperar, el que,

    un dia del 2002 es va soterrar.

     

    Ara les seves costes podem disfrutar

    pero l'ecosistema es fa veure molt afectat

    encara així la ferida ja qüasi ha cicatritzat.

     

     

    Mirtilo

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 24.04.2023

    La noticia del vent

    13 de novembre de 2002 S.O.S.

     

    Els grans de sorra adquirien el mateix to que el cel plomis, amb prou feines quedava res a la platja que no fos tenyit pel color fúnebre que acumulava la mort de tot allò que habitava sota l'aigua, els peixos ofegats restaven immòbils vora la platja, sent maltractats furtivament per les onades. El negre presidia la imatge en un primer pla, a la platja silenciosa i privada de vida només ressonava el dèbil so del suau vent xiulant, que portava el cant de la mort imprès. Ondejant els meus cabells, el vent transmetia la desgràcia de platja en platja, intentant mantenir l'esperança cap a la pròxima, esperant trobar allà, encara, ni que fos, una engruna del que tot havia estat.

    pepito grillo

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 24.04.2023

    La gran taca

    13 de novembre de 2002 SOS.

    Ho vaig veure a través de la finestra, com s'enfonsava el gran Prestige ple de fuel.

    Ho vaig veure, com en només uns instants, es formava una gran taca a la superfície del mar.

    I per culpa d'aquella, fauna marina i peixos van morir, i poca gent va ajudar.

    I per culpa d'aquella, el preu de la gasolina va pujar.

    Margarita

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 21.04.2023

    Infiltrat

    13 de novembre de 2002 S.O.S

     

    Recordo com si fos ahir, aus i peixos plorant, onades xisclant i el pobre mar, que l'única cosa que veia era tot negre. Podies veure els seus ulls, com dues boles de cristall a punt de trencar-se. El mar, que l'únic que feia era cridar de dolor, dient: "Fora, no volem infiltrats".

    Mar

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 21.04.2023

    Destrucció

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Negre. Tot és negre. Una massa negra i llefiscosa sense fi. Busco el blau estimat, però se n'ha anat. Alço el cap al cel. Com pot seguir tan blau, com si res no hagués passat? Com pot el món seguir quan la mar ens ha deixat? I, de sobte, corro, corro tractant de salvar el meu món, la meva llar!

    Nebulosa

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 21.04.2023

    FOSCOR

    El 13 de novembre de 2002, SOS, va transcórrer el gran desastre del Prestige. Tot era fosc, no hi havia esperança, cadascun dels éssers vius en aquell mar morien un darrere l'altre, i tot passava, fins i tot, el que mai passava!

    Estela

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 21.04.2023

    Un futur molt negre

    13 de novembre de 2002: S.O.S. Què és aquesta massa negra que s'apropa cap a mi? Intento moure les aletes frenèticament i al meu voltant veig com altres peixos desapareixen. Serà aquesta la fi del mar de Galícia, la meva casa? Tindrà això alguna relació amb el descomunal vaixell dividit a la superfície?

    CASABA

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 21.04.2023

    DE COP I VOLTA ES VA ACABAR…

    13 de novembre de 2002 SOS.

    De cop i volta tot es va tornar negre, el somriure de la mare va desaparèixer per sempre. I també el de tots els del meu entorn. S'ha acabat el temps en família. Tot el mar va morir en aquell moment. Jo inclòs.

    CIFUENTES

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 21.04.2023

    La mar ofegada.

    13 de novembre de 2002 SOS.

    Jo era un peix, vivia tranquil a la mar gallega.

    M'agradava viure, m'agradava veure el centelleig del sol sobre l'aigua,

    també visitar a les meves veïnes, les algues.

    Fins que un dia tot es va convertir en foscor.

    Una estranya substància negra com el fons del mar, enganxosa i atrapant s'apoderà de la meva mar, emportant-se la meva vida i la biodiversitat.

    Una penombra que em va arrabassar la felicitat, i en aquell moment vaig viure la humanitat!

    Amant de les estrelles

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    EL PEIX QUE NO VA PODER TORNAR A NEDAR

    13 de novembre de 2002 S.O.S.

    Sóc un peix que només veu foscor, sóc un peix que va tindre una família, però la marea negra se la va emportar! Sóc un peix que vol respirar, però malauradament no ho farà!

    Gràcies a totes les persones que van ajudar, però aquet desastre se'ns va emportar. El nostre mar no tornarà a ser el mateix, encara que tornem a nedar, sempre quedaran restes del petroler, i tota la fauna marina que va morir no tornarà a existir.

    No només se'ns va emportar a nosaltres, sinó també als animals del cel, baixaven un moment a l'aigua i no tornaven a volar mai més!

    MEDUSA

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    L’infern negre

    13 de novembre de 2002, el mar arrossega els cossos dels peixos coberts de negre, ni el peix més brillant aconseguia destacar dels altres. Era com si l'infern hagués pujat i s'hagués emportat tot pel seu camí... Però finalment, amb molt d'esforç aquell infern va acabar marxant!

    M_citus

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    La Tortuga Negra

    13 DE NOVEMBRE DE 2002 S.O.S. de sobte em vaig començar a trobar molt malament i no entenia per què l'aigua estava completament negra, cada segon sentia que el món em trepitjava i no em podia quasi ni moure, al final em vaig desmaiar.

    Em vaig despertar uns temps després, dies o potser setmanes, no ho sé, estava en un lloc molt estrany i estava envoltat d'unes criatures molt altes, quasi de dos metres, vestides de color blanc, aquelles criatures m'havien salvat la vida i no entenia per què, car només era una simple tortuga.

    champinyó

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    Un simple vaixell

    13 de novembre de 2002 S.O.S. Un simple vaixell ha causat aquest desastre, un simple vaixell ha provocat aquest malson. Un vaixell que va matar a la fauna i la flora marina, un vaixell que va pintar el mar de negre. Un vaixell que encara que ho va destruir, ens va unir més a tots.

    Bambaro

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    Déjà vu

    13 de Novembre del 2002, S.O.S cridaven els senyors a bord d'aquell vaixell. 10 de Novembre del 2002, un nen presentava un relat davant de la seva classe sobre un vaixell que navegava pel cap de Finisterre que contenia un carregament molt gran de petroli, desgraciadament el petroli va caure i es va expandir pel mar. Tres dies més tard aquest relat es va tornar un fet real.

    Nike

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    Tinta mortal

    13 de novembre 2002. SOS. Mentre el Prestige llençava el seu missatge d'emergència, els peixos de l'Atlàntic començaven a gaudir del que ells creien que era la "Festa de la tinta del calamar". Tot semblava divertit i emocionant, fins que es van adonar que aquesta tinta feia pudor i era viscosa, i a més no tenia res a veure amb els calamars... Era petroli! Primer no van notar el perill i alguns peixos, els més emprenedors, van pensar que podien fer negocis rendibles amb mascaretes facials d'aquest producte. Però aquesta alegria va durar poc, quan van veure que començaven a ofegar-se i morir. Els més ràpids i forts van fugir i van aprendre dues coses importants. La primera, que els humans eren els éssers més perillosos de la natura i, la segona, que no tot el que es veu negre al mar, és tinta de calamar.

     

    Llum blava

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    Les segones veus del Prestige

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Els peixos del mar i els habitants dels pobles de la costa de Galícia no eren els únics que ho veien tot de color negre. Ell sabia que després del que acabava de passar res tornaria a ser el mateix. Sabia que hauria d'estar anys escoltant una i una altra vegada les veus dels ecologistes enrabiats i de les autoritats que el culpaven. I després on aniria? A judici? A la presó? I tot perquè era el capità del vaixell que acabava de causar el problema mediambiental més gran d'Espanya...

    Lita

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    Canvia la panoràmica

    13 de Novembre de 2002. S.O.S. El nou inici de la foscor, un bany, un bany de negre arriba a Galicia. Una foscor contaminant que venia d'un vaixell ara enfonsat i el seu capità empresonat, per un delicte més greu que la mort i més trist que la guerra. Ja que la panoràmica ha canviat a un negre indesitjat

    Lau

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    No soc innocent

    13 de novembre de 2002, S.O.S.

    Vaig ser jo, vaig ser jo el culpable de la mort de milers d'animals, vaig ser jo el culpable del color negre del mar. Jo tinc la culpa, soc jo l'assassí i el malvat d'aquesta història. No puc més, no puc continuar amb aquest sentiment que a poc a poc envaeix el meu cos. Tanco els ulls i està tot negre, veig la meva ànima i està fosca, com la cosa de Galícia aquell dia.

    Sofi

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.04.2023

    La taca que mai oblidarem

    13 de novembre del 2002 S.O.S. Com un vaixell tan insignificant ha pogut causar un desastre històric a la costa de Galícia arrossegant amb ell la fauna marítima i tot el pogués haver-hi allà? Com ha pogut ser que s'estiguin quedant sense costa i estiguin parats sense fer res? Mentre aquí no sabem que farem, allà fora el Prestige està deixant una taca que mai oblidarem.

    Pseudònim

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 19.04.2023

    Foscor mortal

    13 de novembre de 2002 S.O.S., comença el desastre, aquella foscor mortal, l'assassí de la fauna marina, i, mentrestant, una població que vol salvar el mar i uns polítics infravalorant el poder mortal d'aquella foscor flotant.

     

    D'arttagnan

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2023

    El futuro del mar

    13 de noviembre de 2002 S.O.S

    Negro, negro era el futuro que les esperaba a toda aquella fauna acuática que había perdido la vida por la irresponsabilidad del ser humano, que había quebrado el alma a aquellas inocentes ánimas que solo buscaban vivir en paz, que enturbiaba la armonía y las esperanzas de un mundo ya perdido. Miedo, miedo a lo que pudiese pasar a partir de ahora, a la oscuridad que se cernía sobre aquel mar que un día había sido hermoso, esa mancha que había cubierto la historia de desesperanza, que había hecho pedazos el futuro de lo que un día fue.

    El Solé

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2023

    Cuando miré la costa

    13 de noviembre de 2002 S.O.S

    Dos días antes de lo que pasó, me asomé por la ventana del apartamento del mar y miré la costa. Estaba preciosa y limpia, como siempre. Dos días después lo miré y no podía imaginarme lo que ví. La costa siempre estaba brillante, pero aquel día estaba toda oscura, cubierta de petróleo. Yo pensé qué es lo que podría haber pasado, pero no entendía el motivo. Cuando me enteré, no me podía imaginar todo lo que habían sufrido todos los seres marinos que rodeaban las costas, todos los que murieron. Al día siguiente, ví a toda la gente en la orilla recogiendo petróleo, trabajando sin parar y muy tristes por lo sucedido. Para mi fue una pena ese destrozo de la costa. Fue una pesadilla para nosotros.

    El Solé

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2023

    Morir per reviure

    13 de novembre de 2002. S.O.S. Les onades batents duien un color fúnebre i l'estenien innocentment per la platja, on el seu esclat tenyia la sorra de mort irremeiable, mort de peixos, mort de flora marina, mort de la mateixa nau estavellada, però sobretot mort de la responsabilitat, del respecte i mort d'una societat. I en algun lloc mentre tot això succeïa el naixement de gent que feia retornar tot allò que sempre havien estimat.

    Guiulia

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 11.04.2023

    La muerte prolongada

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. Despierto de una horrible pesadilla, todo es tan oscuro que pienso que aún es de noche. Mis ojos sufren de dolor y mi respiración es cada vez más limitada.Trato de buscar aquella pequeña lucecita que expande la luna, no consigo respirar, todo es tan negro que no veo nada y mis ojos escuecen. Necesito una salida, necesito ayuda. Veo que mis amigos están muertos y giro mi cabeza. No soy capaz de ver semejante imagen, mi mente se bloquea, estoy aterrorizado… ¿Qué está sucediendo? La pesadilla en la cual estuve atrapado pasó a otra peor y todo el mar está impregnado de una masa negra y viscosa que me envolverá hasta la eternidad.

    elbokeronn

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 27.03.2023

    Agradecidos por el catástrofe.

    13 de noviembre de 2002. S.O.S. Noticia de última hora, un coche cae desde el puerto de Barcelona, y se sumerge a grandes profundidades. El equipo de rescate tardó mucho tiempo en rescatar a los pasajeros del vehículo y trágicamente murió la familia, un padre y dos hermanas. Más adelante, en el rescate se dieron cuenta de que había fugas en los depósitos de petróleo del puerto, nunca se pensaba tener esa fuga y por eso mucha vida marina y fauna estaba siendo perjudicada con alto riesgo para el resto del mundo. Perdiendo más de diez mil litros de petróleo al año, una cantidad muy considerable para acabar con la vida. Afortunadamente y lamentablemente, gracias a esa familia se pudo descubrir ese incidente.

     

    capy

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 22.03.2023

    Sin salida

    13 de Noviembre de 2002. S.O.S:

    Ahí estaba ella. En un rincón. Nadie sabe porqué, ni cómo, pero ahí estaba. Sentada, llorando, perdida en sus pensamientos, navegando por su mente, sabiendo que llegaba su hora.

    Ella se preguntaba porque nadie había sido capaz de preguntarle cómo estaba o qué le pasaba.

    Ella solo sabía que deseaba terminar con el sufrimiento, olvidarse del dolor, terminar con todos los problemas que le acechaban día a día, sin final, sin salida.

    No veía la luz, la luz al final del túnel, ese dicho que tan solo de escucharlo le ardía el corazón. Un corazón con el cual ha amado pero nunca ha sido amada.

    DVNK

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 20.03.2023

    Ja ho sabia

    13 de novembre de 2002. S.O.S.

    No era el mariner embogit per deixar enrere terra ferma, potser perquè sabia el que m'esperava només pujar en aquell vaixell, "nova ruta" figurava a l'anunci, clar com l'aigua, bé ara ja no puc pronunciar aquestes paraules referint-me a l'aigua que banya les costes de Galícia, la meva llar, la meva terra estimada.

     

    Troc

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 16.03.2023

    No pude….

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    Todos miraban, unos tranquilamente porque no sabían qué estaba pasando, otros estaban gritando y llorando. El mar estaba negro, algo terrorífico estaba pasando. Unas horas después comenzó la evacuación. Todos los presidentes se reunieron en una de las montañas más altas del mundo y evacuaron a toda la humanidad lejos del lugar que nombraron “galaxia diabólica”. La espesa y pegajosa masa negra se estaba juntando. Los presidentes comenzaron a tirar bombas nucleares hacia la masa para esparcirla y tirarla a un volcán, aunque haría que una parte ibérica fuera radioactiva.

     

    De repente me desperté y volvió a ocurrir la misma historia, al final me di cuenta de que yo era el protagonista de este relato. Yo tenía que cambiar el final, era un bucle y necesitaba modificarlo. Si no lo consiguiera, seguramente ocurriría lo peor. No pude, ocurrió.

     

    Ayoub

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 15.03.2023

    Lo terrible que puede ser trabajar en el mar

    13 de noviembre de 2002. S.O.S.

    Tan solo sé que el día iba muy bien, todo estaba muy tranquilo, se escuchaban las olas del mar y el sonido de la brisa del océano. No entendía una cosa, alguien daba el mensaje de S.O.S, pero escuché algo que respondió mi pregunta:

    - ¡Capitán! ¡Capitán! ¡Nos estamos hundiendo! Al parecer, hubo una avería y me quejé. ¡Qué rabia me daba el no tener ni un día libre! Bueno, pues el error fue mío, ya que me partí en dos, derramando así todo el petróleo que llevaba conmigo hasta llegar al fondo del mar

    Concha marina

    Llegir més / Leer más

    • 13-15 ANYS
    • 21.02.2023

    Blanco y negro

    13 de noviembre de 2002. S.O.S

    Negro. Solo veo negro. Una enorme marea de negro trepando hacia la orilla. La muerte sedienta de almas. Un enorme peso desequilibrando el balance natural.

    Y después estamos nosotros. Humanos. El grupo minoritario, pero el que causa más daño. Los que se preocupan más por pequeños trozos circulares de metal que por el propio planeta que habitan.

    Y por último ellos. La minoría dentro de la minoría. La esperanza. Una pequeña ola blanca que lucha contra la marea. Una luz que intenta iluminar en la oscuridad. Y que, poco a poco, lo consigue.

    Holaaaa

    Llegir més / Leer más

Patrocinador

Col·laboren

#museumaritim