13 de novembre de 2002. S.O.S. Salveu les nostres ànimes, i la mar també. Salveu peixos, algues, pedres i onades, salveu-los tots.
La Mort dona nom a una línia de roques allà lluny, entre la boira. A la Mort esperen la salvació i la condemna. N’hem de fugir per poder-la preservar.
Vindran marees altes i baixes, i negres. I milers de taques blanques, milers d’àngels disposats a arrencar la mort a bocins.
Una gavina mira des de l’alçada com el vaixell s’allunya, per morir a alta mar. Poc sap que l’ànima del buc, negra, se li arraparà a les ales i amagarà els peixos, i que el seu món quedarà ocult fins que no arribin els àngels blancs.
Àngels, salveu les nostres ànimes. S.O.S.
xavisic
