EL PROBLEMA DE LA LONGITUD: CINQUENA PART
- Educació
- 13.10.2014
PRECISIÓ A TOTA COSTA!
La invenció del sextant fou una aportació fantàstica al problema de la longitud, ja que si el cronòmetre de Harrison afinava en el temps, els instruments per calcular angles fins llavors no tenien la precisió adequada. De què servia anar al segon, cronometrant el temps, si llavors es feia un error d’un grau en el càlcul d’una alçada?
![]() |
La precissió és important! |
I llavors és quan les exigències del sextant impliquen mesures d’alta precisió. Penseu que si mesurem l’alçada del sol, agafat directament o per l’ombra, no podem tenir en compte el seu propi diàmetre. I no el podem menystenir, ja que el nostre astre mesura vora mig grau. Llavors les mesures del sol, com la seva posició al cel -declinació i ascensió recta-, s’havien de referir a una part del mateix i el més lògic era al seu centre. A més, és evident que el Sol no està a la mateixa distància de la terra al gener, quan és més a prop, que al Juliol, que el tenim més lluny. Sí, sí, ho diem bé. Res (o molt poc) té a veure això amb les estacions. Per això el disc solar és uns segons més petit a l’estiu que a l’hivern. Això ja era conegut, segurament des que Galileu enfocà el Sol i comprovà les seves variacions anuals. Però és clar, ningú necessitava afinar tant. En aquest context és quan s’obren al segles XVII i XVIII diferents observatoris que tenien per missió calibrar diàmetres solars i lunars, distàncies i observacions atmosfèriques.
Per tot això el navegant, quan agafa l’alçada del Sol, ha d’afegir el seu semidiàmetre i uns segons de correcció addicional segons dia de l’any. Se l’anomena correcció per semidiàmetre.
Abans hem fet referència de les observacions meteorològiques; això es important ja que l’atmosfera és un fluid que pot pertorbar les nostres mesures. La més important és la refracció dels rajos del sol quan aquest es troba just sobre l’horitzó o molt a prop del mateix, sigui a la sortida o a la posta. Sabíeu que quan acaba de sortir, en realitat no es troba allà sinó que encara no ha sortit? Doncs hi pot haver més d’un grau d’error. En pujar més tard, el sol va reflectint cada vegada una alçada més “real”, però mai exactament on és. Per tant, apart de l’inconvenient del disc solar, els navegants han de tenir en compte la refracció, que en latituds molt elevades presenta un problema important si no es corregeix.
Finalment cal introduir dues correccions més, una referida a l’alçada de l’observador, ja que no és el mateix a ran de terra (la mesura ideal) que quan ens trobem al pont d’un vaixell a 10 metres . Sí, aquesta mesura es nota i fins i tot es notaria si l’alçada del mesurador és la d’un servidor o la d’en Pau Gasol! Coses de la precisió. D’aquesta correcció se’n diu depressió de l’horitzó. L’altra correcció també fa referència al sistema de mesurar i de fer càlculs, ja que tot es fa en referència al centre de la Terra. La mesura matemàtica de l’alçada del sol s’agafa del centre del planeta (horitzó astronòmic) i no des de la seva superfície. Però com més val no anar a fer aventures com Juli Verne, seguim mesurant des de dalt i corregim tranquil·lament. I em direu…. només és el radi de la Terra- 6370 Km- contra la distància al sol de 150.000.000 de Km. Doncs es nota. I si les sumem tots podem fer fàcilment un grau o més d’error, vaja com si utilitzéssim una ballesteta o un quadrant.
Per acabar també us diré que el vostre instrument no és immune al Sol, l’humitat, la corrosió, etc. i per tant es desafina. Això és el seu propi error, l’anomena’t error d’índex. I que cal també tenir en compte!
Per tot això les mesures i la precisió foren tant importants en el segle XVIII. Harrison, Hadley, Hook i d’altres que segur ens deixem, van obrir les portes a l’ajust, al sincronisme i a la precisió. Els fabricants mesuraren el temps i les distàncies d’una nova manera i la fiabilitat dels mecanismes es multiplicà ostensiblement. S’obrien les portes a la revolució industrial anglesa que caracteritzà la segona meitat del segle XVII.
Albert Pla
Director
Immersive Adventure
TAMBÉ ET POT AGRADAR...
-
Educació 24.03.2023
S.O.S MAR. HORA D’ACTUAR!
-
Educació 20.03.2023
El projecte Boat Project arriba al Museu Marítim de Barcelona
-
Educació 13.03.2023
Jo també hi vaig ser!
-
Educació 20.02.2023
3a. Trobada de Lobas de mar a l’MMB
-
Educació 16.02.2023
Iosune Uriz a Petites històries, grans dones
-
Educació 20.12.2022
La cavalcada més màgica arriba a bord del Santa Eulàlia
-
Educació 12.12.2022
PRESTIGE: CRÒNICA D’UNA CATÀSTROFE
-
Educació 01.12.2022
EL MAR EDUCA, EL MUSEU TAMBÉ
-
Educació 24.11.2022
ELS ODS ALS PROGRAMES EDUCATIUS DEL MUSEU
-
Educació 21.09.2022
VINE A CONÈIXER… UN MUSEU EDUCADOR
-
Educació 11.09.2022
Al Museu Marítim també es treballen les STEAM
-
Educació 05.09.2022
Un viatge en el temps per les Drassanes Reials
-
segueix-nos
-
web mmb