La IV Jornada Lobas de mar  celebrada al Museu Marítim reflexiona sobre el paper de la dona en la regata de la Copa Amèrica més enllà de la competició.

.

Els dies 16 i 17 de març es va celebrar la IV Jornada Lobas de mar, que portava per títol Dones que trenquen ones, la Copa Amèrica com a somni, coorganitzades entre l’Associació de dones navegants Lobas de Mar, la Fundació Barcelona Capital Nàutica i el Museu Marítim de Barcelona.

L’objectiu d’aquestes jornades és fomentar la interrelació entres les dones de mar, i entre elles i el museu. De cada una de les participants s’enregistra una entrevista que es conservarà com a font documental al Museu i tindrà utilitat no només en el camp de la recerca, sinó també per als equips de l’Àrea d’Educació i Activitats i per l’Àrea de Comunicació. 

La Copa Amèrica i la nàutica femenina, somni, oportunitat o canvi?

El tema central de les jornades d’aquest any era reflexionar sobre com la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona incideix en les navegants, en tant que somni i en tant que realitat.

Es va procurar reunir dones de diversos perfils que relatessin, en primera persona, quins són els seus somnis pel que fa a la navegació, quines oportunitats generarà la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona, i quins canvis es preveuen en la nàutica femenina arran de l’impacte de la 37th America’s Cup, més enllà de la competició. 

El fet que la competició que es celebrarà a Barcelona inclogui per primera vegada l’organització de la Puig Women’s America’s Cup, una regata en la qual diferents equips enterament femenins competeixen a bord dels AC40, ha estat una bona ocasió abordar com algunes regatistes veuran el seu somni complert, i com per a altres dones navegants aquest esdeveniment obre les portes a un seguit d’oportunitats que van més enllà de l’esport, perquè per a la majoria és, potser, simplement l’esperança del canvi.

A través de debats i entrevistes a dones que trenquen ones, es va buscar les claus a la pregunta: la Copa Amèrica i la nàutica femenina, somni, oportunitat o canvi?

Dones que trenquen ones

Les jornades van començar amb una entrevista a la regatista Natàlia Via-Dufresne guanyadora de dues medalles a les Olimpíades de 1992, que va explicar de quina manera va acabar sent membre de l’equip olímpic, com va ser l’experiència i quines dificultats es va trobar posteriorment la seva trajectòria esportiva.

Via-Dufresne va explicar que malgrat les medalles obtingudes, per poder capitanejar un vaixell de regates malgrat la seva experiència, no li va ser possible fins que a tenir la seva pròpia embarcació.

La següent entrevistada va ser Judith Mas, navegant nòmada que durant 8 anys va estar fent la volta al món amb el seu marit. La Judith a més de relatar l’experiència i les vivències, va donar a conèixer altres aspectes, com quin era el vaixell que va utilitzar, a quins reptes va haver de fer front i com va afrontar la criança del seu fill a bord, nascut durant el viatge.

La Copa Amèrica com a somni

De com la Copa Amèrica ha esdevingut un somni per a moltes navegants se’n va parlar a la taula rodona integrada per una esportista d’elit  Alicia Moyà, directora de la seva pròpia escola de nàutica dedicada a formar navegants; Iset Segura, distingida com a millor navegant catalana de 2019 per part de la Federació Catalana de Vela i guanyadora de diversos campionats amb la modalitat de Nacra 17, un catamarà que navega amb foil; ide la seva pròpia escola nàutica; i Katya Castellanos, una enginyera especialitzada en foils que forma part de l’equip Amirican Magic de la Copa Amèrica.

En aquest cas la conversa es va centrar més en què suposa formar part d’un equip d’elit de la navegació esportiva, sigui com a regatista o com a part del grup professional i què és la navegació amb foil, una especialitat per la que tant l’Iset com la Katya van explicar estar-ne absolutament fascinades.

Totes elles van parlar de què suposa per a una dona estar en el món de les regates d’elit, quins sostres de vidre han hagut de trencar i l’esperança en el futur de les nenes que comencen a despuntar en aquesta pràctica. La conversa també va girar en els vaixells de competició actuals, on la tecnologia té un paper preponderant que beneficia la inclusió de les dones.

Tancava la jornada Olivia Mandle, unaactivista de 16 anys que lluita per la conservació dels oceans, i ha escrit un llibre destinat a gent jove amb la voluntat de buscar la seva implicació en la lluita pel medi ambient. L’Olivia és una influencer coneguda com “la nostra Greta Thunberg”. Acabar posant l’accent en el medi on es realitza la navegació i la problemàtica que pateix, era quasi obligat.

L’acte va ser moderat per Anna Puigboltas, periodista, conductora i directora del programa El Balcó de la SER, que va desenvolupar la seva tasca a consciència i va aconseguir aprofundir molt en les entrevistes, un fet que valorem molt positivament.

Activitats paral·leles

La jornada oferia un seguit d’activitats destinades a fomentar la interrelació entre les participants: des d’un dinar, passant per una sessió sobre la importància de l’astronomia en la navegació, realitzada per l’Albert Pla, director d’Immersive Adventure, al planetari del Museu, i una visita a l’exposició permanent que va portar a terme la Mireia Mayolas, cap de l’Àrea d’Educació i Activitats del Museu.

 si el dissabte 16 es va dedicar a la reflexió, el diumenge 17 estava destinat a l’acció i tothom que s’havia inscrit va poder sortir a navegar.