100 ANYS DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT GENERAL
- Educació
- 25.11.2015
Tal dia com avui, però de fa 100 anys, el jove Albert Einstein, amb només 36 anys, presentava l’anomenada Teoria de
Amb la teoria General de la Relativitat , els objectes que acceleren descriuen corbes en l’espai temps. I la gravetat coincideix amb acceleració, essent per a Einstein la culpable que la lluna doni voltes al voltant del nostre planeta. La lluna segueix pel camí més recte possible, que en realitat és una corba, ja que la Terra amb la seva gravetat distorsiona l’espai temps al seu voltant, obligant a la lluna a fer l’òrbita.
Això també ens passa quan se’ns cau la torrada amb mantega al terra (independentment que Murphy digui que sempre caurà la mantega cap el marbre) Però clar: que la torrada s’acceleri i descrigui una corba en l’espai temps és molt difícil de mesurar degut a la dèbil interacció entre la terra i la torrada per molta mantega que hi posem
Les distorsions de l’espai temps es noten a la vida quotidiana?
En certa manera sí, ja que si ens referim a l’univers en general sabem que aquest només pot funcionar de manera dinàmica si la teoria d’Einstein era certa. Al principi, el savi va negar un univers dinàmic i fins i tot va inventar una força repulsiva per poder-lo fer estàtic. Anys després, peròm Lemaître i després Hubble posarien de manifest l’expansió de l’Univers i el propi Einstein va considerar que la seva força de repulsió fou l’error més gran de la seva vida.
En altres escales les teories d’Einstein ens han ensenyat que la llum tampoc s’escapa de corbar-se quan hi ha camps gravitatoris. Això fou comprovat científicament en un eclipsi de sol el 1919, quan dues expedicions van calcular com les posicions d’estels molt propers al sol, variaven de la seva posició real, degut a que el nostre astre corbava el seus rajos. Aquesta predicció la va fer Einstein en la seva teoria general i va servir per portar-lo a la fama.
Doncs bé, al segle XXI aprofitem la curvatura de la llum que provoquen grans masses de galàxies i ens serveix per veure què hi ha “al darrera”. Hem aconseguit saber que tenim molta més matèria de la que veiem, quelcom que està molt de moda en el lèxic de la física del segle XXI: la matèria fosca.
Però si volem anar molt més a prop toquem quelcom de quotidià que sí ens afecta. Tots sabeu com depenem dels sistemes GPS, oi? Aquesta no és més que una constel·lació de 24 satèl·lits que orbiten a 20.400 km i que per triangulació i diferències de temps (porten rellotges atòmics a bord) ens ajuden a situar-nos.
Però que passaria si no tinguéssim en compte les equacions d’Einstein? Doncs que aquest satèl·lits d’un costat tenen un retard d’unes 7 milionèsimes de segon, ja que van a molta més velocitat que nosaltres (els temps es contrau o s’estira amb la velocitat). Però també estan sotmesos a una menor gravetat allunyats de la Terra i això els representa un avançament de 46 milionèsimes de segon (el temps també s’afecta de la gravetat). Com són de signe contrari, 46 menys 7 ens dona 39 milionèsimes de segon.
Sí, aquest error és molt petit, però si s’acumula linealment en un dia ens fa canviar la nostra posició en 458 metres en una sola hora! Impensable funcionar així…
Per això aquesta diferència de valor relativista s’ha de corregir i els rellotges interns dels sistemes GPS han de tenir un ajust previ que s’anomena desplaçament de la freqüència de fàbrica.
Per això quan navegueu i espereu fer l’arròs al Delta de l’Ebre podeu agrair no anar a parar enmig de Sentmenat a menjar carquinyolis, O sinó allò tan conegut de ha arribat al seu destí, no seria possible sense el geni que va canviar la forma de veure el món avui fa 100 anys.
Albert Pla
Director
Immersive Adventure
TAMBÉ ET POT AGRADAR...
-
Educació 20.01.2021
Vela oceànica i ciència, un binomi win-win
-
Educació 17.11.2020
Ciència ciutadana als centres educatius amb Observadors del mar – Microplastic Watchers
-
Educació 05.11.2020
Els centres educatius fan la volta al món amb la Vendée Globe
-
Educació 28.10.2020
Xerrada virtual amb el regatista Gerard Marín
-
Educació 16.10.2020
Pòsters guanyadors de la Mostra Oceà Viu, Planeta Viu
-
Educació 15.10.2020
El programa d’activitats pedagògiques en marxa!
-
Educació 08.10.2020
Tornen les activitats familiars al Museu
-
Educació 23.09.2020
Barcelona Dibuixa… monstres marins
-
Educació 30.07.2020
Els docents es preparen per a la volta al món a vela
-
Educació 02.07.2020
Microplastics Watchers, una experiència d’aprenentatges i servei del Col·legi Mare de Déu del Àngels
-
Educació 19.06.2020
Escola Octavio Paz i Museu Marítim, exemple de col·laboració i innovació pedagògica
-
Educació 08.06.2020
ALIANÇA AMB L’INSTITUT EDUARD FONTSERÈ PER CELEBRAR EL DIA DELS MARS I OCEANS
-
segueix-nos
-
web mmb