Unes setmanes per recuperar fotos familiars

  • Foto de mar
  • 01.04.2020

Aquesta és la història d’unes fotografies familiars que ara formen part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona. Unes fotografies que ens parlen de Gregorio Siles Peña, un dels pocs supervivents del naufragi del Príncipe de Asturias, de la Naviera Pinillos, al març de 1916. El Museu en conserva fotografies gràcies a la donació per part del seu nét Isidor Prenafeta Siles.

Durant el confinament a casa, a causa de la crisis sanitària del Covid-19, reemprenem alguns dels projectes que el dia a dia ens aboca a isolar en carpetes de temes pendents. I és que nosaltres seguim treballant amb la mateixa intensitat amb la que solem fer-ho al Museu, però amb un temps per la reflexió necessari i de gran valor. Un temps que sovint havíem perdut per la necessitat irracional de córrer per tot i a totes hores del dia.

Vapor Principe de Asturias, 1915. Autor desconegut. 31152F

 

Avui hem recuperat una carpeta amb unes poques fotografies, pendents de catalogació, que contenen uns retrats de Gregorio Siles Peña, un dels pocs supervivents del naufragi del Príncipe de Asturias, de la Naviera Pinillos, al març de 1916. De professió tècnic electricista amb càrrec d’oficial, la seva rutina a bord era realitzar la inspecció diària de reconeixement de tots els compartiments elèctrics del vaixell. Gregorio era un  home que estimava el mar i que gaudia de la seva feina. En aquest viatge, que seria l’últim com a treballador del mar, navegava en un vaixell nou, modern, i segur. O això creia ell.  El cert és que el dramàtic naufragi del Príncipe de Asturias, i les grans dificultats posteriors per ser rescatat el van marcar per sempre més i va acabar abandonant l’ofici i la navegació.

Gregorio Siles és el senyor alt amb barret al cap. 103142F, 103144F, 103146F MMB

 

Aquestes fotografies són unes reproduccions digitals que ens va lliurar el seu nét Isidor Prenafeta Siles, i que es van publicar (no totes) en el llibre “El misterio del príncipe de Asturias. El Titanic español, escrit pel mateix Isidor Prenafeta, l’any 2012. Fa uns anys l’autor del llibre va estar consultant els fons del Museu i ens explicava la seva aventura en la cerca d’informació sobre el seu avi, i la reconstrucció de la història a partir dels relats de l’avi, de la seva mare, i de familiars. Isidor Prenafeta ens va oferir les poques fotos que conservava del seu avi Gregorio. De seguida vàrem acceptar, sobretot pel valor que aporten les fotografies de gent de mar, com a persones a banda de la professió. La majoria d’aquestes fotos són de caire familiar, moltes d’elles posteriors al naufragi. Però és que la vida familiar a terra ens fa comprendre el personatge al mar.

 

Gregorio no va tornar al mar perquè la seva família, i sobretot la seva dona Maria, havien patit tant quan varen rebre la notícia del naufragi, agreujada per l’absència de notícies sobre Gregorio durant llargs dies. El van donar per mort, sense ella saber el calvari dels nou dies que el seu marit va sobreviure com va poder en una illa apartada de la civilització. Però finalment va ser rescatat per una barca de pescadors que navegava per casualitat per la zona. Maria va patir, “ Llegó el momento en que ningún periódico o diario daba noticias de nuevos rescatados. Gregorio estaba muerto.

La història de Gregorio Siles és resultat de la voluntat per recuperar un passat només conegut per la seva família. És el resultat dels relats per part de Gregorio i els fills i cosins en reunions familiars. En definitiva, una persona anònima, fins que el seu nét investiga sobre ell, recupera unes poques fotografies, uns records en la memòria, recorre a altres fonts i n’escriu un llibre.

 

Aquesta és la història d’aquestes fotografies que ara formen part de les col·leccions del Museu Marítim.  Les imatges ens ajuden a tots a conèixer una mica més la nostra història, farcida amb les històries d’aquelles persones vinculades al mar. Aquests dies que estem a casa, és una bona oportunitat per recuperar àlbums familiars, correspondència, i documentació sobre els nostres avantpassats. Qui sap si així descobrim un capítol desconegut de la nostra memòria.  Una recerca que també ens pot alleugerir els dies de confinament. I, qui sap, potser ens trobem amb sorpreses…!

 

Si teniu documentació familiar que ens volgueu fer arribar, podeu contactar amb nosaltres a través del correu-e informacio@mmb.cat

Post escrit per Silvia Dahl. Conservadora. Arxiu fotogràfic. Museu Marítim de Barcelona

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí