PortADa, un projecte d’Humanitats digitals al servei de la història marítima

  • El museu
  • Recerca
  • 16.02.2024

Des del passat mes de novembre de 2023, s’està desenvolupant el projecte PortADa (Port Arrivals Data. Automatic data collection for a large-scale comparative history of 19th century shipping: a Digital Humanities approach to maritime heritage) que es prolongarà fins al 2027. Quatre equips, integrats per especialistes en història marítima i informàtica aplicada al camp de les Humanitats treballen conjuntament, per primera vegada, per avançar en el coneixement del tràfic marítim als ports de Barcelona, Marsella, Buenos Aires i l’Havana, entre 1850 i 1914, període que coincideix amb la transició de la navegació a vela a la generalització del transport en vaixells de propulsió mecànica.

L’objectiu comú d’aquests equips és doble: per una banda, la generació d’una base de dades de lliure accés, amb milers de registres relacionats amb el comerç marítim al segle XIX i començament del segle XX, amb informació de les arribades de vaixells als ports sobre els quals se centra el projecte i que serà fonamental per a nous estudis sobre qüestions econòmiques, socials, geopolítiques i culturals.

Aquesta base de dades aplegarà aproximadament 1.600.000 notícies d’arribades de vaixells a aquests ports, publicades a la premsa local de les quatre ciutats, al llarg de les sis dècades estudiades (Barcelona 330.000, Buenos Aires 480.000, Marsella 540.000, l’Havana 242.000). La base de dades estarà disponible sota llicència oberta perquè la comunitat científica i el públic interessat puguin explorar-ne els continguts.

D’altra banda, la segona fita que es planteja el projecte és el desenvolupament i la sostenibilitat de col·laboracions noves i duradores, mitjançat la creació d’un equip de treball de trenta membres especialitzats en humanitats digitals, i especialment, en l’aplicació de mètodes computacionals per explorar la història marítima i econòmica. També, la formació d’un grup consultiu que pugui servir d’orientador i de recurs d’informació per a altres institucions acadèmiques interessades en la transició digital i la creació, el manteniment i l’explotació de llurs recursos documentals.

Tècniques innovadores

El projecte PortADA pretén desplegar eines que permetin analitzar grans volums d’informació. Com a camp d’acció se centra un corpus de text publicat a la premsa local dels ports objecte d’estudi, la major part dels quals han estat digitalitzats. Però cal fer un pas més i automatitzar l’exportació i l’explotació d’aquestes dades per obrir noves perspectives de recerca, més globals, integrades i ambicioses.

Les fonts històriques i el mètode de tractament proposat a PortADA constitueixen les principals innovacions d’aquest projecte. Les llistes de vaixells que arribaven diàriament als ports contenen un registre complet dels vaixells, abasten un període ampli (en alguns casos, des de finals del segle XVIII), contenen informació diversa i abundant -inclòs el comerç costaner- i, en general, permeten als estudiosos descriure i analitzar el trànsit marítim i portuari amb molt detall.

Hi ha desenes de milers de registres, atès que cada any es produïen milers d’entrades de vaixells a cada port. Es tracta, per tant, d’una font que només podria explotar-se manualment amb gran dificultat. PortADA proposa l’ús d’eines informàtiques disponibles i el desenvolupament de tecnologies innovadores que facilitin l’automatització necessària per processar la gran quantitat de dades requerides per a l’anàlisi robusta que es proposa al projecte.

En termes tecnològics, el projecte proporciona la transcripció automàtica dels recursos digitals existents i dels digitalitzats recentment, mitjançant els procediments i el programari que es pot replicar a l’estudi d’altres ports, i que és cronològicament ampliable. La finalitat és contribuir a la reconstrucció del trànsit marítim mundial per a la cronologia més llarga possible.

Internacional, interdisciplinari, intersectorial

PortADA suposa la creació de grups de treball mixtos (un per cada port a estudiar: Barcelona, Marsella, Buenos Aires, l’Havana) amb una combinació d’especialistes en història marítima i portuària, i experts en humanitats digitals. Cada equip local abordarà i resoldrà els problemes específics de la seva font documental, i els desenvolupaments informàtics destinats a resoldre problemes específics es compartiran entre els diferents equips locals durant la celebració d’una trobada anual de dos mesos –les anomenades Summer Schools–, que combinaran formació, tallers, col·laboracions de recerca i treball en grup per resoldre els problemes tecnològics. Aquesta dinàmica de treball permet avançar en l’exploració de les fonts documentals triades i en les possibilitats d’explotació que ofereixen alhora que es compateixen els avenços tecnològics per assolir l’èxit en aquestes tasques. Cal recordar que PortADA es basa en la necessitat d’integrar millor el treball d’historiadors i d’experts en tecnologia en el desenvolupament d’eines informàtiques per a l’avenç de les humanitats digitals.

Pràctiques de ciència oberta

A més d’adoptar les pràctiques habituals de la ciència oberta, la metodologia del projecte es basa en el disseny d’un sistema modular dels elements del programari, amb l’objectiu de facilitar la seva posterior explotació per a altres fonts documentals de característiques i problemàtica semblants.

L’emmagatzematge de dades aprofitarà els recursos disponibles a la Universitat de Barcelona, que disposa d’un repositori institucional accessible per a qualsevol persona, amb diverses col·leccions, entre les quals es troba la dedicada als resultats de la recerca i una altra que conté les dades de la investigació.

La base de dades resultant del projecte estarà disponible sota llicència oberta perquè altres investigadors, així com un públic interessat no acadèmic, puguin explorar el seu contingut. Està previst organitzar l’explotació oberta de la base de dades prenent en consideració diversos perfils de possibles usuaris (des d’experts amb grans coneixements tecnològics, fins a usuaris no experts) i assegurant-ne la compatibilitat amb els estàndards d’Europeana.

La tripulació

En aquesta aventura, conflueixen equips d’institucions molt diverses, la major part d’elles procedents dels entorns acadèmics, que aporten els equips dedicats a la recerca en el camp de la història marítima i portuària, d’una banda, i de l’altra el personal expert en els desenvolupaments tecnològics necessaris per assolir les fites proposades pel projecte.

S’hi sumen altres institucions dedicades a la promoció i la difusió de la història i la cultura marítimes, com és el cas del Museu Marítim de Barcelona. La nostra institució ha assumit la responsabilitat de dissenyar les estratègiques de comunicació del projecte PortADa, la concepció de les accions de difusió, especialment, les adreçades a públics no experts, i la gestió dels canals de comunicació del projecte, amb la doble finalitat d’assegurar la transparència i retre comptes a la societat, i posar en valor, els avenços que els resultats de PortADa representaran per a un coneixement més ampli i profund de la història marítima tant local com global.

Les institucions participants en el projecte són:

  • Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història
  • Universitat de Barcelona, Facultat d’ Educació
  • Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona
  • Institute for Mediterranean Studies – Foundation for Research & Technology Hellas (IMS-FORTH), Rethymno
  • Institute of Computer Science – Foundation for Research & Technology Hellas (ICS-FORTH), Heraklion
  • Universidad Nacional del Mar del Plata, Mar del Plata
  • Universidad Nacional de San Martín, Buenos Aires
  • Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires
  • Universidad Nacional de Entre Rios, Parana
  • Autoridad de Cuenca Matanza Riachuelo (ACUMAR), Buenos Aires
  • Universidad Autónoma de Madrid
  • Universidad de las Ciencias Informáticas, La Habana

Financiado por la Unión Europea. Las opiniones y puntos de vista expresados solo comprometen a su(s) autor(es) y no reflejan necesariamente los de la Unión Europea o los de la Agencia Ejecutiva Europea de Investigación (REA). Ni la Unión Europea ni la REA pueden ser considerados responsables de ellos.

  • segueix-nos

  • web mmb

  • subscriu-te!

    al butlletí