Les classes burgeses inicien, a començament del segle XX, la moda d’anar als banys de mar i als balnearis fomentada principalment les recomanacions dels metges que posaven de relleu la virtuts de l’aigua salada.

L’arribada generalitzada de banyistes a les platges va donar lloc a la construcció de les primeres cases de banys com la Junta de Dames de la Casa de la Caritat a la Barceloneta, o la de Vista Alegre al barri de Can Tunis inaugurats per Benet Trull l’any 1828.

 

A partir de 1860 es comencen a obrir els primers balnearis, banys i d’altres equipaments marítims al llarg del litoral català. Només al barri de la Barceloneta s’obren instal·lacions com els populars banys de la Senyora Tona o de Salé, de Sant Miquel, de La Deliciosa, de l’Astillero, de Sant Sebastià, els Orientals, de Neptuno, de la Sirena, o del Tritón. A les platges de Can Tunis s’instal·len els banys de Zoraya  i els de Cibeles; i al Poblenou els banys de la Mar Bella. Tots oferien als seus clients banys de mar, banys de piles amb aigua de mar escalfada en piscines i banyeres, i dutxes. Fins i tot alguns d’ells oferien serveis complementaris com ara gimnàs o piscines.

Els banys de la Senyora Tona van ser els pioners de la Barceloneta, estaven situats al carrer de la Maquinista fins al seu enderrocament per construir La Maquinista Terrestre y Marítima l’any 1861.

Situats al final del carrer de Sant Miquel, els banys de Sant Miquel van ser projectats per l’arquitecte barceloní Elies Rogent l’any 1861 i inaugurats un any més tard. Aquests banys oferien banys de pila i banys d’onatge a l’estiu mitjançant una estructura ancorada al mar que era enretirada finalitzada la temporada estiuenca.

Fundat pel mestre d’aixa Tomás Ribalta van obrir-se els banys de la Deliciosa el 1867. Estaven emplaçats al final del passeig de Joan de Borbó, al costat de les drassanes Nuevo Vulcano, eren molt coneguts per la seva plataforma que s’endinsava al mar i que permetia als banyistes capbussar-s’hi.

El 1856 van començar la seva singladura els banys Astillero  , inicialment ubicat a les Hortes de Sant Bertran, comptaven amb instal·lacions de piles.

 

La família Ribalta propietària dels banys La Deliciosa va adquirir els terrenys adjacents  dels banys Neptuno i Astillero, el que li va permetre inaugurar el 1893 els banys de Sant Sebastià. Els banys de Sant Sebastià es van convertir en reclam turístic de la ciutat de Barcelona. El seu fundador el mestre d’aixa Tomàs Ribalta hi posà en marxa jocs, curses i competicions nàutiques, i va delimitar una zona on es permetia que homes i dones estiguessin plegats el que provocar un gran escàndol a l’època. Les instal·lacions comptaven amb casino, piscina i una gran platja.

El 1872 es van inaugurar els banys Orientals, van despertar una gran expectació entre la ciutadania per la luxosa construcció de l’edifici, que imitava l’arquitectura àrab i que oferia grans comoditats als usuaris. Les instal·lacions comptaven també amb piscines.

No serà fins a mitjan segle XIX que es coneixeran els primers vestits de bany. Fins aquell moment les dones es banyaven en camisa llarga i els homes en calçotets. Entre el objectes conservats a la col·lecció del Museu Marítim de Barcelona cal destacar els vestits de bany de dona i  d’home procedent dels banys Orientals i que eren els habituals entre els banyistes als anys 1910 i 1919. Tots dos vestits són de punt i d’una sola peça. Els dos porten un segell amb la inscripció Baños Orientales. El d’home porta una xapa metàl·lica del lloguer amb la inscripció B.O. 6.

 

 

Les cases de banys van començar a decaure durant la postguerra. Avui en dia només podem contemplar fotografies de les seves instal·lacions i dels banyistes gaudint d’elles. Les últimes instal·lacions van ser enderrocades per l’afectació de la llei de costes als 90 amb motiu de les obres a la ciutat derivades de la celebració de les olimpíades a Barcelona.