Els mètodes de comunicació han evolucionat molt a llarg de la història. Avui dia tenim al nostre abast tot tipus de mitjans per fer difusió de la informació. A mitjans dels segle XIX la forma més econòmica i més ràpida per donar a conèixer una informació era a través dels cartells publicitaris.

Els primers cartells publicitaris apareixen a França, Anglaterra i Alemanya als segles XV i XVI. A Espanya, el primer cartell publicitari data del segle XVII amb la informació d’una corrida de toros, però el cartell comercial i polític no es desenvoluparà fins el segle XIX.

La característica general d’aquests cartells era la d’incorporar una gran imatge amb un missatge curt, clar i contundent, ple de color. Els primers cartells es realitzaren a mà alçada però l’ús de l’impremta permetrà una gran producció i per tant una major distribució, convertint els cartell en un element quotidià a les nostres vides.

El museu conserva una col·lecció de cartells caràcter tant comercial, cultural com polític.

Les navilieres nacionals i internacionals contractaven a coneguts cartellistes per potenciar mitjançant campanyes publicitàries les seves línies de navegació, els nous vaixells o els seus viatges de plaer.

Entre les diferents navilieres cal destacar els cartell de la Companyia Trasatlantica, la Companyia Trasmediterránea, la Compagnie Maritime Belge  ; la Hamburg-Amerika Linie (HAPAG); la Home Lines ; la Servicul Maritim Roman ; Ybarra y Cia ; Lloyd Sabauco; Naviera Pinillos; la Chargeurs Réunis Compagnie Française de Navigatión à vapeur; o la Société Générale de Transports Maritimes à Vapeur.

Són cartells encarregats als més prolífics cartellistes espanyols com Justo Ruiz Luna (Cadis 1865-1926), Joan Pau Bocquet Bertrán ( Barcelona, 1904-1966); o als alemanys Ottomar Anton (Hamburg, 1895-1976) i  Albert Fuss (1889-1969).

Entre els cartells no comercials de la col·lecció del Museu Marítim podem destacar els relacionats amb les obres d’Enric Moneny i Noguera (Barcelona, 1903-1973) amb els seus cartells turístics de S’Agaró, o aquells que difonen les activitats esportives com les regates internacionals de canoes; els Campionats d’Espanya de Natació o les regates Internacionals a rem del Reial Club de regates de Barcelona, obra d’ Antoni Utrillo i Viadera (Barcelona 1867-1944).

El cartell polític proliferà molt durant els períodes bèl·lics ja que els permetia connectar amb el poble de forma ràpida i econòmica. Entre els cartells de caràcter polític al Museu Marítim en conservem dos sobre el vaixell soviètic Komsomol que va ser interceptat i enfonsat pel creuer Canarias el 14 de desembre de 1936. Un d’ell és obra del pintor José Bardasano Baos (Madrid, 1910-1979) que durant la Guerra Civil participà activament en seccions propagandístiques del bàndol republicà a través del taller La Gallofa i de les Joventuts Socialistes Unificades. L’altre cartell és de Julián Oliva (Madrid, 1908. Ca 1994).