Voltes i voltes i voltes

    • +16 ANYS
    • 12.03.2021

    La capitana surt de la cabina i ell l’espera. Ella el saluda i li toca el braç. Ell ho sent i s’ho guarda.

    El vaixell oscil·la, ell nota com tomba i tomba en l’oceà blau.

    Llavors, algú crida: “Les perles, les perles”. Ell les agafa i se les empassa.

    Tot és tan blau...

    I de sobte la capitana no hi és. Ell la busca i la busca. Però no hi és.

    I així, arriben al port. Llavors, la capitana surt de la cabina i una altra volta comença.

    ***

    Un home vell s’asseu a la butaca. Els seus ulls es mouen frenèticament mentre la noia del seu costat li toca el braç amb tendresa. Com cada dia, ella s’espera unes hores fins que la psiquiatra li porta les pastilles. Llavors marxa d’aquella sala de parets blaves, però no sense abans deixar un nou vaixell de paper a la tauleta de nit.

     

    Aberració cromàtica

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren