Vol

    • 13-15 ANYS
    • 12.04.2021

    Davant del magnífic crepuscle, les meves penes semblaven granets de sorra que s'esvaïen amb el vent de ponent. La soledat en la qual m'havia submergit era infinita, com l'oceà d'aigües profundes que s'estenia al meu davant. Sentia com el cor em pesava, com deixava de bategar lentament, al ritme de la nostra cançó, aquella que ara només sonava al meu cap. Vaig tancar els ulls, mentre la darrera llum del dia m'abraçava i les onades del mar m'acaronaven suaument. Vaig deixar que el corrent em transportes a algun lloc distant.

    Havia estat tant de temps alimentant les meves preocupacions que ara ja no tenia res més a dintre. I quan vaig decidir deixar-les anar vaig estar tan buida que, fins i tot, la brisa més lleugera podia fer-me emprendre el vol.

     

    Cryptocoryne

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren