He perdut la noció del temps que portem esperant que algú ens doni una solució. Quan vaig decidir llançar-me a complir el meu somni de fer la volta al món al Costa Deliziosa, ningú imaginava que arribaríem a això. I ara, aquí estem, amb tots els luxes que podríem demanar, tot en un lloc. No estem en risc de quedar-nos sense recursos, ja que l’abastiment del creuer és immens, i no deixaran pas que ens morim de gana. Tot i això, la por no deixa d’infiltrar-se en el meu cap.
Quantes setmanes hem de conviure amb la incertesa? Em pregunto com ho fan les persones que no hi caben a les seves barques, que es moren devorats pel mar. Penso en les persones que deixen el seu destí en mans d'aquesta gran massa blava, perquè fins i tot morir buscant una vida millor val més que no intentar-ho.
Delicious Coast
