Viatje per valents

    • +16 ANYS
    • 2.03.2020

    Gairebé no veig res, està tot fosc, i m’embolcallen mil mantes. Sento com si estigues en el bressol, però on estic?

    Això es mou molt, cada vegada més, i ara que passa, les persones del meu voltant estant cridant i no em deixen dormir. M’arrapa contra el seu pit i no sé perquè però sento que alguna cosa va malament.

    Ara sóc jo qui ploro, perquè de cop m’he quedat tot xop, i el meu xumet ha caigut al terra, què passa? Tinc por. Una altre ona ofega el terra de fusta de la petita barca on he caigut dels seus braços, no deixo de plorar.

    De cop uns altres braços s’apropen a jo, només puc veure un uniforme llampant que m’agafa i passo d’uns braços a uns altres.

    Obro els ulls i els ulls de la lwalida em mirem somrients, desembarquem dins d’un gran vaixell al port de Barcelona.

    Nura

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS