VAIXELLS DE PAPER

    • +16 ANYS
    • 28.05.2020

    Mare.

    Aquella nit érem vaixells de paper a la deriva, surant en el vaivé aterridor d’un calidoscopi d’estrelles.

    Jo era tot just una barqueta acabada de botar i amb prou feines treia la barbeta de l’aigua, recolzant el pes de l’armilla salvavides sobre les restes d’un avi naufragat.

    Un a un, lentament, us rendíreu, i deixàreu que l’aigua acabés xopant el paper de les múltiples capes de roba i les engrunes que havíeu salvat de la pastera enfonsada.

    Mar endins.

    A tu.

    Abans de deixar-me endur també per la foscor.

    Però de cop, la llum.

    La vida.

    Mare.

    Avui faig sis anys. Un any i mig després del rescat a Lampedusa, llisco per la drassana de la meva mà un vaixell de paper i salpa, lentament, mar enllà.

    Recordant aquella flota de vaixells que fórem. Que vàrem deixar de ser.

    Per tal que no es repeteixi.

    ESTRELLA I LLUNA

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS