Única sortida

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    El garbí aixeca ones de metall sota el cel negre i la costa s'entesta a allunyar-se tot i l'esforç d'en Sebastià. La casa blanca i pobra sota el nesprer ha quedat sola, i el seu record l'esperona a somniar. Barrils farcits d'olives i tramusos, la darrera esperança de la seva mala sang, a penes es mantenen drets sobre coberta i el màstil grinyola a cada cop de vent. El braç d'acer intenta enganyar ara Escil·la ara Caribdis, amollant la vela perquè el llagut llisqui sobre l'escuma. Tot debades. Les darreres forces l'entesten a no perdre l'alè per la fina línea, ara taronja, ara blanca, ara despareguda entre les onades, del seu nord. Línea cada cop més prima i allunyada entre cel i aigua. S'hi aferra amb l'ànima de qui no té por a perdre el que no ha tingut mai, sinó a no recuperar el que hom li deu.

    Fabrici Corbera

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren