Un malson massa real

    • +16 ANYS
    • 6.02.2020

    Començava a veure el fons borrós, intentava cridar però no em sortia la veu, només volia sortir d’allà nedant, però era impossible moure el meu cos, estava paralitzat, només es movien els meus pensaments, i cap d’ells era tranquilitzador.

    Necessitava trobar una sortida a aquell mal son, un raig de llum que m'indiqués la sortida i m'alliberés de la inquietant immobilitat a la que em veia abocat.

     

    En un intent per recordar com havia arribat fins allà, em vaig adonar que no havia fet res. Nedar. Viure. És l’únic que pretenia desde que em vaig despertar aquell matí.

    Maleït infortuni enviat desde l’infern que destrueix vida.

    Una inofensiva bossa li diuen.

     

    Com si fos un somni etern que començava, unes delicades mans van aparèixer. M’agafaren i van retirar aquell embolic transparent que m’atrapava.

    Un àngel li diuen.

    Llum

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS