Ulls blaus

    • +16 ANYS
    • 6.05.2019

    Els corals i les seves exòtiques criatures s’il·luminaven breus moments sota el llum de les lots, que aviat els tornava a deixar a les fosques, per seguir cercant paret avall el forat on, deien, vivia la morena més gran del mon. Els bussos disposaven de poc temps, tan avall. Un d’ells consultava una brúixola i encara va baixar uns metres més. Finalment, ¡allà estava! S’hi van acostar inquiets i aguantant la respiració. I van mirar. Però el que van veure no va ser cap morena ferotge, sinó dos ulls blaus, blaus del tot, d’un blau lluminós, intens i preciós com cap altre blau, que els miraven fixament i serenament. I, en aquell mateix instant, una càlida corrent d’aigua els va empènyer suaument cap a la superfície. Quan van ser a dalt es van mirar, encara incrèduls. “Era una sirena”, va dir un. “Era un monstre”, va dir l’altre.

    Atria

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren