Trobem-nos

    • +16 ANYS
    • 15.05.2020

    De nit, quan la distància et caigui al damunt com una llosa, a pes mort, ancora’t a la mar i deixa’t omplir de la seva melodia; desprèn-te de la recança de la teva ànima i escolta-la. Allà, a la infinitud de la seva naturalesa, bé al clamor de les seves onades, o bé a la serenitat del seu repòs, tan sols allà, és on ens trobarem. No ens caldran maletes ni embarcacions, en tindrem prou amb convergir en un mateix punt focal per, tot i estar físicament separats, sentir-nos. Quan els núvols eclipsin la lluna, quan la pluja ens impedeixi divisar les estrelles, sempre ens quedarà la mar com a punt d’unió i convergència; com a fidel mirall de la infinitud del nostre vincle.

     

     

    Siket

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS