Tots els tons del blau

    • +16 ANYS
    • 22.01.2021

    Viatjo sense descans, lleugera, rítmica, gairebé etèria. Recorro distàncies ingents, 

    bressolada pels corrents, embolcallada pel plàncton, acompanyada pels cants de les

    balenes. Els dofins m’expliquen confidències. Les algues em fan pessigolles a les parpelles. Voltes i més voltes, al món, sense parar.

     

    Abans no hi vivia, al mar. No és el que jo havia projectat per a mi. Naufragar va ser un tomb inesperat.

    Ja no enyoro la vida lliure de gana i de por que es viu a l’altra riba. No necessito res ni ningú. Em deixo anar; em deixo portar per les aigües i pel vent. Em dissolc tota i us espero. Em desdibuixo i m’integro en cadascuna de les gotes, tenyida de tots els tons del blau imaginables. No en tinc cap, de pressa. Aquí ens retrobarem i continuarem viatjant, en moviment per sempre més, dins d’aquesta mar blava que ens dona i ens pren la vida.

     

    Fractal

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren