Surfista

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Havia sentit de molt petit, lluny de la mar, un caragol marí, i segons deia, s'hi amagava a dins un petit cavallet de mar, i des d'aquell moment es va enamorar per sempre del mar. I va sortir d’aquell avorrit racó de món. I va arribar al mar, on el vent aixecava les ones fins a bona alçada. I com que la crida venia del fons d'ell i de profunditats marines, va llançar-se a les aigües. Ara, després de molt de temps i amb la seva pell massa enfosquida pel sol i seca per la salabror, però amb la força d'un déu herculà, espera amb delit i frisança el moment en què el vent sigui al seu punt, i es pugui llançar amb la taula a la mar, i plenar la cresta de l’ona com un monstre marí i deixar emportar-se per les ones, com premi a la proesa.

    TRESXQUATRE

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren