Somnis ofegats

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    Havien passat mesos, des que havíem deixat Portugal. Jo com a mariner obeïa el que hem deien, feia i desfeia veles, estirava cordes i netejava, dormia el temps just i quasi no menjava. Ja feia temps que havíem passat Amèrica i el rumb fix buscava la curvatura d’una Terra, que en mapes era plana. No divisàvem més enllà d’un horitzó d’aigua. Però jo confiava en les instruccions del nostre volgut capità, jo confiava que la Terra no seria plana. Per això vaig voler fer la volta al món a les ordres de Magallanes.

    Navegant cinc caravel·les al mig d’un desert, d’onades, de vents i silenci. D’un pèlag de somnis ofegats en naufragis. Els dies passaven i els rostres d’alegria, de forts mariners, s’han perdut en la passada tempesta. Vaga abandonada l’esperança en l’ambient, d’una embarcació de passats aventurers, que han deixat la valentia en sentir fam i set.

     

    Barca blava

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren