Somnis de mar

    • +16 ANYS
    • 25.02.2019

    Adormida, va sentir una fredor. En obrir els ulls, estava aferrada a un tronc, envoltada de la negra nit. L'ensurt la va capbussar en unes aigües fredes i salabroses. Va sortir a la superfície, coberta per un mar que la gronxava. El silenci la inquietava i quelcom la va sacsejar. Sota la negror de les aigües es distingien petites llums i un ball d'ombres, què era allò? La ment intuïa algun monstre marí que anava a la seva cerca i captura. Quan pensava que no podria escapolir-se i que aquell monstre li prendria l'últim alè de vida, abans no descobrís com i què l'havia fet anar a parar allà, una llum encegadora ho va inundar tot: No hi havia ni mar, ni negra nit, ni monstre marí, i en el desconcert de si cridar o emmudir va reconèixer una veu que li cridava: Alba! Va, lleva't, faràs tard a l'escola!

    Paperoles

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren