Somnis

    • +16 ANYS
    • 11.04.2022

    Jo era allà, el port, davant del vaixell camí cap a Terres llunyanes poc explorades i explotades, disset anys, amb la meva maleta marró de cartó, plena d'una barreja de records, excitació, somnis i a la vegada molta tristesa en pensa que no veuria a la mare, la meva marona...

    Ella que havia lluitat perquè tots creixéssim forts i sans, però no sempre se n'havia sortit, ja tenia tres fills enterrats dels quals ningú en parlava, només ella les seves pregàries íntimes. I ara jo marxava lluny.

    Quinze dies de mar m'esperàvem, amb aquelles olors i el sacseig tan característic. Quant de sobte:

    -La GUERRA, LA GUERRA!!, ha començat la GUERRA.

    Sis mesos després em trobo amb un fusell a la mà, lluitant per una vida que no sabia el que eren els ideals polítics. Que hagués sigut de mi si hagués agafat aquell vaixell

     

    mar

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS