Jo era allà, el port, davant del vaixell camí cap a Terres llunyanes poc explorades i explotades, disset anys, amb la meva maleta marró de cartó, plena d'una barreja de records, excitació, somnis i a la vegada molta tristesa en pensa que no veuria a la mare, la meva marona...
Ella que havia lluitat perquè tots creixéssim forts i sans, però no sempre se n'havia sortit, ja tenia tres fills enterrats dels quals ningú en parlava, només ella les seves pregàries íntimes. I ara jo marxava lluny.
Quinze dies de mar m'esperàvem, amb aquelles olors i el sacseig tan característic. Quant de sobte:
-La GUERRA, LA GUERRA!!, ha començat la GUERRA.
Sis mesos després em trobo amb un fusell a la mà, lluitant per una vida que no sabia el que eren els ideals polítics. Que hagués sigut de mi si hagués agafat aquell vaixell
mar
