Solitari

    • +16 ANYS
    • 1.02.2021

    Gira el cap inquiet. S’hi juga un pinçament. Una queixa del seu cos que envelleix cada dia. Fuetejat per mil vents i torrat sota cada sol, ara és l’arena del temps la que surfeja damunt de la seva pell. Ha voltat la seca i la meca, i les valls d’Andorra. No el troba. Els ulls s’extravien pel despatx. Navegant, no perdia de vista cap dels instruments. Ara, ni veu, ni recorda on va posar el llibre de Sir Francis Chichester. Llegir-lo, l’impulsà a deixar-se arrossegar per tots el vents. Ho ha fet en solitari, sense fer mai escala a Sidney (com el seu heroi).

    La por l’ha deixat sempre en dic sec. La singladura s’acaba. Sense un rostre al seu costat. Sense una mà amiga. Les onades queden lluny. La sal als llavis ha deixat pas a l’amargor d’una solitud no volguda. Ja no l’espera cap port.

     

    Gat vell

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren