Sirenes silencioses

    • +16 ANYS
    • 14.03.2019

    Sirenes. Una brivació intensa resona en el meu cap.

    La meva ment és incapaç d'entendre que es tracta d'una sirena... Sirena insistent, que em matxaca el cervell mentre lluito contra corrent, brasos enlaire, intentant agafar l'oxigen que queda entre onada i onada.

    Miro al cel pregant Déu el fi del dolor, el fi del patiment, el fi dels crits ofegats de nens, dones i homes que s'agafen a mi intentant pujar a la superficie, mentre el mar fet monstre, ens amenaça amb prendren's l'únic que ens queda i que és nostre: la vida.

    La mar, tan bella i amable quan es contempla des de la platja es fa devoradora, monstre, quan és la barrera que cal superar per arribar a una nova vida... Pero per fi hem arribat,.... Encara que no tots...

    Vent del nord

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren