Sirenes polisèmiques

    • +16 ANYS
    • 24.04.2020

    Per què sempre al sentir una sirena ens quedem astorats? El cor se'ns dispara, respirem més ràpid i se’ns eleva lleugerament el pH sanguini. Encara que sigui un suau cant, alcem la vista, cenyim el front i cerquem l'origen d'aquella melodia, plenament conscients que probablement es trobarà rere les illes. Tanmateix, si percebem ni que sigui un momentani reflex blavós, ja ens sentim atrets incondicionalment cap a ella, sabent que no hi trobarem res més que desgràcies.

    Hi ha qui, amb por o per vergonya, només es desvia parcialment de la seva ruta, el mínim suficient per a entreveure'n alguna part. D'altres asseguren dirigir-s'hi per a ajudar. Indiscutiblement, per uns instants, el món s'atura i es veu submergit en un mar de curiositat, sota les regnes d'una penetrant i aguda melodia que tant pot indicar que algú està sent rescatat, com que algú, enmig del mar, necessitarà que el rescatin.

    Asimov

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS