Silenci sobtat

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    Camino sense rumb cap un final inesperat. Tanco els ulls i m’enfonso per escoltar la pau del fons del mar. El silenci m’aclapara. Pujo i escolto el xivarri de la quitxalla vora el mar. M’estiro sobre l’aigua, mirant el sol de migdia, amb les orelles ofegades al toll del Mediterrani. Contemplo el sol durant una estona fins que em canso. Miro a la costa i no la trobo, tampoc escolto el rebombori d’aquelles criatures que dibuixaven castells amb l’arena humida. M’he perdut dins del toll d’aigua, m’he perdut en mig del mar però he trobat entre el silenci el rescat tan desitjat.

    Cal Mariquildo

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS