Sense saber-ho, m’ha rescatat

    • +16 ANYS
    • 22.05.2020

    Aquí estic, amagat dins d'una barca vella, esquerdada i pudent, esperant la persona amb la que he contactat, la que m'acompanyarà cap a un futur esperançador.

    Enrere deixo una família. Sóc el gran de quatre germans, tinc 16 anys. L'Asimah en té 10, en Jusuf 7 i la petita Jessenia 4. El pare va marxar, qui sap on i qui sap per què. La mare treballa a casa cosint vestits per les veïnes. La mare sempre cus.

    Continuo esperant dins la barca vella, esquerdada i pudent. Cada vegada tinc més por. Ara escolto dues persones que parlen, paro amb atenció l'orella. Parlen de confinament, parlen d'alarma i d'un virus. Sento la mateixa por d'abans però aquesta por també li afegeixo tristesa.

    Surto de la barca vella, esquerdada i pudent. Corro, els ulls em ploren. Arribo a casa. Abraço la mare que cus. Aquesta vegada el mar, sense saber-ho, m'ha rescatat.

    Met

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS