SENSE CACAU

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    Després de molts dies de turbulències, les aigües calmes de l’oceà feien albirar un final feliç, i a bord es respirava una eufòria desmesurada.

    Aquell vespre, el cel enfosquí sobtadament i un grop amenaçant a l’horitzó posà en alerta els mariners, que s’afanyaren a arriar en banda, endreçar la coberta i recollir els caps. Ells, es varen refugiar dintre la cabina.

    En pocs minuts la mar es tornà arborada, el vent huracanat i la pluja diluviana. La nau anava a la deriva. Els mariners van perdre tots els referents per a la navegació i no van saber trobar el rumb. Quan al cap d’uns dies el mar es va encalmar, es van sorprendre de trobar-se, de nou, al port de Palos.

    Així fou com ens quedàrem sense cacau, patates, tomàquets, sucre, tabac i, sobretot, or i plata.... fins que molts segles més tard, vingueren els americans a oferir-nos-ho generosament.

     

    Tramuntana

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS