SEMPRE JUNTES

    • +16 ANYS
    • 22.02.2021

    Obro els ulls i miro el sostre. Em rep la mateixa taca d’humitat de sempre. Sospiro... Quan era petita sempre havia somiat en menjar-me el món. Mai havia pensat que seria aquest, el que se’m menjaria a mi.

     

    Porto 22 anys vivint en aquest petit poble perdut en mig del no-res, però mai he estat prou valenta per deixar-ho tot enrere i complir aquella simple promesa que vaig fer-li a l’àvia abans del seu últim sospir.

     

    Tanco els ulls amb força, una llàgrima amenaça en sortir, però ara no és el moment d’enfonsar-se. Agafo el portàtil i entro a una pàgina d’ofertes. Un viatge per tot l’oceà atlàntic. És perfecte. Està fet a mida per tu, i per mi. Perquè aquest era el nostre somni. I per molt que tu, ara ja no siguis aquí, sé que m’acompanyaràs en aquesta bogeria des d’allà on siguis.

     

    somnis

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren

#museumaritim

Este mensaje de error solo es visible para los administradores de WordPress

Error: Las solicitudes de API se están retrasando para esta cuenta. No se recuperarán nuevas entradas.

Inicia sesión como administrador y mira la página de configuración de Instagram Feed para obtener más detalles.