SALVAT?

    • +16 ANYS
    • 6.04.2020

    Unes mans fermes el van alçar i es va topar amb uns ulls blaus i decidits. Ell tremolava de dalt a baix i ja no sabia ni on era ni què havia passat. “Salvado, save, sauvé” va sentir que deia una veu sota els ulls blaus. I aquelles mans fermes el van tornar a dipositar al terra, a un terra diferent, que no feia aigües, pel que es podia caminar. Ell seguia tremolant. Ok? Va preguntar la veu, mentre una de les mans aixecava el polze. I, de nou, aquells ulls blaus i decidits, que l’observaven expectants. I ell els va encarar, amb els seus ulls negres i desorientats que ho volien preguntar tot i no gosaven dir res. El passat que s’esborrava, el futur incert i aquell mar etern.

    Atria

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS