Salvant ens salvem

    • +16 ANYS
    • 17.02.2020

    La mar rugeix embogida. Davant d’aquesta embarcació pesquera s’alcen ancians murs salats que amenacen a engolir-nos. El capità sap que ets aquí, amagada, temorosa dels nostres arpons. Diu la llegenda que ets una vella filla dels oceans, que els mars són casa teva i que tu els omples amb el teu cant; diuen que les sirenes resten mudes davant la teva veu. El capità ens exigeix buscar-te i surto a coberta. Les passes que recorro queden marcades de salt i sang: les teves germanes han estat víctimes nostres.

    Et veig respirar a la llunyania. Sembla que el món calli esperant sentir-te entonar un rèquiem pels teus. No cantes. Et submergeixes i escolto que el capità encara et busca, anhela els diners que li donaran amb la teva mort. Guardo silenci.

    Potser el rescat, balena, és deixar-te marxar. Potser així podrem treure l’ham del cor de la humanitat.

    Alita

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS