Rescatant el mar

    • +16 ANYS
    • 28.04.2020

    El batec del meu cor i el rugit de la llanxa motora trencaven el silenci d’un matí de juny. Dels sis bussos de l’expedició, jo era novella. Atapeïts amb les ulleres, l’armilla, les aletes i les escafandres semblàvem la fotocòpia d’un de sol. Vàrem saltar tots junts equipats i coordinats per a assolir la nostra missió. Aquelles espellifades aigües m’engoliren completament. Sentí una punxada al pit en veure un desolador paisatge. El fons marí era una catifa de plàstics, restes d’una humanitat deshumanitzada. El meu cos deixà de funcionar quan fils transparents començaren a tibar de les meves extremitats, convertint-me en presonera d’un teler de residus marins. I allí, en l’erta terra oblidada, unes mans s’aferraren a mi.

    El so de les onades, dansant en la riba, em desvetllaren. Mentre romania estirada sobre la sorra calenta, sentí unes veus conegudes. Eren les dels salvadors de la mar.

     

    Évocation

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS