Mala idea havia tingut de sortir sol al curri. S’havia enfonsat en minuts. La costa era lluny, abrupte. No veia cap lloc on agafar-se , si trobés un palangre s’hi agafaria.
L’entrepà ara servia per grumejar el peix . S’apropava la nit i a menys que sortissin a l’encesa ningú el veuria. Era època de calamars, tenien les poteres a punt.
Aparegué un vaixell, li feu senyals, llençà la bengala, s’apropà. El patró el va enganxar amb la gafa i a pes mort, l’estampà sobre els pallols , al costat de la cofa del peix amb el filat, volantins i fluixes plegades. No va caldre massa explicacions.
Agraït, s’adonà dels errors comesos al salpar.
Can Tramuntana
