Rescat no desitjat

    • +16 ANYS
    • 24.04.2020

    Por. Incertesa. Tristesa. Esperança. Impotència. Tot a parts iguals i ben barrejat. Aquests eren els sentiments majoritaris de tota la família; la nostre tripulació.

    Els aliments començaven a faltar i l’aigua feia dies que la racionàvem. Portàvem més d’un mes navegant sense rumb. Pujant i baixant la costa en funció del vent i la mar. Esperant. Sense importar la meteorologia. Sense trimar les veles. Res a veure amb altres singladures.

    Per culpa de les circumstàncies i l’estat d’alarma.

    Nomes mirant la carta nàutica per comprovar la posició. Intentant esquivar qualsevol altre nau. Confinats. Allunyats dels problemes de la civilització. Buscant la falsa seguretat que proporciona la llibertat de la mar.

    Silenci i més silenci, trencat de cop pel fort rugit del motor d’un punt verd en l’horitzó. Tot s’havia acabat. Els eterns salvadors convertits ara en botxins. Rumb a port. Cap a la inseguretat de la ciutat. Castigats.

    Josep Sendra

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS