Quan vaig arribar

    • +16 ANYS
    • 11.03.2020

    Quan vaig arribar ja no hi era. Només l’escuma marró esquitxava la roca arrecerada de la darrera onada. No tinc cap percepció d’haver-lo vist mai ni d’haver-lo rescatat. Els seus ulls no em miraven. Tot era brut. Plàstics, petroli, cadàvers d’un origen el més inimaginable possible.

    Tot tu eres ja res. Ni la teva pròpia aigua ni la teva pròpia sal ni la teva pròpia imatge havien resistit el que som nosaltres els éssers més intel·ligents i més mediocres de la terra que plora. Aquesta terra que ja no beurà de la teva vida ni et veurà més. L’horitzó ja no hi serà.

    Quan vaig arribar ja no et vaig poder rescatar, mar de la meva infància

    Alberto Pagnelli

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS