Por

    • +16 ANYS
    • 11.04.2019

    La pontona mandreja. La nena, agafada a la borda, es gronxa al ras de les onades que guspiregen sota d'ella fins l'horitzó i tem.

     

    - Allò que no veus fa por -es diu. Ho va aprendre les nits que per poder dormir es carregava de coratge i mirava per la finestra per conèixer les branques que dibuixaven ombres a les parets de la seva habitació.

     

    Ara, tot envoltant-la, un mar rutilant separa de la llum del sol un món desconegut ple de bèsties i sent el desig de ficar el cap sota de l'aigua salada.

     

    - Què és aquesta foscor? -Es diu la bèstia mentre percep l'ombra que enfosqueix el sostre lluent que separa la vida del desert abrasador. El Kraken, sota la quilla de la pontona, sent por del desconegut i, vacil•lant, mira cap amunt.

     

    La nena li retorna la mirada i tots dos es somriuen.

    Panta

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren