El so de l’aigua a la vora del mar em porta records antics de tu i de mi. L’aigua t’enyora i amb cada onada es fa més pesat arribar a terra ferma.
Les llàgrimes salades dels meus ulls s’amaguen sota el mar i ja no les puc reconèixer.
Ja no tinc forces per a seguir remant i no hi ha vent que em porti enlloc. Desitjo quedar-me aquí, hem passat per tants moments que tots dos som u. Ni el mar ni jo enyorem ningú.
Pájaros de barro
