Periple en un petit poble de secà

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    Què us diré dels tombs que dona la vida? Doncs que sembla que hagi fet la meva primera volta al món particular. A l’inici em sentia en una travessia llarguíssima, navegant per unes aigües inabastables i no trobant el lloc on anar, sense saber el meu objectiu. Llavors vaig tenir-ho clar, però vaig patir l’abandó d’alguns a qui creia amics. Els vaig deixar enrere i vaig seguir amb entrebancs, comparable a passar per un estret. Va venir una temporada de calma, ja era a l’oceà Pacífic. Continuava buscant refugi, i això em feia ballar el cap. Quan, per fortuna, vaig arribar al destí que em va omplir, en vaig sortir esquilat pel meu entorn, no tenint gaires ports on reposar en el meu viatge. Finalment, he aconseguit l’estabilitat. Pocs m’acompanyen, és cert, però ara m’accepto com l’home que sóc i no m’amago quan estic amb el meu marit.

     

    Elcano

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren