Perdre l’esperança? mai!

    • +16 ANYS
    • 5.02.2021

    Vaig hissar veles. La major es va inflar amb violència. Propulsat per un vent estripat el veler va començar a elevar-se. I vaig pensar: aquesta força sis de tramuntana pot fer-me enlairar? estaré somiant? Abans de poder respondre amb una mica de seny vaig veure que efectivament la meva embarcació solcava els núvols, i llançat per la meva sorpresa em vaig veure catapultat sobre la costa i les muntanyes, pentinant els cels. Allà baix, un corb de mar, i a l'horitzó vaixells de pesca i una caravel·la. Després de deixar la costa vaig sobrevolar un desert. Espantat per semblant odissea, vaig plorar. L'onatge em va despertar, el meu viatge acabava de començar. Sóc basc, em cognomeno Elcano i salpo cap a la mar del Sud, amb l'intrèpid Magallanes. Fins a on arribarem? Les ones trencant sobre el casc ens animen a no perdre l'esperança, mai.

     

    Sra Posidònia

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren