PENSAMENT

    • +16 ANYS
    • 4.02.2021

    Sentia que, finalment, gaudia d'una mica de llibertat. Havia costat. Ho pensava mentre em mirava el mar. El veia en la llunyania, confonent-se amb el cel, d'un gris blauenc. El desig que tenia era de celebrar-ho com Déu mana. Dintre del seu cos, immens, profund. Voltada per les onades vibrants, vives.

    I sentir-me tan lliure, sempre, com en aquells instants. Sempre més.

    Em sentia com qui ha tornat d'un llarg viatge i troba un rostre conegut, estimat. Era com arribar a casa.

    Em feia sentir còmoda i abrigada, segura i càlida.

     

    Merope

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren