Pasteres

    • +16 ANYS
    • 14.04.2020

    El sol cremava i estaven exhaustos. Trobant-se al mig del no-res, els va sorprendre que allò que s'acostava fora un home que es mantenia flotant aferrat a un tros de fusta. En topar amb la pastera l'home alçà el cap i entreobrí els ulls. «Ajuda» digué amb un fil de veu. Almenys una vintena d'ulls el miraven seriosos i ell, recordant les pasteres que el seu país no havia volgut acollir, va recordar allò de la justícia poètica, convençut que tot havia acabat per ell. En aquell instant algú li allargà la mà per ajudar-lo a pujar a la barca. Mentre ho feia, llàgrimes de vergonya relliscaven per les seues galtes i queien a la mar.

    ManPerAle65

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS