Pa amb xocolata

    • +16 ANYS
    • 14.02.2020

    Li donen pa i calla. Això era abans, de menut. Ara té fam de sobreviure, de sortir d’una presó sense pany. D’un horitzó que sembla una punta de llança. La vida li ha cremat les il·lusions i aquest naufragi no estava previst. Tot anunciava bon temps. El iot semblava segur. Els amics, bons navegants. L’embarcació va tombar-se però la sotsobra és seva. No hauria d’haver pujat mai a bord. La mà de la mare era suau. La seva mirada, una cova on refugiar-se. Només pensa en el rescat. Mentrestant, recorda aquells berenars infantils.

    terrassa

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS